i S 4 -X 0 P y VALLFOGONA • DESEMBRE 1997 • SEGONA EPOCA • Núm. 32 • PREU: 250 PTS

I ,

M u d j L t ÍJoÚm ííW . h / r c . ^

<Y*< W * ^O '^kvdA . tv t iíA A . C O W / ^ c w . vJ>^ObAa/% UAACK,

Yl>.CO oil/% DO/Uft t '"itüwa ^Lrt/vnvx ', i p tn c y

pnomruvu. .la %kf |MA) jjiu. <xr\ f y k * - " (. U Cnooi

. ja v a . p o / n V ^ Î t - ^A /xy1 tiâ» noju/% , >• ^ W O ^ o v 'io . ^ x .kvrnjxvu i*. I irtuu. cTH >. fa. W vo^a.<is$ tacW <- O'. l*Y • qc QW. 4ft

“ - t , I " 4l X o J L a »

i > AJ L< K u r ^ u .

r%L

J i

[ ’»*•* . i"*% f f \ 0

-AAA* V O ity v M .,»0UVY% pW >

o ju ^ k X v A ^ W ^ AK . .

àrids daniel, s.a

Formigons Àrids Rentats: Naturals i Artificiáis Transports

C /ò o w , / W \ a c / a ¿

t ÔZp/tç CÂ) n y ou

PLANTA ARIDSIF0RMIGÓ: Afores - Vallfogona • Tel. 43 21 99

OFICINES:C/ Urgell, 43 • Balaguer • Tel. 44 50 57

PARTICULAR Balaguer • Tel. 44 68 58

COOPERATIVA VALLFOGONINA

La nostra Cooperativa>

o n V ada/

f Z/e/tç S '/n y . \ ou

La V A L L F O G O N IN A , és una C o o p e ra tiv a que d on a so lu c io n s a les d e m a n d e s de is soc is i p e r a ixó o fe re ix a q u e s ts se rvé is :

- C O M E R C IA L IT Z A C IO D E L L E T- N U C LI D E C O N T R O L L L E T E R- P R IM E R E S M A T È R IE S

P insos, A d ob s , L la vo rs , S o ja ,L la vo r de co tó , P o lpa de rem o la txa , F ito sa n ita ris , F e rre te ría , e tc.

- P R O D U C T E S V E T E R IN A R IS- C A N A L IT Z A C IÓ O F E R T E S

C O M P R A V E N D A B E S T IA R

c / B a la gu e r, s/n T e lé fo n 43 21 25

Fax 43 22 61 2 5 6 8 0 VALLFOGONA DE BALAGUER

(L le ida )

EDITA: % 6Apartat de correus, Vallfogona de B. DIRECCIÓ:Didac Mateo COORDINACIÓ: Montse Simó i Sol» EQUIP DE REDA1 M. Teresa Pallisé I Plens, Agnès Planes, ¡ Bosch, Felip Golitó, F Cortada, Salvador F COL.LABOREN i MERO:Llar de jubilats, I Tarragona, La Garl tro el Cáncer, Gegi Vallfogona, Montsi Simó, Montse Alcol M. Teresa Reñé, Francesc Sarret, Tei na Colilles. CORRECCIÓ: Cor COMPOSICIÓ i I DOSSIER P&M - h DIPÔSIT LEGAL: Amb la col.labai

_ Genere Depart

Funriaci rï P úh l i t a de le

Ajuni

Z Z Z V a iif

La revista Z -d T<5 de mare, juny, set Recordeuquesivolc l'h e u d 'a d re c a ra f de correus o cl'Ajuntamenl, semp 20 dies del mes ante

1 '

TVATINA

î r a t i v a »

2 /

C oope ra tiva la n d e s de is îts se rve is :

IE LLE T LETER

Soja,re m ola txa ,

etc.A R ISESIAR

E L A G U E R

EDITA: 7CÔPAparta! de correus, 1.Vallfogona de B.DIRECCIO:Didac Mateo C00RDINACIÓ:Montse Simó i Solsona EQUIP DE REDACCIÓ:M. Teresa Pallisé I Gardenyes, Mercè Plens, Agnès Planes, Anna Torrades, Roser Bosch, Felip Galitó, Pepe Daza, M. Teresa Cortada, Salvador Farré. COL.LABOREN EN AQUEST NÚ­MERO:Llar de jub ilats, La Coral, Ramona Tarragona, La Garba, Aso. Lluita con­tro el Cáncer, Geganters i G rallers de Vallfogona, Montse Térm ens, Montse Sim ó, Montse Alcolea, Ramona Cases, M. Te resa Reñé, Paqu ita G alceró , Francesc Sarret, Teresa Balasch, Cristi­na Colilles.CORRECCIÓ: Conseil Comarcal COMPOSICIÓ i M AQUETACIÓ: D O S S I E R P & M - T e l . 4 4 8 2 7 3

DIPOSIT LEGAL:! - 136 - 1992 Amb la col.laboradó de:

Í I I Fl i l i G enera lita t de C atalunya y j D epartam ent de C ultura

IN STIT U T D'ESTUDIS

ILERDENCSF u r d a c i ' P ú b lic a d e la D ip u lacirt de I . 'c id a

^ . V . A Ajuntament de Vallfogona

La revista S 4 T t f P s o r t i r ó els mesos de marc, juny, setem bre i desem bre. Recordeu que si voleu publicar un article l 'h e u d 'a d r e c a r a 5 L ¿ apartat de correus 1, o a la Secretaria de l'Ajuntam ent, sempre durant els darrers 20 dies del mes anterior a la publicació.

v A _ A y *4 p e t

l l l l l — — ■ —

E D IT O R IA L ....... .. .. . .. .. . .. .. . .. .. . .. .. . .. .. . .. .. . .. .. . .. .. . .. .. . .. .. . .. . .. .. . .. .. . .. .. . .. .. . .. .. . .. .. 4S O C IE T A T I C U L T U R AEls Reis Mags d 'O rien ten la seva estada a Vallfogona en altres te m p s ....................................... 5La lla r de jubilats in fo r m a ....... . . .. . . .. . . .. . . .. . . .. . . .. . . .. . . .. . . .. . . .. . . .. . . .. . . .. . . .. . . .. . . .. . 6La Coral de V a llfo g o n a .................... ........................ ........................ ......... 6Nota d 'agra'ím ent deis Quintos i ApoUónies 9 7 ....................................... 6la Festa deis 5 0 anys. 1 9 4 7 -1 9 9 7 ........................................................... 7El Grup de Teatre "La G ra b a " ..... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8Festival d'Escala en Hi Fi o rgan itza t perl'Associació de la lluita contra el cán cer.................................................... 8Trobada G egantera a V a llfo g o n a ..... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .9 , 1 0 i 11F E M P E T A R LA X E R R A D A A M B . . .M aría Sarret i P o n s ...... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 1 2 , 1 3 i 14O P IN IO N S IM P O R T A N T S . . .Opinions im p o rtan ls . . . deis nostres escolars.................................. 18 i 19A P U N T S DE P S IC O L O G IALa televisió, una m ala c o m p a n y a ? ......................................................... 20E S P O R T SEl CF V a llfo g o n a ..... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .21LA B IO S F E R AEl PVC, el plástic més p o lé m ic ..... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .22Com distingir el PVC a les am polles d 'a ig u a ..... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .22La B io s fe ra ...... . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 22Tradicions N a d a len q u es .......................................................................... 23E S C R IV IM S O B R EUna estranya m alaltia inm unológica afecta a 3 0 dones a L le id a 24La Principal de la Bisbal..... ..... ..... ..... ..... ..... ..... ..... ..... ..... ...... ..... ..... ..... ... 25La nostra historia l i t e r a r ia ...... . .. . . .. . . . .. . . . .. . . .. . . . .. . . . .. . . . .. . . .. . . . .. . . . .. . . . .. . . .. . . . .. 26Costumari C a ta lá .... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .27Mostra d'agrai'm ent a la fam ilia del "H utch"..... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .27J O C DE T A U L ACanapés variats per N a d a l.... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 28 i 29A R R E L S ...... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 29P ER P E R D R E EL T E M P S ...... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 30S E R V E IS ..... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .31

e d g h e e i z

EditorialEDiiTORIAL

Aprofito aqüestes línies per recordar que ara vénen aquelles festes (com cada any) carregades de bons propósits ¡ bones intencions (bon rotllo).

I, és que com cada any aquest 1997 ¡a s'acava, ¡ la majoria aprofiten per cremar els últims «cartutxos» ¡ fer examende consciencia i arribar a les mateixes condusions: «el 1997 podia havei estat pitjor, e l l 998 será millor». Fent un exercicide memoria en el darrer xop, la M. Teresa (entre altres coses) ens va dir: «he volgut renunciar a la direcció de la revista perqué sempre he pensat que quan es fan les coses i en tens la responsabilitat cal que es facin bé, i ¡o des de Barcelona no ho podia fer fan bé com volia».

I arribat en aquest punt vull fer examen de consciéncia:Pregunta d'examen:Per qué has agafat la direcció del xop?Potser perqué ho ha deixat la M. Teresa.Potser perqué m 'ho ha proposat el Salvador.Potser perqué m 'han recolzat els col.laboradors de la revista.Potser perqué em veig capac d'assumir la responsabilitat i dur a terme aquesta tasca.Potser no, segur, perqué cree que és de justicia dir que la tasca de la M. Teresa ha estat encomiable, i ningú no ho podia haver fet millor, i és així de senzill, perqué ho ha fe t amb la m illor intenció.Resposta de consciéncia:

L'Editorial comparteix el criteri deis qui defensen que la nostra condició és humana i no bestial, perqué la nostra capacifatper aprendre (¡a sigui dia a dia, o bé deis errors) és infinita, i aixó ens implica a tots.

I també comparteix el parer deis que pensen que la m illor virtut són els «petits defectes».L'Editorial és egoísta, desitjc que en la seva curta o llarga durada al davant d'aquesta revista no deixin que s'adormi

la seva capacitat de sorpresa.Un desig sincer: Bon Nadal i en especial, «bon rotllo» i Bones Festes a tothom.

