Upload
annaasiscar
View
1.518
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
USOS VERBALS
SERESTAR
ANAR
VINDRE
USOS DELS VERBS SER I ESTAR
Ser: identitat, permanència, qualitats accidentals d’un ésser (segons el complement).
VERB COPULATIU+ATRIBUTIdentitat i pertinença París és granQualitats permanents El camí és llarg
VERB NO COPULATIU+COML. CIRCUMST.Presència o localització:1. Trobar-se2. Arribada a un lloc
1. Les claus són al calaix2. Ja som aquí!
EXPRESSIONSSer moda/ample/estret ... Això sempre és de moda
USOS DELS VERBS SER I ESTAR
Estar: posició, permanència i durada.VERB COPULATIU+ATRIBUT
Qualitats transitòries:1. Objectes no animats amb indicació
quantitativa de temps o amb un agent que manté la qualitat.
2. Subjectes animats +adj., participis o adverbis3. Amb locucions.
1. L’escola estarà tancada en agost.
2. Jaume està content3. Sembla que està a punt de ploure
VERB NO COPULATIU+COML. CIRCUMST.
Presència o localització:1. Context duratiu (amb indicació quantitativa de
temps)-estar/estar-se2. Estar situat
1. S’estaran ací tot l’any2. L’ermita està al costat del camí
Permanència habitual en un lloc-estar/estar-se Ara (s’)està a Angola
Situació en procés Les accions estan molt baixes
Temps que tarda a fer-se una cosa-estar/estar-se Estaràs molt de temps a casa?
USOS DELS VERBS SER I ESTAR
Estar es pot utilitzar com a sinònim de treballar, viure i raure: Fa tants anys que està en aquell banc i ara
l’acomiadaran (=treballa) Laia fa tres anys que està amb la Joana (=viu) El problema està en la impossibilitat d’un
compromís real de les persones (=rau) Expressions amb el verb estar:
No estar fi/catòlic/llatí (=no estar bé de salut) No es pot estar de fumar (=no pot deixar-ho) Deixa-la, hui no està per orgues (=d'humor) Etc.
USOS DELS VERBS ANAR I VINDRE
VENIR o VINDRE:
DIEC-1 v. intr. [LC] Algú, transportar-se d’un lloc al lloc on és qui parla o aquell a qui parla, moure’s amb moviment contrari al designat per anar. Vine, acosta’t, que t’he de dir una cosa. Vindràs aquesta tarda al cafè? Hi serem tots. —Ep, tu, vine! —Ja vinc. Si algun cop vinc a Girona... Anar i venir. Ell venia amb nosaltres, anava en companyia nostra.
Quan l'interlocutor es desplaça cap a nosaltres: Vine a ma casa Quan nosaltres ens desplacem cap a l'interlocutor: Vinc cap a ta casa. Quan l'interlocutor es desplaça cap on nosaltres serem en el futur: Aquesta nit vindràs a la festa? Quan nosaltres ens desplacem cap on serà l'interlocutor: Aquesta nit vindré a la teva festa
USOS DELS VERBS ANAR I VINDRE
ANAR
DIEC-1 intr. [LC] Moure’s passant d’un punt a l’altre dirigint-se a un indret determinat, que no és ni ací ni aquí, o a acomplir una acció determinada. Anar a casa seva, al teatre, al cafè. Anar a ciutat. Els rius van a la mar. La nau va a port. Anaven a collir olives. Quan una de les dues "destinacions" no és l'interlocutor (parlem de nosaltres i d'una 3a persona) : Vaig a sa casa Quan parlem nosaltres mateixos de l'interlocutor i d'una 3a persona: Vas a sa casa?
Mireu aquest vídeo: J. E. Gargallo fa una analogia entre els usos dels verbs anar/vindre en diverses llengües romàniques