Fitxes Renaixement espanyol

Art delArt del

RENAIXEMENT RENAIXEMENT ESPANYOLESPANYOL

El Renaixement a EspanyaEl Renaixement a Espanya

Façana plateresca de la Façana plateresca de la UniversitatUniversitat de Salamanca (1524-1533) de Salamanca (1524-1533)

Juan Bautista de Toledo i Juan de HerreraJuan Bautista de Toledo i Juan de HerreraEl Escorial (1563-1583)El Escorial (1563-1583)

Sánchez CoelloSánchez CoelloRetrat de Carles IIRetrat de Carles II

El GrecoEl GrecoEl SalvadorEl Salvador

RENAIXEMENT EN RENAIXEMENT EN ESPANYAESPANYA

Característiques del Renaixement Característiques del Renaixement hispànic.hispànic.

No hi va haver una ruptura entre les No hi va haver una ruptura entre les formes medievals i els nous gustos formes medievals i els nous gustos d’inspiració clàssica.d’inspiració clàssica.

Queda circumscrit als dictats de la cort, Queda circumscrit als dictats de la cort, als de la noblesa i als de l’Església. als de la noblesa i als de l’Església.

Hi ha una escassa iniciativa artística i Hi ha una escassa iniciativa artística i cultural a les ciutats.cultural a les ciutats.

Inicis del Renaixement a EspanyaInicis del Renaixement a Espanya..

A finals del segle XV es combina el gòtic A finals del segle XV es combina el gòtic flamíger amb formes mudèjars.flamíger amb formes mudèjars.

L’estil d’aquest període dels Reis Catòlics, L’estil d’aquest període dels Reis Catòlics, on predominen sobre tot els elements on predominen sobre tot els elements gòtico-floritsgòtico-florits, es sol dir , es sol dir Isabel·lí.Isabel·lí.

La decoració anirà desdibuixant les La decoració anirà desdibuixant les formes arquitectòniques.formes arquitectòniques.

ArquitecturaArquitectura Estil platerescEstil plateresc

1) 1) Façana de la Universitat de Façana de la Universitat de SalamancaSalamanca

2) 2) Casa de Las ConchasCasa de Las Conchas 3)3) Palau de Medinaceli Palau de Medinaceli

(Guadalajara)(Guadalajara) 4)4) Col·legi de Santa Cruz Col·legi de Santa Cruz

(Valladolid)(Valladolid)

L’estil isabel·lí dóna pas, tot d’una, al L’estil isabel·lí dóna pas, tot d’una, al PLATERESCPLATERESC

Aquest estil combina elements gòtico-Aquest estil combina elements gòtico-flamígers, mudèjars i renaixentistes.flamígers, mudèjars i renaixentistes.

Més que l’estructura de l’edifici importa la Més que l’estructura de l’edifici importa la decoració exuberant, sobre tot a façanes: decoració exuberant, sobre tot a façanes: emblemes heràldics, medallons, balustres, emblemes heràldics, medallons, balustres, figures humanes entrellaçades amb figures humanes entrellaçades amb animals i tiges que formen unes mescles animals i tiges que formen unes mescles fantàstiques fantàstiques ((grotescosgrotescos),), paraments paraments encoixinats i encoixinats i candeliericandelieri..

Lorenzo VázquezLorenzo Vázquez3) 3) Palau de MedinaceliPalau de Medinaceli

(a Cogolludo,(a Cogolludo, Guadalajara) Guadalajara)PlaterescPlateresc

• L’arquitecte Lorenzo Vázquez va concebre aquest L’arquitecte Lorenzo Vázquez va concebre aquest palau inspirant-se en els palaus italians, amb una palau inspirant-se en els palaus italians, amb una disposició horitzontal, murs bisellats (encoixinat), disposició horitzontal, murs bisellats (encoixinat), amb cornisa i medallons. amb cornisa i medallons.

Lorenzo VázquezLorenzo Vázquez4) 4) Col·legi de Santa CruzCol·legi de Santa Cruz deValladolid deValladolid

PlaterescPlateresc

• D’estructura D’estructura gòtica amb gòtica amb decoració decoració renaixentista, renaixentista, amb murs amb murs bisellats, bisellats, grotescos i una grotescos i una gran cornisa al gran cornisa al coronament coronament horitzontal.horitzontal.

