Programació de química de 2n de...

PROGRAMACIÓ

DEPARTAMENT

DE FÍSICA I

QUÍMICA

2014-2015

Índex de continguts

1 DESCRIPCIÓ DEL DEPARTAMENT I DEL SEU FUNCIONAMENT. ................ 5

1.1 Composició del departament de Física i Química. .............................................. 5

1.2 Metodologia i activitats ........................................................................................ 5

1.3 Activitats extraescolars i complementàries. ........................................................ 6

1.4 Llibres de text del curs 2013/2014. ...................................................................... 6

1.5 Avaluació i recuperació. ...................................................................................... 6

1.6 Desdoblaments. .................................................................................................... 7

1.7 Recuperació d‟àrees o matèries pendents ............................................................ 7

2 Objectius generals. ...................................................................................................... 8

3 Contribució de les ciències naturals en l‟adquisició de les competències bàsiques. .. 8

4 Contribució de l‟àrea de Ciències naturals a millorar la comprensió i expressió (pla

de foment de la lectura) ................................................................................................ 10

5 Pla de seguiment d‟alumnes repetidors personalitzat. .............................................. 11

6 Tractament de les TIC ............................................................................................... 11

7 Programació de Ciències Naturals de 2n d‟E.S.O. ................................................... 11

7.1 Objectius ............................................................................................................ 11

7.2 Continguts. ......................................................................................................... 12

7.3 Criteris d‟avaluació. ........................................................................................... 17

7.4 Temporalització. ................................................................................................ 18

7.5 Criteris de qualificació ....................................................................................... 19

7.6 Pràctiques de laboratori, i activitats complementàries. ..................................... 19

7.7 Atenció a la diversitat. ....................................................................................... 19

7.8 Metodologia. ...................................................................................................... 19

7.9 Contribució a les competències bàsiques ........................................................... 20

8 Programació de física i química 3r ESO ................................................................... 20

8.1 Objectius ............................................................................................................ 20

8.2 Continguts. ......................................................................................................... 21

8.3 Criteris d‟avaluació. ........................................................................................... 24

8.4 Pràctiques de laboratori, desdoblaments i activitats complementàries i

extraescolars. ............................................................................................................ 25

8.5 Atenció a la diversitat ........................................................................................ 25

8.6 Metodologia ....................................................................................................... 25

8.7 Temporalització de l‟àrea de Ciències Naturals. ............................................... 25

8.8 Criteris de qualificació ...................................................................................... 26

8.9 Contribució a les competències bàsiques ........................................................... 26

9 TALLER DE CIÈNCIES EXPERIMENTALS ........................................................ 27

9.1 OBJECTIUS ...................................................................................................... 27

9.2 CONTINGUTS ................................................................................................. 28

9.3 TEMPORITZACIÓ ........................................................................................... 31

9.4 CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA A L‟ADQUISICIÓ DE LES

COMPETÈNCIES BÀSIQUES ............................................................................... 31

9.5 METODOLOGIA I ORGANITZACIÓ ............................................................ 32

9.6 AVALUACIÓ .................................................................................................... 33

9.7 RECURSOS DIDÀCTICS................................................................................. 35

9.8 ACTIVITATS EXTRAESCOLARS ................................................................. 35

10 Programació de Física i Química de 4t d‟E.S.O .................................................... 36

10.1 Objectius. ........................................................................................................ 36

10.2 Continguts ....................................................................................................... 36

10.3 Criteris d‟avaluació .......................................................................................... 42

10.4 Temporalització .............................................................................................. 44

10.5 Criteris de qualificació .................................................................................... 44

10.6 Pràctiques de laboratori ................................................................................... 45

10.7 Contribució a les competències bàsiques ........................................................ 45

11 Programació física i química 1r batxillerat ............................................................ 46

11.1 Objectius ............................................................................................................ 46

11.2 Continguts ....................................................................................................... 47

11.3 Criteris d‟avaluació ......................................................................................... 53

11.4 Seqüenciació i temporalització ....................................................................... 56

11.5 Metodologia .................................................................................................... 56

11.6 Procediments d'avaluació ................................................................................ 57

11.7 Criteris de qualificació .................................................................................... 57

11.8 Material didàctic ............................................................................................. 58

11.9 Activitats complementàries ............................................................................. 58

12 Programació de tècniques experimentals de 1r de batxillerat. ............................... 59

12.1 Objectius ......................................................................................................... 59

12.2 Continguts. ...................................................................................................... 59

12.2.1 QUÍMICA ................................................................................................ 59

12.2.2 FÍSICA ..................................................................................................... 60

12.3 Criteris d‟avaluació ......................................................................................... 62

12.4 Criteris de qualificació. ................................................................................... 62

................................................................................................................. 63

13 Programació de química de 2n de batxillerat. ........................................................ 63

13.1 Objectius. ....................................................................................................... 63

13.2 Continguts i temporalització. .......................................................................... 63

13.3 Criteris d‟avaluació .......................................................................................... 71

13.4 Criteris de qualificació. ................................................................................... 72

14 Programació de física de 2n de batxillerat ............................................................. 73

14.1 Objectius generals: .......................................................................................... 73

14.2 Continguts. ...................................................................................................... 73

14.3 Criteris d‟avaluació. ........................................................................................ 77

14.4 Temporalització. ............................................................................................. 78

14.5 Criteris de qualificació i recuperació. ............................................................. 78

14.6 Activitats complementàries ............................................................................. 78

1 DESCRIPCIÓ DEL DEPARTAMENT I DEL SEU FUNCIONAMENT.

1.1 Composició del departament de Física i Química.

El departament de Física i Química de l‟IES Puig de Sa Font està format, durant el

curs 2014-2015 per:

1) Josep M. Caba Naudí: cap de departament i tutor de 1er de batxillerat A.

Imparteix classe de Ciències Naturals a dos grups de 2n d'ESO, Física i

Química a 1er de batxillerat, Química a un grup de 2n de batxillerat i una hora

de desdoblament a un grup de segon d‟ESO.

2) Bartomeu Bassa Sureda: Secretari del centre. Imparteix classe de Física a un

grup de 2n de batxillerat.

3) Lourdes Mondéjar: cap d‟estudis. Imparteix classe Física i Química a 4t d‟ESO

i Ciències Naturals a un grup de PISE.

4) Trinitat Suau Tiron: imparteix classes de Ciències Naturals a dos grup de segon

d'ESO, Ciències Experimentals a 3er ESO, Tècniques Experimentals a 1er de

batxillerat i una hora de desdoblament a 3er d'ESO.

5) Pere Joan Fuster: tutor de segon ESO G, imparteix classes de Ciències Naturals

a tres grups de 2on ESO, Ciències Naturals a un grup de tercer d‟ESO,

Química a un grup de 2on de batxillerat i una hora de desdoblament a tercer

d‟ESO.

6) Catalina Maria Vidal / Maria Cristina Ribot: imparteix classe de Ciències

Naturals a tres grups de 2n d‟ESO, Ciències Naturals a dos grups de 3r d‟ESO,

Física i Química a un grup de 4rt d‟ESO i una hora de desdoblament a un tercer

d‟ESO.

1.2 Metodologia i activitats

La metodologia que seguirà el departament de Física i Química serà combinant

l‟exposició dels continguts durant les classes i la realització d‟activitats per part

dels alumnes perquè els alumnes puguin assolir els objectius de cada unitat

didàctica.

Les activitats que es preveu que es desenvolupin per a la concreció d‟aquesta

programació són:

Exàmens escrits individuals per a l‟avaluació i recuperació dels alumnes

Pràctiques de laboratori.

Fitxes, exercicis...

1.3 Activitats extraescolars i complementàries.

Les activitats extraescolars i complementàries que es realitzaran pel

Departament de Física i Química estan dins la programació de cada àrea o matèria

impartida pel departament.

1.4 Llibres de text del curs 2013/2014.

Els llibres de text per aquest curs són els següents:

Curs Llibre

Segon ESO Ciències de la naturalesa. Projecte: “els Camins de Saber”.

Editorial Santillana.

Tercer ESO Biologia i Geologia. Sèrie “La casa del saber”. Editorial

Santillana.

Resta de cursos No s'utilitza llibres de text

El material audiovisual i informàtic és:

A la classe i laboratoris Al departament A la biblioteca

- Ordinador amb connecció

a internet i pantalla

projectora

- Diapositives

- Retroprojector

- Vídeos.

- CDroms interactius.

- Vídeos .

- Cdroms interactius .

El departament també disposa de materials adaptats per alumnes amb dificultats

d‟aprenentatge i guions de les pràctiques.

1.5 Avaluació i recuperació.

L‟avaluació de cada àrea o matèria tindrà les següents característiques:

- Contínua: Ha de ser un indicador permanent que orienti al professor en

el procés d‟ensenyament, funcionant com una contínua realimentació

del procés.

- Globalitzadora: en el sentit que ha de considerar tots els objectius de

l‟àrea o matèria avaluada.

- Objectiva: Tot alumne tindrà dret a conèixer els criteris d‟avaluació i a

les actuacions de reclamació que la llei permet.

Els instruments d‟avaluació seran fonamentalment:

- Exàmens escrits . Exceptuant algun cas se‟n farà un després de cada

unitat didàctica.

- Treball realitzat al laboratori.

- Deures

- Revisió del quadern de treball.

- Valoració de l‟actitud i interès de cada alumne per l‟àrea o matèria.

* Els criteris d’avaluació i qualificació de cada àrea o matèria del departament

s’expliquen a la programació corresponent de cada àrea o matèria.

1.6 Desdoblaments i agrupaments flexibles.

Es disposa a l‟horari de Ciències Naturals de 3r d‟ESO d‟una hora quinzenal

per desdoblar el grup. Durant els desdoblaments, la meitat del grup realitzarà la

pràctica de laboratori de biologia i l‟altre meitat al laboratori de química.

Els grups de segon d‟ESO funcionen amb agrupaments flexibles. De cada dos

grups classe se‟n fan 3, agrupant els alumnes en funció del nivell acadèmic, interès

per l‟assignatura i comportament. La finalitat d‟aquests agrupaments és la

d‟adaptar la metodologia a les característiques de cada grup i que no siguin tan

nombrosos, per tal d‟atendre millor les necessitats dels alumnes i poder realitzar

pràctiques de laboratori. Ja que els grups són menys nombrosos, serà el professor

de cada grup l‟encarregat de fer la pràctica al laboratori.

1.7 Recuperació d’àrees o matèries pendents

Per a la recuperació de les ciències naturals pendents de 1er, 2on o de 3r

d‟ESO s‟entregarà un quadern de feina que els alumnes han de lliurar i aprovar. A

més, han d'aprovar una de les avaluacions del curs actual de la matèria de ciències

naturals o física i química.

En el cas d‟alumnes de quart d‟ESO que duguin pendent les ciències naturals

d‟algun curs, i no estiguin cursant física i química i/o biologia i geologia, per

recuperar la matèria se‟ls lliurarà un quadern de feines mitjançant el cap de

departament o el tutor, i s‟hauran d‟examinar de la part o parts que no estan cursant

(Física i química i/o Biologia i geologia). Es puntuarà tant el quadern (20% de la

nota) com l‟examen (80% de la nota). El professor encarregat informarà els

alumnes de les dates d‟entrega de feina i examen, i que poden demanar l‟ajuda que

necessitin acudint als departaments.

Els alumnes que, cursant 2n de Batxillerat, tinguin pendent la Física i Química

de 1r de Batxillerat s‟hauran de presentar a un examen, que probablement tingui

lloc durant el segon trimestre, elaborat d‟acord amb els criteris d‟avaluació.

En cas que l‟alumne amb una àrea o matèria pendent no la recuperi per alguna

de les vies indicades en els paràgrafs anteriors s‟haurà de presentar a l‟examen de

recuperació de setembre i presentar el quadern de feina d‟estiu.

2 OBJECTIUS GENERALS. L‟ensenyament de la física i química a l‟etapa de l‟Educació Secundària Obligatòria

tindrà per objectiu contribuir a desenvolupar en els alumnes les següents capacitats:

1) Comprendre i expressar missatges utilitzant el llenguatge oral i escrit amb

propietat així com altres sistemes de notació i de representació quan sigui necessari.

2) Utilitzar els conceptes bàsics de les Ciències de la Naturalesa per elaborar una

interpretació científica dels principals fenòmens naturals, així com per analitzar i

valorar algunes tecnologies d‟interès especial.

3) Aplicar estratègies personals, coherents amb els procediments de la Ciència, per la

resolució de problemes: identificació del problema, formulació de hipòtesis,

planificació i realització d‟activitats per comentar-les i analitzar els resultats.

4) Participar en la planificació i realització en equip d‟activitats científiques, valorant

les aportacions pròpies i dels altres companys en funció dels objectius establerts,

mostrant una actitud flexible i de col·laboració, assumint responsabilitats en el

desenvolupament de les tasques.

5) Elaborar criteris personals i raonar sobre qüestions científiques i tecnològiques de

la nostra època mitjançant el contrast i l‟avaluació de les informacions obtingudes a

distintes fonts.

6) Reconèixer i valorar les aportacions de la Ciència per a la millora de l‟existència

dels éssers humans, apreciar la importància de la informació científica, utilitzar en les

activitats diàries els valors i les actituds pròpies del pensament científic, i adoptar una

actitud crítica davant els grans problemes que avui hi ha entre Ciència i Societat.

7) Valorar el coneixement científic com un procés de construcció lligat a les

característiques i necessitats de la societat en cada moment històric i sotmès a

evolució i revisió contínua.

3 Contribució de les ciències naturals en l’adquisició de les competències bàsiques.

- Contribució en la adquisició en la competència en comunicació

lingüística:

S‟assolirà mitjançant l‟ús del llenguatge de la ciència, en què l‟alumnat haurà de

tenir cura en la precisió dels termes utilitzats. Es treballaran textos informatius,

explicatius, argumentatius i descriptius. Es fomentarà que l‟alumnat exposi els

resultats i conclusions a les que ha arribat. Amb la finalitat d‟estimular l‟interès i

l‟hàbit de lectura i millorar l‟expressió oral, es plantejaran diferents activitats que

contribueixin a millorar la comprensió lectora i la capacitat d‟expressió. D‟altra

banda, la utilització del català com a llengua vehicular en l‟estudi d‟aquesta matèria

contribuirà a capacitar l‟alumnat per poder-se expressar en aquesta llengua en tots els

àmbits de la seva activitat.

- Contribució en la adquisició en la competència matemàtica:

Està íntimament associada als aprenentatges de la Física i Química, ja que el

treball científic necessita sovint la utilització d‟eines i habilitats matemàtiques com

puguin ser: resolució de problemes, mesurar, tractament de dades, elaboració i

interpretació de gràfiques, representacions geomètriques, utilitzar models matemàtics,

- Contribució en la adquisició en la competència en el

coneixement i interacció amb el món físic:

Aquesta competència està íntimament relacionada amb la matèria que s‟imparteix,

per la qual cosa es treballarà al llarg de tot el curs. S‟assolirà mitjançant

l‟aprenentatge dels conceptes i procediments essencials de la Física i Química com els

aprenentatges relatius a la manera de generar el coneixement sobre els fenòmens

naturals; la familiarització amb les maneres pròpies del treball científic com discussió

sobre problemes d‟interès social relacionats amb la ciència i la tecnologia,

plantejament de conjectures i inferències fonamentades, elaboració d‟estratègies per

obtenir conclusions, planificació i implementació de dissenys experimentals, anàlisi i

comunicació dels resultats mitjançant l‟ús de la terminologia científica adient per a

cada cas, etc.

- Contribució en la adquisició en la competència en tractament

de la informació i competència digital:

Es treballarà mitjançant la recerca, la recollida, la selecció, el processament i la

presentació de la informació de formes molt diferents: verbal, numèrica, simbòlica o

gràfica; elaborant esquemes, mapes conceptuals, memòries, textos, etc. D‟altra banda

es fomentarà i facilitarà la utilització de les tecnologies de la informació i la

comunicació (TIC), per comunicar-se, recollir informació, visualitzar situacions,

obtenir i tractar dades, o modelitzar fenòmens.

- Contribució en la adquisició en la competència social i

ciutadana:

La contribució de la Física i Química a aquesta competència està lligada al paper

de la ciència en la preparació de futurs ciutadans d‟una societat democràtica per a la

seva participació activa en la presa fonamentada de decisions: la realitat de cada dia

ens diu que l‟art, la ciència, la tècnica, la política, l‟economia i els interessos de la

societat en general, no es troben compartimentats segons el model de disciplines

acadèmiques sinó que, de manera conjunta i integrada, constitueixen el coneixement i

el saber, o sigui, la cultura. D‟altra banda, el coneixement sobre determinats debats

que han estat essencials per a l‟avanç de la ciència, contribueix a comprendre millor

l‟evolució de la societat en èpoques passades i el món actual.

- Contribució en la adquisició en la competència cultural i

artística:

El desenvolupament científic i les seves aplicacions s‟acompanyen sovint

d‟estratègies basades en l‟observació, la intuïció, la imaginació, la creativitat, etc.,

pròpies de l‟art i de les diverses formes en què es manifesta. Per expressar idees,

conceptes i principis de les ciències de la naturalesa, la utilització de distints codis per

representar i explicar fenòmens és una constant en el quefer quotidià dels científics.

Sens dubte, els museus de la ciència, amb els seus mitjans interpretatius, constitueixen

un àmbit privilegiat per explorar com es manifesten les maneres de pensar

relacionades amb la ciència que tenen les diferents cultures.

- Contribució en la adquisició en la competència en aprendre a

aprendre:

Els continguts associats a la forma de construir i transmetre el coneixement

científic constitueixen una oportunitat per al desenvolupament d‟aquesta competència

mitjançant la incorporació d‟informacions de la mateixa experiència o d‟altres

mitjans. La integració d‟aquesta informació en l‟estructura de coneixement de cada

persona es produeix si es tenen adquirits, d‟una part, els conceptes i teories essencials

lligats al nostre coneixement del món natural i, d‟altra banda, els procediments i

destreses que són habituals en el treball científic. D‟altra banda, també hi contribueix

el fet de plantejar-se qüestions sobre els fenòmens del nostre entorn i de donar-hi

respostes coherents, de tenir la capacitat de treballar en grup i de saber compartir el

coneixement amb els altres, la reflexió dels resultats que s‟han trobat i l‟avaluació del

propi procés d‟aprenentatge.

- Contribució en la adquisició en la competència en autonomia i

iniciativa personal:

Aquesta competència pot abordar-se des de la formació d‟un esperit crític, capaç

de qüestionar dogmes i prejudicis, propi del treball científic. Cal destacar el paper de

l‟estudi de les ciències com a potenciador de les capacitats d‟enfrontar-se a problemes

oberts, de saber resoldre les dificultats, d‟assumir els errors com a part del procés de

descobriment, de participar en la construcció temptativa de solucions i, en síntesi,

d‟implicar-se en allò que sol anomenar-se l‟aventura de fer ciència

4 Contribució de l’àrea de Ciències naturals a millorar la comprensió i expressió (pla de foment de la lectura)

Les activitats que contribueixen a millorar la comprensió lectora i la capacitat

d‟expressió, que es duen a terme a les classes de ciències naturals i física i química

són les següents:

- Treballar el vocabulari científic.

- Lectures del final del tema del llibre de text.

- Lectura i comprensió dels problemes de física i de química.

- A primer cicle es fa una lectura comprensiva del text en veu alta i es fan

esquemes o resums.

- Activitats on l‟alumne ha d‟expressar els seus coneixements mitjançant un

escrit (treballs, activitats, elaboració de possibles articles d‟opinió sobre un

tema concret...)

