Una aproximació a la immigració d'estrangers a les Illes Balears. Any 2002

PREMI “SA NOSTRA” D’INVESTIGACIÓ. CONVOCATÒRIA 2001

P R O G R A M A

Una aproximacióa la immigració

d’estrangers a lesIlles Balears

Una aproximació a la immigració d’estrangers a les Illes BalearsPremi “Sa Nostra” d’investigació. Convocatòria 2001

© del text: els autors, 2004© de l’edició: “SA NOSTRA”, Caixa de Balears

AutorsPere A. Salvà Tomàs (coordinador)

Pere Albertí Huguet Carmel Bonnín Cortès

María Angustias Spínola López

Edició i assessorament lingüísticÀngels Àlvarez Garí

Disseny gràfic i maquetaciódDC

ISBN84-96031-39-X

ÍNDEX

CAPÍTOL 1. INTRODUCCIÓ

1. Objectius de la recerca.2. Algunes reflexions prèvies en relació als elements conceptuals de mobilitat huma-

na, circulació de persones i migració.3. Articulació i estructura per capítols.

CAPÍTOL 2. LES ILLES BALEARS I ELS FLUXOS MIGRATORIS: PETITA HISTÒRIA, L’ACTUALITAT, EL

MARC LEGISLATIU I EL PROCÉS DE REGULARITZACIÓ

1. Les Illes Balears com a destinació de fluxos migratoris.1.1. Introducció.1.2. Petita història i evolució del procés immigratori a les Balears a l’etapa

del turisme de masses.1.2.1. Migracions i desenvolupament turístic a les Balears.1.2.2. De l’emigració a la immigració. El domini de la immigració d’origen penin-

sular fins al 1970.1.2.3. La consolidació del turisme de masses: fluctuacions dels moviments

migratoris peninsulars i aparició de la immigració d’estrangers a ladècada dels anys setanta i vuitanta.

1.2.4. L’etapa de maduresa del turisme de masses: la complexitat del feno-men immigratori des dels anys noranta fins a l’actualitat.

1.3. La immigració estrangera a les Balears: dels moviments tipus «NovaFlorida» al flux immigratori de «Nova Califòrnia».

1.3.1. La immigració d’estrangers: un model migratori basat en dualitats.1.3.2. D’un model migratori tipus «Nova Florida» a un nou model immigra-

tori complex tipus «Nova Califòrnia».1.3.2.1. La fase «Nova Florida» a la immigració dels estrangers.1.3.2.2. La fase «Nova Califòrnia».1.3.3. L’avaluació del nombre de residents estrangers a les Balears.1.3.4. La distribució dels immigrants per llocs de procedència.1.3.4.1. Introducció.1.3.4.2. La immigració des d’Europa.1.3.4.2.1. La immigració procedent de la Unió Europea.1.3.4.2.1.1. La immigració europea de motivació residencial.1.3.4.2.1.2. La immigració laboral amb origen a la Unió Europea.1.3.4.2.2. La immigració laboral des de l’Europa no comunitària.1.3.4.3. El flux immigratori laboral de direcció Sud a Nord.1.4. Estructures geodemogràfiques i implicacions de la immigració estran-

gera a les Balears.1.4.1. Estructura geodemogràfica i composició familiar.1.4.1.1. La composició de la immigració estrangera per sexes.1.4.1.2. Els perfils d’edats dels immigrants: contraposició dels perfils de la

immigració dels països desenvolupats al perfil dels migrants del Sud.1.4.1.3. Les piràmides de població per sexes i edats.1.4.2. Implicacions de la immigració a les Balears.1.4.3. Conclusió.

4

UNA APROXIMACIÓ A LA IMMIGRACIÓ D’ESTRANGERS A LES ILLES BALEARS

2. El marc legislatiu espanyol en matèria d’estrangeria.2.1. Una legislació d’estrangeria canviant.2.2. Els drets fonamentals dels immigrants.2.2.1. Anàlisi de la normativa d’estrangeria en matèria de drets i deures de

les persones immigrants.2.2.2. Principi d’igualtat interpretativa.2.2.3. Principi no discriminatori.2.3. Els drets de les persones estrangeres immigrants.2.4. Conclusions: el marc legislatiu espanyol per als immigrants estrangers.

3. Els processos de regularització a les Illes Balears.3.1. Un poc d’història: les primeres regularitzacions a les Balears.3.2. Les regularitzacions dels anys 2000 i 2001.3.3. Resultats globals de les regularitzacions a les Balears.3.3.1. Aspectes introductoris.3.3.2. L’anàlisi de les dades dels diferents processos de regularització.3.3.2.1. Regularització extraordinària RD 239/2000. Any 2000.3.3.2.2. Resolucions derivades del Règim transitori i de la regularització indi-

vidual.3.3.2.3. Oficines per a la regularització dels estrangers.3.4. Retards. Cronologia.3.5. Panorama actual.3.6. Conclusions: immigració i procés de regularització a les Balears.

CAPÍTOL 3. ASPECTES ECONÒMICS DE LA IMMIGRACIÓ ESTRANGERA A LES ILLES BALEARS. ANY 2002

1. Perfils econòmics.1.1. Introducció.1.2. Perfils econòmics de la immigració del Sud.1.2.1. Motivacions.1.2.2. Temporalitat.1.2.2.1. Nota metodològica sobre la temporalitat.1.2.3. Activitat i ocupació.1.2.3.1. Ocupació per sectors econòmics.1.2.3.2. Ocupació per professions i feines.1.2.3.3. Ocupació per tipus de contractació.1.2.4. Ingressos laborals.1.2.5. Remeses enviades.1.2.6. Impostos.1.3. Perfils econòmics de la immigració del Nord.1.3.1. Motivacions.1.3.2. Temporalitat.1.3.2.1. Nota metodològica sobre la temporalitat.1.3.3. Activitat i ocupació.1.3.3.1. Ocupació per professions i feines.1.3.3.2. Ocupació per tipus de contractació.1.3.3.3. Activitat no laboral.1.3.4. Ingressos i rendes.1.3.4.1. Ingressos de la immigració laboral.1.3.4.2. Inversions empresarials.1.3.4.3. Ingressos de la immigració residencial.

5


1.3.5. Remeses enviades i rebudes.1.3.5.1. Remeses immigració laboral.1.3.5.2. Remeses immigració residencial.1.3.6. Inversions immobiliàries.1.3.7. Impostos.1.4. Comparacions dels perfils.1.4.1. Motivacions.1.4.2. Temporalitat.1.4.3. Activitat i ocupació.1.4.4. Ingressos.1.4.5. Remeses de diners.1.4.6. Impostos.

2. Mercat de treball: el perfil del mercat de treball a les Balears. Any 2002.3. Balanç econòmic de la immigració a les Balears. Aproximació a l’any 2001.4. Conclusions generals dels aspectes econòmics.

CAPÍTOL 4. ELS DRETS FONAMENTALS DELS IMMIGRANTS

1. El dret a la salut.1.1. Introducció.1.2. L’atenció sanitària dels immigrants estrangers des del punt de vista

legal.1.3. La targeta sanitària individual (TSI).1.3.1. Què és la TSI i com s’obté la targeta sanitària?1.3.2. La targeta sanitària individual a Mallorca. El pes de les persones

estrangeres que disposen de TSI.1.3.2.1. Les sol·licituds d’estrangers de la TSI segons les dades informatitzades

de l’ib-Salut.1.3.2.2. L’anàlisi de les característiques dels immigrants estrangers peticionaris

de la TSI segons la mostra de les dades no informatitzades de l’ib-Salut.1.3.3. La targeta sanitària a Menorca.1.3.4. La targeta sanitària a les Pitiüses.1.3.5. La visió global en l’àmbit de les Balears amb relació als estrangers titu-

lars de TSI.1.4. L’accessibilitat de les persones immigrants estrangeres al sistema sani-

tari públic.1.5. L’atenció sanitària de les persones immigrants estrangeres a Mallorca,

Menorca i Eivissa i Formentera.1.5.1. L’atenció sanitària a Mallorca.1.5.2. L’atenció sanitària a Menorca.1.5.3. L’atenció sanitària a Eivissa.1.5.4. L’anàlisi de l’atenció sanitària en l’àmbit global de les Balears.1.6. Els resultats de les enquestes als migrants amb relació al dret a la salut.1.6.1. L’enquesta realitzada als immigrants procedents de països menys des-

envolupats (corrent Sud-Nord).1.6.2. L’enquesta realitzada als immigrants de països desenvolupats (corrent

Nord-Sud).1.6.3. La comparació dels resultats entre les dues enquestes.1.7. Immigració i malalties.1.8. La incidència de la immigració estrangera en el sistema de salut de les

Balears. Població amb dret a l’assistència sanitària i recursos humansdisponibles.

1.9. Conclusions: salut i immigració.

6


2. Dret a l’habitatge.2.1. Introducció.2.2. El dret a l’habitatge dels immigrants estrangers.2.3. Els resultats de les enquestes.2.3.1. L’enquesta als immigrants estrangers del Nord.2.3.2. L’enquesta als immigrants estrangers del Sud.2.4. El paper de l’Administració.2.5. Conclusions: migració i habitatge.

3. El dret a l’ensenyament.3.1. Introducció.3.2. L’anàlisi dels resultats de les enquestes.3.2.1. L’enquesta als immigrants del Sud.3.2.2. L’enquesta als immigrants del Nord.3.2.3. L’anàlisi comparativa entre les dues enquestes.3.3. Alumnat estranger a les Balears per zones i àrees de procedència.

Situació actual.3.4. L’evolució de l’alumnat estranger per nacionalitats a les Balears

durant el darrer quadrienni.3.5. L’evolució de l’alumnat estranger per nacionalitats i per illes durant el

darrer quadrienni.3.6. L’evolució de l’alumnat estranger per municipis i per illes. Presència

absoluta i proporcional dels alumnes matriculats.3.7. L’experiència i les opinions dels professionals de l’ensenyament.3.8. El nivell educatiu dels immigrants estrangers adults.3.9. Conclusions: el dret a l’educació i la immigració.

CAPÍTOL 5. ELS IMPACTES DE LA IMMIGRACIÓ A LA SOCIETAT D’ACOLLIDA

1. Immigració i delinqüència.1.1. Introducció.1.2. Una reflexió necessària.1.3. El que les dades manifesten.1.3.1. La delinqüència d’estrangers a les Balears.1.3.2. Les memòries fiscals.1.4. Persones estrangeres internades als centres penitenciaris de les

Balears.1.4.1. Els estrangers internats al Centre Penitenciari de Palma.1.4.2. Els estrangers internats al Centre Penitenciari d’Eivissa.1.5. Conclusions: delinqüència i immigració.

2. Cultura, llengua, identitat i integració.2.1. L’anàlisi dels resultats de les enquestes.2.1.1. L’enquesta als immigrants provinents de països menys desenvolupats.2.1.1.1. Immigració i llengua.2.1.1.2. Cultura i integració i immigració.2.1.1.3. Rebuig i xenofòbia i immigració.2.1.2. Els resultats de l’enquesta als immigrants dels països desenvolupats.2.1.2.1. La vida social dels immigrants del Nord.2.1.2.2. Mitjans de comunicació utilitzats pels immigrants del Nord.2.1.2.3. Llengua.

7


2.1.2.4. Cultura i immigració del Nord.2.1.2.5. Xenofòbia i immigració del Nord.2.2. L’hemeroteca com a eina d’informació i de reflexió.2.2.1. Cal posar un sostre a la immigració?2.2.2. Llengua.2.2.3. Integració.2.2.4. Xenofòbia.2.3. Conviure amb la diferència cap a la integració recíproca.2.3.1. Conviure amb la diferència.2.4. Conclusions: immigració i cultura, llengua, identitat i integració.

3. Percepció i actituds de la població illenca resident a les Balears davant els immi-grants estrangers.

3.1. Introducció.3.2. L’anàlisi dels resultats de l’enquesta.3.3. Conclusió: és xenòfoba la població resident a les Balears?

CAPÍTOL 6. CONCLUSIONS I RECOMANACIONS

1. Conclusions: una aproximació a un diagnòstic de la situació actual de la immigra-ció d’estrangers a les Balears.

1.1. La immigració dels estrangers en el marc de la mobilitat humana enun món globalitzat.

1.2. Un marc legislatiu espanyol no gaire favorable a la integració delsimmigrants estrangers.

1.3. Les Balears com a territori de cruïlla d’immigrants estrangers.1.3.1. La complexitat del fenomen migratori d’estrangers a les Balears.1.3.2. Immigració i procés de regularització: un aspecte dramàtic per als

immigrants estrangers.1.3.3. Els aspectes econòmics de la immigració d’estrangers.1.3.4. Salut i immigració a les Balears.1.3.5. Migració i habitatge.1.3.6. El dret a l’educació i immigració.1.3.7. Factors de risc i immigració: la falsa interrelació entre l’augment de la

delinqüència i l’arribada de nous immigrants.1.3.8. Cultura, llengua, identitat i integració: una realitat i un repte per als

immigrants estrangers.1.3.9. L’impacte de la immigració estrangera en la societat d’acollida: és

xenòfoba la població resident a les Balears?1.3.10. Una reflexió final per concloure el diagnòstic.

2. Recomanacions.2.1. Recomanacions de caràcter general.2.2. En l’àmbit de la legislació marc espanyola i de les regularitzacions a

les Illes Balears.2.3. En l’àmbit de l’economia de la immigració.2.4. En l’àmbit de la salut.2.5. En l’àmbit de l’habitatge.2.6. En l’àmbit de l’educació.2.7. En l’àmbit de la superació de la percepció dels riscos a la societat d’a-

collida i de la integració dels immigrants estrangers a la societatbalear.

8


2.7.1. Per superar la percepció de la interrelació immigració-delinqüència.2.7.2. En l’àmbit de la cultura, la llengua, la identitat i la integració.

CAPÍTOL 7. FONTS D’INVESTIGACIÓ I REPERTORI BIBLIOGRÀFIC

1. Fonts d’investigació i metodologia.1.1. Introducció.1.2. Relació de fonts utilitzades i metodologia.1.2.1. Fonts d’informació.1.2.1.1. Fonts d’informació de caràcter general.1.2.1.2. Relació de les principals fonts de documentació per temàtiques espe-

cífiques.1.2.2. Les enquestes.1.2.2.1. L’enquesta als immigrants del Sud.1.2.2.2. L’enquesta a residents procedents de països desenvolupats.1.2.2.3. L’enquesta de percepció i actituds de la població resident respecte als

immigrants estrangers.

2. Referències bibliogràfiques.

ANNEXOS

1. Relació de persones que han participat en el treball.1.1. Col·laboració especial d’experts.1.2. Relació de persones que han col·laborat en el treball.

9



CAPÍTOL 1INTRODUCCIÓ

1. OBJECTIUS DE LA RECERCA

L’objectiu general d’aquesta feina de recerca és l’anàlisi dels fluxos migratoris actualsd’estrangers que han anat arribant a les Illes Balears, i dels impactes, efectes i/o con-seqüències de qualsevol mena que, si fa al cas, ocasionen a la societat acollidora bale-ar. Es parteix de la consideració que el coneixement d’aquesta part de la nostra socie-tat, els nouvinguts estrangers, és bàsic i essencial per a qui hagi d’articular les políti-ques i les mesures d’integració d’aquests col·lectius de migrants, per una part, i perdonar informació dels seus perfils, pautes i característiques a la societat que els acullamb la intenció de superar barreres d’incomprensió, actituds de rebuig i d’exclusiósocial, per l’altra. Consideram que el coneixement dels trets més significatius delfenomen immigratori d’estrangers és bàsic per al disseny de polítiques d’integració iper a l’èxit a l’hora d’aplicar-les.

En els àmbits del món desenvolupat es detecta cada vegada més la inquietud que sus-cita l’impacte de les migracions d’estrangers sobre la cohesió social preexistent, pre-ocupació que augmenta a mesura que aquests països desenvolupats són els receptorsd’una important allau d’immigrants que es troba en expansió des dels anys norantadel passat segle XX. D’aquest fenomen, que experimenta quasi la totalitat de la zonade la Unió Europea, les Balears en són un bon laboratori d’anàlisi, ja que s’han con-vertit en un territori de cruïlla en el qual conflueixen corrents de direccions oposades(Nord-Sud i Sud-Nord), motivacions diferents per migrar, situacions personals diversesi implicacions diferenciades segons la tipologia del migrant estranger. Cal assenyalarque els esmentats nouvinguts a les Balears afecten la mobilitat humana a través d’en-trades i sortides de capital humà, incideixen sobre la fecunditat, tenen i/o tendranefectes sobre la constitució de família, influeixen sobre els tipus de matrimoni (matri-monis mixtos), canvien les pautes de la mortalitat i/o imposen noves reparticions geo-gràfiques dels contingents poblacionals.

