Bones pràctiques per a la transformació de societats en transició: alimentació i salut

Lucía ArtazcozA: Més enllà d’Habitat III. Propostes per a la transformació urbana de societats en transició

Barcelona, 23 de novembre de 2016

Barcelona Salut als Barris: Objectiu

¢ Reduir les desigualtats en la salut entre elsbarris en situació més desfavorida i la resta de la ciutat a través d’una estratègia de salutcomunitària

¢ La salut comunitària és un projecte col·laboratiu, intersectorial i multidisciplinari que usa abordatges de salut pública, de desenvolupament comunitari i intervencions basades en l’evidència per implicar i treballar amb les comunitats de manera adequada als seus valors culturals per optimitzar la salut i la qualitat de vida de les persones” (Goodman et al., 2014)

¢ Comunitat¢ Salut¢ Intervencions i ¢ Metodologia de salut comunitària

Un abordatge basat en els determinants i les desigualtats en la salut

¢ Per què és important parlar dels determinants socials de la salut i com podem millorar aquests factors ?l La salut s’inicia molt abans de la malaltia a les nostres llars,

barris, escoles i llocs de treball?¢ Per què és important tenir en compte les desigualtats en la

salut?l Totes les persones haurien de tenir l'oportunitat de prendre les

decisions que els permetin viure una vida llarga i saludable, independentment dels seus ingressos, del seu sexe, l'educació o l'origen ètnic

¢ Els determinants de la salut i de les desigualtats en la salut s’associen a diverses conductes i problemes de salut

Determinants de les desigualtats en salut a nivellurbà: importància dels marcs conceptuals

Font: Borrell C, Pons-Vigués M, Morrison J, Díez E. Factors and processes influencing health inequalities in urban areas. J Epidemiol Community Health. 2013;67(5):389-91

Fases de Salut als barris

Fase1.Cercad’aliancesCercad’aliancesanivellpolíticiambelsagentsquepodentenirunainfluènciasobrelasalutielsseusdeterminantsiestablimentd’ungrupmotoralterritori.

Fase2.ConeixementdelasituacióAnàlisiquantitativaiqualitativadelesnecessitatsenlasalutielsseusdeterminantsaixícomdelsactiusensalutdelterritoriFase3.Plad’acció:Priorització,dissenyiimplantaciódelesintervencions

Prioritzacióparticipativadelesnecessitatsensalut,cercabibliogràficadelesintervencionsefectivesiimplantaciódelesintervencions

Fase4.SeguimentiavaluacióAvaluaciódeprocésideresultatsdetoteslesintervencions

Fase5.MantenimentSostenibilitatdelesactuacionsidinàmiquesendegadesambelsrecursospropisdelterritori

Exemple de priorització a Trinitat Nova (abril de 2016, 75 persones)

1. Abandonament estudis, fracàs escolar, poc interès i atenció per aprendre, dificultats per expressar-se (manca de constància, d’esforç, de valors, actituds i competències) (ADOLESCENTS I JOVES)

50

2. Manca d’equipaments, d’espais per a totes les edats (espais verds mal aprofitats, manca d’ombra, espais entre edificis i edificis sense llum), manca d’entitats i d’activitats (falta d’oportunitats culturals i lúdiques)

49

3. Manca d’estudis, de preparació i dificultats per trobar feina, manca de constància, d’esforç, de valors, actituds i competències (ADULTS)

47

4. Pensions baixes i han d’ajudar fills i néts tant econòmicament com tenint cura de l’educació 465. Problemes econòmics (atur, pèrdua d’habitatge) 456. Brutícia, incivisme i poca cura de l’entorn i del barri (caques de gos, mal ús de contenidors i papereres)

42

7. Centres educatius poc valorats per la gent del barri (les famílies que poden envien els nens a escoles fora del barri i ve la població d’altres barris)

42

8. Serveis socials desbordats i dificultats en la distribució de recursos 399. Hàbits infància poc saludables: malnutrició, sobrepès, sedentarisme, salut buco-dental (INFÀNCIA) 3810. Falta d’urgències 24h i afectació de les retallades per proves diagnòstiques de l’especialista 3711. Problemes de salut mental, estrès i ansietat, trastorns afectius, baixa autoestima relacionada amb atur, frustració, sentiment d’inutilitat (tornar a viure amb pares), manca de cura de la pròpia imatge (ADULTS)

36

12. Masclisme i violència de gènere (ADULTS I JOVES) 3513. Consum de substàncies: alcohol, tabac i cànnabis (ADOLESCENTS I JOVES) 3514.Problemes de conducta i violència (conflictivitat i baralles) (NOIS) 3415. Barreres arquitectòniques: voreres, carrers amb pendent, escales, etc. 3416. Absentisme escolar (INFÀNCIA) 3317. Consum de substàncies (alcohol, cocaïna, cànnabis i altres) (ADULTS) 3318. Problemes de convivència: al parc, en alguns edificis, manca de mediadors culturals, inseguretat al carrer (JOVES)