SalamancaSalamanca2)2) La Casa de las La Casa de las

Conchas. Conchas. PlaterescPlateresc

• Aquí les finestres geminades rememoren l’estil Aquí les finestres geminades rememoren l’estil italià, i la idea mudèjar es troba en el sistema de italià, i la idea mudèjar es troba en el sistema de xarxa de rombes (xarxa de rombes (sebkasebka). ).

SalamancaSalamanca2) 2) Pati de la Pati de la Casa de las Conchas. Casa de las Conchas.

Claustre del Convent de las Dueñas.Claustre del Convent de las Dueñas. Plateresc.Plateresc.

ESTIL ESTIL PLATERESCPLATERESC

Universitat de SalamancaUniversitat de Salamanca

Façana (1524-1533)Façana (1524-1533)

• La Universitat mostra una façana La Universitat mostra una façana organitzada com un tapís de tradició organitzada com un tapís de tradició mudèjar, envoltada per un arrabà els mudèjar, envoltada per un arrabà els coronaments del qual no arriben al terra, coronaments del qual no arriben al terra, i amb ornamentacions de motius i amb ornamentacions de motius vegetals, medallons, grotescos i escuts.vegetals, medallons, grotescos i escuts.

ArquitecturaArquitectura

Estil platerescEstil plateresc Palau de Monterrey de Palau de Monterrey de

SalamancaSalamanca Pati de les Escoles menorsPati de les Escoles menors Església de SEsglésia de Sanan Juan de Juan de

los Reyeslos Reyes

Estil CisnerosEstil Cisneros

Se sol incloure en el plateresc la sèrie d’obres Se sol incloure en el plateresc la sèrie d’obres que amb el nom d’que amb el nom d’estil Cisneros estil Cisneros es van fer baix es van fer baix el patrocini del poderós cardenal i per la tasca el patrocini del poderós cardenal i per la tasca de de Pedro GumielPedro Gumiel..

Integra les formes clàssiquesIntegra les formes clàssiques renaixentistes amb renaixentistes amb enteixinats mudèjars.enteixinats mudèjars.

Les seves obres més importants són: Les seves obres més importants són: la Sala la Sala Capitular de la Catedral de Toledo Capitular de la Catedral de Toledo i i el Paraninf el Paraninf de la Universitat d’Alcalà d’Henares.de la Universitat d’Alcalà d’Henares.

Pedro GumielPedro Gumiel.. Sala Capitular de la Sala Capitular de la Catedral de Toledo. Catedral de Toledo. Estil CisnerosEstil Cisneros..

Pedro GumielPedro Gumiel.. Paraninf de la Paraninf de la Universitat d’Alcalà.Universitat d’Alcalà. Enteixinat Enteixinat

mudèjar.mudèjar.

Casa de PilatosCasa de Pilatos.. SevillaSevilla. Palau . Palau més mudèjar que plateresc.més mudèjar que plateresc.

ArquitecturaArquitectura

Estil puristaEstil purista o fase o fase clàssicaclàssica Palau de Carles V a Palau de Carles V a

GranadaGranada ( (FITXA 90FITXA 90))

EL CLASSICISME RENAIXENTISTA EL CLASSICISME RENAIXENTISTA O PURISME A ESPANYAO PURISME A ESPANYA

Els arquitectes platerescs (Els arquitectes platerescs (Gil deGil de Hontañón, Diego de Hontañón, Diego de Siloé, CovarrubiasSiloé, Covarrubias) es passen (1ª ½ segle XVI), ) es passen (1ª ½ segle XVI), definitivament, al Renaixement pur, i a l’època es diran definitivament, al Renaixement pur, i a l’època es diran romanistesromanistes. .

Les formes renaixentistes arribaran per influència de Les formes renaixentistes arribaran per influència de l’arribada de mestres italians i espanyols formats a Itàlia.l’arribada de mestres italians i espanyols formats a Itàlia.

Van simplificantVan simplificant l’excessiva càrrega decorativa i es l’excessiva càrrega decorativa i es preocupen, progressivament, delspreocupen, progressivament, dels problemes pròpiament problemes pròpiament arquitectònics, és a dir, de les estructures i les proporcions. arquitectònics, és a dir, de les estructures i les proporcions. Els elements arquitectònics serviran d’ornamentació.Els elements arquitectònics serviran d’ornamentació.

S’utilitzen més les plantes centralitzades, els ordres S’utilitzen més les plantes centralitzades, els ordres clàssics, els arcs de mig punt i la volta de canó.clàssics, els arcs de mig punt i la volta de canó.