Per tal de concretar el projecte general esmentat, l’estudi s’articula en quatre objec-tius principals:

a) La caracterització del fenomen migratori dels estrangers per tal de conèixerquants i com són aquests migrants des d’una perspectiva geodemogràfica(sexe, edat, lloc d’origen, distribució geogràfica per illes i municipis, incidèn-cia sobre les estructures demogràfiques), variables que bàsicament deriven deles informacions de distintes fonts d’informació, tant de l’Administraciópública com d’entitat privades i/o dels resultats de diferents projectes derecerca desenvolupats a les illes sobre la temàtica immigratòria d’estrangers.

b) L’anàlisi del marc legislatiu i el seu desenvolupament normatiu en matèriad’estrangeria, que imposa les fites entre la immigració regular i/o amb papers

10


i aquells que es troben en una situació irregular a causa de l’aplicació de leslleis vigents. Aquesta anàlisi deriva, així mateix, cap a un acurat estudi de laseva incidència a les Balears a través dels diferents processos de regularitza-ció dels immigrants estrangers.

c) Establir un diagnòstic sobre les motivacions per emigrar, causes i modes d’arribada, trets laborals i formatius i estructura laboral, així com sobre les pau-tes relatives a l’accessibilitat a la sanitat, a l’habitatge i a l’educació per part delcol·lectiu dels immigrants estrangers, com també els impactes que provoquensobre els esmentats sectors quan intenten exercir els seus drets. Aquest objec-tiu s’assoleix bàsicament a través de la realització de dues importants enques-tes amb ítems tant de tipus quantitatiu com qualitatiu. Una dirigida a conèixerl’opinió dels col·lectius d’immigrants procedents de països menys desenvolu-pats que conformen el corrent Sud-Nord. La segona, més reduïda en el nombred’enquestats, intenta esbrinar els perfils, motivacions i pautes dels immigrantsoriginaris de països desenvolupats que formen part del corrent immigratori dedirecció Nord-Sud. A ambdues enquestes s’intenta també fer aflorar les per-cepcions dels migrants respecte a la societat d’acollida.

d) La determinació de les actituds de la població resident a les illes respecte alsnouvinguts, que també s’assoleix mitjançant una tercera enquesta dirigida apolsar l’opinió dels ciutadans illencs envers la immigració dels estrangers.

2. ALGUNES REFLEXIONS PRÈVIES EN RELACIÓ ALS ELEMENTS CONCEP-TUALS DE MOBILITAT HUMANA, CIRCULACIÓ DE PERSONES I MIGRACIÓ

Cal, encara que sigui breument, exposar una sèrie de qüestions relatives als termesde circulació, mobilitat i migració humana. És necessari assenyalar que no qualsevoldesplaçament de persones pot esser considerat com a migració. Per intentar esbrinarbreument els termes amb la finalitat d’assignar les diferents tipologies dels desplaça-ments humans, és convenient indicar que el concepte de mobilitat humana abraça demanera més general qualsevol moviment espacial de persones. És el terme més glo-bal per assignar un moviment espacial de la població. Per tal de distingir les diferentstipologies de mobilitat humana s’empra, per una part, el concepte de circulació,també anomenat mobilitat habitual, que inclou tots els moviments de la poblacióque no impliquin un canvi de la residència permanent. En aquest cas es tracta demoviments de persones, generalment de tipus repetitiu, lligats a la vida quotidiana,que registren una intensificació paral·lela a la modernització de la societat. En l’àm-bit dels països desenvolupats, bàsicament inclouen els desplaçaments en massa lligatsa les dimensions espacials i temporals de la vida quotidiana i que solen implicar unaintensificació relacionada amb l’evolució dels mitjans de transport, tant públics comprivats. Els tres tipus bàsics són els desplaçaments de treball, els lligats a la vida fami-liar (compres, mercats, escolars) i els relatius a l’oci, el lleure i/o el temps lliure (des-plaçaments de cap de setmana i desplaçaments de vacances).

Pel que fa al concepte de migració, implica un desplaçament de la població que com-porta canvis de residència habitual, tant temporals com definitius, per motius econò-mics, socials, residencials, polítics o religiosos. S’accepta de manera generalitzada quela migració implica desplaçaments de persones que suposen d’alguna manera uncanvi d’espai de vida, on la residència principal és l’eix de referència. Des d’aquestaperspectiva significaria deixar temporalment o definitivament la llar habitual per ins-tal·lar-la en un nou indret. D’altra banda, cal assenyalar que per parlar de mobilitathumana i migracions és necessari tenir un espai de referència respecte a les entradesi/o sortides de les persones. En aquest estudi, l’espai de referència serà la comunitatautònoma de les Illes Balears.

11

De totes maneres, les fronteres i/o els límits entre els diferents conceptes poden pre-sentar tot un seguit de dificultats teòriques. La noció de població immigrada és ambi-gua, depèn de les variables de referència per definir-la d’aquesta manera. No hi hauna definició unificada, acceptada per tothom, la qual cosa demostra l’existència dediferents percepcions de la immigració, de la seva necessitat i/o del disseny o no deprocessos d’integració. Generalment, quan es parla d’immigrants gairebé sempres’esmenta el lloc de naixement d’una persona, el dels seus pares i/o, fins i tot, delspadrins o avis. Així, moltes vegades s’al·ludeixen els col·lectius de distintes nacionali-tats i/o ètnies per ampliar la denominació a persones nascudes i, també, nacionalit-zades en un determinat país d’acollida. Aquest cas encara es torna més ambigu si estenen en compte els nascuts fora del país fills d’emigrants i/o aquells que neixen enel país descendents d’una o de dues persones estrangeres residents. Tot el que hemdit amb referència al lloc de naixement encara es complica més si s’empra el concep-te de ciutadania, que està lligat a les pautes i limitacions legislatives de cada país.

La situació actual de la immigració d’estrangers a les Balears es veu afectada per l’an-terior problemàtica de conceptes que presenten dificultats a l’hora de classificar lapoblació resident estrangera com a migrant i/o com a turistes de llarga estada. Per lesseves característiques econòmiques, les illes s’han conformat com un dels més impor-tants espais d’especialització turística de la Mediterrània, en el qual es produeix unaalta mobilitat humana. Per una part, una mobilitat habitual o circulació definida perl’afluència anual de més de deu milions de turistes; per l’altra, el turisme ha estat elmotor impulsor d’un dinamisme econòmic en què participen altres sectors, molt espe-cialment el de la construcció i el de l’oferta complementària. Entre tots han duit aterme una transformació de les Balears, que han deixat d’esser terres d’emigració is’han convertit en territoris d’immigració, la qual cosa ha suposat l’arribada d’un altcontingent de persones des d’altres indrets de l’Estat espanyol i/o del món. El turismeha influït en dos vessants diferents de la migració: una atracció que exerceixen lesIlles Balears com a lloc de residència lligat a l’oci i al temps lliure sobre amplis seg-ments d’europeus, circumstància en què ha intervengut el coneixement previ de lesilles en qualitat de turistes; i, d’altra banda, la potencialitat del mercat laboral, queha atret tot un conjunt de persones procedent tant del món desenvolupat com sub-desenvolupat. En el cas de l’objectiu d’aquesta recerca sobre la immigració d’estran-gers es dóna, doncs, a les Balears, una cohabitació espacial entre turistes estrangers,residents i treballadors de nacionalitat estrangera, categories que fan moltes vega-des difícil la seva catalogació com a immigrants o com a turistes.

Manca, doncs, incidir més profundament en la recerca de definicions més clares enaquestes especials circumstàncies. Tal com s’ha esmentat anteriorment, el conceptede migració implica residir de manera relativament permanent a les Balears. Peròaquesta variable de residència com a eix és ambigua, especialment pel que fa altemps necessari d’estada per esser classificat d’una manera o d’una altra. És immi-grant la persona que resideix llargues temporades, superiors als tres mesos, a les illes,amb una motivació de tipus residencial i/o d’oci? És immigrant laboral la persona quesols treballa un mes a les illes i canvia a continuació de destinació laboral? Són immi-grants les persones sense papers que es mouen d’un indret a l’altre cercant treball?Són preguntes que imposen la futura recerca de criteris per definir de manera clara imajoritàriament acceptada els conceptes de migració de persones, mobilitat humanao circulació de persones.

La mobilitat humana es basa en tot un seguit de motivacions per migrar que podenanar des de l’oci, l’estudi, el treball i la reunificació familiar fins a raons de tipus polí-tic (persecucions, amenaces...). En l’àmbit de les Balears analitzam bàsicament els dosgrans corrents d’immigrants que conflueixen a les illes:

12


a) El corrent de motivacions residencials no laborals. El motiu per migrar es rela-ciona amb la recerca d’espais d’oci i recreació, un lloc per viure llargues tem-porades.

b) El corrent de motivació econòmica lligat a la recerca de treball i/o inversionsempresarials. Aquesta immigració econòmica presenta dues cares de la mone-da amb implicacions prou diferenciades: els migrants legals, això és, aquellsresidents que disposen de «papers» que els autoritzen de manera temporali/o definitiva a residir i a treballar a les illes, i els immigrants irregulars o sensepapers, que es troben en una situació de discriminació i/o d’exclusió social ique pateixen els efectes de la inestabilitat laboral, la precarietat, la vulnera-bilitat, la desprotecció, la indefensió, la inseguretat, la marginalitat i la dis-criminació. Aquesta immigració estrangera no regular no es detecta a lesestadístiques de l’Administració perquè són «morts civils» que no existeixen.No són persones sinó sols usuaris de serveis. Com que no s’adapten als condi-cionaments estadístics i legislatius no compten a l’hora de la planificació delsserveis públics necessaris, la qual cosa augmenta de manera no reconeguda lapressió sobre els recursos humans i les dotacions dels esmentats serveis. És adir, la visibilitat estadística del fenomen migratori d’estrangers no es corres-pon amb la visibilitat social.

En el cas concret de la nostra recerca, la base sobre la qual hem treballat és la pobla-ció estrangera resident a les Balears. És a dir, el col·lectiu de nacionalitat no espanyo-la, circumstància que fa referència al fet de tenir o no la nacionalitat espanyola. Acausa de la problemàtica exposada anteriorment, per tal d’estudiar aquest col·lectius’han hagut de completar les fonts estadístiques de caire oficial amb altres directes oindirectes i/o la realització d’avaluacions de presència d’estrangers per tal d’intentaravaluar el volum de la seva presencia real i aproximar-nos a oferir un perfil més adienta la visibilitat social real de la immigració d’estrangers. Aquestes fonts estadístiquesquantitatives i qualitatives s’han completat amb tres grans enquestes fetes al col·lec-tiu d’immigrants procedents de distints països del Sud, al col·lectiu de la immigraciódel Nord i, per completar aquestes dues, una enquesta d’actituds i percepcions de lapoblació resident balear en relació a la població immigrada estrangera.

De totes maneres, cal recordar l’esmentada ambigüitat terminològica en la classifica-ció com a immigrants d’alguns segments del col·lectiu d’estrangers residents a lesBalears. La tipologia dels residents estrangers a les illes és àmplia. Presenta formes,categories, volums i motivacions per migrar diferenciades segons els segments depoblació que s’hagin de considerar. Pel que fa a la percepció popular, i així pensamque ho han fet a les respostes d’alguna enquesta, es relaciona el terme immigrantamb les persones que procedeixen de països menys desenvolupats, els que formenpart del corrent migratori Sud-Nord. Generalment es pensa en els immigrants extra-comunitaris que ocupen llocs de feina no qualificats. Per altra part, sovint s’associal’immigrant econòmic de la Unió Europea amb un expert i/o tècnic amb una alta qua-lificació professional que no és percebut com un immigrant laboral a pesar que com-peteix en un mateix segment del mercat laboral amb la població resident. D’altrabanda, a les illes tenim altres tipus de residents estrangers que presenten dificultatsde classificació en alguns dels seus segments:

a) La problemàtica de classificació en alguns segments del col·lectiu de residentsestrangers no laborals. Pel que fa als residents permanents, l’assignació com aimmigrants és molt clara, però es torna més confusa en el cas dels residents tem-porals, d’acord amb la durada de la seva estada i la conservació de la seva resi-dència principal en els països d’origen, a pesar de passar llargues temporades a


13

les illes. En aquest segment és molt important la tipologia de la immigració deretir, que a pesar de viure a les Balears durant períodes superiors als sis mesosmantenen una doble residència habitual (a les illes i al seu país d’origen).

b) La problemàtica dels treballadors invisibles europeus que ocupen llocs defeina en el sector turístic (migrant tourist-workers). Són treballadors amb unaalta mobilitat laboral que realitzen moltes vegades estades curtes a les illes,dels quals desconeixem el nombre, procedència i característiques. Aquestaabsència de visibilitat estadística contrasta amb la visibilitat real, ja que sónben visibles a les diferents zones turístiques insulars (hotels, majoristes deviatges, petits comerços, tendes comercials, activitats d’oci i/o espectacles).

c) Les anteriors categories es compliquen encara més a les Balears perquè hi pothaver altres formes de treball informal exercides per persones de nacionalitatestrangera, d’entre les quals destaquen distints professionals (metges, mis-sers, consultors...) que no estan legalment instal·lats però que actuen d’algu-na manera a les illes, els treballadors qualificats d’estada temporal, els treba-lladors no qualificats legals i els treballadors de sectors informals i pràctiquesil·lícites.

d) Finalment, cal esmentar els treballadors irregulars, que no existeixen estadís-ticament per mor de la seva situació de sense papers.

3. ARTICULACIÓ I ESTRUCTURA PER CAPÍTOLS

Aquesta publicació és una síntesi del treball original presentat com a justificació delPremi “Sa Nostra” d’Investigació 2001.1 La presentació dels resultats dels treballs derecerca, reflexió i interpretació que componen aquesta anàlisi que es publica s’articu-la, a més d’aquest capítol d’introducció, en sis capítols i un annex que engloben elsdiferents aspectes tractats a la recerca, tots acompanyats de diversos quadres i figures.

La realitat de la immigració d’estrangers a les Balears és un exemple de l’actual mobi-litat humana internacional. D’aquesta manera, el territori insular balear es converteixen un laboratori que permet esbrinar els trets característics d’aquesta mobilitathumana. Mostra una mena de síntesi que reprodueix un petit món representat perun territori de cruïlla i d’encontre d’immigrants pobres i rics, de persones que esmouen desesperades a la recerca d’una vida digna i d’altres immigrants qualificatsque es desplacen per augmentar els seus salaris, d’immigrants que no tenen res i delsque treballen de manera legal i segura i/o dels que es traslladen per motius de feinai/o econòmics i els que sols cerquen l’oci i/o el plaer a les illes. Totes aquestes catego-ries estan representades en el cas de la immigració estrangera que ha arribat a lesBalears al llarg dels darrers decennis.

Des d’aquesta perspectiva, cal recordar que la mobilitat humana internacional hasofert una important intensificació des de la dècada dels anys noranta del segle XX.En el cas de les Balears, el turisme ha estat un factor clau en les decisions de migrarper a un important segment de la població migrant. Els territoris de desenvolupa-ment turístic i els canvis socioeconòmics registrats a escala planetària han implicat elressorgiment de noves formes de mobilitat humana que globalment s’han transfor-mat en fluxos de composició complexa que són simultanis en el temps i l’espai. El tri-nomi turisme-producció-mobilitat humana incideix, per una part, en el sorgimentd’una migració laboral que és atreta pel dinamisme econòmic de les esmentadesàrees de desenvolupament turístic i, per l’altra, aquest darrer també intervé en unamigració de tipus empresarial atreta per la potencialitat d’inversions i negocis lligats


1. Els interessats en tenir més informació i/o en conèixer documents emprats per a la realització d’enques-tes es poden dirigir a l’Obra Social i Cultural de “Sa Nostra” i/o a Pere Salvà ([email protected]).

14

a l’activitat turística i als sectors complementaris. Paral·lelament a les anteriors cir-cumstàncies es desenvolupa un altre trinomi que relaciona turisme-consum-mobilitathumana i que es tradueix en una immigració de tipus residencial, en què destaca laMigració de Retir (International Retirement Migration).

La immigració econòmica laboral presenta també formes diferenciades segons l’ori-gen, la formació, la qualificació i les motivacions. Hi ha importants diferències entreels migrants legals i/o regulats, que segons la legislació dels diferents països tenendrets i deures reconeguts, i la més important però menys afavorida que conforma elsegment dels migrants irregulars. L’angoixa per aconseguir documentació i permisosde residència i/o estada en els països acollidors implica passar per situacions d’exclu-sió social i de mancança dels més elementals drets humans, que moltes vegades s’a-greugen per la separació de les unitats familiars i la problemàtica de la futura reagrupació.

El capítol 2 dedica una primera part a l’anàlisi geodemogràfica de la immigració d’es-trangers que tenen com a destinació les Balears. Aquest apartat es complementa ambuna segona part que intenta establir de manera sintetitzada les limitacions i entre-bancs que imposa la legislació d’estrangeria en el territori que conforma l’Estatespanyol. Aquesta normativa general i homogènia que s’aplica a tot el territoriespanyol no té en compte les necessitats, característiques i peculiaritats d’una comu-nitat autònoma com és la de les Illes Balears, que d’acord amb la seva evolució eco-nòmica i les característiques del seu mercat laboral no pot gestionar i controlar elsfluxos migratoris que arriben i/o surten del seu territori. Els efectes de la incidèncialegislativa general de l’Estat espanyol sobre els distints processos de regularitzacióduits a terme en l’àmbit de les Illes Balears completen aquesta segona part. A la pri-mera part del capítol s’analitzen el nombre d’immigrants, l’evolució històrica de laseva arribada a les illes, els canvis dels models migratoris dels estrangers descrits a tra-vés del pas des d’un model migratori tipus «Nova Florida», bàsicament de predominiresidencial no laboral, a un nou model tipus «Nova Califòrnia», on continua presentla migració de tipus residencial, però a la qual s’agreguen nous fluxos immigratorisd’estrangers de caràcter econòmic laboral i/o empresarial, tant provinents de païsosdesenvolupats com del Sud. Les característiques per sexes i edats i la seva diferencia-ció segons els orígens també són analitzades en aquest capítol, que tanca l’apartatamb una anàlisi dels efectes demogràfics del procés immigratori d’estrangers.

El capítol 3 fa referència als aspectes econòmics de la immigració estrangera a lesBalears i s’hi analitzen els perfils econòmics dels immigrants tant del corrent Sud-Nordcom Nord-Sud que, atrets pel dinamisme del mercat de treball dels darrers anys, hananat arribant a les illes. S’estudien a cada una de les direccions migratòries bàsiquesels aspectes relatius a les motivacions per migrar, la temporalitat, activitat i ocupació,ocupació dels immigrants per sectors econòmics, ocupació per professions i feines,ocupacions per tipus de contractació, ingressos laborals, remeses enviades i/o rebudesi impostos pagats pels migrants. Es realitza un estudi comparatiu entre els dos granscol·lectius d’immigrants estrangers a les illes i es tanca el capítol amb una anàlisi delbalanç econòmic de la immigració d’estrangers a les Balears.

