El teixit social

El teixit social és la xarxa de sostén i contenció que dóna suport al desenvolupament de les persones.

Al llarg de la vida, anem construint la teranyina pròpia que va donant consistència i fermesa al camí que hem de recórrer.

Ens transmet la seguretat necessària per encarar les adversitats amb esperança.

El fem servir per dipositar els sentiments i admiracions per tal de guiar-nos i estimular-nos en la maduració personal.

…un pou ple de cordes…

L’adolescent i la motivació

Des de la motivació els adolescents poden moure inquietuds que els hi fan donar passes endavant.

Des d’aquestes motivacions l’adolescent fa servir l’entorn per construir el seu teixit social.

Com a educadors socials hem d’intentar donar eines als nostres pacients per potenciar la comunicació i perquè el seu entorn pugui entendre què els motiva.

Creant ponts d’enteniment des d’una perspectiva purament relacional.

Contribuïm al desenvolupament de la resiliència, doncs es tornen més autònoms i capaços de gestionar el seu desenvolupament social.

Alguns compontents del teixit social…

famíliaescola

família

amics

escolaveïns

extraescolars

amicsveïns

extraescolars

escolaveïns

La nostre tasca doncs, també serà aconseguir que treballin en xarxa.

No només l’existència d’aquests components ens assegura tenir un teixit social consistent. També han de saber donar resposta a les necessitats, coexistint entre ells, remant en

una mateixa direcció.

Els hospitals de dia hem d’observar quins d’aquests components estan ajudant als pacients, quins s’han de reforçar o fins i tot crear. Només així aconseguirem que

després del tractament puguin utilitzar el seu entorn com a suport.

Treball en xarxaPartim de la base que en els HDA hauríem de treballar en equips multidisciplinaris des d’una estructura lo més horitzontal possible. Aquest treball de consolidament social en els pacients, també s’hauria d’aplicar en la nostre coexistència amb altres dispositius, construint ponts de comunicació. D’aquesta manera podrem crear recursos i capacitats personals adients per afrontar les adversitats col·lectives.

Des d’una perspectiva en xarxa podem i hem de ser dispositius resilients per tal de garantir un treball a llarg termini on disposem del teixit social necessari per mantenir una salut laboral adequada.

oCom ho fem per potenciar el teixit social dels pacients

d’un HDA?

oCom ho fem per crear ponts de comunicació amb els dispositius dels diferents

àmbits?