Custòdia d’espais forestals espais forestals... · o Preservació gradual en els espais naturals...

Custòdia d’espais forestals

Jaume Hidalgo i Colomé

JORNADA SOBRE CUSTÒDIA DEL TERRITORIMonestir de Poblet, 16 de maig de 2015

Custòdia d’espais forestals

Marc estratègic i normatiu favorable a l’extensió d’una xarxa de boscos madurs: o Estratègia Pan-europea de la Diversitat Biològica i Paisatgística (1995) o Estratègia Forestal Espanyola (1999) o Pla Forestal Espanyol (2002) o Pla Estratègic del Patrimoni Natural i de la Biodiversitat (2011) o Instruccions europees d’EUROPARC sobre ordenació de forests en

espais protegits (2012) o Pla General de Política Forestal de Catalunya (2014) o Estratègia Europea de Conservació de la Biodiversitat (?) Criteris bàsic de la gestió forestal sostenible en la certificació forestal: • % de forest a lliure evolució natural o amb mínima intervenció • reserva de peus grans/ha a les zones en explotació fustera

La Mata de València (el Pallars Sobirà)

Catalunya: IBSC: < 292 rodals < 3.229ha

/ 1.217.599 ha bosc = 0,27%

/ 1.916.804 ha forestal = 0,17% / 3.209.000 ha país = 0,10%

(ref. SIBosC, CREAF, 1993)

amb una protecció vaga i incipient

OPORTUNITATS a l’hora de conformar i ampliar la XARXA, amb una conformació més íntima en el mosaic forestal dels diferents espais naturals

o Conservació de paratges gràcies a la sensibilitat i voluntat dels propietaris forestals, tant de públics com de privats.

o Preservació gradual en els espais naturals de protecció especial, tant de la Generalitat de Catalunya com de les diputacions o ajuntaments. (com poden ser les reserves naturals parcials o integrals, reserves qualificades, paratges d’interès paisatgístic o equivalents, BCIL...).

o Designació progressiva de rodals protectors o reserves forestals en els IOF.

o Iniciatives de custòdia. Col·laboració amb XCT. (Projecte Pirineu viu de l’ADF Mig Pallars, xarxa MónNatura de FCLP, projecte Sèlvans de la Diputació de Girona...).

o Inventaris o catàlegs dels òrgans gestors dels espais naturals, entitats ambientalistes o agents del territori. (IBSC, PNAP, Consorci de les Gavarres, CEINR, Associació de Naturalistes de la Garrotxa,...).

OBJECTIUS de Sèlvans:

1. Ajudar a conformar una xarxa de boscos madurs destinats a evolució natural o amb una mínima intervenció.

2. Posar a l’abast de la societat un nou servei de salut i benestar.

3. Vetllar perquè es produeixi un retorn satisfactori vers la propietat forestal.

Encaix dels boscos madurs, boscos singulars i boscos terapèutics en el conjunt del mosaic forestal

Convertir la xarxa de boscos madurs en un motor econòmic per al territori

ESCENARIS DE CUSTÒDIA: • Contracte de cessió de l’aprofitament forestal Indemnització dels drets de tala (PSA) Càlcul en funció de la possibilitat en IOF o la PPF +- 25 anys • Acord marc de custòdia Pacte amb la Propietat Mobilització de recursos <> preservació rodals d’interès +- 5 anys • Conveni de creació de bosc terapèutic Generació de serveis de salut i benestar Incorporació d’altres rodals de bosc madur o premadur Condicions de la inversió i de regulació de l’ús públic Retorn a la Propietat +- 15 anys • Títol voluntari d’inclusió de rodal a la xarxa Sèlvans Destinació a lliure evolució natural o gestió amb mínima intervenció Constitució de dret real d’aprofitament parcial < 100 anys

CANALITZACIÓ DE RECURSOSo El micromecenatge per compensació de la petjada ecològica o ocupació

del sòl (iniciativa CompensaNatura).

o El patrocini de la riquesa en biodiversitat i del valor patrimonial d’aquests boscos excepcionals i irreemplaçables.Retorn a partir de les explotacions de recursos naturals (hidroelèctriques, embotelladors, extracció d’àrids...).

o El patrocini de la creació de boscos terapèutics.

o Convocatòries d’ajuts (FB, diputacions...) i programes europeus(LIFE,...).

A mig termini:

• L’apadrinament o esponsorització personal o específica d’arbres o arbredes singulars.

• La compensació en el mercat voluntari d’emissions de carboni en base a l’enorme estoc que concentra globalment la xarxa de boscos madurs.

A www.compensanatura.org podeu ajudar a salvaguardar els darrers boscos madurs de Catalunya (IBSCat), mitjançant compra, o compra de drets de tala.

Us proposem salvaguardar un bosc madur de la mateixa superfície que l’espai que ocupeu amb les vostres organitzacions, botigues, llars, oficines, etc., i a ajudar-nos en

la difusió, per implicar al màxim de persones i organitzacions.

Amb 9,50 Euros, podeu ajudar a preservar 50m2 de bosc madur.

Us oferim CompensaNatura com a eina d’acció pràctica

Twitter: @accionatura Visites #Selvans a #boscosmadurs de #IBSCat

Els Graus (Ripoll, el Ripollès)

Baussitges (Espolla, Alt Empordà)

Propietats guaridores dels boscos vells. Referent: recerca nipona i sud-coreana en els itineraris forestals terapèutics, i el seu desenvolupament a Nord Amèrica. Beneficis a nivell psicològic i fisiològic en la visita dels boscos amb components de maduresa: • Augment de la secreció de serotonina, hormona de l’humor. • Disminució de la de corticoides (concretament del cortisol, biomarcador de

l’estrès). • Reducció de la pressió arterial i de les pulsacions. • Disminució de la glucosa sanguínia. • Increment significatiu del nombre de limfòcits NK, augment de l’activitat

funcional d’aquestes cèl·lules antivirals i major quantitat de proteïnes anticancerígenes intracel·lulars.

• Estabilització de l’activitat nerviosa autònoma. • Disminució dels símptomes de la fibromiàlgia. • …

VALOR AFEGIT

qualitat paisatgística

+

elements de maduresa

+

predisposició personal i actitud

+

freqüència de les passejades

=

BENEFICIS TERAPÈUTICS

Tipologies de boscos terapèutics

Àrees verdes o parcs urbans

per a passeig i gaudi quotidià, generalment adaptats amb correcció d’impactes ja existents i adequació de la càrrega

Boscos relativament propers als nuclis urbans

per a excursions d’un dia, o menys amb regulació dels accessos i l’ús públic

Boscos a l’entorn d’equipaments de salut i benestar o establiments de turisme

per a estàncies de repòs, de cap de setmana o de vacances quan sigui factible, adaptats

Paratges més inaccessibles

per a senderisme

Mas Gamarús (Espolla, l’Alt Empordà)

Bosc de Poblet (la Conca de Barberà)

Rodals de l’IBSC i itinerari forestal terapèutic al Bosc de Poblet

...