P.D. Els de l'Escala en Hi-Fi ¡a ho han aconseguit. Moltes grácies.

Dídac Mateo

BUSTIALa revista XOP és oberta a totes les possibles opinions

deis veíns. Totes les persones interessades a fer qualsevol aportació hauran de signar l'escrit i identificar se.

La redacció de XOP no participa necessáriament de les opinions que manifesten els autors deis artides que es publiquen

en aquesta revista.

S O C IET A T I C U LT U R A

Els Reis Mags d'Orient en la seva estada a Vallfogona en altres tempsDns propòsiti i bones

utxos» i fer examen or». Fentun exercici iirecció de la revista ¡o des de Barcelona

i ningú no ho podia

ié la nostra capacitai

deixin que s'adormiLa n o s tra v i la , c o m to te s les a ltre s v ile s .

Dídac Mateo

lies opinionsqualsevol:ar-se.iment de les es publiquen

.c o m c a d a a n y es p r e p a r a p e r re b re ses M a g e s ta ts d 'O r ie n t

SO CI ETA T I C U L T U R E

La Coral de VallfogonaLa llar de Jubilats informa

La Llar de Jubilats voldrla fer una mica de memòria del que ha passai en aquest trimestre. D'una banda, som cinquanta participants els que ens hem aplegat per jugar a la Primitiva. L'ùlti­ma setmana de desembre s'hi podrà afegir qui vulgui per jugar el trimestre següent.

També hem de tenir un record per ais que ens han deixat.t Un d'ells ha estat secretan de la Llar del noranta-u al noranta-cinc; per tots ells, un bon record.

Tornantala p a rtd e l'oc i, parlaren també del Concurs de Botifarra. Som deu parelles les que els dissabtes a la tarda ens reunim per passar-ho bé i saber quins seran els millors.

Condourem el Concurs amb els premis i un sopar de germanor per a tots.

Des d'aqui aprofitem per donar les gràcies a tots els promotors, que són: Exc Ajuntament, Supeco, Restaurants Cal Farré i La Dida, Cooperativa Vallfogonina, La Caixa de Catalunya, les botigues Cal Marxant i Cal Coronel, Pastisseria Sentell, els bars o braseria Saimón i Pub Tres Creus, Dalmau i Taller Enric Farré. A tots ells els que- dem agraìTs per la seva col.laboració.

Moltes gràcies de la Junta.

El secretori

Al setembre passat, va fer un any que vam reunir-nos una colla de Vallfogonins plens d'il.lusió i amb el desig de formar una coral.

Un any i escaig després, aquesta idea és ja una realitat que gracies a la col.laboració de l'excel.lentissim A|un- tament i sota la direcció de Pilar Calafell, una trentena d'amics ens varem atre- vir a cantar davant vostre.

Aquest any acompanyarem de nou la Missa del Gali, amb un repertori de nodales. I el

Volem agrair el gran suporf donat per l'Exc. Ajuntament al llarg de l'any i especialment en l'organització del concert del dia 20 de setembre.

Volem donar les gràcies a tots els

proper día 28 de desembre farem un concert amb una pri­mera part de cançons de Nadal i una segona part de cançô popular.

Esperem queus agradi i que pu- guem acompanyar totes les festes im­portants del poblé, i us convidem a formar part de la vostra coral.

Bon Nadal i Feliç 1 99 8 !

col.laboradors que ens van ajudar a orgonitznr i muntar la festar.

I també, m olt especialment, ais quivancreure en nosaltres en el seu moment.

La Coral

Nota d'agraïment deis Quintos i ApoMònies 97

la FesteEl passat 26 d

nents d'aquesta f brar la festa del Vallfogona.

Vam pensar fc reunir-nos tots, el: 1947, hem tingut per naixement o Vallfogona, que ( bressol de tots.

D'aquesta ma cos que ens unei) nascut totselmatc el nostre 50èanivi anat cumplint, du

Primer vam ai el mossèn, va est tota la celebració.

Després, vam estona amb la n Barbara, que pel coneixem, tant re par activament di ens vàrem fer la fi estar una estona a cies Barbara.

Per darrer a d festa, un gran ball, d 'allò més.

Va ser un dia i records i de viver d 'amistat que no

Vam comptai companyia de les parelles. GRÀCIES tres no haguès est record material d'e

la Festa dels 50 anys. 1947-1997El passai 26 d'octubre, els compo­

nents d'aquesta fotografía van cele­brar la festa dels 50 anys, la. a Vallfogona.

Vam pensar fer aquesta festa, per reunir-nos tots, els que nascuts l'any 1947, hem tingut una vinculado, sigui per naixement o per adopció amb Vallfogona, que aquell dia va ser el bressol de tots.

D'aquesta manera, enfortir els llo­cos que ens uneixen, pel fe t d'haver nascut tots el mateix any i celebrar així el nostre 50é aniversari, que tots, hem anat cumplint, durant aquest any.

Primer vam anar a missa, per cert el mossèn, va estar m olt encertat en tota la celebracio. Gracies mossen.

Després, vam anar a passar una estona amb la nostro companya la Barbara, que pels motius que tots coneixem, tant recents, no va partici­par activament de la festa. Amb ella ens vàrem fer la fotografía, i aixi vam estar una estona amb companyia. Gra­cies Barbara.

Per darrer a dinar, i per acabar la festa, un gran ball, que tots vam gaudir d 'a llà més.

Va ser un dia m olt especial, pie de records i de vivències i amb un caliu d 'am istat que no s'oblida fàcilment.

Vam comptar to t el dia amb la companyia de les nostres respectives parelles. GRÀCIES ATOTS, sense vosol- tres no haguès estât el mateix. Corn a record material d'aquesta trobada hem

confeccionat un álbum per a cadascú.Amb unes pagines plasmades de

records, de vivències de sentiments... expressat amb histories i fotografíes que han estât el nudi de les nostres vides.

Vam fer aquesta festa,per a reunir-nos lots

els nascuts l'any ! 947. Vam comptar fo i ei dia amb ia companyia de

les nostres respectives

GRACIES A TOTS

Corn a anècdota podriem destacar el treball que vam haver de dur a terme per localitzar els Companys de fora, perquè n'h i havia de lluny i sense gaires pistes. Perô vam tenir sort, i els vam trobar a tots, fins i to t els que

havíem deixat per no localitzats, el Josep Mallo! Torrades, i així vam poder gaudir de la seva presencia que ¡unta- ment amb la seva esposa, van estar amb nosaltres aquest dia, una actitud molt (loable tenint en compte que no ens coneixiem de res. GRACIES AMICS.

Vam sentir la deis altres companys, que per diferents motius no van assistir a la festa.

Aquests son: Pau Pedrol, Josep Sabanés, Josep Ángel i Ma. Celestina Esquerra. Una salutació per a tots vosaltres.

Encoratgem els deis anys vinents a continuar, ara ¡a está comencat, val la pena.

Els cinquantons us feliciten el Nadal a tothom, amb els millors desitjas de pau, amor i felicitar

En nom de tots

Ramona Tarragona

E J SOCI ETAT I CULTURA

El grup de teatre "La Garba"

Com cada any, el Grup de Teatre de la vila, hem comencat a preparar una nova obra, que estará a punt ¿'escenificar a primers de mare.

L'obra és forca divertida, quasi o més que la passada.

Traila d'ana familia que té dos fills i... bé, deixarem l'argument

bh incògnita i aixi sarà 1 més emocionant

Només us direm que no us la perdeu, ¡a que és divertidissima, i so- bretot, perquè nosaltres no som res sense vosaltres!

Aprofitem aquest escrit per recor- dar-vos que el Grup està obert a tot- hom: grans i joves, dones i homes, sobretot homes, que són els qui els costa més de decidir-se.

Animeu-vos homes de la vila!

Festival d'Escala en Hi Fi organitzat per l'Assodació de la lluita contra el cáncer

L'Assodació de la Lluita Contra el Càncer de Vallfogona, va organitzar, un cop més, el passat diumenge dia 7, el «Festival d'Escala en Hi Fi», que gràcies a la col.laboració de tots va ser to t un èxit.

Des d 'aqui volem agrair, en gene­rai a tots aquells que us sentiu identifi- cats d'haver treballat desinteressada- ment, per aquesta bona causa d'ajuda i Solidarität. I també al public per la

seva massiva assitència en prò de la campanya.

Fruit d'aquesta actuació benèfica aquest any s'han recollit 3 2 5 .0 0 0 pessetes netes, del bar i entrades.

Recordem novament el telèfon del Centre de Diagnòstic Precoc 2 4 6 52 5

Moltes gràcies a tots!

La comissió

a

k t ' W P i i ?

TrobadiEl passat dia di

tothom sabrà, es Gegantera a Vallfc participaren disse' d'arreu de la geo van reunir a Vallfog cinquanta persone grallers. La festa malgrat el fort ver veiem amb ganes un altre cop. La tra va ser una de les ti rada, tot i això la p geganteres va ser

Esperem que veient els gegants melodies que els participants van ar vila.

No podem ot desinteressada de del poble, a tots e donar el nostre mi la trobada sense hauria anat fan I donar les gràcies V a llfo go na pei col.laboració. He col.laboració a l'as familia, a «Cai Ma Rogeli Talarn, a l Vallfogona, a la P al Forn Àngel Vilel

Moltes gràcies

I

:ió de la

fència en pro de la

] octuació benéfica recollit 3 25 .0 00

I bar i entrades. jm entelte lèfon de fie Precoç 246525 a tots!

la (omissió

S O C IET A T I C U LT U R A

Trobada Gegantera a VallfogonaEl passat dia dotze d'octubre, com

tothom sabrà, es va fer la Trobada Gegantera a Vallfogona. En la quai hl participaren disset colles geganteres d'arreu de la geografía catalana. Es van reunir a Vallfogona unes tres-centes cinquanta persones entre geganters i grallers. La festa va anar molt bé, malgrat el fo rt vent que bufava, i ens veiem amb ganes i il.lusià de tornar-hi un altre cop. La trobada de Vallfogona va ser una de les últimes de la tempo­rada, to t i aixô la p a r t ic ip a i de colles geganteres va ser bona.

