1. e K.u/i" l,0/ t R e y /yr/ zl l > (y) .A . , .I l T "_/ _
" "by ' Eve y v v v ,"j PIMBIIA IRINIFCIHMMIII)(IIILZILIPHL I
Lrxour u; VAL LPRxGiCnMLA [ng l BJHLAEILLIPL LA
msm.LIPKHMLHCILIILAIIIEIBAEIEIEIIVIIEI N;{UPM2 art-mmm a Renau Lana
,1 I t ' s- L las?lfFIslisW/ l a Q g; r1 Wllil C w931 Le i.lo El
13" l " v r.7 v , i__ l , _ , Cadet Mascul CEP
Vallfogona2014-15Drets al darrere,d'esquerra a dreta:Ricard Porta
(entrenador),5 Yassine Sahtout,4 Arnau Ario,11 Miquel Angel Sanchez
i Francesc Domingo (delegat d'equip). De genolls,d'esquerra a
dreta: 10 Gens Pujol,32 Manel Bell,16 Oussama Belmamoun i 7 Blai
Domingo. rc 1"/ r)f: I l7 _ rC. E.PONENT Senior M "A" CEP
Trmens2014-15Drets al darrere,d'esquerra a dreta: 32 Gerard
Ferrer,7 Ricart,10 David Segarra,23 Abdelilah Sahtout,Ricard Blanch
(entrenador),11 Josep Roca i Dolors Milla (delegada d'equip). De
genolls,d'esquerra a dreta: 42 Carlos Roca,19 Jordi Casals,17 David
Reig,25 Oriol Grau,43 Jordi Vilanova i 45 Aleix Ricart.Absencies:
Jordi Bar (2n entrenador). .. ' . 36 , . < . 4 a r-a."7! - . ..
e v ' ' ufrl r dos!T",-47S 5 _ l o} l ' l k l l 4' Ar' V!M"? " r l
r J ' " . n - ' il .l - r _i a g f v " n - a-'1 ," n!hast:V i _ l
-=41') ' ( ,1 l A ,.1 ,1 t a} A I r i ; _7 .r ' .1! r lPre-infantil
F CEP Vallfogona2014-15Dretes al darrere,d'esquerra a dreta:Marc
Larrgula,Gabriela Gradinaru,Maria Vilanova,Helena Larrgula,Maria
Espinola,Carla Castells (2a entrenadora) i Cinta Torn (delegada
d'equip). De genolls,d'esquerra a dreta: Bea Bailn,Cora Real,Noelia
Sanchez i Ivette Mateos. Escola Mixt CEP Vallfogona2014-15Dretes al
fons,d'esquerra a dreta: Mireia Rbies (entrenadora) i Mireia Agelet
(delegada d'equip). Drets al darrere,d'esquerra a dreta:Gerard
Marn,Blai Crdoba,Antoni Rbies,Arnau Crdoba Jana Marn. De
genolls,d'esquerra a dreta: Mar Segarra,Laia Castellana,Maria
Serret,Blau Segus i Ariadna Herrera.Absencies:Joan HerreraSenior F
"B Rbies AbatCEP Vallfogona 2014-15Drets darrere del tot: Estanis
Orrit (president) i Wences Cortada (delegat d'equip). Dretes al
darrere,d'esquerra a dreta:Merce Tella,Ariadna Tella,Jlia
Muntal,Ivet Blanch Sara Pujol. De genolls,d'esquerra a dreta:
Mireia Rbies,Elna Colom,Laia Garrof i David Segarra (entrenador).
Absencies:Sonia Cortada.
9. Jnior F CEP Pigot Vallfogona2014-15Dretes al
darrere,d'esquerra a dreta:Estanis Orrit (president),Xavier
Castellana (entrenador),Amanda Galano (2a entrenadora),Elisabet
Tella,Jlia Pelegr,Alba Babot,Judit Tella,Jlia Marti Claudia Pons.
De genolls,d'esquerra a dreta: Judit Balcells,Mireia Gin,Noelia
Llobera Mireia Agelet. Senior M "B" CEP VallfogonaFerreteria Loype
2014-15Drets al darrere ,d'esquerra a dreta: 13 Ricard Porta,9
Knneth Prez,Z5 David Robles,35 Marc Mndez,15 Ferran Gomis,31 Santi
Lpez i Albert Blanch (delegat d'equip). De genolls,d'esquerra a
dreta: 10 David Segarra,4 David Al,18 Jose a Robles,24 Albert
Aige,4 Jordi Bar i 7 Gerard Prat.Absencies:33 Josep OsunaCadet F
CEP Vallfogona FerreteriaLoype 2014-15Dretes al darrere,d'esquerra
a dreta:Santi Lpez (entrenador),Carla Castells,Isabel Miret,Mireia
Querol,Alba Ripoll,Mansata Manneh i Marc Mndez (delegat d'equip).
De genolls,d'esquerra a dreta: Jlia Pascual,Esther Llobera,Cinta
Torn,Carla Casals i Claudia Real.A a ,1 _ _ n A! 'ul (t l |ln l 7 ,
t 'y o - turn i blwl ' U l r l '' K M.l":r Senior F "A:Sumser Tech
CEPVallfogona 2014-15Dretes al darrere,d'esquerra a dreta:Elisabet
Tella,Ricard Porta (2n entrenador),Ricard Blanch (Entrenador),Maria
Bosch,Ivet Blanch,Alba Baot i Judit Tella. De genolls,d'esquerra a
dreta: Cristina Martnez,Eugenia Piqu,Amanda Galano i Rosalia
Boixadera. Absncies:Eva Gil.Pre-Mini Mx 2014-15Drets al
darrere,d'esquerra a dreta: Pau Capdevila,Vicent Esteve,Toni Esteve
(delegat equip PMM),Mihai Stase,Olga Farr (delegada equip
PMF),Berta Torregutart,Jordi Bar (entrenador PMM),Ariadna Marin i
Gemma Forns (entrenadora PMF). De genolls,d'esquerra a dreta:
Andrea Caruceru,Dnia Campabadal,Jlia Fondevila,Neil Peruga,Marc
Larregula,Sergi Barios i Gheorghe Stase. Absencies:David
Palou,Constance Ogbeide i Claudia Sorribes. . .(1 3114" I'>v c
.._ 3 ., . _ . l.v. .iq) rara y.Jnior Mascul CEP Trmens2014-15Drets
al darrere,d'esquerra a dreta: Josep Osuna (2n entrenador).Manel
Planes Jr,Albert Herrero,Manel Planes (delegat dequip),Ricard
Blanch (entrenador),Arnau Buol i Pau Ros. De genolls,d'esquerra a
dreta: Edgar Cotes,Gens Gonzlez,Jaume Sole i Eric Raimat.
Absncies:Quim Hervas i Sergi Sans.
10. 5 equlps del CEP al Torneig Internacional de BenascEl cap
de setmana del 21 i 22 de juny els equips Premini M,Premini F,Mini
F,Cadet F i Veterans mixt de bsquet del CEP Vallfogona van
participar al Torneig Internacional de Benasc. Van jugar contra
equips catalans,de I'Arag,del Pas Basc i fins i tot de Franca.A
nivell de resultats cal ressaltar que en categoria Cadet F van
quedar campiones del Torneig,havent guanyat en una emocionant final
el CB Malgrat de Mar de Barcelona per 2 punts de diferencia. A ms a
ms els pares i mares tamb van participar en el Torneig de 3x3 de
veterans/ es,i van aconseguir fins i tot guanyar alguns dels
partits que van disputar! A ms a ms del bsquet,van participat en
altres activitats com ara un circuit de karts,una sortida en trineu
amb gossos,i van anar a veure l'obra de teatre El Rei Leon.En
definitiva,un cap de setmana genial abans de les vacances tot
esperant | inici de la nova temporada,que ara ja est a ple
rendiment.MF Tme8 39m CF Torneig Benasc
11. CANSALLEBRES
VALLFDGDNApe!CansallebresCansallebresValliogona aplega 400
aileiesen la 2a Cursa dela VaoaLa 2a Cursa de la Vaca,celebrada el
passat 21 de setembre,va comptar amb 400 inscrits,un centenar ms
que l'any passat,i va ser possible gracies a la col-laboraci d'una
norantena de voluntaris. EI guanyador de la prova en categoria
masculina va ser Sancho Ayala del Fondistes del Solsons amb un
temps de 34'14".El segon a creuar la lnia de meta,amb un temps de
34'44,va ser Alexandre Tassies del CE Linyola.Finalment,el tercer
lloc del podi va ser per a Ivn Menchn del Club Esports Querol que
ha fet els 10km dela Cursa de la Vaca en 35'19. Pel que fa a la
categoria femenina,la vencedora va ser Noemi Aumedes dels Fondistes
d'Artesa,que va fer els 10km en 40'50".La va seguir Raquel
Garsaball del Club Atltic Ribagorcana amb un temps de 44'56.La
tercera a creuar la lnia de meta va ser Dolors Puig tamb dels
Fondistes d'Artesa amb 46'22". A banda dela prova de 10km,la Cursa
de la Vaca compta amb un recorregut curt de 5km.Els guanyadors dela
Cursa dela Vedella van ser Ahmed Affari del Fondistes
Cervera,Xavier Pmpols del Fondistes Tarrega i Pere Bifet amb uns
temps de 17'56",18'01" i 18'07" respectivament.Sandra Borda va ser
| 'at| eta ms rpida en la Cursa de la Vedella amb 23'19".La van
acompanyar en el podi Esther Matos dela Boutique Infantil de
Balaguer i Anna Graells del Fondistes Cervera (segona i tercera
respectivament).Lorganitzaci de la cursa,el club Cansallebres de
Vallfogona,tamb va premiar els atletes Iocals ms rapids.Quant a la
Cursa dela Vaca van ser Josep A.Robles i Mariona Sim i en la Cursa
de la Vedella,Gens Borda i Carme Piqu.Anna M.Segarra i David
Navarra van ser els participants que es van endur el premi de |
SpeedPoint,una de les novetats denguany. Finalment,Iorganitzaci
tamb va fer un reconeixement als corredors del gimnas Ekke de
Lleida en ser el club amb ms participants inscrits,amb un total de
10 atletes.Entre els 400 corredors que van participar a Ia Cursa de
la Vaca hi havia el ciclista Sergi Escobar,que enguany va apadrinar
aquesta competici iva ser | encarregat de Iliurar els premis als
guanyadors de la cursa de 10km.La Cursa dela Vaca,en el seu segon