Rodrigo Gil de HontañónRodrigo Gil de Hontañón3)3) Façana de la Universitat d’AlcalàFaçana de la Universitat d’Alcalà

Ordres clàssics superposats, balustrada, Ordres clàssics superposats, balustrada, arquets,…arquets,…

Rodrigo Gil de HontañónRodrigo Gil de HontañónUniversitat d’Alcalá de Henares Universitat d’Alcalá de Henares

(Madrid, 1541-1553)(Madrid, 1541-1553)

• La façana consta de dos quadrats, La façana consta de dos quadrats, rematats amb una galeria seguida als dos rematats amb una galeria seguida als dos costats. costats.

• Galeria que flanqueja una portada Galeria que flanqueja una portada coronada per un frontó triangular i en la qual coronada per un frontó triangular i en la qual se superposen els ordres.se superposen els ordres.

DIEGO DE SILOÉDIEGO DE SILOÉ2)2) CATEDRAL DE GRANADACATEDRAL DE GRANADA

( a partir de 1528)( a partir de 1528)

Començada en estil gòtic, Començada en estil gòtic, Siloé va mantenir la planta Siloé va mantenir la planta sense creuer, que ja havia sense creuer, que ja havia dissenyat i començat a dissenyat i començat a construir construir Enrique EgasEnrique Egas..

Va crear una església de 5 Va crear una església de 5

naus amb girola circular naus amb girola circular envotada de capelles.envotada de capelles.

Construeix la cúpula a l’àbsis, Construeix la cúpula a l’àbsis, eliminant un deambulatori i eliminant un deambulatori i reforçant els pilars de la girola, reforçant els pilars de la girola, que manté. Aquest pilars estan que manté. Aquest pilars estan foradats amb arcs de pas, la foradats amb arcs de pas, la qual cosa facilita la circulació i qual cosa facilita la circulació i lleva pesadesa visual.lleva pesadesa visual.

Diego de SiloéDiego de Siloé2) 2) Catedral de Granada.Catedral de Granada.

La seva capella major, a la qual La seva capella major, a la qual s’accedeix a través d’un arc de triomf, s’accedeix a través d’un arc de triomf, està coberta per una cúpula.està coberta per una cúpula.

Recobreix els pilarsRecobreix els pilars amb columnes amb columnes corínties i pilastres de perfil clàssic, corínties i pilastres de perfil clàssic, que sostenen un tros d’entaulament i, que sostenen un tros d’entaulament i, al seu damunt, un segon suport per tal al seu damunt, un segon suport per tal d’augmentar-ne l’alçària. d’augmentar-ne l’alçària.

La cúpula de la Catedral de Granada La cúpula de la Catedral de Granada està dissenyada, per tant, sobre un està dissenyada, per tant, sobre un gran tambor en el que s’obren grans gran tambor en el que s’obren grans finestrals, damunt els quals s’obren finestrals, damunt els quals s’obren altres a la closca, solució que dóna altres a la closca, solució que dóna molta lluminositat i redueix molt el pes molta lluminositat i redueix molt el pes de la cúpula.de la cúpula.

Pedro MachucaPedro Machuca1) 1) Palau de Carles VèPalau de Carles Vè de Granada de Granada

(1527-1550, (1527-1550, FITXA 90FITXA 90). És la mostra més ). És la mostra més important del classicisme renaixentista important del classicisme renaixentista

hispànic.hispànic. El plànol del palau combina El plànol del palau combina

el quadrat en la línia exterior el quadrat en la línia exterior i el cercle en el pati interior.i el cercle en el pati interior.

Inspirat possiblement en el Inspirat possiblement en el pati que va dissenyar Rafael pati que va dissenyar Rafael per per Villa Madama Villa Madama o en l’atri o en l’atri circular que Bramante va circular que Bramante va projectar per rodejar el projectar per rodejar el templet de templet de San Pietro in San Pietro in MontorioMontorio..

• CAMBRES DE L’EMPERADORCAMBRES DE L’EMPERADOR. No . No va arribar a habitar-les. Sva arribar a habitar-les. Sis salesis sales, , acabades en 1537, situades les acabades en 1537, situades les dues dues primeres entre el Pati de la Reixa i el primeres entre el Pati de la Reixa i el Jardí de DaraxaJardí de Daraxa, les quals posseeixen , les quals posseeixen enteixinats (artesonados) quadrats. En enteixinats (artesonados) quadrats. En la paret frontal es troba una xemeneia la paret frontal es troba una xemeneia amb relleus de mostres alats. Hi ha amb relleus de mostres alats. Hi ha quatre sales més.quatre sales més.

