El que fins ara s'aconseguia amb processos electorals poctransparents, ara només caldràfer-ho aplicant la nova llei feta amida, en què només la meitat mésun dels membres als òrgans degovern seran escollits persufragi directe

Des del registre pots veure i gestionar totes les notícies desades i de les que en fas seguiment.

Economia

OPINIÓ

Les cambres cedeixen29/06/13 02:00 - ASSESSOR INDEPENDENT - VÍCTOR TORRENTS

Fent lectura de l'avantprojecte de llei de cambres de comerç emergeix un sentiment de pèrduadel valor democràtic en l'elaboració de les lleis a Espanya. El projecte de remodelació de lescambres ha estat interpretat pel govern de l'Estat com una oportunitat per desactivar laindependència d'aquestes institucions i engrandir l'entramat d'entitats dependents del poderpolític.

Les cambres no vénen d'una situació idíl·lica, ja que els interessos particulars delsrepresentants als òrgans de govern d'aquestes institucions i l'actitud interessada del'administració tutelant –que ha permès processos electorals de baixa qualitat democràtica–han conformat unes cambres de comerç amb poca legitimitat. El que fins ara s'aconseguiaamb processos electorals poc transparents, ara només caldrà fer-ho aplicant la nova llei feta amida, en què només la meitat més un dels membres dels òrgans de govern de les cambresseran escollits per sufragi directe.

A més, la llei concedeix les màximes atribucions a la Cámara de España, entitat de novacreació, els òrgans de govern de la qual no estan sotmesos a elecció, i la composició es materialitza amb un 85% dels membres nomenats aproposta de l'administració. Entre les atribucions d'aquesta cambra estatal destaca l'adopció d'acords vinculants per a totes les cambres decomerç en l'execució de plans estatals del Ministeri d'Economia i Competitivitat. Al món hi ha dos models camerals consolidats i tots dos, sies respecten els processos electorals, permeten que les cambres de comerç siguin entitats democràtiques, independents i representatives.El primer és el continental, d'adscripció i quotes obligatòries per a les empreses, vigent a Alemanya, França i Itàlia. El segon és l'anglosaxó,d'adscripció i quotes voluntàries, que és present al Regne Unit, Portugal, Suècia, etc.

L'avantprojecte de llei proposa per a Espanya un model mixt d'adscripció obligatòria i quotes voluntàries, actualment només en funcionamenta Hongria i que està en revisió per tornar al model continental. L'adopció d'un model mixt només s'entén per la impossibilitat política deretornar al model continental i es fa més evident quan s'ha evitat el model anglosaxó que la lògica dictaria. No es pot entendre aquestasituació sense tenir present l'abandonament progressiu dels empresaris dels òrgans de govern de les institucions empresarials. Ja fa tempsque el món empresarial és liderat per perfils polítics i alts directius que han acabat per condicionar els valors més característics del'empresari. Els empresaris mai haurien cedit la seva independència per mantenir la “representativitat” que suposa l'adscripció obligatòria.Caldrà seguir la tramitació parlamentaria d'aquesta llei, però, tot i que es fa difícil pensar que algú amb un mínim de convicció democràtica hipugui votar favorablement, és d'esperar que serà aprovada per les Corts espanyoles. Resta confiar que el govern de Catalunya entengui elvalor de disposar d'institucions democràtiques i independents del poder polític i que amb l'adaptació de la llei a la normativa catalana,contraresti aquest marc tan desafortunat i trobi la forma d'impulsar i garantir l'existència d'unes cambres de comerç catalanes que puguin desde la independència servir al desenvolupament econòmic i social de Catalunya.

Darrera actualització ( Dissabte, 29 de juny del 2013 02:00 )

Publicat a

El Punt Avui. Comarques Gironines 29-06-2013 Pàgina 48

El Punt Avui. Nacional 29-06-2013 Pàgina 18

DESA LA NOTÍCIA A:

[X]Has llegit 5 dels 10 articles gratuïts d'aquest mesJa ets subscriptor? Identifica't aquíFes-te subscriptor per 1 ! al mes

Desar-la al meu compte Seguir la notícia