Vegetacio Mediterranea

  • View
    3.645

  • Download
    2

Embed Size (px)

Text of Vegetacio Mediterranea

  • 1. El paisatge vegetal a Catalunya Iago Vzquez Agents Cviques 2008 Joan Miquel, 2008

2. Zones de vegetaci a la pennsula 3. El paisatge vegetal. Els factors bitics del paisatge

  • Les comunitats vegetals
  • Dominis de vegetaci
  • Caracteritzaci de les formes del paisatge vegetal
    • L'alzinar
    • La mquia
    • Pinedes i brolles
    • Prats
    • Conreus

4. Les comunitats vegetals

  • El paisatge vegetal est constitut per diverses comunitats.
  • Unacomunitat vegetals un conjunt despcies que solen tendir a aparixer cada vegada que es donen unes determinades condicions ecolgiques. Entre els factors ambientals que condicionen les plantes i comunitats presents, cal tenir en compte els segents:
    • Els factors climtics
    • El substrat geolgic (tipus de roca i sl)
    • La histria de lindret i lacci transformadora de lhome sobre lentorn

5. Els factors climtics

  • Temperatura, precipitaci i vent.
  • Sn els principals responsables de la distribuci de la vegetaci.
  • En cada zona de clima homogeni tendir a aparixer una comunitat ms o menys homognia ( comunitat clmax ) que s la comunitat que cal esperar normalment en les zones histricament estables i poc alterades.

6. El substrat geolgic

  • Tamb juga un paper important i poden aparixer altres comunitats permanents compatibles amb el clima i el substrat (comunitats de roques, de zones litorals, de llocs salats o inundats,...).
  • Aquestes comunitats, juntament amb les climciques, sanomenencomunitats primries .

7. Lacci de lhome

  • Conreant, urbanitzant, explotant el bosc, etc.
  • La vegetaci primitiva es transforma, desapareix en els indrets ms alterats, es fragmenta en altres, i s substituda per diverses comunitats en evoluci permanent.

8. Lacci de lhome

  • Tenen lloc processos de simplificaci, com les roturacions del sl, els incendis, les tales, etc. ( regressions ) o de transformaci progressiva cap a noves organitzacions ms estables ( successi ).
  • Aquestes noves comunitats sanomenencomunitats secundrieso transitries, i amb el temps, si les noves condicions ho permeten, poden convertir-se de nou en comunitats climciques ms o menys semblants a les inicials.

9. Els dominis de vegetaci 10. Els dominis de vegetaci roureda fageda 11. Lalzinar - Bosc amb arbres de fulla perenne. Dominat per l'alzina - No massa alt, de 5 a10 m. - El sotabosc t un aspecte dens i atapet lestrat herbaci poc abundant a causa de la manca de llum. - Sidentifica b, ja que cobreix completament el territori que ocupa i es pot observar de lluny pel color verd fosc que mant tot lany. Viola alba Viola boscana Teucrium chamaedrys Camedrs Asplenium onopteris Falzia negra Herbes Viburnum tinus Marfull Asparagus acutifolius Esparraguera Ruscus aculeatus Galzeran Arbustiu baix Hedera helix Heura Rosa sempervirens Englantina Lonicera implexa Lligabosc Clematis flammula Vidiella Smilax aspera Artjol Enfiladisses Arbutus unedo Arbo Phillyrea latifolia Aladern fals Rhamnus alaternus Aladern Arbustiu alt Quercus ilex Alzina Arbori Nom cientfic Nom vulgar Estrat 12. marfull Alzinaartjol aladern fals aladern 13. Lalzinar Bosc dens amb una gran varietat d'arbusts i lianes llenyoses. Viu en ambients poc humits i assolellats, doncs tolera molt b el calor i les sequeres del clima mediterrani. Per aquest motiu les espcies que hi viuen disposen de nombroses adaptacions per a rendibilitzar al mxim laigua, a travs denginyosos mecanismes com, tenir les fulles persistents i petites o les arrels profundes per captar laigua del subsl. 14. Mquia

  • Comunitat arbustiva esclerofilla alta, de 3 o 4 m, densa. Actualment sn molt ms baixes, degut a la degradaci que han patit per causa dels incendis. Sn comunitats transitries que corresponen a un estat avanat dins de la successi que porta cap als alzinars o les rouredes seques
  • s una vegetaci zonal adaptada a una reserva d'aigua molt escassa.
  • Era el lloc on s'amagaven elsmaquis .