El capítol 4 inclou una anàlisi dels efectes i/o conseqüències derivats de l’aplicació delsdrets fonamentals dels migrants en relació a tres sectors que es consideren bàsics: lasalut, l’habitatge i l’educació. De cada un dels esmentats sectors es realitza un pro-fund estudi que globalment mostra la incidència de la demanda de serveis sobre elsserveis públics de la salut i l’educació que, en general, es veuen desbordats amb lesdemandes dels nouvinguts. En l’àmbit de la salut s’observa una situació d’estrès pro-


15


fessional i problemes de comunicació lligats, d’una banda, al diferent concepte demalaltia per part del migrant i, d’altra banda, a l’absència d’una formació generalit-za del personal sanitari davant aquesta nova situació. Una cosa semblant passa ambla demanda d’habitatge, que presenta situacions diferenciades entre els immigrantsdel Sud i els del Nord. Mentre que els primers viuen en habitatges de lloguer, elssegons són la gran majoria propietaris dels seus llocs de residència. L’educació és unaltre dels serveis públics que s’ha vist afectat per l’arribada d’immigrants estrangers,molt especialment del corrent Sud. Les llengües maternes superen les vuitanta i hi hamés d’un centenar de nacionalitats entre els més de 12.000 alumnes estrangers matri-culats a les ensenyances no universitàries de les Balears.

El capítol 5 suposa una reflexió que, en una primera part, intenta exposar tot unseguit d’arguments per superar la percepció de la societat balear en què es relacional’augment de la delinqüència amb l’increment del nombre d’immigrants, molt espe-cialment amb els procedents del Sud. La segona part es refereix als riscos de la immi-gració sobre la societat d’acollida en els aspectes relatius a la cultura, la llengua, laidentitat i la integració. Cal destacar que si no es gestiona bé el fenomen de la immi-gració, podria derivar en situacions de desestructuració i d’homogeneïtzació culturalque afectarien greument la identitat de les illes. Aquest capítol conclou amb una anà-lisi de les percepcions i actituds de la població resident illenca respecte a la immigra-ció d’estrangers.

El capítol 6 vol esser una síntesi i una mena de diagnòstic de la recerca realitzada. Enprimer lloc exposa un seguit de conclusions generals i també de cada un dels àmbitsanalitzats. La segona part representa un esforç de l’equip de recerca en suggerir unasèrie de recomanacions que pensam que poden servir i/o esser vàlides per a un dis-seny de futures estratègies d’integració i/o control del fenomen immigratori. Sónrecomanacions dirigides bàsicament a les esferes d’intervenció en el marc de políti-ques d’immigració i es relacionen amb propostes d’actuacions en els àmbits de lalegislació, control i regulació de fluxos immigratoris, iniciatives polítiques per afavo-rir la integració dels immigrants i iniciatives concretes per aplicar als àmbits econòmici laboral. Són mesures encaminades a proporcionar condicions dignes als estrangers iafavorir la seva participació a l’esfera social, econòmica i política de la societat d’a-collida. Pensam que s’ha de treballar cap a un disseny d’una política d’immigració quepot tenir dos vessants importants:

a) L’aplicació d’una política immigratòria en l’àmbit territorial de les Illes Balears.b) Un conjunt d’iniciatives encaminades envers una contribució de la comunitat

autònoma de les Illes Balears, a través d’una política de cooperació al desen-volupament, a les àrees més necessitades d’ajuda i assessorament dels païsosemissors de migrants.

El capítol 7 inclou la llista de fons de documentació, metodologia i referències biblio-gràfiques emprades i/o consultades.

Aquests capítols es tanquen amb un annex que inclou la relació de persones que hancol·laborat d’una manera o d’una altra en aquesta recerca sobre la immigració d’estrangers a les Illes Balears.

16

Capítol 2 Les Illes Balears i els fluxos migratoris: petita història, l’actualitat, el marc legislatiu i el procés de regularització

1. LES ILLES BALEARS COM A DESTINACIÓ DE FLUXOS MIGRATORIS

1.1. INTRODUCCIÓ

Les Illes Balears, situades en el centreoest de la Mediterrània occidental, es confor-men com un espai de cruïlla d’una elevada mobilitat humana intercontinental i intra-continental. Aquesta alta mobilitat humana queda bàsicament lligada a la seva evo-lució econòmica i social, sobre la qual ha tengut un paper molt significatiu el desen-volupament del turisme de masses. S’han convertit durant el 2003 en un territori d’a-collida d’importants fluxos immigratoris que presenten característiques diverses icomplexes, relacionades amb diferenciacions pel que fa a les llengües, religions,aspectes socioculturals, nivells de coneixements, nivell de riquesa, composició ètnica,característiques laborals i/o condicions de vida.

1.2. PETITA HISTÒRIA I EVOLUCIÓ DEL PROCÉS IMMIGRATORI A LES BALEARS A

L’ETAPA DEL TURISME DE MASSES

1.2.1. Migracions i desenvolupament turístic a les Balears

A l’inici del segle XXI, la societat de les Balears presenta una complexa composiciódemogràfica. És el resultat dels canvis que han tengut lloc des de la dècada dels anyscinquanta amb la irrupció del turisme de masses. El turisme, com a factor de deman-da de mà d’obra i element de difusió de la imatge de les Balears, és la causa que desdels seus inicis tengués un important efecte en els canvis de les tendències i direccionsdels moviments migratoris que s’han registrat a les illes.

Des dels anys cinquanta del passat segle XX fins a l’actualitat, la població de lesBalears s’ha doblat amb escreix en passar dels 419.000 habitats registrats al Cens depoblació del 1950 als més de 947.000 que se suposa que viuen a les illes, segons lesdades de la revisió del Padró d’habitants de l’1 de gener del 2003.


17

L’anàlisi de l’evolució dels saldos migratoris i la seva comparació amb els incrementsmitjans anuals del creixement absolut de la població de les Balears ens permet cons-tatar la importància del fet migratori en els increments poblacionals. Així, durant elsquinquennis 1961-1965 i 1966-1970 l’increment mitjà del saldo migratori va esserprou superior al de l’increment de creixement absolut de la població, mentre quedurant els quinquennis 1975-1981 i 1981-1986 es registren índexs de signe negatiupel que fa a les dues variables analitzades. Però aquests es tornen a remuntar durantels quinquennis posteriors i superen sempre els índexs dels saldos migratoris mitjansdel creixement poblacional (vegeu fig. 2.1).

Per altra part, l’anàlisi del pes del saldo migratori sobre el creixement absolut de lapoblació balear ens presenta tot un seguit de percentatges prou elevats que ens mos-tren com l’aportació immigratòria ha estat una variable bàsica per a l’increment dela població total illenca, que durant molts de quinquennis ha superat el 50% del totaldel creixement poblacional. Aquests pesos són molt importants entre el 1991 i el2001, ja que registren un pes del 87,66% durant el primer quinquenni, 1991-1996, ifins a un 94,02% durant el segon, del 1996 al 2001 (vegeu fig. 2.2).

Figura 2.1Increments mitjans anuals. Illes Balears

% increment mitjà anual SALDO MIGRATORI % increment mitjà anual CREIXEMENT ABSOLUT

1951-1955

-20

-10

-5

35

40

45

50

-15

0

30

25

20

15

10

5

%

1956-1960 1961-1965 1966-1970 1971-1975 1976-1981 1981-1986 1986-1991 1991-1996 1996-2001

Figura 2.2Evolució del pes dels saldos migratoris sobre el creixement

absolut de la població de les Illes Balears (1950-2001)

1951-1955 1956-1960 1961-1965 1966-1970 1971-1975 1976-1981 1981-1986 1986-1991 1991-1996 1996-2001

-20

-10-5

35404550

-15

0

30252015105

%

65707580

6055

859095

100

-30

-40

-50

-25

-35

-45

-55

Figura 2.1Increments mitjans anuals. Illes Balears

% increment mitjà anual SALDO MIGRATORI % increment mitjà anual CREIXEMENT ABSOLUT

1951-1955

-20

-10

-5

35

40

45

50

-15

0

30

25

20

15

10

5

%

1956-1960 1961-1965 1966-1970 1971-1975 1976-1981 1981-1986 1986-1991 1991-1996 1996-2001

Figura 2.2Evolució del pes dels saldos migratoris sobre el creixement

absolut de la població de les Illes Balears (1950-2001)

1951-1955 1956-1960 1961-1965 1966-1970 1971-1975 1976-1981 1981-1986 1986-1991 1991-1996 1996-2001

-20

-10-5

35404550

-15

0

30252015105

%

65707580

6055

859095

100

-30

-40

-50

-25

-35

-45

-55


18

Font: INE, IBAE i elaboració pròpia


1.2.2. De l’emigració a la immigració. El domini de la immigració d’origenpeninsular fins al 1970

Les Balears han passat d’una situació emigratòria que es va mantenir efectiva fins ala segona meitat de la dècada dels anys cinquanta del segle XX, a una nova situacióde signe immigratori des d’aquesta data fins a l’actualitat. Durant el quinquenni1951-1955 la mobilitat humana illenca es pot considerar com a fenomen d’eixida i/oèxode rural, circumstància que suposa bàsicament un traspassament d’habitants desde la Part Forana de Mallorca, des de Menorca i les Pitiüses cap al municipi de Palmai les àrees de desenvolupament turístic, emprades aleshores per fluxos turístics en elsquals dominaven de manera majoritària els turistes espanyols. Al llarg del quinquen-ni següent, 1956-1960, ja 20 municipis havien canviat la seva tendència emigratòriaper una de caire immigratori. El municipi de Palma continua essent durant aquestaèpoca el principal focus d’acollida dels nous immigrants, procedents de diferentsindrets de l’Estat espanyol. Per la seva part, les illes de Menorca, Eivissa i Formenterasegueixen encara registrant saldos migratoris negatius.

A partir del quinquenni 1961-1965, el nombre d’immigrants arribats a les illes aug-menta de manera progressiva i constant. Aquesta circumstància ens mostra la impor-tància que tendrà la immigració sobre l’augment de la població, tant en l’àmbit glo-bal de les Balears com de les illes de Menorca i les Pitiüses, que comencen a registrarsaldos positius, a diferència de dates anteriors en les quals aquestes xifres sols erenpositives al municipi de Palma. L’ampliació de l’àrea d’atracció de les illes cap a àreesrurals deprimides de la península espanyola, molt especialment de diferents indretsd’Andalusia i Castella-la Manxa, implica l’arribada de considerables contingents depersones alienes a les illes. Aquesta arribada de nous residents continuarà essent moltimportant al llarg del quinquenni 1966-1970, si bé comencen a baixar els índexs mit-jans anuals del saldo migratori, encara que la seva significació és prou alta ja quevaren esser la causa del 57,36% del total de l’increment de la població balear durantaquest període. Les conseqüències d’aquesta immigració comporten, entre d’altres,un augment del nombre de naixements i conseqüentment de les taxes brutes denatalitat, que superen a l’època el 19 per mil. Suposa, globalment, passar dels424.626 habitants registrats l’any 1955 als 441.732 del 1960, als 477.874 del 1965 i als532.946 que s’assoleixen l’any 1970. L’aportació de generacions joves per l’augmentdels naixements també representa un rejoveniment de les velles estructures d’edat dela població preturística.

1.2.3. La consolidació del turisme de masses: fluctuacions dels movimentsmigratoris peninsulars i aparició de la immigració d’estrangers a la dècadadels anys setanta i vuitanta

Les dècades dels anys setanta i vuitanta presenten tot un seguit d’alts i baixos en elsincrements immigratoris, que alternen augments mitjans anuals intercensals positiusi negatius, molt especialment a partir del quinquenni 1976-1980. Aquest encara vaesser positiu al llarg del quinquenni 1971-1975, però es tornà negatiu durant els quin-quennis 1976-1981 i 1981-1986. L’increment mitjà retorna a xifres positives a partirdel quinquenni 1986-1991, si bé el perfil del migrant peninsular canvia de manera sig-nificativa i es consolida la immigració d’origen estranger de motivació residencial. Eldesenvolupament turístic i la promoció turística varen implicar una coneixença de lesilles a nivell internacional que provoca que des de principis dels anys setanta comen-ci una constant arribada d’immigrants d’origen estranger. Aquesta immigració d’es-trangers va esser durant la primera fase de motivació de tipus residencial, lligada al’oci, al descans i al retir. Posteriorment, des de la segona meitat de la dècada dels vui-tanta, començarà també a esser significativa una immigració d’estrangers amb moti-vacions de tipus laboral i empresarial.


19

La primera afluència de migrants d’origen estranger dels anys setanta es produeixparal·lelament a l’acceleració de la immigració d’origen peninsular espanyola, però adiferència d’aquests, la seva motivació i causa és bàsicament de tipus residencial nolaboral. Durant aquesta primera fase la immigració estrangera va esser, fonamental-ment, de ciutadans d’origen britànic, entre els quals dominaven els artistes, jubilats,retirats i/o pensionistes que cercaven una més alta tranquil·litat i qualitat de vida. A ells s’afegeixen posteriorment altres ciutadans estrangers d’origen iranià i llatino-americà que gaudien d’un alt poder econòmic i que s’ubiquen en urbanitzacions d’altvalor paisatgístic. Aquests fluxos immigratoris d’estrangers s’amplien durant la dèca-da dels vuitanta, per una part, amb la intensificació de corrents de tipus laboral queprovenen de diversos països llatinoamericans i, per l’altra, amb l’augment de la pre-sència d’una immigració de tipus laboral, composta principalment per ciutadanseuropeus.

1.2.4. L’etapa de maduresa del turisme de masses: la complexitat del feno-men immigratori des dels anys noranta fins a l’actualitat

El corrent immigratori de motivació residencial continua experimentant un impor-tant creixement durant la dècada dels anys noranta del passat segle XX. Les Balearses converteixen, així, en una de les més importants destinacions europees del correntNord cap al Sud, composta bàsicament per migrants d’origen europeu. Es tractad’una immigració en què domina la motivació residencial relacionada amb un turis-me de llarga estada, especialment d’origen alemany i britànic, que utilitza el territo-ri de les illes com un espai residencial d’estada estacional i/o permanent. Les Balearspoden esser considerades d’aquesta manera l’àrea perifèrica de les grans àreesmetropolitanes de l’Europa occidental. La idealització de l’estil de vida mediterranitransforma les illes en un territori d’alta atracció residencial per a un gran nombred’estrangers, una tercera part dels quals és d’edats superiors als 60 anys. L’importantincrement de la immigració residencial Nord-Sud transforma les illes d’aquests anysen un espai tipus «Nova Florida».

Emperò la situació canvia al llarg de la dècada dels noranta amb la progressiva incor-poració d’immigrants de direcció Sud-Nord, especialment d’origen africà, situaciócomplexa que en l’actualitat permet poder considerar les Balears com un laboratorid’anàlisi de processos tipus «Nova Califòrnia». En aquest darrer període la immigra-ció de direcció Sud-Nord està formada per un important contingent de migrantsatrets per l’alt potencial del mercat laboral de les illes, especialment dels sectors delsserveis i la construcció.

Al mateix temps, el període de bonança econòmica que es registra des del 1994també ha implicat un ressorgiment de la immigració originària d’altres comunitatsautònomes espanyoles, que s’ha intensificat des d’aquesta data. Són 240.955 les per-sones censades i/o empadronades a les illes durant l’any 2001 que han nascut a altresindrets de l’Estat espanyol. Aquesta dada global representa el 27,42% del total de lapoblació balear, si bé cal assenyalar importants diferències entre les distintes illes queconformen la comunitat autònoma de les Illes Balears. Entre els empadronats nascutsa altres comunitats autònomes destaca l’alta presència de persones provinentsd’Andalusia, que constitueixen gairebé el 38,65% del total dels migrants espanyols,seguits, si bé amb pesos prou inferiors, pels originaris de Catalunya (11,98%),Castella-la Manxa (9,35%), la Comunitat Valenciana (6,57%), Madrid (6,52%),Castella i Lleó (6,09%) i Extremadura (5,51), que concentren el 85% del total dels nas-cuts a altres indrets d’Espanya.


20

El resultat final dels agregats immigratoris de les diferents fases d’instal·lació, quevaren començar amb l’inici i enlairament del turisme de masses a finals dels anys cin-quanta i principis dels seixanta, és l’existència de diferents categories de poblacióresident a les illes. Actualment coexisteixen la població autòctona preturística, lapoblació immigrant procedent de la península espanyola i la població immigrantestrangera. L’actual situació és l’herència dels diferents fluxos immigratoris que hananat arribant a les Balears al llarg dels darrers cinquanta anys. Comporta la coexis-tència espacial i temporal d’aquests diferents grups que s’han anat afegint a l’es-mentada població petrosilícia. És un fenomen multidimensional i divers compost percorrents i fluxos variats, fet que implica efectes diferencials.

1.3. LA IMMIGRACIÓ ESTRANGERA A LES BALEARS: DELS MOVIMENTS TIPUS

«NOVA FLORIDA» AL FLUX IMMIGRATORI DE «NOVA CALIFÒRNIA»

1.3.1. La immigració d’estrangers: un model migratori basat en dualitats

El fenomen immigratori dels estrangers que han gaudit de les Balears es pot definira través d’un model migratori basat en dualitats contraposades:

a) Per les direccions: flux Nord-Sud i Sud-Nord.b) Per les motivacions per migrar: immigracions de motivació residencial i de

motivació laboral.c) Per la qualificació de les ocupacions a les illes: migracions laborals qualifica-

des i migracions laborals menys qualificades.d) Per la situació respecte a la població resident: complementarietat vs compe-

tència.