• Palau residència de Carles V, no l’habità. Situat junt al Palau residència de Carles V, no l’habità. Situat junt al Palau nassarita de Comares, Palau nassarita de Comares, gran contrastgran contrast amb amb l'arquitectura islàmica . Té l'arquitectura islàmica . Té planta quadradaplanta quadrada, amb , amb pati pati circularcircular, va ser dissenyat per , va ser dissenyat per Pedro MachucaPedro Machuca..

Sorprèn l'any de construcció (Sorprèn l'any de construcció (15271527), molt primerenc per a les seves ), molt primerenc per a les seves característiques del característiques del ManierismeManierisme (estil artístic del segle XVI, sobretot pictòric, (estil artístic del segle XVI, sobretot pictòric, imitava Miquel Àngel i Rafael, en ell predomina allò formal sobre contingut, i imitava Miquel Àngel i Rafael, en ell predomina allò formal sobre contingut, i amanerament). En alguns aspectes, repeteix o anticipa certes solucions amanerament). En alguns aspectes, repeteix o anticipa certes solucions arquitectòniques del Manierisme italià. arquitectòniques del Manierisme italià.

Pedro MachucaPedro MachucaPalau de Carles VèPalau de Carles Vè de l’Alhambra de de l’Alhambra de

Granada.Granada. Els dos pisos de la façana Els dos pisos de la façana

ofereixen un aspecte diferent.ofereixen un aspecte diferent.

A la planta baixa tenim carreus A la planta baixa tenim carreus molt voluminosos, formant un molt voluminosos, formant un destacat encoixinat, que destacat encoixinat, que alternen amb la zona de la alternen amb la zona de la triple portalada, rematada per triple portalada, rematada per frontons triangulars.frontons triangulars.

A la planta alta no hi ha A la planta alta no hi ha bisellat de carreus, sinò bisellat de carreus, sinò balcons emmarcats per balcons emmarcats per columnes. columnes.

Als dos pisos hi ha òculs. Als dos pisos hi ha òculs.

Pedro MachucaPedro MachucaPalau de Carles VèPalau de Carles Vè

Detall de l’encoixinat i dels òculs de la Detall de l’encoixinat i dels òculs de la planta baixa.planta baixa.

PURISMEPURISME

Pedro MachucaPedro Machuca. Palau de Carles V (1527-1550). . Palau de Carles V (1527-1550). GranadaGranada

• Façana Façana totalment totalment renaixentistarenaixentista. . Primer cos, estil toscà amb encoixinatPrimer cos, estil toscà amb encoixinat. El . El segon segon amb amb elements de decoració del barrocelements de decoració del barroc. Sobre la porta principal, dues estàtues alades . Sobre la porta principal, dues estàtues alades

de dona reclinades en el frontó. de dona reclinades en el frontó.

• Dalt, 3 medallons emmarcats en marbre verd. En els laterals, escenes Dalt, 3 medallons emmarcats en marbre verd. En els laterals, escenes d'Hèrcules. Els anells de ferro de la part baixa són pura decoració.d'Hèrcules. Els anells de ferro de la part baixa són pura decoració.

Pedro MachucaPedro MachucaPalau de Carles VèPalau de Carles VèPati interior circular.Pati interior circular.

El pati circular, de trenta metres El pati circular, de trenta metres de diàmetre, és un recinte pensat de diàmetre, és un recinte pensat per a l’espectacle. Permet una per a l’espectacle. Permet una perfecta visibilitat des de tots els perfecta visibilitat des de tots els punts de vista circumdants.punts de vista circumdants.

Al pis inferior trobam l’ordre toscà Al pis inferior trobam l’ordre toscà i al superior el jónic.i al superior el jónic.

Es separen els dos pisos amb un Es separen els dos pisos amb un entaulament amb un fris dòric de entaulament amb un fris dòric de tríglifs i mètopes.tríglifs i mètopes.

• Columnes toscanes pis inferior, jòniques primer pis, i fris amb bucranis de tradició grecorromana.

