Embed Size (px)
Citation preview
Comunicació – Lucia Montobbio Campa – [email protected] c/Provença, 24 – 08029 - Barcelona
Aquest any es celebren els 400 anys del carisma que va llegar sant Vicenç, els coordinadors de
voluntariat han aprofitat l’ocasió per fer un pelegrinatge a Chatillon.
PELEGRINATGE A CHATILLON
Aquest mes, des de la coordinació de voluntariat de
Filles Caritat Fundació Social s’ha proposat una ruta a
Chatillon. Hi han participat 16 persones, entre ells
referents coordinadors de voluntariat dels diversos
àmbits, i conselleres.
El grup ha tingut la sort d’escoltar el que diu sant
Vicenç en aquest any on es celebren els 400 anys del
carisma que va llegar. El viatge ha enfortit l’amistat
entre els participants, gràcies a la convivència, les
passejades nocturnes, el gaudir de la natura, de l’art, i
de la gent de França. “Volem que la joia i l’alegria regnin entre nosaltres, de manera que sigui un
pelegrinatge que marqui un nou camí en el voluntariat, anem a Chatillon perquè és on podem dir que
neix el voluntariat amb l’acompanyament i crida que sant Vicenç fa per tenir cura de les persones que
patien la pesta”, comenta Sor Maria Arrese, coordinadora de voluntariat, abans de posar-se en ruta.
Els participants han reflexionat sobre el lema de l’any del Carisma Vicencià “Vaig ser foraster i em vàreu
acollir”, analitzant l’entorn i reflexionant en possibles projectes a favor del més pobres. S’han conegut
llocs com Chatillon, en concret s’ha visitat l’església de Sant Andrés on san Vicenç va ser capellà, la casa
on va viure san Vicenç –avui hi resideix una comunitat de filles de la caritat- i l’hospital de Chatillon on
san Vicenç va lliurar el segon reglament. “Sor Teresa, filla de la caritat de Chatillon, ens ha fet viure de
forma profunda el carisma de sant Vicenç de Paül, la riquesa de la seva exposició, tots els detalls i
records... ha estat emocionant poder passar pels llocs on sant Vicenç va viure i va sentir la necessitat
d’organitzar la caritat”, explica Sor Maria. Arrese
El grup també ha visitat l’abadia de Cluny per gaudir de l’art i cultura de l’edat mitjana, i Taizé on han
pogut participar de la pregària de la creu, i també han pogut conèixer i compartir la comunitat de les
filles de la caritat que viu allà. Aquests moments han fiançat les relacions com a voluntaris i voluntàries
vicencianes, com a companys de feina. “La convivència a la residencia d’Ars, les passejades nocturnes,
els moments a l’autocar, han donat peu a relacionar-nos d’una manera més distesa, poder conèixer de
cadascun de nosaltres aspectes que en el dia a dia no hi ha oportunitat , temps o espai. Això crea
grup, vincles que considerem importants”, reflexiona Sor Maria Arrese
Comunicació – Lucia Montobbio Campa – [email protected] c/Provença, 24 – 08029 - Barcelona
Arxiu fotogràfic:
Església de Sant Andrés
Casa de sant Vicenç de Chatillon.
Sor Teresa, de la comunitat de Chatillon explica el reglament de la caritat.
Compartim la pregària de la creu a Taizé.
Passejades nocturnes en les que ens hem pogut conèixer millor.
Comunicació – Lucia Montobbio Campa – [email protected] c/Provença, 24 – 08029 - Barcelona
Diari de viatge, per Gemma Piqué, participant a la ruta de Chatillon.
Dimecres 17 de maig
El grup és de 16 persones, representem
els àmbits d’ inclusió, vellesa i infància.
Sortim tal com estava previst, a les 7
l’autocar surt de Barcelona en direcció a
Ars. Lamentem no poder compartir el
viatge amb la resta de companys.
L’arribada a Narbona va ser un
“dispérsense”, dues hores que es varen
fer diferents rutes per dinar, unes
comprant al mercat, altres una amanida
en un bar, altres els entrepans o les
carmanyoles que portàvem de casa, aprofitem el dia solejat i clar que invita a caminar i contemplar
una part petita d’aquesta ciutat.