1.3.2. D’un model migratori tipus «Nova Florida» a un nou model immigra-tori complex tipus «Nova Califòrnia»

L’evolució de la immigració d’estrangers arribats a les Balears durant l’etapa del turis-me de masses es pot explicar si tenim en compte l’evolució de dos models migratorisbasats en les tipologies i motivacions dels migrants d’acord amb la seva decisió demigrar des dels llocs d’origen. Aquesta evolució es genera a causa de la substituciódel model migratori tipus «Nova Florida», que s’implanta durant els anys setanta delsegle XX, per un nou model més complex que denominam «Nova Califòrnia», ques’instaura a partir dels primers anys de la dècada dels noranta de l’esmentat segle XX.

1.3.2.1. La fase «Nova Florida» a la immigració dels estrangers

El fenomen «Nova Florida» constitueix un model migratori en el qual domina la moti-vació residencial no laboral dels migrants. Bàsicament està compost de fluxos demigrants d’edats adultes madures i grans, de motivació no laboral i amb origen a dis-tints països d’economia avançada de l’Europa occidental i nòrdica. El model «NovaFlorida» representa, d’aquesta manera, un model migratori residencial basat en elconsum i no en la producció. La recerca de tranquil·litat, oci o descans és una de lesseves bases més importants.

El flux dels migrants estrangers de la fase «Nova Florida» s’inicia de manera signifi-cativa a partir dels anys setanta. La seva intensificació s’ha de relacionar amb la imat-


21

ge percebuda de les Balears a través de les visites turístiques, la qual cosa incideix enla decisió d’elegir les illes com a lloc de residència per un important col·lectiu de ren-distes i retirats, que en una primera fase empraren els actuals habitatges com a sego-na residència. Aquest flux immigratori residencial es va intensificant durant els anysvuitanta i molt especialment al llarg de la dècada dels noranta.

1.3.2.2. La fase «Nova Califòrnia»

La composició de la immigració estrangera canvia de manera important durant ladècada dels anys noranta del passat segle XX. Comença una nova fase immigratòriaque denominam «Nova Califòrnia» i que representa una evolució des del modelmigratori que basat en el consum residencial definia la fase «Nova Florida», cap a unnou model migratori en el qual té importants conseqüències sobre la mobilitat huma-na la seva conversió en un espai d’alt creixement econòmic, d’increment de l’ocupa-ció i d’alt dinamisme de les inversions, variables basades en un concepte del turismeque es defineix a l’etapa actual com una indústria de serveis avançats. Aquests fac-tors provoquen, d’una banda, una important demanda d’ocupacions qualificades,tant pel que fa a tècnics com a executius i empresaris, al mateix temps que fan de lesBalears un territori amb importants dèficits de mà d’obra per a ocupacions menysqualificades. Per aquests motius es registra una reducció del pes de la immigració resi-dencial no laboral, dominant fins als anys noranta, com a conseqüència de l’incre-ment de la immigració laboral. El resultat final és una composició amb una immigra-ció estrangera molt diversificada, en què incideixen el sorgiment de noves diàsporesque es mouen a la recerca de nous mercats laborals.

1.3.3. L’avaluació del nombre de residents estrangers a les Balears

L’avaluació del nombre real d’immigrants estrangers arribats a les Balears és unatasca difícil i complexa a causa de l’alta mobilitat, per una part, i per la problemàticade les informacions estadístiques de les diferents administracions oficials amb com-petència en la temàtica migratòria, per l’altra. Si consideram la informació del nom-bre d’estrangers que inclou la revisió del Padró de població de l’1 de gener del 2003,el contingent d’estrangers empadronats arriba a 126.631 persones, xifra que repre-sentaria el 13,37% de la població total de les Balears. Però si consideram les xifres quepublica el Ministeri de l’Interior (Ministeri de l’Interior, 2003) referents a la mateixadata, que inclouen sols les persones estrangeres que es troben en situació legal, l’es-mentada xifra es redueix a 60.779 estrangers, dada que significa el 7,22% de la pobla-ció balear. Si la institució consultada és la Tresoreria de la Seguretat Social delMinisteri de Treball i Afers Socials, el nombre d’afiliats estrangers a la SeguretatSocial el 30.06.02 (temporada alta), es redueix a 47.521 treballadors.

Observant l’evolució de la població estrangera empadronada a les Balears l’1 degener de cada any, es pot comprovar que entre el 1996 i el 2003 (fig. 2.3) el seu nom-bre s’ha quadruplicat en passar de quasi 31.000 estrangers de l’any 1996 a superar laxifra dels 132.000 de l’any 2003. Analitzant els increment interanuals s’observa unaprogressiva intensificació dels índexs a partir del 1998, amb un màxim molt significa-tiu assolit durant el 2002 (vegeu fig. 2.4).


22

Finalment, la nostra avaluació, basada en una complexa metodologia i diverses fontsdirectes i indirectes referents al març del 2002, augmenta el volum d’estrangers resi-dents a les illes a la xifra de 183.436 persones, que representen el 19,20% de la pobla-ció total resident a les Balears. Així mateix, implica una taxa de presència de residentsestrangers (nombre d’estrangers/total dels habitants no estrangers) de prop del 0,23.

L’esmentada xifra global de 183.436 estrangers és el resultat d’agregar a la poblacióestrangera empadronada els residents que se suposa que viuen de manera perma-nent a les Balears, però que per diverses raons i/o causes no s’han empadronat.Aquest col·lectiu, que ha estat avaluat en 35.850 persones, correspon tant a ciutadansde la Unió Europea com a components de la immigració laboral de procedència extra-comunitària que es troben en general en una situació no regulada. La suma delsempadronats i d’aquest darrer col·lectiu forma el que denominam estrangers resi-dents permanents, que assoleixen la xifra de 141.807 estrangers que viuen a les illes

Figura 2.3Evolució de la població estrangera empadronada a les Illes Balears

(1 de gener de cada any)

no

mb

re d

'est

ran

ger

s

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

05.000

10.00015.00020.00025.00030.00035.00040.00045.00050.00055.00060.00065.00070.00075.00080.00085.00090.00095.000

100.000105.000110.000115.000120.000125.000130.000135.000140.000

Figura 2.4Increments interanuals a l’evolució dels residents

estrangers empadronats

0

2,5

5

7,5

10

12,5

15

17,5

20

22,5

25

27,5

30

32,5

35

37,5

40

42,5

45

47,5

50

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

%Figura 2.3

Evolució de la població estrangera empadronada a les Illes Balears(1 de gener de cada any)

no

mb

re d

'est

ran

ger

s

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

05.000

10.00015.00020.00025.00030.00035.00040.00045.00050.00055.00060.00065.00070.00075.00080.00085.00090.00095.000

100.000105.000110.000115.000120.000125.000130.000135.000140.000

Figura 2.4Increments interanuals a l’evolució dels residents

estrangers empadronats

0

2,5

5

7,5

10

12,5

15

17,5

20

22,5

25

27,5

30

32,5

35

37,5

40

42,5

45

47,5

50

1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003

%PREMI “SA NOSTRA” D’INVESTIGACIÓ. CONVOCATÒRIA 2001

Font: INE, IBAE, CRE-Sa Nostra i elaboració pròpia


23

tot l’any. Però per les característiques econòmiques i per la importància del parcimmobiliari residencial, així com a causa d’una percepció de possibilitats de trobarfeina gràcies a les característiques del món laboral illenc, aquest grup de residentspermanents augmenta considerablement si es tenen en compte els que viuen a lesilles llargues temporades que superen els tres mesos. Aquest darrer grup que deno-minam residents temporals constitueix un col·lectiu de 41.629 persones. Sobre aquestcontingent de residents hi té un gran pes i importància el col·lectiu dels europeus d’e-dats de 55 i més anys, que caracteritzen de manera majoritària el que denominanmigració internacional de retirats. El pes dels residents originaris de la Unió Europeaen aquest grup representa el 85,24% del total, mentre que la resta correspon a resi-dents temporals constituïts per grups de persones que es caracteritzen per la seva altamobilitat. Es mouen segons la dinàmica econòmica i molt especialment per la poten-cialitat de determinades àrees geogràfiques en les ofertes de llocs de treball. Els tre-balladors procedents del corrent migratori Sud-Nord, que representen el 14,76% d’a-quest grup de residents temporals, són bàsicament persones que arriben a les illesamb l’objectiu de trobar una ocupació laboral, però que poden implicar processos decanvis residencials i/o retorn als seus llocs d’origen si no gaudeixen de treball. Aquestdarrer és un col·lectiu que es troba, en general, en una situació no regularitzada(vegeu quadre 2.1 i fig. 2.5 i 2.6).

Temporals TotalEmpadronats No empadronats Total >3 mesos

Unió Europea 51.559 14.069 65.628 35.483 101.111Resta d’Europa 5.679 2.108 7.787 344 8.131Total Europa 57.238 16.177 73.415 35.827 109.242Magrib 11.840 10.680 22.520 3.560 26.080Resta d’Àfrica 3.407 2.270 5.677 973 6.650Total Àfrica 15.247 12.950 28.197 4.533 32.730Amèrica del Nord 2.196 86 2.282 10 2.292Amèrica Central i elCarib

2.338 761 3.099 191 3.290

Sud-amèrica 23.301 4.901 28.202 865 29.067Total Amèrica 27.835 5.748 33.583 1.066 34.649

Àsia 2.970 785 3.755 197 3.952Oceania i altres 2.667 190 2.857 6 2.863Total estrangers 105.957 35.850 141.807 41.629 183.436

Permanents

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Padró de població. INE/IBAE

Quadre 2.1Procedència dels immigrants estrangers a les Balears

Avaluació març del 2002

Quadre 2.2Residents estrangers procedents de la Unió Europea a les Balears

Març 2002

Temporals Total

Empadronats No empadronats Total >3 mesos

Alemanya 21.285 6.489 27.774 29.866 57.640Regne Unit 12.386 3.129 15.515 5.051 20.566França 5.326 1.718 7.044 276 7.320Itàlia 5.309 1.021 6.330 194 6.524Holanda 1.907 461 2.368 26 2.394

Bèlgica 1.321 365 1.686 16 1.702Suècia 1.123 243 1.366 8 1.374Portugal 839 159 998 23 1.021Àustria 815 196 1.011 13 1.024Dinamarca 566 154 720 4 724Finlàndia 306 86 392 6 398Irlanda 258 28 286 0 286Grècia 69 7 76 0 76Luxemburg 49 13 62 0 62

Total Unió Europea 51.559 14.069 65.628 35.483 101.111

Permanents

Figura 2.5Procedència dels immigrants estrangers

Illes Balears. Març 2002

Resta d'Europa

Magrib

Resta d'Àfrica

Amèrica del Nord

Amèrica del Sud

Àsia

Amèrica Central iel Carib

Oceania idesconeguts

Unió Europea

Figura 2.6


Font: INE, IBAE, CRE-Sa Nostra i elaboració pròpia 24

En el nombre global de residents estrangers dominen els originaris de diversos païsosde la Unió Europea, que representen el 55,12% del total. El 44,88% restant corres-pon a immigrants extracomunitaris, d’entre els quals tenen una especial significacióels provinents d’Amèrica Llatina i d’Àfrica. Aquest domini global dels europeusdemostra les preferències de la població de l’Europa comunitària, que considera lesBalears una de les destinacions més desitjades com a lloc de residència i també coma territori amb una alta potencialitat de negocis i/o treball. Segons l’avaluació feta elmarç del 2002, els migrants africans representaven el 17,84% del total de la poblacióestrangera. El col·lectiu d’immigrants africans també ha experimentat un recés delsseus percentatges en relació a la importància d’èpoques anteriors. Aquesta pèrduade pes percentual és deguda al constant augment en l’arribada de migrants llatino-americans, que experimenta una considerable intensificació al llarg del darrer quin-quenni analitzat i que representa actualment el 17,68% del total dels estrangers resi-dents a les illes.

Si consideram únicament el nombre dels empadronats i, fins i tot, dels que denomi-nam permanents, es pot observar que durant el 2002 els migrants extracomunitarisvaren superar per primera vegada els procedents de la Unió Europea. D’aquestamanera, els residents de la Unió Europea representen el 48,66% dels empadronats iel 46,27% dels permanents, mentre que els extracomunitaris representen el 51,34%i el 53,72%, respectivament.

La distribució dels residents estrangers per nacionalitats ens mostra que l’any 2002 lasuma dels immigrants de les deu nacionalitat més nombroses concentren les tres quar-tes parts del total dels estrangers residents a les illes (vegeu fig. 2.7). Entre aquests hiha un clar predomini dels residents d’origen alemany, que representen el 31,42% deltotal dels estrangers que s’avalua que viuen a les Balears. La seva presència experi-menta un alt increment a partir del 1986. Aquest progressiu augment ha implicat el sor-giment d’un interessant debat sobre les incidències territorials, socials i culturals en elterritori i la societat de les illes. Aquesta circumstància es dóna molt especialment aMallorca, on es concentra el 75% dels ciutadans d’aquesta nacionalitat.

Resta d'Europa

Magrib

Unió Europea

Figura 2.6Procedència dels residents estrangers permanents

a les Illes Balears. Març 2002

Resta d'Europa

Magrib

Resta d'Àfrica

Amèrica del Nord

Amèrica del Sud

Àsia

Amèrica Central iel Carib

Oceania idesconeguts

Unió Europea


25


26


El segon lloc és ocupat actualment pels immigrants originaris del Marroc, amb un per-centatge de l’11,31%, índex quasi semblant al dels residents d’origen britànic, queamb un 11,21% han anat reculant en pes relatiu, especialment si es compara amb laproporció que tenien durant la dècada dels anys setanta. Els següents dels esmentatsdeu principals països que tenen representació de residents a les illes assoleixen per-centatges inferiors al 5% i són, per ordre d’importància, Equador, França, Itàlia,Colòmbia, Argentina, els Països Baixos i Cuba.

La distribució espacial dels residents estrangers mostra la preferència per Mallorca, ons’ubica el 77,36% del total global. A les Pitiüses (Eivissa i Formentera) es concentra el16,28%, mentre que a Menorca, l’illa que registra el percentatge més baix, hi resideixel 6,36% restant. Hi ha, emperò, fortes desigualtats entre les distintes illes si conside-ram la intensitat de la presència d’estrangers a través de la relació entre el nombre d’es-trangers i la població resident. Des d’aquesta perspectiva són les illes d’Eivissa iFormentera les que constaten l’índex més alt, que es troba entorn dels 30 estrangersper cada 100 habitants. Mallorca presenta un índex de 17 estrangers per cada 100 habi-tants, mentre que a Menorca la relació és d’uns 12 estrangers per cada 100 habitants.

De la mateixa manera es registren diferències en la distribució dels estrangers a nivellmunicipal. El municipi de Palma, amb un 28,96%, és el que concentra més poblacióestrangera, seguit de Calvià (10,30%), Llucmajor (3,40%), Manacor (2,51%), Andratx(3,02%) i Alcúdia (2,14%).

Figura 2.8Distribució per països de procedència dels residentsde la Unió Europea a les Illes Balears. Març 2002

Alemanya

Regne Unit

Suècia

ÀustriaDinamarca

França

Portugal

Bèlgica

Finlàndia

Països Baixos

Itàlia

Irlanda

GrèciaLuxemburg

Figura 2.7Principals països de procedència dels residents estrangers


nombre residents

Països Baixos

Itàlia

Regne Unit

Alemanya

Marroc

0

2.50

0

5.00

0

7.50

0

10.0

00

12.5

00

15.0

00

17.5

00

20.0

00

22.5

00

25.0

00

27.5

00

30.0

00

32.5

00

35.0

00

37.5

00

40.0

00

42.5

00

45.0

00

47.5

00

50.0

00

52.5

00

55.0

00

57.5

00

60.0

00

62.5

00

Equador

França

Colòmbia

Argentina

Cuba


1.3.4. La distribució dels immigrants per llocs de procedència

1.3.4.1. Introducció

En l’actualitat, l’afluència immigratòria d’origen estranger es compon bàsicament dedos corrents que representen fluxos migratoris de direccions contraposades:

a) El flux de direcció Nord-Sud format per:1. Una immigració residencial no laboral integrada per persones que vénen a des-

cansar, procedents de països d’economia desenvolupada i que majoritàriamentrepresenten la Migració Internacional de Retirats.

2. Una immigració de motivació laboral europea que està integrada, d’unabanda, per migrants assalariats i, d’altra banda, per una migració de tipusempresarial.

b) El flux immigratori de direcció Sud-Nord, que presenta una composició moltmés complexa quant als orígens dels migrants, on dominen els fluxos immigra-toris que es mouen per motivacions de tipus econòmic i laboral. Actualmentconstituït per immigrants d’origen africà i llatinoamericà, els més importants,als quals també s’ha d’agregar un significatiu contingent d’asiàtics.

1.3.4.2. La immigració des d’Europa

Els fluxos immigratoris provinents del continent europeu presenten el mateix joc dedualitats ja esmentat a l’inici dels capítols referents a la immigració estrangera a lesBalears. En aquest cas, el joc de dualitats s’estableix entre:

a) Uns fluxos immigratoris que, procedents de països de la Unió Europea i altrespaïsos desenvolupats, confronten dues tipologies immigratòries de motiva-cions diferenciades: la immigració de motivació residencial no laboral i laimmigració laboral de tipus qualificat.

b) Uns corrents immigratoris que confronten els immigrants provinents de la UnióEuropea i els europeus no comunitaris, especialment els dels països menys des-envolupats, que conformaven temps enrere la denominada Europa de l’Est.

