Com es llegeix el llatí

L’alfabet llatí consta de vint-i-tres lletres:

A B C D E F G H I K L M N O P Q R S T U X Y Z

L’alfabet que utilitzem normalment

consta de vint-i-sis lletres.

A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V

W X Y Z

La c es pronuncia sempre [k] Ex. Locatio.

La g sempre sona feble [g] Ex. Infregi.

La u es pronuncia també en els grupsgu, qu [gw, kw] Ex. Augur, Equinus.

La ll es pronuncia com una elageminada [ll] Ex. Medulla.

La v es pronuncia [u] Ex. Silvae.

La x es pronuncia [ks] Ex. Exedra.

La z es pronuncia [dz] Ex. Zona.

Síl·labes llargues: Contenen una vocal

llarga o diftong.

Síl·labes breus: contenen una vocal

breu.

Els diftongs sempre són llargs. Els quals

són: ae, au, oe, eu Ex: in-aū-gur

Una vocal que va seguida de una o dos

consonats és llarga. Ex: an-cī-lla

Una vocal que va seguida d’una altra

vocal és breu. Ex: me-mo-rῐ-a

En llatí no hi ha accent gràfic. L’accent

està marcat per la quantitat de la

penúltima síl·laba.

Si la penúltima síl·laba és llarga, la

paraula és plana.

Si la penúltima síl·laba és breu, la

paraula es esdrúixola.

No hi ha paraules agudes.

Alba B,

Montse F,

Luz L

i

Ayoub E