Pedro MachucaPedro Machuca. Palau de Carles V (1527-1550) . Palau de Carles V (1527-1550) GranadaGranada

ArquitecturaArquitectura Estil herreriàEstil herrerià

Monestir de San Lorenzo de El Monestir de San Lorenzo de El EscorialEscorial (1563-1583, (1563-1583, FITXA 91FITXA 91))

San Lorenzo de El EscorialSan Lorenzo de El Escorial. . Arquitectes: Juan Bautista de Toledo Arquitectes: Juan Bautista de Toledo

(mort 1567)(mort 1567) i Juan de Herrera. i Juan de Herrera.

Funcions de l’edifici: Palau Reial, Monestir amb Funcions de l’edifici: Palau Reial, Monestir amb Església, Panteó dels Reis d’Espanya i Església, Panteó dels Reis d’Espanya i Biblioteca.Biblioteca.

S’inicia la construcció el 1563 i s’acaba el 1583.S’inicia la construcció el 1563 i s’acaba el 1583. Per la seva simetria i regularitat recorda la Per la seva simetria i regularitat recorda la

tradició dels hospitals cruciformes.tradició dels hospitals cruciformes. Es caracteritza per la carència de decoració i pel Es caracteritza per la carència de decoració i pel

seu rigor geomètric.seu rigor geomètric. És un edifici manierista per les seves colossals És un edifici manierista per les seves colossals

proporcions i per la seva exagerada simplicitat.proporcions i per la seva exagerada simplicitat.

ESTIL HERRERIÀ ESTIL HERRERIÀ (obra que es conserva íntegra, sense (obra que es conserva íntegra, sense modificacions posteriors importants) modificacions posteriors importants)

San Lorenzo d’El EscorialSan Lorenzo d’El Escorial:: Palau-Panteó- Església-Palau-Panteó- Església-Monestir-Biblioteca. Tot un conjunt d’edificis agrupats en Monestir-Biblioteca. Tot un conjunt d’edificis agrupats en

torn a diversos patis, amb l’església en el centre. El torn a diversos patis, amb l’església en el centre. El perímetre recorda una graella.perímetre recorda una graella.

Juan Bautista Juan Bautista de Toledo de Toledo

i Juan de i Juan de HerreraHerrera

El EscorialEl Escorial

1563-1583 1563-1583

(planta, (planta, rectangle derectangle de

152 x 192m)152 x 192m)

Juan d’HerreraJuan d’Herrera.. Monestir de San Lorenzo de El Escorial. Monestir de San Lorenzo de El Escorial. L’edifici amaga. dins ell mateix, la seu del monarca més L’edifici amaga. dins ell mateix, la seu del monarca més

poderós de l’època (construït sota el patronatge de Felip II, poderós de l’època (construït sota el patronatge de Felip II, qui elegirià el lloc, a la Serra de Guadarrama, al costat del qui elegirià el lloc, a la Serra de Guadarrama, al costat del

petit poble de El Escorial, i a 43 Km de Madrid, per petit poble de El Escorial, i a 43 Km de Madrid, per commemorar la batalla de Sant Quintín).commemorar la batalla de Sant Quintín).

L’EscorialL’Escorial. . San LorenzoSan Lorenzo. Exteriorment, el . Exteriorment, el conjunt té un aspecte rectangular i sobri. La conjunt té un aspecte rectangular i sobri. La façana és de granit i l’edifici té quatre torres façana és de granit i l’edifici té quatre torres

en els extrems.en els extrems.

Juan Bautista de Toledo i Juan de HerreraJuan Bautista de Toledo i Juan de Herrera

El Escorial (1563-1583, panoràmica)El Escorial (1563-1583, panoràmica)

L’Escorial. Monestir de San LorenzoL’Escorial. Monestir de San Lorenzo.. Edifici de volums nets, arestes vives i cobertes de Edifici de volums nets, arestes vives i cobertes de fusta revestides a l’exterior per teules de pissarra. fusta revestides a l’exterior per teules de pissarra.

Finestres quadrades, sense motllures, se Finestres quadrades, sense motllures, se succeixen a la façana.succeixen a la façana.

Juan d’HerreraJuan d’Herrera.. Palau Reial i Monestir dePalau Reial i Monestir de San Lorenzo d’El EscorialSan Lorenzo d’El Escorial. Façana i . Façana i

portalada principal d’accés. Per les altres portalada principal d’accés. Per les altres dues portes s’accedia al col·legi i al convent, dues portes s’accedia al col·legi i al convent,

respectivament.respectivament.

