Forces Gravitatòries

Noms: Sergi Fernández

Berta Blanco

Andrea Fuentes

Laura Romero

Meritxell Torrente

Ainhoa Galindo

Mewish

Professor: Carlos Gayón

Data d’entrega: 16-12-14

IntroduccióEn aquest treball parlarem dels següents temes:

L’univers que observem.

Els models de l’univers.

Les lleis de Kepler.

L’aportació de Newton.

L’origen del univers.

1. L’UNIVERS QUE OBSERVEM

L’Univers

L’univers és matèria, energia, espai buit i temps. Està format per:

Sol

Lluna

Estels

Planetes nans

Asteroides

Galàxies

Nebuloses

Planetes

Satèl·lits

Cometes

El Sol Estrella més propera a la Terra

Centre del Sistema Solar.

Principal font de llum i calor.

Exerceix una forta atracció gravitatòria sobre elsplanetes i els fa girar al seu voltant (orbites)

L'energia solar es crea a l'interior del Sol. Latemperatura és d’uns 15 milions de graus.

La Lluna És l‘únic satèl·lit natural de la Terra

La Lluna reflecteix la llum solar, de maneradiferent segons el lloc on es trobi.

Gira al voltant de la Terra i sobre el seu eix almateix temps: 27 dies, 7 hores i 43 minuts.

No té atmosfera ni aigua. La Lluna es considerafossilitzada.

Fases de la lluna

Lluna nova

Lluna creixent o quart creixent

Lluna plena

Lluna minvant o quart minvant

Els estels

Un estel és un objecte astronòmic que brilla amb llum pròpia.

Els estels apareixen com a punts brillants en el cel nocturn excepte el sol.

Planetes Nans

Un planeta nan és un cos celeste en òrbita al voltant del Sol.

Posseeix una massa suficient perquè la seva gravetat se li porti sobre lesforces de cohesió del cos sòlid i li mantingui en equilibri hidrostàtic.

No és un satèl·lit, perquè no va deixar el terreny lliure en el seu veïnatgeorbital.

Exemples de planetes nans

Nom: PlutóGravetat: 0,60Volum: 0,005Temperatura: -233 g Celsius

Nom: ErisGravetat: -Volum: 0,007Temperatura: -243 g Celsius

Nom: CeresGravetat: 0,27Volum: 0,00042Temperatura:-106 g Celsius

Nom: HaumeaGravetat: -Volum: -Tmperatura: -

Asteroides Els asteroides són objectes metàl·lics rocosos dels quals varien en

grandària des de pedres a aproximadament 600 milles (al voltant de1,000 quilòmetres) de diàmetre.

S'ha pensat que els asteroides són material residual de la formació delnostre sistema solar.

Està estimat que hi ha més d'un milió d'aquests asteroides més petits.

Galàxies

Les galàxies són un enorme conjunt de cents o mils milions d’estrellesque interaccionen gravitatòriament i orbiten al voltant d’un centre comú.

Segons la seva forma es classifiquen en:

·Galàxies el·líptiques: tenen un perfil globular complet amb unnucli brillant i contenen estrelles velles, poc gas i pols.

·Galàxies espirals: són discos aplatats amb estrelles velles i noves,bastant gas i pols.

·Galàxies irregulars: amb gran quantitat de gas, pols i estrelles jovesestan disposades en forma de disc.

·Quàsars: són objectes que semblen estel·lars, però s’identifiquencom a objectes situats a grans distàncies.

Via Làctia És una galàxia gran en forma d’espiral amb 100.000 milions d’estrelles.

Forma part del Grup Local, junt amb les galàxies d’ Andròmeda, la delTriangles, els Núvols de Magallanes, les galàxies M32 i M110, galàxies inebuloses més petites i altres sistemes menors, que estan vinculats perla gravetat.

VIA LÀCTIA GRUP LOCAL

Nebuloses Les nebuloses són estructures de gas i pols interestel·lar.

Depenent de l’edat de les estrelles associades es poden classificar en :

·Associades a estrelles evolucionades.

·Associades a estrelles molt joves.

També es poden classificar segons el procés que origina la llum queemeten:

·Les nebuloses d’emisió: la Nebulosa d’Orió.

·Les nebuloses de reflexió: Les Plèiades de Taure.

·Les nebuloses fosques: la nebulosa del Cap de Cavall (Orió).