- Exposició oral de temes tractats a classe

- Anàlisi de gràfics i expressió de les conclusions de manera escrita.

5 Pla de seguiment d’alumnes repetidors personalitzat.

Els alumnes que repeteixin curs seran avaluats, a més de manera ordinària,

mitjançant l‟observació diària de la seva feina, interès i comportament. Aquesta

avaluació es durà a terme omplint un full d‟ítems elaborat per caporalia. L‟objectiu és

dur un control més exhaustiu d‟aquests alumnes. Es controlarà el progrés en la feina

que han de lliurar per recuperar l‟assignatura

6 Tractament de les TIC Aquest departament utilitzarà les tecnologies de la informació i comunicació de

diferents maneres:

Utilització de calculador per fer operacions i resoldre els problemes plantejats.

S‟utilitzaran les pissarres digitals per poder mostrar diferents fets, gràfics o

animacions.

Es faran treballs de recerca de temes concrets a la xarxa

S‟utilitzarà en full de càlcul per fer els càlculs de les pràctiques del laboratori i

treure conclusions.

7 Programació de Ciències Naturals de 2n d’E.S.O.

7.1 Objectius

- Conèixer el concepte de velocitat i les seves unitats.

- Conèixer el concepte d'energia les diferents formes de manifestar-se: cinètica,

potencial, calorífica.

- Enunciar i aplicar correctament el principi de conservació de l'energia

mecànica.

- Conèixer i comprendre les diferents formes de transmissió de la calor.

- Observar com els efectes de la calor modifiquen la temperatura d'un cos o

canvia l'estat de la matèria.

- Conèixer les diferents escales termomètriques.

- Aprendre a transformar diferents unitats de temperatura.

- Reflexionar sobre l'energia, les fonts, la durada i la implicació d'aquesta en el

medi ambient.

- Definir els diferents tipus d'energia.

- Comprendre i conèixer la importància de l'energia en la nostra vida.

- Reconèixer la importància de l'estalvi energètic i les seves repercussions

mediambientals.

- Valorar els avanços científics i tècnics que han permès el desenvolupament de

noves fonts d'energia.

- Entendre que tant la llum com el so són ones.

- Diferenciar les distintes característiques que té associada una ona.

- Conèixer i distingir els diferents tipus d'ones.

- Distingir les diferents propietats que té la llum i el so.

- Comprendre la importància que té tant el so com la llum en el medi ambient.

- Conèixer l'origen de l'energia interna de la Terra.

- Comprendre l'origen i la distribució dels volcans.

- Comprendre l'origen i la distribució dels terratrèmols.

- Valorar els riscos sísmics i volcànics i els sistemes de predicció i prevenció de

tals catàstrofes naturals.

- Comprendre el paper dels processos geològics interns en la formació del relleu

terrestre.

- Distingir els components d'un ecosistema.

- Explicar com els éssers vius interactuen uns amb altres i per què tots els éssers

vius de la natura són importants.

- Explicar com els factors de l'ambient influeixen sobre els éssers vius i per què

en climes distints hi ha ecosistemes diferents.

- Distingir les característiques dels ecosistemes aquàtics i terrestres.

- Realitzar xicotetes investigacions en ecosistemes pròxims.

- Conèixer quines són les funcions vitals de tots els éssers vius tant a nivell

cel·lular com a nivell d'organisme

- Distingir entre cèl·lules eucariotes i procariotes, les parts d'aquestes i les

funcions que realitza cada part.

- Explicar els processos de fotosíntesi i respiració a nivell cel·lular

- Diferenciar entre nutrició autòtrofa i heteròtrofa.

- Distingir entre reproducció sexual i asexual.

7.2 Continguts.

UD1. L’ESTRUCTURA DELS ECOSISTEMES. ELS ECOSISTEMES DE LA TERRA

Conceptes

- L'ecosistema, definició i components.

- Els factors biòtics: les relacions intraespecífiques i les relacions

interespecífiques.

- Les relacions tròfiques.

- Els factors abiòtics.

- Els ecosistemes aquàtics.

- Els ecosistemes terrestres.

- El sòl.

- Distribució dels ecosistemes segons la latitud

- Principals ecosistemes terrestres

- Ecosistemes aquàtics

- El sòl com ecosistema

Procediments

- Reconeixement dels ecosistemes pròxims al centre.

- Identificació dels principals éssers vius que poblen els nostres ecosistemes.

- Realitzar esquemes de xarxes i cadenes tròfiques.

- Saber identificar els principals factors que determinen el tipus d‟ecosistema

- Saber explicar el paper que juga el sòl en l‟ecosistema

- Conèixer les principals característiques dels ecosistemes de les Illes Balears.

Actituds

- Reconèixer la importància de tots els components d'un ecosistema.

- Entendre el perill que suposa l'alteració d'algun dels seus components.

- Reconèixer i valorar els ecosistemes que ens envolten.

- Valorar la necessitat de cuidar el medi ambient de les Illes Balears.

- Tenir conductes solidàries i respectuoses amb el medi ambient

- Valoració de la tasca reivindicativa dels grups ecologistes en la defensa de la

natura i els èxits que han aconseguit a les illes balears i al món.

UD2. LA DINÀMICA INTERNA DEL PLANETA

Conceptes

- L'energia interna de la Terra.

- Els volcans: origen, distribució, tipus i estructura.

- El magma.

- Els terratrèmols: causes i etapes.

- Les ones sísmiques: definició i tipus.

- Localització dels terratrèmols.

- Risc volcànic i sísmic.

- El moviment de les plaques litosfèriques.

- La formació del relleu.

Procediments

- Reconèixer les roques volcàniques i metamòrfiques.

- Realitzar de treballs relacionats amb l'estructura interna de la Terra.

- Realitzar treballs de grup sobre el relleu local.

Actituds

- Valorar del treball dels científics en l'estudi de la dinàmica interna de la Terra.

- Respectar cap a l'opinió dels altres i col·laboració en els treballs en grup.

- Reconèixer la relació entre moviments de la Terra i relleu.

UD3: EL MANTENIMENT DE LA VIDA

Conceptes

- Funcions vitals: nutrició, relació i reproducció

- Obtenció i ús de matèria i energia pels éssers vius

- Nutrició autòtrofa i heteròtrofa

- La fotosíntesi

- La respiració

- La relació en els éssers vius: percepció, coordinació i moviment

- La reproducció sexual i asexual

- Cicles vitals en animals i plantes

Procediments

- Conèixer i explicar les funcions bàsiques del éssers vius

- Diferenciar entre nutrició autòtrofa i heteròtrofa

- Conèixer i descriure els processos de la fotosíntesi i la respiració

- Descriure els processos, aparells i sistemes que intervenen en la funció de

relació

- Diferenciar entre reproducció sexual i asexual

Actituds

- Identificar i valorar les funcions vitals del éssers vius

- Valorar la complexitat de la cèl·lula i la seva importància com a pilar de la

- Valorar la importància de la fotosíntesi en el cicle vital dels ecosistemes.

UD4. L’ENERGIA

Conceptes

- Definició d‟energia

- Característiques de l‟energia

- Tipus d‟energia

- Fonts d‟energia renovables i no renovables.

- Principi de conservació de l'energia mecànica.

Procediments

- Anàlisi i valoració de les diferents fonts d‟energia, renovables i no renovables.

- Conèixer els Problemes associats a l‟obtenció, transport i utilització de

l‟energia.

- Aplicar amb criteri el principi de conservació de l'energia mecànica.

Actituds

- Valoració de les aplicacions pràctiques que té l'energia en la vida quotidiana;

en particular en el transport i producció d'energia elèctrica.

- Valorar com l'avanç científic ha aconseguit un desenvolupament tecnològic en

l'ús de l'energia per a millorar el benestar de les persones.

- Prendre consciència de la importància de l‟estalvi energètic.

UD5. LA CALOR I LA TEMPERATURA

Conceptes

- Calor i temperatura.

- Efectes de la calor sobre els cossos

- Propagació de la calor: conducció, convecció i radiació.

- La mesura de la Temperatura.

- Observació i anàlisi dels efectes de la calor en la vida quotidiana.

- Analitzar els diferents mecanismes de transmissió de la calor en fenòmens que

ens envolten.

- Escales termomètriques

Procediments

- Reconèixer situacions i realitzar experiències senzilles on es manifesti els

efectes de la calor en els cossos.

- Saber calcular la quantitat de calor transferit en casos senzills.

- Saber explicar els mecanismes de transmissió de la calor.

Actituds

- Interpretar la calor com a transferència d‟energia.

- Valoració de les aplicacions de la utilització pràctica de la calor.

UD6. LA LLUM I EL SO

Conceptes

- Les ones i les seves característiques.

- El so.

- Propietats i aplicació del so.

- La contaminació acústica.

- La llum.

- Reflexió de la llum i miralls.

- Refracció de la llum i lents.

- Contaminació lumínica.

Procediments

- Utilitzar correctament els diferents conceptes associats a les característiques

d'una ona.

- Identificar el so i la llum com una ona.

- Observar i entendre els processos de reflexió i refracció.

- Ús d'Internet per a cercar informació.

Actituds

- Atenció i respecte per la naturalesa i el medi ambient entenent que la llum i el

so poden ser focus de contaminació ambiental.

- Valoració de la importància de la llum i el so en el desenvolupament

tecnològic.

- Interès i curiositat per les ones i com aquestes formen part de la nostra vida

diària.

UD7: EL MOVIMENT

Conceptes

- Trajectòria

- Velocitat

- Desplaçament

- Espai recorregut

- Acceleració

Procediments

- Diferenciar entre trajectòria i desplaçament

- Saber aplicar la definició de velocitat

- Passar de m/s a km/h o a partir d'altres múltiples/submúltiples

- Saber dibuixar i interpretar gràfics posició-temps i velocitat-temps.

Actituds

- Saber identificar la posició a certs instants de temps a partir d‟un gràfic.

- Aplicar els conceptes de velocitat amb casos de la vida real

7.3 Criteris d’avaluació.

Unitat 1. L‟estructura dels ecosistemes. Els ecosistemes de la Terra Identificar els components biòtics i abiòtics d‟un ecosistema pròxim, valorar-ne la

diversitat i representar gràficament les relacions tròfiques establertes entre els

éssers vius de l‟ecosistema, així com conèixer les característiques principals dels

grans biomes de la Terra i dels ecosistemes de les Illes Balears.

Explicar els factors abiòtics.

Enumerar els components i els tipus d'ecosistemes aquàtics.

Enumerar els components i els tipus d'ecosistemes terrestres.

Definir el concepte de sòl, reconeixent les seves parts i els seus components.

Valorar positivament la naturalesa, així com conèixer, respectar i protegir el

patrimoni natural de les Illes Balears, tenint en compte els mitjans per a la

protecció i conservació d‟aquest

Explicar les principals característiques dels ecosistemes

Explicar la distribució dels principals ecosistemes del planeta

Conéixer les principals característiques dels ecosistemes de les Illes Balears

Unitat 2. La dinàmica interna del planeta

Explicar les causes que originen l'energia geotèrmica.

Explicar les parts d'un volcà, els tipus de volcans i els diferents productes

expulsats per ells.

Explicar les causes que originen els terratrèmols.

Relacionar les ones sísmiques amb l'estudi de l'interior de la Terra.

Explicar els riscos associats a volcans i terratrèmols.

Explicar la formació i els tipus de roques magmàtiques.

Explicar la formació i els tipus de roques metamòrfiques.

Explicar la relació entre l'energia interna i la formació del relleu.

Unitat 3. El manteniment de la vida Explicar les funcions vitals dels éssers vius.

Diferenciar entre nutrició autòtrofa i heteròtrofa.

Explicar la fotosíntesi i la respiració.

Reconèixer les estructures que utilitzen els éssers vius per a relacionar-se amb el

Comprendre la diferència entre reproducció sexual i asexual.

Interpretar diferents cicles vitals de éssers vius.

Unitat 4. L‟energia. Distingir les energies renovables i les no renovables

Especificar les característiques dels diferents tipus d'energia

Identificar els distints tipus de font d'energia.

Comprendre la implicació que suposa l'estalvi energètic en la conservació del

medi ambient.

Destacar la importància de la ciència en l'obtenció de nous recursos energètics

Aplicar correctament el principi de conservació de l'energia per a la resolució

de problemes.

Calcular en unitats del sistema internacional el treball i l'energia tant en forma

cinètica, potencial o calorífica

Unitat 5. La calor i la temperatura Conèixer els efectes de la calor sobre els cossos

Distingir els processos de conducció, convecció i radiació.

Avaluar la calor utilitzada en la variació de temperatura així com en la

transformació d'un estat a un altre de la matèria.

Manejar correctament les diferents escales termomètriques així com la seva

conversió

Unitat6. La llum i el so Definir amb claredat el que és una ona.

Diferenciar entre freqüència, longitud d'ona, amplitud i velocitat de propagació

de l'ona.

Conèixer les principals característiques d'una ona.

Conèixer les unitats de freqüència.

Descriure situacions corresponents a una ona transversal i una longitudinal.

Resoldre exercicis numèrics senzills de problemes relacionats amb ones.

Descriure fenòmens relacionats amb les ones: Reflexió, refracció.

Ser sensible als problemes mediambientals relacionats amb la llum i el so.

Unitat 7. El moviment Diferenciar entre trajectòria i desplaçament.

Conèixer el concepte de velocitat i saber-ho aplicar a casos senzills

Representar posicions en funció del temps per a moviments uniformes.

Saber classificar els tipus de moviment.

7.4 Temporalització.

1a avaluació UD1: Estructura dels ecosistemes. Ecosistemes de la Terra (volum 2)

UD2: La dinàmica interna del planeta (volum 2)

2a avaluació UD3: El manteniment de la vida (volum 1)

UD4: L’energia. (volum 3)

3a avaluació

UD5: La calor i la temperatura (volum 3)

UD6: La llum i el so ( volum 3)

UD7: El moviment (volum 3)

7.5 Criteris de qualificació

70% Examen

20% Quadern, fitxes, pràctiques de laboratori

10% Actitud

Per tal d‟aprovar l‟avaluació és necessari que la nota final d‟aquesta sigui igual o

superior a 5, tenint en compte els percentatges esmentats a la taula anterior.

L‟alumne/a aprovarà el curs sempre que tingui les tres avaluacions aprovades o en el cas

de tenir-ne una de suspesa, amb una nota superior a 4, si la mitjana de les tres

avaluacions és superior a 5.

RECUPERACIÓ

1 Si l‟alumne no supera la matèria al juny, haurà de presentar-se a la convocatòria de

setembre, on realitzarà una prova escrita (70%) de tots els continguts de la matèria. A

més a més, haurà de lliurar la feina d‟estiu que comptarà un 30% de la nota final.

7.6 Pràctiques de laboratori, i activitats complementàries.

Aquestes són algunes de les pràctiques / activitats que es poden fer durant el curs:

- Estudi de la velocitat.

- Punt de fusió i ebullició de l‟aigua

- Corrents de convecció

- Llum i so: estudi de lent convergents, divergents, miralls i prismes. Estudi

de capses de ressonància i diapasons

- Construcció de la maqueta d‟un volcà.

- Parts de l„ull i l‟oïda humana i fitxa per treballar to, timbre, intensitat del

so reflexió i refracció

- Anàlisi del consum d‟energia a Mallorca

- Equilibri tèrmic

- Efectes de la calor sobre els cossos

7.7 Atenció a la diversitat.

El departament ha previst realitzar adaptacions curriculars individualitzades

per a tots aquells alumnes que ho necessitin, ja sigui per ser catalogats com a alumnes

amb necessitats educatives especials o per tenir dificultats amb la llengua i pertànyer

al programa d‟acollida lingüística (taller de llengua). Aquestes adaptacions s‟han

previst per a cada una de les unitats didàctiques.

Les adaptacions curriculars per a segon d‟ESO s‟elaboraran individualment

per a cada alumne i per a cada unitat didàctica segons els models que es troben a la

carpeta del departament.

7.8 Metodologia.

El departament disposa de material adaptat per a cada unitat didàctica. Així

mateix, cada un dels professors elaborarà material nou, si ho troba necessari, adequat

a les necessitats específiques de cada un dels seus alumnes. Principalment aquest

material consisteix en fitxes de treball amb qüestions senzilles que l‟alumne ha d‟anar

contestant. Aquests alumnes participaran igualment en les pràctiques de laboratori i

activitats complementàries.

7.9 Contribució a les competències bàsiques

1.-Comp. en comunicació lingüística 2.-Comp. Matemàtica 3.-Comp. en el coneixement i la interacció amb el món físic 4.-Tract. de la infor. i comp digital 5.-Competència social i ciudadana 6.-Competència cultural i artística 7.-Competència per aprendre a aprendre

1 2 3 4 5 6 7 8

8.-Autonomia i iniciativa personal

Unitat 1. L'estructura dels

ecosistemes. x x x x x x

Unitat 1. Els ecosistemes de la

Terra. x x x x x

Unitat 2. La dinàmica interna

del planeta. x x x x x

Unitat 3. El manteniment de la

vida x x x x

Unitat 4. L'energia. x x x x x x x

Unitat 5. La calor i la

temperatura x x x x x x

Unitat 6. La llum i el so. x x x x x x x

Unitat 7. El moviment. x x x x x x

8 PROGRAMACIÓ DE FÍSICA I QUÍMICA 3R ESO

Aquest curs l‟àrea de ciències naturals és impartida pels dos departaments (física

i química i biologia i geologia). El professorat imparteix 4 hores setmanals a cada 3r

d‟ESO, començant pels continguts de biologia i geologia i al mes de febrer es

continuarà amb els de física i química.

8.1 Objectius

L‟ensenyament de la física i química té per objectiu contribuir a desenvolupar en

els alumnes les següents capacitats:

- Observar analíticament l‟entorn i descriure científicament els fets

observats.

- Aplicar estratègies científiques en la resolució de problemes relacionats

amb els fets observables a la naturalesa.

- Valorar la ciència com a font de coneixement sobre l‟entorn i com a

instrument de desenvolupament de la tecnologia, que millora les

condicions d‟existència de les persones.

- Mostrar interès pel coneixement de les lleis físiques que expliquen

l‟estructura i el comportament de la matèria, així com les aplicacions

tècniques de dites lleis.

- Participar en activitats i experiències senzilles que permetin verificar els

fets i conceptes estudiats, i valorar positivament el treball d‟equip, propi de

la investigació científica.

- Saber convertir unes unitats amb altres amb factors de conversió.

- Identificar les característiques dels distints estats d‟agregació.

- Diferenciar entre substància simple i substància composta, mescla i

dissolució, element i compost.

- Realitzar separació de mescles.

- Reconèixer la necessitat de l‟obtenció de substàncies pures per la seva

posterior utilització en els diversos camps de l‟activitat humana.

- Fer muntatges de laboratori, observant les normes de seguretat i

reconeixent el nom dels aparells.

- Comprendre l‟estructura i composició de la matèria i la seva organització

en àtoms i molècules, i aplicar els coneixements per explicar les propietats

dels elements i dels compostos.

- Reconèixer l‟existència de les denominades propietats periòdiques dels

elements i justificar mitjançant aquestes la classificació dels elements en

el sistema periòdic.

- Formular compostos binaris i relacionar la fórmula de cada compost amb

la seva composició atòmica.

- Explicar alguns fenòmens elèctrics en relació amb la constitució de la

matèria.

8.2 Continguts.

8.2.1 U.1: LA CIÈNCIA: LA MATÈRIA I LA SEVA MESURA.

Continguts - La ciència.

- La matèria i les seves propietats.

- Definició de magnitud. Fonamentals i derivades .

- Sistema internacional d‟unitats.

- Factors de conversió.