Juan Bautista de Toledo i Juan de HerreraJuan Bautista de Toledo i Juan de Herrera

El Escorial (1563-1583, façana)El Escorial (1563-1583, façana)

Juan d’HerreraJuan d’Herrera.. San Lorenzo d’El Escorial.San Lorenzo d’El Escorial. Entrada principal amb doble cos de columnes Entrada principal amb doble cos de columnes

adossades, d’ordres clàssics, l’escut reial i adossades, d’ordres clàssics, l’escut reial i l’escultura de Sant Llorenç, i un frontó triangular.l’escultura de Sant Llorenç, i un frontó triangular.

San Lorenzo d’El EscorialSan Lorenzo d’El Escorial. . Detall d’una de Detall d’una de les les torres-xapitell torres-xapitell de sostre de pisarra, que hi ha a de sostre de pisarra, que hi ha a

cada angle de l’edifici.cada angle de l’edifici.

San Lorenzo d’El EscorialSan Lorenzo d’El Escorial.. Accés al Pati Accés al Pati dels Reis i a l’església.dels Reis i a l’església.

Façana de l’església: Façana de l’església: Pòrtic amb columnes Pòrtic amb columnes gegantines adossades, gegantines adossades, d’ordre toscà, i rematat d’ordre toscà, i rematat per un frontó.per un frontó.

A l’entaulament hi ha un A l’entaulament hi ha un frís de tríglifs i mètopes i frís de tríglifs i mètopes i una cornisa, sobre la una cornisa, sobre la qual hi ha sis reis qual hi ha sis reis d’Israel.d’Israel.

Juan d’HerreraJuan d’Herrera.. Església de San Lorenzo d’El Escorial. Església de San Lorenzo d’El Escorial. Portalada i cúpula. L’església és de planta centralitzada Portalada i cúpula. L’església és de planta centralitzada

(planta de creu grega).(planta de creu grega).En els laterals de l’altar major es troben els retrats de En els laterals de l’altar major es troben els retrats de

Carles V i Felip II.Carles V i Felip II.

L’estructura d’L’estructura d’ElEl EscorialEscorial s’organitza en torn a s’organitza en torn a tres grans nuclistres grans nuclis. En el . En el centralcentral està l’església i darrera un cos que sobresurt amb el Palau Reial està l’església i darrera un cos que sobresurt amb el Palau Reial

i el i el Patio de los Mascarones; Patio de los Mascarones; davant de l’església el pati dels Reis, davant de l’església el pati dels Reis, tancat per la façana principal. Un altre nucli, és el del tancat per la façana principal. Un altre nucli, és el del sudsud, integrat pel , integrat pel Pati dels Evangelistes, el convent i quatre patis menors. Pati dels Evangelistes, el convent i quatre patis menors. La Galeria de La Galeria de los Convalecientes los Convalecientes ((a la foto de la dretaa la foto de la dreta) intenta rompre) intenta rompre la severitat de la severitat de l’enorme mur granític de la façana. El tercer nucli, al l’enorme mur granític de la façana. El tercer nucli, al nordnord, està format , està format pel palau administratiu, el seminari, el col·legi i els claustres menors.pel palau administratiu, el seminari, el col·legi i els claustres menors.

Juan Bautista Juan Bautista de Toledo de Toledo

i Juan de i Juan de HerreraHerrera

El EscorialEl Escorial

1563-1583 1563-1583

(planta)(planta)

Juan d’HerreraJuan d’Herrera.. Claustre principalClaustre principal del del Monestir de San Lorenzo de El Escorial.Monestir de San Lorenzo de El Escorial.

San Lorenzo de El EscorialSan Lorenzo de El Escorial.. Pati dels Pati dels Evangelistes. Evangelistes. Obra de Obra de Juan Bautista de ToledoJuan Bautista de Toledo. .

Templet octogonal,Templet octogonal, al bell mig del pati, amb estàtues dels al bell mig del pati, amb estàtues dels evangelistes, realitzat per evangelistes, realitzat per Juan d’HerreraJuan d’Herrera..

Els elements harmoniosos i Els elements harmoniosos i renaixentistes de les arcades sobre renaixentistes de les arcades sobre pilastres d’ordre clàssic, de Juan pilastres d’ordre clàssic, de Juan Bautista de Toledo, contrasten amb el Bautista de Toledo, contrasten amb el fred templet manierista d’Herrera.fred templet manierista d’Herrera.