1.3.4.2.1. La immigració procedent de la Unió Europea

L’avaluació feta el març del 2002 suposava que més de 100.000 persones procedentsde la Unió Europea vivien de manera permanent i/o temporal a les Balears, quanti-tat que representa el 55,12% del total dels estrangers (vegeu quadre 2.2). D’aquests,el 64,91% ho feia de manera permanentment, mentre que el 35,09% restant residiaa les illes temporades amb estades superiors als tres mesos. Si sols consideram elsimmigrants empadronats canvien els pesos, ja que els residents originaris dels dis-tints països de la Unió Europea es redueixen al 48,66%, percentatge que per prime-ra vegada és inferior al pes dels immigrants extracomunitaris. De manera semblantocorr amb els permanents, grup en el qual els europeus comunitaris comporten el46,28%. Les diferències percentuals s’han de relacionar amb el major pes en elstotals dels immigrants dels europeus de la Unió Europea, que representen el 85,24%del total del grup. Aquests darrers estan bàsicament relacionats amb una immigra-ció residencial no laboral de llarga estada, superior als tres mesos anuals, en què éssignificatiu el pes de la Migració Internacional de Retirats.

27


28


Figura 2.8Distribució per països de procedència dels residentsde la Unió Europea a les Illes Balears. Març 2002

Alemanya

Regne Unit

Suècia

ÀustriaDinamarca

França

Portugal

Bèlgica

Finlàndia

Països Baixos

Itàlia

Irlanda

GrèciaLuxemburg

Figura 2.7Principals països de procedència dels residents estrangers


nombre residents

Països Baixos

Itàlia

Regne Unit

Alemanya

Marroc

0

2.50

0

5.00

0

7.50

0

10.0

00

12.5

00

15.0

00

17.5

00

20.0

00

22.5

00

25.0

00

27.5

00

30.0

00

32.5

00

35.0

00

37.5

00

40.0

00

42.5

00

45.0

00

47.5

00

50.0

00

52.5

00

55.0

00

57.5

00

60.0

00

62.5

00

Equador

França

Colòmbia

Argentina

Cuba

Amèrica del Nord 2.196 86 2.282 10 2.292Amèrica Central i elCarib

2.338 761 3.099 191 3.290

Sud-amèrica 23.301 4.901 28.202 865 29.067Total Amèrica 27.835 5.748 33.583 1.066 34.649

Àsia 2.970 785 3.755 197 3.952Oceania i altres 2.667 190 2.857 6 2.863Total estrangers 105.957 35.850 141.807 41.629 183.436

Font: elaboració pròpia a partir de les dades del Padró de població. INE/IBAE

Quadre 2.2Residents estrangers procedents de la Unió Europea a les Balears

Març 2002

Temporals Total


Alemanya 21.285 6.489 27.774 29.866 57.640Regne Unit 12.386 3.129 15.515 5.051 20.566França 5.326 1.718 7.044 276 7.320Itàlia 5.309 1.021 6.330 194 6.524Holanda 1.907 461 2.368 26 2.394

Bèlgica 1.321 365 1.686 16 1.702Suècia 1.123 243 1.366 8 1.374Portugal 839 159 998 23 1.021Àustria 815 196 1.011 13 1.024Dinamarca 566 154 720 4 724Finlàndia 306 86 392 6 398Irlanda 258 28 286 0 286Grècia 69 7 76 0 76Luxemburg 49 13 62 0 62

Total Unió Europea 51.559 14.069 65.628 35.483 101.111

Permanents

Font: elaboració pròpia a partir de l'INE/CRE-Sa Nostra/IBAE


La distribució per països (vegeu fig. 2.8) ens mostra el predomini dels residents pro-vinents d’Alemanya, que representen el 57,01% del total dels immigrants de la UnióEuropea, seguits pels britànics, que assoleixen el 20,34% del total dels europeuscomunitaris. Entre ambdues nacionalitats se superen les tres quartes parts del totaldels residents originaris de la Unió Europea. La resta de residents europeus comuni-taris gaudeixen de percentatges molt inferiors als primers. Destaquen, amb percen-tatges superiors al 5%, els casos dels residents procedents de França i d’Itàlia.

La distribució dels europeus comunitaris per illes presenta una major concentració aMallorca, on s’ubica el 72,91%, mentre que les Pitiüses són elegides pel 20,24% iMenorca, l’illa amb menor incidència de residents estrangers, atreu el 6,85% restant.A Mallorca es concentren en quasi una tercera part al municipi de Palma, mentre queun 20% ha elegit Calvià com a espai de residència. Altres municipis amb presència sig-nificativa de residents de la Unió Europea són Andratx, Llucmajor, Alcúdia i Sóller. Ales Pitiüses destaquen els municipis de Santa Eulària, Eivissa i Sant Antoni.

La distribució dels europeus de la Unió Europea a cada una de les illes mostra unasèrie de trets característics i diferencials. A Mallorca aquesta distribució s’articulaentorn d’un 57,9% d’alemanys, un 19,9% de britànics, un 4,38% de francesos i un2,7% d’italians, entre les nacionalitats amb presència més significativa. Però aMenorca canvia l’ordre de la distribució de pesos per nacionalitats, ja que són els bri-tànics els que gaudeixen del major percentatge de presència en assolir el 50,97%,mentre que els alemanys sols representen el 18,4% del total dels estrangers residents.El domini de nacionalitats torna a esser alemany en el cas de les Pitiüses, on la sevapresència representa el 54,91% del total dels estrangers residents. Per la seva part, elsbritànics assoleixen el 16,52% i els francesos un 9,85%. Cal assenyalar la importànciadels residents italians a les Pitiüses, que representen el 6,85% dels europeus comuni-taris, i la seva significativa presència a la petita illa de Formentera.

També es detecten diferències quant a la distribució dels residents de les dues nacio-nalitats més nombroses. En el cas dels alemanys, un 79% es concentra a Mallorca i un19% a les Pitiüses. Menorca és l’illa amb menor presència d’alemanys residents, ja quegairebé sols representen un 2%. Aquests percentatges canvien pel que fa a la distri-bució dels britànics per illes. El percentatge es redueix al 68,8% en el cas de Mallorca,mentre que augmenta a Menorca, on es troben el 16,7% del total dels britànics, queassoleixen el 14,5% a les Pitiüses.

La decisió d’escollir les Balears com a destinació per part dels europeus de països desenvolupats es pot explicar per la combinació d’un alt nombre de motivacions icauses, d’entre les quals destacam:

a) Els efectes de la promoció turística de les Balears, que implica un coneixementde les illes a nivell internacional, així com de les seves característiques, tantrelatives al mercat laboral com territorials.

b) L’anterior factor de coneixement de la potencialitat de negoci i/o possibilitatslaborals incideix sobre el procés de decisió per migrar a les Balears. Aquest ésel motiu del 33,3% dels enquestats, que declaren residir a les illes per motiusprofessionals.

c) L’atracció d’un clima amb un alt nombre d’hores de sol, que es converteix enun factor de gran importància per al 58,5% dels enquestats.

d) L’atracció de l’estil de vida mediterrani com a exponent d’una concepció espa-cial i temporal més humanitzada va atreure un 55,6%, segons les respostes del’enquesta.

29


e) El paisatge va esser considerat, així mateix, un dels principals factors de deci-sió en el cas del 20,1% dels enquestats.

f) Els amics i/o parents ja residents a les illes varen esser el motiu de decisió,segons els resultats de les enquestes realitzades, d’un 28,5% dels enquestats.

g) La bona accessibilitat en què incideix la reducció del binomi temps-distància,que situa les Balears, especialment l’illa de Mallorca, a l’abast de la isòcronaentre una i dues hores en avió des dels principals aeroports de les àreesmetropolitanes de la Unió Europea i Suïssa. Aquest factor, que suposa unaaproximació en temps dels espais intraeuropeus, encara es veu més afavoritamb la incidència de reducció d’un segon binomi distància-cost del viatge,que experimenta importants canvis a la baixa amb el procés d’alliberació d’ac-tuació de les companyies aèries i l’abaratiment dels preus dels vols aeris.Aquests fets converteixen les Balears en una extensió de les grans àreesmetropolitanes dels països de l’Europa industrialitzada i permeten l’ús i elconsum de l’espai insular com un espai residencial de cap de setmana, vacan-ces curtes i/o estades de llarga duració. Aquest factor és considerat importanten la decisió d’un 6,3% dels enquestats.

h) Altres factors significatius en el procés de decisió són:1. L’alta disponibilitat de vols des dels principals aeroports europeus, fet que

es complementa amb variades campanyes propagandistes de promoció.2. La percepció de les Balears com una destinació segura i tranquil·la.3. La qualitat de vida de les illes.4. Fins fa uns anys, una de les causes d’elecció de les illes com a lloc de resi-

dència per a un considerable grup de migrants es podia lligar al poderadquisitiu d’un segment important de la població europea occidental acausa del canvi de divises favorable. Amb la introducció de l’euro com amoneda única aquest factor s’ha començat a matisar. L’adquisició d’unhabitatge més barat només va esser motiu decisori per a un 4,2% delsenquestats.

1.3.4.2.1.1. La immigració europea de motivació residencial

Les Balears s’han convertit en un dels receptacles més important d’una demanda d’es-pais residencials no laborals originada en els països més avançats de l’Europa indus-trialitzada. Des de la integració d’Espanya a la Unió Europea aquesta demanda pre-senta una progressiva intensificació afavorida en gran part per la lliure circulació,tant pel que fa a la mobilitat humana com de capitals. La fascinació del sud europeu,l’atracció de l’estil de vida mediterrani, la recerca d’àrees climàtiques més tempera-des i amb major nombre d’hores de sol, així com de localitzacions paisatgístiques pri-vilegiades han implicat un considerable augment en el nombre de residents estran-gers que viuen de manera permanent i/o temporal a les illes amb motivacions detipus residencial no laboral. El col·lectiu de la immigració residencial no laboral con-forma un segment de la població originària dels països europeus més desenvolupatsque fuig de la claustrofòbia de les grans àrees metropolitanes urbanes i cerca espaisde millor qualitat de vida. D’aquesta manera, la immigració residencial converteix lesBalears en una extensió de les grans àrees metropolitanes europees que permet l’úsi el consum de l’espai insular com a espai residencial de cap de setmana, vacances cur-tes i/o de llarga duració. La seva presència s’ha anat incrementat al llarg dels darrersvint anys.

Aquesta immigració de motivació residencial no laboral es pot diferenciar a partir deles tipologies següents:

30


a) La Migració Internacional de Retir (MIR - Retirement International Migration)està composta per rendistes, pensionistes, prejubilats, i retirats i/o jubilats,que poden esser residents permanents i/o temporals de llarga estada, sempresuperior als tres mesos anuals. Es localitzen tant a les noves urbanitzacionsresidencials com als nuclis de població tradicional i/o a les àrees rurals. En eldarrer cas representen la formació en el territori de les Balears de fluxos ciutat-camp amb origen a les principals ciutats europees. Cal recordar, d’altrabanda, el progressiu procés d’envelliment que registra la població europea,que conjuntament amb la influència de l’Estat del Benestar i l’increment deparelles sense fills incideix en una major mobilitat del segment de la poblacióeuropea de retirats i pensionistes. El segment de la població europea de 55 imés anys que ha escollit les Balears com a lloc de residència amb motivacionsresidencials no laborals, que representaria la Migració Internacional de Retir,el constitueixen unes 40.770 persones. S’ha de ressaltar l’alta interrelacióentre l’evolució de les Balears com a destinació turística i l’evolució en elsgrups d’edats dels turistes que ens visiten. Gran part dels actuals residentsestrangers de 55 i més anys manifesten que en anys anteriors visitaren les illescom a turistes. Sols un 5,7% declara el descobriment de les Balears pel fetd’haver-hi treballat, un 6,7% per haver-se casat amb residents i un 2,8% pertenir-hi familiars. Cal destacar també que el desenvolupament turístic ha pro-piciat un paral·lel creixement del sector de la construcció, que ha comportatun important augment de les oportunitats de tenir accés a una propietat resi-dencial a través de l’oferta immobiliària. Aquest fet ha implicat que un seg-ment dels estrangers arribats a les Balears com a turistes poguessin accedir ala compra de residències secundàries que en el moment de la jubilació s’hanconvertit en residències permanents habituals i/o principals. D’aquesta mane-ra, una tercera part dels estrangers retirats a les Balears declaren que una deles principals causes per establir-s’hi va esser que prèviament eren propietarisd’una residència secundària que utilitzaren com a turistes en èpoques ante-riors. Es conformen, així, les pautes del procés que mostra com el fet d’esserturista i comprador d’un habitatge a les illes implica convertir el turista actualen un futur resident estranger, fet que ja es compleix actualment. És unaforma de nou consum residencial, procés que indica que les Balears han pas-sat a formar part d’una demanda lligada a noves tendències de les preferèn-cies residencials i de comportaments territorials de la nova societat europeade finals del segle XX i principis del XXI.

b) Residents de llarga estada localitzats en zones d’especialització turística queformen part d’una tipologia de residents de segona residència. Constitueixenun important contingent de residents amb una estada superior al mes, queen molts de casos es poden classificar com a turistes residencials d’estada nohotelera. Amb freqüència es localitzen prop de ports esportius amb l’objectiude combinar la tranquil·litat, el sol, la mar i la pràctica d’esports nàutics.

c) Residents estrangers que canalitzen les seves activitats a través del teletreball,que han registrat una important expansió com a nova forma de treball lliga-da a la introducció d’innovacions tecnològiques en el camp de la ciència infor-màtica i les telecomunicacions (Internet, telèfons mòbils, telefonia fixa, videoconferència, fax...). Aquesta modalitat permet treballar i/o fer el segui-ment del control dels negocis i/o empreses des de la seva residència a les illes,sense la necessitat de continus desplaçaments.

d) Residents estrangers d’alt poder econòmic, la qual cosa implica la compra degrans propietats rurals i/o edificis urbans d’important valor historicomonu-mental i/o localitzats en indrets de gran valor paisatgístic.

31


Aquestes tipologies immigratòries han tengut conseqüències sobre el model d’orga-nització territorial de cada una de les illes que conformen les Balears en modificar, enpart, les seves característiques territorials, que han sofert importants canvis en elsusos tradicionals del sòl i en l’actuació del mercat immobiliari, tant a les àrees resi-dencials urbanes com als espais rurals. La demanda d’habitatges i de sòl rural per partd’aquests residents estrangers ha tengut un fort impacte en el mercat immobiliari através de la compra d’apartaments i/o segones residències localitzades tant en urba-nitzacions costaneres, aïllades en general de les grans àrees d’especialització hotele-ra i/o d’esplai turístic, com en nuclis tradicionals o parcel·les ubicades en els espaisrurals. Així doncs, s’incrementen els processos d’especulació, la qual cosa implica unaugment en els preus de les terres rurals i en el valor de l’habitatge urbà. La deman-da de sòl residencial incideix sobre les regles del mercat immobiliari tradicional.Apareixen processos d’especulació del sòl, element que es converteix en una pràcticaàmpliament adoptada pels agents socials. Els valors de la terra sofreixen importantscanvis que no es basen en la rendibilitat agrícola sinó en altres variables com arapoder realitzar operacions lligades a la creació de noves urbanitzacions, ubicadesmoltes vegades en àmbits urbanísticament verges. El preu del sòl en àrees rurals potsuperar àmpliament els 25.000 € per hectàrea.

L’aparició de nous propietaris en el món rural suposa un nou concepte de propietat id’ús a la societat rural. El tancament de parcel·les comprades per aquests nous «urba-nites» que volen exercir de «ruralites» obeeix a l’individualisme i a la preservació dela intimitat, elements que són típics del comportament «urbanita». Es romp d’aques-ta manera el concepte d’ús tradicional del territori insular. Apareixen noves formesd’activitats agràries com la hobby agriculture, que respon a la pràctica agrícola d’ocii per a l’autoconsum dels «urbanites».

1.3.4.2.1.2. La immigració laboral amb origen a la Unió Europea

Com ja s’ha esmentat anteriorment, els efectes de la promoció turística de les Balearstambé han implicat, entre d’altres, un alt coneixement internacional de les oportuni-tats que generen les seves activitats econòmiques, per una part, i les demandes quees poden produir per la presència de l’important contingent de residents estrangersno laborals que viuen a les illes, per l’altra. El mercat laboral que genera el turisme iels sectors complementaris han propiciat l’arribada a les Balears d’un considerablenombre d’immigrants estrangers que tenen el seu origen a l’Europa comunitària,atrets per l’alta potencialitat de negocis i la demanda de serveis. En general, aquestgrup està compost d’una població que s’ocupa en tasques de certa qualificació pro-fessional. Avaluam que representen aproximadament el 35% del total dels residentsprocedents de la Unió Europea i que durant les temporades altes pot suposar un con-tingent de prop de 35.000 estrangers.

Aquest grup d’immigrants europeus de tipus laboral té una composició complexa enla qual destaquen bàsicament tres tipologies, segons la durada mitjana de l’estada:

a) Immigrants laborals de curta durada, inferior als sis mesos d’estada. Es relacionenamb l’oferta de treball durant la temporada alta del turisme. Està compost pertreballadors amb un alt índex de mobilitat (empleats en cadenes hoteleres, ani-madores turístiques, guies turístiques de diverses nacionalitats, treballadors enempreses que únicament són actives durant la temporada alta turística com arapubs, clubs, restaurants, sales de festes...). Es tracta d’un grup molt difícil de quan-tificar que moltes vegades es troba en una situació laboral no regularitzada.

32


b) Immigrants laborals de llarga estada o durada que viuen de manera permanenti/o llargues temporades, superiors als sis mesos, a les Balears. Constitueixen ungrup de treballadors de llarga duració a diverses empreses, i moltes vegadestenen relació amb executius estrangers i/o amb professions liberals.

c) Una immigració laboral d’empresaris composta per executius que han esta-blert els seus negocis a les illes. En general, conformen un alt nombre depetits i mitjans empresaris, d’entre els quals destaquen propietaris de bars,pubs, clubs i/o restaurants, propietaris d’empreses immobiliàries, directiusd’indústries de serveis als estrangers, directors de serveis complementaris,tendes comercials i companyies administratives diverses. Si tenim en compteles dades dels afiliats estrangers a la Seguretat Social que apareixen com aautònoms, la xifra pot fluctuar entre els 8.500 i els 7.000, segons sigui tem-porada alta o temporada baixa.