- Representació de gràfics.

- El mètode científic. - Maneig del material de laboratori.

- Realitzar canvis d‟unitats amb factors de conversió.

- Elaborar taules i gràfics.

- Desig de cooperar amb els altres en la realització de tasques.

- Apreciació de la diversitat de perspectives amb què es poden enfocar i

resoldre els problemes científics i tècnics.

- Apreciació de la importància de la creativitat en el treball científic.

- Disposició per criticar les afirmacions mancades de fonament científic i la

utilització indeguda de la ciència.

8.2.2 U.2: LA MATÈRIA : ESTATS FÍSICS

Continguts - Propietats de sòlids, líquids i gasos.

- Teoria cinètico-corpuscular.

- Canvis d‟estat. - Utilitzar instruments de mesura senzills ( balança, proveta, termòmetre,

etc.).

- Construcció i lectura de gràfiques de canvi d'estat.

- Aplicació de la teoria cinètico-corpuscular.

- Sensibilitat per l'ordre i netedat del lloc de treball i del material utilitzat.

- Reconeixement i valoració de la importància del treball en equip en la

planificació i realització d'experiències.

- Reconeixement i valoració de la importància del hàbits de claredat i ordre

en l'elaboració d'informes, en la realització de treballs i en les

exposicions.

8.2.3 U.3: LA MATÈRIA: com es presenta

Continguts - Classificació dels sistemes materials.

- Separació dels components d‟una mescla.

- Dissolucions. Concentració (% en massa i volum i g/l) i solubilitat.

- Separar mescles amb tècniques com filtració , decantació, ...

- Fer càlculs de concentracions en % en massa de solut i concentració en

- Diferenciar elements, composts, dissolucions i mescles heterogènies.

planificació i realització d'experiències.

- Reconeixement i valoració de la importància dels hàbits de claredat i ordre

en l'elaboració d'informes, en la realització de treballs i en les exposicions.

8.2.4 U. 4: La matèria: propietats elèctriques i l’àtom.

Continguts - L'àtom i la seva composició. Models atòmics.

- Nombre atòmic i màssic.

- Configuració electrònica.

- Isòtops d‟un element.

- Calcular els protons, electrons i neutrons d‟un àtom.

- Realitzar configuracions electròniques.

- Reconeixement de la importància dels models i de la seva confrontació

amb els fets empírics.

- Valoració de la provisionalitat de les explicacions com element

diferenciador del coneixement científic i com a base del caràcter no

dogmàtic i canviant de la Ciència.

8.2.5 U.5: ELEMENTS I COMPOSTS QUÍMICS.

Continguts - La taula periòdica. Elements i compost.

- Classificació dels elements

- Compostos més comuns

- Utilització de la taula periòdica.

- Conèixer els símbols dels elements.

- Diferenciar entre metalls- no metalls i gasos nobles.

- Utilització de models moleculars per construir molècules.

- Valorar positivament la ciència com a mitjà de coneixement.

- Mostrar atenció a classe.

- Valoració de la utilització d'una nomenclatura comú.

- Reconeixement i valoració de la importància dels hàbits de claredat i ordre

en la elaboració d'informes, en la realització de treballs i en les

exposicions.

- Reconeixement i valoració de la importància del treball en equip.

8.2.6 U.6: CANVIS QUÍMICS.

Continguts - Canvi físic i canvi químic

- Conservació de la massa.

- Equacions químiques i el seu ajustament.

- Càlculs de massa en reaccions químiques senzilles.

- Identificació dels canvis físics i químics.

- Realització d'exercicis de la llei de conservació de la massa.

- Representació de reaccions químiques senzilles.

- Resoldre problemes i realitzar càlculs amb equacions químiques

senzilles.

- Adonar-se de la importància de determinades reaccions químiques en la

vida diària i en la indústria.

- Valoració crítica de l'efecte dels productes químics presents a l'entorn de la

salut, la qualitat de la vida, el patrimoni artístic, i el futur de la nostra

civilització, analitzant les mesures internacionals que s'estableixen al

respecte.

- Valoració de la capacitat de la ciència per donar resposta a necessitats de la

humanitat mitjançant la producció de materials amb noves propietats i

d‟increment qualitatiu i quantitatiu en la producció d'aliments i medicines.

- Reconeixement de les aportacions de la indústria química en el

desenvolupament i fabricació de nous materials (llibres, plàstics, silicones i

els acers) per a l'increment en la producció d'aliments i a les investigacions

en medicina.

- Crítica dels efectes positius i negatius que produeixen els productes

químics presents en l'entorn sobre la salut, la qualitat de la vida i el medi

ambient.

- Valoració de la possible perillositat dels productes químics utilitzats a la

llar, al lloc de feina, al laboratori, coneixent l'ús adequat de cada un

d'aquests, i respectant-ne les normes de seguretat.

- Interès per conèixer el tractament i l'eliminació dels residus generals a les

reaccions químiques.

U. 1: Mesura i mètode científic - Analitzar l‟objecte d‟estudi de la física i de la química.

- Saber aplicar el mètode científic davant una situació concreta.

- Saber les unitats fonamentals del sistema internacional.

- Saber fer canvis d‟unitats utilitzant factors de conversió.

- Mesurar diferents magnituds (longitud, massa, volum, densitat,

superfície...)

U. 2: La matèria i els seus estats - Aplicar la teoria cinètico-corpuscular per interpretar les propietats de

sòlids, líquids i gasos i els canvis d‟estat.

U. 3: La matèria: com es presenta? - Utilitzar gràfiques de refredament, d‟escalfament o els valors d‟una altre

propietat física per deduir si una mostra de matèria és una substància pura

o una mescla homogènia.

- Saber diferenciar mescles heterogènies, dissolucions, elements i composts.

- Saber calcular la concentració de dissolucions.

U. 4: La matèria: propietats elèctriques i l’àtom - Saber calcular els protons, electrons i neutrons d‟un àtom, així com la

configuració electrònica.

- Utilitzar la taula periòdica.

U. 5 : elements i compostos químics

- Distingir un element químic d‟un compost.

- Saber diferenciar entre metalls i no metalls.

- Conèixer els símbols dels elements més comuns.

- Distingir entre àtom, molècula i cristall.

U. 7: Canvis químics - Utilitzar la teoria atòmica i algun model atòmic d‟estructura de l‟àtom per

explicar la conservació de la massa en tota reacció química i la formació

de noves substàncies a partir d‟altres.

- Explicar les característiques bàsiques de compostos químics d‟interès

social: petroli i derivats, i fàrmacs. Explicar els perills de l‟ús inadequat

dels medicaments. Explicar en què consisteix l‟energia nuclear i els

problemes que en deriven.

8.4 Pràctiques de laboratori, desdoblaments i activitats complementàries i extraescolars.

- Materials de laboratori

- Normes de l‟ús del laboratori

- Aplicació del mètode científic.

- Canvi d‟unitats. Factors de conversió.

- Mesura de la densitat

- Canvis d‟estat

- Activitats sobre la concentració de les dissolucions

- Preparació de dissolucions

- Tècniques de separació de mescles

- Coneixement dels elements químics

- Reaccions químiques

- Construcció de molècules amb models moleculars.

- Càlculs estequiomètrics senzills.

8.5 Atenció a la diversitat

El departament ha previst realitzar adaptacions curriculars individualitzades

per a tots aquells alumnes que ho necessitin, ja sigui per ser catalogats com a alumnes

amb necessitats educatives especials o per tenir dificultats amb la llengua i pertànyer

al programa d‟acollida lingüística (taller de llengua). Aquestes adaptacions s‟han

previst per a cada una de les unitats didàctiques.

8.6 Metodologia

El departament disposa de material adaptat per a cada unitat didàctica. Així

mateix, cada un dels professors elaborarà material nou, si ho troba necessari, adequat

a les necessitats específiques de cada un dels seus alumnes. Principalment aquest

material consisteix en fitxes de treball amb qüestions senzilles que l‟alumne ha d‟anar

contestant. Aquests alumnes participaran igualment en les pràctiques de laboratori,

activitats complementàries i feines de desdoblament.

8.7 Temporalització de l’àrea de Ciències Naturals.

1a AVALUACIÓ

UD 0. Mètode científic.

UD 1. L‟organització del cos humà.

UD 2. La nutrició humana I. Aparells digestiu i respiratori.

UD 3. La nutrició humana II: Aparells circulatori i excretor.

UD 4. Reproducció humana. Aparell reproductor.

2a AVALUACIÓ

UD 5. Relació i coordinació humana.

UD 6. La ciència: la matèria i la seva mesura.

UD 7. La matèria: estats físics.

UD 8. La matèria: com es presenta.

3a AVALUACIÓ

UD 9. La matèria: propietats elèctriques i l‟àtom.

UD.10. Elements i composts químics.

UD.11. Canvis químics.

8.8 Criteris de qualificació El sistema d‟avaluació serà el mateix que per a la resta d‟alumnes, és a dir, es

farà un control en acabar cada unitat (ara bé, adaptat i individualitzat), i s‟avaluarà

tant el quadern, les feines de laboratori i l‟actitud. De totes maneres, en el cas

d‟alumnes amb necessitats es tindrà més en compte la feina de cada dia i l‟actitud que

la nota dels controls, sempre a criteri del professor. El pes de cada apartat apareix a la

següent taula:

70% Exàmens

20% Procediments

10% Actitud i participació

- Per tal d‟aprovar l‟avaluació és necessari que la nota final d‟aquesta sigui igual

o superior a 5, tenint en compte els percentatges esmentats a la taula anterior.

- La nota final de curs és la mitjana de les 3 avaluacions. Per poder aprovar el

curs s‟han d‟haver aprovat al menys 2 de les 3 avaluacions, sempre que la

mitjana de les tres surti aprovada.

- Si l‟alumne no supera la matèria en la convocatòria ordinària de juny, haurà de

venir a la convocatòria extraordinària de setembre on es realitzarà una prova

escrita de tots els continguts de la matèria, a més de lliurar la feina d‟estiu.

L'examen representa el 70% de la nota i la feina d'estiu el 30%. Per poder fer

mitjana s'haurà d'obtenir una nota superior a 3'5 a l'examen.

8.9 Contribució a les competències bàsiques

1.-Comp. en comunicació lingüística 2.-Comp. Matemàtica 3.-Comp. en el coneixement i la interacció amb el món físic 4.-Tract. de la infor. i comp digital 5.-Competència social i ciudadana 6.-Competència cultural i artística 7.-Competència per aprendre a aprendre 8.-Autonomia i iniciativa personal

1 2 3 4 5 6 7 8

UD 6. La ciència: la matèria i la

seva mesura. x x x x

UD 7. La matèria: estats físics x x x x x x

UD 8. La matèria: Com es

presenta. x x x x x

UD 9. La matèria: propietats

elèctriques i l‟àtom. x x x x x x

UD 10. Elements i composts

químics. x x x x x x x

UD 11. Canvis químics.. x x x x x x x

9 TALLER DE CIÈNCIES EXPERIMENTALS Optativa de tercer d’ESO

9.1 OBJECTIUS

Formular i reconèixer problemes i utilitzar estratègies personals coherents amb els

procediments de la ciència en la seva resolució.

Seleccionar, analitzar i interpretar textos científics i divulgatius, així com

informació presentada en forma de dades numèriques o representacions gràfiques.

Utilitzar de forma crítica fonts d‟informació diferents.

Expressar amb claredat les idees científiques, oralment i per escrit, utilitzant amb

correcció el llenguatge científic i, quan sigui necessari, gràfics, diagrames,

símbols i equacions.

Realitzar mesures amb diferents aparells i instruments i interpretar les dades

mitjançant representacions gràfiques i càlculs numèrics o amb tractament

informàtic.

Dissenyar i utilitzar instruments i tècniques de contrastació.

Formular hipòtesis, analitzar variables, dissenyar i realitzar experiments, elaborar

conclusions i comunicar resultats dels treballs pràctics i de les investigacions.

Realitzar treballs en equip, participant activament i ordenadament en debats,

emetent judicis propis raonats amb arguments i escoltant les opinions dels altres

respectuosament.

Tenir una actitud científica i crítica davant la realitat i fomentar la curiositat i el

desig d‟aprofundir en els coneixements.

Valorar el paper de la ciència com a activitat humana i comprendre la importància

del treball dels científics en temes relacionats amb la indústria, el medi ambient, la

societat i la qualitat de vida.

Realitzar els treballs de laboratori o de camp amb seguretat, precisió, neteja i

ordre. Manipular els productes químics, les eines i els instruments de manera

responsable i seguint les normes de seguretat pertinents.

Tractar amb seguretat per a les persones i amb respecte cap al medi ambient els

residus produïts en el laboratori.

9.2 CONTINGUTS

Conceptes

Bloc 1. Utilització d’estratègies pròpies del treball científic

2 Recerca i selecció d‟informació de caràcter científic utilitzant les tecnologies de

la informació i comunicació i altres fonts. Ús de llibres, revistes, documents,

estadístiques, mapes, etc. o realització d‟enquestes i entrevistes per obtenir

informació.

1. Plantejament de problemes de forma operativa i discussió del seu interès i

rellevància.

2. Formulació d‟hipòtesis i prediccions lògiques.

3. Disseny de la investigació. Establiment i control de les variables que hi

intervenen; canvi de la variable independent per comprovar els efectes que produeix

en la variable dependent, mentre es mantenen constants les variables controlades.

4. Disseny i execució de muntatges experimentals, resolució de les dificultats

causades per factors imprevistos i pertorbadors.

5. Observació i descripció d‟objectes i fenòmens. Determinació dels criteris per

realitzar les observacions (color, forma, mida, funció, comportament, etc.), elecció de

la tècnica o dels instruments adequats a les observacions que volen realitzar-se.

6. Recollida directa de dades, amb ajuda d‟aparells o sense, guiada per hipòtesis més

o menys explícites. Elecció de les unitats de mesura.

7. Expressió de mesures i resultats amb la concreció i la precisió adequades.

Reconeixement del caràcter aproximat de la mesura. Utilització de la notació

científica i del sistema internacional d‟unitats.

8. Organització de la informació recollida o de les observacions realitzades.

Ordenació de mesures o dades que caracteritzin un conjunt, establiment de relacions

entre elles. Expressió de les dades en gràfiques, taules o esquemes.

9. Classificació de dades formant grups basats en una o diverses propietats comunes,

interpretació d‟estructures jeràrquiques de classificació i comprensió de la utilitat dels

sistemes unificadors de classificació per a la comunicació.

10. Ús de programes bàsics per a l‟obtenció i el tractament de dades. Anàlisi de dades

organitzades en taules i gràfics.

11. Interpretació de resultats, reconeixement de si verifiquen o no la hipòtesi de

partida, reformulació d‟hipòtesis davant les noves dades experimentals,

reconeixement de les relacions causa-efecte i formulació d‟un model interpretatiu

senzill.

12. Obtenció de conclusions. Anàlisi crítica del treball realitzat, comprensió de la

necessitat de no sobrepassar les conclusions que poden derivar d‟uns resultats per

aconseguir major precisió i rigor en investigacions posteriors.

13. Comunicació dels resultats. Ús de diferents tècniques: exposició oral, informe

escrit, audiovisual, mural, maqueta, etc. Elaboració d‟informes escrits amb

estructura coherent, clars, precisos i ordenats, utilitzant el vocabulari adequat.

Bloc 2. Destreses i tècniques

1. Coneixement i utilització de tècniques bàsiques per treballar de forma eficaç al

laboratori o al camp.

3 Maneig d‟instruments usuals en els laboratoris de ciències experimentals. Ús

d‟instruments de mesura com la balança, el termòmetre, el baròmetre, el cronòmetre,

la brúixola, etc.; d‟instruments d‟observació com el microscopi, la lupa, els

prismàtics, etc.; de material de vidre com la proveta, l‟encenedor d‟alcohol, la caixa

de Petri, etc.; i d‟altres materials com mapes, martells, càmeres fotogràfiques,

enregistradores, etc.

4 Construcció d‟instruments i aparells senzills, com instruments de mesura

diversos, estacions meteorològiques, terraris, aquaris, maquetes, models interpretatius,

5 Utilització correcta dels materials, les substàncies i els instruments bàsics d‟un

laboratori.

6 Comportament conforme a les normes de seguretat i de respecte mediambiental

en el laboratori i en el tractament de residus.

7 Respecte per les condicions de conservació i manteniment dels materials de

treball.

Bloc 3. Actituds relatives a la resolució de problemes i a la visió de la ciència com

a construcció social

1. Adquisició de les actituds característiques del treball científic:

2. Curiositat, necessària per formular preguntes, plantejar-se problemes o el desig de

conèixer i comprendre.

3. Creativitat, necessària per a la formulació d‟hipòtesis, per a la realització del

disseny experimental, per al plantejament del problema o per a la realització del

seu estudi des de perspectives diferents.

4. Confiança en si mateix, ja que la consideració que un mateix pot abordar el

problema és necessària per realitzar una investigació.

5. Constància, necessària per superar les dificultats que van apareixent i per poder

concloure el treball d‟investigació.

6. Raonament de les solucions aparentment òbvies, rigor i precisió.

7. Reconeixement de la importància del treball en equip i del respecte a les

aportacions dels altres en la labor científica i tècnica. Repartiment de responsabilitats i

control mutu del treball assignat a cada membre del grup.

8. Respecte a les regles d‟intercanvi al grup, acceptació de la posada en qüestió de

les idees pròpies, disposició a aportar la informació que es posseeixi i presa en

consideració de les idees i informacions dels altres per modificar el criteri propi.

9. Actitud crítica, capacitat de seleccionar, contrastar i avaluar informacions

procedents de diferents fonts, però també actitud d‟autocrítica davant les opinions

pròpies.

10. Valoració de la ciència com una activitat humana en què intervenen factors de

tipus social o cultural i en la qual pot apreciar-se la provisionalitat de les idees

científiques davant dels dogmes com a veritats immutables.

11. Reconeixement de la importància del coneixement científic per prendre decisions

i per fer front a problemes que ens afecten directament o indirectament.

12. Valoració de les aportacions de les ciències experimentals per donar resposta a les

necessitats dels éssers humans i per millorar les condicions de la seva existència, així

com per apreciar la diversitat natural i cultural i gaudir-ne, i per participar en la seva

conservació, protecció i millora.

13. Reconeixement de les relacions de les ciències experimentals amb la tecnologia, la

societat i el medi ambient, considerant les possibles aplicacions de l‟estudi realitzat i

les seves repercussions.

14. Respecte a l‟entorn natural i reforç d‟actituds favorables a la seva conservació i

protecció, tot fent atenció a les circumstàncies ambientals relatives a la insularitat de

la nostra Comunitat.

Per tractar i treballar tots els aspectes que apareixen en els blocs de continguts del

currículum es dividirà aquesta matèria en 6 grans blocs temàtics de pràctiques:

1. Treball en el laboratori de Ciències .

Normes de seguretat (es veu a Ciències de la naturalesa)

Material de laboratori i el seu ús

2. Mètode científic (es veu a Ciències de la naturalesa)

Etapes del mètode científic

Aplicació a casos concrets

3. Història de les ciències

4. Ciències a la vida quotidiana

5. Ecosistemes de les Illes Balears

Les plantes. Característiques generals.

La vegetació.

Els ecosistemes

Les espècies autòctones del jardí del centre.