Juan Bautista de Toledo i Juan de HerreraJuan Bautista de Toledo i Juan de Herrera

El Escorial (1563-1583) El Escorial (1563-1583) Pati dels EvangelistesPati dels Evangelistes

Biblioteca de l’ EscorialBiblioteca de l’ Escorial,, decorada amb frescos decorada amb frescos de de Pellegrino TibaldiPellegrino Tibaldi amb la temàtica de l’al·legoria amb la temàtica de l’al·legoria

de les set arts liberals.de les set arts liberals.

Monestir de l’EscorialMonestir de l’Escorial.. Sota el presbiteri hi Sota el presbiteri hi ha el ha el Panteó dels ReisPanteó dels Reis, que ja és d’època , que ja és d’època

barroca.barroca.

Estil herrerià o escurialencEstil herrerià o escurialenc

Juan d’HerreraJuan d’Herrera va exercir una forta influència va exercir una forta influència estilística i un veritable control artístic durant el estilística i un veritable control artístic durant el regnat de Felip II.regnat de Felip II.

L’èxit de l’estil herrerià, que es perllongarà fins L’èxit de l’estil herrerià, que es perllongarà fins al segle XVII, s’explica a causa de l’ambient al segle XVII, s’explica a causa de l’ambient d’austeritat contrareformista que, en aquella d’austeritat contrareformista que, en aquella època, s’estenia per Espanya.època, s’estenia per Espanya.

Monestir que esdevindrà un model permanent Monestir que esdevindrà un model permanent de l’arquitectura castellana, edificat segons el de l’arquitectura castellana, edificat segons el model de Temple de Salomó, sota la direcció del model de Temple de Salomó, sota la direcció del monarca defensor de la Cristiandat.monarca defensor de la Cristiandat.

EsculturaEscultura Domenico Fancelli Domenico Fancelli (sepulcres Reis Catòlics i infants) (sepulcres Reis Catòlics i infants) i Torrigiano i Torrigiano (Sant (Sant

Jeroni penitent).Jeroni penitent). Italians que introduiran les formes renaixentistes.Italians que introduiran les formes renaixentistes.

Damià Forment, Damià Forment, valencià que es mou entre el goticisme i el valencià que es mou entre el goticisme i el classicisme: retaules de la basílica del Pilar i el Monestir de Santa classicisme: retaules de la basílica del Pilar i el Monestir de Santa Maria de Poblet.Maria de Poblet.

Escola de Valladolid: Alonso Berruguete Escola de Valladolid: Alonso Berruguete (plenitud, format en la Itàlia (plenitud, format en la Itàlia de Donatello i Miquel Àngel).de Donatello i Miquel Àngel).

Juan de JuniJuan de Juni (francès que introdueix un dramatisme més manierista (francès que introdueix un dramatisme més manierista que no pas classicista).que no pas classicista). Passos processionals: El Sant EnterramentPassos processionals: El Sant Enterrament de Crist de Crist, La Pietat..., La Pietat...

Leone i Pompeo LeoniLeone i Pompeo Leoni (bronzistes italians, participaren en l’obra de El (bronzistes italians, participaren en l’obra de El Escorial).Escorial).

Materials: Alabastre i fusta policromada, sobretot, perquè no tenien Materials: Alabastre i fusta policromada, sobretot, perquè no tenien tant de domini en la tècnica del bronze i, tampoc, el marbre era tant de domini en la tècnica del bronze i, tampoc, el marbre era abundant, ni de qualitat.abundant, ni de qualitat.

DOMENICO FANCELLI (1469-1519)DOMENICO FANCELLI (1469-1519)

• Introduirà les formes renaixentistes.Introduirà les formes renaixentistes.

• Sepulcre dels Reis Catòlics.Sepulcre dels Reis Catòlics.

• Al fons o a la dreta, els sepulcres de Felip el Bell i Joana de Castella. Al fons o a la dreta, els sepulcres de Felip el Bell i Joana de Castella.

DOMENICO FANCELLI (1469-1519)

• Sepulcre del príncep don Joan d’Aragó i de Castella.