32

19. Problemes de salut emocional, problemes afectius, baixa autoestima, trastorns alimentaris i de la imatge (NOIES)

32

20. Falten alternatives comercials: menjar car i de poca qualitat, la gent s’ha de desplaçar a altres barris, el barri no té estructura comercial, els nous edificis no contemplen espai per comerços

31

Programes de promoció de la salut a l’escola: alimentació i activitat física

Recerca sobre l’efectivitatMonitorització del procés

Intervencionscomunitàries complexes

OBESITAT – HÀBITS ALIMENTARIS(3er problema prioritzat a Bon Pastor-Baró

de Viver)

Menys comerç local i de proximitat

Més locals de “menjar ràpid” (barats)

Més accessibilitat a productes no saludables

Menys accessibilitat a productes saludables

Més consum d’aliments rics en greixos saturats, sal, sucreMenys consum de fruites, verdures, cereals….

Més temps fora de casa (treball i escola)

Manca d’activitat física Més sedentarisme

POLÍ

TIQ

UES

I C

ON

TEXT

E SO

CIO

ECO

NÒ

MIC

VALO

RS

CU

LTU

RA

LS I

NO

RM

ES S

OC

IALS

INFL

UÈN

CIA

DE

LA P

UB

LIC

ITA

T I I

ND

UST

RIA

ALI

MEN

TÀR

IA

CR

EEN

CES

, EXP

ECTA

TIVE

S, M

OTI

VAC

ION

S PE

RSO

NA

LS

Per què un programa per prevenir el sobrepès i l’obesitat?

Elements clau

¢ Lligat a Salut als Barris¢ Basat en les necessitats i els recursos del barri¢ Inclou la promoció de l’activitat física¢ Integral, multicomponent¢ Intersectorial¢ Amb participació comunitària (veïnatge, establiments d’alimentació,

serveis, entitats…)¢ Informat per l’ evidència i generador d’evidència (avaluació continuada)¢ Amb perspectiva d’equitat (inclou gènere, classe social, edat i estat

migratori)¢ Abordatge que té en compte el cicle vital¢ Tenint en compte col·lectius específics¢ Respectuosa amb el medi ambient (productes de proximitat)

Escola Bressol iEducacióInfantil

Escoles dePrimària iSecundària

Instituts

Llocs deTreball

Restauració ComerçServeis de

Salut

ServeisSocials

EspaisComunitaris

Altres Entitats

Intervencions Integrals-Incorporant la promoció de l’activitat física

Algunsexemples:

Regularlapublicitatdelsrefrescs(ciutatdeSanFranciscohaobligataposarenelsrefrescsanuncisexplicantelsefectesdelsucreenlasalut)

Acreditacionsarestaurantsquepromocionenladietamediterrània(AMED)

Intervencionsambelpetitcomerçperpromourelavendadeproductesdeproximitati/osaludables

Creaciód’hortsurbansonhihaparticipacióintergeneracional (nensinenesambpersonesgrans)

Esmorzarsgratuïtsalesescoles

Implementaciódemàquinesdispensadoresde“snacks”saludables(fruita,cereals,…)allocsdefeinai/ocentresformatius

Tallersambfamíliesadiferentsentitatsdelbarri(escola,CAP,mercat…)

Programesdepromociód’hàbitssaludablesaescoles(incloentprogramesdepromociódel’activitatfísica)

Millorarlail·luminacióiseguretatenparcsiàreesonesfaactivitatfísica

Menjadorssocials(noestigmatitzants-tiquets)

(…)

Abordatge multicomponent

Anàlisis de les necesitats i

actius del barri

Prioritzaciódels

problemesDisseny del Pla d’Acció

Implementacióde les

estratègies

Avaluació Continuada (del procés i del resultat)Sostenible (es manté en el temps)

Vinculació a la taula de salut comunitària Proposa, dinamitza i fa seguiment de les

intervencions

Quines necessitats relacionades amb l’alimentació té el barri?

Què hi ha? Què s’està fent ja?

Què és el que més preocupa al barri? Què, com, on, quan ho fem?

Actuem!

Fases del procés comunitari

Reptes

1. Compartir entre tots els actors el significat i l’abast de la salut comunitària.

2. Desenvolupar intervencions basades en les necessitats, els recursosde la comunitat i en l’evidència de la seva efectivitat.

3. Millorar la coordinació amb les diverses intervencions d’acció comunitària: plans de barris, plans de desenvolupament comunitari, COMSalut, treball als barris, acció educativa territorial...

4. Fomentar la participació directa de la comunitat a través de veïns i veïnes, grups i entitats del barri generant dinàmiques sostenibles en el temps.

5. Considerar de manera sistemàtica l’avaluació de les intervencions

Bones pràctiques per a la transformació de societats en transició: alimentació i salut

Lucía ArtazcozA: Més enllà d’Habitat III. Propostes per a la transformació urbana de societats en transició

Barcelona, 23 de novembre de 2016