6. Impactes ambientals

Els grans problemes ambientals globals

Els estudis d‟impacte ambiental

Estudi de casos

7. Biotecnologia

Tècniques i aplicacions usades en biotecnologia

Aspectes ètics

9.3 TEMPORITZACIÓ

Blocs temàtics

1a avaluació 2a avaluació 3a avaluació

Treball en el laboratori de

Ciències

Ciències a la vida

quotidiana

Ciències a la vida

quotidiana

Mètode científic Impactes ambientals Biotecnologia

Història de les ciències

Les espècies autòctones del

jardí del centre

Les espècies autòctones

del jardí del centre

Ecosistemes de les Illes

Blocs temàtics

Balears

9.4 CONTRIBUCIÓ DE LA MATÈRIA A L’ADQUISICIÓ DE LES COMPETÈNCIES BÀSIQUES

Aquesta matèria està relacionada amb la capacitat per conèixer el món físic i

interactua-hi. El coneixement i la intervenció en el món físic requereix l‟aprenentatge

dels principals conceptes de cadascuna de les ciències de la naturalesa però també

implica fer ciència, és a dir, aprendre a utilitzar els procediments científics i adquirir

els valors de l‟activitat científica. La matèria desenvolupa aquesta competència a

través de la familiarització amb el treball científic.

En el procés d‟investigació o resolució de problemes s‟ha de mesurar, fer càlculs

matemàtics, elaborar i interpretar gràfics, representar, utilitzar models matemàtics...

Totes aquestes operacions estan relacionades amb la competència matemàtica.

Una part important de l‟activitat científica és la comunicació. A través de l‟elaboració

d‟informes d‟investigació i de l‟exposició dels treballs realitzats es contribueix a la

competència en comunicació lingüística, oral i escrita. Perquè hi hagi una adequada

comunicació científica, ja sigui oral o escrita, és necessari elaborar un discurs en el

qual s‟utilitzi la terminologia adient, s‟argumenti, s‟expliquin i es descriguin fets,

s‟estableixin relacions entre idees, fets, fenòmens... La utilització del català com a

llengua de comunicació científica pot contribuir de forma molt important a capacitar

els alumnes per poder-se expressar en aquesta llengua en tots els àmbits de la seva

activitat.

A través d‟aquesta matèria s‟han de treballar els procediments relacionats amb la

recerca i la selecció d‟informació a diferents fonts i el seu tractament. Tots aquests

procediments estan relacionats amb la competència en el tractament de la informació

i la competència digital. Un instrument fonamental per al tractament de la informació

són les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Aquestes tecnologies

permeten la comunicació, la recerca d‟informació, les simulacions i visualitzacions de

situacions, l‟obtenció i el tractament de dades, etc.

La contribució de la matèria taller de ciències a la competència social i ciutadana està

relacionada, bàsicament, amb el paper de la ciència en la preparació de futurs

ciutadans d‟una societat democràtica que puguin participar activament en la presa

fonamentada de decisions. Els continguts, fonamentalment procedimentals i

actitudinals, que s‟aprenen en la matèria estan relacionats amb la resolució de

problemes i amb la presa de decisions, competències bàsiques que hauria de tenir

qualsevol ciutadà o ciutadana. Per prendre decisions s‟han d‟utilitzar procediments i

valors relacionats amb la recerca i el tractament de la informació, amb el raonament,

la responsabilitat, la coherència...

La matèria també contribueix a la competència cultural i artística. La pràctica

científica no és només una activitat que es desenvolupa dins una determinada cultura,

és també cultura. Una part d‟aquesta cultura és la llengua. La utilització de la llengua

catalana per a la comunicació a l‟aula i al laboratori contribueix a augmentar l‟interès

per la cultura pròpia. Per altra banda, les capacitats com ara l‟observació, la intuïció,

la imaginació, la creativitat... són comunes a la ciència i a l‟art.

La capacitat de resoldre problemes és fonamental per desenvolupar la competència

per aprendre a aprendre. De fet, s‟aprèn a través de la resolució de problemes, la qual

cosa comporta plantejar-se qüestions sobre els fenòmens del nostre entorn i donar

respostes coherents i imaginatives, tenir la capacitat de treballar en grup i saber

compartir el coneixement amb els altres.

El treball científic forma part de l‟activitat racional, la qual cosa suposa qüestionar

dogmes i prejudicis, i d‟aquesta manera contribueix al desenvolupament de

l’autonomia i la iniciativa personal. L‟activitat científica potencia l‟autoestima i les

capacitats d‟enfrontar-se amb criteri propi a problemes oberts, de saber resoldre les

dificultats, d‟assumir de forma autocrítica els errors com a part del procés de

descobriment, de participar en la recerca temptativa de solucions i, en síntesi,

d‟implicar-se amb responsabilitat, confiança i creativitat en la pràctica científica.

9.5 METODOLOGIA I ORGANITZACIÓ

Bona part dels objectius d‟aquesta matèria es corresponen amb els procediments,

habilitats, tècniques, valors… propis del treball científic. Però això no vol dir que els

conceptes no hi hagin de ser presents. Convé, per tant, tenir en compte que els

procediments i les actituds han de ser treballats en relació amb teories, lleis o principis

bàsics de les ciències.

Les activitats fonamentals que han de dur a terme els alumnes han de ser els treballs

pràctics en petit grup realitzats dins el laboratori o al camp. Es poden plantejar les

petites investigacions com a estratègies per resoldre problemes, entesos com a

situacions que presenten dificultats per a les quals l‟alumnat no disposa de solucions

immediates i evidents.

Pel que fa a la seqüenciació, és convenient anar incrementant gradualment la dificultat

al llarg del curs, de manera que les activitats inicials siguin relativament senzilles i les

finals, més complexes. Les experiències, els experiments il·lustratius, els exercicis

pràctics i les petites investigacions han de ser prou diversos com per atendre alumnes

de característiques diferents.

L‟alumnat ha de tenir un paper actiu en tot el procés d‟ensenyament-aprenentatge.

Els alumnes han d‟incrementar els seus coneixements en realitzar les activitats i,

d‟altra banda, han de valorar el treball cooperatiu com una de les formes més idònies

de cercar respostes científiques als problemes. Per tant, s‟ha d‟estimular i facilitar el

treball en petit grup o en gran grup tant a l‟aula com al laboratori.

Pel que fa a l‟espai, essent eminentment pràctic l‟enfocament d‟aquesta matèria, és

desenvoluparà al laboratori. S‟ha de tenir especial esment a les normes de seguretat i

al tractament de residus, i també a l‟ordre, la neteja i el respecte al medi.

Si les possibilitats d‟experimentació en el laboratori no permeten reproduir les

condicions que es voldrien estudiar, serà recomanable fer ús de models i simulacions.

Per a això s'utilitzaran la informàtica, la xarxa i els documents audiovisuals, siguin o

no interactius.

De cada problema o petita investigació s‟ha de presentar el corresponent informe o

memòria, que ha d‟incloure la formulació del problema, l‟emissió d‟hipòtesis, el

disseny experimental, els muntatges, l‟estratègia i les tècniques aplicades, les

conclusions que es poden derivar dels resultats i la bibliografia (webgrafia) utilitzada.

No s‟ha d‟oblidar tampoc la importància de treballar les exposicions orals dels treballs

i la conveniència de fomentar l‟ús de les TIC en aquestes exposicions (elaboració de

pàgines web, de powerpoints,…).

A l’IES Puig de Sa Font, el taller de ciències experimentals és una matèria optativa

adreçada a 3r d'ESO, de dues hores setmanals, que en el nostre centre compta amb dos

grups: un grup el formen els alumnes de 3r d'ESO A i l'altre grup els alumnes de 3r

d'ESO C.

Els conceptes es distribuiran de la següent manera: una de les dues hores de la

setmana es dedicarà al jardí; per això, els alumnes en aquesta hora s'encarregaran de

la posada a punt i el manteniment d'un jardí botànic escolar de plantes autòctones que

es va iniciar el curs acadèmic 2009/2010. L‟altra hora setmanal es destinarà a tractar

la resta de continguts, sempre tenint com a espai de feina el laboratori de ciències.

9.6 AVALUACIÓ

9.6.1 Criteris d’avaluació

Saber formular i resoldre problemes.

Es tracta d’avaluar si l’alumnat és capaç de formular problemes relacionats amb

el medi natural i social, d’ elaborar hipòtesis, de dissenyar estratègies de

resolució, d’aplicar-les i de treure’n les conclusions oportunes. No es tracta

d’aplicar un conjunt de regles sinó de ser capaços d’abordar situacions obertes

que puguin presentar diverses solucions.

Aplicar conceptes bàsics de la ciència.

Es tracta que l’alumnat sigui capaç d’assolir els conceptes bàsics de la ciència

per poder-los aplicar a la resolució de problemes relacionats amb les situacions

quotidianes.

Saber utilitzar de forma crítica les distintes fonts.

Es pretén valorar si els estudiants analitzen de manera sistemàtica i rigorosa les

diferents fonts d’informació, distingint el que és rellevant del que és accessori,

així com les dades de les opinions.

Saber utilitzar instruments i tècniques d‟investigació.

Es pretén valorar la capacitat de l’alumnat per seleccionar, aplicar i utilitzar els

instruments i les tècniques d’investigació més adequades per a l’estudi i la

resolució de problemes i qüestions que siguin habituals en els treballs de camp i

de laboratori.

Reconèixer la importància del treball en equip per a la resolució de problemes.

Es tracta d’avaluar si l’alumnat és capaç de treballar en equip, d’argumentar i de

participar en la resolució dels problemes plantejats.

Valorar la importància que tenen els models teòrics proposats per la ciència.

Es pretén que l’alumnat valori la importància dels models teòrics, però que a la

vegada sigui capaç de relativitzar-los per poder estudiar i comparar diverses

explicacions d’un mateix fenomen, o bé analitzar les conseqüències dels avenços

tecnològics.

Elaborar conclusions.

Es tracta de veure si els alumnes són capaços d’extreure informació a partir de

gràfics i de taules i de comunicar amb claredat les conclusions d’un treball

realitzat.

9.6.2 Instruments d'avaluació

Els instruments d‟avaluació que es tindran en compte per a l‟obtenció d‟informació

del procés d‟ensenyament/aprenentatge són els següents:

1 Observació directa: diari del professor, per tal de recollir informació del

comportament dins l‟aula, el laboratori i el jardí de plantes autòctones.

2 Treball al laboratori classe (inici de l‟elaboració d‟informes de pràctiques,

exposicions orals, activitats de recerca, treballs monogràfics, etc.) així com

també la feina que s‟anirà dissenyant al llarg de l‟any sobre jardí de plantes

autòctones (redacció d‟un llibret o dossier explicatiu de la seva història, fitxes

explicatives de plantes que hi podem trobar, etc.).

9.6.3 Criteris de qualificació

La qualificació de l‟avaluació es calcularà de la següent manera:

- Quadern de laboratori i exposicions: 40%

- Feina al jardí: 40%

-Actitud,puntualitat, participació, comportament al laboratori i al jardí: 20 %

L‟alumne aprovarà el curs si té les tres avaluacions aprovades o recuperades. També

pot aprovar si en té dues aprovades i una de suspesa, sempre que la mitja de les tres

surti aprovada. La nota final serà la mitjana de les tres avaluacions realitzades durant

el curs.

Si l‟alumne no supera la matèria en la convocatòria ordinària de juny, haurà de

presentar-se a la convocatòria de setembre. El professorat li comunicarà quin serà el

procediment a seguir.

9.7 RECURSOS DIDÀCTICS

Material i protocols de pràctiques de laboratori

Articles de caire científic

Recursos multimèdia

Material de treball de camp per al jardí de plantes autòctones.

9.8 ACTIVITATS EXTRAESCOLARS

Si el professorat ho troba adient, es programaran sortides a zones properes al centre.

10 Programació de Física i Química de 4t d’E.S.O

10.1 Objectius.

- Observar i explicar científicament el moviment dels cossos i conèixer les lleis

que regeixen el moviment rectilini uniforme i l'uniformement accelerat.

- Reconèixer els efectes de les forces sobre els cossos, tant sobre els que estan

en moviment com sobre els que estan en repòs.

- Conèixer els efectes de les forces en els fluids.

- Conèixer la llei de la gravitació universal, utilitzar els coneixements sobre les

forces gravitatòries per explicar els moviments dels planetes i comprendre els

efectes d‟aquestes forces sobre el nostre planeta.

- Reconèixer les formes d‟energia i les seves transformacions, així com la seva

conservació en els sistemes físics.

- Explicar, mitjançant conceptes i magnituds físiques, alguns fenòmens

observables en la naturalesa, com el moviment dels planetes, la caiguda lliure,

la pèrdua d‟energia en forma de calor en un motor, etc.

- Descriure algunes reaccions químiques fàcilment observables (combustió,

corrosió, etc.) i explicar com es produeixen.

- Conèixer la importància de la química del carboni.

- Conèixer algunes innovacions científiques i tecnològiques de gran

importància, així com les bases teòriques que han permès el seu

desenvolupament.

- Aplicar estratègies científiques en la resolució de problemes relacionats amb

fets observables en la naturalesa.

- Participar en activitats i experiències senzilles que permetin verificar els fets i

conceptes estudiats, i valorar positivament el treball en equip.

- Valorar la ciència com a font de coneixement sobre l‟entorn i com a motor del

desenvolupament de la tecnologia, la qual millora les condicions de vida de les

persones.

- Mostrar interès pel coneixement de les lleis físiques que permeten explicar el

comportament de la matèria, així com per les aplicacions tècniques d‟aquestes

lleis.

10.2 Continguts

BLOC 1 .- L’àtom i els canvis químics

Tema 1. Sistema periòdic i enllaç.

Conceptes

- L‟estructura de l‟àtom. El sistema periòdic dels elements químics.

- Classificació de les substàncies segons les seves propietats. L‟enllaç químic:

enllaços iònic, covalent i metàl·lic.

- Interpretació de les propietats de les substàncies segons el tipus d‟enllaç.

Estudi experimental.

Procediments

- Classificar els elements en metalls i no metalls

- Classificar els elements en els diversos grups del Sistema Periòdic

- Descriure com són les unions entre els àtoms a l‟enllaç iònic.

- Descriure com són les unions entre els àtoms a l‟enllaç covalent.

- Descriure com són les unions entre els àtoms a l‟enllaç metàl·lic.

Actituds

- Valorar la classificació dels elements com un pas endavant cap al millor

coneixement de les seves propietats.

- Habituar-se a utilitzar conceptes teòrics per explicar la formació de les

substàncies i les seves característiques bàsiques.

Tema 2. Formulació inorgànica.

Conceptes

- Introducció a la formulació i nomenclatura dels compostos inorgànics segons

les normes de la IUPAC.

Procediments

- Formular compostos inorgànics senzills seguint les normes de la IUPAC.

Actituds

- Valoració de la utilització d‟una nomenclatura comú.

Tema 3. La reacció química.

Conceptes

- Interpretació d‟una reacció química com a ruptura i formació d‟enllaços.

- El mol com a unitat de quantitat de substància.

- Relacions estequiomètriques i volumètriques en les reaccions químiques.

Dissolucions. Gasos.

- Intercanvi d‟energia en les reaccions químiques. Reaccions endotèrmiques i

exotèrmiques.

- Velocitat de reacció. Disseny i realització d‟experiències per determinar els

factors que la poden modificar.

- Importància de les reaccions químiques en els processos relacionats amb els

éssers vius i amb la indústria.

Procediments

- Identificar correctament una transformació química.

- Utilitzar les diferents tècniques de laboratori per comprovar l‟efecte dels

distints factors que afecten a la velocitat de reacció.

- Resolució d‟activitats i exercicis d‟aplicació.

- Resolució de problemes

Actituds

- Valorar la importància de la Química en les nostres activitats quotidianes.

- Relacionar l‟evolució dels conceptes científics amb fets històrics importants.

- Mantenir unes normes de seguretat, d‟ordre i de neteja en el laboratori.

Tema 4. Formulació orgànica.

Conceptes

- Interpretació de les peculiaritats de l‟àtom de carboni: possibilitats de

combinació amb l‟hidrogen i altres àtoms.

- Les cadenes carbonades.

- Els hidrocarburs i la seva importància com a recursos energètics. El problema

de l‟increment de l‟efecte hivernacle: causes i mesures per prevenir-lo.

- Macromolècules: importància en la constitució dels éssers vius.

- Els plàstics: importància per a la vida quotidiana. Reciclatge.

- Valoració del paper de la química en la comprensió de l‟origen i

desenvolupament de la vida.

Procediments

- Construcció de models de molècules orgàniques senzilles.

- Utilització de les normes de formulació i nomenclatura per a hidrocarburs,

alcohols i àcids orgànics senzills.

Actituds

- Valorar la importància dels composts orgànics en els éssers vius i en

l‟obtenció de productes útils per les nostres activitats quotidianes.

- Manifestar una actitud crítica davant el consum excessiu de plàstics i valorar la

seva recuperació i el reciclatge.

Moviment i Forces

Tema 5. El moviment

Conceptes

- Caràcter relatiu del moviment. Estudi qualitatiu dels moviments rectilinis i

curvilinis.

- Estudi quantitatiu del moviment rectilini i uniforme. Acceleració. Galileu i

l‟estudi experimental de la caiguda lliure.

- Anàlisi dels moviments quotidians. Estudi experimental de moviments

senzills.

Procediments

- Disseny i realització d‟experiències per a l‟anàlisi dels distints tipus de

moviments senzills.

- Anàlisi I interpretació de gràfiques I taules.

- Estudi de fenòmens d‟inducció per a l‟obtenció de la llei de caràcter universal

sempre que sigui possible.

- Observació i anàlisi de moviments que es produeixen en la vida quotidiana.

- Utilització del mètode científic en totes les observacions que realitzem.

Actituds

- Disposició científica davant el plantejament d‟interrogants al voltant de fets

que ocorren al nostre entorn.

- Potenciació del treball individual i en equip.

- Aproximació del coneixement científic a les situacions de la vida real.

Tema 6. Les forces.

Conceptes

- Identificació de forces que intervenen en la vida quotidiana: formes

d‟interacció.

- Composició de forces. Equilibri de forces.

- Les lleis de Newton de la dinàmica. Aplicacions. Forces de fregament.

Procediments

- Mesurar les forces i comprovar el seu caràcter vectorial.

- Composar i descomposar forces.

- Comprovar com es poden equilibrar diferents forces.

- Comprovació del compliment de les lleis físiques en els cossos que ens

envolten, tractant d‟explicar els seus moviments senzills.

- Formulació de models o hipòtesis que expliquen un moviment concret.

- Disseny i realització d‟experiències que permeten comprovar una hipòtesi

determinada.

- Resolució d‟activitats i exercicis numèrics

Actituds

- Desenvolupament amb rigor i cura en la planificació i realització

d‟experiències i mesures, així com en la seva representació.

- Valoració positiva del fet de plantejar interrogants davant fenòmens

quotidians.

- Valoració dels hàbits de claredat, neteja i ordre en l‟elaboració i presentació

d‟exercicis, informes, activitats, etc.

- Comprensió de la importància de la precisió del llenguatge i del rigor

matemàtic en l‟expressió oral i escrita dels conceptes estudiats.

Tema 7. Forces gravitatòries.

Conceptes

- L‟astronomia: implicacions pràctiques i el seu paper en les idees sobre

l‟Univers.

- El sistema geocèntric. El seu qüestionament i el sorgiment del model

heliocèntric.

- Copèrnic i la primera gran revolució científica. Valoració i implicacions de

l‟enfrontament entre dogmatisme i llibertat d‟investigació. Importància del

telescopi de Galileu i les seves aplicacions.

- Ruptura de la barrera entre cel i Terra: la gravitació universal i el pes dels

cossos.

- La concepció actual de l‟Univers. Valoració d‟avenços científics i tecnològics.

Aplicacions dels satèl·lits.

Procediments

- Descriure els principals components cosmològics de l‟Univers.

- Calcular les distàncies entre objectes estel·lars.

