View
10
Download
0
Category
Preview:
Citation preview
FORMACIÓ PER A PROFESSIONALS DELS CENTRES DE RECURSOSEDUCATIUS PER A DEFICIENTS AUDITIUS (CREDA). 2003-2004.
“L’atenció educativa a l’alumnat amb dificultatsen l’àmbit lingüístic i comunicatiu”.
Influència de la intervenció logopèdicaen l’adquisició del llenguatge.
M. Serra, I. Badia, M. Sanz Torrent,, R. Lluent*, F. Lara
Universitat de Barcelona; Divisió de Ciències de la Salut; Departament de Psicologia Bàsica; Laboratori de Psicolingüística i Patologia del Llenguatge i Servei Extern de Logopedia.*Departament de Filologia Catalana, Universitat Autònoma de Barcelona
Agraïments
Als nens i les seves famílies.A les mestres, directors de CREDA i Escoles.
Als inspectors i altres caps.A les logopedes dels CREDA.
Gràcies a la col·laboració i treball conjunt hemaconseguit un progrés tant en el coneixement de
l’adquisició del llenguatge com en la producció derecursos instrumentals per a l’atenció logopèdica.
Publicacions
Departament d’ensenyament
Publicacions
Departament d’ensenyament
Intenció i dedicatòriaPresentar els efectes de la intervenció en l’adquisició del llenguatge dels nens estudiats:
- En alguns nens, de res als 3 anys a la quasi normalitat als 6! - En molts ja no es va ni continuar amb intervenció als 5.
Tan important es la intervenció precoç que arriba a qüestionar què és realment un trastorn del llenguatge.
Justificar que calen més estudis longitudinals i experimentals per verificar les noves idees sobre els transtorns evolutius que presentaré.
Dedicatòria de la xerrada a algú del públic qui va dir:“Allò que no se sent no existeix”
La nostra feina es com MATRIX: Moure’ns i decidir entre el que es real (conducta) i irreal (mental) per actuar.
Pla
1. Models explicatius de les dificultats en l’adquisició del llenguatge.Deixem l’innatisme inútil i la maduració natural. Ningú pensa que la repetició i reforç (conductistes) siguin suficients...
2. La importància de les diferències individuals i l’evolució dels infants durant la intervenció.Atenció a la corba personal dels perfils evolutius dels nens.
3. Informació i quantificació de l’enormediferència entre la intervenció primerenca i la tardana.Comparació entre resultats d’intervenció feta als 3 – 4 anys i el que
comença després dels sis.
1. Models explicatius de les dificultatsen l’adquisició del llenguatge
Modelació 1
1-Bouton, Noció de circuit : Les habilitats i les etapesde processament incideixen les unes en les altres.
Circuit on símptomes primaris, (clínics) incideixen en els secundaris (comunicació, llenguatge i pensament)
Exemple: En sordesa poden quedar afectats des de laconceptuació fins a la veu.
SENYAL ACÚSTICA
Pla motor
Articulació
motor sensorial
Pla ideomotor
Audició
Percepcióauditiva
input
Percepcióparla
INTENCIÓIDEA
(Desenvolupament)
output
(associació/símbol)
Modelació de Bouton: Circuit psicofisiològic
Modelació 2
2. Bloom, Noció d’interacció: El llenguatge és elresultat d’una interacció equilibrada entre un úscomunicatiu, un contingut cognitiu i una formalingüística adequades.
Exemple : El trencament en el llenguatgeEsquizofrènic; el llenguatge formal (sense ús encertat)d’algun sord que llegeix, entén els mots però no el text
Modelació del llenguatge: Bloom y Leahey
ÚS
FORM A
CONTINGUT
Comunicació estereotipada
LL
Significació i semàntica
Comunicació ideosincràtica
Modelació 33. Levelt (Speaking) per adults
Bishop (Uncommon Unerstanding) per infants:3.1 Correspòndencia entre simptomes clínics i
lingüístics.3.2 Identificació de les etapes i les tasques en elprocessament que cal dur a terme per fer funcionarel llenguatge.Exemple: Darrera operació, convertir un missatge deliteral en figurat: “El peix és a taula” per significar“Calleu i veniu a menjar ”
Modelació de Bishop
Modelacions: Balanç (1/2)
1. Models interactius però no evolutius: Bouton, Bloom, - Teràpia de tipus estructuralista imprecisa
2. Models del processament: Levelt (adults), Bishop (infantil)- Teràpia cognitiva massa abstracta
Models insatisfactòris:a. Per poca precisió en la descripció patològica (només símptomes primaris i no estudi precís de les conseqüències)b. Per poca precisió d’habilitats i coneixements implicatsc. Per no tenir en compte el moment evolutiu
Modelacions: Balanç (2/2)
(Models insatisfactòris)
d. Per no tenir en compte les interaccions entre habilitats cognitives i els components del llenguatge
e. Per suposar que les correspondències entre biologia, cognició i conducta són de tipus lineal;
Ex: Una mateixa lesió cerebral pot produir diferents símptomes conductuals (factor edat)
Modelació del Desequilibri evolutiu en el TL(1/2)
Nocions ja conegudes a retenir:
Disharmonia: (Serra et al., 2002, Monogràfic de la Revista de Logopedia, 22)
- Canvis maduratius: parla i canvi cavitat bucal
- Canvis en comportaments reflexos (crit), automàtics (balboteig) i intencionals (correcció d’una emissió)
- Ajut d’endegament (bootstrapping) entre components (fonètica i morfologia) en assolir massa crítica suficient.
