Gestió i atenció a la diversitat...La diversitat font de la societat creativa La societat diversa,...

Gestió i atenció a la diversitat

(Kalpana Das, Institut Intérculturel de Montréal)http://www.iim.qc.ca/ 

Requisits i principis 

Rafa Cresporafikibcn4@hotmail.com

 És una dinàmica intracultural i intercultural

 •Procès que afavoreix que l'estranger passi d'ésser l'alié a l'alter ego, o en plural nos-altres

“L’encontre amb l’altre, amb éssers humans diferents, constitueix des de sempre, l’experiència fonamental i universal de la nostra espècie” Ryszard Kapuscinski

Encuentro con el otroEd. Anagrama, Barcelona, 2007, p. 11

“Tenim veïns, i ells, al seu torn, també en tenen. I plegats, poblem el mateix planeta ”

Les raons de les migracions són tant de sortida, com d’arribada i es fonamenten en les desigualtats globals.

P. ex.: 23.000 professionals africans migren cada any a Occident.

156.000 catalans viuen a l’estranger. 8’6 % més que al 2009.

Catalunya país de migracions (d’immigracions i emigracions)

El desenvolupament de Catalunya vinculat a llur passat migratori.

“Som 7.600.000 catalanes i catalans”+ del 15 % d’origen estranger.

Presents per tota la geografia del país, des dels Pirineus a l’Ebre, i de la Mediterrània a la Franja de Ponent. Amb percentatges diferents,

Catalunya país de migracions (d’immigracions i emigracions)

Procés que va començar fa més de 30 anys.

2009 el 28,6 % dels nadons tenien mare estrangera i van esdevenir els nets dels pioners.

Ara la immigració aturada. Entre 1-07-09 i 1-01-10, reducció de 17.437 persones.

La natalitat entre dones bolivianes ha baixat un 20 %

Catalunya país de migracions (d’immigracions i emigracions)

Però les previsions són de disminució de la població. 2011 : quasi 60.000 habitants menys. (INE, 7-10-11). En una dècada disminució de 517.000 hab.

. 2020 més defuncions que naixements.

Catalunya país de migracions (d’immigracions i emigracions)

4 factors: . Menys dones en edat de procrear. Menys immigració.. Envelliment població.. Procés emigració .

El nombre de nacionalitzacions creix passant de 11.996 l’any 2000 als 84.171 del 2008.

Això qüestionarà la divisió entre suposats autòctons i suposats estrangers.

Catalunya país de migracions (d’immigracions i emigracions)

176 nacionalitats. http://www.idescat.cat/poblacioestrangera/

Les més importants són : Marroc, l’Equador,Romania, Bolívia i Colòmbia.

que parlen quasi 300 llengües

i més de 13 comunitats religioses

Catalunya país de migracions (d’immigracions i emigracions)

▸ Som conscients de la creixent interdependència entre societats d’origen, de trànsit i d’arribada ?

Quines conseqüencies ha provocat el fet migratori a Catalunya?

Una dificultat és que coexisteixen tots els perfils migratoris : nouvinguts, assentats, de pas, irregulars, etc.

Catalunya país de migracions (d’immigracions i emigracions)

Però no és important el percentatge perquè més que la immigració el rellevant és que som una societat diversa per sempre més.

I una societat transnacional

Realitats locals interdependents a milers de quilòmetres de distància.

Gestió diversitat

TOTHOM ES TROBA EN PROCÉS D’ADAPTACIÓ : TAMBÉ LA POBLACIÓ RECEPTORA.

Concepció integral de diversitat: gènere, orientació sexual, edat, origen,

classe socio-econòmica, territori, condició física, pensament,…….

Gestió diversitat

“Seria el desenvolupament actiu i conscient d’un procés d'acceptació i utilització de diferències i similituds com potencial en una organització, un procés que crea valor afegit a la institució, entitat, empresa,.... Un procés de gestió comunicatiu, estratègicament basat en valors i orientat cap el futur” (Manual de formación en Gestión de la Diversidad, Comissió Europea, 2007 , p. 8)

Gestió diversitat

Fonamentada en el procés :

ACOLLIDA– INCLUSSIÓ –CONVIVÈNCIA

Gestió diversitat

La diversitat font de la societat creativa

La societat diversa, com si fos un ecosistema, disposa de més elements per a afrontar els canvis. En moltes ocasions la creativitat sorgeix del contrast entre diferents.

La creativitat pot definir-se com una recerca d’alternatives, com un intent de donar resposta a una situació que ja existeix. I així, com més diversa és una societat, més alternatives té al seu abast. Sempre i quan s’afavoreixi el diàleg i la interrelació entre els seus membres

La diversitat font de la societat creativa

Es genera com una seqüència de Fibonacci, que estableix un fil conductor, símbol de la tendència orgànica de la vida a organitzar-se ella mateixa per a crear harmonia i bellesa a partir d’energies oposades.

Matemàtic Italià que va descubrir la seqüència :0, 1, 1, 2, 3, 5, 8, 13, … que donar el “Nombre d’Or”.

