Embed Size (px)
Citation preview
L’alfabet llatí consta de vint-i-tres lletres:
A B C D E F G H I K L M N O P Q R S T U X Y Z
L’alfabet que utilitzem normalment
consta de vint-i-sis lletres.
A B C D E F G H I J K L M N O P Q R S T U V
W X Y Z
La c es pronuncia sempre [k] Ex. Locatio.
La g sempre sona feble [g] Ex. Infregi.
La u es pronuncia també en els grupsgu, qu [gw, kw] Ex. Augur, Equinus.
La ll es pronuncia com una elageminada [ll] Ex. Medulla.
La v es pronuncia [u] Ex. Silvae.
La x es pronuncia [ks] Ex. Exedra.
La z es pronuncia [dz] Ex. Zona.
Síl·labes llargues: Contenen una vocal
llarga o diftong.
Síl·labes breus: contenen una vocal
breu.
Els diftongs sempre són llargs. Els quals
són: ae, au, oe, eu Ex: in-aū-gur
Una vocal que va seguida de una o dos
consonats és llarga. Ex: an-cī-lla
Una vocal que va seguida d’una altra
vocal és breu. Ex: me-mo-rῐ-a
En llatí no hi ha accent gràfic. L’accent
està marcat per la quantitat de la
penúltima síl·laba.
Si la penúltima síl·laba és llarga, la
paraula és plana.
Si la penúltima síl·laba és breu, la
paraula es esdrúixola.
No hi ha paraules agudes.
Alba B,
Montse F,
Luz L
i
Ayoub E
