Berga d'aprop
Montse Gran
Ciutat de Berga
s una ciutat de la Catalunya central, capital de la comarca del
Bergued i antiga capital del Comtat de Berga. La ciutat s al bell
mig del Bergued, al peu de la Serra de Queralt i de cara a la vall
del Llobregat. Amb una superfcie de 22,56 km quadrats i una poblaci
de 16.609 habitants.
Plaa de St. Pere
Aquesta plaa s d'orgen medieval i deu el seu nom a 'antiga
esglsia romnica de St. Pere de Caors. s reconeguda tamb amb el nom
de plaa cremada, ja que al segle XVII els francesos, que van
assaltar el castell i la vola, la van cremar. Els dies de Corpus es
converteix en l'escenari principal de les festes de La Patum.
L'esglsia parroquial de Sta. Eullia, es constru a l'antiga
esglsia de St. Pere l'any 1655, desprs que els francesos
incendiessin l'antiga parroquial situada al castell.
L'edifici de l'Ajuntament, dissenyat per l'arquitecte Emili
Porta, va ser inaugurat el 1930.
La Patum
La Patum s una representaci sacro-histrico-popular nascuda i
derivada de les representacions del teatre medieval, que se celebra
anualment a la ciutat de Berga durant la setmana de Corpus. El seu
orgen cal buscar-lo en els antics entremesos que desfilaven a les
processons del Corpus i estaven destinats a educar i moralitzar el
poble per tal d'aprofondir en el coneixement de les Sagrades
Escriptures. s la festa dels sentits i dels sentiments.
La Casa de La Patum (museu) pretn donar un petit tast de la
festa berguedana per excel.lncia, la Patum, declarada Patrimoni de
la Humanitat per la UNESCO l'any 2005.
El mural de cermica de la faana (any 1992) s obra de l'artista
Joan Casas i Ortnez. L'edifici era l'antic Hospital St. Bernab,
fundat al s. XIV com a hospital de pobres.
Queralt
El Santuari de Queralt est situat al nord-oest del municipi de
Berga, concretament dins l'antic terme de La Valldan. s una obra
protegida com a b cultural d'inters local. Situat a una alada de
1.200 m. i construt al segle XVIII, d'estil barroc-modernista.
Castell de St. Ferran
La fortificaci fu, probablement, el nucli originari de Berga,
que al s. XIV es convert en vila reial. Al llarg del s. XVI l'antic
castell esdevingu una important fortalesa per frenar els atacs dels
francesos. La seva posici estratgica va ser clau durant les Guerres
Carlines del s. XIX. Ha estat declarat b d'inters cultural.
St. Quirze de Pedret
L'esglsia de St. Quirze de Pedret, dins el comtat de Berga i la
jurisdicci del Bisbat d'Urgell, t uns orgens molt poc documentats.
La primera notcia del lloc s de l'any 983 que surt esmentat Pedret
com un dels dominis del monestir de St. Lloren prop Bag. Situada al
terme de Cercs, s una obra cabdal de la nostra arquitectura
pre-romnica. Al 1959 va ser cedida pel Bisbat de Solsona a
l'Ajuntament de Berga.
El pont de Pedret, d'estil gtic, documentat l'any 1286, amb la
forma d'esquena d'ase i fet amb pedra irregular i sense polir, i
amb quatre arcs de mides desiguals, travessa el riu Llobregat i s
el punt d'accs a l'esglsia de St. Quirze de Pedret.
Gastronomia
Aquest llegum, que va entrar a la nostra comarca a mitjans del
s.XVIII, provinent de la Vall de Lord, es conreat en zones de
muntanya en quantitats molt petites, i t una forma irregular. Quan
s cru el seu color s verd griss, per un cop cuit s'enfosqueix. T
una textura fina i un gust profund i aromtic.
s una varietat del blat de moro groc, que es va comenar a
conrear el s.XVIII. Noms es troba a la comarca del Bergued. El seu
peculiar color blanc s'adquireix a travs del procs d'escairat.El
dia 8 de desembre, cada any es celebra a Gironella la tradicional
Fira de la Purssima, on tothom pot fer un tast d'aquest exquisit
plat, elaborat pel prestigis cuiner bergued Miquel Mrquez.
Psols negres
Blat de moro escairat
