La República Romana (509-27 aC)

1.Societat:

El dret de ciutadania era un privilegi de tots els homes lliures, patricis o plebeus, però uns gaudien de tots els drets de ciutadania i els altres no.Al llarg del període republicà es produïren moltes revoltes socials i els plebeus lluitaren per la igualtat de drets amb els patricis (revolta del Mont Sacre en el s. V aC). A poc a poc les diferències pel naixement entre patricis i plebeus anaren diluint-se en favor de diferències per la riquesa.Entre els aconseguiments dels plebeus:

-possibilitat d’ocupar càrrecs polítics-possibilitat d’administrar la justícia-possibilitat de tindre propietat de terres-possibilitat de matrimonis mixtos entre patricis i plebeus-posada per escrit de les lleis de les XII Taules.

Ciutadans privilegiats: • Patricis: descendents dels fundadors de Roma• Plebeus rics o nobilitas: podien tindre la propietat de la

terra

Aquestos dos grups constituïen l’ordre senatorial perquè els seus membres podien ser senadors.

• Els cavallers eren un grup intermedi. Constituïen l’ordre eqüestre. Es dedicaven al comerç i controlaven l’activitat econòmica de Roma (banca, cobrament d’impostos). Eren rics, però no tenien propietats de terra i no podien ser senadors.

Ciutadans no privilegiats: eren una classe social molt nombrosa, però sense els privilegis de la classe anterior.

• Ciutadans independents: els plebeus

La majoria eren xicotets propietaris rurals que s’havien empobrit per causa de les guerres o per no poder competir amb els productes procedents dels grans latifundis, que utilitzaven esclaus com a mà d’obra. Havien acudit a Roma a buscar faena, després de veure’s obligats a vendre les terres. Alguns treballaven en les faenes que trobaven, altres s’enrolaven en l’exèrcit, altres vivien de les ajudes de l’Estat i finalment altres passaven a ser “clients” dels ciutadans notables.

• Ciutadans depenents: els clients

Molts plebeus arruïnats buscaven la protecció d’un patronus que els donara de menjar i uns pocs diners. A canvi els cliens proporcionaven al patronus suport polític en les eleccions. La importància de un romà es mesurava pel nombre de clients, que el podrien fer guanyar en unes eleccions.

No ciutadans de ple dret: llibertsEren esclaus alliberats. No tenien la consideració de ciutadans de ple dret: no podien ser magistrats ni senadors fins a la segona generació ni es podien casar amb ciutadans lliures. La relació amb els amos era molt semblant a la que hi havia entre patró i client.

ESCLAUS:

El nombre d’esclaus va augmentar molt en este període a causa de les conquestes. L’esclau era considerat com una cosa i el dominus tenia tots els drets sobre ell, fins i tot podia matar-lo.

El tracte que rebien era molt divers, però en general hi havia maltractaments. Els esclaus domèstics tenien en general millor condició vital que els que treballaven a les mines o en les obres públiques de l’estat. Per això es produïren les revoltes d’esclaus. La més perillosa va ser la d’Espàrtac, el 73 aC, que s’apoderà del sud d’Itàlia i va amenaçar fins i tot Roma.

El fet de tindre mercats d’esclaus i mà d’obra barata va influir negativament en el desenvolupament de la tecnologia.

La República Romana (509-27 aC)

2.Política:

L’esplendor de Roma en gran part d’aquest període es basà en l’equilibri entre els seus tres òrgans de govern:

2.1.els magistrats→ poder executiu

2.2.les assemblees o comicis → poder legislatiu

2.3.el senat→ control política exterior i religió nacional

Durant aquest període podem parlar d’una república oligàrquica. És república perquè no hi ha rei i el poder es distribueix entre els tres pilars abans esmentats.

És oligàrquica perquè només els ciutadans de l’ordre senatorial tenen plenitud de drets. El poder està en mans dels ciutadans privilegiats i el vot en les assemblees no és individual, sinó per grups. De vegades si els grups o centúries més rics votaven el mateix, no calia que votaren els grups o centúries inferiors perquè estava clar que anaven a perdre.

2.1Característiques de les magistratures:● anualitat (excepte els censors per 5 anys)●col·legialitat: no són càrrecs unipersonals, sinó que sempre hi ha més d’un collega, per evitar abusos.●dret a vetar les decisions del seu col·lega i dels

magistrats inferiors, excepte les dels tribuns de la plebs, que poden vetar les de tots.

Magistratures ordinàries:La carrera política o cursus honorum començava als 27 anys, després del servei militar. Els càrrecs s’esgraonaven així:

Qüestors:administradors del tresor públic i cobradors d’impostos.Edils: encarregats de l’administració municipal: festes, mercats, vigilància, obres públiques.Pretors: representants del poder judicial i encarregats de dirigir els judicis.Cònsols: tenien el màxim poder civil i militar com a caps de l’exèrcit. Des del s. IV aC un d’ells havia de ser plebeu.

Altres magistratures ordinàries fora del cursum honorum:

Tribuns de la plebs: defensen els drets dels plebeus, tenen el dret a vetar les decisions dels altres magistrats. La seua persona es considerava inviolable.Censors: eren els magistrats de més dignitat. Eren nomenats entre els excònsols cada cinc anys. Feien el cens dels ciutadans dividint-los segons el patrimoni, feien les llistes dels senadors entre els exmagistrats.

Magistratures extraordinàries:

Dictador: assumia el poder absolut i il·limitat per sis mesos quan hi havia un poder exterior que amenaçava greument. Era nomenat pel senat a proposta d’un cònsol. Esta figura va desaparéixer ja en el s III aC.

Mestre de cavalleria: ajudant del dictador i nomenat per ell.

2.2.Les assemblees o comicis El poble romà celebrava diferents tipus d’assemblees ( per cúries, per centúries, per tribus) on es votaven lleis presentades pels magistrats, s’elegien magistrats, es decidia sobre alguns tipus de delictes….

2.3. El senatS’encarregava de la política exterior, de l’administració de les províncies, de la religió nacional, de les finances de l’Estat, …Sistema de votació original: el senador es desplaça físicament cap al grup que representa la seua opinió i s’accepta la majoria.