FILOSOFIA

1. Les preguntes fonamentals de la filosofia
Alejandro Herms Gaca

2. Qusmsimportant?
Aprendre filosofia
Aprendre a filosofar
Abordar els continguts propis de la filosofia
Aprendre a pensar
La filosofia ha de contribuir a generar en nosaltres una actitud reflexiva i crtica, capa de revisar els coneixements i de respondre als problemes dels nostres temps
3. ORIGEN I CONSEQENCIES DE PENSAR
La vida ens porta a fer preguntes.
Les dues metes permeten distingir dues modalitats de preguntes
Les que contenen els problemes fonamentals sobre els que tradicionalment ha tractrat la filosofia
Les referides a lactivitat d aprendre a pensar
4. Preguntes de la filosofia
Sn preguntes radicals, en el sentit danar a larrel de lassumpte.
Mostren la curiositat que sentim pel que ens envolta
Expressen lafany de conixer-se a un mateix
Ens condueixen a deliberar sobre problemes concrets que tenen a veure amb la nostra forma de viure, dactuar amb nosaltres mateixo s i amb els altres
5. Classificaci de les preguntes filosfiques
PREGUNTES COM:
Qu s la realitat?
Qu s conixer?
Noms sc un cos o alguna cosa ms?
PREGUNTES COM:
Quin s el sentit de les nostre accions?
Quins fins em de perseguir?
Filosofiaterica
Filosofiaprctica
6. Nousreptes
El gir aplicat en la filosofia demana que proporcioni orientacions per afrontar a escala humana problemes sobre: els dilemes tics de la medicina, els resics que planteja lavan de la riquesa
No s espera que els filsofs proporcionin solucions per als problemes quotidians, per s que ofereixin uns principis tics que ajudin a l hora de prendre decisions.
7. Preguntes de la activitat filosfica
Aprendre a pensar ens connecta directament amb eldileg filosfic
Un dileg s filosfic si promou el raonament. Hi ha preguntes que com diu Matthew Lipman ajuden molt:
8. Preguntes de la activitat filosfica (2)
Quines raons tens per dira aix?
Com estas definint el terme que acabes de utilitzar?
Qu segueix al que acabes de dir?
Quins altres problemes estan relacionats amb el que estem tractant?
El que ests dient ara s coherent amb el que has dit abans?
El que dius ho podria defensar qualsevol sser racional? Per qu?
Comparat amb qu?
Quin inters creus que hi ha darrere d auqesta infromaci?
De quina altra forma es pot veure aquest assumpte? Etc.
9. Algunes preguntes filosfiques?
LA PREGUNTA DEL COSMOS
La cosmologia estudia l origen i l evoluci del univers. Ja els primer filsofs grecs van ser cosmlegs
10. Algunes preguntes filosfiques?(2)
El primer en introduir el terme comsologia fou el filsof alemany Christian Wolf en lobra Cosmologia general (1731). Ho va introduir per designar-hi la part de la filosofia que tracta del mn en general, entenent-lo com un tot. Em aquesta cincia, la filosofia i les cincies de la naturalesa conviuen i es complementen
Christian Wolf (1679-1754)
L ORIGEN DEL UNIVERS
Antecedents histrics
Tradici judeocristiana i mes tard la muslmana
-L univers va comenar en un temps passat com a resultat de lacte creador i directe de Du. Sant Agust, en el llibre La ciutat de Du, planteja que la creaci devia haver tingut lloc uns 5000 anys aC
El pensament grec
- Ali a la idea d una creaci a partir del no-res, acceptava com un fet inqestionable l esxistncia de l sser hum i del mn des de sempre.
12. LA PERSPECTIVA ACTUAL
L any 1948, Gamow va plantejar que lunivers havia tingut l origen fa, aproximadament, 15000 milions d anys.
En un punt de l espai va tenir lloc el big bang o gran explosi. Aquesta teoria afirma que lunivers va comenar sent infinitament petit i infinitament dens. Passats uns minuts, la temperatura va descendir a mil milions de graus, va permetre la formaci dels primers nuclis d hidrogen i d heli que es concentrarien i girarien a causa de la seva prpia gravetat , fet que va donar lloc a les estrelles.
Algunes preguntes filosfiques?(4)

QU ENS DEPARA EL FUTUR?