Esperem que hagueu gaudit tô t veient els gegants aixi corn sentint les melodies que els grups de grallers participants van anar tocant per tota la vila.

No podem oblidar, perô, l'ajuda desinteressada de totes les persones del poblé, a tots ells i elles els volem donar el nostre més sincer agraiment, la trobada sense la seva ojuda no hauria anat tan bé. També hem de donar les gracies a l'A juntoment de V a llfo g o n a per la seva gran col.laboració. Hem d'agra ir així la col.laboració a l'associació de pares de fam ilia, a «Cal Marxant», a la fusteria Rogeli Talarn, a Cafés Roma, Radio H e u s a q u í r á n im a m a fe r d e la fe s taVallfogona, a la Pastisseria Altissent i al Forn Ángel Vilella.

Moites gracies a tothom i fins ben aviat.

Geganters i Grallers de Vallfogona

I S O C I ETA T I C U LT U R A

La Trobada Gegantera a Vallfogona

V in g u e re n g e g a n ts d 'a r r e u . . .

V in g u e re n

Els G r a l le r s d e V a l l f o g o n a o b r ir e n la c o m it iv a

S a C IE T O T I C U LT U R A

La Trobada Gegantera a Vallfogona

Els v e in s . . .

e V a l l fo g o n a / v e f aCj Uj u n a n jS5ag a ¿¡e /a

, lv o n o s tra v i la q u e es v a a t r e v ira c u in a r p e r 5 0 0

anfs d 'a r r e u . ..

Els ve ïn s s 'o r g a n i tz a r e n p e r q u e to th o m m a té s la g a n a

f in s l 'h o r a d e d in a r

FEM P ä M a o a i i m i A AMB. n r q

Maria Sarret i PonsAvui hem anal a conversar una

estona amb la Maria, que és professo­re titular de la Facultat de Ciències Quimiques a la Universität de Barcelona.

Bona tarda Maria. Bona tarda noies.

través de publicacions. Jo estic a l de- partam entde química física, pero cada departament treballa de forma dife- rent pero també m o lt interrelacionat amb altres departaments: es treballa en equip ja que un no sap de to t i la gent especialitzado s'ban de comple­mentar.

1. Per qué vas estudiar Ciènci­es Quimiques?Perqué m'agradaven i m ’agraden les ciències i sobretot la que m 'agradava més era la química, s í que m'agraden les materna tiques, la física... però vaig considerar que la química ero la que tenia més sortida professional i la que més m 'agradava.

2. Et dediques a la investiga­do, de quina manera?Em dedico a la recerca i a la docéncia. El nostre sou ha de justificar aqüestes dues coses, llavors la recerca s i la fas bé e t paguen uns diners, la nostra manera de justificar la recerca és a

3. Qué t'aporta l'ensenya- ment? I quants anys fa que hi treballes?Fa que treballo a la Universität, des del 1982. Per a mi, l'ensenyament és

m olt gratificant encara que també pesat. Gratificant perqué veus que la gente ls agrada, hoentenen, mostrea interés: pero albora pesat perqué per exemple quan veus que a l cap d'un any els preguntes el mateix i no se'n recorden...etsap una mica degreu, to t i que no els culpo perqué h i ha moltes matéries i sempre es recorre a l'apre- nentatge memorístic.

4. Quina opinió tens (en el teu camp) del Pia Nou Universita­ri?Què és m o lt dur, fixeu-vos que nosal- tres ja l'estem reformant. Fem la contrareforma, estem tirant una mica enrera: un alumne p o t fer 11 o 12 assignatures, intentem tornar a les assignatures de 6 crèdits i reduir les de tres crèdits, perquè sino acaben fent moltes assignatures, i oixò representa molts exòmens i és m o lt pressionant. A més també volem rebaixar el nom­bre d'bores de classe, és a dir, e l crédit continuarà valent IO hores lectives però que a la f i seran 7 o 8 hores. Per als professors també és m o lt empipa- dor, bas de fer moltes «assignaturetes» i torns de practiques, en canvi abans feies una assignotura completa.

El bo del pia és que surten m olt més ben preparats laboralmentperquè ara es fan més practiques, és a dir, les practiques de laboratori són com una assignotura més i col dedicar-hi esforc i treure bona nota.

Un altre defecte del nou pia d'es- tudis és que a causo de l'enorme pressió que h i ha sobre els estudionts, no es pensa tant, sino que es memorit- za més, és norm ol perquè no h i ho temps per roonor les coses, sino que has de m em oritzar i prou.

5. Creus que c ciències (pràc surt prou prepi a treballar a Consideres qu una mica ma:poca práctica, algún cas, perc una dénda me

La química i amplia. Fon molí anys que una per currículum estabk assignatures próc fiques. Tot i que a ben preparada p empresa, pero si moltespecialitzat formoció. Lacarre piada com uñaba: pera lofeino que sápiguenresoldre car-ne la solució.

PE

I ¿ i J LA X ER R A

> tens (en el teu Mou Universita-

fixeu-vos que nosal- eformant. Fem la ém tiíont una mico e p o tfe r 11 o 12 ntem tomar o les :rédits i recluirles de é sinó acaben fen t !5, i oixó representa 5 m olt pressionant. m rebaixar el nom- se ,ésad ir,e lcréd it

10 bores lectives a n 7 o 8 h o re s . Per bé és m olt empipo- es «assignaturetes» es, en canvi abans ira completa, és que surten m olt bboralment perqué etiques, és a dir, les ratori són com una :al dedicar-hi esforc

5. Creus que a les carreras de déncies (práctiques) la gent surt prou preparada per entrar a treballar a qualsevol lloc. Consideres que potser hi ha una mica massa de teoría i poca práctica. Aixó potser en algún cas, perqué la Química és una ciéncia molt amplia.

La química és una ciéncia m olt ámplia. Fon moltes práctiques, h i ha onys que una persona que segueix el currículum estab lertpo tse r que faci 5 assignatures práctiques i dues de teó- riques. Fot i que aquesta persono está ben preparada per treballar en una empresa, peró s i es tracto d 'un lloc m oltespecia litzatli coldrá un temps de formoció. La carrera ha de ser contem­plado com una base i fontd'in form oció pera la fe ina quedesenvolupará, que sápiguen resoldre elsproblemes o bus­carme la solució.

6. Consideres que en la branca de químiques ( i sobrefot d'en- ginyeria química) hi ha discri- minació per part de la dona en el món laboral?Alo. e l que sí que és cert és que a enginyeria química no h i ha tantes dones, però la proporció de dones en qualsevol enginyeria és m olt baixa, no és que h i hagi discriminació sinó que no h i van per qualsevol raó o perqué no els agrada símplement, però l'accés i el traete és igual per a tots.

Es cert que h i ha unes especialitza- cions, perexem ple o química analítica el 90% són dones, i sense anar més lluny, a la nostro facultatsom un 60% de dones i un 40% d'homes. Cree que les coses están canviant, sobretot cau­sa d'aquests estudis americans que diuen que lo dona té més productivitat i fon que moltes vegades es contractin dones per carrees olts.

7. Quina relació diries que té la química amb el medi ambient?La química en general l'ha fe t malbé i també ha d'encarregar-se de recupe- rar-lo. Altram ent les dades sobre el forat de la cap d'ozó són m olt noves i qui no ens diu que oquest forat ¡o existia fa molts anys; pero qüestió de ñus, résidus, aire... I'encarregada de solucionar-ho és la química..

Ara e l bo de fo t el moviment eco­logista és que la gent h i pensi, que es creí consciéncia, per exemple el País Base i Catalunya están m olt avançots en aquesta motéria, h i ha legislado, sancions... s í que són uns costos éco­nomies que encareixen e l producte peró també hem de conservar el que tenim.

e del nou pía d'es- 'usa de l ’enorme ibre els estudiants, nóqueesmemorit- i oerquè no h i ha es coses, sinó que i prou.

■f e m p e t a r l a x e r r a p a a m b ...

8. Referent a! tractament d'ali­ment en laboratori (trangènics), Qué en penses?Això fa molts anys que es fa però abans es feia de forma mès encoberto, lo qiiestió del calmbuterol ja fa anys que s'utilitza però som la matelxa geni, per exemple la carn no és blanca i quan bo és, és perqué porta aquesta subs­tancia química. Però tothom es guia per la vista, tothom voi que la carn faci goig, que la verdura sigui grosso I guapíssima, I això s'obté gràcles a aquests troctoments. Tot i que ara es torna a recuperar aquests productes naturals que no són tractats I que són més cars però e l gust és m o lt mès bo.

9.Quin camp o àrea científica consideres que està més obli- dat per part de les institucions, i que segons tu necessita més atenció?in general bo eston tots bastant, d'obli- dats. les institucions es guien per les modes que es marquen des de l'estran- ger. Quon aAlemanya es potencia «x» al cap de deu anys es potencia aquí el mateix. També ens guiem m olt per personalisme, si h i ha algú que ha destacat en una àrea, es Heneen els diners cap o lii encara que no foci esco­la.

Els més potenciats actuolmentsón lo recerco bàsico, d 'aplicatfinsgairebé poc ningú feia res, però ara sivols aconseguir alguno subvenció has de fer recerca oplicada. Amb lo recerco aplicada col establir un vincle amb les empreses i els resultats han de ser

funcionáis, cal que servelxln per algú, sinó no té éxit.

Aquí a Catalunya existelxen multi- nocionals i petites empreses, si són multinocionals els loboratoris de recer­ca són fora, a l'estranger, I les petites fins fa poc compraven les patents perô ara s'ban odonotque és més économie investigar per elles mateixes. A ixí d'aquesta manera s'ban estoblertuns vineles entre Universität i empresa que abans eren tota lm ent inexistents.

