El dopatge, és l'administració a una persona sana, de substàncies estranyes a l'organisme o de substàncies fisiològiques en quantitats incrementades o per vies anormals per augmentar artificialment i de manera il·legal el rendiment d'aquestes persones.Actualment, molts equips ho practiquen d'una manera sistemàtica i organitzada.

El dòping a més de perjudicar seriosament la salut dels esportistes està en contra d'un dels principis fonamentals de l'esport que és el de la competència justa i equitativa i per això el Comitè Olímpic Internacional i les Federacions esportives internacionals han prohibit l'ús de substàncies dopants. Aquesta prohibició s'ha fet explícita en la llei de cultura física.

Els controls de dopatge es realitzen en la majoria de les grans competicions internacionals i cada cop amb més freqüència. Els reglaments de control d'ús de substàncies dopants varia en funció de l'esport i la selecció d'un esportista per a ser controlat pot estar feta seguint diferents criteris.

Quan es vol fer un control de dopatge a un atleta després d'una competició, se li pren una mostra d'orina just al moment d'acabar aquesta i es precinta en presencia de l'esportista i d'un acompanyant autoritzat. Part de l'orina s'analitza en un laboratori a curt termini i l'altra es conserva per si el resultat és positiu i es demana una segona anàlisi (contra anàlisi).

A part del sistema esmentat anteriorment, també hi ha altres mètodes per fer un control de dopatge, com poden ser l'anàlisi de sang o de cabell. El primer és un mètode poc utilitzat, perquè resulta més car i més agressiu que els altres, però té un alt grau de fiabilitat. El segon és més car que l'anàlisi d'orina i pot detectar substàncies després de bastant temps d'haver estat consumides. Es fa prenent una porció de cabell del gruix d'un llapis, ja que amb un sol cabell no es pot fer

Un resultat positiu en un test de dopatge significa la desqualificació i, de vegades també, una sanció.

Sempre han existit tècniques o substàncies utilitzades pels esportistes per tal d'augmentar la seva força, i resistència i millorar d'una manera artificial les seves actuacions, però el dòping, de la manera que nosaltres l'entenem va aparèixer al segle XIX, quan els avenços de la medicina van començar a ser importants i l'esport es transformà en el que coneixem avui.Les primeres drogues que es van utilitzar van ser l'heroïna i la morfina. L'heroïna era principalment utilitzada en les carreres de cavalls i la morfina en la boxa i els anomenats esports de resistència. Es creu que la morfina va ser la causa de la mort de l'Arthur Lindon, un corredor ciclista galés que va morir uns mesos després de la carrera Bordeus - París al 1896, convertint-se en la primera víctima mortal del dòping.

Durant aquests últims anys el dòping ha donat un gir perillós. Hi ha moltes més substàncies i sistemes per utilitzar i aquestes representen un greu perill per la salut dels atletes, degut a la capacitat que tenen d'afectar a més d'una funció corporal a la vegada i reprogramar les activitats del cos.

Famosos en el mon del doping

Tyson Gay: posseïdor del rècord nord-americà en els 100 metres, va anunciar que no competirà al Mundial d'atletisme a Moscou el proper mes després que un examen detectar en el seu organisme una substància prohibida.

LANCE ARMSTRONG: sense dubte, el cas més sonat de la història. De fet, l'ex ciclista nord-americà comanda la llista dels atletes que van confessar haver utilitzat substàncies prohibides, consumit EPO, testosterona i hormona del creixement i fins i tot dopatge sanguini per guanyar els set Tours de França.

ANDRE AGASSI: ho va guanyar tot durant la seva carrera com a tennista. Es va fer de vuit tornejos de Grand Slam i un total de 60 títols en tota la seva història amb una raqueta, va consumir metamfetamina.

BEN JOHNSON: el canadenc va protagonitzar el cas de dopatge més famós de sempre abans de la confessió d'Armstrong. L'atleta, que en dues ocasions va batre el rècord mundial, va guanyar la final dels 100 metres en els Jocs Olímpics de Seül 88, però, a la mostra d'orina que se li va practicar es van trobar restes de estanozolol i va ser desqualificat.

MARION JONES: la cinc vegades medallista olímpiques (tres van ser d'or) va admetre el 2007 que va estar dopada. Quatre anys abans havia negat tot

durant una investigació del cas. Aquesta declaració la va portar sis mesos a la presó per mentir a les autoritats.

Bibliografia:

http://www.xtec.cat/centres/a8044821/drogues/doping.htm