Els dos primers grups, que inclourien els afiliats estrangers de la Unió Europea alrègim general segons les xifres dels estrangers afiliats a la Seguretat Social proce-dents dels distints països de la Unió Europea, poden fluctuar entre els 17.000 treba-lladors en temporada alta i els 8.100 en temporada baixa.

1.3.4.2.2. La immigració laboral des de l’Europa no comunitària

Inicialment caldria establir una diferència entre els immigrants procedents de païsoseuropeus extracomunitaris d’economia desenvolupada i els que presenten una situa-ció econòmica menys desenvolupada. Pel que fa al primer grup, si exceptuam el jaesmentat cas dels migrants procedents de Suïssa, la resta de països tenen poca impor-tància percentual. El segon grup és representat bàsicament pels països de l’Estd’Europa, que durant els darrers anys han començat a tenir una certa presència a lesilles, possiblement ofuscada en part pel domini dels residents de la Unió Europea. Lescircumstàncies per les quals passen aquests països han implicat un sorgiment cadavegada més important de migrants originaris de Bulgària, Romania i Polònia. Es trac-ta d’una immigració que presenta alts índexs de migrants no regularitzats que s’ocu-pen en el mercat laboral informal i que realitzen tasques moltes vegades poc qualifi-cades, no d’acord amb la seva qualificació professional en els seus països d’origen.Sovint no poden certificar aquesta qualificació per la manca de reconeixement delsseus títols per part de l’Estat espanyol (vegeu quadre 2.3).

33

Temporals Total


Suïssa 1.133 226 1.359 156

Bulgària 1.050 442 1.492 26

Romania 778 114 892 38

Altres 2.718 1.326 4.044 124

Total Europa noUnió Europea 5.679 2.108 7.787 344

1.0304.168

8.131

Font: elaboració pròpia. INE/CRE-Sa Nostra

Permanents

1.415

1.518

Quadre 2.3Residents estrangers procedents de l’Europa

no comunitària a les Balears. Març 2002


Marroc 10.520 7.999 18.519 2.236 20.755Algèria 958 2.405 3.363 890 4.253Tunísia 362 276 638 434 1.072Total Magrib 11.840 10.680 22.520 3.560 26.080Senegal 1.097 1.043 2.140 390 2.530

Permanents

Quadre 2.4Residents estrangers procedents del continent africà

a les Balears. Març 2002


1.3.4.3. El flux immigratori laboral de direcció Sud a Nord

Al llarg de les darreres dècades les Balears han experimentat una notable intensifi-cació en l’afluència d’immigrants laborals procedents d’àmbits extraeuropeus, d’en-tre els quals cal destacar el volum de nouvinguts des de distints països d’Àfrica,Llatinoamèrica i Àsia. Aquests fluxos d’immigrants estrangers de direcció Sud a Nordregistren una important acceleració de la seva arribada a les illes, molt especialmentdes de la segona meitat dels anys noranta del passat segle XX. Inicialment, aquestcorrent apareix liderat per una immigració d’origen africà, que de manera significa-tiva procedia del Magrib, fet que converteix la costa sud mediterrània en una àrea departida de fluxos migratoris cap a l’àrea nord mediterrània, que es transforma en unaimportant àrea d’atracció immigratòria des dels anys vuitanta. La línia europea de laMediterrània conforma d’aquesta manera la frontera sud de la Unió Europea, la qualcosa determina una considerable presència d’immigrant d’origen extraeuropeu(Salvà, 1998).

Diferents factors influeixen en el procés d’aquesta immigració extraeuropea.Inicialment cal destacar els relacionats amb els reptes demogràfics i econòmics quesofreixen els països emissors d’immigrants, lligats tant amb els elements de tipus geo-demogràfic com amb les fluctuacions econòmiques d’aquestes regions del món. Peròen el cas d’Espanya, que posteriorment repercuteix en el de les Balears, cal tambéassenyalar la incidència de factors relacionats amb l’accessibilitat. Aquest és un factorque facilita l’especialització turística d’Espanya i, en concret, de les illes. L’elevat nom-bre de turistes entrants possibilita l’entrada d’immigrants a través de visats turístics.Factors, tots aquests, que es complementen amb la inexperiència frontalera que tenial’Estat espanyol abans de la seva integració a la Unió Europea, obert tradicionalmenta la vorera del nord de l’Àfrica mediterrània per motivacions de proximitat geogràfi-ca. I, en segon lloc, la seva obertura amb els països llatinoamericans per raons decaràcter històric.

Per altra part, el període de bonança econòmica que registren les Balears des del1994 converteix aquest territori en un espai de cridada de migrants que obeeix adiversos factors i motivacions, d’entre els quals destaquen la intensitat de l’activitatturística de les illes, la necessitat de mà d’obra en el sector de l’agricultura intensivai l’important demanda de treballadors en el sector de la construcció.

Globalment, aquests factors han implicat un augment de la presència de treballadorsque es troben en diverses situacions, entre els quals domina bàsicament el grup queté una situació no regulada. Són els immigrants amb una posició de major feblesa,sobre els quals poden impactar les conseqüències d’un alentiment de l’economia quecomportaria processos d’atur. Així, aquesta població immigrada podria quedar-se almarge del món laboral en situacions d’exclusió social i, fins i tot, provocar retorns for-çats i/o no desitjats.

El conjunt d’aquests immigrants extraeuropeus representa el 40,05% del total delsestrangers que viuen de manera permanent i/o temporal a les Balears. Aquesta xifraaugmenta si sols es tenen en compte els estrangers empadronats (45,98% del total) ipassa a esser del 48,33% si es refereix als estrangers residents permanents.

El col·lectiu dominant entre els immigrants extraeuropeus és el de procedència africa-na, que arriba al 44,11% del total. Els immigrants procedents de distints països llatino-americans, que assoleixen el 43,61%, són els que experimenten en l’actualitat elsmajors increments. Per la seva part, el contingent d’asiàtics representa un 5,32%.

34


El contingent d’immigrants africans, tant els que es troben en situació legal com els noregulats, supera àmpliament les 32.000 persones, de les quals un 79,68% procedeixendels tres països del Magrib. Aquests es localitzen en un 75,79% a Mallorca, en un7,19% a Menorca i en un 17,04% a les Pitiüses. La gran majoria són originaris delMarroc, país d’origen de més de 20.000 persones residents a les Balears. El segon llocamb importància entre els africans l’ocupen els immigrants originaris d’Algèria, alsquals segueixen els provinents del Senegal i de Nigèria (vegeu quadre 2.4 i fig. 2.9).

El col·lectiu dels migrants procedents de diferents països llatinoamericans tenen una distri-bució més complexa. Quasi el 90% són originaris de països de l’Amèrica del Sud, i el 10%restant de l’Amèrica Central i el Carib. En total sumen unes 32.300 persones, de les qualsuna quarta part són originàries de l’Equador. A continuació, els procedents de Colòmbiarepresenten el 19,99% i els de l’Argentina assoleixen el 16,90% del total dels llatinoameri-cans. Globalment, aquests tres països concentren més del 60% del total del col·lectiu. Els lla-tinoamericans presenten la següent distribució territorial: un 77,73% resideix a Mallorca, un6,58% a Menorca i el 15,69% restant a les Pitiüses (vegeu quadre 2.5 i fig. 2.10).

35

Temporals Total


Suïssa 1.133 226 1.359 156

Bulgària 1.050 442 1.492 26

Romania 778 114 892 38

Altres 2.718 1.326 4.044 124

Total Europa noUnió Europea 5.679 2.108 7.787 344

1.0304.168

8.131

Font: elaboració pròpia. INE/CRE-Sa Nostra

Permanents

1.415

1.518


Marroc 10.520 7.999 18.519 2.236 20.755Algèria 958 2.405 3.363 890 4.253Tunísia 362 276 638 434 1.072Total Magrib 11.840 10.680 22.520 3.560 26.080Senegal 1.097 1.043 2.140 390 2.530Nigèria 877 827 1.704 240 1.944Altres 1.433 400 1.833 343 2.176Resta d’Àfrica 3.407 2.270 5.677 973 6.650Total Àfrica 15.247 12.950 28.197 4.533 32.730

Permanents


Quadre 2.4Residents estrangers procedents del continent africà


Temporals Total

Empadronats No empadronats Total >3 mesosEquador 6.917 805 7.722 136 7.858Colòmbia 5.765 534 6.299 169 6.468Argentina 4.932 434 5.366 102 5.468Cuba 1.346 281 1.627 106 1.733Brasil 853 371 1.224 142 1.366Rep. Dominicana 922 208 1.130 60 1.190Perú 852 467 1.319 101 1.420Xile 827 432 1.259 29 1.288Uruguai 832 232 1.064 16 1.080Veneçuela 487 390 877 20 897Altres 1.906 1.508 3.414 175 3.589Total Amèrica Llatina 25.639 5.662 31.301 1.056 32.357

Permanents


Quadre 2.5Residents estrangers procedents dels països llatinoamericans



Figura 2.9Distribució per països de procedència dels residents africans


Figura 2.10Distribució per països de procedència dels residents

llatinoamericans a les Illes Balears. Març 2002

Equador

Colòmbia

Argentina

Cuba

Brasil

Rep. Dominicana

Perú

Xile

Uruguai

Veneçuela

Altres

Marroc

Algèria

Senegal

Nigèria

Tunísia

Altres


36


Finalment, la immigració d’origen asiàtic és representada per unes 4.000 persones, d’en-tre les quals dominen les originàries de la Xina, seguides per les de l’Índia i les Filipines.

1.4. ESTRUCTURES GEODEMOGRÀFIQUES I IMPLICACIONS DE LA IMMIGRACIÓ

ESTRANGERA A LES BALEARS

1.4.1. Estructura geodemogràfica i composició familiar

1.4.1.1. La composició de la immigració estrangera per sexes

La distribució dels migrants estrangers per sexes ens mostra importants contrastos segonsels continents i/o les grans àrees d’origen. Pel que fa al conjunt dels residents estrangersa les Balears dominen les dones. El col·lectiu femení abasta el 52,27% del total dels estran-gers. Aquest fet és conseqüència del major domini de les dones tant en el contingent pro-cedent de països de la Unió Europea i Suïssa com del grup de països llatinoamericans.

Figura 2.9Distribució per països de procedència dels residents africans


Figura 2.10Distribució per països de procedència dels residents

llatinoamericans a les Illes Balears. Març 2002

Equador

Colòmbia

Argentina

Cuba

Brasil

Rep. Dominicana

Perú

Xile

Uruguai

Veneçuela

Altres

Marroc

Algèria

Senegal

Nigèria

Tunísia

Altres

Total Magrib 11.840 10.680 22.520 3.560 26.080Senegal 1.097 1.043 2.140 390 2.530Nigèria 877 827 1.704 240 1.944Altres 1.433 400 1.833 343 2.176Resta d’Àfrica 3.407 2.270 5.677 973 6.650Total Àfrica 15.247 12.950 28.197 4.533 32.730


Temporals Total

Empadronats No empadronats Total >3 mesosEquador 6.917 805 7.722 136 7.858Colòmbia 5.765 534 6.299 169 6.468Argentina 4.932 434 5.366 102 5.468Cuba 1.346 281 1.627 106 1.733Brasil 853 371 1.224 142 1.366Rep. Dominicana 922 208 1.130 60 1.190Perú 852 467 1.319 101 1.420Xile 827 432 1.259 29 1.288Uruguai 832 232 1.064 16 1.080Veneçuela 487 390 877 20 897Altres 1.906 1.508 3.414 175 3.589Total Amèrica Llatina 25.639 5.662 31.301 1.056 32.357

Permanents


Quadre 2.5Residents estrangers procedents dels països llatinoamericans



37

La composició per sexes dels immigrants europeus mostra una distribució en què el55,38% del total són dones. Aquest domini femení s’ha de relacionar, per una part,amb l’alt índex de feminització que es registra a la majoria de les ocupacions d’a-quests immigrants laborals europeus, que de manera molt freqüent es troben en elsector turístic i/o complementari. Per l’altra, cal assenyalar una major presència dedones d’edats madures i velles, de 55 i més anys, entre els immigrants residencials nolaborals per mor dels efectes diferencials entre ambdós sexes en l’esperança de vida.

Aquest domini femení entre els residents procedents de la Unió Europea i Suïssa esreflecteix amb pesos semblants en el cas dels immigrants que provenen de diferentspaïsos de l’Amèrica Llatina. En aquest grup d’immigrants el 55,52% també són dones,fet que s’ha de relacionar amb una immigració laboral femenina dedicada a serveispersonals i/o domèstics.

Les anteriors composicions per sexes es capgiren completament quan observam laimmigració procedent de països africans, on els homes dominen de manera molt sig-nificativa fins a assolir el 72,84% del total de les persones que conformen el contin-gent africà de migrants. Aquesta proporció pot augmentar encara més en el cas con-cret dels migrants d’alguns països africans com són el Marroc (on els homes repre-senten el 76,4%) i el Senegal (on superen el 80%).

1.4.1.2. Els perfils d’edats dels immigrants: contraposició dels perfils de laimmigració dels països desenvolupats al perfil dels migrants del Sud

A l’anàlisi dels perfils dels grups d’edats de la immigració estrangera a les Balears esdetecten diferències segons les àrees de procedència i les tipologies dels residentsd’acord amb les motivacions de la migració. Bàsicament es poden establir dos gransperfils (vegeu fig. 2.11) que contraposen les estructures per edats que registren elsresidents provinents de països desenvolupats i els migrants que conformen el correntSud-Nord. El perfil global dels migrants residents a les Balears presenta una corba onels màxims es troben entre els 30 i els 44 anys, a la frontera entre els adults joves i elsadults madurs. És la compensació entre el pes dels europeus i el de la resta de païsosextracomunitaris en els quals dominen les persones d’edats adultes joves.

Figura 2.11Perfils d’edats dels residents estrangers. Illes Balears. Març 2002

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

20

00-04 05-09 10-14 15-19 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65-69 70-74 75-79 80-84 85-89 90-94 95 i més

grups d'edats

%

Total Europa Àfrica Llatinoamèrica

Figura 2.12Estructura per sexes i edats dels residents estrangers


Homes Dones

95 i més



38


El perfil per edats que representa els immigrants procedents de la Unió Europea iSuïssa forma una corba en la qual dominen els adults madurs i les persones grans, jaque l’edat mitjana supera els 50 anys. A pesar d’aquesta afirmació es pot observarque el perfil d’aquests immigrants europeus presenta dos màxims. Un primer, entreels 30 i els 39 anys, que correspon al progressiu augment de l’arribada de migrantseuropeus qualificats com a assalariats. El segon màxim és el dels migrants que tenenentre 55 i 59 anys, una part dels quals constitueixen el contingent de migrants inter-nacionals de retir i l’altra són majoritàriament empresaris que han establert negocisa les illes. L’actual conformació dels perfils d’edats dels europeus ha registrat un certrejoveniment en relació amb les anàlisis de les estructures de la població estrangeraper edats corresponents a anys anteriors (Salvà, 1996; 1998). D’una estructura en laqual dominaven les edats a partir dels 55 anys s’ha passat a l’actual perfil de doblemàxim. És la conseqüència de l’augment de l’arribada d’immigrants europeus detipus laboral. Actualment, el 42,41% dels residents procedents de la Unió Europea iSuïssa tenen 55 i més anys, el 18,66% entre 40 i 54 anys i un 24,43% entre 25 i 39 anys. Per la seva part, els grups d’edats entre 15 i 24 anys representen el 5,88% iels joves de menys de 15 anys assoleixen un 8,67%, ja que aquests darrers experi-menten una petita pujada a causa de l’arribada de parelles estrangeres adultes jovesamb fills de curtes edats. El primer grup important correspon a un gran contingentde persones d’edats adultes madures i velles, entre les quals dominen els residents detipus no laboral de motivació basada en l’oci, el descans i el retir. Aquest grup, com-post per retirats, rendistes, pensionistes i prejubilats, conforma el que denominam laMigració Internacional de Retir, si bé també inclou grups d’empresaris, especialmenten les edats més joves. Per la seva part, en el grup de 40 a 54 anys destaca una immi-gració empresarial constituïda per empresaris, agents immobiliaris, directius d’em-preses de serveis i/o professionals que desenvolupen les seves activitats a través delteletreball. El grup d’edat de 25 a 39 anys correspon essencialment als integrantsd’una immigració laboral d’assalariats, generalment qualificada.

Aquest perfil d’edats de tipus madur-vell mostra algunes diferències entre les duesprincipals nacionalitats de la immigració procedent de la Unió Europea. En el cas delsalemanys, el 30% presenta actualment un percentatge més alt en edats de 55 i mésanys, que comporten el 43,37% del total dels residents d’aquesta nacionalitat. Per laseva part, els residents britànics palesen en l’actualitat canvis en el perfil d’edats res-pecte a la situació d’anys enrere. Avui registren una menor presència pel que fa a lespersones de 55 i més anys, que representen el 38,17% del total. La causa és, d’unabanda, el retorn cap als països d’origen de persones d’edats velles per mor de factorsde tipus familiar (pèrdua de la parella per mort, absència de familiars a les illes...) i/oper raons econòmiques i, d’altra banda, el major augment en l’arribada de nousmigrants laborals d’edats adultes. Amb relació a l’esmentat procés de retorn, moltsde residents britànics de més edat han estat víctimes de l’augment dels preus a causade la pujada del nivell de vida a les illes, factor que no els permet entrar en residèn-cies privades pel seu alt cost d’estada.