any,es pot dirja que s tot un referent dins el mn de les curses a
les terres de Ponent.Un exit guanyat per una bona organitzaci, i
especialment,per Ia gran participaci voluntaria de tot el poble de
Vallfogona,que juntament amb un elevat nombre de
col-Iaboradors,entre ells,comercos i empreses Iocals,empreses
ramaderes i del sector dela Ilet,han pogut donar a la cursa tot el
suport i ajuda que necessitava.Aquesta cursa viscuda amb tant
dentusiasme queda clarament reflectida en la gran satisfacci dels
seus corredors,que asseguren que l'any que ve hi tornaran. 9M ,olor
es normal en
12. r uaN: n.n _ fall. " CHllE. ...3; mL an:A
13. Club Escacs Vamogonaprlbtsacalllga Open Internacional
dEscacs ActiusEI XXII Open Internacional dEscacs Actius Vallfogona
2014 es va celebrar aquest any durant el cap de setmana del 20 i 21
de setembre i el campi d'aquesta jornada va ser el GM armeni Karen
Movsziszian,amb 9 punts d11 possibles,i lder en solitari.El segon
lloc va ser pel GM Catal Marc Narciso amb 8,5 punts. En I'Open es
fan 11 rondes,de les quals cinc el dissabte a la tarda i les altres
sis,tres el diumenge al mati i tres diumenge ala tarda.En aquesta
edici era difcil trobar un clar favorit,ja que varem comptar amb 24
titulats entre Grans Mestres,Mestres Internacionals,Mestres Fide i
Mestres Catal,dels quals 7 jugadors passaven de 2500 d'e| o
catalaPer tant,qualsevol d'e| |s podia aconseguir el ttol del
campionat. El campi Karen Movsziszian tan sols va tenir una derrota
ala 4a ronda i va ser davant del Ileidat MF Joan Trepat,jugador
sortit dela base del Club Escacs Lleida. Movsziszian,fent taules
les dues ltimes rondes amb el jugador de Georgia Levan Aroshidze i
Joan Mellado,va acabar obtenint el ttol del campionat.El sotscampi
d'aquesta jornada,el GM Marc Narciso,va quedar mig punt per sota
del campi,desprs de perdre la 7a ronda amb Karen i la 10a amb el MI
cuba Jose Angel Guerra.Tamb va cedir unes taules ala 4a ronda amb
el MI catala Robert Alom.Marc Narciso que va fer 8,5
punts,curiosament tampoc va quedar empatat amb ning,ja que el
tercer classificat es va quedar amb 8 punts.Pel que fa als jugadors
dela territorial de Lleida,el millor classificat va ser el jugador
del CE Lleida Alejandro Barbero amb 7,5 punts i quedant en 8a
posici,seguit del seu company de club Joan Trepat amb 7 punts i 12a
posici.Alejandro Barbero va fer molt bon campionat fent taules amb
| 'MI Lazaro Lorenzo i derrotant | 'M|de Venecuela Rafael Sequera.
I Joan Trepat tamb va fer un dels seus millors campionats guanyant
| 'MI de Venecuela Daniel Pulvett,guanyant el campi Karen
Movsziszian i taules amb el nmero 1 de ranquing Levan Aroshidze. El
millorjugador local de Vallfogona va ser | 'MC David Monell amb 6,5
punts que va quedar en una molt meritria 20a posici,seguit pel jove
jugador Sergi Fbrega amb 5,5 punts.Aquest campionat s el que tanca
el Circuit Catal que dna inici al maig i finalitza al setembre a
Vallfogona,passant per ms de 25 campionats per tot el territori
catala. Aquest circuit fa que els/ les jugadors/ es obtinguin punts
en els diferents tornejos i els acumulin per obtenir premis
generics per tram de categoria.A banda de tota la part
competitiva,Iorganitzaci va posar a disposici dels jugadors una
zona de bar,fruita per als dos dies,una pantalla per veure les
partides en directe sense haver damotinar-se sobre elsjugadors (a
part que les mateixes partides es re- transmetien per internet) i
un refrigeri en finalitzar el campionat,i el ja tradicional sorteig
de pernils entre els participants. Tot amb una gran voluntat
doferir una bona qualitat a la sala de joc,per fer- Ia el ms
agradable possible. Tota la informaci de I'Open la poden consultar
a www. vallfogona. com.
14. Des de | esco| a250e Aniversari de Vallfogona a | esco|
aEls i les alumnes de | esco| a Salvador Espriu durant el 2014 hem
estat treballant la historia de la fundaci de Vallfogona de
Balaguer,que compleix 250 anys.Aixi vam poder coneixer els costums
i forma de vida ms antigues,curiositats del nostre poble. .. fins i
tot per Sant Jordi vam gaudir dela visita d'a| gunes padrines de |
esco| a que ens van explicar ancdotes i de I'Arnau Galit,que a
travs d'un conte va fer entendre als ms petits com es va formar el
seu poble.La clausura de tot aquest treball es va fer amb una
Castanyada ben especial.Aquesta va consistir en un itinerari pel
poble,amb quatre parades i diverses actuacions.Vam partir de |
esco| a, on hi ha havia una exposici d'objectes escolars antics,per
gentilesa d'a| guns ve'ins.Els nens i nenes de P-5 van aprendre els
noms d'aquests (pupitre,tocadiscs. ..) i en van poder fer la
presentaci.Els i les alumnes de P-4 van representar la plantada del
Xop i acte seguit tot Infantil plegat va ballar La sardana de
I'ave| |ana.Ho van fer molt i molt b!Un cop passats els
aplaudiments els i les alumnes dela primera parada amb els
pares,mares,padrins i padrines van anar cap a la segent,a
l'Ajuntament. Aqu els nens i nenes de Primer i Quart de Primaria
van recitar uns rodolins que versaven sobre el poble i la forma de
vida antigues.Desprs van fer "El ball dela civada",amb molta
gracia.A partir d'aqu ens van acompanyar els gegants,per alegria i
tamb espant d'a| guns petits.De nou,tots plegats cap a la tercera
parada:el safareig. per Escola Salvador EspriuDos alumnes de Segon
van explicar el procs de I'arribada de l'aigua l al poble,mentre la
resta da| umnes de Segon i Tercer de Primaria repre- sentaven la
rentada1 de roba al safareig. Desprs d'aquest r r acte,tots junts
van dansar el "Ball de _ rentadores" amb una canc ben divertida
cantada per eIIs/ Ies ma- teixos/ es.Ara s,tots plegats cap a la
cloenda,ala placa Setze Jutges.All els ms grans de | esco| a van
fer una explicaci de les diferents asso- ciacions del poble,com la
Llar de gent g ra n ,A M PA,Associaci de Do- nes,geganters. .. Acte
seguit vam poder veure el ball dels gegants "Roser" i "Mique| . Per
finalitzar,gracies a la col-laboraci de | AMPA,vam menjar castanyes
i panellets amb altres dolcos de tardor,aquests ltims van ser una
agradable sorpresa per a tots/ es.Tot plegat ens ha servit per
aprendre coses sobre el nostre passat i tamb tenir oportunitat de
gaudir dela relaci entre | esco| a i la resta del poble d'una forma
diferent i especial.
15. El poble en irnatgesBICICLETADA.11" v I f.1; L3 =l? : , '
95/1 l PINTADA MURAL AM3 LASSOCIACI L/ STEL .g - l- u_-, . I E V T"
t:"i A ti,N 5:4.. .. J l! 1' "E v? ' p)" 2;":_ ". J,' .L .JF- f A x
' w 5 ' __ 4: '/.- la x --.xl '-.i v f;g , l , i la f l ' .4 l.. f1
V .x2?9 9 . - _ 1 c rr o: i ' _g< _ - _ _ l l x q!_ - u r ." :
,'; . y '."' _, L. ;;. __ 4 _ gRAPIW s 3' SCACS i x a r I l i);-
I-TVT T TT X f :'-;4vWlli. t ll Jl l i T - .Y .l i ' " C h . _ W .1
.A l ' f r h? V V 1K c .. y u ' j y i l l_ y y _ 4 _ m l #5 i:u?
.4
16. curas rs 3 NAIACI . ,I i xl H .l r Lv .1 ' J.l w i i l)
lx:-.. x y - ' "A .. :--- _ x P".l ,c f 4 um ... _.- j ,c.-w l )
Gil.g) . _'. ' . , v ( y ..4 A C" ._ ,, .= 1 u 7 v_"' l x 1:4.y" _
,1 f V -4'1_"**s (Li:l g e 4 l.x .CONCURS 3" TAPTS EXl-IIBICI DE
MOTOS l r _ N.k ll 1 f. _ 534?.' o;Y f .i j4 :l. l m.ir",l P.Y:' "
ll . - ' l._, . a x..2.14EXHIBICI DE RTMICA4.,nnu-nnum-nul ";
n,
17. DUNTAIFIESTROBADA DXPOSICIO IVION AGRARIHACIO 250 ANYSSO
DAH C IOHN IG 3 VOI l IDIAIJA
18. CASSOLE ..l"5.. .4II 7| S AVALL:I BARCELONA VOLUITAr. .
CONCENTRACI Amy/ oa 33 9N y A , _ 9N .f li l l __ y ti l l -
ti
19. INALGURAC o 3 xvosicio sosaIA?VISIA
20. 13005 4.: : nJ;2.: u_. .._i.l u 1d lo ru.I W.N. .. .L 77 J
A .p v _.n . ., u.I;_ _ .a.PH n.J , .. .a. .. .17. 2.. .. I'll . l
1 1 1..WN. .. tu unt.x iaaa vari .53 zar:c3 :9: . .u mas J :2:
rJ4.3:. .. . . JADEGC .6 _a. .f: me . . JS ll l LH_ .r ...Y ..
