Lluís Anglada(CSUC)

JORNADA SOBRE CIÈNCIA OBERTA

Universitat Ramon Llull Barcelona, 20.01.17

L’accés obert a les publicacions científiquesuna iniciativa de molts colors

Esquema

Un problema que ve de lluny

Què és l’OA, què implica i les seves motivacions

Tipus d’OAL’OA i la publicació de resultats científics

Els problemes: • Preus per sobre IPC• Mercat inelàstic (=

sense competència)• Productes

imprescindibles• Concentració de

mercat (4 editors tenen quasi 10.000 revistes)

La crisis de les revistes (197X-…)

1. Increments de cost no varien

2. Cost/títol baixa

3. Es compren més títols

1

2

3

La disrupció dels Big Deals

Altres explicacions o motius de l’increment del cost1. L’increment de la producció científica2. El lligam recerca – innovació 3. L’efecte (pervers) dels índexs de citacions4. La competivitat entre institucions (rànquings)5. Un mercat (el de les revistes) inelàstic

Esquema

Un problema que ve de lluny

Què és l’OA, què implica i les seves motivacions

Tipus d’OAL’OA i la publicació de resultats científics

Història OA

Vegeu: https://en.wikipedia.org/wiki/Open_access

2000, Public Library of Science• "An Open Letter to Scientific Publishers", que signen uns 34.000 científics a nivell mundial• Demanen "the establishment of an online public library that would provide the full contents of the

published record of research and scholarly discourse in medicine and the life sciences in a freely accessible, fully searchable, interlinked form".

• Es comprometen a no participar en revistes no OA (i.e., a no publicar, a no formar part de comitès de redacció i a no revisar)

• El 2001 la iniciativa es converteix en PLoS, “a nonprofit Open Access publisher, innovator and advocacy organization with a mission to accelerate progress in science and medicine by leading a transformation in research communication.”

Les tres ‘Bs’ de l’OA• 2002: Budapest Open Access Initiative (a iniciativa de Open Society Institute)• 2003 (juny) Bethesda Statement on Open Access Publishing • 2003 (octubre) Berlin Declaration on Open Access to Knowledge in the Sciences

and Humanities 

Què és l’Open Access

• La definició de la declaració de Budapest:– By "open access" to this literature, we mean

– its free availability on the public internet, – permitting any users to read, download, copy, distribute, print,

search, or link to the full texts of these articles, crawl them for indexing, pass them as data to software, or use them for any other lawful purpose, without financial, legal, or technical barriers other than those inseparable from gaining access to the internet itself. The only constraint on reproduction and distribution, and the only role for copyright in this domain, should be to give authors control over the integrity of their work and the right to be properly acknowledged and cited.

• El doble significat d’OA– Gratis (però, qui paga?)– Lliure o reutilitzable (però, en quines condicions?)

Les implicacions, relacions i motivacios de l’OA

Les implicacions • OA = gratis

– Qui paga– Models de negoci

• OA = lliure– Qualitat– Visibilitat i citació

L’OA (en principi) no té a veure amb• Revisió per ‘parells’• Qualitat• Interès

Les motivacions per l’OA• El que s’ha finançat publicamernt ha de ser públicament accessible i usable• Ampliar l’accessibilitat i la usabilitat dels outputs de la rececrca millora la

ciència

El model tradicional:Pagar per llegir

El nou model:Pagar per publicar

Esquema

Un problema que ve de llunyQuè és l’OA, què implica i les seves motivacions

Tipus d’OA

L’OA i la publicació de resultats científics

Els mols colors de l’Accés Obert

• OA vallat • Vía verda• Vía daurada

• total• parcial – revistes

híbrides• Offsetting• La disrrupció (?)

OA vallat i via verda

• OA vallat– Big deals (v. Finch report)– Els contractes consorciats (big deals) han ampliat

enormement (en un 1.000% l’accés)– Però: increment cost (malgrat contenció), no flexibilitat,

basats en ‘despesa prèvia, confidencialitat de les llicències ...• Via verda = Repositoris

– Un camí de canvi radical– Però (v. crítiques a informe Finch)

• Copia que es diposita • Període d’embargament• Interoperabilitat entre repositoris• Descubriment• Innovació

Via daurada

Pura• Revistes el contingut de les

quals està obert en la seva totalitat – DOAJ

• Però, – Qui paga?