- Calcular les forces d‟atracció entre els cossos.

- Calcular el pes dels cossos segons el planeta en que es troben.

- Calcular els diferents valors de la gravetat a la Terra.

Actituds

- Considerar la petita importància que té el nostre planeta en l‟ordre cosmològic

universal.

- Considerar que les forces gravitacionals són bàsiques no només al nostre

planeta, sinó també a tot l‟Univers.

Energia, treball i calor.

Tema 8. Treball i energia.

Conceptes

- Valoració del paper de l‟energia a les nostres vides. Naturalesa, avantatges i

inconvenients de les diverses fonts d‟energia.

- Conceptes de treball i energia. Estudi de les formes d‟energia: cinètica i

potencial gravitatòria.

- Estudi de l‟eficàcia en la realització d‟un treball: concepte de potència.

- Llei de conservació i transformació de l‟energia i les seves implicacions.

Procediments

- Obtenció de la informació mitjançant l‟observació natural.

- Identificació i anàlisi de situacions relacionades amb l‟energia i el treball.

- Identificació de fenòmens del voltant ens els que es produeixen

transformacions d‟energia, sobre tot de potencial a cinètica i al contrari.

- Utilització del Principi de Conservació de l‟Energia Mecànica aplicant-lo a

aparells i màquines d‟ús quotidià, identificant les energies transformades i

comparant consums i rendiments.

- Anàlisi d‟algunes màquines simples.

Actituds

- Valoració de la importància que les magnituds d‟energia, treball i potència

tenen en la indústria i la tecnologia.

- Valoració de la necessitat d‟explotar racionalment les fonts d‟energia, sobre tot

aquelles que no són renovables.

Tema 9. Forces i pressions en fluids.

Conceptes

- La pressió. Principi fonamental de l‟estàtica de fluids.

- La pressió atmosfèrica: disseny i realització d‟experiències per posar-la de

manifest.

- Principis de Pascal i d‟Arquímedes. Aplicacions a la vida quotidiana.

Procediments

- Disseny i realització d‟experiències amb emissió d‟hipòtesis i control de

variables per a determinar magnituds com la pressió i la força de l‟empenta

deguda als fluids.

- Identificació de forces que intervenen en diferents situacions de la vida

quotidiana.

Actituds

- Disposició al plantejament d‟interrogants davant els fets que passen al nostre

entorn.

planificació i realització d‟experiències.

- Responsabilitat i prudència en la pràctica d‟esports relacionats amb la nàutica.

- Reconeixement i valoració de la importància de la hidrostàtica en la nostra

vida quotidiana.

Tema 10. Transferència d’energia: calor.

Conceptes

- Concepte de temperatura, calor i energia tèrmica.

- Efectes de la calor sobre els cossos: canvi de temperatura, canvi d‟estat i

dilatació

- Equivalència entre calor i treball

- Mecanismes de transmissió de calor: conducció, convecció i radiació

Procediments

- Canvi d‟unitats de la temperatura

- Calor absorbit i cedit en un canvi d‟estat

- Representació gràfica de la temperatura en un canvi d‟estat

- Pas de calories a joules

- Aplicació dels mecanismes de transport de calor a casos de la vida quotidiana

Actituds

- Diferenciar entre temperatura i calor

- Identificar la calor com a transferència d‟energia

- Ser conscient de la importància de l‟aïllament en l‟estalvi energètic casolà

10.3 Criteris d’avaluació Amb els següents criteris d‟avaluació s‟indica quins són els objectius mínims que s‟ hauran d'assolir. 1. Utilitzar la teoria atòmica per explicar la formació de noves substàncies a partir

d‟altres preexistents.

2. Diferenciar entre processos físics i químics.

3. Saber utilitzar la taula periòdica.

4. Conèixer els conceptes de massa molecular i de mol i aplicar-los a problemes

numèrics.

5. Distingir els distints tipus d‟enllaç i conèixer les propietats del compost format.

6. Formular correctament compostos inorgànics.

7. Realitzar càlculs estequiomètrics a partir d‟equacions químiques prèviament

ajustades.

8. Analitzar les reaccions químiques que intervenen en processos energètics

fonamentals.

9. Formular compostos senzills de carboni, diferenciant entre compostos saturats i

insaturats.

10. Descriure les característiques d‟un moviment a partir de gràfics espai-temps i

velocitat-temps.

11. Resoldre problemes on intervinguin moviments rectilinis uniformes i

uniformement accelerats i de moviments circulars uniformes. Diferenciar les

unitats de velocitat I acceleració, com també entre magnituds angulars i lineals.

12. Identificar les forces que actuen sobre un cos i explicar-les segons les lleis de la

dinàmica. Dibuixar-les correctament i indicar les possibles interaccions del cos en

relació a altres cossos.

13. Resoldre problemes sobre el moviment rectilini d‟objectes sobre els quals actuen

forces constants.

14. Conèixer les forces gravitatòries i resoldre problemes relacionats amb l‟atracció

entre masses i l‟acceleració de la gravetat en els planetes.

15. Diferenciar els conceptes de treball, potència i energia i aplicar-los a la resolució

de problemes.

16. Explicar la conservació de l‟energia i la seva importància en els sistemes físics.

Relacionar la variació de l‟energia mecànica que s‟ha produït en un determinat

procés amb el treball que s‟ha realitzat.

10.4 Temporalització

Els continguts es distribuiran en tres grans blocs:

BLOC 1 .- L‟àtom i els canvis químics

BLOC 2 .- Moviment i Forces

BLOC 3 .- Energia, treball i calor.

La temporalització i correspondència de cada bloc amb les unitats del llibre és la

següent:

AVALUACIÓ

Tema 1. Sistema periòdic i enllaç. Tema 2. Formulació inorgànica. Tema 3. La reacció química. Tema 4. Formulació orgànica.

AVALUACIÓ

Tema 5. El moviment. Tema 6. Les forces. Tema 7. Forces gravitatòries.

AVALUACIÓ

Tema 8. Treball i energia Tema 9. Forces i pressions en fluids. Tema 10. Transferència d’energia: calor.

Examen 80 %

Feina diària Pràctiques de laboratori

Actitud 20 %

Per tal d‟aprovar l‟avaluació és necessari que la nota final d‟aquesta sigui

igual o superior a 5, tenint en compte els percentatges esmentats a la taula

anterior.

La nota final de curs és la mitjana entre la nota de física i la nota de química.

Per poder fer la mitjana s‟ha de tenir més d‟un 4 a cada part.

Si l‟alumne no supera la matèria en la convocatòria ordinària de juny, haurà de

presentar-se a la convocatòria extraordinària de setembre on realitzarà una

prova escrita de tots els continguts de la matèria, és a dir, s‟haurà d‟examinar

de tota la matèria donada durant el curs (80% de la nota). A més a més, haurà

de lliurar la feina d'estiu (20% de la nota).

10.6 Pràctiques de laboratori

- Observació de propietats de diferents elements químics.

- Classificació de substàncies segons el tipus d‟enllaç.

- Estudi dels factors que influeixen en una reacció química.

- Estudi del moviment rectilini uniforme.

- Estudi del moviment rectilini uniformement accelerat.

- La força de fregament.

- Càlcul de g amb el pèndol.

10.7 Contribució a les competències bàsiques 1.-Comp. en comunicació lingüística 2.-Comp. Matemàtica 3.-Comp. en el coneixement i la interacció amb el món físic 4.-Tract. de la infor. i comp digital 5.-Competència social i ciudadana 6.-Competència cultural i artística 7.-Competència per aprendre a aprendre 8.-Autonomia i iniciativa personal

1 2 3 4 5 6 7 8

Tema 1. sistema periòdic i enllaç x x x x x x Tema 2. Formulació inorgànica x x x x Tema 3. La reacció química x x x x x x

Tema 4. Formulació orgànica. x x x x Tema 5. El moviment x x x x x x

Tema 6. Les forces. x x x x x x x Tema 7. Forces gravitacionals. x x x x x x x x Tema 8. Treball i energia x x x x x x Tema 9. Forces i pressions en fluids.

x x x x x x

Tema 10. Transferència d’energia: calor

x x x x x x

11 Programació física i química 1r batxillerat

11.1 Objectius L‟ensenyament de la física i química en l‟etapa de batxillerat tendrà com a objectius

desenvolupar en l‟alumnat les capacitats següents:

1. Conèixer i comprendre els conceptes bàsics, les lleis fonamentals, les teories i els

models més importants i generals de la física i de la química, per tenir una visió

global del desenvolupament d‟aquestes ciències i una formació científica bàsica

que els permeti avançar en estudis ulteriors.

2. Aplicar els conceptes, lleis, teories i models de la física i la química per explicar

situacions reals i de la vida quotidiana, com també per elaborar estratègies per

plantejar i resoldre problemes, tant qualitatius com quantitatius.

3. Comprendre la importància de la física i de la química per participar com a

ciutadans en la necessària presa de decisions fonamentades al voltant de

problemes locals i globals als quals s‟enfronta la humanitat, i contribuir a construir

un futur sostenible, participant en la conservació, protecció i millora del medi

natural i social.

4. Utilitzar amb autonomia estratègies d‟investigació pròpies de les ciències

(plantejament de problemes, formulació d‟hipòtesis fonamentades, recerca

d‟informació, elaboració d‟estratègies de resolució de problemes, disseny i

realització de treballs experimentals, anàlisis de resultats, etc.) relacionant els

conceptes apresos amb els que ja tenien, per tal de construir un cos coherent de coneixements.

5. Expressar pensaments que impliquin conceptes científics bàsics de la física i de la

química amb coherència, claredat i precisió, tant en un context científic adequat al

seu nivell de coneixement com per explicar-los en conversacions quotidianes.

6. Utilitzar de manera habitual les tecnologies de la informació i la comunicació per

a realitzar simulacions, tractar dades, i extraure i utilitzar informació de diferents

fonts, avaluar-ne el contingut i adoptar decisions.

7. Dissenyar i realitzar activitats experimentals, tot fent ús dels coneixements

científics adquirits, utilitzant una tecnologia adequada i prestant una especial

atenció a les normes de seguretat i al tractament de residus.

8. Analitzar i comparar hipòtesis de forma crítica, per tal de reconèixer el caràcter

dinàmic, creatiu i evolutiu d‟aquestes ciències, com també valorar les aportacions

dels gran debats científics al desenvolupament del pensament humà.

9. Reconèixer i valorar la dimensió cultural del coneixement científic en l‟àmbit de

la física i la química com a element inseparable del coneixement general i de la

formació integral de les persones, com també saber valorar les relacions amb la

tecnologia i les repercussions en aspectes socials i en el medi ambient.

10. Mantenir actituds pròpies del pensament científic, com la curiositat, l‟esperit

crític, la tendència al treball sistemàtic i rigorós, i un punt de vista tolerant i no

dogmàtic.

11.2 Continguts

Continguts generals

- Plantejament de problemes i preguntes de forma clara i objectiva.

- Aplicació de lleis, principis i relacions entre variables per formular prediccions

i trobar respostes a qüestions més o menys obertes.

- Reconeixement, generació i exposició d‟hipòtesis.

- Planificació i desenvolupament d‟experiments controlats per contrastar

hipòtesis.

- Formulació i aplicació de conclusions raonables obtingudes en una

investigació o en la resolució de problemes.

- Utilització de models teòrics i experimentals per verificar i explicar diferents

fenòmens naturals.

- Resolució de problemes teòrics i aplicats mitjançant l‟ús de tècniques bàsiques

de l‟àmbit científic i l‟aplicació de conceptes.

- Selecció i aplicació de tècniques i maneig d‟instruments usuals en els

laboratoris de química i de física, com també l‟adquisició d‟hàbits que

impliquin un maneig i una cura correctes del material, i un comportament

conforme a les normes de seguretat en el laboratori i en el tractament de

residus.

- Realització d‟informes escrits amb estructura coherent i presentació adient per

exposar el plantejament, el desenvolupament i els resultats d‟una investigació.

- Expressió de mesures i resultats amb la concreció i la precisió adequades.

- Selecció i maneig, amb disposició crítica, de diferents fonts d‟informació.

- Expressió de missatges científics amb coherència, claredat i precisió, tot usant

el vocabulari adequat.

- Respecte a l‟entorn natural i afermament d‟actituds favorables a la seva

conservació i protecció, tot fent atenció a les circumstàncies ambientals

relatives a la insularitat de la nostra comunitat.

- Reconeixement de la importància del treball en equip i el respecte a les

aportacions dels altres en la labor científica i tècnica.

- Adquisició de les actituds característiques del treball científic: raonament de

les solucions, rigor, precisió, creativitat, curiositat i obertura a noves idees.

Unitat 1. Magnituds i unitats a la química.

1.1. Massa. Unitats

- Massa atòmica.

- Massa molecular.

- Unitat de massa atòmica.

1.2. Volum.

1.3 Nombre de partícules. Nombre d‟Avogadro

1.4. Mol

- Massa molar

- Volum molar

1.5. Altres magnituds i unitats, múltiples i submúltiples. Factors de conversió.

Xifres significatives

Notació científica

Unitat 2. Estats de la matèria. Els gasos

2.1. Estats d‟agregació de la matèria

2.2. Explicació dels canvis

2.3. Lleis dels gasos perfectes o ideals

Gay Lussac

Llei general dels gasos perfectes

Avogadro

Equació general dels gasos

2.4.Aplicacions de l‟equació general dels gasos

masses moleculars

densitat d‟un gas

densitats relatives

Unitat 3. Mescles i dissolucions

3.1. Mescles homogènies i heterogènies

3.2. Dispersions

3.3. Dissolucions

3.4. Tipus de dissolucions

3.5. Composició de les dissolucions

- Tant per cent en massa (en volum i mixt)

- Grams per litre.

- Molaritat

- Molalitat

- Fracció molar

3.6. Solubilitat

soluble i insoluble

miscible i immiscible

saturada i sobresaturada

corbes de solubilitat

3.7. Mescla de gasos.

Pressió parcial

Llei de Dalton

Unitat 4. Estructura atòmica. Taula periòdica

4.1. Els models atòmics i la seva evolució històrica.

4.2. Elements químics i isòtops. Nombre atòmic. Nombre de massa.

4.3. Model de Bohr

4.4. Model mecanico-quàntic de l'àtom. Orbitals.

4.5. Configuració electrònica.

4.6. Descripció de la taula periòdica.

4.7. Configuració electrònica i taula periòdica.

4.8. Propietats periòdiques:

- Radi atòmic.

- Energia d‟ionització.

- Electroafinitat.

- Electronegativitat.

- Caràcter metàl·lic.

Unitat 5. Formulació i nomenclatura inorgànica.

5.1. Introducció. Conceptes generals

5.2. Valències / nombres d‟oxidació

5.3. Nomenclatura dels elements

5.4. Compostos binaris

5.4.1. Hidrurs i altres compostos binaris amb hidrogen

5.4.2. Òxids

5.4.3. Peròxids

5.4.4. Altres compostos binaris

5.5. Compostos ternaris i quaternaris

5.5.1. Hidròxids

5.5.2. Oxoàcids

5.5.3. Oxosals

5.5.4. Sals àcides

5.6. Ions

5.6.1. Ions monoatòmics i homonuclears

5.6.2. Ions heteropoliatòmics

Unitat 6. Introducció a la química orgánica. Formulació i nomenclatura

6.1 INTRODUCCIÓ

6.2. HIDROCARBURS

Hidrocarburs lineals

Hidrocarburs lineals saturats: alcans

Hidrocarburs lineals insaturats: alquens i alquins

Hidrocarburs lineals poliinsaturats

Hidrocarburs ramificats, cíclics, aromàtics

6.3. COMPOSTS OXIGENATS

Alcohols, cetones, aldehids, éters

Àcids carboxílics, esters, sals

6.4. COMPOSTS NITROGENATS

Amines, amides, nitro, ciano

Unitat 7. Enllaç químic.

7.1. Introducció a la formació d'enllaços. Classes d‟enllaços químics.

7.2. Enllaç iònic.

- Model de Lewis. Diagrama

Regla del‟octet

- Xarxa cristal·lina.

- Propietats reticulars: índex de coordinació, energia reticular

7.3. Substàncies iòniques. Propietats

7.4. Enllaç covalent:

- Model de Lewis. Diagrama

- Polaritat dels enllaços.

- Polaritat de les molècules. Geometria molecular.

7.5. Enllaç intermolecular:

7.6. Substàncies covalents. Propietats

7.7. Enllaç metàl.lic

7.8. Substàncies metàl·liques. Propietats

Unitat 8. Reaccions químiques.

8.1. Reaccions químiques.

Reactius - Productes

reactiu limitant

reactiu en excés

8.2. Equacions químiques. Ajust.

llei de la conservació de la matèria

interpretació molecular d‟una equació química

8.3. Reacció química i energia. Calor de reacció.

llei de conservació de l‟energia

8.4. Classificacions de les reaccions

- segons la complexitat de les substàncies:

síntesi, descomposició, substitució o desplaçament, intercanvi

- segons la naturalesa de les substàncies

combustió, neutralització, oxidació, hidrogenació, precipitació

- segons la calor

exotèrmiques, endotèrmiques

8.5.Càlculs basats en les equacions químiques.

- Càlculs amb masses.

- Càlculs amb volums.

- Càlculs amb reactius en dissolució.

- Càlculs amb intervenció de la calor de reacció.

- Càlculs amb puresa de reactius

- Càlculs amb rendiment de reacció

Unitat 9. Cinemàtica

9.0. Vectors

9.1. Introducció a l‟estudi del moviment.

9.2. Temps,

instant, durada, unitats

9.3. Espai

Posició, sistema de referència, unitats

Repòs/moviment,

equació de moviment,

desplaçament,

trajectòria,

equació trajectòria,

espai recorregut

9.4. Moviment

Velocitat, concepte, unitats

velocitat mitjana, velocitat instantània

Equació de la velocitat

9.5. Canvis al moviment

Acceleració, concepte, unitats

acceleració mitjana, acceleració instantània

Components intrínseques de l‟acceleració.

acceleració tangencial,

acceleració normal o centrípeta

Radi de curvatura

9.6. Classificació dels moviments:

- segons la trajectòria

rectilini

curvilini:

circular

el·líptic

parabòlic

helicoïdal

- segons la velocitat:

uniforme

no uniforme

- segons l‟acceleració:

uniformement variat

9.7. Estudi de moviments

a) moviment rectilini uniforme.

Valors de les magnituds cinemàtiques característiques

v = ct

Equació de moviment

r = r0 + v0t

b) moviment rectilini uniformement accelerat.

a = ct

r = r0 + v0t + 1/2at2

v = v0 + at

c) moviment uniforme en dues dimensions

d) moviment uniformement accelerat. Tir parabòlic i horitzontal.

a = ct

r = r0 + v0t + 1/2at2

v = v0 + at

e) moviments periòdics

e.1. moviment circular uniforme.

a = ct, at = 0

Relació velocitat lineal i angular

e.2.moviment circular uniformement accelerat

Unitat 10. Dinàmica

10.1.Força: concepte i unitats

caràcter vectorial: mòdul, direcció i sentit

operacions: suma i resta: regla del paral·lelogram, resultant

sistema de referència, vectors unitaris, components cartesianes

10.2.Lleis de la dinàmica

Principi d‟inèrcia.

Principi fonamental

Principi d‟acció i reacció. Principi d‟Arquimedes

10.3. Tipus de forces que actuen damunt un cos:

segons la naturalesa de la força:

Motrius

Normal

Fricció

Tensió

Elàstiques, llei de Hooke

segons la direcció:

tangencial

normal o centrípeta

10.4. Aplicacions de les lleis de Newton:

Pla horitzontal

Pla inclinat

Cossos lligats i Politges

Unitat 11. Principis de conservació

11.1. Impuls d‟una força.

11.2. Moment lineal o quantitat de moviment

11.3. Teorema de l‟impuls mecànic i la quantitat de moviment

11.4. Principi de conservació de la quantitat de moviment

11.5. Treball.

11.6. Energia.

11.7. Principi de conservació de l‟energia

11.8.Energia cinètica.