L univers segueix expandin-se
Big crunch
L univers pot seguir expandint-se indefinidament
L univers podria tornar a contraures fins arribar altra vegada a contenir en un punt tota la seva massa, que podria produir de nou, una altra gran explosi
LA PREGUNTA PEL SENTIT DE L EXISTNCIA
Accepcion del terme sentit
El terme sentit t molts significats, per les accepcions ms importants des del punt de vista filosfic sn tres: com a finalitat, com a significaci i com a valor.
El sentit com a finalitat o direcci
Les accions humanes tenen sentit quan persegueixen una finalitat i hi sn adequades.
No t sentit una acci que no contribueix a aconseguir el fi que se suposa que persegueix
El sentit com a significaci
T sentit el que significa quelcom. Aix, un miissatge t sentit quan est compost d acord amb les regles gramaticals.
Les paraules sn signes, per tambe ho poden ser tamb les coses o els esdeveniments
Els smbols sn uns signes que significa un objecte que, alhora, s un smbol d una altra realitat.
El sentit com a valor
Des d aquesta perspectiva, t sentit el que val la pena.
El senti, problema o misteri?
Un problema s una situaci en qu hi ha quelcom desconegut que cal esbrinar i que implica dificultat.
Un misteri s una situaci que afecta i compromet en el que s ms profund
TRES TIPUS DE RESPOSTA
No hi ha sentit.L existncia i el mn sn absurds.
Hi ha un sentit immament. Altres consideren que l existncia t finalitat, significat o valor, per entenent que la mort s un lmit absolut per a la humanitat.
Hi ha un sentit transcendent, un sentit que depassa la mort. Aquesta s, en general, la posici de les religions.
Religi i sentit
Tot i que les diferncies entre les religions sn molt grans, totes pretenen descobrir i oferir un sentit ltim per a la vida.
La religi com a relligament
El filsof Xavier Zubiri troba la caracterstica bsica del fenomen religis en una interpretacietimolgica de la paraula religi aquest terme prov de la veu llatina religo, relacionada amb el verb religare , que signifiaca relligar, vincular, lligar.
Xavier Zubiri (1898-1983)
La religi com a relaci
La religi s una relaci entre l sser hum i una realitat d ordre superior que es considera divina
Pot tenir carcter personal o de fora csmica
Es distingeix dues dimensions
La dimensi de l encontre.
La dimensi de resposta.
La pregunta de la mort
La mort es defineix per relaci amb la vida
La mort se sol concebre com el final de la vida
El concepte biolgic
No hi ha un acord general sobre el que es pot entendre biolgicament per vida
El concepte filosfic de vida
La vida no t una naturalesa, un sser ja fet i acabat, sin que consisteix, en activitat, a fer-se a si mateixa permanent i contnua
La mort com a fenomen hum
La mort noms t significaci plena quan es tracta del cessament de la vida humana. Perqu noms l sser hum s conscient que est viu i , per aix, noms ell sap que ha de morir.
MORT I FILOSOFIA
Alguns filsofs van establir una relaci entre mort i filosofia, ja que van entendre que la filosofia s una preparaci per a la mort.
EXPERINCIA DE LA MORT
Podem constatar que no podem viure la nostra mort
LA MORT COM A DEFINICI DE L SSER HUM
Existencialismecorrent filosfic que exposa que el que s peliculiari caracterstic de l sser hum no cal buscar-ho investigant-ne l essncia, sin ms aviat reflexionant sobre l existncia
Sentit de la mort i transcendncia
La significaci de la mort ser diferent segons la forma que tinguem de comprendre l sser hum. Podem prendre dues posicions
Monisme posici filosfica que defensa que no hia ha composici en la realitat humana. Hi ha diversos tipus, entre ells el panteisme
Dualisme defensa que l sser huma est constitut per dos tipus de realitat: una material, el cos i una altra espiritual, l nima. Aquestes teories solen concebre la mort com la separaci dels components
La pregunta pel mal
Els filsofs han considerat les dues vessants del problema, s a dir, no noms han mirat de justificar l existncia del mal en un mn el principi del qual s Du, sin que vegades ha suposat en Du l nica possibilitat de triomf davant del mal.
LA JUSTIFICACI D UN DU BO DAVANT EL MAL
L intent dejustificar Du davant l existncia del mal s tan antic com aquelles doctrines en qu s afirma un nic principi benfic del mn.
Les doctrines emanatistes responen que, si del principi beb`fic provenen totes les coses per emanaci, aleshores el mas es deu a una degradaci inevitable que afecta les diferents classes d ssers emanats de la divinitat.
TIPUS DE MAL
El mal metafsic s identifica amb la finitud de les coses.
El mal fsic prov del funcionament de les lleis naturals.