- Períodes sensibles (fixació fonemes llengua 4-8m)
- Aprenentatge implícit i explícit (saber parlar i saber gramàtica)
Modelació del Desequilibri evolutiu(2/2)
Unitats sobre les que treballa el processament (“que no se sent...”):
- Què fa servir l’infant en operar mentalment? Segments o síl·labes?; mots o categories gramaticals?
Processament regulat progressivament en l’aprenentatge :
- Interacció entre habilitats i components de la comunicació i el llenguatge
- Interacció entre components
Exemple: ‘si el verb es flexionat omissió lèxica
Referències bibliogràfiques
development disorder. En E. Dupoux (ed.) Language, Brain and cognitive development. Cambridge, MS: MIT Press.
Serra, M. (2002). Trastornos del lenguaje: Preguntas pendientes en investigación e intervención. Revista de logopedia, Foniatría y Audiología, XXII,(2): 63-76.Karmiloff, K. & Karmiloff-Smith, A. (2001). Pathways to language. Cambridge-Mass:
Harvard University Press.
Levelt, W., (2000), The cognitive architectures of language. In Colin M. Brown and Peter Hagoort, Eds., The neurocognition of Language. Oxford: Oxford University Press
Frith, U. & Happé, F. (1998). Why Specific development disorders are not specific: On-line and developmental effect in autism and dyslexia. Development science, 1, 267-272.
Morton, J. y Frith, U. (1995). Causal Modelling: A Structural Approach to Developmental Psychopathology. In: Cicchetti, D. & Cohen, D.J. (Eds.), Manual of Developmental Psychopathology.Volume 1. New York:Wiley, 357-390.
Morton, J. & Frith, U. (2001). Why we need cognition: cause and
Capacidades lingüísticas, S.A.
Metàfora de la formigonera i el camió
Metàfora de la formigonera i el camió
FON
XISNT
GÍACAOLO
NÉ
Metàfora de la formigonera i el camió
Capacidades lingüísticas, S.A.
FO NÉ CAOLO
GÍA
A
MFON
MÁNT
I
CA
SE
TASIN
OGÍXIS
Capacidades lingüístcas, S.A.
FONÉTICA
FONOLOGÍA
MORFOLOGÍA
SEMÁNTICA
SINTAXISsintaxis?semántica?morfología?fonología?
IN
OUTPUT
OBJECTI
VO???
OBJECTI
VO???
estabi
lizar
estabi
lizar al m
áximo la
carga
asumiendo q
ue el
camión
no par
ará
no par
ará
Metàfora de la formigonera i el camió
PUT
Metàfora de la formigonera i el camió
Capacidades lingüísticas, S.A.
SINTAXIS
SEMÁNTICA
MORFOLOGÍA
FONOLOGÍA
FONÉTICA
Modelació de Morton i Frith
Medi ambient
ComunicacióLlenguatgeEducació
Cervell
Conducta
Genètica TraumatismeMalaltia ¿?
Estat del cervell
T1 T2 T3 Desenvolupament disharmònic en el temps - Desequilibri evolutiu
Habilitats:Intenció, Atenció,Percepció,Memòria,Associació,etc.