11.9.Treball i energia cinètica

11.10.Energia potencial.

11.11.Treball i energia potencial

11.12.Energia mecànica

11.13.Conservació de l‟energia mecànica

11.14.Treball i energia mecànica

11.15.Equivalència massa-energia

11.16.Potència

Unitat 12. El corrent elèctric.

12.1. El corrent elèctric.

12.2. Intensitat de corrent.

l‟amperímetre

12.3. Diferència de potencial. Font d‟alimentació

el voltímetre

12.4. Llei d‟Ohm. La resistència elèctrica. Resistivitat

l‟ohmímetre

12.5. Energia i potència elèctrica. Efecte Joule.

12.6. Associació de resistències

12.7. Circuits de corrent continu.

12.8 Instruments de mesura: el voltímetre i l‟amperímetre

12.9. Generadors. Fem, resistència interna i ddp disponible

12.10. Associació de generadors

11.3 Criteris d’avaluació

1. Analitzar situacions i obtenir informació sobre fenòmens físics i químics utilitzant

les estratègies bàsiques del treball científic.

Es tracta d‟avaluar si els estudiants s‟han familiaritzat amb les característiques

bàsiques del treball científic en aplicar els conceptes, els procediments i les actituds

apreses en relació a les diferents activitats realitzades, des de la comprensió dels

conceptes, la resolució de problemes i la realització de treballs pràctics. Aquest criteri

fa referència a tots els continguts; per tant, les activitats d‟avaluació han d‟incloure,

anàlisis qualitatives, emissió d‟hipòtesis fonamentades, elaboració d‟estratègies,

planificació, disseny i realització de treballs pràctics, amb l‟expressió correcta de les

mesures, en condicions controlades i reproduïbles, anàlisis i comunicació de resultats,

recerca d‟informació, implicacions CTSA, presa de decisions, referències a la història

de la ciència, etc., aplicats als diferents continguts treballats al llarg del curs.

2. Aplicar el concepte de quantitat de substància i la seva mesura i determinar

fórmules empíriques i moleculars.

Es pretén comprovar si els estudiants són capaços de descriure el comportament dels

sòlids, líquids i gasos a partir de la teoria cineticomolecular, de comprendre la

importància i el significat de la magnitud quantitat de substància i de la seva unitat, el

mol, i si l‟alumnat són capaços de determinar-la en una mostra, tant gasosa com sòlida

o en dissolució. També es valorarà si saben aplicar el concepte de mol i les lleis

ponderals a la determinació de fórmules empíriques i moleculars.

3. Justificar l‟existència i l‟evolució dels models atòmics, valorant el caràcter

temptatiu i obert del treball científic, i conèixer el tipus d‟enllaç que manté unides les

partícules constituents de les substàncies de forma que puguin explicar les seves

propietats.

Es pretén comprovar si l‟alumnat és capaç d‟identificar quins experiments dugueren a

qüestionar un model atòmic i substituir-lo per un altre que permetés explicar nous

fenòmens, reconeixent el caràcter hipotètic del coneixement científic sotmès a

contínua revisió. També es valorarà si és capaç de relacionar les configuracions

electròniques dels àtoms amb la taula periòdica i amb els enllaços iònic, metàl·lic i

covalent, com també els enllaços intermoleculars. També s‟avaluarà si coneix les

propietats de les substàncies a partir del seu enllaç, com també la formulació utilitzant

les normes de la IUPAC.

4. Reconèixer la importància de l‟estudi de les transformacions químiques i les seves

repercussions, interpretar microscòpicament una reacció química, emetre hipòtesis

sobre els factors dels quals depèn la velocitat d‟una reacció, comprovant-los

experimentalment, i realitzar càlculs estequiomètrics en exemples de situacions

d‟interès.

S‟avaluarà si l‟alumnat coneix la importància de les reaccions químiques en la

societat actual, com per exemple les combustions, les reaccions àcid-base, com també

diverses dissolucions i reaccions realitzades en el laboratori en la indústria química tot

seguint les normes de seguretat i el tractament de residus. També es valorarà la

realització d‟experiments per comprovar les hipòtesis sobre els factors que intervenen

en la velocitat d‟una reacció i la seva importància en processos quotidians. Es valorarà

l‟aplicació dels coneixements sobre mols, dissolucions i gasos per resoldre problemes

estequiomètrics en les reaccions químiques.

5. Identificar les propietats físiques i químiques dels hidrocarburs, com també la

importància social i econòmica, i saber formular-los aplicant-hi les regles de la

IUPAC, i valorar la importància del desenvolupament de les síntesis orgàniques i les

seves repercussions.

S‟avaluarà si els estudiants valoren la superació del vitalisme i el desenvolupament de

les síntesis orgàniques i la seva importància social, econòmica i ambiental. A partir

dels enllaços entre el carboni i l‟hidrogen han de ser capaços de formular, anomenar i

conèixer les propietats físiques i químiques dels hidrocarburs de cadena lineal i

ramificats, com també la seva reactivitat (reaccions de combustió i addició). També

han de ser capaços de formular i nomenar compostos senzills que presentin funcions

oxigenades i/o nitrogenades. Així mateix hauran de conèixer les principals fraccions

de la destil·lació del petroli i les seves aplicacions en l‟obtenció de molts de productes

d‟ús quotidià, com també valorar les repercussions de la utilització, l‟esgotament i la

necessitat d‟investigacions en el camp de la química orgànica que poden contribuir a

la sostenibilitat.

6. Aplicar estratègies característiques de l‟activitat científica a l‟estudi dels

moviments estudiats: uniforme, rectilini circular i rectilini uniformement accelerat.

Es tracta d‟avaluar si l‟alumnat comprèn la importància dels diferents tipus de

moviment, si és capaç d‟identificar el sistema de referència en relació al qual es

descriu el moviment, d‟interpretar i analitzar gràfics de diferents moviments, de

conèixer el caràcter vectorial de les diferents magnituds i de resoldre problemes

utilitzant les estratègies bàsiques del treball científic. Es valorarà el coneixement de

les aportacions de Galileu en el desenvolupament de la cinemàtica i la seva aplicació a

l‟estudi de la superposició de moviments per a l‟estudi dels tirs horitzontal i oblic.

7. Identificar les forces que actuen sobre els cossos, com a resultat d‟interaccions

entre aquests, i aplicar el principi de conservació de la quantitat de moviment, per

explicar situacions dinàmiques quotidianes.

S‟avaluarà la comprensió del concepte newtonià d‟interacció i dels efectes de forces

sobre cossos en situacions quotidianes com, per exemple, les que actuen en un

ascensor, sobre un objecte que s‟ha llançat verticalment, sobre cossos recolzats o

penjats, que es mouen en un pla inclinat o en un moviment circular, amb fregament,

etc. També s‟avaluarà si els estudiants són capaços d‟aplicar el principi de

conservació de la quantitat de moviment. Es valorarà la capacitat per relacionar el pes

amb la interacció gravitatòria.

8. Aplicar i relacionar els conceptes de treball, energia i calor, en l‟estudi de les

transformacions, i el principi de conservació i transformació de l‟energia en la

resolució de problemes.

Es tracta de comprovar si els estudiants comprenen els conceptes de treball, calor i

energia i les seves relacions, en particular les referides als canvis d‟energia cinètica,

potencial i total del sistema, com també si són capaços d‟aplicar el principi de

conservació de l‟energia i si comprenen la idea de degradació. Es valorarà també si

han adquirit una visió global dels problemes de l‟energia i si estan informats sobre les

fonts i l‟ús d‟energia a les Illes Balears, com també si són conscients de la

responsabilitat de cada persona en les solucions i en l‟adquisició d‟una actitud crítica

contra el mal ús que es fa de l‟energia.

9. Interpretar la interacció elèctrica i els fenòmens associats, com també les seves

repercussions, i aplicar estratègies d‟activitat científica i tecnològica per a l‟estudi de

circuits elèctrics.

Amb aquest criteri es pretén comprovar si els estudiants són capaços de reconèixer la

naturalesa elèctrica de la matèria i la influència de les càrregues en el seu entorn, si

coneixen els elements bàsics d‟un circuit elèctric i les relacions entre les magnituds

elèctriques. S‟avaluarà si saben dissenyar, interpretar i muntar circuits elèctrics

utilitzant els principals aparells de mesura, i si coneixen els efectes energètics del

corrent elèctric i les seves repercussions socials. Es valorarà també si saben resoldre

problemes relacionats amb els fenòmens elèctrics.

11.4 Seqüenciació i temporalització

La seqüenciació proposada per aquest curs és la següent:

1a avaluació

UD1: Magnituds i unitats a la química

UD2: Estats de la matèria. Els gasos

UD3: Mescles i dissolucions

UD4: Estructura atòmica. Taula periòdica

UD5: Enllaç químic

2a avaluació

UD6: Formulació i nomenclatura inorgànica

UD7: Introducció a la química orgànica. Formulació i nomenclatura.

UD8: Reaccions químiques

UD9: Cinemàtica

3a avaluació

UD10: Dinàmica

UD11: L’energia i la seva transferència

UD12: El corrent elèctric

11.5 Metodologia

L‟orientació general respon a una orientació de tipus constructivista, en la qual es

parteix de les idees prèvies de l‟alumnat, i a través de les corresponents activitats,

provocar una aproximació a un coneixement més rigorós i amb una major capacitat

d‟explicació i predicció. Per això es tindrà en compte que:

a) El primer pas serà esbrinar les idees prèvies dels alumnes, a l'inici de cada

tema, sobre els diferents conceptes a estudiar.

b) El treball cooperatiu. La funció del professor serà de dirigir l‟aprenentatge

de l‟alumne, servir de guia en la planificació i organització del treball, així com

afavorir reflexions sobre el desenvolupament de les tasques. Els treballs realitzats pels

distints alumnes i les conclusions extretes per cada un d‟ells es posaran a l‟abast de la

resta del grup-classe, de manera que es puguin treure conclusions raonades i cercar

possibles alternatives als problemes que es puguin plantejar, de manera coordinada

entre tots.

c) Es donarà molta importància als continguts actitudinals, ja que són els que

asseguren l‟adopció de conductes respectuoses amb l‟entorn.

d) S‟utilitzarà l‟entorn Moodle o blocs per passar material a l‟alumnat, exercicis

de repàs o d‟ampliació, material de suport a les explicacions de classe i com a forma

d‟entregar treballs de classe.

11.6 Procediments d'avaluació

Per fer el seguiment del procés d'aprenentatge es tindran en compte :

- Les proves escrites al final de cada tema (o temes)..

- L‟actitud participativa i l'interès que demostri l'alumne/a a classe

- Els treballs encomanats.

- Les feines i activitats encomanades per fer a casa.

Al final de cada tema (o temes, segons es trobi oportú) es farà una prova control per

avaluar el grau d‟aprenentatge del grup. Aquesta avaluació també servirà al professor

per avaluar la seva tasca docent amb el grup.

Estan previstes proves de recuperació al llarg del curs, a criteri del professor/a.

85 % conceptes: proves escrites

15% procediments, actitud, interès, participació i realització de la feina feta a casa.

Aquest percentatge només servirà per pujar nota si la nota de les proves escrites és

superior a 4,5.

Per tal d‟aprovar l‟avaluació és necessari que la nota final d‟aquesta sigui igual o

superior a 5, tenint en compte els percentatges esmentats.

La nota final de curs és la mitjana entre la nota de física i la nota de química. Per

poder fer la mitjana s‟ha de tenir més d‟un 4 a cada part. Si es inferior en alguna de

les dues parts es considerarà l‟assignatura suspesa.

RECUPERACIÓ

1 Si l‟alumne no supera la matèria en la convocatòria ordinària de juny, haurà de

presentar-se a la convocatòria extraordinària de setembre, on es realitzarà una

prova escrita de tots els continguts de la matèria, és a dir, s‟haurà d‟examinar de

la part de química i la part de física.

2 Per aprovar l‟assignatura a la prova de setembre, la mitjana de les parts de física i

química d‟aquesta prova ha de ser superior a 5. Per a poder fer aquesta mitjana

s‟ha de treure un mínim de 4 en cada part, si la nota és inferior en alguna de les

dues parts es considerarà suspesa l‟assignatura.

11.8 Material didàctic

Fotocòpies de les activitats de les unitats didàctiques proporcionades pel

professor.

Connexió a la xarxa amb canó d‟imatge.

Connexió a la xarxa.

11.9 Activitats complementàries

Demolab: activitat pràctica al laboratori didàctic de la UIB. Prevista per al

segon trimestre.

12 Programació de tècniques experimentals de 1r de batxillerat.

12.1 Objectius

- Realitzar mesures amb diferents aparells i instruments, controlant-ne els

errors, interpretant les dades mitjançant representacions gràfiques, càlculs

numèrics o tractament informàtic i comparant-les amb els resultats teòrics.

- Utilitzar, analitzar i interpretar textos científics i divulgatius, com també

informació presentada en forma de dades numèriques, esquemes, dibuixos,

o representacions gràfiques.

- Descriure i anomenar l‟utillatge i els muntatges bàsics utilitzats en els

laboratoris de ciències.

- Plantejar problemes, formular hipòtesis, analitzar variables, dissenyar i

realitzar experiments i muntatges, recollir adequadament les dades,

interpretar-les i elaborar conclusions i comunicar resultats dels treballs

pràctics, de les investigacions i dels projectes.

- Comprovar experimentalment diferents lleis de les ciències experimentals i

saber realitzar un treball pràctic, seguint un guió amb instruccions.

- Utilitzar les noves tecnologies com a eina per assolir la investigació, per

visualitzar simulacions o per fer un tractament de dades, aprofitant-les

també per realitzar esquemes, plànols i informes.

- Analitzar, interpretar i avaluar els factors que relacionen les ciències

experimentals amb la indústria, el medi ambient, la societat i la qualitat de

- Manipular aparells, instruments i productes de laboratori de manera

responsable , seguint les normes de seguretat i utilitzant els reglaments i

normatives pertinents.

- Respectar les normes d‟ús dels laboratoris i mantenir el lloc de treball en

condicions de neteja i ordre que permeti fer la tasca en condicions.

- Tractar de manera adequada els residus produïts en els laboratoris.

12.2 Continguts.

12.2.1 QUÍMICA

- Calibrat material de laboratori

- Tècniques de separació

- Dissolucions

- Solubilitat

- Reaccions àcid-base

- Indicadors de pH

- Identificació d‟ions

- Teoria cinèticomolecular

- Llei de Lavoisier

- Reaccions químiques

Procediments

- Ús del material i dels instruments bàsics en un laboratori de química.

- Realització de diferents tipus de reaccions químiques identificant els

productes de la reaccions.

- Elecció fonamentada d‟un mètode per identificar anions i cations d‟una

dissolució i esquematització del procés.

- Identificació experimental d‟alguns cations i anions.

- Realització d‟alguna volumetria àcid/base, redox o de precipitació i

d‟alguna gravimetria.

- Determinació experimental de les propietats característiques.

- Representació gràfica de dades experimentals i posterior anàlisi dels errors.

- Formulació i igualació de reaccions químiques.

- Presa de mostres representatives.

- Ús del termòmetre i del calorímetre.

- Experimentació amb les diferents formes de transmissió de la calor.

- Realització de muntatges basats en transferències de calor controlant tots

els factors implicats.

- Determinació de l‟equivalent calòric del calorímetre.

- Determinació de la calor específica d‟una substància. - Comparació de l‟eficiència de diferents materials aïllants

Conceptes

- Àcid/base. Indicador. pH. Volumetria àcid/base.

- Solubilitat. Constant de producte de solubilitat. Redissolució de precipitats.

Formació de complexos.

- Oxidació/reducció.

- Tipus de reaccions químiques: reaccions àcid/base, reaccions redox,

reaccions de precipitació i reaccions de formació de complexos.

- Mètodes d‟anàlisis utilitzats en un laboratori de química.

- Substàncies pures i dissolucions.

- Propietats característiques. Temperatura de fusió, temperatura d‟ebullició i

solubilitat.

- Propietats col·ligatives d‟una dissolució.

- Càlculs estequiomètrics en les anàlisis químiques.

- Reaccions de precipitació, àcid/base...

- Indicadors.

- Tècniques de valoració per volumetria.

- Temperatura, quantitat de calor.

- Relació entre energia tèrmica i canvis de temperatura.

- Calor específica.

- Conducció, convecció, radiació.

12.2.2 FÍSICA

- Càlcul d‟errors

- MRUA

- Caiguda lliure

- Tir horitzontal

- Coet d‟aigua

- Llei de Hooke

- Dinamòmetres

- Pèndol

- Força constant

- Pla inclinat

- Màquina Atwood

- Fenòmens de la llum

Procediments

- Anàlisi i control de les variables implicades: període, longitud, massa,

constant elàstica i amplitud.

- Representació gràfica, i comprovació experimental, de la relació entre

període i altres variables rellevants.

- Ajust de la recta (T2, l) i d‟altres, pel mètode de mínims quadrats.

- Càlcul del valor de g a partir del període d‟un pèndol.

- Ús del cronòmetre i de la bàscula.

- Càlcul d‟imprecisions en les mesures i expressions de la longitud, període,

massa i altres variables mesurades o calculades.

- Definició per a aquesta pràctica concreta de la magnitud “resistència a la

ruptura”.

- Anàlisi i control de les variables: resistència, força, amplada i identificació

i detecció d‟altres variables que es puguin considerar rellevants, com per

exemple la direcció.

- Disseny d‟estratègies d‟investigació per comparar resistències.

- Càlcul i expressió de la imprecisió en la mesura de distàncies i forces, i en

el càlcul de resistències.

- Ús d‟un banc òptic per estudiar la refracció.

- Ús d‟un full de càlcul per descobrir una relació constant.

- Mesura d‟angles d‟incidència i refracció.

- Descobriment de la llei de Snell.

- Comparació de diferents materials en relació amb la refracció.

- Mesura d‟índexs de refracció per a diferents materials i per a diferents

colors de llum.

Conceptes

- MRU i MRUA

- Moviment periòdic oscil·latori: amplitud, període.

- Intensitat gravitatòria.

- Descomposició de forces i segon principi de la dinàmica.

- Dinàmica del pèndol i de l‟oscil·lador harmònic.

- Llei de Hooke.

- Correlació i regressió lineal.

- Equilibri de forces.

- Forces de tensió.

- Resistència de materials.

- Deformacions.

- Propagació d‟ones electromagnètiques.

- Refracció de la llum.

- Índex de refracció.

- Dispersió de la llum blanca per un prisma.

- Angle límit.

- Llei de Snell.

1. Plantejar de forma fonamentada i realitzar estudis experimentals senzills amb

base científica i tecnològica sobre fenòmens interpretables des dels conceptes

de la Física, la Química i la Biologia.

2. Desenvolupar correctament habilitats experimentals de muntatge de

dispositius experimentals amb el material de laboratori i del taller.

3. Realitzar correctament mesures amb aparells analògics i digitals i expressar els

resultats amb el nombre correcte de xifres significatives tot avaluant l'error del

procediment de mesura.

4. Manipular productes químics correctament, amb el respecte a les normes de

seguretat i fent servir els equips de protecció individual adients.

5. Prendre decisions fonamentades sobre la forma de gestionar correctament els

residus i deixalles produïts en el treball experimental, especialment els

relacionats amb productes químics.