• Mecenatge, societats, publicitat• L’autor assumeix el cost de

publicar (APCs)– Gestió dels APCs– Les APCs com a despesa

elegible

Híbrida• Alguns articles d’una revista

estan en obert previ pagament d’una quota (APC)

• Però– El lector guanya, però el

‘sistema’ paga dues vegades– Double dipping

• Caldria deduir el cost dels articles en obert del cost de les suscripcions

– Al cost dels APCs se’ls afegeixen les despeses de la seva gestió

Offsetting

Els diners actuals per subscriure (= llegir) es destinen a publicar (= escriure) • SCOAP3• Max Planck initiative

Temes• Com es fa la transició?• Qui assegura que els preus no pugin per sobre l’IPC?• És un model escalable a revistes no ‘top’ i a llibres?

La disrupció ?

Esquema

Un problema que ve de llunyQuè és l’OA, què implica i les seves motivacions

Tipus d’OA

L’OA i la publicació de resultats científics

L’OA i la publicació de resultats científics

Quantes revistes científiques hi ha? OA i publicació de revistes per països Qui publica què? OA i l’impacte en citacions OA i preus

Dades de: • Spanish scientific journals in Web of Science and Scopus: adoption of Open

Access, relationship between price and impact, and internationality• Tesi de Miguel E. Navas-Fernández, llegida el desembre de 2016

Quantes revistes científiques hi ha?

Scholarly journals

15% of all journals are in

JCR. 94% of them are in English.

English is the language of 64% of all journals

Publicació de revistes per països i % de revistes OA

  Ulrich’s DOAJ

Country n % OA % OA %

USA 14,261 20.72% 1,339 19.10% 1,069 9.21%

UK 7,955 11.56% 786 11.21% 812 7.00%

Germany 3,907 5.68% 430 6.13% 414 3.57%

India 3,066 4.46% 574 8.19% 542 4.67%

Spain 1,720 2.50% 591 8.43% 635 5.47%

Brazil 1,694 2.46% 1,045 14.90% 1,127 9.71%

Poland 1,292 1.88% 327 4.66% 404 3.48%

Iran 567 0.82% 331 4.72% 353 3.04%

Indonesia 363 0.53% 313 4.46% 354 3.05%

Egypt 147 0.21% 24 0.34% 564 4.86%

Table 10 – Journal and OA journal global productionSource: Ulrich’s, DOAJ, May 2016. Only 10 first countries for every category selected. Sorted by world position according to journals in Ulrich’s.

Revistes vs revistes OA (EUA i UK vs Brasil)

Qui publica què?

A&H Social S. Health S. Life S. Exp. Eng. M&P0

20

40

60

80

100

120

Private n.p. Gov. Academic Commercial

OA i l’impacte en citacions

A l’inici de l’OA es va formular la hipòtesi que els articles en revistes OA tindrien major impacte

S’han fet múltiples estudis intentant veure la relació entre citació i publicació en OA

Els resultats varien• Segons s’inclogui articles a repositoris o no• Segons àrees temàtiques• Segons ens referim a revistes antigues o ‘born digital’

No hi ha dades concloents respecte la relació entre més citació i publicació en OA • M. Navas, per correu e-:

– El tema del "OA citation advantage" és interessant. Segons les dades, és més un avantatge potencial que real, de moment, i depèn d'altres factors (temàtica, idioma, editorial, etc.). Alguns treballs (ex. Alma Swan) sí que reporten un avantatge real però ho estan fent considerant els pre-prints en OA també. És dir, no només articles a revistes, sinó articles de revistes a repositoris.

Hi ha correlació entre revistes cares i concentració de citació

Esquema

Un problema que ve de llunyQuè és l’OA, què implica i les seves motivacionsTipus d’OAL’OA i la publicació de resultats científics

Podem treure algunes conclusions?

Podem treure algunes conclusions?

El preu (i, per tant, l’accessibilitat) de les revistes està molt més influït pel valor (i.e. la posició de la revista als índexs d’impacte) que per altres

L’OA està a l’horitzó dels autors, de les agències finançadores de la recerca i també dels editors (comercials, societats i agents públics), però• No hi ha un model clar de com finançar l’OA• No està resolt com s’ha de fer (= pagar) la transició

Els principals beneficis de l’OA (fer públic el finançat públicament i millorar la ciència a través de donar OA a les seves publicacions) es mantenen i s’incorporen al moviment de la Ciència Oberta