IRQHWH .. . _ s.33.. .? 342550: .6 E4935, .mr. .. n35: un 4.5072
f1. gh WN;ul wm _ r .. .r.w i i..._,.2. 1d , a . . 5 _.. . . . . l
u a L. .. .rica] manu.. ...ha.m,un 330; nou:.6 o. ..3o>. ...,I l
u v) lx .. f .Y,._(.F4 x(u a_((,.1? ,.m. .m. .u. _l_t. b. lrtF n l
o. gm.uElwN;,(((L
21. Informaci Municipal85 anys dajuntaments democratics
vertrarasaretrrluaEI passat dia 30 d'abril en sessi ordinaria de
Ple Municipal aprovarem la Declaraci | |O N Sdela Federaci de
Municipis de Catalunya i | 'Associaci de Municipis i Comarques 3
:'35 ANYS D'AJUNTAMENTS DEMOCRATICS AL SERVEI DE LA
CIUTADANIA.DTMQCRATIQUTS s una Declaraci amb caracter
commemoratiu,reivindicatiu i tamb de celebraci VA-l- OGG NA J Z
sobre el paper dels ajuntaments al llarg d'aquests 35 anys de
democracia.QAI AGU3R 1979_2014 Precisament perla importancia i
transcendencia d'aquest fet,creiem oport fer- vos a mans aquesta
Declaraci i acompanyar-Ia de tots aquells regidors/ es i alcaldes/
ses que durant aquests anys han dedicat part de la seva vida i el
seuLEGISLATURA:Abril 1979 - 1983temps al servei dels nostres
pobles.Tots en podem formar part! DECLARACI DE LA FEDERACI DE
MUNICIPIS DE CATALUNYA L'ASSOC| AC| CATALANA DE MUNICIPIS
|COMARQUES "35 ANYS D'AJUNTAMENTS DEMOCRATICS AL SERVEI DE LA
CIUTADANIA"El 3 d'abril denguany es compleixen trenta-cinc anys de
les primeres eleccions municipals democratiques i el 19 d'abril
trenta-cinc anys dela constituci dels ajuntaments
democratics.Desprs de 40 anys de dictadura,eren elegits al 1979 per
sufragi universal,les primeres alcaldesses,alcaldes,regidores i
regidors de | 'etapa democratica.La societat catalana va celebrar
aquelles eleccions amb il-lusi,esperanca i amb la certesa que la
llibertat era un valor que haviem de defensar desprs del llarg cami
cap ala democracia per fer una societat ms justa.No podem oblidar
que poltica ve de polis (que era la ciutat en la Grecia classica on
es va inventar la democracia) i ciutadania dela civitas romana,on
existien els edificis pblics representatius que administraven els
drets i deures dels ciutadans.AI llarg d'aquests anys,els
ajuntaments,hereus d'aquesta tradici classica,han estat una escola
de ciutadania per garantir I'exercici de drets civils i politics.
La contribuci dels ajuntaments per transformar les nostres ciutats
i els nostres pobles,sense cap mena de dubte,ha estat
extraordinaria.La feina de totes aquelles persones i de les que han
vingut desprs ha jugat un paper importantssim en la modernitzaci i
la transformaci del nostre pas.A la seva dedicaci,altruista
ivocacional,els devem la millora dela nostra qualitat de vida
actual. Aquell any 1979 les ciutats i pobles del nostre pas patien
moltes mancances,deficits socials,urbanstics,d'infraestructures i
de serveis.Els nous electes escollits van haver de comencar
practicament des de zero,aixo s,amb molta empenta i il-Iusi.Per
aixo,avui,trenta-cinc anys desprs,cal que homenatgem aquelles dones
i homes que es van posar al servei dels ciutadans dels que al llarg
d'aquests anys han continuat la seva tasca,amb l'objectiu de
construir projectes col-Iectius des dels valors i des dela voluntat
de transformaci social,amb la complicitat del ric teixit associatiu
existent a moltes ciutats i pobles de Catalunya.Ning no pot negar
el paper dinamitzador i de Iideratge dels nostres governs Iocals en
la construcci del pas i en el progrs de la societat. Malgrat tot
aixo,malgrat aquesta empenta i aquesta ilvlus,els ajuntaments en
tots aquests anys han estat reivindicant un financament msjust i
adequat.Durant aquests gaireb trenta- cinc anys les hisendes Iocals
han estat | 'assignatura pendent,en la mesura que laportaci
financera de I'Estat i de la Generalitat a les administracions
Iocals no s'ha adequat als serveis que presten. En un moment com
Iactua| , en que des de I'Estat volen que el paper dels ajuntaments
quedi redut a la mnima expressi,davant els greus problemes que t la
nostra societat i que s'expressen de manera demolidora en les
nostres ciutats i pobles,defensem ms que mai que els
ajuntaments,com a governs Iocals i administraci ms propera ala
ciutadania,han de tenir un paper actiu enla soluci dels problemes
socials existents avui en dia per tal de continuar essent el
principal instrument de cohesi i convivencia en el conjunt de
pobles i ciutats de Catalunya. El municipalisme,des dela constituci
dels primers ajuntaments democratics a l'any 1979 amb una aposta
perla llibertat,per una societat msjusta amb participaci social-
sempre ha tingut com a base principal el servei a la ciutadania i |
autonomia local. La Federaci de Municipis de Catalunya i |
'Associaci Catalana de Municipis volen avui fer un reconeixement a
tots els electes Iocals que durant aquests trenta-cinc anys han
estat al capdavant dels seus pobles i ciutats duent a terme una
tasca vital per millorar les condicions de vida dels seus vens
venes.En aquest sentit,des de | 'FMC i | 'ACM seguim i seguirem
treballant i donant suport perque el municipalisme pugui donar
respostes als nous reptes que tenim com a pas. Alcalde:Josep Maria
Cases Trilla Regidors: - Pau Plens Rubi- Angel Pla Altisent (fins a
gener 1981) substitut per Josep M.Piqu Sol- Antoni Tudel Gardees
(dimissi octubre 1982)-Jeroni Gazquez Moreno- Xavier Cortada
Culleres- Josep Serret Oms- Rosa Maria Sandiumenge Batlle (fins a
febrer 1980) substituda per Agust Bosch Cot- Francisco Costa
TrepatLEGISLATURA:Maig 1983 - 1987 Alcalde:Josep Maria Cases Trilla
Regidors: -Jeroni Gazquez Moreno- Joan Clop Creus- Josefa Trilla
Sarret-Jacint Boladeres Agust- Miquel Solanes Sirera- Ramona Sabans
Abellana- Jaume Solans Pons- Josep Agelet FolgueraLEGISLATURA:juny
1987 - 1991 Alcalde:Josep Maria Cases Trilla Regidors: -Jeroni
Gazquez Moreno- Joan Clop Creus-Armengol Oliva Fontelles- Vicent
Ricart Parrot- Manuel Sarret Pons- Francesc Oms Porta- Manuel
Serret Torrades -Josefa Fernandez MartnezLEGISLATURA:juny1991 -
1995 Alcalde:Josep Maria Cases Trilla Regidors: -Jeroni Gazquez
Moreno-Josefina Moreno Garret- Francesc Rubi Guasch- Carles Gatnau
Profits (fins a setembre 1994) substitui't per Llorenc Pijuan
Trilla - Vicent Ricart Parrot- Manuel Sarret Pons- Manuel Serret
Torrades-Jaume Bonda Rebolleda
23. 37 anys enriquioors tant a nivellEntrevistaper Louoles
Cardonaprofessional com personalL'Assumpci Snchez (l'Asun,com li
diem tots al poble) va nixer a Reus,pero ella no recorda haver
viscut enlloc ms que a Vallfogona,el poble on ha fet d'infermera
durant tota la vida fins que es va jubilar ara fa poc ms de mig
any.En concret,el darrer dia que va passar consulta va ser el 31 de
marc.EI recorda perfectament.Ens rep a casa seva per prendre un
cafe mentre fem un repas als seus gaireb 37 anys com a infermera
del poble ara que ja ha tingut temps de pair I'emoci del calors
homenatge que Ii va oferir la vila la passada primavera. Troba a
faltar treballar? Avorrir-me,no m'avorreixo.Pero al principi
trobava a faltar la feina,tot i que cada dia que passa en
desconnecto una mica ms.Encara hi ha moltes nits que hi somio.De
fet,crec que pensant- hi estar molt temps,trobo a faltaria relaci
humana que em proporcionava la meva feina.Per a mi era el ms
bonic,tot i que tenia la sort de fer una feina que m'agradava i
m'omplia molt. Temps endarrere,en una entrevista que Ii van fer en
aquesta revista,explicava que la seva feina era bonica i
compensadora.El balanc que en fa ara que s'ha jubilat varia? De cap
manera!La meva feina era molt enriquidora.Treballar en un entorn
rural facilita que entre els metges i les infermeres i els pacients
hi hagi vincles que en una ciutat gran no existeixen.Aqu,la gent
que rebia ala consulta no noms eren els meus pacients sin els meus
vei'ns,amics. ..Per tant,treballar al poble no li va complicar el
dia a dia,oi? Diria que sn les dues cares de la mateixa moneda.s ms
facil perque coneixes molt la gent,t'hi identifiques i participes
de les seves alegries i dels seus problemes;pero per contrapartida
et toca conviure amb situacions difcils de persones a qui aprecies.
Quan tens al davant el cas d'una persona a qui estimes i que saps
que no es curara,el dia a dia s molt feixuc,s el pitjor amb que has
de Iluitar. Pero en professions com la seva no s'aconsella aprendre
a desconnectar?Si,i arriba un dia que aprens a deixar fora de casa
els problemes de la feina.Pero quan exerceixes al teu poble,els
Iimits entre la feina i | 'entorn ms proper es dilueixen.AI
poble,quan una persona pateix,qui ms qui menys pateix amb ella i jo
tamb. De vegades s el que els pacients troben a faltar quan van al
metge. ..Et ben asseguro que al poble no passa.s indescriptible el
vincle que estableixes amb els pacients!La gent et demostra que et
respecta,valora molt i confia en l'opini del metge i de la
infermera. De fet,potser encara hi ha gent que li demana consell
quan se la troba pel carrer. ..O jo mateixa encara pregunto com Ii
va a determinada gent que vaig deixar a mig tractament quan em vaig
jubilar!Pero t'exp| icar un cas curis amb que em vaig trobar al cap
de quinze dies d'haver-mejubilat.Un dia vaig arribar a casa i el
meu marit em va dir que m'havia vingut a veure una persona del
poble.Li vaig demanar si sabia que volia i em va respondre que
s'havia fet un tall i volia que el veis la "seva infermera".Es veu
que abans de recorrer al CAP de Balaguer,va pensar de venir a casa.