6. Redactar correctament informes de les pràctiques fent servir les eines d'edició

i representació de les tecnologies de la informació i la comunicació. En la

definició d'aquesta correcció es valoraran tots els aspectes que hi han de

figurar: l‟objectiu, la recerca bibliogràfica, l‟emissió d‟hipòtesis, el disseny

experimental, muntatges, el procediment seguit i les conclusions i l‟adequació

dels resultats als càlculs teòrics realitzats, a més de les taules de dades i els

gràfics quan el treball sigui quantitatiu. També es valorarà la claredat, l‟ordre i

la pulcritud en el lloc de treball i en les presentacions, informes i

memoràndums.

7. Treballar a l'aula i al laboratori amb interès personal en una aproximació

científica a la realitat i una actitud que afavoreixi el treball en grup, la

participació i la constància en la feina proposada.

12.4 Criteris de qualificació.

Els percentatges que s‟utilitzaran per avaluar l‟assignatura seran els següents:

50% Informe de laboratori

20% Diari de laboratori (quadern)

20% Feina dins el laboratori

10% Actitud, respecte i normes de seguretat

És necessari obtenir una qualificació de 4 o més en les dues parts (Física i Química i

Biologia i Geología o Tecnologia) per poder aprovar l‟assignatura completa. Si es

produeix l‟abandonament d‟una de les dues parts de l‟assignatura l‟alumne/a l‟haurà

de recuperar.

13 Programació de química de 2n de batxillerat.

13.1 Objectius.

1. Comprendre els conceptes bàsics, les lleis fonamentals, les teories i els models

més importants de la química, valorant el paper que tenen en el seu

desenvolupament.

2. Aplicar els conceptes, lleis, teories i models de la química per explicar

situacions reals i resoldre problemes, inclosos alguns de la vida quotidiana.

3. Utilitzar amb autonomia les estratègies característiques de la investigació

científica (plantejar problemes, formular i contrastar hipòtesis, dissenyar i

realitzar activitats experimentals) i els procediments propis de la química.

4. Comprendre la naturalesa de la química i les seves limitacions així com les

seves relacions amb la tecnologia i la societat, valorant la necessitat de

preservar el medi ambient, de promoure estils de vida saludables i de treballar

per la millora de la qualitat de vida.

5. Expressar i comprendre pensaments que impliquin conceptes científics de

química amb coherència, claredat i precisió, tant en un context científic

adequat com per explicar-los en conversacions quotidianes.

6. Valorar la informació obtinguda de diferents fonts per formar-se una opinió

pròpia que els permeti expressar-se críticament sobre problemes actuals

relacionats amb la química.

7. Apreciar el caràcter de procés dinàmic, canviant i evolutiu de la química

mostrant una actitud flexible i obert davant opinions diverses.

8. Comprendre el caràcter bàsic i integrador de la química a través de les seves

relacions amb altres ciències, com són la biologia, les ciències de la Terra i

medi ambient, la física i la geologia.

9. Mantenir actituds pròpies del pensament científic com la curiositat, l‟esperit

crític, la tendència al treball sistemàtic i rigorós, i un punt de vista tolerant i no

dogmàtic.

10. Reconèixer i valorar el coneixement científic en l‟àmbit de la química com a

element inseparable del coneixement general i la formació integral de les

persones.

13.2 Continguts i temporalització.

UNITAT 1. FORMULACIÓ I NOMENCLATURA (repàs). (2 setmanes)

CONCEPTES

Formulació inorgànica.

Formulació orgànica

PROCEDIMENTS

Saber formular i anomenar els principals composts inorgànics i orgànics

ACTITUDS

Ser conscient de la importància de la formulació com a fonament de la química

UNITAT 2. REPÀS DE QUÍMICA. ESTEQUIOMETRIA (2 setmanes)

CONCEPTES

- Relacions entre massa, mol, nombre d'àtoms, molècules i ions, massa

molecular

- Determinació de fórmules empíriques i moleculars

- Lleis dels gasos. Variables que intervenen en càlculs amb gasos. Relacions

qualitatives entre gasos i mescles de gasos

- Estequiometria. Reactius o productes gasosos o en dissolució. Ajustament

de reaccions. Reactiu limitant, reactiu en excés, riquesa d'un reactiu.

Rendiment d'una reacció.

- Dissolucions: expressions de la concentració, mescles i dilucions

PROCEDIMENTS

Calcular la massa, número de mols, massa molecular, número de

molècules o àtoms, ... A partir de les dades donades.

Determinació de fórmules empíriques i moleculars a partir la composició

centesimal o l'anàlisi elemental.

Utilitzar la llei de gasos i les lleis de mescles de gasos per a trobar alguna

de les magnituds que caracteritzen l'estat gasós, o per a trobar el número de

mols d'un gas.

Realitzar càlculs estequiomètrics per a trobar quantitats de productes o

reactius, tenint en compte l'estequiometria de les reaccions, la presència o

no de reactius limitants i el rendiment de la reacció.

Expressar la concentració de dissolucions de diferents formes.

Calcular el volum de dissolvent necessari per a fer dilucions a partir d'una

dissolució més saturada.

Anomenar el material i conèixer el procediment necessari per a la

realització de dissolucions i dilucions a nivell de laboratori.

ACTITUDS

Adquisició de les actituds característiques del treball científic: raonament

de les solucions òbvies, rigor, precisió, creativitat, curiositat i obertura a

noves idees

Valorar la utilitat dels càlculs estequiomètrics i altres càlculs com a

fonamentals per a la realització de treball científic en química.

UNITAT 3. ESTRUCTURA ATÒMICA DE LA MATÈRIA (3 setmanes)

CONCEPTES

- Model Atòmic de Rutherford. Les seves limitacions. Model atòmic de Bohr.

- Orígens de la teoria quàntica. Hipòtesis de Planck. Efecte fotoelèctric.

- Bases de la mecànica quàntica: la hipòtesi de De Broglie i el principi

d‟incertesa de Heisenberg.

- Introducció al model quàntic. Nombres quàntics i orbitals atòmic (Geometria

dels s i p).

- Nivells energètics i configuracions electròniques: principi d‟Aufbau, principi

d'exclusió de Pauli i principide màxima multiplicitat de Hund.

PROCEDIMENTS

Anàlisi històrica sobre l‟evolució de les teories atòmiques i la seva relació

amb l‟experimentació i el tractament empíric d‟una ciència.

Plantejament i acotació dels problemes que planteja l‟estructura de l‟àtom,

formulació d‟hipòtesis i d‟experiències per contrastar-les.

Càlcul d‟energies de radiacions amb l‟equació de Planck i localització a

l‟espectre electromagnètic.

Interpretació dels espectres atòmics aplicant el model de Bohr.

Aplicació del model de Bohr per calcular els paràmetres energètics i de

radi de les òrbites de l‟àtom d‟hidrogen, dibuixant diagrames de nivells i

trànsits electrònics.

Adjudicació de nombres quàntics als nivells, subnivells, orbitals i electrons

Descripció gràfica de la geometria dels orbitals més senzills.

Escriptura de configuracions electròniques d‟àtoms i de ions.

ACTITUDS

Valoració de la importància que tenen les teories i models en la realització

d‟una investigació, així com en el desenvolupament del cos teòric de la

química.

Reconeixement de la visió dinàmica de la investigació en química que es

construeix amb les aportacions de teories i models que milloren i

complementen els anteriors.

Valoració del rigor en les mesures i en els experiments, que obliguen a la

recerca de nous models teòrics.

UNITAT 4. SISTEMA PERIÒDIC (2 setmanes)

CONCEPTES

La taula periòdica actual. Justificació electrònica.

Propietats periòdiques: radi atòmic i iònic, energia d'ionització, afinitat

electrònica i electronegativitat

PROCEDIMENTS

Relació entre la configuració electrònica, les propietats de l‟àtom i la

ubicació en la taula periòdica.

Justificació de la variació de les propietats periòdiques en relació a la seva

situació a la taula periòdica.

Descripció de les propietats físiques i químiques dels elements en el seu

estat natural.

Comparació de les propietats dels diferents grups, analitzant les seves

diferències.

ACTITUDS

Reconeixement de la visió dinàmica de la investigació en química que es

construeix amb les aportacions de teories i models que milloren i

complementen els anteriors.

Valoració del rigor en les mesures i en els experiments, que obliguen a la

recerca de nous models teòrics.

Valoració dels sistemes de classificació en l‟organització de la informació.

Reconeixement de la importància de la tenacitat dels científics en el

descobriment de fenòmens i l‟elaboració de teories

Curiositat sobre les propietats dels elements més importants.

UNITAT 5. ENLLAÇ QUÍMIC (3 setmanes)

CONCEPTES

Enllaç iònic. Concepte de xarxa cristal·lina i concepte d'índex de

coordinació. Energia reticular. Cicle de Born-Haber. Propietats dels

compostos iònics: duresa, punt de fusió, solubilitat i conductivitat elèctrica.

Enllaç covalent. Model de Lewis, teoria de l'enllaç de valència (enllaç

sigma i pi), geometria de molècules senzilles (p. ex. BeF2, BF3, CH4, NH3,

H2O) segons el mètode de la repulsió de parells d'electrons de la capa de

valència i/o hibridació d'orbitals (sp, sp2

i sp3). Polaritat dels enllaços i les

molècules.

Interaccions entre les molècules: forces de Van der Waals i enllaç per pont

d'hidrogen.

Propietats dels compostos covalents moleculars i xarxes covalents: punt de

fusió i ebullició, solubilitat, conductivitat elèctrica i duresa.

Enllaç metàl·lic. Propietats dels compostos metàl·lics: brillantor, ductilitat i

mal·leabilitat, conductivitat tèrmica i elèctrica.

PROCEDIMENTS

Conèixer els conceptes i relacionar-los, especialment els referents a:

configuració electrònica –enllaç, enllaç –propietats.

Justificar la geometria de molècules senzilles.

Aplicació del principi bàsic de l‟evolució vers una situació de mínima

energia en la unió d‟àtoms.

Deducció a partir d‟una teoria general de l‟enllaç de les característiques

més importants de les substàncies iòniques, covalents i metàl·liques.

Construcció de cicles energètics de Born-Haber pel càlcul de paràmetres

energètics.

Realitzar diagrames d‟estructures de Lewis per diferents substàncies.

17.Descripció de la formació d‟enllaços covalents senzills i múltiples i de

la seva contribució a la geometria molecular.

18. Deducció de la geometria molecular i identificació del seu caràcter

polar o apolar.

19. Identificar forces intermoleculars en diferents substàncies i justificar

les propietats que es puguin derivar.

20. Utilització de models tridimensionals per representar cristalls,

molècules i sòlids cristal·lins. .

ACTITUDS

Valoració de la importància que tenen les teories i models en la realització

d‟una investigació, així com en el desenvolupament del cos teòric de la

química.

Interès per la interpretació de la realitat utilitzant models i teories

científiques.

Actitud crítica vers les noves teories valorant la seva creativitat, el seu

rigor i les seves aportacions.

Disposició a mantenir relacions de cooperació tant en les investigacions,

com en les tasques d‟aula per afavorir la concepció de la ciència com una

activitat social en equip.

UNITAT 6. TERMOQUÍMICA (4 setmanes)

CONCEPTES

Introducció a la Termodinàmica. Funcions d‟estat. Energia interna i

temperatura.

La calor i el treball. Primer Principi de la Termodinàmica.

Reaccions a pressió constant: concepte d‟entalpia, diagrames entàlpics,

entalpia estàndard de formació, entalpia de reacció.

Equacions termoquímiques. Processos endotèrmics i exotèrmics.

Aplicació de la llei de Hess. Entalpia d'enllaç.

Espontaneïtat de les reaccions químiques: entropia i energia lliure de

Gibbs.

Influència de la temperatura en l‟espontaneïtat d‟una reacció.

Contaminació per CO2 . Efecte hivernacle.

PROCEDIMENTS

Càlcul de l‟energia d‟un procés químic en relació a la seva estequiometria.

Resolució de problemes de càlculs d‟entalpies de reacció a partir

d‟entalpies de formació, a partir d‟entalpies d‟enllaç o per aplicació de la

Llei de Hess.

Anàlisi experimental de la calor que es desprèn o s‟absorbeix en diferents

Relació de l‟espontaneïtat d‟una reacció química amb els signes d‟entalpia

i d‟entropia.

Aplicació de l‟energia lliure a la determinació de l‟espontaneïtat d‟una

reacció. ACTITUDS

Actitud crítica envers l‟excés de reaccions de combustió produïdes a la

indústria, valorant les seves repercussions sobre el medi ambient i el canvi

climàtic.

Valoració de la transcendència del coneixement generat per la

termodinàmica i les seves aplicacions industrials i tecnològiques.

Curiositat i anàlisi crítica sobre les informacions que apareixen en els

mitjans de comunicació respecte a les repercussions mediambientals i

sobre el canvi climàtic dels diferents processos químics quotidians o

industrials.

UNITAT 7. CINÉTICA QUÍMICA (2 setmanes)

CONCEPTES

Reaccions lentes i ràpides

Velocitat de reacció: concepte i equació de velocitat

Mecanisme de reacció: teoria de col·lisions i energia d‟activació

Dependència de la velocitat de reacció amb la concentració

Factors que afecten la velocitat de reacció. Catalitzadors

PROCEDIMENTS

Calcular velocitats de reacció

Aplicació de la teoria de col·lisions a l‟estudi dels equilibris.

Interpretació de gràfics energètics de l‟evolució temporal d‟una reacció i

deducció de l‟energia d‟activació.

Comentaris i lectures sobre l‟interès dels catalitzadors.

ACTITUDS

Valoració dels aspectes cinètics en alguns processos de fabricació i

conservacions de substàncies que permetin millorar la qualitat de vida.

Actitud crítica dels resultats obtinguts tant en els problemes com en el

treball experimental.

UNITAT 8. EQUILIBRI QUÍMIC (2 setmanes)

CONCEPTES

Aspecte dinàmic de les reaccions químiques. Equilibri químic

La constant d‟equilibri. Kp i Kc. Grau de dissociació

Modificació de l‟estat d‟equilibri. Principi de Le Chatelier aplicació al

procés de Haber-Bosch de producció industrial de l‟amoníac

Equilibris heterogenis. Reaccions de precipitació

PROCEDIMENTS

Resolució de problemes aplicant les lleis de l‟equilibri.

Realització de prediccions sobre l‟evolució d‟un procés químic lligat a una

situació d‟equilibri químic, partint d‟una situació de no equilibri.

ACTITUDS

Actitud crítica dels resultats obtinguts tant en els problemes com en el

treball experimental.

Valoració de la gran quantitat de factors que afecten les reaccions

químiques i la necessitat del seu control.

UNITAT 9. REACCIONS DE TRANSFERÈNCIA DE PROTONS (4 setmanes)

CONCEPTES

Concepte d‟àcid i base. Teoria d'Arrhenius i les seves limitacions. Teoria

de Brönsted-Lowry.

Fortalesa relativa dels àcids i les bases. Constants d‟acidesa i basicitat (Ka

i Kb). Grau de dissociació.

Equilibri iònic de l‟aigua (Kw). Concepte de pH. Càlcul de pH de

dissolucions aquoses d‟àcids i bases.

Reaccions de neutralització. Corba de valoració. Indicadors.

Estudi qualitatiu de les reaccions d'hidròlisi.

Àcid sulfúric. Importància a nivell industrial. Pluja àcida.

PROCEDIMENTS

Interpretació del concepte de parells àcid/base conjugats i de la fortalesa de

cadascuna de les espècies implicades a partir de diferents exemples

plantejats.

Resolució de problemes relacionats amb el pH d‟àcids i bases forts i febles

i amb les corresponents constants de ionització quan calgui.

Aplicació del concepte d‟hidròlisi per deduir el grau d‟acidesa o basicitat

de diferents dissolucions.

Realització experimental d‟una valoració àcid/base.

ACTITUDS

Valoració de la transcendència de l‟acidesa en diferents sistemes naturals i

artificials així com de l‟impacte que pot tenir la seva modificació.

Actitud crítica envers la incorrecta aplicació de la tecnologia que condueix

a la modificació de les condicions ambientals.

Cura en la neutralització dels residus produïts per les pràctiques de

laboratori abans del seu abocament.

UNITAT 10. REACCIONS DE TRANSFERENCIA D’ELECTRONS (4 setmanes)

CONCEPTES

Concepte d'oxidació i reducció. Substàncies oxidants i reductores. Nombre

d‟oxidació. Igualació de reaccions redox pel mètode de l'ió electró.

Càlculs estequiomètrics.

Estudi de piles electroquímiques. Elèctrode de referència (elèctrode normal

d'hidrogen), potencials normals de reducció, força electromotiu de la pila,

funció del pont salí. Predicció del sentit de les reaccions redox a partir dels

potencials normals.

Electròlisi.

Corrosió del ferro i la seva prevenció

PROCEDIMENTS

Identificació dels processos d‟oxidació i de reducció a partir de la pèrdua o

guany d‟electrons així com de la simultaneïtat d‟ambdues situacions.

Utilització del mètode de l'ió/electró per l‟ajustament de reaccions redox.

Realització de càlculs estequiomètrics de processos redox.

Anàlisi qualitativa comparativa del caràcter reductor de diferents metalls

establint una escala relativa de la seva força reductora.

Realització experimental d‟una pila Daniell i mesura de la seva força

electromotriu.

Predicció del sentit de desplaçament de reaccions redox senzilles a partir

dels potencials normals de reducció i escriptura de la fórmula de la pila

corresponent.

Reconeixement de les característiques generals de la corrosió i anàlisi del

cas concret del ferro i les formes d‟evitar els inconvenients d‟aquest

fenomen.

Recerca d‟informació sobre les aplicacions quotidianes i industrials més

significatives de les piles i acumuladors.

Diferenciació dels fenòmens de l‟electròlisi i de les piles electroquímiques.

Avaluació d‟algunes de les principals aplicacions industrials dels processos

electrolítics.

ACTITUDS

Reconeixement de la importància dels processos redox en nombroses

activitats de la vida quotidiana i industrials.

Actitud favorable respecte al reciclatge de piles i acumuladors per a la

protecció del medi ambient.

Valoració de l‟interès social de la indústria química relacionada amb els

processos electrolítics tot mantenint una actitud crítica envers la necessitat

de correcte tractament dels seus residus.

UNITAT 11. QUÍMICA ORGÀNICA (4 setmanes)

CONCEPTES

Compostos orgànics: característiques generals.

Isomeria.

Formulació i nomenclatura de les principals funcions orgàniques (enllaç

doble i triple, compostos aromàtics, alcohols, èters, aldehids, cetones, àcids

carboxílics, èsters,derivats halogenats, nitroderivats, amines i amides).

Introducció a la reactivitat orgànica: reaccions de substitució, addició i

eliminació.

Compostos clorofluorocarbonats (CFC, freó 012): aplicacions industrials i

impacte ambiental.

Fermentació de la glucosa i grau alcohòlic.

Importància dels polímers.

PROCEDIMENTS

Relacionar les característiques d'un compost orgànic amb la seva

estructura.

Representar l'estructura tridimensional de diferents isòmers.

Identificar diferents tipus de reaccions orgàniques.

ACTITUDS

Valorar l'interès econòmic i industrial dels compostos orgànics.

Valorar la importància dels polímers en la societat actual.

Ser conscient de la limitacions dels recursos que permeten obtenir

compostos orgànics.

1. Anomenar i formular correctament composts orgànics i inorgànics.

2. Identificar els diferents grups funcionals en fórmules diverses.

3. Resoldre exercicis i problemes, teòrics i aplicats, sobre l‟estequiometria de les

4. Explicar raonadament qüestions relacionades amb l‟aspecte energètic de les

5. Calcular entalpies de reacció a partir d‟energies estàndard de formació o de les

energies d‟enllaç.