Aquest principi s’aplica per exemple en l’àmbit de la creativitat artística colectiva http://fibonacci.7doigts.com/fr/news/index

La diversitat font de la societat creativa

▸ És en la creativitat que genera la diversitat on es troba una de les vies de superació de la crisi.

▸ Les patents dipositades per equips mixtos (nacionals i estrangers) de Silicon Valey foren 6 vegades superiors el 2006 que el 1993.http://www.duke.edu/search/?q=americas_new_immigrant_entrepreneurs

▸ Capital Creatiu ( Richard Florida)www.creativeclass.org

La diversitat font de la societat creativa

El respecte a la diversitat un dels principis del sistema democràtic modern.

La homogeneïtzació/assimilació un dels principis del totalitarisme. Predomini del 1

La diversitat font de la societat creativa

“La creativitat sempre arribar de la mà de la llibertat. Crear no és tant focalitzar-se com obri el focus. Quan ets creatiu, el camí més curt entre el punt en que t’hi trobes i aquell al que vols arribar-hi és fer marrada”.Michel Atiyah, matemàtic ( La Vanguardia, 28-12-11, La contra)

L’espiral símbol de la creativitat

Mandala: rueda

La diversitat font de la societat creativa

La Diversitat (pluralitat) és simplemente descriptiva, el pluralisme és la base de la perspectiva intercultural.

Panikkar : “Imposibilidad de pluralismo hasta que no se descubra el otro, con independencia de sus cualidades morales”

Per a la interacció i cohesióAnar de la xarxa a la malla

Per a la interacció i cohesióAnar de la xarxa a la malla

Xarxa bidimensional Malla: tridimensional

En aeronàutica : Xarxa = Malla de corda que cobreix l'embolcall d’un baló o globus, distribueix la càrrega per la seva superfície i suporta la barqueta.

La malla es una herramienta usada en el dibujo para ayudar a encontrar y explorar volumen, es decir generar formas dentro de los objetos; para crear más realismo y darles movimiento o dinamismo.

Per a la interacció i cohesióAnar de la xarxa a la malla

Per exemple, les xarxes que es teixeixen en iniciatives socials tenen més força si es connecten i es fonamenten en xarxes ja existents (veïnals, de gènere, edat, origen, creences, econòmiques,...)

Els nusos són més forts.

Llavors, la malla implica pluralisme.

Per a la interacció i cohesióAnar de la xarxa a la malla

IMPORTANT: La nostra funció com a impulsores/s o participants en iniciatives socials,culturals, econòmiques,..és similar a la dels catalitzadors en les reaccions químiques. Facilitar que els enllaços entre els elements en contacte (membres de la malla) siguin forts i estables.

Procediments diàleg intercultural

1. Presa de consciència de si mateix (centrament)

• Confrontar el xoc cultural sense desanimar-se per les incomoditats que provoca, donant-se temps per superar-les.

• Confrontats a aquesta diferència, descobrim la nostra pròpia identitat, la nostra pròpia realitat social, cultural, política,...

• Els nostres estereotips i prejudicis de gènere, edat, cultura, territori,...

Procediments diàleg intercultural

1. Presa de consciència de si mateix (centrament)

• Intentar ser conscients de les nostres percepcions, actituds i presumpcions culturals. Xenofòbies i Xenofilies.

• Reflexionar sobre com ens mostrem i comuniquem la nostra cultura a l'altre : p. ex. com fem l'acollida de la persona nouvinguda?

• Com transmetem els drets i deures ?Quins canals, quines eines, quins transmissors/res, quin resultats tenen?

Procediments diàleg intercultural

1. Presa de consciència de si mateix (centrament)

• Quina és la nostra relació amb l’entorn divers: personal, col·lectiva,..

• Relació biblioteca entorn ? Com és percebuda?

• Joves en transició transcultural en un període de crisi • La noció de jove de Catalunya és universal ?

• La noció d’autoritat pública de Catalunya és universal?

Procediments

1. Presa de consciència de si mateix

• Quina és la nostra competència intercultural i la de l’equip ?

“ La competencia intercultural de una persona implicaría que estamos calificándola como “hábil, eficiente o apta para desarrollar sus tareas y funciones en contextos profesionales multiculturales”.

Pero esta capacidad, esta competencia comporta toda una serie de requisitos, actitudes, destrezas, conocimientos que son los que permiten, a dicha persona, dar una respuesta adecuada a los requerimientos de tipo profesional, interpersonal y afectivo que emergen de los citados contextos multiculturales.”

(La competencia intercultural. Concepto, efectos e implicaciones en el ejercicio de la ciudadanía. Assumpta Eneas)

2. Descoberta de l'altre (la diferència cultural)

Distanciar-nos dels nostres "filtres" a través dels quals mirem l'altre. “Jo soc també un estrany per l’altre, perquè no em coneix”

Relativitzar, és a dir, reconèixer que l'altre té les seves normes i els seus criteris de vida i intentar comprendre'l segons aquestes normes.