El mal moral t la seva arrel en ltim termini en la llibertat dels ssers humans per elegir entre diferents formes d acci.
DEL MAL METAFSIC AL MAL MORAL
La pregunta pel mal sorgeix ms de la conscincia moral que de la reflexi metafsica, per aix podem trobarms indicis de resposta en la ra prctica que en la terica
EL MAL COM A INJUSTCIA
Com s possible que els homes bons pateixin el moral o fsic?
Sembla justificat el patiment dels malvats, per no el del just o el de l innocent
DU COM A GARANT DE LA JUSTCIA
En els temps moderns l absurd no consisteix en el fet que coexisteix Du i el mal, sin que el mal tingui l ltima paraula en la histria
Posteriorment, filsofs com Nietzsche han parlat de la mort de Du, s a dir, la progressiva desaparici de les creences religioses en el mn contemporani
La pregunta per la cincia
Existeixen reflexions sobre el coneixement cientfic des de l antiguitat, per s en el segle XX quan es pensa amb ms inters sobre els problemes que giren entorn d aquesta coneixement
Diferents concepcions de la cincia
La cincia ofereix un coneixement objectiu, cert i fiable.
Falsacionisme contra inductivisme
La concepci considera que la cincia s identifica amb el coneixement objectiu, cert i fiable. Per aix el que no pot confirmar-se empricament no s cientfic. Per aquesta concepci s enfronta amb el difcil problema de la inducci.
Una forma de revisar la posici extrema de l inductivisme s defensar que les lleis obtingudes per inducci noms sn probablement verdaderes.
El gir historicosociolgic de la cincia
Thomas S. Kuhn va provocar una revoluci amb la seva obra, en proposar que es consideri propis de la cincia els aspectes histrics i sociolgics
L estudi de la cincia exigeix en entendre l activitat cientfica com un tot
Les teories sn entitats integradees en marcs conceptuals amplis anomenats paradigmes.
Concepcions alternatives de la cincia
Tot val
Feyerabend proposa una concepci de la cincia consistent a renunciar completament a la idea quee la cincia s una activitat recional.
Concepci retrica de la cincia
La cincia s retrica. Les hiptesis i teories cientfiques sn construccions retriques o metafriques extremadament eficaces i persuasives
Conicionaments de la cincia
Epistemolgics
PRIMER: Expressa el falsacionisme en afirmar que la cincia s un coneixement fallible.
SEGON: Es refereix al condicionament evolutiu de la cincia.
Tecnolgiques
La cincia est condicionada per la ecnoogia
Econmics i poltics
Fer avanar les fronteres de la tecnoloia s cada vegada ms car
Daltra banda hi ha falsos interesos que imposen lmits a la cincia
Condicionament de l abast del discurs cientfic.
La cincia no s l nic saber valus i no pot respondre que l existncia humana planteja
El paper ce l tica en la cincia: condicionaments tics
La cincia i la tcnica situen l sser hum davant possibilitats mltiples entre les quals ha d elegir per comprometre s en una direcci o una altra.
LA PREGUNTA PER LA UTOPIA
Aproximaci al concepte d utopia
Utilitzem la paraule utopia per referir-se a quelcom dsitjable per inassolible
La dimensi utpica de l sser hum
El recurs a la utopia s una caracterstica fonamental de la seva llibertat, ja que l sser hum ha de construir la seva realitat
L utopia t l origen en la insatisfacci
Caracterstiques bsiques de la utopia
Origen lmimpuls utpic neix del rebuig de les condicions socials exsitents
Fomamentaci es basen en determinades concepcions de la naturalesa humana i del b com
Funci funci crtica.
Objectiu idear institucions que condueixin a una societat perfecta
Metodologia ampliar la realitat
Carcter global sn descripcions detallades de com funcionarien aquests ideals en cas que es realitzessin.
41. Formes d utopia en la histria
UTOPIES
MODEL DE SOCIETAT
Crtiques al pensament utpic
Des del pla teric
La impossiblitat de la seva realitzaci
La condemna al totalitarisme
Des del nivell dels esdeveniments
La cincia i la tcnica ens han dut a situacions indesitjables
Rgims totalitaris
La ideologia del mercat ens ha portat a condicions d extrema pobresa al mn
La utopia informacional gestada des del mitjans de comunicaci est servint per controlar i unificar les conductes
Defensa de la ra utpica
De primer cal contestar les crtiques del realisme poltic
Respecte a la possibilitat de realitzai. All que cont ja possibilitats de millorar
Respecte a l acusaci de totalitarisme
Els canvis a millor no tenen per qu fer-se des d un gover dictatorial que actu en contra de la voluntad de la majoria de persones, sin mirant de potenciar-ne la dimensi altruista i respectuosa
La idea d una societat justa
Segons Marcuse, es tracta d obrir camins des de la utopia, descobrint noves possibilitats del que s real

Self Improvement

FILOSOFIA