A l’hora prevista estem acomodats a l’autocar per fer una mica de migdiada i reprenem camí cap a Ars
sur Formanz. Fem una petita parada on surt la caixa de les pastes que tant amablement ens havia fet i
preparat sor Teresa de Fundació Busquets, les degustem i assaborim. Tornem a l’autocar i, ara sí, ja no
parem fins arribar al destí previst.
Veiem la pel·lícula de san Vicenç que ens ajuda a situar-nos. Baixem de l’autocar i seguint la senyal que
ens indica la ubicació de la Maison de la Providence, la casa que ens acollirà les tres nits que hi
passarem, caminem carrer amunt acompanyats de la remor que les rodes de les maletes produeixen al
fregar amb l’empedrat. Arribem a la casa, ja ens esperen, ens acullen amablement, ens reparteixen les
claus de les habitacions, ens situem i baixem a sopar. Alguns van passejar de nit per Ars, altres van
marxar a descansar. Demà comença el pelegrinatge.
Comunicació – Lucia Montobbio Campa – [email protected] c/Provença, 24 – 08029 - Barcelona
Dijous 18 de maig 2017
A les 8 esmorzem, i ens posem a punt per
marxar cap a Chatillon. Allà ens esperen sor
Teresa i Michelle que ens faran de guia, ens
rebem càlidament a la cruïlla on es troba la casa
de san Vicenç, ara casa de les filles de la caritat.
Després visitem l’església de sant Andrés.
Compartim l’eucaristia amb els ancians de la
residència municipal, la Núria acompanya
alguna de les cançons amb la guitarra.
Preguem, cantem, resem l’avemaria. De camí
cap a l’església de St. Andrés, la Michelle ens mostra el tros que queda de muralla i ens explica una part
de la història de Chatillon. Quan arribem, ens espera la sor Teresa amb el vídeo preparat a través del
qual fem un recorregut per la vida de sant Vicens, que ens serveix per ampliar la pel·lícula vam veure a
l’autocar.
Visita lliure pel poble, retornem a Ars i temps
lliure per visitar-lo. El Fernando, del Centre
Heura, en el viatge ens havia explicat qui era el
cura d’Ars. El seu verdader nom és Joan
Baptista Maria Vianney, nascut a les proximitats
de Lyon, el 8 de maig de 1786. Als 17 anys
sent el gran desig d’arribar harmoniosament a
ser capellà. Vencent alguns obstacles que li
posà el seu pare, arriba al seminari, deixant els
treballs del camp que havia fet fins aquells
moments. Continua els estudis a Vierrières i a
Lyon, els seus superiors reconeixen la seva
admirable conducta, però li manquen els
coneixements del llatí, no treu profit dels
estudis i l’acomiaden del seminari. Intenta
entrar en els germans de les Escoles Cristianes,
sense èxit, però troba el pare Balley, que havia
dirigit els seus primers estudis i es disposa a
seguir-lo preparant i aconsegueix ordenar-se
Comunicació – Lucia Montobbio Campa – [email protected] c/Provença, 24 – 08029 - Barcelona
als 29 anys, pel bisbe de Grenoble, monsenyor Simón. El 9 de febrer de 1818, arriba a Ars d’on no
tornarà a sortir. Tota la seva vida, la dedica a la pregària, atendrà i ajudarà a la gent, a la catequesi i a la
confessió, on dedicava la major part d’hores al dia. Mor el 4 d’agost de1849. És patró dels capellans. El
seu cos s’ha mantingut incorrupte.
Donem una volta pel poble, visitem la casa del Cura d’Ars, intacta, ens impressionen les habitacions, la
caixa on havia estat enterrat, l’església molt carregada, tot. Seguim caminant per la carretera del poble,
que és el carrer principal, trobem la cervesa i la crêpe que buscàvem, encarreguem brioixos, però el
que no hem aconseguim és trobar formatge. Arribem a escoltar completes a l’església on un grup de
monges benedictines canten harmoniosament. Volem arribar al castell, tenim curiositat, el sol es va
ponent i els núvols ja van tapant la claror, el passeig és bonic, llàstima que el rellotge corre i hem
d’arribar per sopar. Després de sopar, que per cert avui l’hem compartit amb trentena preadolescents
que omplien el menjador, feien goig!!, anem a la capella on seguim reflexionant en el llegat que ens
deixa sant Vicenç.
