31

Xenia Magriña

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: Xenia Magriña
Page 2: Xenia Magriña

Objectius

• Estudiar l’estructura del cabell.

• Estudiar els tints des d’un punt de vista químic.

• Estudiar els diferents tints que s’han emprat al llarg de la història.

• Elaborar tints vegetals, metàl·lics i sintètics i aplicar-los a cabell natural.

• Comparar els diferents tints elaborats.

Page 3: Xenia Magriña

Capes del cabell

Page 4: Xenia Magriña

El color natural

• Hi ha tres tipus de melanina:– Eumelanina– Feomelanina– Tricocrom

Grànuls de melanina petits i escassos

Grànuls de melanina grossos i abundants

Page 5: Xenia Magriña

Escala de tons

• L’altura de tons (AT) és una classificació dels tons del cabell que va del negre al ros platí, ordenats de l’1 al 10.

Page 6: Xenia Magriña

Escala de reflexos

• Els reflexos serveixen per aportar lluminositat als colors i personalitzar-los.

• Es classifiquen de l’1 al 7 i són els següents:

Page 7: Xenia Magriña

ClassificacióTints de cabell

Vegetals Metàl·lics Sintètics

Page 8: Xenia Magriña

Tints vegetals

Tints vegetals

Pigments

Extrets de plantes

Es dipositen

En la cutícula

Formant una pel·lícula

S’apliquen amb cataplasmes

Barrejant la pols amb aigua calenta

Page 9: Xenia Magriña

Tints metàl·lics

Tints metàl·lics

Són sals metàl·liques

Sulfúrics

Per reducció

Reaccionen amb

La queratina

De la cutícula

Mordents reductors

Page 10: Xenia Magriña

Tints vegeto-metàl·lics

• Són una barreja entre els vegetals i els metàl·lics.

• El més utilitzat és la henna composta.

• La seva toxicitat encara és alta, i per això no s’utilitzen.

Page 11: Xenia Magriña

Tints sintètics

• A la segona meitat del segle XIX es van descobrir molècules amb efectes colo-rants.

• Es classifiquen en:

–Temporals

–Semitemporals

–Permanents

Page 12: Xenia Magriña

Tints temporals

• Duren un rentat o set dies.

• El colorant es diposita sobre la fibra capil·lar i queda atrapat entre les escames de la cutícula.

• No fan malbé el cabell.

• No cobreixen les canes i no

decoloren el cabell.

Page 13: Xenia Magriña

Tints semitemporals

• Duren entre 5 i 10 rentats.

• Les molècules tenen menor pes molecular i això fa que puguin penetrar en el còrtex.

• La seva duració depèn de

l’estat del cabell.

Page 14: Xenia Magriña

Tints permanents (oxidació)

• Són instantanis.

• Poden aclarir entre 2 i 3 tons.

• Cobreixen perfectament les canes.

• Duració indefinida.

• Només tenyeixen la tija.

Page 15: Xenia Magriña

Mecanisme d’acció

Page 16: Xenia Magriña

Decoloració

• Procés pel qual s’elimina total o parcialment el color natural del cabell.

• Quan el to que es busca és tres tons més clar que el natural, és necessari fer una decoloració.

Page 17: Xenia Magriña

Components actius

• Oxidant

– Aigua oxigenada

• Accelerador

– Amoníac

• Productes d’adició

– Espessidors, estabilitzants,

condicionadors...

Page 18: Xenia Magriña

Mecanisme d’acció

• La melanina es descompon per l’oxidació.

• Els pigments granulosos es converteixen

en difusos, i els difusos es converteixen en

grànuls sense pigment.

Page 19: Xenia Magriña

Evolució dels tints

• Des de les primeres cultures que van poblar la Terra ja existia un important interès per la perruqueria i l’estètica.

• Diversos aspectes de la vida socioeconòmica, religiosa i cultural d’una època tenen el seu reflex en alguns pentinats determinats.

Page 20: Xenia Magriña

Egipcis

• Els egipcis van desenvolupar i difondre la perruqueria.

• Utilitzaven fulles de henna per tenyir ungles i cabells.

• Els cabells negres, però, eren perruques.

• Pels cabells grisos utilitzaven una fórmula a base de bullir sang de vaca amb oli.

Page 21: Xenia Magriña

Grecs

• Es tenyien el cabell de ros.

• Utilitzaven una fórmula a base de blanc de cerussa i vermelló.

• També utilitzaven la henna.

Page 22: Xenia Magriña

Romans

• Les esclaves gales van introduir un nou procés de decoloració.

• Fórmula a base de cendres de fusta de faig i sèu de cabra.

• Enfosquien les pestanyes amb el sutge d’ous de formigues que cremaven prèviament.

Page 23: Xenia Magriña

Edat mitjana

• L’Arcipreste de Hita, al Libro de buen amor va escriure: “Busca muger de talla, de cabeça pequeña, cabellos amariellos, non sean de alheña”.

• Es van inventar pólvores i cremes per tal de decolorar o tenyir el cabell.

Page 24: Xenia Magriña

Renaixement

• Des de Venècia va venir una nova tècnica de decoloració.

• Es decoloraven els cabells impregnant-los d’una solució de sosa càustica.

Page 25: Xenia Magriña

Barroc

• A part d’utilitzar perruques, també es tenyien el cabell.

• Tints obtinguts per maceració i cocció de plantes com el ruibarbre, la molsa, la nou d’agalla, l’escorça de bedoll i altres plantes.

• La decoloració del cabell es feia segons el mètode venecià.

Page 26: Xenia Magriña

Segle XIX

• L’any 1860 van començar a utilitzar l’aigua oxigenada per decolorar el cabell.

• Era coneguda com l’aigua daurada de la font de la joventut.

• També van començar a utilitzar l’aigua de Grècia, que era una solució de nitrat de plata.

• L’any 1863 Haussmann va sintetitzar el colorant p-fenilendiamina.

Page 27: Xenia Magriña

Segle XX

• Els tints van evolucionar ràpidament.

• L’adició d’alcohols i de l’amoníac va augmentar l’eficàcia del producte.

Page 28: Xenia Magriña

Segle XXI

• Avui dia, no hi ha límit en els tons que desitgem.

• La coloració capil·lar està en constant desenvolupa-ment per oferir productes innovadors, però que al mateix temps protegeixin al cabell.

Page 29: Xenia Magriña

Elaboració de tints

Page 30: Xenia Magriña

Elaboració de tints

Page 31: Xenia Magriña

Conclusions