6. Aplicar la llei de Hess per tal de calcular energies de reacció a partir de les

energies corresponents a altres reaccions químiques.

7. Deduir la possible espontaneïtat d‟una reacció química i explicar raonadament la

influència de la temperatura sobre l‟espontaneïtat del procés.

8. Explicar raonadament alguns mecanismes de reacció a partir de dades

experimentals.

9. Explicar raonadament la importància de la utilització a la indústria o la vida

quotidiana de determinats catalitzadors.

10. Donada la constant d‟equilibri d‟una reacció i la quantitat inicial d‟algun reactiu

i/o producte, calcular la concentració en equilibri de cada una de les espècies

químiques que intervenen en el procés.

11. Calcular la constant d‟equilibri d‟una reacció a partir de dades obtingudes

experimentalment.

12. Explicar de forma raonada la influència de determinats factors (temperatura,

pressió, volum del recipient i concentració d‟alguna de les espècies que intervenen

en la reacció) sobre una reacció en equilibri i preveure el sentit del desplaçament

d‟aquest quan es varia algun d‟aquests factors.

13. Definir i aplicar amb correcció els conceptes d‟àcid i de base segons les teories de

Brönsted-Lowry i d‟Arrhenius.

14. Resoldre problemes on sigui necessari el càlcul de concentracions de les

substàncies presents en reaccions àcid-base en dissolució aquosa, així com

l‟aplicació del concepte de pH.

15. Identificar reaccions d‟oxidació-reducció en processos que es produeixen en el

nostre entorn o en el laboratori i escriure les equacions corresponents ajustades.

16. Donats el potencials de reducció estàndard d‟algunes espècies químiques, indicar

com es pot construir una pila electroquímica i calcular el seu voltatge.

17. Explicar de forma qualitativa el concepte d‟electròlisi i conèixer algunes

aplicacions.

18. Conèixer, aplicar i relacionar :

- Configuració electrònica, sistema periòdic i propietats periòdiques.

- Configuració electrònica i enllaç.

- Enllaç i propietats de les substàncies.

19. Justificar la geometria de molècules senzilles mitjançant el concepte d‟hibridació

i/o el mètode de repulsió de parells d‟electrons.

13.4 Criteris de qualificació.

La nota de la 1ª i la 2ª avaluació resulta de fer la mitjana dels exàmens escrits

durant aquella avaluació.

Per treure la nota final de curs, es farà la mitjana dels exàmens escrits de tot el

curs. Si la mitjana és inferior a cinc, l‟alumne té la matèria suspesa, a no ésser que

aprovi l‟examen final del mes de maig.

L‟examen final és un examen que inclou tots els continguts del curs i serveix

per recuperar o augmentar la nota (pels alumnes ja aprovats).

Els alumnes que no hagin superat l'assignatura al més de maig es podran

presentar a un examen al mes de setembre, si la nota d'aquest és inferior a 5

l'assignatura quedarà suspesa, la nota final de l'assignatura serà l'obtinguda a l

'examen.

Es proposarà als alumnes que assisteixin a les olimpíades de física. És una activitat

voluntària i el nombre de places és limitat, per tant, es seleccionaran els alumnes amb

una prova escrita que hauran de lliurar. Està previst que la sortida sigui al segon

trimestre.

14 Programació de física de 2n de batxillerat

14.1 Objectius generals:

La matèria de Física contribuirà en desenvolupar en l‟alumnat les següents capacitats:

1. Comprendre els principals conceptes de la física, la seva vinculació a problemes

d'interès i la seva articulació en un cos coherent de coneixements (lleis teories i

models), com també les estratègies utilitzades en la seva construcció.

2. Seleccionar i aplicar els conceptes, lleis, teories i models de la física més adequats

per explicar situacions reals, i resoldre problemes, qualitatius i quantitatius, teòrics

i experimentals, incloent-hi alguns de la vida quotidiana.

3. Expressar-se amb coherència, claredat i precisió sobre aspectes relacionats amb la

Física, tant en un context científic com en conversacions quotidianes.

4. Interpretar diagrames, gràfics, taules, expressions matemàtiques i altres models de

representació.

5. Analitzar i comparar hipòtesis contraposades amb pensament crític, tot valorant

les seves aportacions al desenvolupament de la física com un procés dinàmic,

canviant, complex i evolutiu, i reconèixer els principals reptes amb què s'enfronta

la investigació actual en aquest àmbit de la ciència.

6. Comprendre el caràcter bàsic i integrador de la física a través de les seves

relacions amb altres ciències i amb la tecnologia, com a element inseparable del

coneixement general i de la formació integral de les persones, i les seves

aportacions a l'evolució cultural de la humanitat.

7. Descobrir i valorar la influència recíproca de la física i la tecnologia, les seves

limitacions i les repercussions que tenen sobre la natura i sobre la societat, tot

acceptant la necessitat de preservar el medi ambient i de procurar una millora de

las condicions de vida de la humanitat, i per assolir un futur satisfactori i

sostenible.

8. Dissenyar activitats experimentals, pràctiques i manipuladores, en un context

d‟investigació, tot fent ús dels coneixements científics adquirits, per tal d‟assolir

objectius prèviament fixats, i realitzar-les amb l'instrumental bàsic del laboratori i

d'acord amb les normes de seguretat de les instal·lacions.

9. Mantenir actituds pròpies del pensament científic com la curiositat, l‟esperit crític,

la tendència al treball sistemàtic i rigorós, i un punt de vista tolerant i no dogmàtic.

10. Utilitzar les tecnologies de la informació i de la comunicació per experimentar

amb simulacions, tractar dades i extreure informació de diferents fonts, avaluar-

les, fonamentar els treballs i adoptar decisions..

14.2 Continguts.

CONTINGUTS GENERALS:

Plantejament de problemes i preguntes de forma clara i objectiva; presa de

decisions referents a la viabilitat i conveniència de l‟estudi de determinades

qüestions i problemes.

Aplicació de lleis, principis i relacions entre variables per formular prediccions i

trobar respostes a qüestions més o menys obertes.

Reconeixement, generació i exposició d‟hipòtesis.

Planificació i desenvolupament d‟experiments controlats, ja sigui per contrastar

hipòtesis, observar fenòmens o respondre a interrogants.

Formulació, crítica i anàlisi de fiabilitat de conclusions i resultats obtinguts en una

investigació o en la resolució de problemes.

Utilització de models teòrics i experimentals per verificar i explicar diferents

fenòmens naturals.

Selecció i aplicació de tècniques i maneig d‟instruments usuals en els laboratoris

de física.

Realització d‟informes escrits amb estructura coherent i presentació adient per

exposar el plantejament, el desenvolupament i els resultats d‟una investigació.

Expressió de mesures i resultats amb la concreció i la precisió adequades.

Selecció i maneig, amb disposició crítica, de diferents fonts d‟informació.

Expressió de missatges científics amb coherència, claredat i precisió, tot usant el

vocabulari adequat.

Respecte a l‟entorn natural i afermament d‟actituds favorables a la seva

conservació i protecció, tot fent atenció a les circumstàncies ambientals relatives a

la insularitat de la nostra comunitat.

Reconeixement de la importància del treball en equip i del respecte a les

aportacions dels altres en la labor científica i tècnica.

Adquisició de les actituds característiques del treball científic: raonament de les

solucions aparentment òbvies, rigor, precisió, creativitat, curiositat i obertura a

noves idees.

Unitat 0: Repàs de la mecànica d’una partícula.

Magnituds escalars i vectorials. Components d‟un vector i vectors unitaris.

Vector de posició i trajectòria.

Vector desplaçament.

Vector acceleració. Components intrínseques del vector acceleració.

Estudi dels moviments: moviment rectilini uniforme, moviment rectilini

uniformement variat, tir horitzontal, tir oblicu i moviment circular uniforme.

Lleis de la dinàmica

Aplicacions de les lleis de Newton: pla horitzontal, pla inclinat i cossos units amb

politges.

Dinàmica del moviment circular uniforme.

Treball mecànic.

Treball realitzat per una força constant i per la força resultant.

Potència.

Tipus d‟energia: cinètica i potencial.

Principi de conservació de l‟energia.

Teorema de les forces vives.

Bloc 1. Interacció gravitatòria

Introducció: la força gravitatòria com una de les quatre forces fonamentals.

Forces conservatives. Energia potencial. Relació força/energia potencial.

La revolució copernicana. Aportacions de Copèrnic i Galileu.

Lleis de Kepler. Llei de la gravitació universal.

Forces centrals. Energia potencial gravitatòria.

Superació de la idea d‟acció a distància: Camp gravitatori. Camp gravitatori creat

per una massa. Línies de camp.

Potencial gravitatori. Superfícies equipotencials. Relació camp

gravitatori/potencial.

Moment d‟una força. Moment angular d‟una partícula. Teorema de conservació

del moment angular.

Moviment de masses en el si de camps gravitatoris: satèl·lits i planetes.

Gravetat terrestre. Determinació experimental de g.

Apreciació de la importància de la idea d‟unificació en les teories físiques, i en

concret la teoria de la gravitació de Newton.

Bloc 2. Interacció elèctrica

Interacció entre càrregues elèctriques en repòs. Llei de Coulomb.

Camp elèctric. Camp elèctric creat per una càrrega. Línies de camp elèctric.

Energia potencial elèctrica. Potencial elèctric. Superfícies equipotencials.

Relacions camp elèctric/ potencial elèctric. Camp uniforme.

Bloc 3. Magnetisme

Fenòmens magnètics. Magnetisme natural. Camp magnètic.

Força sobre càrregues en moviment. Força de Lorentz. Aplicacions. Força

magnètica sobre corrents elèctrics.

Camp magnètic creat per corrents elèctrics. Aplicacions.

Interacció magnètica entre corrents paral·lels. Definició d‟Ampere.

Flux magnètic. Inducció electromagnètica. Llei de Faraday-Henry. Llei de Lenz.

Producció de corrents alterns.

Impacte mediambiental de la producció d‟energia elèctrica.

Aproximació històrica a la síntesi electromagnètica de Maxwell.

Analogies i diferències entre el camp gravitatori, el camp elèctric i el camp

magnètic.

Realització de treballs pràctics sobre fenòmens electromagnètics: visualització de

línies de camp magnètic, acció d‟imants sobre corrents, funcionament

d‟electroimants, alternadors, galvanòmetres i motors; comprovació de la llei de

Bloc 4. Vibracions i ones

El moviment harmònic simple. Elongació, velocitat i acceleració.

Dinàmica i energia del moviment harmònic simple.

Propagació d‟una pertorbació. Ones. Classificació de les ones.

Ones harmòniques. Paràmetres característics de les ones harmòniques.

Equació de les ones harmòniques planes. Aspectes energètics.

Front d‟ona. Raig. Principi de Huygens.

Fenòmens ondulatoris: reflexió, refracció; estudi qualitatiu de les interferències,

difracció, polarització i efecte Doppler. Ones estacionàries en una dimensió.

Lleis de la reflexió i la refracció. Índex de refracció relatiu. Reflexió total i angle

límit.

So. Ones sonores. Sensació sonora. Contaminació acústica: fonts i efectes. Actitud

crítica envers la contaminació acústica i la repercussió que té sobre la salut.

Interpretació del pèndol simple com a aproximació a un moviment harmònic

simple. Relació entre el període del pèndol i la intensitat del camp gravitatori.

Estudi experimental d‟un oscil·lador harmònic.

Reconeixement de les implicacions tecnològiques que els moviments ondulatoris

tenen en la societat actual, en especial referència a les telecomunicacions.

Bloc 5. Òptica

Naturalesa de la llum. Teoria corpuscular i ondulatòria.

Ones electromagnètiques. Espectre electromagnètic.

Propagació de la llum. Lleis de la reflexió i la refracció. Índex de refracció

absolut.

Introducció a l‟òptica geomètrica.

Sistema òptic. Formació d‟imatges. Característiques de les imatges.

Miralls plans i esfèrics. Elements característics, equació dels miralls i

característiques de les imatges.

Lents esfèriques primes. Elements característics, equació de les lents i

característiques de les imatges. Potència d‟una lent.

Estudi qualitatiu d‟interferències, difracció i dispersió de la llum.

Instruments òptics. L‟ull, els seus defectes i la correcció amb lents; la lupa, els

telescopis i el microscopi.

Realització d‟un treball pràctic que permeti comprovar les lleis de la reflexió i la

refracció, i la formació d‟imatges a través d‟una lent prima.

Construcció gràfica de la formació d‟imatges i anàlisi de les imatges obtingudes

en miralls, lents primes i instruments òptics senzills.

Reconeixement del caràcter unificador de la teoria actual de la naturalesa de la

llum entre la corpuscular i l‟ondulatòria.

Introducció a la física moderna

Fets experimentals no explicats en la física clàssica: radiació del cos negre;

experiment de Michelson i Morley; discontinuïtat dels espectres atòmics; efecte

fotoelèctric.

Quantificació de l‟energia: Hipòtesi de Planck. Explicació de l‟efecte fotoelèctric.

Justificació de la discontinuïtat dels espectres atòmics.

Postulats d‟Einstein de la relativitat especial. Conseqüències en la mesura de

distàncies, temps i masses. Equivalència massa/energia.

Dualitat ona/corpuscle. Hipòtesi de De Broglie. Principi d‟indeterminació de

Heisenberg: posició/moment, energia/temps.

Composició i estabilitat del nucli atòmic. Energia nuclear d‟enllaç.

Processos nuclears. Radioactivitat. Fissió i fusió nuclear. Aplicacions i riscos.

Dosi de radiació.

Descripció i representació simbòlica de processos radioactius i reaccions nuclears.

Reconeixement del caràcter evolutiu de la física i de la necessitat de modificar o

canviar les teories a partir de les dades experimentals.

Apreciació de la persistència de la validesa de teories antigues com a casos

particulars de teories més globals.

Valoració crítica dels beneficis i dels riscs que acompanyen l‟ús de l‟energia

nuclear.

Curiositat envers les investigacions actuals en el camp de la física teòrica.

1. Analitzar situacions i obtenir informació sobre fenòmens físics utilitzant les

estratègies bàsiques del treball científic (tots els blocs).

2. Valorar la importància de la Llei de la gravitació universal (LGU) i aplicar-la a la

resolució de situacions problemàtiques d‟interès com ara la determinació de

masses de cossos celests, el tractament de la gravetat terrestre i l‟estudi de

planetes i satèl·lits (bloc 1).

3. Conèixer els fonaments de l‟oscil·lador harmònic com a resposta d‟un sistema en

equilibri a petites pertorbacions, com també les equacions que en descriuen la

dinàmica i les transformacions energètiques que hi tenen lloc; tractar el pèndol

simple com una aproximació a un oscil·lador i utilitzar-lo per a determinar la

gravetat terrestre (blocs 1 i 4).

4. Construir un model teòric que permeti explicar les vibracions de la matèria i la

seva propagació (ones), tot aplicant-lo a la interpretació de diversos fenòmens

naturals i desenvolupaments tecnològics (bloc 4).

5. Utilitzar els models clàssics (corpuscular i ondulatori) per explicar les diferents

propietats de la llum (bloc 5).

6. Usar els conceptes de camp elèctric i magnètic per tal de superar les dificultats

que planteja la interacció a distància, calcular els camps creats per càrregues i

corrents rectilinis, i les forces que actuen sobre càrregues i corrents, com també

justificar el fonament d‟algunes aplicacions pràctiques (blocs 2 i 3).

7. Explicar la producció de corrent mitjançant variacions del flux magnètic i alguns

aspectes de la síntesi de Maxwell, com la predicció i producció d‟ones

electromagnètiques i la integració de l‟òptica en l‟electromagnetisme; i valorar-ne

les aplicacions (blocs 3 i 5).

8. Utilitzar els principis de la relativitat especial per explicar una sèrie de fenòmens:

la dilatació del temps, la contracció de la longitud i l‟equivalència massa-energia

(bloc 6).

9. Conèixer la revolució cientificotecnològica que va tenir l‟origen en la recerca de

solucions als problemes plantejats pels espectres continus i discontinus, l‟efecte

fotoelèctric, etc., i que donà lloc a la física quàntica, i a noves i notables

tecnologies; delimitar els dominis de validesa de la física clàssica (bloc 6).

10. Aplicar l‟equivalència massa-energia per tal d‟explicar l‟energia d‟enllaç dels

nuclis i la seva estabilitat, les reaccions nuclears, la radioactivitat i les seves

múltiples aplicacions i repercussions. Conèixer les aportacions dels primers

investigadors en radioactivitat (bloc 6).

14.4 Temporalització.

1a AVALUACIÓ.

Bloc 0. Repàs de mecànica de la partícula. (4 setmanes)

Bloc 1.Interacció gravitatòria. (4 setmanes)

Bloc 2. Interacció elèctrica. (4 setmanes)

2a AVALUACIÓ.

Bloc 3. Magnetisme. (4 setmanes)

Bloc 4. Vibracions i ones. (5 setmanes)

3a AVALUACIÓ.

Bloc 5. Òptica. (4 setmanes)

Bloc 6. Introducció a la física moderna. (3 setmanes)

14.5 Criteris de qualificació i recuperació.

La nota de cada avaluació serà una mitjana de les proves escrites efectuades.

Es farà un examen de recuperació de cada avaluació a l'inici de la següent, excepte en

el cas de la 3a Avaluació, que no tendrà prova de recuperació específica i es

recuperarà amb l'examen final.

La nota final de curs s'obtindrà amb una mitjana ponderada de les notes de les tres

avaluacions, sempre que estiguin aprovades o recuperades, i l'examen final, sempre

que estigui aprovat. En cas que l'alumne no tengui les tres avaluacions aprovades o

recuperades i l'examen final aprovat, tendrà una nota final màxima de 4.

Es proposarà als alumnes que assisteixin a les olimpíades de física. És una activitat

voluntària i el nombre de places és limitat, per tant, es seleccionaran els alumnes amb

una prova escrita que hauran de lliurar. Està previst que la sortida sigui al segon

trimestre.

Programació de química de 2n de...

Documents

DEURES D’ESTIU 3r ESO - IES Santa Coloma de Farners · 2017. 7. 2. · 3r ESO FÍSICA I QUÍMICA Els alumnes que tenen pendent la física i química s’han d’examinar el setembre,

Taller Alumnes

Programació de química de 2n de batxilleratlinux.iespuigdesafont.cat/joomla/attachments/article/224... · de 1r de Batxillerat s’hauran de presentar a un examen, que probablement

Frogger alumnes

PROJECTE ALUMNES ACOMPANYANTS

RONDALLES ALUMNES

Fotos alumnes 5è

Qüestionari alumnes grècia

Treballs alumnes

Activitats de consolidació Física i Química Per a alumnes ... · Activitats de consolidació Física i Química Per a alumnes que el curs 18-19 faran les matèries de física i/o

Alumnes de 2nA

Guia benvinguda alumnes

Alumnes 2nB

Dossier alumnes btx_antonio

Física i química 4t ESO - Benvinguts - Institut de …sica i química 4t ESO DEURES D’ESTIU Els alumnes que tenen pendent la biologia i geologia s’han d’examinar el setembre,

18.lectures alumnes

Cèl·lula (alumnes)

PEC (Projecte Educatiu de Centre) - institutgiligaya.cat 4 grups de 1r ESO 99 alumnes 4 grups de 2n ESO 110 alumnes A – 30 alumes A – 30 alumnes B – 29 alumnes B – 30 alumnes

Rimes als alumnes

Recursos alumnes