Divendres 19 de maig 2017
Esmorzem amb companyia del jovent, fem la
pregaria del matí, avui al voltant de la importància
que sant Vicenç donava a l’organització i als petits
detalls il·luminats. Llegim també uns versets de
l’evangeli de Lluc. Sortim cap a Chatillon, amb
companyia de sor Teresa visitem la Capella de
l’Hospital. Ens situa en el moment històric de França
en l’època de sant Vicenç, i ens explica que el 8 de
desembre de 1617, sant Vicenç va entregar el Segon
Reglament.
L’Església de St. Andrés és la primera capella que es
va construir cap els 1272, d’aquesta primera
construcció tant sols queda la torre circular
anomenada “Torre del rellotge” que es veu tant , des
de dins com des de fora de l’església. En 1431, un
cop es va acabar la muralla, els habitants de Chatillon desitgen ampliar l’església, i van iniciar
ampliacions, modificacions, restauracions... es va donar per finalitzada el 1615, d’estil gòtic construïda
amb totxos saboians com les cases del poble i amb pedres blanques procedents del riu Saona.
Les columnes suporten una única nau que comprèn els contraforts de tretze capelles, aquestes
representen els diferents gremis que donen testimoni de la vitalitat de la ciutat i els seus habitants en
aquella època. Els vitralls daten del 1894, on queden registrades les diferents bases dels principis
fonamentals de la Caritat segons sans Vicenç.
Comunicació – Lucia Montobbio Campa – [email protected] c/Provença, 24 – 08029 - Barcelona
Sor Teresa ens fa l’obsequi d’un record del
pelegrinatge dels 400 anys, ens regala un mocador
amb el logro dels 400 anys estampat.
Després visitem casa de sant Vicenç, actualment
habitada per una comunitat de les Filles de la
Caritat. A l’entrada de la casa hi ha un mapamundi
on estan senyalats els llocs on hi ha presència de la
Companyia. Sor Teresa ens passa un vídeo per a
què ens situem en el segle XVII on es barrejava la
grandesa, la pobresa i la misèria, i ens mostra les
característiques històriques, humanes, socials i
missioneres de sant Vicenç.
Després pugem per una escala de fusta del segle XVI, molt ben conservada, i entrem en una sala i
contemplem un quadre de Teofilo Midy, que representa el missatge que san Vicenç va voler deixar
escrit a les bases de com havia de ser i com s’havia d’organitzar la caritat. Aquest quadre va ser
regalat per Napoleón III a la ciutat de Chatillon. Arribem fins l’habitació del sant.
Abans de sortir, comprem alguns records de la
nostra estada per portar als companys que han
quedat als diferents llocs. Dinem al mateix lloc del
dia anterior, molt més suau, però igual de bo.
Després de temps lliure pugem a l’autocar camí
de Cluny. Donem una visita ràpida per l’Abadia i
després d’un temps lliure marxem cap a Taizé.
Passejant per els caminets de Taizé, les germanes
es troben amb filles de la caritat de la comunitat. Ens conviden anar a casa seva, on viu una comunitat
de que porten la infermeria del lloc. La comunitat, molt acollidora, ens troba cadires per a tots, ens
obsequien amb begudes i dolços, i fem una presentació de qui és i què fa cadascú.
Sopem el picnic i assistim a la celebració de la creu. Compartim la pregària amb un grup nombrós de
joves. Entrem en situació, ens sentim integrats en el conjunt, el silenci, les pregàries en forma de
contemplació.
Comunicació – Lucia Montobbio Campa – [email protected] c/Provença, 24 – 08029 - Barcelona
Dissabte 20 de maig del 2017
Esmorzem, preguem i agafem camí cap
a casa. S’ha pres una decisió sàvia, com
tenim tot el que hem portat “per si
passàvem gana”, i hem comprat barres
de pa a Ars abans de sortir, ens fem uns
entrepans deliciosos a una àrea de
servei. Resulta un dinar suculent. Per
distreure’s i passar l’estona, també fem
una partida de futbolin. De tornada, a
l’autocar, s’evidencia que s’ha
aconseguit l’objectiu de reforçar les
relacions, el coneixement dels projectes,
conèixer algunes de les dificultats que hi
ha... estem contents d’haver aconseguit
els objectius plantejats.