Reconèixer que l'altre posseeix tot un altre "saber ser", "saber fer" i "saber estar".

Comprendre no vol dir justificar. (Relativitat versus Relativisme)

Descentrament, distanciar-nos de la nostra manera de veure les coses, comprendre el perquè dels nostres filtres i el perquè hi ha iguals que s’oposen o es manifesten en contra de la diversitat.

3. Acostament/interacció

No veure la cultura de l'altre, ni com una desviació en relació a la nostra cultura, ni com una amenaça a la nostra identitat.

Reconèixer la diferència cultural com una nova font de coneixement.

Cercar elements (història, llengua, costums, art. etc.) comuns en el present o en el passat.

3. Acostament/interacció

Repensar la memòria col·lectiva, la comprensió intercultural no és una originalitat contemporània.

“Nova Tradició de Diversitat” (Horta Guinardó). Recollir, actualitzar/refrescar i transmetre la memòria popular en base a la diversitat passada i present.

Cercar raó/ns per la interacció. Cercar necessitats comunes (treball, habitatge, participació social i cultural, etc.). Cooperem a partir d’interessos també particulars.

Concretar que fem, a través del diàleg, accions que permetin passar de "viure al costat" (coexistència) a "fer coses junts" (convivència).

3. Acostament/interacció

Importància de l’espai d’interacció.

Identificar i recollir els canvis que provoca la interacció.

Hi ha interacció posterior sense la nostra intervenció ?

ORIENTACIONS PRÀCTIQUES : PRINCIPIS D’ACTUACIÓ

En la dimensió interpersonal l’eina principal és la “PARAULA”

Ara bé, en la comunicació interpersonal , cal tenir present que :

55 % és llenguatge no verbal (corporal) 38 % és to i volum de la veu 7 % és el significat dels termes

ORIENTACIONS PRÀCTIQUES : PRINCIPIS D’ACTUACIÓ

APLICAR L’ESQUEMA DIÀLEG INTERCULTURAL :

1-SENTIR. Centrament, autobservació ( tothom és difusor d’estereotips)

2- PENSAR: Descentrament, com, amb qui, sobre què parlem.

3- ACTUAR: Interacció, el contacte pròpiament dit.

ORIENTACIONS PRÀCTIQUES : PRINCIPIS D’ACTUACIÓ

El primer pas : l’escolta activa, cal intentar comprendre el perquè de l’expressió de l’altre.

Actitud corporal oberta: cos relaxat cap endavant, braços i mans obertes, mirada d'interès però no incisiva.

Ser empàtics, intentar posar-se en el lloc de l’altre. Evitar interrompre, acabar les frases, parlar per sobre de l’altre.

ORIENTACIONS PRÀCTIQUES : PRINCIPIS D’ACTUACIÓ

Aplicar la tècnica de la paràfrasi : confirmar que hem entès el que es diu.

Atenció: comprendre no vol dir justificar

3. Acostament/interacció

Tenir present les diferents concepcions de conflicte i les maneres de resoldre.

Ex. comunitats africanes .“Diàleg, prevenció de conflicte i mediació a l’Àfrica

Subsahariana” AFRICAT, 2009 rm.oliu@africat-assoc.org

. Comas, M., Molina, E. i Tolsanas M. (2008) Identitats. Educació, immigració i construcció identitària. Vic. Ed. Eumo/Fundació Bofill

Paraules de Tierno Bokar, mestre d’Amadou Hampâté Bâ.

“Ell ens incita no només a la tolerància, sinó a l’escolta real, atenta de l’altre (..). Cal que deixis d’ésser el que tu ets i oblidar el que saps. Si et mantens ple de tu mateix i imbuït del teu saber, el teu pròxim no trobarà cap obertura per entrar en tu.

Il resterà lui, et tu resteras toi”

Amadou Hampâté Bâ. Oui mon commandant ¡ , Éditions Jai lu, Paris, 1994, p. 470

3. Acostament/interacció (comunitats sudsaharianes)

“El sacrilegi de la violència”

La importància de les relacions interpersonals i la xarxa personal.

Els conflictes interpersonals solen tenir una dimensió comunitària.

3. Acostament/interacció (comunitats sudsaharianes)

Actituds davant del conflicte:

1. És obligatori prevenir l’agreujament de conflictes

2. Una resolució adient exigeix el respecte d’algunes regles determinades.

3. S’han de resoldre els conflictes de manera definitiva, és a dir, una vegada resolts, ningú no en parli més.

4. Un conflicte es resolt realment quan el procés de resolució s’acaba amb el restabliments o la restauració dels lligams de pertinença.

3. Acostament/interacció (comunitats sudsaharianes)

Regles de resolució del conflicte:

1. Els conflictes es resolen o s’haurien de resoldre sense intervenció exterior

2. Primacia resolució endògena. Primer ho han d’intentar les parts en conflicte.

3. Si hi ha intervenció externa. Primer les persones que viuen amb les parts afectades.

4. Qualsevol persona no pot ser mediador/a.