Un parell de dies ms tard ens vam trobar pel carrer i vaig fer un
cop d'u| | a la ferida que s'havia fet i Ii vaig dir que Ii havien
fet una bona cura.Aquesta persona es va quedar ms tranquil-Ia.Pero
el cert s que la gent s molt prudent i ms aviat sc jo la que
pregunta quan s que hi ha un problema. Va comencar els estudis
l'any 1973 i tres anys ms tard va comencar a treballar d'infermera
a Vallfogona.Sempre va exercir al poble? S,noms vaig estar uns
mesos d'estiu treballant en una consulta d'urgencies que el doctor
Sanuy i el doctor Comabella tenien a la placa del Mercadal ns que
vaig demanar Ia placa al poble,que tenia acumulada el metge,el
doctor Antonio Agelet.Aleshores era interina i em vaig haver de
presentar a oposicions per tenir la placa xa.Corria l'any 1981 quan
les vaig aprovar.
24. l sempre ha estat al costat del mateix metge? Durant trenta
anys si.Durant la major part dela meva carrera professional he
treballat amb el doctor Ramon Segarra,a qui estic molt agrada.AI
seu costat hi he treballat molt a gust,el dia a dia ha estat molt
facil. Suposo que el volum de feina que tenia una infermera l'any
1976 al que tenia ara amb els anys ha,com a minim,variat,oi? Per
descomptat.S'ha passat de posar com qui diu quatre injeccions a fer
de tot. .. Quan es va integrar el consultori a | 'Area Basica de
Salut (ABS) de Balaguer,aleshores va comencar el daltabaix de
debo:vam comencar a fer consulta conjunta amb el metge,a fer les
extraccions per a les analtiques,fer proves com els electros,tota
mena de cures. .. I a tot aixo suma-hi la qesti informatica,que va
suposar una veritable revoluci per a nosaltres,que no hi estavem
avesats.Recordo el rebombori que va generar la reuni al CAP de
Balaguer en que ens van informar que calia informatitzar el
sistema.Pero avui dia reconec que s un gran avenc. Es notaven molt
els canvis de rumb que s'imposaven quan canviaven els governants,ja
sigui a Catalunya o a Madrid? Canvis radicals no se'n
produ'i'en,pero s certes modificacions que t'obligaven a adaptarla
teva feina del dia a dia.Cert s que davant els canvis,els humans
tendim a queixar-nos,pero molts cops el que se'ns demanava acabava
resultant til. Actualment,el mn sanitari esta en peu de guerra
contra les retallades i el nou ens sanitari constitu't a Lleida.Que
en pensa? La veritat s que n'estic desconnec-tada,perque no s com
funcionara. l les retallades s'han notat molt?Han posat en perill
la qualitat del servei que doneu? S'han notat moltssim,perque a |
'ABS han restat personal,cosa que repercuteix en la resta,i ens han
obligat a vigilar amb escreix el material que utilitzem i la
despesa en farmacia.Abans no s pas que Ilencssim res,pero no anavem
amb tanta cura com ara.Quant a la qualitat del servei,a nivell de
primaria (que s el quejo conec),et puc assegurar que es dnaun bon
servei. Justament el dia que ens trobem (10 d'octubre) Espanya esta
immersa en plena crisi de lebola.Creu que se nha fet una bona
gesti? AI meu parer,les persones que van decidir portar aqui els
dos missioners infectats no van parar prou atenci als riscos que es
corrien en dur-los a Espanya quan ja no tenien cap possibilitat de
cura.Aixo primer.Segon,penso que alguna cosa no s'ha fet b:o han
fallat els protocols o no s'han pres les mesures de seguretat
adients o ha fallat la formaci que tenien els professionals.El cert
s que no estavem preparats per a un cas com aquest.De fet,la resta
d'Europa nha pres exemple i s'ha posat les piles per fer-hi
front.Alguna cosa es deu haver fet malament quan avui canvien els
protocols. Pensa que la crisi esta sota control?S,crec que si.I
desitjo que aixsigui. La formaci sanitaria continua essent avui tan
necessaria com fa quinze o vint anys?S,el personal sanitari
continua sent la referencia per a la gent a Ihora d'obtenir
informaci sobre les malalties,tot i que el senyor Google ens faci
la competencia.Crec que facilitar informaci sobre salut s ajudar a
prevenir les malalties i,com a sanitaris,s la nostra obligaci. La
gent ens cuidem ms avui? Per descomptatl De vegades,ns i tot
massa.Quanta gent hi ha que per petites coses ja corre al metge?I
potser desprs no es prenen el que els recepta!Pero la mateixa
visita al metgeja s guaridora.Noms el fet de parIar-ne ja fa que et
trobis millor.Per exemple,si alg ve ala consulta dient que sent
unes punxades al pit,aquella persona ve patint perque es pensa que
t algun problema de cor. Llavors Ii fas un electro i el senyor
Ramon el veu correcte i diu al pacient que pot estar
tranquil,aquella persona se'n va curada.Tu saps que graticant s
aixo? Quina s la pitjor malaltia que avui patim?Cert s que la crisi
economica que fa anys que patim ha fet molt mal i hi ha moltes
persones que psicologicament pateixen.A banda d'aixo. .. el cancer
segueix essent la malaltia ms temuda per tothom. En anterior
entrevista que li varem fer ja deia que desitjava que s'invents una
vacuna contra el cancer. ..s cert,i m'hejubilat sense que hagi
arribat!El que s que s cert s que hem avancat molt en el tractament
i Ia prevenci del cancer.EI percentatge de curaci ha pujat forca.
Se'n donen ms casos avui dia o s la sensaci que tenim? Popularment
sembla que hi hagi ms casos,pero a mi em sembla que hi ha els
mateixos que abans,tot i que no en disposo d'estadistiques.El que
passa s que ara es detecten abans i,per sort,molts es curen. Com es
va sentir el dia del seu homenatge veient el Poliesportiu Municipal
ple de gent?Si t'he de ser franca,vaig estar tot el dia en un
nvol,flotant.s un d'aqueIIs dies a la vida que estas tan felic que
quan ha passat penses que potser no I'has sabut assaborir
prou.Veure que tanta gent havia volgut compartir aquell dia amb mi
i saber que hi havia molta gent que hi hagus volgut ser pero no
podia. .. em sembla que tant,tant,no mho mereixia.Nestic molt
agrai'da perque em vau fer molt felic. Li agradaria afegir res ms
per concloure Ientrevista? Voldria donar les gracies a la revista
El Xop per haver-me donat veui,aprota nt la facilitat que em
dna,vull agrair a tots els que amb el vostre suport,la vostra
conanca i la vostra estimaci heu fet que el dia a dia fos facil i
graticant.Tamb voldria donar-vos un ltim consell com a la vostra
infermera:Cuideu molt la vostra salut.De tot cor us desitjo SALUT I
SORT.
25. Estimats Iectors de El Xop, La direcci de la revista m'ha
demanat que en quatre ratlles expliqui les ltimes aventures i
desventures dela radio municipal.Dit i fet. Com segurament tots
vosaltres ja en tindreu noticia,en | '| tima tronada
sonada,sorollosa i Ilampegant,el setembre passat,Ia Radio va ser
"agraciada" amb la caiguda d'un Ilampec de forma directa i
catastrofica a l'antena i parts electriques de l'Ajuntament,la qual
cosa va produir nombroses malifetes tant a la Radio com als serveis
dela "casa gran" afectant el servei d'internet i ascensor,entre
altres.Pel que fa ala Radio,els equips emissors,la taula de control
i altres aparells van ser tocats i per tal cosa les emissions es
van tallar durant uns dies setmanes- perque el nostre tecnic no
podia anar ms rapid i,a part,un intens succs el va tenir
ocupat,coms natural,uns dies. Radio VawogonaLa Radio a InternetEl
meu condol.I tamb amb l'afegit que amb una caiguda tonta es va
trencar una costella i,per tant,va quedar immobilitzat.Com podeu
comprovar la cosa no podia estar ms "gafada".En tot
aixo,mentrestant,tenem prevista la posada en funcionament de la
radio per internet en temps real ajornaments,dilacions i problemes
tecnics ho feien inviable al moment.Pero qui espera,desespera,i la
gent per tot arreu anava dient:"Que passa amb Ia radio? ". I jo els
deia:"paciencia,paciencia".I s que les coses es troben a faltar
quan no es tenen.s aix?Finalment,i com a fet curis,dir que la FM no
funcionava encara i,en canvi,es podia sentir Vallfogona Radio per
tot el mn mundial mitjancant internet.Quina paradoxa!Per fi,des del
cor de la vila,les 5.000 msiques ms boniques es podien escoltar per
tot el mn,i a ms va coincidir amb un Ple i Ia Maria,l'alcaldessa de
Vallfogona,en comencar la sessi va enviar una salutaci a qui
estigus escoltant la radio fos on fos. per Joan de la RadioL'ocasi
sho mereixia,era el primer Ple que els vei'ns dela vila que viuen
fora vila podien sentir en directe,a molts quilometres de casa.Molt
emocionant!A poc a poc la normalitat va tornant a la Radio.Cal
acabar de polir algunes maquines de manera definitiva,ja que ara
funcionem amb algunes dificultats tecniques.Pero de mica en mica
tot arribara. EI suport de l'Ajuntament en ple ha estat fonamental
tant en afers emotius com economics per tirar endavant tan rapid
com fos possible,amb la Maria Sarret al capdavant.Vull fer una
menci especial al regidor de Cultura,I'Arnau,que amb les seves
inquietuds i les meves ganes de posar | 'emissora a la xarxa,no ha
parat fins a aconseguir- ho. Per acabar,el meu agraiment als
seguidors de la radio,per la seva paciencia i comprensi. Penseu que
la cultura popular diu que "un Ilamp no cau dues vegades al mateix
lloc".Tot un consol. Servei eBando a VallfogonaeBandoEl once
elrctmmno a- lu pobiooonEI preg electronic del teu municipi! Amb |
'ap| icaci d'eBando estaras informat de les ltimes notciesi avisos.
lnstruccions: 'playAvailable- on theApp Store1. Busca | 'ap| icaci
eBando en el "Market" del teu Smartphone (Phone i Android) o
escaneja el codi QR. 2. Instal-Ia3. Busca la teva poblaci per nom o
codi postal. Ija esta!Quan es publiqui un nou preg rebras la
notificacial teu mobil.