Components:FonològicLèxicMorfològicSintàcticPragmàtic
(Cognició)
Símptomes observables en el TL:Inici tardà 2,6/3 anys
Pobresa (1,5 MLU a 3 anys)Omissions (5- 10%) Errors (0- 3% )
Millor progrés en omissions que en errorsDificultats persistents en lo simple
Modelació del Desequilibri evolutiuInteraccions entre Habilitats i Components i entre Components
HABILITATS COMPONENTS
INTENCIÓ FONOLOGIAATENCIÓPERCEPCIÓ LÈXIC
COGNICIÓ MORFOLOGIA
MOTRICITAT SINTAXI
VIGILÀNCIA PRAGMÀTICA
Exemples del Desequilibri evolutiu
Observació del comportamenti hipòtesi d’interpretació cognitiva:
Conducta
Cognició
Gen.
Mediam
bient
Genètica Traumatisme, malaltia¿?Estat del cervell
Fonètica articulada: [u][n]’[d][e][i][o]Fonologia adulta: /u/n/’/d/e//d//o/Prefereix triptongs que CVCV?
T 1 T 2 T 3 D e s a r r o l l o d e s a r m ó n i c o e n e l t i e m p o ( D e s e q u i l i b r i o e v o l u t i v o )
Mediam
bient
Gen.
Cognició
Conducta
Genètica Traumatisme, malaltia¿?Estat del cervell
Fonètica: [u[n][e][l]i]’[k][o][t][e][i][o]Mètrica: Manteniment de sis síl·labes
T 1 T 2 T 3 D e s a r r o l l o d e s a r m ó n i c o e n e l t i e m p o ( D e s e q u i l i b r i o e v o l u t i v o )
Conducta
Cognició
Gen.
Pragmàtica: Abusa del que sap l’oient?Planificació: No pot produir més elements; No sap seleccionar informacióLèxic: No sap verb ‘rentar’ etc.Morfo-sintaxi: No sap temporitzar (estar rentant); plural
no sap reflexiu (pero mà i mà, intel·ligent)
Genètica Traumatisme, malaltia¿?Estat del cervell
Medi am
bient
T 1 T 2 T 3 D e s a r r o l l o d e s a r m ó n i c o e n e l t i e m p o ( D e s e q u i l i b r i o e v o l u t i v o )
Mediam
bient
Genètica Traumatisme, enfermetat¿?Estat del cervell
Gen.
Cognició
Conducta
Pragmàtica: Abusa del que sap l’oient?Planificació: No pot produir més elements; No sap seleccionar informacióLèxic: No sap verb ‘rentar’ etc.Morfo-sintaxi: No sap temporitzar (estar rentant); plural
no sap reflexiu (pero mà i mà, intel·ligent)
TL, nen, 3;7 anys, Català.
*LOG: escolta, explica’m una altre cosa, per a què seveix aquesta aixeta d’aquí?
*NEN: mà i mà.%com: gest de fregar-se les mans.
T 1 T 2 T 3 D e s a r r o l l o d e s a r m ó n i c o e n e l t i e m p o ( D e s e q u i l i b r i o e v o l u t i v o )
Mediam
bient
Genètica Traumatisme, malaltia¿?Estat del cervell
Gen.
Cognició
Conducta
Planificació: Només pot produir un mot?Semàntica-sintaxi: Reducció de l’enunciació a objecte
això explica la omissió del verb?
TL, nen, 3;6 anys, Català
*LOG: uh, si que està amunt el gos , no hi arribo.*NEN: cadira.*LOG: què faig amb la cadira?*NEN: e guagua
T 1 T 2 T 3 D e s a r r o l l o d e s a r m ó n i c o e n e l t i e m p o ( D e s e q u i l i b r i o e v o l u t i v o )
Gen.
Mediam
bient
Cognició
Conducta
0
20
40
60
80
100
1 2 3 4 5 6 7Edad
Nivel adq
uisición
Desarrollo NormalInicio TardíoRetraso del LenguajeTrastorno (Específico) del Lenguaje
Genètica Traumatisme, malaltia¿?Estat del cervell
Atenció a distanciament entre 3 i 4 anys pels RL i TL.Canvis en el perfil d’omissions i errors
(manteniment errors simples
T 1 T 2 T 3 D e s a r r o l l o d e s a r m ó n i c o e n e l t i e m p o ( D e s e q u i l i b r i o e v o l u t i v o )
Aplicació del model de Morton al Retard de Llenguatge i dificultats de conceptuació
Definició del TL: “Greu retard.... (de més de un any i mig) en l’inicidel llenguatge i de la parla, sense causa clínica o psicológica aparent, amb una adquisició inicial, pobre i lenta, convergent cap a la normalitat, especialment en la comprensió, però amb dificultats psicolingüístiques persistents”
Conceptuació nova que cal incorporar : Marc: Trastorn de l’equilibri maduratiu (o“disharmonia evolutiva”) en la comunicació i en tot el comportament simbòlic reglat.Intervenció: Equilibrar les habilitats dels infants amb els components de la comunicació i el llenguatge.Questió: Si aquest equilibri es aconseguit aviat i pràcticament sense cosneqüències, cal continuar parlant de trastorn o haurem de modificar aquesta concepció?
fi 1 part
2. Diferències individuals:Corba personal dels perfils evolutius
Diferències individuals i evolució
Les diferències entre els nens són sovint més gransque la mitjana del grup. Perfils o tipus de TL?