15. Mquia Matabou Garric Bruc h'hivern Carex halleriana Crex Brachypodium retusum llist Herbes Juniperus oxycedrus Cdec Erica multiflora Bruc h'hivern Bupleurum fruticosum Matabou Rubia peregrina Roja Rhamnus lycioides Arot Olea europaea var. sylvestris Ullastre Quercus coccifera Garric Chamaerops humilis Margall ArbustiuPinus halepensis Pi blanc Ceratonia siliqua Garrofer Arbori, amb arbres espaiats Nom cientfic Nom vulgar Estrat 16. Brolles

  • Lesbrollessn comunitats dominades per arbusts baixos i subarbusts, a vegades molt menuts.
  • Ocupen gran part de les valls del Llobregat. Per evitar la prdua daigua poden reduir la superfcie de les fulles, marcir-se durant el perode ms crtic o b tenir olis essencials com les plantes aromtiques.

17. Brolles

    • La brolla s una comunitat vegetal associada als sls rics en carbonat de calci en qu predominen els petits arbustos, amb una alria d'entre 0,4 i 1 m.
    • Si van acompanyades d'arbres s'anomenenbrolles arbrades .
    • En enclavaments ms humits, amb predomini de lianes punxents i arbusts espinosos s'anomenenbardisses .
    • Si predominen els arbusts molt baixos, com la farigola, s'anomenentimonedes .

Farigola Bardisses 18. Llentiscle Gatosa Brolles Romani EstratNom vulgar Nom cientfic Arbori Pi blanc Pinus halepensis ArbustiuRoman Rosmarinus officinalis Esteperola Cistus clusii Farigola Thymus vulgaris Botja d'escombres Dorycnium pentaphillum Argelaga Genista scorpius Garric Quercus coccifera Gatosa Ulex parviflorus Llentiscle Pistacia lentiscus Atractilis Atractilis humilis Herbes Llist Brachypodium retusum Sanadella Stipa juncea Coelria Koeleria vallesiana Avena de brolla Avena bromoides 19.

  • Els pins sn ara tan abundants per la seva gran capacitat de dispersi, el seu creixement relativament rpid i les seves escasses exigncies pel que fa a la qualitat del sl. Totes aquestes caracterstiques fan que siguin molt eficaos en la colonitzaci de les grans extensions agrcoles que han estat abandonades, sobretot al llarg del segle XX. A ms, els humans tradicionalment els han afavorit directament plantant-los i fent estassades que sovint han consistit a tallar tot el que creix sota els pins.

Pinedes pi blanc pi pinyer 20. Pinedes

  • Les nostres pinedes sn comunitats vegetals transitries, s a dir, que si no sn alterades tendeixen a desaparixer i esdevenir boscos d' alzinesiroures , sn els segents:
    • Sotaels boscos espessosdepins vellsnocreixen pins joves ,perencanvi hi creixen rouresialzines joves .
    • Sota elsboscosdensosd'alzinesi roures s molt difcil trobar un pi jove; si en trobem algun s sempre en indrets que, pel motiu que sigui, sn poc ombrejats.

pinassa 21. Prats

  • Sn formacions vegetals on dominen plantes herbcies. Els prats que creixen en terrenys cultivats s'anomenen comunitats de males herbes dels cultius.

Borratja Corretjola 22. Conreus

  • La superfcie destinada a l'agricultura al Collserola s'estima actualment en un 6,4 % del territori (unes 800 ha). Es tracta d'una agricultura de mitjana qualitat que tradicionalment ha estat amenaada pel creixement dels nuclis urbans.
  • L'espai agrcola es concentra en les feixes sedimentaries que envolten el masss de Collserola als vessants del Valls i Llobregat.

23. Conreus

  • El vessant del Llobregat, ms escarpat ofereix un seguit de feixes de conreu on dominen oliveres, fruiterars -ametllers i cirerers- i algunes vinyes i cereals de sec.
  • Els conreus sn una important font daliment per moltes aus: sobretot rapinyaires i ocells hivernals.
  • Les basses del rec propicien la reproducci de molts amfibis i els murs de pedres i les antigues barraques sn amagatall danimals petits.

24. 25. Conclusions

  • Si no hi ha cap intervenci humana, la vegetaci dun lloc est determinada per factors com la altitud, la disponibilitat daigua i la proximitat al mar; i aquestes comunitats sanomenen climciques .
  • Una comunitat vegetal haevolucionatconjuntamentadaptant-seal medi i est composta per distintes especies caracterstiques.
  • Algunes de les comunitats ms habituals del nostre entorn snels alzinars, les mquies, les pinedes, les brolles, els prats i els conreus .