26. Desgranant lactualitatpe!Meritxell SerretAquest 2014 esta
essent un any prou especial al nostre poble per molts motius. D'una
banda el nostre poble celebra els 250 anys dela seva carta de
poblament,que seria com dir el "naixement" oficial de la nostra
identitat com a vallfogonins i vallfogonines,encara que com s ben
sabut ja des de | 'epoca dels ibers hi havia hagut assentaments i
poblaci amb ms o menys continu'i'tat al llarg dela historia.I amb
motiu d'aquesta celebraci s'han fet diferents accions per a
celebrar-ho,des de xerrades,visites guiades al poble o la
"reinauguraci" de | 'espai de la Bassa Roja i del Safareig. D'alta
banda,enguany s'ha commemorat tamb el Tricentenari 1714-2014. L'11
de setembre del 1714 va marcar amb una derrota la fi de la Iluita
al Principat per la Guerra de Successi i | 'arrencada d'una epoca
en la qual els catalans varem perdre les nostres Ilibertats
seculars.Per a fer un repasset breu del que va passar:Catalunya no
veia amb bons ulls la monarqua absolutista de Felip V,perque topava
amb I'organitzaci poltica catalana parlamentaria i pactista i
perque els mercaders del pas volien desenvolupar un capitalisme
comercial a | 'esti|holandes;Catalunya va ser Ileial a Felip V fins
al 1705, quan | 'actuaci hostil dels representants reials va causar
malestar i una representaci de prohoms catalans va pactar amb
Anglaterra que,a canvi del respecte cap a les nostres
Ileis,arribessin tropes de la Gran Alianca i els caps borbonics
fossin expulsats;pero el 1713 es va signar el Tractat d'Utrecht,que
posava fi a la guerra i que no tenia en compte la posici ni els
drets de Catalunya,i amb la derrota de 1714i la implantaci dels
Decrets de Nova Planta,Catalunya va perdre el control
economic,fiscal,judicial,duaner i monetari propi i la capacitat
legislativa.En definitiva,que enguany el pas ha fet memoria dels
fets que van suposar la prohibici dels drets politics,culturals i
Iingstics que com a catalans i catalanes es tenien.
Certament,Vallfogona va nixer uns anys ms tard d'aque| |s fets,de
manera que no hem pogut Iligar massa l'aniversari del poble amb el
Tricen-tenari,pero igualment s'ha organitzat alguna activitat com
la visita al Born a Barcelona. 2014, un any que
recordaremmunicipal:672 per un Estat propi i independent,59 per un
Estat propi no independent,6 per un Estat propi sense especificar
si Iligat o no a Espanya,19 en contra d'esdevenir un Estat propi,9
en blanc i 24 amb altres opcions. Vol que Catalunya esdevingui un
estat?En cas afrrmatiu,vol que aquest estat sigui independent? S-Sl
Si-NoI Si - En blancI En blancI No Jun. la Altresl 85
233iGrafic:Participa. catPero per si no en teniem prou,aquest 2014
passara a la historia tamb per ser l'any en que ha pres ms
embranzida el moviment favorable ala inde-pendencia de Catalunya
des del 1714. Enguany la societat civil catalana ha continuat
augmentant el grau de mobilitzaci a favor del procs per assolir un
Estat propi catala,tant quantitativament com a nivell de capacitat
i qualitat organitzativa.La Diada del 2012 van manifestar-se ms
d'un mili de persones a Barcelona,al 2013 un mili i mig van fer la
Via Catalana de punta a punta de pas,la diada del 2014 un mili
vuit-centes mil persones van fer la V a Barcelona i el 9 de
novembre ms de dos milions de persones van votar a favor d'un Estat
propi (i majori-tariament independent d'Espanya),en una no-consulta
o procs participatiu que va resultar ser tant un exit demo-cratic
com un desafiament a | 'actitud de I'Estat espanyol envers la
reivin-dicaci de votar de la societat catalana.I a Vallfogona tamb
es va viure de manera intensa i alhora tranquiI-Ia aquella
jornada,amb 788 persones dels 3 nuclis que van anar a votar a |
'nic punt de votaci del termeHa estat certament un any intens pel
que fa a la situaci poltica catalana i encara no | 'hem acabat.
Faltara veure si abans que acabi l'any el president de la
Generalitat aclareix si hi haura eleccions anticipades de caire
plebiscitari o no.I entremig segurament sentirem declaracions des
de diferents ambits de I'Estat espanyol a favor de reformar
profundament la Constituci o fins i tot de celebrar un referendum
sobre | 'encaix de Catalunya amb Espanya,entre altres possibles
ofertes per aturar Ia dinamica que fa que hi hagi una majoria
social creixent a favor dela independencia.s impossible preveure
com acabara el procs que ara esta en curs,pero una cosa s
segura:tot esta canviant i no s possible tornar endarrere.I
aventuro a dir que Catalunya sera independent en un futur proxim si
la tendencia actual es mant,si en els propers mesos la societat
civil continua incrementant el seu grau de mobilitzaci i concreta
com vol que sigui el nou pas;aixo s,sempre de manera pacca,cvica i
democratica.Perque el mn esta atent al procs que esta impulsant la
societat catalana.
27. El rac de Ieno eg Historias de la cocieleriaper Diana
MejaAquests sn alguns exemples de coctels de cava,pero tamb podeu
Crear els vostres coctels amb una senzilla frmula de combinaci. En
aquesta edici de El Xop parlarem d'aque| |s combinats que sn part
dela historia de la cocteleria,els coctels sn una forma d'expressar
a les taules que s un dia especial i que millor que fer- ho amb els
classics,aquelles combinacions impensables,algunes d'elles amb
licors poc Coneguts,pero impressionants. Dins d'aquests mn liquid
podem trobar-ne 14 categories,pero no tindrem prou pagines per
explicar-les,intentarem aproximar-nos a una de les categories que
ens enllaca perfectament amb poques nadalenques:els coctels amb
cava. Esperem que gaudiu d'e| |s. El cava combina molt b amb:la
cervesa,el conyac,el
benedictine,Curacao,chartreuse,ginebra,oporto,vermut,whisky i sucs
de fruites. Combina b amb:cointreau,licors de crema
marrasquino,ron,vodka i suc de Ilima. El cava no combina b amb el
Caf. A partir d'aqu amb la vostra imaginaci podeu crear els vostres
coctels,si pot ser amb cava brut ja que s ms dolc i acostuma a
combinar millor ala cocteleria.Esperem que aquestes combinacions us
animin a provar-ne,algun d'e| |s i sorprendre familiars i
amics.ANITA CUPs un coctel que es prepara directament en un bol,el
que fem s barrejar una botella de cava ben freda,5 cullerades de
licor de mandarina,el suC de 6 mandarines i es serveix en copa de
vi amb glacons de gel i un grill de mandarinaEL CLASSICAquests
coctel es prepara directament a la copa de cava,aixo s,abans hem de
refredar el conyac i el Curacao,els ingredients 1/10 parts de
conyac,1/10 parts de Curacao i 8/10 parts de cava brut,primer a la
copa el conyac i el Curacao i acabem amb el cava. DON GUISEPPEEls
ingredients 7/10 parts de cava brut,1/10 parts de GrandMarnier i
2/10 parts de whisky de Malta.En un vas mesclador amb gel,r e f r e
d e m e I GrandMarnier i el whisky, ho servim a la copa de cava i
afegim el Cava molt fred al final. FRENCH 75Els ingredients sn 25
gr de ginebra,el suc de mitja Ilima,2 cullerades d'a| mvar,aquests
ingredients els fiquem en una copa de coctel,servim desprs el cava
brut molt fred. HERMANIPer fer aquests coctel es trtura 1 kiwi amb
tres cullerades de cava i 4 cullerades de Cointreau,se serveix a la
copa de cava el contingut i s'acaba d'omplir amb cava molt
fred.