Tot i així, no cal oblidar que h i ha camps m o lt oblidats, sobretot aquells que els resultats són a llarg termini, ara es potpncien més les investigacions immédiates, en vista de 4 o 5 anys.

10. Quin personatge de la cién- cia actual admires i per qué? i d'alguna altra época?M 'agrada la gent del Renaixement perqué sabien de tot, són gen t que són cifats a múltiples órees, i ara aixó no passa perqué la gent está tan especia- litzada que només sop del seu i prou, també és láglc perqué ara b i ha m olt més per saber.

11. Conviant de coses, quins hobbies practiques?M 'enconta llegir i sobretot fer pun t de creu. M 'agrada fe rpuntde creu perqué m 'obsorbeix totalment, és a dir, has d'estor tan concentrât comptant els punts, fils, colors... que no pots pensar en altres coses, només en olió, i aixó o vegodes va bé. També m 'ogrodo fer coses amb l'ordinador.

12.Qué té Barcelona que no tingui Vallfogona? I a l'inre- vés, Que t'emportaries de Vallfogona a la Ciutat Comtal?Vallfogona és bonica pe l que és i no em podría emportar res perqué si me l'esmportés ¡a perdria e l seu encant, és bonica perqué és un poblé I aquí ja bo deixaria de ser. Però Vallfogona té unes limitacions, per qualsevol cosa has d 'ogofor el cotxe i has d 'anar a Balagueri a Lieida. Però sobretot és un lloc ido n i per a la canalla perqué poden estar a l correr que aquí aixó és impos­sible, aquí no conexies ningú n i els de la mateixa escala. Aquíb i ha un ononi- m atperá també etpots trobor m o lt sol.

11. Vols dir algunes paraules per ais lectors de la revista «el Xop» i per ais Vallfogonins en general?Dones res, que m 'agrada m o lt lo revis­ta i que és uno manera de fer poblé, i sobretot que estic m olt agraida per baver-me fe t aquesto entrevista. I a totbom en general, aprofito aquesta ocasió per desitjar unes Bones Festes.

Per pari nostra això és tot, ¡ també aprofitem la nostra secció per desitjar- vos un Bon Nadal i un Felic Any Nou.

Montse Térmens Montse Simó

P U B L I C I T A T

rcelona que no Dna? I a l'inre- mportaries de i Ciutat Comtal?capel que és i no em res perqué s i me

Iriaelseuencant, és jr poblé i aquí ¡a ho Però Vallfogona té per quolsevol cosa itxe i has d'anar a , Peròsobretotésun mallo perqué poden aquí arxò és impos­te s n ingún ie lsde Aquíh ihaunononi- potstrobarmoltsol.

Igunes paraules ile la revista «el Vallfogonins en

igrada m o lila re vis- mera de ferpoble, i : m olt agraìda per ìsta entrevista. I a i aprofito aquesta unes Bones Pestes.

això és tot, i també secció per desitjar-

¡ un Felic Any Nou.

lontse Térmens Montse Simó

DEGUSSA IBERICA, S.A.Productos Químicos, Farmacéuticos y otros aditivos para piensos compuestos. Plantas medicinales

C A jo w ¡S a fa d a /i Q S & n y CS ^ Y o u

Ctra. Comarcal 1313, km. 19 • Teléf. (973) 43.20.52 • Fax. (973) 43.20.9225680 VALLFOGONA DE BALAGUER (Lérida)

LLAVORS i ADOBS NETEJA DE LLAVORS

C / S & w . <S 7 'T a d a £ ¿ Q y & n y .

Estació, 33 • Tel. 43 20 00 VALLFOGONA

g æ l j GENERDl. Dt. De. Dj. Dv. Ds. Dm.

1 2 3 45 6 7 8 9 1 0 11

1 2 1 3 1 4 1 5 1 6 1 7 181 9 2 0 2 1 2 2 2 3 2 4 252 6 2 7 2 8 2 9 3 0 3 1

V y

Dl. Dt. De. Dj. Dv. Ds. Dm.

1 2 3 4 56 7 8 9 10 11 12

13 1 4 1 5 1 6 1 7 1 8 192 0 21 2 2 2 3 2 4 2 5 262 7 2 8 2 9 3 0

y

iU Ü O LDl. Dt. De. Dj. Dv. Ds. Dm.

1 2 3 4 56 7 8 9 1 0 11 1 2

1 3 1 4 1 5 1 6 1 7 1 8 1 92 0 21 2 2 2 3 2 4 2 5 2 62 7 2 8 2 9 3 0 3 1

FEBRERDl. Dt. De. Dj. Dv. Ds. Dm.

1

2 3 4 5 6 7 8

9 1 0 11 1 2 1 3 1 4 151 6 1 7 1 8 1 9 2 0 2 1 2 2

2 3

<

2 4 2 5 2 6 2 7 2 8

r

M A I GDl. Dt. De. Dj. Dv. Ds. Dm.

1 2 34 5 6 7 8 9 10

11 1 2 1 3 1 4 1 5 1 6 171 8 1 9 2 0 21 2 2 2 3 242 5

v

2 6 2 7 2 8 2 9 3 0 31

Dl. Dt. De. Dj. Dv. Ds. Dm.

1 23 4 5 6 7 8 9

1 0 11 1 2 1 3 1 4 15 161 7 1 8 1 9 2 0 2 1 2 2 2324 25 26 27 28 29 80

MARÇDl. Dt. De. Dj. Dv. Ds. Dm.

12 3 4 5 6 7 8

9 1 0 11 1 2 1 3 1 4 151 6 1 7 1 8 1 9 2 0 2 1 22

2 3 2 4 2 5 2 6 2 7 2 8 293 0

v3 1

: 'JÜ N Y

Dl. Dt. De. Dj. Dv. Ds. Dm.

1 2 3 4 5 6 78 9 1 0 11 1 2 1 3 14

1 5 1 6 1 7 1 8 1 9 2 0 212 2 2 3 24 2 5 2 6 2 7 282 9 3 0

v

r --------- - - - - - «SETEMBRE

Dl. Dt. De. Dj. Dv. Ds. Dm.

1 2 3 4 5 67 8 9 1 0 11 1 2 13

1 4 1 5 1 6 1 7 1 8 1 9 2021 2 2 2 3 2 4 2 5 2 6 27O fi 9 0 9 A

l z 3 4 56 7 8 9 1 0 11 1 2

1 3 1 4 1 5 1 6 1 7 1 8 1 92 0 21 2 2 2 3 2 4 2 5 2 62 7

V

2 8 2 9 3 0

y

J U L IO LDI. Dt. De. Dj. Dv. Ds. Dm.

1 2 3 4 56 7 8 9 1 0 11 1 2

1 3 1 4 1 5 1 6 1 7 1 8 1 92 0 21 2 2 2 3 2 4 2 5 2 62 7 2 8 2 9 3 0 3 1

V y

OCTUBREDI. Dt. De. Dj. Dv. Ds. Dm.

1 2 3 45 6 7 8 9 1 0 11

12 1 3 1 4 1 5 1 6 1 7 181 9 2 0 2 1 2 2 2 3 2 4 252 6 2 7 2 8 2 9 3 0 3 1

v y

1 z 34 5 6 7 8 9 10

11 1 2 1 3 1 4 1 5 1 6 171 8 1 9 2 0 21 2 2 2 3 24

2 5

L. -

2 6 2 7 2 8 2 9 3 0 3 1

y

A G O S T (

DI. Dt. De. Dj. Dv. Ds.

1Dm.

23 4 5 6 7 8 9

1 0 11 1 2 1 3 1 4 15 161 7 1 8 1 9 2 0 21 2 2 232 4 2 5 2 6 2 7 2 8 2 9 3031

NO VEM BREDI. Dt. De. Dj. Dv. Ds. Dm.

12 3 4 5 6 7 89 1 0 11 1 2 1 3 1 4 15

1 6 1 7 1 8 1 9 2 0 2 1 22

2 3 2 4 2 5 2 6 2 7 2 8 293 0

i z 3 4 S b 78 9 1 0 11 1 2 1 3 14

1 5 1 6 1 7 1 8 1 9 2 0 212 2 2 3 24 2 5 2 6 2 7 282 9 3 0

j

r .______

SETEMBRËDI. Dt. De. Dj. Dv. Ds. Dm.

1 2 3 4 5 67 8 9 1 0 11 1 2 13

1 4 1 5 1 6 1 7 1 8 1 9 2021 2 2 2 3 2 4 2 5 2 6 27

2 8 2 9 3 0

V

DESEMBREDI. Dt. De. Dj. Dv. Ds. Dm.

1 2 3 4 5 67 8 9 1 0 11 1 2 13

1 4 1 5 1 6 1 7 1 8 1 9 2021 2 2 2 3 2 4 25 26 272 8 2 9 3 0 3 1

v---- y

L'Ajuntament desitja un Feliç any 1998 a tots els veinsVallfogona • La Rapita • Hostal Nou • La Cudosa

O PIN IO N S IM PO R TA N TS... R -J ÏÏIT ?

Opinions importants... dels nostres escolarsUn cod fflèi hem dtmanat la cul.laboracio per a la noslra revista, ois noslres

escolars. Penseu qu, no perqaè slguin menuls son menys Importants les saves opinions,

crec que les hem de tenir en compte, reflexionar I fer el qae calgui per aconseguir nu decebre'li..

«No defxeu, gaire avlat, d'ésser nens»

QUÈ ET SEMBLA QUE MANCA AL NOSTRE POBLE PER QUÈ VOSALTRES US HI TROBEU BÉ?

9ANYS-Que no hi ha contaminació enlloc -Gronxadors al pati de l'escola -Aquarium-El pati amb obra i canviar els labavos del col.legi i del poliesportiu -Un camp de fútbol amb gespa -Un pati més gran amb gespa, i que hi hagués rius, llacs, etc.

10ANYS-No res per a mi ja esté bé aixi -Que el meu carrer estigui més arreglar -Unes p isc ines més g ra n s , un poliesportiu més bonic i arreglat, que a les placetes hi hagués fonts i que al pati de l'escola hi hagués gronxadors.