Damià FormentDamià Forment

Retaule major de la Basílica Retaule major de la Basílica de Nostra Senyora del Pilarde Nostra Senyora del Pilar

(1509-1518)(1509-1518)

SaragossaSaragossa

EsculturaEscultura

Alonso de Alonso de BerrugueteBerruguete (1488-1561)(1488-1561) El rei DavidEl rei David Adoració dels Adoració dels

ReisReis El cor de la El cor de la

Catedral de Catedral de ToledoToledo

ALONSO DE ALONSO DE BERRUGUETEBERRUGUETE

(1488-1561)(1488-1561)

Alonso de Berruguete. Sant Sebastià (1527, alabastre policromat). Museu Nacional d’Escultura, Valladolid.

EsculturaEscultura

Juan de JuniJuan de Juni Passos processionals: Passos processionals:

El Sant Enterrament, El Sant Enterrament, La Pietat...La Pietat...

JUAN DE JUNIJUAN DE JUNIEnterrament de CristEnterrament de Crist Catedral de SegòviaCatedral de Segòvia

ESCULTURAESCULTURA•Leone i Pompeo LeoniLeone i Pompeo Leoni

• Pare i fill, italians, escultors manieristes del Pare i fill, italians, escultors manieristes del Cinquecento, arrelats a l’Espanya, Cinquecento, arrelats a l’Espanya, desenvolupen retrats apoteòsics i al·legòrics desenvolupen retrats apoteòsics i al·legòrics (escultors favorits de Carles V i de Felip II). (escultors favorits de Carles V i de Felip II).

• Obra: Carles Vè amb la seva dona i les Obra: Carles Vè amb la seva dona i les seves germanes (El Escorial).seves germanes (El Escorial).

Leone Leoni Leone Leoni (pare) (pare) (escultors favorits de Carles V i de Felip II)(escultors favorits de Carles V i de Felip II)

Obra: L’emperador Carles Vè dominant o abatent Obra: L’emperador Carles Vè dominant o abatent el furor (Prado).el furor (Prado).

Pompeo LeoniPompeo LeoniFelip II (esquerre)Felip II (esquerre)

Sepulcre del rei (dreta)Sepulcre del rei (dreta)

Apareix ell mateix, el seu fill Carles, i les seves Apareix ell mateix, el seu fill Carles, i les seves respectives dones: Ana d’Àustria, Isabel de Valois i respectives dones: Ana d’Àustria, Isabel de Valois i

Maria de Portugal, tots en postura pregant.Maria de Portugal, tots en postura pregant.

PinturaPintura La tradició gòtica es manté durant molt de temps.La tradició gòtica es manté durant molt de temps.

Pedro de Berruguete Pedro de Berruguete (pare d’Alonso), suposa la transició (pare d’Alonso), suposa la transició del Gòtic Internacional al corrent italianitzant. del Gòtic Internacional al corrent italianitzant. Sant Domènec (Museu del Prado).Sant Domènec (Museu del Prado).

Juan de Juanes, Juan de Juanes, influït per Rafael Sanzio.influït per Rafael Sanzio. El Sant Sopar. El Sant Sopar.

Luis de Morales, Luis de Morales, de finals de segle, pintor efectista de de finals de segle, pintor efectista de temes religiosos. temes religiosos.

Els pintors retratistes de la generació de finals de segle: Els pintors retratistes de la generació de finals de segle: Sánchez CoelloSánchez Coello i i Pantoja de la Cruz. Pantoja de la Cruz.

Domenico Theotokópulos, El Greco (1541-1614), Domenico Theotokópulos, El Greco (1541-1614), sens sens dubte, és la gran figura de la pintura espanyola del segle dubte, és la gran figura de la pintura espanyola del segle XVI.XVI.

PinturaPintura Luis de MoralesLuis de Morales

Ecce HomoEcce Homo Verge amb el ninVerge amb el nin

PinturaPintura

Sánchez CoelloSánchez Coello Retrats de Felip II i de Retrats de Felip II i de

Carles IICarles II

PINTURAPINTURA

Sánchez Coello (1531-1588)Sánchez Coello (1531-1588)Les dues infantes Les dues infantes

JUAN DE JUANESJUAN DE JUANES (Vicente Juan Masip; València?, h. 1523-(Vicente Juan Masip; València?, h. 1523-Bocairent, Espanya, 1579) Bocairent, Espanya, 1579)

El Sant Sopar (Museu del Prado)El Sant Sopar (Museu del Prado)

PinturaPintura

EL GRECO EL GRECO

COMENÇA…COMENÇA…