Exemples
- En algunes mesures els TL són com els DN en la franja baixa.
- Amb l’evolució, la desviació es redueix i és semblant a la dels controls
Diferències individuals (1/4)- Omissions i Errors en mots de contingut
- Omissions i Errors en mots funcionals
Observació:
Atenció a la diversitat en progrés (percentatges recorreguts) i en moment que es realitza
Diferències individuals dels TL (2/4)
En les omissions de paraules funció: Hi ha bastanta regularitat en l’evolució. Diferències individuals inicials ( T1) significatives.
En els errors de paraules funció: L’evolució general és positiva ( veure T3) tanmateix, hi ha importants diferències de direccionalitat i de velocitat de progrésentre els nens.
Diferències individuals dels TL ( 3/4)
En les omissions de paraules contingut: La variabilitat individual és més alta en el grup TL que en Control i MLU. L’evolució és positiva.
En els errors de paraules contingut: També mostra més diferències el TL. En T2, la meitat dels subjectes augmenta el percentatge d’errors, mentre que l’altra meitat, disminueix ( variabilitat en el procésd’evolució).
Diferències individuals dels TL (4/4)
Les diferències recolzen que el trastorn evolutiuté un perfil personal, més divers que el trobat en els ND. En el TL cada nen pot presentar una desharmonia específica que caldrà conèixer per a la intervenció.
3. Diferències entre la intervenció precoç als 3-5 i la tardana als 6-9
COMPARACIONS ENTREINTERVENCIÓ PRECOÇ I TARDANA
Informació provinent de:
1- Grup dels petits en un estudi longitudinal2- Grup dels grans en estudi transversal
Consideracions sobre la intervenció precoç i tardana
1. Obtenció en la recerca de dades significatives de la diferència en l’intervenció a diferents edats.
2. Resultats que donen suport a l’explicat de la disharmonia evolutiva (massa crítica i períodes sensibles)
3. Motiva un canvi de concepte del TL (existeix?)
4. Incideix clarament en extratègies i política d’intervenció(afavoriment dels 3 anys i no 6)
Reeducació precoç i tardana
0
1
2
3
4
5
6
7
3 anys 4 anys 5 anys
TL
Controls
0
1
2
3
4
5
6
7
6-7 anys 8-9 anys
TL
Controls
Reeducació als 6 anysReeducació als 3 anys
Mesures de la Longitud Mitjana de les Produccions
Reeducació precoç i tardana
0
5
10
15
20
25
30
3anys
4anys
5anys
6-9anys
TL
Control
Omissió de determinants
Reeducació precoç i tardana
0
10
20
30
40
50
60
3anys
4anys
5anys
6-9anys
TEL
Control
Omissió de preposicions
Reeducació precoç i tardana
012345678
3 anys 4 anys 5 anys 6-9anys
TEL
Control
Omissió de verbs
RESUM I CONCLUSIONS INTERVENCIÓ PRECOÇ I CONCEPTE DE TL
En la disharmonia evolutiva s’ha vist que petitsproblemes combinats poden causar dèficits importants en alguns nens.
- Coneixem les condicions (massa crítica) i els moments sensibles per inicar un component - Coneixem el tipus d’interacció entre els components (bootstrapping) que és necessària per a créixer
Hem modificat tant “l’aparença” del TL que fins i totens haurem de replantejar en què consisteix
RESUM I CONCLUSIONS DE LA INTERVENCIÓ PRECOÇ I TARDANA
Tenint en compte el marc dels trastorns evolutius i de la desharmonia evolutiva, veiem que cal actuar en el tempsinicial de la interacció d’habilitats i components ja que aixíés possible:
- Evitar que es formin malament les relacions i haver d’inhibir aprenentages mal fets.
- Poder incidir directament en les interaccions i elements mes deficitaris.
- Tenir temps i vigilar l’evolució.La intervenció precoç és un éxit, no només “psicolingüístic” sino del progrés integral del nen.
Recommended