Naixement i joventudNaixement i joventudPerseu era fill de Zeus i de la mortal

Dànae.

Acrisi, rei d’Argos, desitjava un fill baró, però només havia tingut una filla anomenada Dànae. L’oracle: Tú no podràs engendrar fills barons, però la teva filla Dànae tindrà un nen que et matarà.

Acrisi tancà la seva filla dins una torre de bronze i no deixava entrar ningú.

Zeus la va veure i es va enamorar d’ella. Llavors prengué la forma de pluja daurada per arribar fins Dànae sense que ningú el veiés i unir-se amb ella. Van tenir un fill anomenat Perseu.

François BoucherTiziano Max Slevogt

Gustav Klim

Joachim Wtewael, 1585 / 1600

Acrisi no va voler matar el seu net. Però va tancar Dànae i Perseu en un bagul de fusta i els llençà al mar.

.

Zeus ordenà a Posidó que calmés les aigües del mar i l’arca arribà a l’illa de Sèrifos on els trobà el pescador Dictis que els portà a casa

seva.

Dictis va educar Perseu com al seu propi fill, fins que es va convertir en un valent i agraciat jove, dotat de totes les virtuts

JoventudJoventud

Polidectes, rei de Sèrifos, s’enamorà de Dànae, però ella sempre responia que ja estava casada amb el déu Zeus.

Quan Perseu arribà als 15 anys, Polidectes demanà a cada habitant de l’illa un cavall per oferir una gran dot a una princesa de Grècia amb qui volia casar-se.

Perseu: No tinc cavalls, ni tampoc diners per comprar-los, però si promets deixar de molestar la meva mare, et portaré qualsevol cosa, ni que siga el cap de la gorgona Medusa.

Polidectes aceptà l’oferiment de Perseu perquè pensava que Medusa el convertiria en pedra i així ningú l’impediria casar-se amb Dànae.

L’ajuda dels déusL’ajuda dels déusZeus ordenà als déus que ajudaren el seu fill

Perseu:

Atena: un escut tan pulimentat que reflectia les imatges com un espill, perquè pogués veure Medusa sense convertir-se en pedra.

Hermes:• una falç molt esmolada perquè pogués tallar el cap de Medusa, •les sandàlies daurades amb les quals viatjà amb rapidesa, i •un sarró impermeable amb què posà el cap de la gorgona sense que vessara la sang.

Hades: el casc de la invisibilitat, amb el qual pogué escapar de les germanes immortals de Medusa

La confirmació de l’heroiLa confirmació de l’heroi

Els regals dels déus els guardaven les Nàiades de la llacuna Estígia.

Per saber on vivien, ho preguntà a les Graies, tres germanes nascudes velles que vivien al mont Atlas i que només tenien un ull i una dent per totes tres i que per poder veure i menjar se’ls passaven d’una a l’altra.

Perseu els agafà l’únic ull i la seva dent. Quan les tres germanes li digueren a Perseu el camí secret de la llacuna Estígia, aquest els els tornà.

Les Nàiades li prestaren els regals dels déus i, a més, li indicaren el lloc

on podria trobar les Gorgones.

Medusa, la GorgonaMedusa, la GorgonaLES GORGONES EREN MONSTRES CTÒNICS. ÉS A DIR, SERS DE

L’INFRAMÓN, O TELÚRICS, EN OPOSICIÓ ALS DÉUS OLÍMPICS QUE VIVIEN AL CEL.

DE LES TRES GORGONES (ESTENO, EURÍALE I MEDUSA), NOMÉS MEDUSA ERA MORTAL

Medusa havia estat una bellísima dona a la qual el déu Posidó violà en un temple de la deessa Atena.

Atena castigà Medusa (no podia fer-ho a Posidó!!) convertint-la en una gorgona, monstre horrible amb enormes dents i serps en lloc de cabells. Si algú la mirava, es convertia en pedra.

Perseu i Perseu i MedusaMedusa

Gràcies a les sandàlies amb ales i al casc que el feia invisible, va poder arribar fins la gorgona sense que ella el veiés i, mirant a través de l’escut-espill, li tallà el cap amb la falç.

Cellini

Leonardo

i Rubens

Del coll de Medusa nasqué el cavall Pegàs i el gegant Crisaor, fills de Medusa i Posidó.

Perseu recollí el cap i, sense mirar-lo, el guardà en el sac màgic i emprengué el camí de tornada.

La sang que eixia de la part esquerra del cor era verinosa, en canvi la de la part dreta tenia poders sanadors tan excepcionals que era capaç de ressucitar els morts, com comprovà Asclepi, déu de la medicina.

La tornadaLa tornada

Quan va anar a donar les gràcies a les tres germanes Graies per la seva col·laboració, el tità Atlas el cridà i li digué: Digues-li al teu pare Zeus que si no m’allibera aviat de aquest treball, deixaré d’aguantar el cel i el món s’acabarà per sempre.

Ràpidamente, Perseu li mostrà el cap de Medusa i Atlas es convertí en pedra i formà la cordillera que porta el seu nom.

Quan sobrevolava l’Àfrica, unes gotes de sang del cap de Medusa van caure al desert, i van sorgir serps i escorpins.

També es diu que la sang vessada tintà el fons del mar on vivía Medusa, y des d’aleshores s’anomena Mar Roig.

AndròmedaAndròmeda

En arribar a les costes d’Etiòpia, va veure Andròmeda, una bella princesa, lligada a una roca i destinada a un terrible monstre marí.

Perseu l’allibera, després de matar al monstre que l’amenaçava.Els pares de la princesa li atorgaren la mà de la filla, si la salvava

Perseu i Andròmeda s’enamoraren, però Fineu, rei de Tir, volia casar-se amb Andròmeda i es presentà amb el seu exèrcit per impedir la relació.

Perseu els ensenyà el cap de Medusa i van morir petrificats.

Perseu i FineuPerseu i Fineu

A SèrifosA Sèrifos

Perseu i Andròmeda Perseu i Andròmeda es dirigeixen a Sèrifos. es dirigeixen a Sèrifos. Allà, Perseu li diu a Allà, Perseu li diu a Polidectes que ha Polidectes que ha matat Medusa. matat Medusa.

Aquest no se’l creu. Aquest no se’l creu. Llavors li mostra el Llavors li mostra el cap de la gorgona, i es cap de la gorgona, i es torna de pedra. Perseu torna de pedra. Perseu deixa Dictis com a rei i deixa Dictis com a rei i s’en va del país.s’en va del país.

Finalment, regalà el cap de Medusa a Atena, la qual el col.locà en el seu escut o a l’egida, i demanà a Hermes que tornés el casc, el sac i les sandàlies a les Nàiades de la llacuna Estígia.

Perseu i AcrisiPerseu i Acrisi

Perseu i Andròmeda es casaren i marxaren a Argos a conèixer Acrisi, l’avi de Perseu. Quan Acrisi s’enterà que el seu nét el buscava s’amagà per evitar la profecia.

Perseu no va poder conèixer el seu avi. Però un dia, participant en uns jocs esportius, el seu avi Acrisi assistia com a espectadors sense saber que el seu net era un dels competidors.

Quan arribà el torn del llançament de disc, un cop de vent desvià el disc de Perseu, el qual va partir el cap del seu avi, complint-se així la predicció de l’oracle.

Perseu i Andròmeda visqueren feliços molts anys i quan moriren el déu Zeus els convertí en les constelacions que porten els seus noms. 

Pegàs

Havelius