11 ANYS-Arreglar els gronxadors, obrir les pisci­nes més aviat, arreglar alguns carrers, tirar les cases abandonades, etc.-Fer un equip de fútbol i un parc per ¡ugar.-Una font, gronxadors més grans i nous i el pati de l'escola més gran.-Un pont perqué passin els cotxes, semàfors, et.-Una pista per patinar-Que el poliesportiu estés oberi dos omés dies per qui hi vulgui anar a ¡ugar.

12 ANYS-No res-Unes piscines més guapes, amb Hum dintre, el terra més net i més grans. El poliesportiu més gran i amb un bar. -Unes classes d'aeròbic, etc.-Una piscina dimatitzada-Piscines cobertes, pare d'atraccions,etc.

-Falten discotéques per nosaltres i no per grans.-Zones verdes -L'educació-Un local per ais nens d'onze a catorze anys, perqué al cine ens avorrim..

13 ANYS-Més fonts per beure, i fer més piscines -Una sala de ¡oes m olt gran -Un cine on facin pellicules més diver- tides i no de d ibuixos, pubs on puguessim estar sois sense gent gran, i pares per ais nens més petits.-Una discoteca, un camp de fútbol amb gespa, i que la gent ¡ove ha d'anar al bail, no quedar-se a la barra.-No falta res, m 'h i he acostumat i m'és igual, m 'agrada tal com és, una guar­dería ben condicionada perqué els pe­tits puguin sortir al carrer a ¡ugar, sense problèmes.

14 ANYS-Res, o si pogues s gent ¡ove -Em sembla que re que es fessin so nautiques, sempre divertit.-Piscines dimatitzai cions

QUÈÉS PER AT

9 ANYS-Els animals -Els amics -És si et portes bé i ¡'Antoni -Ser feliç-Són els amics qui ¡ugar-Que no ens baralle

10 ANYS-Un amie amb qui f -Estimar-ho tot, la n gent gran, etc.

$on jfa d a l i M iç J ln y JÍou

OPINIÜMS IIM PORTANTS.

¡ure,i ferm és piscines ; molt gran pellicules més diver- dibuixos, pubs on sols sense gent gran, ¡ns més petits, ncam pdefutbolam b ent |ove ha d'anar al e a la barra, i fie acostumoi i m'és tal com és, una guar- onada perquè els pe­I carrer a jugar, sense

flou

■És tenir un amie a qui li pots confiar els teus secrets i que sempre estigui amb

14 AN YS•Res, o si pogués ser, que fossim més gent ¡ove•Em sembla que res, a l'estiu aniria bé que es fessin sortides o activitats naûtiques, sempre a les piscines no és divertit.■Piscines dimatitzades i un parc d'atrac- cions

QUÈ ÉS PER A TU, L'AMISTAT?

9ANYS■Els animais -Els amies■És si et portes bé amb un amie, com l'Antoni ■Ser feliç■Sôn els amies que t'ajuden hi pots ¡ugar•Que no ens barallem

10ANYS■Un amie amb qui pots confiar -Estimar-ho tôt, la natura, respectar la gent gran, etc.

-Un sentiment molt bô -Que la gent s'estimi i no es1 baralli ■És una relaciô entre amies, perquè sinô tots seriem enemics.

1 1 ANYS■Tenir amies, estimar-nos i no barallar­nos-Fer-te amie de les altres persones ■L'amistat és ajudar els altres ■Fer bons amies i que quan els necessi- tis no t'abandonin■És la forma com tractes als companys

12 ANYS-És el que hom sent per ajudar a l'a ltre, compartir i estimar -La félicitât amb els amies i ser amable amb ells■La cosa més bonica del mon -No deixar els amies quan tenen problè­mes

13 ANYS■És una cosa que es té entre les perso­nes, que quan estâs en algun problema t'ajudin

tu en els moments més délicats.

14 ANYS-Tenir amies, passar el temps amb ells, tenir-hi molta confiança i ajudar-nos sempre que puguem -Per a mi un amie és aquell que esta amb tu en el bô, i en el dolent. ■Ésquelcom ùnic que s'obté amb molt de respecte per part de l'amie.-És una cosa, que si no la pots tenir ets m olt desgraciat, perquè tenint amis- tat, no et faltà mai res.

Montse Alcolea

nr<fc

Artide pubicat al diari "La Mañana" de Lleida l ' l de desembre de 1997.

"CÓMO ALEJAR A LOS AFICIONADOS DEL ÁRBITRO

En Vallfogona de Bologuer han encontrado una ingeniosa y sutil manera de evitar los saltos a l campo de los aficionados al fútbol para correr a gorrazos a l árbitro. Se trata, sencillamente, de poner la línea de la banda del campo lo más alejada posible de la valla del público, de forma que, si a alguien se le ocurre salir corriendo tros e l colegiado, lo desestime sólo al pensar en todo e l camino que tendrá que hacer. Una bueno idea que contribuye, seguro, a la deportividad que caracteriza a los seguidores del Vallfogona, un club nada conflictivo."

« C U R E

-MAP U i k t í l i H H R OLOGIA

La televisió, una mala companya?Aquesta pregunta és una d'aque-

lles que continuament ens estem fent, sobretot en époques com aquestes, quan arriben les festes nadalenques i continuament estan bombardejant els nostres fills amb anuncis publicitaris, per convertir-los en uns insociables consumidors.

La televisiô fa mal als nenes? Existeixen respostes de tô t tipus, des de les que ens parlen de la caixa tonta, que la televisiô menja el coco, la tele­visiô amb la seva violència és la culpa­ble de quasi tôt; fins les que diuen que gracies a la tele hem créât una genera- cio de nens cuits, molt més autônoms i, per tant, menys dependents dels adults que en époques passades.

Enmig d'aquestes postures extrê­mes, hi ha els que diuen que la televi­siô no créa ni sants ni delinqüents, si de cas el que provoca el fe t que els nens estiguin très, quatre i fins i tô t cinc hores davant la televisiô és un reforç d'actituds ¡a adquirides a l'entorn soci­al, i sobretot, dintre de la fam ilia. Un bon grup de sociôlegs i educadors es que ixen que la p e tita p a n ta lla passivitza. Sense que els manqui raô, a causa del gran èxit dels videojocs a la televisiô o a l'ordinador o el costum de gravar p rogram es, p e llic u le s o videoclips.

No podem oblidar aqui, els que defensen la teoria de la catarsi, aixô vol dir, que en les persones es généra en la seva convivència quotidiana ga­nes d'agredir altres persones (pensem

Seguramenf lates les postmes tenen la sena part de raó

en alguns automobilistes) que són reprimides. Per aquests individus la televisió produeix un alleugeriment d'aquestes frustacions, quan mostra agressions realitzades per una altra persona, recordem a Rambo. I per últim hi ha els que parlen de l'aprenen- tatge per observació, entenen que les persones poden aprendre una conduc­ta negativa observant l'agressió que hi ha en els mitjans de comunicació i, sota determinades condicions, mode­lar la seva conducta fixant-se en els personatges agressius de la televisió i del cinema.

ixísteixen respailes de ta t tipas« iins les

que diuen que grácies o la tele hem creat

ana generado de nens cuites

Si ens preguntem qui té raô de tots ells, segurament totes les postures tenen la seva part de raô. Per tant creiem que el que s'ha de fer, tant pels pares com els educadors, és que els nens vagin coneixent el procès de la comunicaciô televisiva. I per aixô, no tan sols s'ha d'acudir a les teories sinô

també a la práctica.Els nens haurien de conèixer com

funciona aquest procès, és a dir com es fabrica, com es fa, etc. Per exemple, en una pel.licula violenta, el nen que no coneix el procès veu sang i el que el coneix pot distanciar-se perqué sap que el que li surt per la boca a l'actor és pintura vermella o suc de tomàquet.

Pensom que és una contradicció que els nens aprenguin tan

pas d'un tema al quai dediquen tantes

hares

Pensem que és una contradicció que els nens aprenguin tan poc d'un tema al qual dediquen tantes hores, i és tan important pera la seva formació i segurament per modelar la seva futu­ra conducta social.

Ramón Cases Folguera Ma. Teresa Reñé Olivé

en de conèixer coin ocès, ésa dir com es , etc. Per exemple, fiolenta, el nen que ; veu sang i el que el iciar-se perqué sap ter la boca a Tactor losucdetom àquet.

|ue és una ció que els mguin tan ¡ma al quai n tantes res

0 .

3S una contradicció nguin tan poc d'un wen tantes hores, i era la sevaformaciô lodelarlaseva futu-

El CF VallfogonaEl CF Vallfogona agraeix un any més, el suporî deis socis i desitja o tothorr unes Bones Festes.

Cases Folguera esa Reñé Olivé

J E Z Z H L lOSFE

El PVC, el plàstk més polèmicEl PVC és un plástic fabrica! a partir

de deriváis del petroli i dor; a diferen­cia deis altres plastics, que n'estan només per petroli. El procés de fabrica­do és molt contaminant i perillos, perqué s'alliberen una gran quantitat d'organodorats. Aqüestes substancies no es troben a la na tu ra , són bioacumulatives i poden durar segles en els cossos deis organismes ais quals entren. En els ésser vius poden crear problemes de tipus reproductiu, baixa- da de les defenses i cáncer. A més perqué el PVC pugui ser comercialitzat

s'han d'afegir additius dels quals n 'hi ha a milers, i els que més s'empren contenen metalls pesats (plom, cad­mi, etc.). El PVC no es recida. Si s'incinera s'alliberen a l'atmosfera els organodorats (entre els quals les terri­bles dioxines) i els metalls pesants, i si es diposita en abocadors, pot contami­nar les aigues subterrànies i despren­dre gasos tòxics. El m illor doncs és no produir-lo, ¡a que no hi ha un tracta- ment segur.

Com distingir el PVC a les ampolles d'aigua1 . En tòrger l'ampolla o marcar-la amb l'ungla si és PVC hi quedará una marca bianca.

