La Biblioteca de Ciències Socials de la UAB

La Biblioteca de Ciències Socialsde la UAB

Presenta:

200

anys de la

Constitució de 1812

Mostra bibliogràfica Del 19 de març al 19 d’abril de 2012

Monarquies absolutistes de l’Antic Règim(...)

Il·lustració(...)

Liberalisme(...)

Revolució Francesa(...)

Invasió Napoleònica(...)

Guerra del Francès (Guerra contra Napoleó o de la Independència)

(...)

Monarquies constitucionals parlamentàries(...)

=

Constitució Gaditana de 1812

“La primera constitució espanyola va ser promulgada per les Corts Generals el 19 de

març de 1812 a Cadis. Va ser coneguda popularment com a “La Pepa” per haver estat

promulgada el dia de Sant Josep. La importància històrica es deu no només a que es

tracta de la primera constitució promulgada a Espanya, sinó també a que va ser una de les

més liberals del seu temps, és a dir, de l’època de l’expansió de les idees que van inspirar la

Revolució Francesa de 1789, i a que va impactar en els origens constitucionals i

parlamentaris de la major part dels estats americans durant i després de la seva

independència”

Acte de les Corts Generals i Extraordinàries celebrades al Teatro

Real de la Isla de León (San Fernando, Càdis) el 24 de setembre de 1810, d’on

va sorgir la Constitució de 1812.

Dibuix a tinta, a ploma i aiguada blanca.

Paper verjurat.

Atribuït a Bonaventura Planella (1772-1844).

[Propietat de PALAU ANTIGUITATS ]

Els debats i les conquestes polítiques, econòmiques i socials de les Corts de Cadis,

reunides del 24 de setembre de 1810 al 14 de maig de 1814 :

• Principi de sobirania nacional

• La divisió de poders

• El sistema electoral

• La constitució

• L’organització fiscal de l’estat

• L’abolició de les senyories jurisdiccionals i la secularització

dels béns eclesiàstics

• El repartiment de les terres de “baldío” i comunals

• La supressió dels serveis personals dels indis a particulars

• La supressió del requisit de noblesa per a l’entrada als

col·legis militars

• L’abolició de la regulació gremial

• L’abolició de la inquisició i de la tortura

• La divisió provincial

• La unitat del codi civil i de la instrucció pública

Els homes de les Corts de Cadis :

Els diputats de les Corts de Cadis, en plena revolta antinapoleònica, es reuniren a iniciativa dels grups

cultes il·lustrats i liberals, en destaquem tres tendències :

1. La conservadora, representada per Floridablanca.

2. La reformista i moderada de patró anglès amb Jovellanos al capdavant.

3. I la de Calvo de Rozas, progressista i de clara influència de la Revolució Francesa.

• Els diputats d’actituds liberals foren : Argüelles, Calatrava, Garcia Herreros,

Martínez Marina, Luján, Oliveros, Perez de Castro, els catalans Josep Espiga i Joaquim

Llorenç Villanueva.• Els d’actituds més conservadores : García de

la Huerta, Mejía Larrazábal, els catalans Jaume Creus i Francesc X. Borrull.

• Entre els conservadors matisats Ramon Llàtzer de Dou, primer president de les corts,

i Antoni de Capmany.

• La major part dels diputats dels Països Catalans defensaren els postulats d’un

tradicionalisme social i polític, i en la seva majoria es mantingueren en una prudent

reserva davant la possible implantació de novetats sense base històrica, és a dir,

davant l’uniformisme liberal, com la centralització fiscal, l’abolició del sistema

gremial, etc.

Aquesta Constitució fou anul·lada el 4 de maig de 1814 per Ferran VII; tornà a regir durant el

Trienni Constitucional (1820-1823). Va ser proclamada de nou interinament després del

motí de La Granja (13 d’agost de 1836), regí formalment fins al 24 d’octubre del mateix

any, que el govern presentà el nou projecte constitucional, promulgat el 18 de juny de

1837.

La constitució de 1812 fou bandera i model del liberalisme europeu fins el 1830.

Agraïments a :

Palau Antiguitats per la cessió de les imatges

Carrer de Gràcia, 108012 Barcelona

www.palauantiguitats.com

Textos: Professor Joan Baucells i Lladós

Enciclopèdia Catalana

Presentació PowerPoint a càrrec de Josep Vicens-i-Planagumà

FI