28. Innovaci abiogonspsmwlwevu Terra de cacau en texturas amb
ioiona,rnenia i romaniEstem en l'epoca de l'any on s'acostuma a
cuinar ms a les nostres cases,on entren aquells productes que la
resta de l'any no sn tan comuns.En edicions anteriors de EI Xop ja
hem parlat de productes de Nadal,de Caca,garrins,pulardes. .. per
aixo he apostat per una recepta dolca,on els ms petits puguin
participar,una recepta la boriosapero amb un producte que a tothom
e _ a ,c _ acostuma a agradar:la xocolata,xL 155i, I A
,v;d'aquelles que no deixen indiferent el r-J" paladar ni la
vista,espero que gaudiu " ;_5 . d'ella.7' ' _ ' m..1. , A"*'C,
I"_IQ. I;J}Ii _INGREDIENTS:ELABORACIONS:PER AL CRUIXENT:Per al
cruixent de cacau:400 grams de clares Triturar tots els ingredients
i estendre en paper de forn unes Iinies de 3cm x 10cm,50 grams de
cacau en pols posar a coure a 180 9 durant 9 minuts,en calent donar
forma de cercle i reservar.200 grams de sucre 250 grams de
farina.Per al cruixent de menta:Estendre film sobre d'un plat fins
que estigui ben tensat,pintar amb oli de gira-sol noms una
gota,empolvorar el sucre Ilustre,estendre ALTRES:les fulles de
menta i posar al microones a mxima potencia 1 minut i mig. Gelat de
romani,tofona fresca.Per al brownie:Muntar la mantega i afegir la
cobertura temperada,d'altra bandaPER AL CRUIXENT DE MENTA:muntar
els ous amb el sucre i afegir a la barreja anterior,incorporar la
farina i Fulles de menta posar en motlle al forn a 170 9 durant 15
minuts,refredar i tallar a daus.En el sucre Ilustre i oli de
gira-sol moment de l'emplatat escalfar en microones 20 segons. PER
AL BROWNIE: 250 grams de mantega Per a la terra:Barrejar tots els
ingredients i congelar en forma de "ruI-Io",un cop 125 grams de
cobertura de xocolata congelat,ratllar en ratllador gran i posar al
forn a 160 9 durant 20 minuts,deixar 200 grams d'ous refredar i
reservar. 250 grams de sucre i100 grams de farina.Acabat i
presentaci: . Ficar al plat fondo la terra.PER A LA TERRA DE
CACAU:. Ratllar la tofona a sobre. Posar els daus calents de
brownie. .Posar el cruixent de cacau. Dins el cruixent,una bola de
gelat de romani. Posar unes fulles de menta cruixent clavades a la
terra. c115 grams de mantega 100 grams de sucre175 grams de
farina50 grams de cacau1 gram de sal fumada. push-Asun
29. Aquest any coincidint amb els 250 anys de la fundaci del
poble de Vallfogona ens ha deixat una persona que durant les ltimes
dcades ha estat vinculada a la historia del poble:el Joanet de Cal
Farr.El meu pare,com moltes altres persones,van anar superant la
miseria que els va tocar viure,una joventut marcada perla Guerra
Civil amb la repressi dels anys posteriors.Van poder viure amb
il-Iusi I'arribada de la democracia,van viure molts
canvis,socials,economics i politics pero sempre van ser homes
honrats,fidels als seus ideals fins als ltims moments dela seva
vida. Aquests motius mhan animat a escriure aquest resum dela
historia de Cal Farr. Un salt en el tempsLes arrels de Cal Farr es
troben l'agost del 1916. Aquell any,els meus padrins compren una
casa a Vallfogona.La casa correspon a la meitat de |
'actua|restaurant Cal Farr.Aleshores comencen a treballar de
ferrers,adaptant a la Casa una rudimentaria fonda amb
habitacions.Ala primera planta queda una sala i una petita cuina on
comencen a fer els primers menjars,principalment per als
viatjants,comediants i pastors que periodicament passaven perla
vila.El marc de 1924 amb la compra de la casa del costat,neix Cal
Farr.Tiraren les parets del mig a terra quedant la ferreriai el
cafe a la planta baixa,sala de ball i menjador a la primera planta
i habitacions i vivenda a la segona planta. Cal Farr va tancat
durant la Guerra Civil,fins al 1941 no van deixar reobrir el local
tot i denegar el permis de fer cinema. L'any 1948, es torna a
reformar Construint la sala de ball a la planta baixa,juntament amb
el cafe i la ferreria. El 1952 fou una data important:la
incorporaci dela mare,Ramona Cases,una persona que ho dna tot sense
demanar res a canvi. Un boci dhisioriaRecords de Cal FarrFacana Cal
Farr 1948-1960La seva entrada a la cuina va coincidir amb l'aparici
damunt del taulell del bar,juntament amb els entrepans,les
"sarsueles" (barreja de calamars amb
oli,escopinyes,olives,'kimbos',anxoves) i unes quantes tapes
calentes (sipies,cassola de caragols,panxa de porc,calamars ala
romana,etc). Boda 1966per Ramon Prat La construcci del canal l'any
1955 va ser important tamb per a Cal Farr,ja que durant anys hi va
passar molta gent tant a menjar com a dormir.AI voltant del 1960,
comenca a fer els primers banquets de bodes i d'altres celebracions
importants,aixi com tota mena de menjades,sopars de colles
d'amiCs,revetlla de cap d'any,men,carta,caragolades,etc.
30. EI pblic es va incrementant dia a dia per gaudir dels plats
tpiCs dela zona.Sens dubte sn els caragols ala Ilauna el plat
estrella que dna a Coneixer el restaurant i el poble de Vallfogona
a molta gent. Fou el setembre de 1968 quan desapareix la ferreria i
dna pas a una nova sala de ball molt ms gran.A la primera planta va
quedar una cuina i un petit menjador per als clients de cada dia i
grups redui'ts,utilitzant la sala de ball per als banquets. EI maig
del 1985 una altra reforma fa que desaparegui la sala de ball
donant pas a | 'actua|restaurant. Punt neuralgic de molts dels
esdeveniments: - Fou la seu del centre republica.Ms tard acolli els
primers mitings de la democracia i les primeres reunions amb
destacats dirigents politics- Va comptar amb el primer televisor en
blanc i negre el 15 de desembre de 1960, fou tot un esdeveniment.La
primera emissi fou la boda del rei Balduino i Fabiola- AI principi
tamb vam fer projeccions de cinema mut.Quan van sortir els primers
videos ,durant algun temps vam passar peI-Iicules de tota mena,fins
a donar pas als actuals sistemes informatics i multimedia. - En els
primers anys el ball es feia amb la msica d'un piano,fins que van
apareixer els primers gramofons.Un pas endavant el dna la compra
d'una gramola amb radio incorporada queja utilitzava els primers
discs de pissarra,desprs equip de msica hi-fi,fins arribar a tindre
tota la msica disponible per internet-Organitzaci del ball en les
festes ms importants de l'any.Fou | 'escenari de les festes majors
amb la presencia de les millors orquestres i grans espectacles.AI
principi es feien amb envelats (un any es feien per amunt i una
altre any per avall) fins al 1968 quan totes les festes es van fer
a la nova sala de ball de Cal Farr. Primer el ball de vermut desprs
de missa,a la tarda concert i per acabar el dia,ball de tarda i
nit.L'espectac| e de cada festa major era un acte
imprescindible;van actuar entre d'altres:Carmen Delirio,Mary
Santpere,Conxita Bautista,Germans Calatrava,Josep
Guardiola,Cassen,Ramon Calduch,Capri,Pere Tapies.Tamb | '| tima
representaci de I'espectac| e: Mort de Gana Show,de La Trincaamb
Rosa M.Sarda l'any 1973.- Cada any per Sant Cristofol,molts c a m i
o n e r s d e Balaguer,desprs de beneir els vehicles es desplacaven
a celebrar la festa fins a Cal Farr.Era el moment de degustar el
vermut amb sif de la casa i les seves corresponents etapes. - Tamb
cada cop que el Barca guanyava al Madrid qualsevol titol
important,els de la penya barcelonista de Balaguer veniem a Cal
Farr a celebrar amb cava la victoria. - Cada any a Cal Farr els
Reis Mags repartien els regals a tots els nens i nenes. - Tamb amb
les "quinieles" es van repartir moltes iI-Iusions i alguns premis
importants. -Cursets de sardanes que van donar pas a la formaci
dela Colla Verge del Roser. - AI cafe durant molts anys I'activitat
principal fou la dejugar a Cartes.Tamb Cada estiu a la fresca es
reunia la gent del poble per fer petar la xerrada fins a altes
hores dela matinada. Xop davant de Cal Farr 1974- Per al
jovent:ball amb discs cada diumenge,sala de
jocs:bolera,futboli,billar,tennis taula.Tamb a les Ilotges de dalt
vam muntar el primer pub amb els exits musicals del moment,lloc per
prendre una copeta,Iligar o tan sols xerrar. - La tipica plantada
del xop fou tamb davant de Cal Farr,cada vigilia dela festa del
Roser. Plantada del XopEl dia abans dela plantada del Xop,uns
quants joves del poble agafaven sense permis un carro d'algun
vei,abans era facil n'hi havia a moltes cases. Tamb es triava el
xop,en qualsevol lloc del terme,havia de ser molt alt (uns 25
metres),recte i acabat amb una bona copa. Durant alguns anys,el
propietari de I'arbre passada la festa del Roser el tallava per
aprofitar-ne la llenya.
31. Ms endavant,ning el volia,arribava la festa del Roser i el
xop encara era plantat,pel que es va decidir fer la tallada del xop
per la festa major de Sant Miquel. El dia dela plantada,el jovent
del poble i tamb gent gran,majoritariament homes,amb | 'ajut d'una
destral el tallaven,posat damunt del carroempenyien amb forca fins
arribardavant de Cal Farr. A Cal Farr apartavem o desavem tot el
que havia tant a la cuina com almenjador que donaven als
balcons.Els joves es repartien enquatre grups:dos estiraven des
dels balcons amb les cordes que anteriorment havien enganxat al xop
i a baix dos grups ms per guardar | 'equi| ibri (els vents) un a
cada costat delcarrer Major.Dins del forat ja fet,se situava una
planxa de ferro per recolzar el xop.AI costat se situaven els
mestres de la cerimonia amb dos malls,tot era preparat.A cada cop
de mall a la base del'arbre,un crit fort,era el moment d'estirar
amb tota la forca, |'arbre anava pujant a poc a poc,alt,fort i
recte amb la nostra senyera onejant com a simbol de la nostra
victoria,el xop era plantat .En acabar,donavem barreja de moscatell
i ans per a tothom.Desprs la majoria donava voltes pel poble fent
algunes bromes (canviar de casa els testos de flors,tapiar alguna
porta d'entrada,canviar de lloc els carros o aparells que trobava
pels carrers,etc. ) d'altres es quedaven al cafe fins ben tard. No
sempre pujava ala primera,alguns anys s'havia de tallar-ne un
tros,per sort no es va produir cap accident.Tan sols un any que no
havia manera de pujar el xop es va intentar(trencant la tradici)
d'empenyer amb la pala del tractor,el xop va sortir violentament
del forat,donant un fort cop a sota del balcpero ning no vaprendre
mal i tot va quedaren una ancdota. El 1986 quan el ball es passa a
fer al poliesportiu,es va decidir que el xop se'n plants davant,per
ms Comoditat es planta davant de les escoles.A la festa es van anar
integrant els ms joves i les dones ,tamb es van incorporar nous
elements a la festazentrepans,actuacions,ball,etc.La plantada del
xop ha passat de ser una festa del poble a una de les ms
populars,amb gent de tota la comarca. Boda a Cal Farr - Any
1966Vermut de festa major a Cal Farr
32. Salutber Rosa AbadHigiene posiuralPer que s important la
higiene postural?- Un 6% dels nens de 10 anys i ms dela meitat
d'adolescents entre 13 i 14 anys s'han queixat alguna vegada de
dolor d'esquena. - El 80% dels adults pateix dolor d'esquena i s la
principal causa de baixa laboral,per la qual cosa es recomana que
la prevenci del mal d'esquena sigui ja realitzada en I'etapa
escolar. Que ens pot ajudar a tenir dolor d'esquena? - Males
postures. - Carregues,pes. - Descansar malament al Ilit. -
Sedentarisme. - Exercici mal fet. Problemes del nen amb la seva
higiene postural: 1. Sedentarisme,excsd'exercici o exercici mal
fet.s recomanable fer esport entre 2 i 4 vegades a la setmana. 2.