2. Si l'ampolla té un color blavós molt probablement és PVC.

3. Si a la base de l'ampolla, hi ha aquest dibuix caracteristic, és m olt probable que sigui de PVC.

P V C N O P V C

La BiosferaDes de la secció la Biosfera una

vegada més volem recalcar la gran importando que té la consevació del patrimoni maturai.

A Vallfogona tenim dos indrets amb un patrimoni naturai molt impor­tant. El riu Segre amb riquesa de fauna i flora importantissima com ha demos­trat un estudi fe t aquest any 1 9 97 per un equip.

I la banqueta del canal, amb els magnifies plataners.

Roser Bosch Teresa Pallissé

Œ5 . Q fon C ; ) a

Li

TradidoL'Avet

Adornar l'avet mes i llaminadure importada dels país de 2000 anys les t celebraven, el 24 d tant de l'avet, el ll.luminantl'arbreeancestrai que anum curts i les nitsllarguí l'esposa delreiJord portar a Londres e Nadal. EnelsegleX es va fer popular de passar rápidament i i des d'aquell país mon. A casa nostra a fer-se popular a década dels anys 6

Totn

Traditions NadalenquesEl Vesc

El vesc és una planta lligada a la mitología céltica i al roure sobre el quai creix. A les festes dels druides h¡ era sempre présent i durant el segle XIX a Anglaterra i a Franca els captalres demanaven dîners per aqüestes dates amb branques de vesc a la mà com a senyal de bona sort. A causa de les seves propietats curatives -per ais do­

lors i el reuma, entre d'altres- la seva fauna es va anar estenent. cap casa anglosaxona s'oblidava

f per Nadal de posar una branca de vesc a l'entrada de la casa per donar bona sort a tothom que passes per sota de la planta.

Paquita GalceráFloristeria Ginesta

F L O R I S T E R I A

G 3 R E S T K

Tot per al guarniment d'esglésies rams de nuvis i complements

C / D octor Flem ing, 4 2 - Tel. 4 4 82 1 3 - 4 4 6 9 26 2 5 6 0 0 BALAGUER (Lleida)

m

L'AvetAdornar l'avet amb régals, espel-

mes i llaminadures és una tradlclô Importada dels països nôrdics. Fa mes de 2000 anys les tribus germaniques celebraven, el 24 de desembre al vo i­lant de l'avet, el sostlcl d'hivern. Illum inant l'arbre es practlcava un rltu ancestral que anunclava la fl dels dles curts i les nlts llargues. En el segle XVIII l'esposa del rel Jordi III d'Anglaterra va portar a Londres el primer arbre de Nadal. En el segle XIX aquest costum es va fer popular definltlvament I va passar ràpidament als Estats Units I des d'aquell pais a la resta del mon. A casa nostra va començar a fer-se popular a partir de la décoda dels anys 60.

Una estranya malaltia inmunològica afecta a 30 dones a Lleida

E S C R IV

lin metge lleidafà escriu la primera publicado espanvola sa lie el «lupus».Treinta lleidatanes són tractades a l'Arnau per tenir «lupus eritematis

sistèmic», malaltia crónica que suposa una alterado al sistema immunologie de la persona, la quai cosa produeix la inflamado deis seus àrgans. Els estu-

dis recollits al ilibre présentât ahir a Lleida, constaten que el mal afecta sobretot a dones amb edat fértil.

Una trententa de persones, la major parí dones, son tractades a l'Arnau de Vilanova de la malaltia anomenada «lupus eritematós sistemátic» i que consisteix una alterado del sistema immunológic que provoca la inflama­do crónica de molts órgans, segons va explicar José Manuel Porcel, doctor del departament de Medicina Interna de l'Arnau.

facíais són semblants a les mossega- des d'un llop», afegí Porcel.

La major part sóndones amb edat fértil

Provoca al inflamdó crònica de molts organs.

La major part de les persones (més del 90 per cent) que pateixen aquesta malatia, també anomenada síndrome perqué es desconeixen les seves cau­ses, són dones amb edat fértil, ens va dir el facultatiu. Porcel, que és a més professor de la facultatde medicina de la Universität de Lleida (UdL), ens explica que aquesta malaltia es mani­festó a la pell. La primera sorgeix a la cara de manera d'eritema. «Per aixó el nom de lupus ¡a que les ulceracions

El «lupus eritematós» és una ma­laltia progressiva, greu i crònica que evoluciona a brots, és a dir, que té períodes de remissió i altres en els quals es tornen a empitjorar els símp- tomes. La gravetat de la patologia es medeix segons l'órgan del eos en qué aquest ha afectat. En el cas que l'órgan afectat sigui el ronyó o el sistema nervios, la malaltia pot causar una mort prematura, ens apuntó el metge.

Totes aqüestes explicacions foren donades amb motiu de la presentació,

ahir, de la primera publicació sobre la malatia a Espanya, editada per la UdL i escrita per José Manuel Porcel. Per a elaborar el Ilibre anomenat «Lupus eritematós sistèmic», Porcel ha comp­tâ t amb l'experiéncia i la col.laborado d'una trentena d'especialistes en la materia.

La gravetat de la patologia es medeix

segons l'órgan del cas en que auest sigui

afectat

EL SOL I ELS ANTICONCEPTIUS, FACTORS DE RISC

L'exposició a raigs ultravioletes i les píndoles anticonceptives que conte- nen estrógens, a més de l'estrés emo­cional, físic i les infeccions récurrents son factors de risc per desenvolupar el lupus eritematós sistemátic, malatia que consisteix en l'autodestrucció del sistema immunologie. Les principáis manifestacions son la febre, les lésions cutónies (a l'im atge), artritis, anoré- xia i asténia. El tractament més efectiu es basa amb im m unosuresors i corticoides. Tanmateix, els metges continúen estudiant el que constitueix una de les malaties més desconegudes de la medicina actual.

La princAquesta Festa

nostre poblé, va p presencia de la Cobli cipal de la Bisbal.

Cobla-Orquestr 1888 a la Bisbal di

Cal destacar e obtingusenels coni Barcelona (1892-1 de Guixols (1932) valer la designado la Generalität, guai tenta.

Guardona* els certài qual ha p

Les figures mé histôria de la cobla I en un moment o trajectôria artistica.

Cal esmentar Marti, RamonRosell Pijuan i Ricard Vilar

Han estât dire Robert Mercader, Ji M. Soler, Josep S

J3a (

ta a 30 La principal de la Bisbal

«lupus», ematós munològic . Els estu­I afecta

publìcació sobre la editada per la UdL anuel Porcel. Per a □nomenct «Lupus », Porcel ha comp­ia ila col.laboració ¡spécialistes en la

ÏCONCEPTIUS,ISCaigs ultravioletes i ceptives que conte- és de l'estrès emo- Feccions récurrents erdesenvoluparel istemàtic, malatia autodestrucció del gic. Les principals lafebre, les lesions e), artritis, anorè- amentmés efectiu imunosuresors i iteix, els metges el que constitueix

nés desconegudes al.

Aquesta Festa Major passada, el nostre poblé, va poder gaudir de la presencia de la Cobla-Orquestra la Prin­cipal de la Bisbal.

Cobla-Orquestra fundada l'any 1888 a la Bisbal de l'Empordá.

Cal destacar els primers premis obtingus en els concursos de cobles de Barcelona (1 8 9 2 -1 9 0 2 ) i Sant Feliu de Guixols (1 9 3 2 ) Aquest darrer li va valer la designado de cobla oficial de la Generalität, guardó que encara os­tenta.

Les figures mes rellevants de la historia de la cobla hi han form at part, en un moment o altre de la seva trajectôria artistica.

Cal esmentar els tenores Albert Marti, Ramon Rosell, Josep Coll, Ferran Pijuan i Ricard Vilarasau.

Han estât directors els mestres Robert Mercader, Josep Canet, Josep M. Soler, Josep Salé, Genfs Canet,

Les figures mêi rellevants de la

historia de la cobla Hi Han format paît en an moment o altre de la

seva trajectôria artistica

Conrand Saló, Josep Cassú, i Tactual Francese Cassú.

Conrad Saló ' ' ' ' ' o lo cobla durant prop de seixanta anys, fou el seu capdavanter i guia infatiga­ble, i va fer d'ella la m illor cobla que ha existit fins l'ara: «al meu modest en­tendre no solament és la m illor cobla que ha existit des de que es toquen sardanes al país, és una Hígada mera- vella, un conjunt prodigios, un résultat perfecte», digué d'ella Josep Pía.

Actúa tots els anys al Palou de la Música, ais concerts de Cap d'Any, al costat de l'orfeó Caíala.

Periòdicament fa sortides a l'es- tranger i ha actuat a Franca, Bèlgica, Alemanya i América del Sud.

Cobla predilecta de Pau Casals dóna a conèixer la major part de sarda­

nes de Juli Garreta.Ha estât objecte de judicis alta-

ment elogiosos per part dels escriptors Josep Pia, Joan Alabedra, Joaquim Cases, Pere Lloverás, Josep Fauli, Sempronio, etc.

Admirada per diverses figures de l'a rt, la ciència i la politica entre ells Francese Macia, Alfons XIII, el Mariscal Joffre, Francese Cambó, Manuel de Falla, frank Marshall, Lluís Millet, Pau Casals, Eduard Toldrà, Antoni Ros Marba, etc.

Periòdiiament, fa soilides a I'estranger

navanl actual a Fraica, B ilgiiq,

Alemanna I America del Sad.

Com podeu veure amics, una au­tèntica joia que ha passai pel nostre poblé, i que esperem tornar a veure m olt aviat.