Un perfil adult jove apareix clarament reflectit a la corba dels grups d’edats dels immi-grants africans i llatinoamericans. És indicatiu d’una immigració de tipus laboral d’edatsactives joves. El màxim registrat es troba en el grup d’edats d’entre 25 i 29 anys, men-tre que el 60% dels migrants es concentren en el grup d’edats d’entre 20 i 39 anys, tanten el cas dels procedents del continent africà com de l’àrea llatinoamericana. Un nom-bre important d’immigrants d’aquest contingent de persones es troba en una situacióno regularitzada. Pel que fa als africans, comença a destacar el pes dels joves d’edatsinferiors als 15 anys, que representen quasi el 17% del total, dada que s’ha de relacio-nar, per una part, amb els processos de reunificació familiar amb aportació de fills i, perl’altra, amb l’increment dels naixements de fills de mares africanes.

39

1.4.1.3. Les piràmides de població per sexes i edats

Com a conseqüència del que s’ha esmentat en els apartats anteriors, les piràmides depoblació que representen la població immigrant per sexes i edats mostren grans dife-rències segons els llocs i/o les regions d’origen dels migrants.

La piràmide que representa el total de la immigració estrangera presenta una formaen què destaca el gran bombament en els grups d’edats d’adults joves i madurs entre25 i 54 anys, conseqüència de l’arribada d’una important migració laboral formadaper adults joves entre 25 i 39 anys. Al mateix temps ressalten els alts percentatges quees concentren en els paràmetres que representen les edats superiors a causa de l’a-gregació dels integrants de la migració internacional de retirats, que tenen edatssuperiors als 55 anys. La segona característica d’aquesta piràmide general és la quedóna a conèixer el desequilibri entre sexes, i que bascula quasi sempre a favor de lesdones. En aquest cas incideix la major presència femenina, tant en el contingentmigratori europeu com llatinoamericà (vegeu fig. 2.12).

Emperò les majors diferències es registren quan es comparen les tres piràmides quees presenten i que corresponen a les estructures per sexes i edats dels residentsestrangers procedents de la Unió Europea i Suïssa, del col·lectiu africà i del contin-gent dels llatinoamericans.

La piràmide que representa els residents estrangers de la Unió Europea i Suïssa mos-tra, endemés del ja esmentat domini de les dones sobre els homes, dos anells quealternen en paràmetres molt eixamplats. Destaca una menor incidència de la pobla-ció jove, de menys de 15 anys, però també la presència important d’immigrants d’e-dats entre els 30 i els 39 anys, especialment del sexe femení. Corresponen a ocupa-cions exercides generalment per les dones en el món del turisme i l’oferta comple-mentària. La segona característica és la importància dels paràmetres a partir dels 55 anys, conseqüència de l’acumulació de residents de més edat que majoritàriamentsón europeus comunitaris i suïssos que formen part de la immigració de motivacióresidencial no laboral (vegeu fig. 2.13).

Figura 2.11Perfils d’edats dels residents estrangers. Illes Balears. Març 2002

0

2

4

6

8

10

12

14

16

18

20

00-04 05-09 10-14 15-19 20-24 25-29 30-34 35-39 40-44 45-49 50-54 55-59 60-64 65-69 70-74 75-79 80-84 85-89 90-94 95 i més

grups d'edats

%

Total Europa Àfrica Llatinoamèrica



Homes Dones

95 i més

90-94

85-89

80-84

75-79

70-74

65-69

60-64

55-59

50-54

45-49

40-44

35-39

30-34

25-29

20-24

15-19

10-14

05-09

00-04

gru

ps

d’e

dat

s

%

-8,5 -8 -7,5 -7 -6,5 -6 -5,5 -5 -4,5 -4 -3,5 -3 -2,5 -2 -1,5 -1 -0,5 0 0,5 1 1,5 2 2,5 3 3,5 4 4,5 5 5,5 6 6,5 7 7,5 8 8,5



La piràmide que representa els residents estrangers africans és característica d’unaimmigració dominada pels homes, que tenen la gran majoria entre 20 i 39 anys. Lesbases ja mostren l’aportació de fills per a l’agrupació familiar, fet que també es potcomprovar pels paràmetres que presenten les dones entre 20 i 44 anys (vegeu fig. 2.14).

La forma global de la piràmide que representa els immigrants llatinoamericans ésprou diferent. En aquest cas es pot observar que, tot i que dominen els grups d’edatsde 20 a 39 anys i que les dones tenen un pes més important, és més equilibrada entreambdós sexes (vegeu fig. 2.15).

40



(Unió Europea + Suïssa). Març 2002

Homes Dones

95 i més

90-94

85-89

80-84

75-79

70-74

65-69

60-64

55-59

50-54

45-49

40-44

35-39

30-34

25-29

20-24

15-19

10-14

05-09

00-04

gru

ps

d’e

dat

s

%

-8,5 -8 -7,5 -7 -6,5 -6 -5,5 -5 -4,5 -4 -3,5 -3 -2,5 -2 -1,5 -1 -0,5 0 0,5 1 1,5 2 2,5 3 3,5 4 4,5 5 5,5 6 6,5 7 7,5 8 8,5

Figura 2.14Estructura per sexes i edats dels residents estrangers africans.

Març 2002

Homes Dones

95 i més

90-94

85-89

80-84

75-79

70-74

65-69

60-64

55-59

50-54

45-49

40-44

35-39

30-34

25-29

20-24

15-19

10-14

05-09

00-04

gru

ps

d’e

dat

s

%

-8,5 -8 -7,5 -7 -6,5 -6 -5,5 -5 -4,5 -4 -3,5 -3 -2,5 -2 -1,5 -1 -0,5 0 0,5 1 1,5 2 2,5 3 3,5 4 4,5 5-9-9,5-10-10,5-11-11,5-12-12,5-13-13,5-14


(Unió Europea + Suïssa). Març 2002

Homes Dones

95 i més

90-94

85-89

80-84

75-79

70-74

65-69

60-64

55-59

50-54

45-49

40-44

35-39

30-34

25-29

20-24

15-19

10-14

05-09

00-04

gru

ps

d’e

dat

s

%

-8,5 -8 -7,5 -7 -6,5 -6 -5,5 -5 -4,5 -4 -3,5 -3 -2,5 -2 -1,5 -1 -0,5 0 0,5 1 1,5 2 2,5 3 3,5 4 4,5 5 5,5 6 6,5 7 7,5 8 8,5

Figura 2.14Estructura per sexes i edats dels residents estrangers africans.

Març 2002

Homes Dones

95 i més

90-94

85-89

80-84

75-79

70-74

65-69

60-64

55-59

50-54

45-49

40-44

35-39

30-34

25-29

20-24

15-19

10-14

05-09

00-04

gru

ps

d’e

dat

s

%

-8,5 -8 -7,5 -7 -6,5 -6 -5,5 -5 -4,5 -4 -3,5 -3 -2,5 -2 -1,5 -1 -0,5 0 0,5 1 1,5 2 2,5 3 3,5 4 4,5 5-9-9,5-10-10,5-11-11,5-12-12,5-13-13,5-14



A les dues piràmides dels estrangers africans i dels llatinoamericans hi ha una absèn-cia quasi absoluta de persones grans, que s’ha de relacionar amb el fet que la gentemprenedora i que per tant decideix emigrar sempre és la de les edats adultes joves.

1.4.2. Implicacions de la immigració a les Balears

La societat receptora balear té una percepció diferencial del fet immigratori segonsla seva tipologia, direcció i origen geogràfic. En aquests apartats ressaltam bàsica-ment les que fan referència a la demografia. La primera es refereix a la incidència dela immigració sobre les estructures de població per edats. El 2002 l’estructura depoblació per edats ens defineix les Balears com un territori d’adults. Aquest fet ensmostra la incidència des de la perspectiva geodemogràfica dels fluxos immigratoris,que s’han convertit durant els darrers anys en un dels factors més influents que hanfet canviar pautes, tendències i característiques de les estructures per sexes i edats. Elprocés d’envelliment de la població balear que es detectava al llarg de la dècada delsanys vuitanta i principis dels noranta del passat segle XX es matisa per les esmenta-des incidències. D’una banda, s’assisteix a un augment dels naixements que es regis-tra des del 1997 i que es tradueix en una lleugera ampliació del pes del grup d’edatsde 0 a 4 anys. Sobre aquest fet té una certa importància l’arribada dels migrantsestrangers, tal com comentarem més endavant. Aquesta incidència també és visibleamb un augment global dels joves de menys de 15 anys a través dels processos de reunificació familiar lligats a la immigració. El ressorgiment de la població jove repre-senta un canvi en relació a les esmentades tendències registrades fins als anys vui-tanta, que comportaren una reducció del nombre de joves tant en pes com pel quefa al nombre total. Aquesta circumstància implica conseqüències que afecten bàsica-ment les demandes de serveis relatius als sectors de l’educació i la salut pública.

Per altra part, la mobilitat humana que han registrat les Balears al llarg de la darre-ra dècada les ha convertides en un territori de persones adultes (15-64 anys) querepresenten quasi el 70% del total de la població balear. Aquesta acumulació d’adultsés el resultat de l’agregació del nou contingent d’immigrants a la important genera-

41


llatinoamericans. Març 2002

Homes Dones

95 i més

90-94

85-89

80-84

75-79

70-74

65-69

60-64

55-59

50-54

45-49

40-44

35-39

30-34

25-29

20-24

15-19

10-14

05-09

00-04

gru

ps

d’e

dat

s

%

-8,5 -8 -7,5 -7 -6,5 -6 -5,5 -5 -4,5 -4 -3,5 -3 -2,5 -2 -1,5 -1 -0,5 0 0,5 1 1,5 2 2,5 3 3,5 4 4,5 5 5,5 6 6,5 7 7,5 8 8,5 9 9,5 10 10,5 11 11,5-9-9,5-10,5-10-11-11,5-12



42


ció de persones nascudes a la fase del baby boom balear, que actualment es trobenentre els 27 i els 39 anys. Els fluxos immigratoris incideixen bàsicament en els grupsd’edats adultes joves, entre els 25 i els 45 anys, que donen lloc a una forma pirami-dal on es pot observar un important bombament dels paràmetres que representenaquests grups d’edats.

L’altre efecte directe de la immigració dels estrangers és la seva incidència sobrel’augment del nombre de naixements que registren les illes des del 1997, en què hitenen un pes important els processos de reunificació familiar i de formació de novesparelles mixtes entre estrangers i persones de nacionalitat espanyola. Aquest fet ésclarament visible al llarg dels darrers anys a través de l’augment dels percentatges defills nascuts de mare estrangera. L’aportació de les dones estrangeres durant el 2002representa el 17,89% del total dels naixements a les Balears. Aquest percentatgesuposa un gran increment, especialment si es compara amb el pes dels fills de mareestrangera nascuts l’any 1996, que va esser del 7,2%. Aquesta xifra augmenta demanera progressiva al llarg dels anys següents en passar al 8,1% l’any 1997, al 9,7%el 1998, al 10,6% el 1999, al 12,4% el 2000 i al 14,0% el 2002. L’actual xifra de quasiel 18% és prou superior a la mitjana d’Espanya, que va esser del 10,4%. L’actual dis-tribució dels fills nascuts de mares estrangeres presenta un domini dels nascuts demares dels distints països de l’Amèrica del Sud, que concentraren l’any 2002 el37,56% dels naixements, seguits per l’aportació de les mares europees, que va esserdel 33,21%. Per la seva part, els fills de mares africanes representaren el 20,36%.

Des de la perspectiva social, aquests col·lectius de migrants laborals es troben en unasituació que comporta fenòmens d’amuntegament urbà, processos d’inestabilitat labo-ral, precarietat, vulnerabilitat i desprotecció. L’arribada d’aquests grups de migrants pos-siblement ha significat una relativa millora de les condicions de vida en relació a la sevasituació en els països d’origen, però les actituds socials de la societat receptora es podenderivar cap a situacions d’indefensió, marginalitat i/o discriminació. Aquestes situacionsafecten de manera més greu el col·lectiu d’immigrants no regulats envers el qual sor-geixen problemes de convivència que impliquen actituds racistes i/o xenòfobes. Si l’acti-tud dels immigrants deriva cap a una resocialització, amb una adaptació al nou modeld’estil de vida que troben a les illes, es poden considerar fenòmens positius dels qualsresulten processos d’enriquiment cultural en un marc de tolerància i universalisme i devivència en un entorn més obert, especialment en el cas de les dones. Des de la pers-pectiva de la coexistència, cal tenir en compte que la presència d’aquest grup demigrants pot esser percebuda com un factor d’incidència sobre l’augment de la compe-tència per als recursos, l’assistència social, l’habitatge, la sanitat i/o l’educació.

La situació és prou diferent pel que fa als migrants estrangers procedents de païsosd’economia desenvolupada. Els migrants de tipus residencial d’oci, descans i/o retirconsideren les illes com un refugi on passar els darrers anys de la seva vida. Aquestprocés immigratori de tipus residencial no laboral presenta altres tipus d’implicacionsterritorials i socioculturals prou diferenciades de les del corrent Sud-Nord. Entre elsimpactes territorials destaquen els efectes sobre els canvis en el model d’ús del sòl, laseva incidència sobre el mercat immobiliari, l’augment de la demanda d’habitatgesen àrees urbanes i rurals, l’increment del procés d’especulació i/o els impactes sobreels preus de les terres rurals i el valor de l’habitatge urbà. Entre les conseqüènciessocioculturals es poden assenyalar els impactes relacionats amb el sorgiment demecanismes tipus «gueto» o d’enclavament ètnic de nacionalitats que poden provo-car situacions definides pel sorgiment d’enclavaments residencials. La reacció d’a-quests col·lectius de residents enfront d’un sentiment de sentir-se estranys en arribara les Balears, implica reedificar un conjunt de xarxes de tipus social que no contri-bueixen gaire envers una situació d’integració i/o d’apropament cultural. Aquestes

xarxes socials tenen un paper important per vèncer el sentiment d’arribada a una des-tinació, des de la seva perspectiva estranya, fet que intenten superar a través de laproliferació d’activitats que són canalitzades mitjançant associacions, clubs i/o altrestipus d’entitats a les quals l’accessibilitat és generalment limitada a persones de lamateixa nacionalitat. N’hi ha molts que sols es preocupen per accedir als serveis bàsicsd’energia elèctrica, recollida de fems, aigua, clavegueram i seguretat ciutadana.

1.4.3. Conclusió

Com a conclusió d’aquest apartat cal assenyalar que en l’actualitat la societat que resi-deix a les Balears reflecteix una composició complexa, resultat de les diferents onadesimmigratòries que han anat arribant des de l’inici de la irrupció del turisme de masses,que va començar a finals de la dècada dels cinquanta. Els canvis socials soferts a les illess’han produït d’una manera molt ràpida, fet que comporta una sensació de deses-tructuració social. D’una societat «ruralita» s’ha passat a una societat «urbanita», ambles conseqüències que d’aquesta circumstància se’n deriven. El fenomen immigratoris’ha desenvolupat conforme a distints models migratoris que s’han anat alternant alllarg dels darrers quaranta anys. Les Balears passen d’esser territoris d’emigrants aesser espais d’immigració. Emperò els trets d’aquesta immigració han canviat i en l’ac-tualitat presenten noves manifestacions. La tradicional etapa d’una immigració penin-sular espanyola ha estat superada per nous models migratoris en els quals té cada diamés importància la presència d’una immigració estrangera, que durant les darreresdècades mostra endemés canvis en els tipus, origen i motivacions. D’una exclusivaimmigració residencial d’europeus del tipus oci, descans i retir (fenomen «NovaFlorida»), arribada des de la dècada dels anys setanta, s’ha derivat cap a un altre tipusen el qual cada vegada més destaca la presència d’immigrants laborals d’origen euro-peu i extraeuropeu. L’atracció que senten envers les illes s’ha de relacionar amb el mer-cat laboral, influït pels efectes del desenvolupament turístic i l’existència d’un impor-tant contingent de residents estrangers no laborals. És la manifestació del fenomen«Nova Califòrnia». La presència d’immigrants estrangers de tipus vacacional obeeix,per altra part, a motivacions no laborals. Perceben les illes com un refugi residencial.

Aquesta complexa situació de les Balears comporta una certa desorientació de lasocietat civil i de les institucions públiques a l’hora de donar resposta als reptes queplanteja l’actual fenomen migratori. Des d’aquesta perspectiva s’imposa la necessitatde polítiques basades en accions d’integració i de cooperació amb iniciatives perresoldre els problemes que impliquen els desequilibris regionals i l’esmentada mobi-litat dels grups de població, tant dels països de partida com d’arribada

2. EL MARC LEGISLATIU ESPANYOL EN MATÈRIA D’ESTRANGERIA

2.1. UNA LEGISLACIÓ D’ESTRANGERIA CANVIANT1

Una legislació d’estrangeria canviant. Aquesta seria la millor i més exacta aproxima-ció al marc legislatiu espanyol en matèria d’estrangeria.

43


1. Per manca d’espai no ens podem estendre en el comentari, desitjable i adequat, de les característiques,modificacions i novetats que els canvis en la normativa reguladora de la immigració a Espanya han intro-duït. Per a les persones interessades, recomanam les publicacions del professor i advocat Eduard SegarraTrias: «La legislación española del 2001 sobre extranjería e inmigración», a Revista Jurídica de Catalunya,núm. 1, any 2002, pàg. 61-101, que posteriorment ha ampliat el seu interessant discurs amb la publicaciódel llibre La legislación sobre extranjería e immigración: una lectura. Los derechos fundamentales y laslibertades públicas de los extranjeros en España (Barcelona: Publicacions Universitat de Barcelona, 2002).I, així mateix, la publicació de Víctor Pérez Díaz, Berta Álvarez-Miranda i Carmen González-Enríquez, «Eldebat públic a Espanya entorn de les lleis d’estrangeria», a Espanya davant la immigració (Col·lecció EstudisSocials, núm. 8. Barcelona: Fundació ‘la Caixa’, 2001, pàg. 86-135).