Carrega inadequada de pesos (motxilles) i l'excs de pes
corporal.Les motxilles dels nens pesen uns 7,5 Kg de mitjana,cosa
que s un excs per a moltes esquenes.3. Adoptar males postures,pel
mobiliari de I'escola o de casa. Normes d'higiene postural: -Com
seurellesquena sempre ben recta i enganxada al respatller,cul ben
endarrere.Si el nen no toca amb els peus a terra,cal utilitzar un
recolzapeus. - Seure davant la taula:recolzant els avantbracos a la
taula,sense aixecar les espatlles.- A Ihora d'escriureEIpaper recte
sobre la taula,no aixecar les espatlles.- El sofallha de ser dur i
confortable i hi hem de seure amb el cul ben endins.Ben
asseguts,tant si mirem la tele com sijuguem a la videoconsola. a E
5523/ ;Nktri) l , i- El llitElper dormir correctament,hem de tenir
un matalasdur,que no s'enfonsi,i un Coix per al cap.Millor dormir
de costat,amb les cames-doblegades. .. Tamb podem dormir boca
amunt,pero no s aconsellable dormir boca avaII. .. - Recollir
objectes de terrall per baixar,doblegar els genolls i lesquena
recta.Agafar un objecte,apropar-lo al nostre cos,i posar- se de peu
estirant les cames.- Com portar un objecte gran d'un costat a
l'altre? i l'objecte s gran,s'ha d'empenyer,mai I'hem d'estirar.i
a- Motxillad'esquenall s'ha de portar la motxilla sempre ben a prop
de lesquena,penjada de les dues espatlles. r . _ (x75. "'i'.1 u; r
" W x '' y A &. gft- Motxilles de rodesllportar el carro ben
subjecte i caminar amb lesquena molt recta.Sempre hem d'empenyer la
motxilla,mai estirar-Ia. Com cuidar lesquena dels nostres
iiIIsImportancia de I'activitat fisica:v Activitat fisica:s
qualsevol moviment corporal. v Exercici Fisic:s I'activitat fisica
planificada,estructurada i repetitiva. v Esport:s I'exercici fisic
dut a terme en un marc reglamentari i competitiu. Beneficis de
I'activitat fisica,lexercicifsic i esportregularsz v Les persones
actives viu en ms anys que les sedentaries i amb millor qualitat de
vida. v Es redueix el risc de patirmalalties. v Milloral'humor. v
Ajuda a dormir millor i fer ms bones digestions. v Mant entrenats
els msculs per totes les activitats de la vida diaria,cosa que
ajuda a evitar dolors musculars. v Ens capacita per fer ms
feina,rendir ms en els estudis. Consells generals per a la practica
saludable de I'exercici fisic: v Escollir una activitat fsica
agradable i adequada. v Tenir consciencia.Quantitat d'exercici a
fer. v Fer activitats en grup. v Escollirb la roba i el calcat.v
Tenir precauci. v Seguir un ordre. v Aclarir els dubtes. En que us
pot ajudar el fisioterapeuta? v Resoluci de dubtes. v Realitzaci de
tractaments. v Ergonoma i higiene postural.v Tractament i prevenci.
v Exercicis i estiraments.
33. Amb motiu de la Marat de TV3 denguany sobre les malalties
de cor,he trobat oport dedicar l'article a aquest tema,ja que
l'alimentaci hi juga un paper Clau.Les malalties cardio-
vasculars,com ara l'arteriosclerosi,|'infart agut de miocardio |
'infart cerebral (ictus) sn la principal causa de mort a I'Estat
espanyol i als anomenats paisos desenvolupats.Tanmateix,cal
destacar que en alguns casos es podrien evitar amb mesures
senzilles de prevenci,com ara fer exercici i,sobretot,seguir una
dieta variada i saludable.Recentment s'ha publicat en una de les
revistes mediques ms importants a nivell mundial els resultats de |
'estudi PREDIMED,realitzat per investigadors espanyols i Iiderat
per | 'Hospita|Clinic de Barcelona.En aquest estudi,en el qual hi
van participar 7.447 pacients durant 6 anys,s'ha demostrat
finalment amb una evidencia cientifica molt solida una relaci
causa-efecte entre el seguiment d'una Dieta Mediterrania
suplementada amb oli d'oliva o fruita seca i l'aparici de nous
casos de malaltia cardiovascular en pacients amb alt risc de patir
malaltia cardiovascular.La Dieta Mediterrania,|'nic patr ali- m e n
t a ri P a - trimoni Cultural Immaterial de la Humanitat,s un model
alimentari tan saludable com antic,pero que actualment esta en
perill a causa dels canvis socioculturals fruit de la glo-
balitzaci.Es per aixo,que s important que no oblidem els seus
pilars basics que la caracteritzen i que sn Claus en la prevenci de
malalties rela- cionades amb el cor. aceitunas 1-2: AlimentaciLa
Dieta Mediterrania,Ia millor prevenci pemaurarubtrtau contra les
malalties oardiovascularsEls Consells nutricionals ms importants es
poden resumir en 10 punts: - Consumir Ilegums com a segon plat ms
de tres vegades a la setmana:els Ilegums ajuden a millorar els
nivells de pressi arterial i redueixen el risc de malaltia
Cardiovascular gracies al baix contingut en greixos i a la
presencia de fitosterols. - Potenciar el consum de prote'i'nes
procedents de peix enfront de les de la carn,i entre les classes de
carn triar la blanca. -Augmentar el consum de peix blau a dues-tres
vegades a la setmana:per a assegurar I'aportaci d'acids grassos
omega3, beneficiosos tant per al control dela hipertensi com per a
aconseguir un bon perfil lipidic. - Fer servir oli d'oliva per a
cuinar i amanir:per I'aportaci d'acids grassos
monoinsaturats,vitamina E i altres antioxidants. -Augmentar el
consum d'aliments rics en vitamines i minerals antioxidants com la
fruita i verdura:es recomanen dues racions de fruita diaries i tres
racions de verdura,una de les quals crua per a afavorir la ingesta
de vitamina C. Convivlalldad Actividad fisica regular Reooso
Incloure 20 g de fruita seca diariament:sn especialment
recomanables les nous,perla riquesa que tenen en acids grassos
omega-3. - Moderar el consum de sal,tant per a cuinar com per a
amanir:tamb s aconsellable vigilar els nivells de sal en el menjar
precuinat o envasat,perque solen ser forca alts.A ms,es recomana
afegir especies al menjar per a donar-hi gust i minimitzar
l'addicci de la sal. - Combinar lactis desnatats i sencers per a
evitar la presencia excessiva de greixos saturats. - Evitar el
consum d'embotits,postres lactis,carns
grasses,mol-Iuscs,snacks,brioixeria,mantega,margarina i Ilard:aixo
no vol dir que hagin de desapareixer de la nostra dieta,pero que si
que es consumeixin ocasionalment. - Recuperar i mantenir les pautes
de la Dieta Mediterrania. I perque no oblideu aquestes pautes,us
animo a penjar-vos la piramide alimentaria a la nevera! "r Dulces 5
2 rCame:s 2 r yEmbutidos s 1: nhshhnoncmaus yoioscornics I-z r 4
blerneme Inlegales)Productos de temporada y locales Actividades
culinariasV>HXION
34. EABC:LAprenentatge Basic de Ia Cuinaiipiib/
Ogdecurat90989900m Dubtes sobre la congelaci dels alimentsber
Dolors Mateus interessant saber unes nocions basiques dels
productes que tenim al nostre abast emprats per a l'elaboraci dels
nostres apats de cada dia. Tamb s necessari saber com poder-los
conservar. En la revista anterior varem parlar de la
congelaci;ara,he pensat en els possibles dubtes que poden sorgir
sobre aquest tema. Per que no es pot congelar un aliment que ja ha
estat descongelat? s desaconsellable recongelar un producte (a no
ser que hagi estat descongelat cru i es congeli cuit) ja que durant
la descongelaci hi ha una perdua de sucs o liquids que fa que,si el
tornssim a congelar i descongelar,perdria molt,no tindrem un
producte en condicions i no obtindrem un bon resultat en cuinar-Io
i degustar-lo. Cal posar poca sal quan cuinen un plat que desprs
congelarem? Si un plat cuit congelat I'hem d'escalfar una vegada
descongelat,el que passa s que els sabors es concentren i per tant
si I'hem salat (al punt) ens podem trobar que sera potser una mica
fort de sal.Pertant val ms fer curt de sal,que sempre hi som a
temps d'afegir- ne. Per que no es poden congelar els ous?Dons
perque tenen ms d'un 80% daigua,aquesta en congelar-se augmenta de
volum,Ii falta espai dins la closca i pertant la trenca. Es pot
congelar el formatge? Si esta ratllat si,sempre que el posem dins
un recipient de plastic ben tancat.Si ho fem en trossos doncs
millor que no,ja que en congelar es desmillora la seva textura.El
formatge fresc i el blau queden,dins del que cap,b,encara que els
congelem. Podem congelar en qualsevol envas?Els requisits dels
recipients per congelar serien:que siguin aptes a
alimentaci,impermeables a | 'aire i l'aigua per evitar olors i
sabors del altres congelats,que es puguin tancar,que siguin
resistents als greixos i acids (con els de la salsa de
tomata,fruites. ..)Les tomates es poden congelar?Fresques no,ja que
perden la textura original.Si estan cuits si que es poden
congelarTotes les carns poden estar congelades molt de temps? Depen
de com estigui la carn.Si s picada no pot congelar-se ms de 3
mesos.Si s carn amb greix tampoc ha d'estar massa temps
congelada,uns 5 mesos,com ara la de Corder,cabrit,porc. .. La carn
de vedella pot estar uns 10 mesos. R-Cl-PTl-S l-l-T-S QUE ES PODEN
CONGELAR(rnpla;ETB?DE PCIIDLAtFFIE 91MB IIMWLIlIEFCfF EFPosar els
tomaquets secs a hidratar durant un parell d'hores amb aigua,desprs
escrrer i ruixar-Ios amb una mica d'o| i. Reservar.En un cass amb
els u 50cc.d'o| i sofregir,durant uns 8-10 minuts,la ceba picadeta
amb una mica de sal. Desprs afegiu-hi la mantega,quan estigui fosa
_ posar la farina i remoure fins a formar una pasta . , espessa
(roux) i coure durant un minut remenant s contnuament._ _ * . -
Abocar la llet i un parell de cullerades del pollastre ' cuit i
sense deixar de remenar portar a ebullici fins que es formi una
massa espessa que es .L:K desenganxi de les parets._ .Afegir la
resta del pollastre,salpebrar i barrejar b.r ,I, Posar els
tomaquets secs picadets i barrejar de nou.n ,e . , N Estendre
aquesta massa en una safata,col-locar " _ " _ ' film transparent
enganxat a ella.Deixar reposar a Ila nevera fins que es refredi i
la massa quedi ISS compacta. Fer porcions i passar-les per ou batut
i pa ratllat,ara es poden congelar posant-les separades en una
safata i al congelador,una vegada congelades es poden posar en una
bossa o un recipient amb tapa.Per consumir-les caldra fregir-Ies en
abundant oli calent i deixar reposar sobre de paper absorbent.