Francese Sarret i Rovira

Guard añada en lo is e li certàmem en la qual ha p is pari

/3 a G o r a l cíe U a fffo j ona d e s ìija a íoíÁ om un G lon DGacfal

04079321

ü t M i U ' u "j -i - e e t

La nostra historia literàriaJoan Fuster

En aquesi numéro ens volem fer ressà del setonta-cinquè aniversari del naixemeni de Jonn Fuster. És un record merescut a un escripîoi que basîi una obra important, no exempta de polè­mica a causa del seu ferm compromis Personal I de la seva insubornable actitud civica. Una obra el résultat de la quai ofereix caires diversos: el pensa- ment intel.lectual des del mes profund humanisme, la critica d 'art, l'erudiciô, l'assaig des de tots els registres possi­bles, etc. Sobretot, perà, la defensa de la catalanitat d'origen dels valencians i la possibilitat de compartir el gran projecte cultural i lingùistic -¡a que no politic- dels Països Catalans.

Defensa la catalanitat d'origen dels

valencians i la possibilitat de

compartir el gran projecte cultural i

linguistic - j o que no politic- dels

Països Catalans

F e b re r d e 1 9 6 4 . J o a n F u s te r i J o s e p P ia a C u lle rà

Joan Fusteri Orteils (1922-1992 ) estudia a Valencia la carrera de Dret, que acaba el 1947, i exerci durant un temps la professio d'advocat a la seva vila natal, Sueca. El 1944 publica el seu primer article i d'aleshores encâ no

va parar de col.laborar a la premsa, tant a la dels PaTsos Catalans com a la de Madrid o a revistes de l'ex ili. El periodisme va èsser un mitjà essencial per a la professionalització com a es- criptor de Joan Fuster.

A poc a poc, dins un medi hostil, Fuster s'anà endinsant en el coneixe- ment i els mitjans i militància de la literatura i la cultura catalanes. L'obra de Fuster s'ha centrat sobretot en el terreny de l'assaig. Els seus primeres llibres, però, foren de poesia. Sobre Narcis, ferra en la baco, Escrlt per al sileno, etc.

Una bona colla d'obres fusterianes estan dedicades a temes relacionats amb el Pais Valencia. Aquests escrits, que oscil.len entre la teoria, la critica i la divulgació, es proposen en conjunt de fer prendre consciència col.lectiva als valencians dels seus problemes i de

la seva identitat. Nosaltres els volend- ans, Qüestiô de noms, Un pais sense politica, etc.

Només resta dir que des d'aqui, a la nostra revista, us convidem a llegir Fuster, ¡a que els seus llibres captiven el lector, no només per la seva riquesa d'idees, sinô també per la seva forma expressiva de gran efectivitat.

Teresa Balasch Bosch

CustumiCalendari

La tradldû presents lliça

El dia de Santa i abans una fita enei: sobretot en les con Avui comenqaven n d'aqui el refrany: Caterina, no cullos avui no pot mirar-s

El propietari co seva propietatiles en els casals per a ¡a que no bavia de per a la despesa de abundava, vendre' avui que els olis d' rint mercat mundia cacio elabora olis verdes, i sino tendr abans que fermenl un producte que ti

MostraEn primer Hoc,

d'agraiment pel re< el votre silenci i en

Moites gracies De tota la fam

E S C R IV M S O B R E

j C u lle rà

osaltres els valench m , Un pais sense

r que des d'oqui, a s convidem a llegir eus llibres captiver per la sevo riquesa î pei la seva tormo efectivitc!

Bolosch Bosch

Custumari caíalaCalendari Folklòric d'Urgell. Valeri Serra i Boldú.

¡a fradicia és ia neu le i passai, p e sempre lia als presenil lliions ¿'experiencia I sabiduría p e sin Hum

le l'esdevenir.

El dia de Santa Caterina senyalava abans una fifa en els costums pagesos, sobretot en les comarques olivareres. Avui començaven molts a collir olives, d'aqui el refrany: «Abans de Santa Caterina, no cullos l'o liva», dita que avui no pot mirar-se

El propietari collia les olives de la seva propietat i les anava arnuntegant en els casais per a que es confitessin, ¡a que no havia de fer niés que oli que per a la despesa de la casa, i si la collita abundava, vendre'n alguna pica; però avui que els olis d'Urgell van conque- rint mercat mundial, la moderna fabri- cació elabora olis verges amb olives verdes, i sino tendres, sense escaldar i abans que fermentin, per obtenir aixi un producte que tregui el rancir dels

olis veils.Les antigues premses de viga van

cendint el Hoc a les hidrauliques. La lentitud amb què s'elavorava l'o li, només vint anys enrere, ha canviat radicalment; avui la vertiginositat de la fabricaciô ciutadana ha arribat als nos- tres poblets de l'Urgell, portant un desacostumat trasbals amb la venda del fru it i el seu transport a les fabri­ques.

Corn que no es pot collir olives sinô els dies que no hi ha gelada, o no s'hi pot anar fins que ha desgelat a impuls del vent o del sol, el pages s'alça i en familia esmorza vora del foc el bon plat de sopes escaldades i un plat de cols i trumfes sobrants del sopar anterior, estimulat per un tall de carolet o un

altre bitxo conservât en vinagre. A migdia no es menja calent, una aren­gada crua i un clafoll de ceba de cara al sol si fa bon dia, o si fa mal temps fent una xerrada amb quatre meriats de brossa i algun brot de secaller.

A la nit, si les dones tornen de cuinar, algunes cases fan olla, ultres tornen a la sopa escaldada de verdura o de fesols, enciam, un bon plat d'aquells llegums que van soles o barrejades amb cols i trumbes i desprès un tali de fruita amb espinacs, i encara no en totes les cases. I, a ixi a les nou de la nit ¡a tenen triades les olives, ¡a les tenen mesurades, ¡a han sopat, arregat els animais, i en la major part de les cases de pages ja els trovareu a dormir, esperant el nou dia per fer mateix, per a santificar el dia amb aquell treball que els permet conver­sar, enraonar i bromejar.

Cristina Calilles i Rubio

Mostra d'agraïment de la familia del "Hutch"En primer Hoc, donem les gracies a la revista el Xop per l'o p o rtu n ita t que ens dona, de dirigir-vos unes paraules

d'agraïment pel recolzamentque hem rebut, de tots vosaltres, amb els vostres fets, amb les vostres paraules, fins i to t amb el votre silenci i ens heu acompanyat en el nostre dol per la pèrdua del nostre sempre estimât Francisco «Hutch»

Moites gracies a tothom De tota la familia i l'Eva.

E H m

Canapés variats per NadalRetallar les comes de les llesques

de pa de motile.Barrejar margarina amb mantega, ha de quedar tova per poder-la sucar m¡- llor, per a que no s'espesi posar sota del bol una Cassola amb aigua bullint.

CANAPÈ DE SOBRASSADABarrejar una mica de mantega

amb una mica de sobrassada i amb la barreja resultant sucar les llesques de pa. Decorar amb plstotxos.

CANAPÈ DE SALMOSucar les llesques de pa amb man­

tega i posar-l¡ a sobre el salmo. Posar les llesques a la nevera durant uns minuts i una vegada estiguin fredes tallar les llesques amb triangles, 2 o 4 segons es vulgui. Posar-Ies en una safata i per decorar posar a cada cana­pé una tros de cirera confitada.

CANAPÈ DE CAVIARBarrejar una mica de mantega

amb caviar, vermeil o negre, s'ha de barrejar sense pressionar-ho m olt ¡a que es pot trencar el caviar. Sucar les llesques i amb un ganivet de serra dibuixar unes ones. Tallar en triangles i decorar per sobre amb tali de pernii de york; posar uns tails de formatge sucat amb mantega i colocar prunes o olives. Enrotllar-ho amb paper d 'alum ini i po- sar-hoalanevera.Quan estiguin fredes tallar en rodanxes i de­corar el canapè.

CANAPÉ DE GAMBESBullir les gambes amb un all, ceba

i una fulla de lloré i desprês triturar-ho amb una mica de fetge. Si no es vol fer tô t l'anterior es posa patè de gambes. Es barreja el patè de gambes amb una mica de margarina i se li suça el pa. Amb un ganivet de serra dibuixar unes ones a cada llesca i tallar en triangles. Decorar: una gamba i posar a sobre pastanagaamb vinagretallaten julienai a trocets, o ou filât.

CANAPE VEGETALTallar amb un ganivet les cogom-

bres petites amb vinagre, el pebre amb vinagre i les olives a trocets molt petits, si no es pot amb el ganivet es pot fer amb la trituradora. Tallar l'ou dur amb rodanxes i triturar amb els altres ingré­

dients. Barrejar-ho tôt amb ma- ionesa i sucar el pa. Deto-

rar: amb un foli fer unamànega pastissera i

posar maionesai de­corar el canapè.

CANAPÉ DE TONYINAAmb un ganivet tallar la tonyina i

les cogombres petites amb vinagre o olives si es prefereix. una vegada tritu­rai es barreja amb mantega (o maio- nesa si es voi) i es suca el pa. Amb un ganivet de serra dibuixar unes ones i decoraramb pebrotta llata cuadracfets. Acabat: Amb un foli fer una mànega pastissera i decorar els canapès amb maionesa els que siguin de maionesa i amb mantega els de mantega. Consell: Sempre que s'usi maionesa posar un ou dur, dona la consistència a la barreja.

CANAPE DE FOIE GRASEs col-loca una capa bastant abun­

dant de foie gras a sobre d'una llesca de pa. Es pinta amb gelatina i es col loca unes fulles de trufa. S'acaba amb unes fines ratlles de mantega.

CANAPE DE CAVIAREs suca amb mantega llesques de

pa torrat i es col-loca a sobre caviar i dos trosets de llimó. Es decora amb unes ratlles de mantega.

CANAPÉ D'ESPEs posen dues

amb una llesca de | nesa. Es disposa a pebre vermeil, es p es decora amb uns

CANAPÉ D'AN!Es suca amb i t

depa rodona i espi tomàquet a sobre, d'anxova i mitja oli Mitjancant una mà decora amb uns fil

CANAPE DE PEEs suca amb r

de pa i es cobreix r pinta amb gelatine fila t al centre i i mantega a la vora

n r n n *

Naixem1949 Alfonso Jo

" Montserra" Erancesca" Carme On" Josepa Pa" Pau Segai" Josep Maria" Ernest Jos" Delfina Te" Josep Torr" Josep Mai" Cristobla M" Daniel Ma" Josep Peri

JO C DE TA U L*

NYINAi t tallar la tonyina i ¡tes amb vinagre o x. Una vegada tritu- montego (o maio- suca el pa. Amb un ibuixar unes ones i fallata cuadradets.

rii fer una mánego r els canapés amb ¡iguin de maionesa de montego.

ue s'usi maionesa na la consistènza a

IE G R A Scapa bastantabun- sobre d'una llesco

imb gelatina i es de trufa. S'acoba

lies de mantega.