Planetes Els planetes giren al voltant del Sol i no tenen llum pròpia.

Tenen dos moviments: el de rotació i el de translació.

Tenen forma esfèrica.

Mercuri, Venus, la Terra, Mart i Plutó són planetes petits i rocosos.

Júpiter, Saturn, Urà i Neptú, són enormes i lleugers.

Formació dels planetes

Els planetes es van formar fa uns 4.500 milions d'anys.

Els planetes i tot el Sistema Solar continuen canviant d'aspecte.

Satèl·lits Un satèl·lit és un objecte secundari que gravita en una òrbita tancada al

voltant d'un planeta.

Els satèl·lits giren en el mateix sentit que el seu planeta.

·Terra: 1 satèl·lit.

·Mart: 2 satèl·lits.

·Júpiter: 64 satèl·lits naturals.

·Saturn: 62 satèl·lits.

·Urà: 27 satèl·lits.

·Neptú: 1 satèl·lit.

·Plutó: 5 satèl·lits.

·Eris: 1 satèl·lit.

·Haumea: 2 satèl·lits.

Satèl·lits artificials Un satèl·lit artificial és un objecte posats en òrbita al voltant de la Terra

que té diverses finalitats.

El primer satèl·lit artificial, l'Sputnik 1, va ser llançat per la Unió Sovièticael 4 octubre 1957

Els instruments astronòmics col·locats a bord dels satèl·lits s'utilitzen perdur a terme observacions impossibles de realitzar des de la Terra .

Cometes Els cometes són cossos fràgils i petits formats per una barreja de

substàncies dures i gasos congelats.

Consten d'un nucli de gel i roca, envoltat d'una atmosfera nebulosaanomenada cabellera o coma.

Les òrbites dels cometes es desvien bastant de les previstes per les lleisde Newton.

Cometa Halley:

2. DIFERENTS MODELS DE L’UNIVERS

Models geocèntrics. El model de Ptolomeu.

La teoria geocèntrica és aquella que col·loca el planeta Terra immòbil enel centre de l‘univers.

Aquesta teoria va ser formulada per Aristòtil al segle IV aC i va sercompletada per Claudi Ptolomeu el segle II.

A finals del S XVI aquesta teoria va ser substituïda pel modelheliocèntric gràcies a Aristarc de Samos i a Nicolau Copèrnic.

Representació del model geocèntric.

Models heliocèntrics. Els models de Aristarc i Copèrnic.

El model heliocèntric és el que defensa que el Sol és el centre delSistema Solar i tots els planetes orbiten al seu voltant.

Va ser proposat per primera vegada a l’Antiga Grècia per Aristarc deSamos durant els segles III i IV com a resposta del model geocèntric, i vaanar evolucionant a través dels anys gràcies a filòsofs com NicolauCopèrnic que van defensar aquesta teoria.

Això va crear disputes religioses.

Representació del model heliocèntric.

La contribució de Galileu al model d’univers. Galileu va ser un físic, matemàtic, i filòsof italià que va viure entre els

segles XVI i XVII, i va tenir un paper important durant la revoluciócientífica.

Va millorar el telescopi, l'observació astronòmica, i va donar suport ala teoria heliocèntrica de Nicolau Copèrnic.

Galileu va concloure que el Sol era el punt central del sistema solar i nola Terra com s'assumia anteriorment.

Representació de Galileu amb el seu propi telescopi.

3. La cinemàtica de l’univers.Les lleis de Kepler

1a llei de Kepler

Tots els planetes es mouen al voltant del sol seguint òrbites en un delsfocus de l’el·lipse.

2a llei de Kepler

Els planetes es mouen amb velocitat areolar constant; és a dir, la líniaque uneix en cada moment el planeta amb el Sol escombrara àres iguals.

3a llei de kepler

Hi ha una relació matemàtica entre la mida de les òrbites i el període orbital delsplanetes al voltant del Sol.

T2

r3= k (constant)

4. La dinàmica de l’univers.L’aportació de Newton

L’aportació de Newton

Llei de la gravitació universal:

F = G 𝑚1𝑚2

𝑑2

5. L’origen de l’univers

L’origen de l’univers Els astrònoms dels segles XVII i XVIII van fer descobriments importants

per conèixer el sistema solar.

Després de la gran explosió, l’univers va començar a expandir-se.