i.ingredients per a unes 35-40 croquetes:150-200 gr.de pollastre
cuit picat 1 ceba 7-8 tomaquets secs 50 cc.d'o| i d'oliva verge
extra 100 gr.de mantega170 gr.de farina600 cc.de lletSal,pebre
negre2 ous ,pa ratllatOli d'oliva verge extra
35. BATUT DE tease DE CREMA CREMADA (YEMA)SPIA AIVIB PANSES l
PINYONSingredients per a 4 persones:1 kg de sepia3 c /s de panses3C
/s de pinyons150 cc.de vi blancJulivert,sal,pebre negreOli d'oliva
verge extraingredients per a 4-6 persones: .. ,. ..., 150 .d ' d d
Posar a hidratar les panses amb el VI com a minim 10 minuts.Si la
sepia es 150%:(Engine e Crema Crema acongelada,descongeIar-Ia a la
nevera sobre un recipient amb una reixeta 100 Cc de nata
percumar(l'aigua que despren millor que no toqui amb la sepia)
Netejar la sepia i tallar- Estreuetes de sucrela a tires al
llarg.Torrar els pinyons en una paella sense oli.Reservar.Enaquesta
paella amb unes gotes d'o| i d'oliva salteu la sepia durant uns 4-5
En un robot o batedora,posar tots minuts,donant-los la
volta.Reservar tapades.e| s ngredkents menys es estreuetes Posar
ara al foc les panses juntament amb el vi,salpebrar i deixar reduir
uns de Sucre,batre be ns que quee una 6 minuts a foc
mitja-fort,afegir el julivert picat,els pinyons i la sepia
reservada.crema fna_ Encara que es preparaUn minut tot junt,apagar
el foc i servir.en poc temps tamb es pot Congear_Tu P R E U
ConstruccicErgsyige/ ejxillare Balaguer nosaltres ens ADAPTE M
peggspgntrizn:a la teva DISPONIBILITAT o la teva HIPOTECAI
Especialitat claus en ma.Porta'ns el teu projecte,i si no el
tens,comenca amb un 25% de descompte en el nou projecte.I Petites
reformes.obra pblica icivil.DEJE ll/ ADliawzamina on oovtizncoiL ww
art/ ar u'-lJ-'-i-'li
36. per Francisco AliasHace aos que no publico en el Xop mis
poesiasen un momento pens que a alguien le molestariaHan pasado
varios aosy ahora he pensado volver si la directora del Xopme lo
quiere concederEn mis poesias habl del pueblo como l se lo ha
merecido honrado y acogedora los que de afuera han venidoYo siempre
habl del paseo dela plaza del Roserhabl de todas sus callesY dela
plaza San MiguelNo es mal hijo el que a Casa vuelvePubliqu la
carretera el tubo del sifnel mdico y el mosn y dela iglesia y su
relojEntonces sin publicarme quedaron varias cosaslas piscinas,el
campo de ftbol y Ia bella balsa rojaEl que quiera disfrutardel
paisaje y su bellezaen la balsa roja se encontrar en plena
naturalezaEl antiguo lavadero lo acaban de restaurarle debemos dar
gracias a la alcaldesa actualTodo esto se lo debemosa los alcaldes
que ha habido Jos Cases,Salvadoro Maria Serret y su primoHace
tiempo me insultaron por publicar mis poesias espero haya
reaccionado yo no he publicado nada sin estarjustificadoTermino
esta poesiasi alguien la quiere leer les doy las gracias por ello y
se lo agradezcoper Padrina Tresina- En amor i amistat vigila la
qualitat. - L'amor que sap esperar sap triomfar. -Apren dels errors
i no en cometras altres de majors. -Criticar els altres no ens
millora a nosaltres. - No hi ha millor mestre que el dolor,ni
millor escola que la vida.- Si vols coneixer les persones comenca
per tu. - Cap cami pla no porta al cim. - Quan fas el que has de
fer et converteixes en qui vols ser. - La vida s | 'nica escola on
no es por repetir curs. - La vida s un regal que el temps pren.
-E|temps s la medecina de l'anima i la gran malaltia del cos. - La
maduresa arriba massa tard i la vellesa massa aviat. - Ser jove s
tenir projectes. - Com ms gran s la ciutat ms gran s la soledat. -
Amb les mitges veritats es poden crear grans mentides. - Els que
canvien molt d'idees s que en tenen poques. - L'honradesa no
condueix a la pobresa,pero dificulta la riquesa.- No hi ha superbia
pitjor que la de | 'ignorant. - Qui diu tot el que pensa no pensa
tot el que diu.
37. Per perdre el tempsper Oscar HernandoEMBAHBUSSAMENTSA cada
Iletra Ii correspon un nombre,la mateixa Iletra el mateix nmero.Es
regalen les Iletres X,C i V.Si el completes descobrirs un bonic
embarbussament. IEIIIIEEIIEIE IIIEIIIIIIIIIIIIIIIIIIII___ __ _ '_i
__ __i __ __i 25 22 7 23 7 5 13 5 9 26 7 13 23 7 5 1 26 25 26 25 2
14 __ __ '____ A _i 4 5 9 18 9 5 14 14 26 22 2D 5 1D 26 8 26 26 19
5 14 ____- _ ____ A _i ___ 23 7 26 18 9 5 25 5 1D 22 13 10 26 14 22
14 18 5 13 22 26 _- __ __ _E__5_ _ ____ _-__ __ 14 5 18 7 13 25 22
26 5 14 8 26 1D 2 12 4 9 26 9 7 13 ____ ____ __ _ ___- _10 26 13 18
22 8 7 22 18 23 7 5 5 9 26 13 2 7 22E A A E E5131026926 519
2557LABRINTILICIKIJnep e ereoueinou ele enb 1inq rtueo un JQJdLUOO
eA se erp un ies ElU91SlS e ouro er] euenb sej e e/ xeoexias seu
19d sop tapes enb un erau enb ngg
38. AI seu serveil viiriivrviir. veiliicislcirmtrral" Bus
FTrenLleida - La Pobla de Segur - Esterri d'neuEsterri d'Aneu - La
Pobla de Segur - LleidaLleida (estaci autobusos) Lleida - Pirineus
Alcoletge Vilanova de la Barca ' Vallfogona de Balaguer7.15 7.22
9.10 9.17 .8.58 10.40 10.47 11.12 11.21 11.30 12.43 12.55 13.08
13.00 13.12 13.13 13.13 13.13 15.12 16.13 16.28 16.45 17.01
17.0517.30 17.43 17.49 18.42 19.13 19.25 19.3319.30 19.4220.30
20.37 . i!E!El EZ E] E E El E] E E E] E] El E!E El E E} El20.45
20.57l De dilluns a divendres feinersEl Dilluns,dimarts i dijous
Iectius E) Feiners no IectiusE] Dimecres i divendres Iectius E]
Dilluns,dijous i divendres7 Dimecresidivendres8 Dilluns,Dimarts i
dijous Iectius E Divendreslectius De dilluns a dissabteHostal Nou
Balaguer (estaci autobuses) Balaguer (estaci
tren)EIEHEIEEIEBEEEIEIEEIEEEEEEZI Dimecres i divendres Iectius i
feiners no IectiusE Diari,Els diumenges noms fins a BalaguerSERVEIS
BALAGUER- Ajuntament Tel.973445200- Alsina Graells Tel.973445476-
Bombers Tel.973445080- CAP II Tel.973446028- CAP II - Demanar hora
Tel.902111444- Consell Comarcal Tel.973448933- Correus
Tel.973445826- Creu Roja Tel.973445796 Guardia Urbana Tel.973450000
IN Se uretat SocialTel.9 3450408U-nljmjh-Jrnmmr-osigurar-UBalaguer
(estaci tren) Balaguer (estaci autobuses) NI e Vallfogona de
Balaguer oa Trmens a Vilanova de la Barca s:Alcoletge Lleida -
PirineusServei diariFeinersLectiusDimartsDissabtes Diumenges i
festius-m-r-rjurgmr-[oDiumenges EmbrancamentFan parada al monument
de la SardanaUr encies 12- Jutjat nm.l Tel.973451353- Jutjat nm.2
Tel.973451162- Mossos dEs uadra Tel.9734577 0- RENFE Tel.973445503-
Teatre Municigal Tel.97344525 Lleida (estaci autobuses)Ajuntament
de Vallfogona de BalaguerMajor,29 Tel.973 43 20 08 Fax 973 43 21
80Casa del Metge Major,1 Tel.973 43 23 60ATS Practicant Tel.973 43
23 60CoI. Iegi Salvador Espriu Placa Sant Miquel,4 Tel.973 43 22
14Llar d'lnfants Escoles,2 Tel.973 43 22 75Regidoria d'esports
Major,29 Tel.973 43 20 97Poliesportiu Tel.973 43 22 00Farmacia
Tel.973 43 21 51Centre Cvic - LLar de Jubilats Miquel Marti Pol,1
Tel.973 43 22 75Casa Parroquial Tel.973 43 20 63Funeraria Torn
Tel.973 43 20 13Funeraria Borras Tel.973 43 22 84Escola C.Agraria
Tel.973 44 36 50Radio Vallfogona Major,29 Tel.973 43 22 68Serveis
Assistencia Social Tots els dijousde 10.00 h a 12.00 ha
l'Ajuntament de Vallfogona