V IA Rontega llesques de ca a sobre caviar i ió. Es decoro omb itego.

CANAPÈ D'ESPÀRRECSEs posen dues puntes d'espàrrecs

amb una llesca de pa sucat amb maio­nesa. Es disposa al centre una tira de pebre vermeil, es pinta amb gelatina i es decora amb uns filets de mantega.

CANAPÈ D'ANXOVESEs suca amb maionesa una llesca

de pa rodona i es posa una rodanxa de tomàquet a sobre, junt amb dos filets d'anxova i mitja oliva farcida al centre. Mitjançant una mànega pastissera es decora amb uns filets de mantega.

CANAPÈ DE PERNIL SALATEs suca amb mantega una llesca

de pa i es cobreix amb pernii salat. Es pinta amb gelatina i s'acaba amb ou filâ t al centre i amb uns filets de mantega a la vora.

A R R ELS

CANAPÉ DE FORMATGEEs suça amb mantega una llesca

de pa, es posa a sobre lamines de formatge i es pinta amb gelatina. Al centre es col-ioco liiki mica de tomà­quet lleugerament trocejat i asaonat, que es pinta amb gelatina. S'acaba disposant amb un pèsol i uns filets de mantega.

CANYES DE SOBRASSADAFilarem unes porcions de pasta

fullado, donant una forma rectangular a llargada, amb un gruix de très milimetres. Tallarem unes tires a tota la seva longitud d'uns sis centimètres d'ample. A la part superior d'aquesta, col-locarem sobrassada, que anterior­ment haurem picat i form at en petits cilindres. Es pinta la part inferior de l'ou, amb la fi que quedi soldada la peça, i s'embolica de forma de cara-

gol. Aconseguirem fots els embolicats previstos, es tallen en les dimensions requerides; vuit centímetres són cor­rectes.

Es col-loca aquesta canya sobre una safata de forn, es pinta amb ou, s'escaxiga amb formatge ratllat i ¡a es pot coure al forn regular.

Pepe Daza

Naixements del 1949 i 19501 9 4 9 Alfonso Jordan Teruel

Montserrat Rubio Olives Francesca Rubio Olives Carme Oms Companys Josepa Palacín Palacín Pau Segarra Rubio Josep Maria Domingo Escoló Sordo Ernest Josep Badia Sabanés Delfina Teixidó Puig Josep Torrades Coll Josep Maria Milla Regé Cristobla Martínez Corricondo Daniel Mateu Viladrich Josep Pere Rubio Porta

1 9 4 9 Maria Dolors Garcia Guimet " Miquel Joan Aleu Camarasa" Ramon Antonio Martinez Àvilo" Maria Carme Sandiumenge Botile " Francese Puig Oto

1 9 5 0 Magdolena Rosendo Torra Castells Josep Antoni Reixachs Barò Miquel Simó Solsona Maria de la Mercè Areny Cirilo Josepa Piqué Valls Josep Piqué Rubió Josep Froncesc Parramcr Guilloumet Teresa Antonia Sarret Girai

1 9 5 0 Jaume Tomás Juangron Camats " Maria Laura Piqué Arnó" Miquel Ramón Carré Guimet " Rosa Alós Aguila" Francesc Teruel Artero" Josep Maria Llena Forré" Josep Oms Balsells" Maria Rosa Segarra Rubió

Agnès Planes Anna Torrades

H I E I H im 3 3 S R = - '

Retallar com a trencadosquesEndevino qui s o n ...

mmTELÈFONS U1AJUNTAMENT, OFICIK REGIDURIA D'ESPOR'POLIESPORTIU.. . . . . . . . .METGE D 'A .P .D .... . . . . .FARMACIA... . . . . . . . . . . . . .A .T .S . P R A C T IC A L ... SERVEI FUNERÀRIA..

COLLEGI S. ESP R IU . LLAR DE JU B ILA TS ... RADIO VALLFOGONA TELÈF0N PUBLICATE! TELÈF0N PUBLIC ATÉ! CASA PARROQUIAL... ESCOLA CAPACITACIÓ GUARDIA CIVIL (Bala BOMBERS (Balaguer) SERVEI D'URGÈNCIESCREU ROJA .. . . . . . . . . . . . .ALSINA GRAELLS (Ba CORREUS (Balaguer) CENTRE ASSISTÈNCIAURGENCIES.. . . . . . . . . . . . .ADMINISTRACIO......

SERVEISASSISTÈNCIA SOCI REGIDORIA D'ESPpis.BIBLIOTECA. Dimar

t r i / /03 ,¡SP) ac/a

SER V EIS

TELÈFONS ÚTILSAJUNTAMENT, O F IC IN ES .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 20 08REGIDURIA D ESPO RTS 43 20 97POLIESPORTIU 43 22 00METGE D 'A .P .D .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 20 55FARMACIA 43 21 51A .T.S. PRACTICANT.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 21 14SERVEI FUNERÀRIA 43 22 84

939 019558COLLEGI S. E S P R IU 43 22 14LIAR DE JU B IL A IS 43 22 75RÀDIO VALLFO GO N A... . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 22 68TELÈFON PÚBLIC ATÈS, VALLFO GO N A.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 20 02TELÈFON PÚBLIC ATES, LA RÁPITA ■ C O L.LEG I 44 50 18CASA PARRO Q UIAL.. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 43 20 63ESCOLA CAPACITACIÓ A G R À R IA .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44 51 88GUARDIA CIVIL (B a la g u e r ) .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44 53 53BOMBERS (B a la g u e r ) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44 50 80SERVEI D'URGÈNCIES (B a la g u e r ) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44 77 14CREU R O JA .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44 57 96ALSINA GRAELLS (B a la g u e r ) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44 54 76CORREUS (B a la g u e r ) .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44 58 26CENTRE ASSISTÈNCIA PRIMÀRIA C .A .P. (Ba lag ue r):U R G EN CIES .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44 77 14ADM INISTRACIÓ .. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 44 60 28

SERVEISASSISTÈNCIA SOC IAL Tots els dimarls de 9 a 13 h a l'A juntam enl. REGIDORIA D'ESPORTS. Dimecres al m alí a l'A jun tam ent 2n. pis.BIBLIOTECA. Dlm arts, dimecres I dijous, de 2 /4 de 6 a 2 /4 de 8.

HORARI D'AUTOBUSOSSORTIDA DE LLEIDA DESTINACIÓ:(Telèfon Lleida 27 14 7 0 )Seu d 'U rg e ll 9 '3 0 1 16 '00 diariBalaguer 11 '0 0 De dilluns a dissabte (fe in ers)Agramunt 12 '3 0 i 1 9 '0 0 De dilluns a dissabte (fe iners)Solsona 13 '3 0 D ill., d im ts., d ij. i d is. (e xc . festius) SORTIDA DE BALAGUER DESTINACIÓ LLEIDA:(Telèfon Alsina Graells Balaguer 44 54 7 6 )7 '4 5 , 8 ' 0 0 ,9 1 5 , 1 3 '3 0 ,1 5 '1 5 ,1 7 00 i l 7 25 feiners.16 00 festius.SORTIDA DE LLEIDA DESTINACIÓ BALAGUER:9 '3 0 ,1 l'O O , 1 2 ’3 0 ,13 3 0 , 1 6 ’0 0 , 16 3 0 ,1 8 3 0 1 1 9 '0 0 fe in e rs . 1 6 '0 0 festius.* S 'ha d 'establir una diferència d'uns 8-10 minuts de trajéete entre Vallfogona i Balaguer.

HORARIS DE TRENSLLEIDA-VALLFOGONA:8 ' 3 0 ,1 3 '1 5 ,2 0 '4 5 d e dilluns a dissabte.9 ' 3 5 ,13 '1 5 ,2 0 45 festius VALLFOGONA-LLEIDA:7 '5 2 ,1 3 '5 8 ,1 9 '3 2 feiners i festius.* Hi ha uns 5 minuts de diferència respecte de Balaguer.

NO TA: Els horaris són de sortides i arribades a Vallfogona.

VallfogonaE M IS S O R A M U N IC IP A L

e l i J :w n Ràdioci («/«i \ 0 7 -9 F M ( ^

5 4 3 2 2 6 8

Deshidratados de Alfalfa, s.a.

Qdá d e í^ a um a cm ^Y a d cc£¿ ten i^ e /c ç Q d n y < & OÍ¿

CARRETERA DE LLEIDA A PÜIGCERDÀ, KM 19 - TELEFON 4 3 .20 .07 - FAX 4 3 .2 2 .5 0

Vallfogona de Balaguer(LLEIDA)

ESCOLA DE CAPACITACIO AGRARIA DE VALLFOGONA DE BALAGUER

CICLES FORMATIUS CURS 1997-98 - TÈCNIC EN EXPLOTACIONS AGRÁRIES INTENSIVES

- TÈCNIC EN JARDINERIA* Durada deis cicles: 1 .5 9 0 ho re s d e fo rm a c io a l'e s c o la ,

4 1 0 ho res d e p ra c tiq u e s en em preses.* Requisits d'accés: FP1 d e q u a lse v o l b ra n c a ; E S O ; 2 n d e BUP;

Proves d 'a c c é s a is c ic les (m a jo rs 18 anys).* Informado: te lé fo n 4 4 51 8 8 . Œ o m { P f á d a / t

C & e / ï ç O d / t y

Generalität de Catalunya m­' Finca lEmDalmeDepartament d'Agncu"“« , m (973) 44 51 88

ma r a esca 25680 Vallfogona de Balaguer