44


D’altra banda, hom no pot entendre aquesta normativa ni, en particular, la gènesi il’articulat de la Llei Orgànica sense tenir ben present el context que l’ha generada i,sobretot, condicionada:

1. El context de globalització econòmica suposa la llibertat absoluta de circula-ció del capital i de les mercaderies i una restricció progressiva de la llibertatde moviment de les persones en l’espai Schengen.

2. El caràcter estructural que la immigració té per a l’economia espanyola, man-cada de mà d’obra, sobretot poc qualificada, per cobrir els llocs de treball queels espanyols i les espanyoles rebutgen i per desenvolupar, o almenys mante-nir, el nivell actual de producció i de benestar.

3. La pressió social, en bona part protagonitzada pels mateixos immigrants, quecondicionà l’actitud del legislador en matèria migratòria. La contestació quepatia la legislació d’estrangeria a Espanya i les tesis del partit del govern, ambmajoria absoluta, es concreten en una normativa més restrictiva que la que exi-gia la societat i millor que la que hagués volgut produir el Govern espanyol.

4. El fet que Espanya, sobretot algunes zones de l’Estat, hagi esdevengut defi-nitivament terra d’immigració. El degoteig constant de persones immigradesque arriben al territori nacional i alguns conflictes viscuts en els darrers tempsamb o per causa dels immigrants, han fet evident que la integració amb elsnouvinguts és una línia d’actuació que s’ha de promoure de cada vegada més.

2.2. ELS DRETS FONAMENTALS DELS IMMIGRANTS

La decisió, lliure sols en casos excepcionals, d’emigrar troba el suport legal en l’arti-cle 13è de la Declaració Universal dels Drets Humans, en el paràgraf segon: «Tota per-sona té dret a abandonar qualsevol país, fins i tot el propi, i a retornar al seu país.»2

Hom pot pensar que des del 10 de desembre del 1948, data d’aprovació de laDeclaració per l’Assemblea General de les Nacions Unides, ha passat molt de temps,durant el qual la comprensió dels drets de les persones, proclamats des d’un vessantindividual, s’ha enriquit amb una dimensió més col·lectiva i social. És per aquesta raóque, segurament, avui, podria donar-se una nova redacció al dret a poder emigrar iinsistir en un altre dret prioritari com ara el dret a no haver d’emigrar.

De la mateixa manera, no ens és permès de glossar el fort clam social que precedí i acompanyà l’aprova-ció de la Llei 8/2000, de 22 de desembre, amb les reformes que ha implicat. A Mallorca, a les parròquies deSanta Catalina Thomàs i, després, a l’Encarnació, de Palma, i a la de Santa Creu d’Eivissa, immigrants sensepapers es tancaren per exposar les seves protestes i reivindicacions. Entre d’altres institucions, Justícia i Paui Drets Humans de Mallorca manifestaren sense embuts la denúncia dels fets el 6 de juliol del 2000. VegeuDiario de Mallorca 31.05.01 i 01.06.01, pàg. 11, i Diari de Balears 04.07.01.La principal legislació, vigent en matèria d’estrangeria al nostre Estat a l’hora de tancar aquest treball, amés de la Constitució espanyola 1978: art. 10, 13, 24, 53, 96 i de les fonts internes, ha de tenir en compteles següents:- Llei Orgànica 8/2000, del 22 de desembre, de reforma de la Llei Orgànica 4 /2000, de l’11 de gener, sobredrets i llibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social (BOE 12 de gener 2001).- Reial Decret 239/2000, del 18 de febrer, pel qual s’estableix el procediment per a la regularització d’es-trangers previst a la disposició transitòria primera de la Llei Orgànica 4/2000 (BOE 19 de febrer 2000).- Reial Decret 142/2001, del 16 de febrer, pel qual s’estableixen els requisits prevists per a la regularitzacióprevista a la disposició transitòria quarta de la Llei Orgànica 8/2000, del 22 de desembre, de reforma de laLlei Orgànica 4/2000, de l’11 de gener (BOE 44, 20 de febrer de 2001). Reial Decret 864/2001, del 20 dejuliol, pel qual s’aprova el Reglament d’execució de la Llei Orgànica 4/2000, de l’11 de gener, sobre drets illibertats dels estrangers a Espanya i la seva integració social, reformada per la Llei Orgànica 8/2000, de 22 de desembre 2000 (BOE 1174, de 21 de juliol).- Circular 3/2001, de 21 de desembre, sobre actuació del Ministeri Fiscal en matèria d’estrangeria.2. RAMIS, Guillem. Drets Humans avui. Palma: Justícia i Pau Mallorca, 1999.

Però, malauradament, la utopia d’una migració lliure i voluntària resta a anys llumde la majoria de la gent. Ara com ara, el fet d’emigrar, vist sobretot des del Sud, témolt poc a veure amb una decisió personal lliure i molt més amb una passa forçada–imposada– per les desigualtats i l’esperança de superar-les. Més encara, quan la per-sona immigrada arriba a la societat d’acollida no té cap seguretat que els seus dretspersonals siguin reconeguts, ans al contrari, sovint té l’amarga experiència que moltssón conculcats.

2.2.1. Anàlisi de la normativa d’estrangeria en matèria de drets i deures deles persones immigrants

La Llei Orgànica 8/2000 regula l’exercici i el gaudi dels drets i llibertats de les perso-nes estrangeres immigrants a Espanya. Tot seguit en farem esment i els comentarembreument per introduir els principis legals des dels quals s’han de contemplar.

De bon començament, però, cal relacionar la Llei Orgànica amb l’article 10.1 de laConstitució espanyola que proclama la dignitat de la persona humana com el valorque ha d’amarar tot l’ordenament jurídic espanyol. Des d’aquest punt de vista,l’Estat, i la societat d’acollida, ha de garantir i respectar la dignitat de l’ésser humàamb independència i més enllà de la seva nacionalitat, condició jurídica, situaciósocial o econòmica.3 Com a conseqüència d’això, tot estatut jurídic, també els d’es-trangeria, ha de garantir «un mínim invulnerable, perquè, siguin quines siguin leslimitacions que s’imposin als estrangers, s’han de respectar els seus drets mínims coma persones».4

2.2.2. Principi d’igualtat interpretativa

L’article 3 de la Llei Orgànica recull el principi d’igualtat interpretativa que havia intro-duït abans la Llei Orgànica 4/2000, i deixa ben clar que els estrangers gaudeixen delsdrets i de les llibertats en les condicions establertes pels tractats internacionals, per lamateixa Llei Orgànica i per les que regulen l’exercici de cada un. Estableix el criteri inter-pretatiu, doncs, que els drets són en condicions d’igualtat amb els ciutadans espanyols.

2.2.3. Principi no discriminatori

A l’article 23 es defineix la discriminació com «todo acto que, directa o indirecta-mente, conlleva una distinción, exclusión, restricción o preferencia contra un extran-jero basada en la raza, el color, la ascendencia o el origen, y que tenga por objetodestruir o limitar el reconocimiento o el ejercicio, en condiciones de igualdad, de losderechos humanos y de las libertades fundamentales en el campo político, económi-co, social o cultural». En aquest sentit, seria bo tenir present la doctrina jurispruden-cial que deriva de la sentència STJ CE, de 7 de maig del 1998, dictada pel Tribunal deLuxemburg, que el professor Eduard Segarra cita i que deixa ben clar que «las nor-mas sobre igualdad de trato no sólo prohíben las discriminaciones abiertas basadasen la nacionalidad, sino todas las formas encubiertas de discriminación que, aplican-do otros criterios, abocan al mismo resultado».5

45

3. STC 95/2000, de 10 d’abril; STC 91/2000, de 20 de març; STC 53/1985, d’11 d’abril; STC 57/1994, de 28 defebrer, citades per Eduard Segarra, article citat, pàg. 81. 4. RODRÍGUEZ DRINCOURT, Álvaro. Los derechos políticos de los extranjeros. Universidad de Las Palmas de GranCanaria, Editorial Civitas, 1997, pàg. 185, que, a la vegada, cita paraules extretes de la STC 120/1990, de 27 de juny.5. Article citat, pàg. 82.


2.3. ELS DRETS DE LES PERSONES ESTRANGERES IMMIGRANTS

1. Dret a mantenir i conservar la documentació que acredita la identitat perso-nal de l’estranger (art. 4)

És un dret, abans mai no regulat, que s’ha de relacionar necessàriament ambel paràgraf 1c de l’article 61, que preveu que sols l’Administració, entesa coma autoritat governativa –no la judicial, com seria desitjable– pot acordar reti-rar-la en alguns supòsits.

2. Dret a la llibertat de circulació (art. 5)

Consagra la circulació lliure per tot el territori a aquelles persones que resi-desquin legalment a Espanya, amb la possibilitat de mesures limitadoresexcepcionals per raons de seguretat pública, que també sols pot acordar elMinisteri de l’Interior.

Un assumpte que reflecteix la discriminació pràctica que els immigrants patei-xen en molts ordres és el que fa referència als descomptes als residents a l’ho-ra de viatjar. Els immigrants estrangers poden beneficiar-se dels descomptesdels residents a les illes sempre que acreditin permís de residència i passaportcomunitari, la qual cosa equival a marginar del benefici tota la immigraciódel Sud i dels països de l’Est.

3. Dret a la participació pública (art. 6)

Previst a la Constitució espanyola per als estrangers residents en alguns supòsits.La Llei Orgànica 8/2000 regula, d’una manera prou complexa, els mecanismes il’atribució dels drets públics a les persones immigrades estrangeres.

Primer, mitjançant la participació en el «Foro para la integración social de losimmigrantes», creat pel Reial Decret 367/2001, de 4 d’abril,6 a través de lesassociacions d’immigrants, les ONG que els donen suport i les administracionspúbliques.

En segon lloc, mitjançant l’exercici dels drets polítics. En aquest punt, la LleiOrgànica els reconeix:

I. Tots els establerts a les Bases de Règim Local, amb la qual cosa es creen tan-tes categories entre els estrangers residents i empadronats com corporacionslocals amb reglament orgànic hi pugui haver.

II. Dret a esser escoltats en assumptes que els afectin. El que no diu és que estracta d’un dret no garantit ni tutelat per la llei i, llavors, amb dificultat derecurs, en cas d’esser conculcat.

En tercer lloc, mitjançant la participació dels estrangers en els processos elec-torals democràtics dels seus països d’origen.

Per acabar, mitjançant el suport al moviment associatiu d’immigrants, suportque, al cap i a la fi, és fonamentalment econòmic, perquè és el que interessamés a les associacions i, d’altra banda, és el més fàcil per a l’Administració,

46


6. Publicat al BOE de 6 d’abril del 2001.

47

malgrat que s’exposi a fomentar la creació d’estructures burocràtiques entreels immigrants, amb càrrecs quasi vitalicis per als seus representats, etc.

4. Dret a l’educació (art. 9)

Per a tots els menors de 18 anys. Segons la Convenció dels Drets de l’Infantdel 1989, ratificada per Espanya el 30 de novembre del 1990, es garanteix l’e-ducació de naturalesa obligatòria. La no obligatòria, en canvi, superior i uni-versitària, és un dret sols per als residents, és a dir, per als immigrants estran-gers en situació regular, als quals, a més, se’ls reconeix el dret a beques i aju-des en les mateixes condicions que als ciutadans espanyols.

L’article 9 estableix, així mateix, dos aspectes del dret a l’educació que escorresponen amb obligacions correlatives dels poders públics: a) dret a rebreensenyament que reconegui i respecti la identitat cultural dels estrangersamb dos requisits: que els residents estrangers ho necessitin i que calgui pera la seva millor integració en la societat d’acollida, i b) educació infantil supe-ditada a places suficients, que l’Administració educativa té obligació de pro-curar.

5. Dret al treball i a la Seguretat Social (art. 10 i 14)

Mentre que la LODYLE 4/2000 reconeixia el dret al treball a totes les personesimmigrants estrangeres, regulars o irregulars, la Llei Orgànica 8/2000 el res-tringeix a aquelles amb estada regular a Espanya.

Quant al dret a la Seguretat Social, els residents tendran el mateix tracte queels espanyols tant pel que fa a les prestacions generals i a les específiques coma les no contributives.

El mateix passa amb els serveis i les prestacions socials bàsics, a excepció de lessanitàries, reconegudes per a tots els immigrants estrangers al marge de laseva situació administrativa, regular o no.

Finalment, reconeix el dret a accedir al servei de les administracions públiques,com a personal laboral, a les persones immigrants estrangeres regulars.

El que passa és que sovint la realitat restringeix les teories jurídiques sobre elsdrets reconeguts. Com a exemple, vegem alguns casos:

- Si els treballadors immigrants estrangers estan d’alta a la Seguretat Sociali han cotitzat regularment, tendran dret a les prestacions d’atur i de for-mació en les mateixes condicions que els ciutadans espanyols. No oblidem,però, que el contracte, amb la cotització subsegüent, és la via per gaudir lesprestacions de la Seguretat Social. El que passa és que a vegades no és gensfàcil poder esser contractat per una empresa, malgrat que ambdues partsho vulguin. En efecte, d’acord amb la normativa vigent, abans d’esser con-tractat, l’immigrant ha d’aportar una certificació que demostri que no hi hapersones nacionals aturades que puguin ocupar aquella vacant. En segonlloc, les persones immigrants autoritzades a esser contractades han de res-tar un mínim d’un any en la professió sol·licitada i a la mateixa localitat.Doncs bé, ara mateix, l’Oficina d’Estrangeria ajorna 14 mesos l’emissió de lacertificació que autoritza o denega la contractació. Aquesta dilació, difícild’admetre i de comprendre, fa que les persones immigrants estrangeres esdonin d’alta en el règim especial de servei domèstic, com si fossin autò-


48


noms. És la solució que han trobat per incloure’s al sistema de la SeguretatSocial espanyola i poder gaudir de la protecció que dispensa.

- Pel que fa a la prestació de protecció a la família, hem de dir que els immi-grants estrangers en situació regular poden conservar la percepció del subsidi,tant si cotitzen com si el perceben en la modalitat contributiva, durant el tempsde tramitació d’un nou permís de residència. Però, a la pràctica, sols el mante-nen si acrediten un conjunt de requisits, com ara haver sol·licitat el permís deresidència abans d’expirar la vigència de l’anterior; si hi ha conveni bilateral deSeguretat Social amb el país d’origen; si no es troben sense feina per causes noimputables al sol·licitant, etc., com és el cas de la modalitat no contributiva.

6. Dret a l’assistència sanitària (art. 12)

a) Assistència sanitària pública en supòsits d’urgència: dret per a totes les perso-nes immigrants estrangeres, més enllà de la seva situació regular o irregular.

b) Assistència sanitària pública en casos no urgents: es reconeix el dret, en lesmateixes condicions que les exigides als ciutadans espanyols, a les personesestrangeres immigrades empadronades.7

7. Ajudes per a habitatge (art. 13)

És un dret sols reconegut als immigrants estrangers residents, i no als empa-dronats, regulars o no, com feia la Llei Orgànica 4/2000.

8. Dret a la bona administració

És, aquest, un dret no expressament contemplat a la Llei Orgànica 8/2000, sinó quederiva de l’article 41 de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea, pro-mulgada a Niça, el 7 de desembre del 2000, i que consisteix en el dret que els òrgansde la UE tractin els assumptes dels ciutadans i ciutadanes de la Unió, i els seus equi-valents, amb imparcialitat, amb equitat i que siguin resolts dins terminis raonables.

9. Dret a la tutela judicial efectiva

El contingut d’aquest dret abasta diversos aspectes, com ara:

a) Dret a acudir als tribunals en cerca de tutela, sentència o recurs, en reco-neixement dels propis drets.8

b) Dret a intèrpret, en els supòsits de denegació d’entrada, devolució, expul-sió, asil i qualsevol procediment en fase administrativa.

c) En els supòsits anteriors, dret a assistència jurídica gratuïta.

d) Dret al silenci positiu de les administracions públiques (és un dret derivatde la Llei de règim jurídic de les administracions públiques i del Procedimentadministratiu comú).

7. Tant la Llei Orgànica 4/2000 com la 8/2000 mantenen el dret a l’assistència, al marge de la condició regu-lar o irregular de la seva situació administrativa, mentre es trobin inscrits en el Padró municipal. Vegeu, enaquest sentit, comentari i nota derivada a Eduard Segarra, article citat, pàg. 75.8. El núm. 16 de la revista Abogacía Española, que edita el Consejo General de la Abogacía Española(Madrid, 2000, pàg. 16), manifestava la preocupació generalitzada entre els advocats per la disminució degaranties i d’assistència lletrada als estrangers sense permís de residència. D’altra banda, la XII Trobada d’ad-vocats sobre dret d’estrangeria, que va tenir lloc a Alacant del 9 a l’11 de maig del 2002, quan tracta el temade la irregularitat, manifesta que «hay que evitar los recortes de derechos y libertades de los inmigrantes yavanzar hacia el reconocimiento de la igualdad de derechos y de trato. No sólo se debe luchar contra la dis-criminación, hay que favorecer la igualdad». Segons el que s’ha publicat darrerament, la situació no ha can-viat gaire. Un estudi, encarregat pel Poder Judicial, revela el tracte discriminatori que les persones estran-geres pateixen en els tribunals de justícia a Espanya (vegeu El País, 25 de maig del 2003, pàg. 26).

49

Quadre resum sobre els drets reconeguts per la Llei Orgànica 8/2000, pelReglament d’Execució i per la normativa vigent d’estrangeria9

A tall de resum podem afirmar que, a hores d’ara, la legislació espanyola d’estrange-ria és una legislació canviant i no consensuada entre les forces polítiques, sindicals isocials, almenys en aquesta darrera etapa. Es tracta d’un conjunt normatiu que s’haanat reformant amb dues constants: la primera, el reforçament del control de les per-sones immigrants, i la segona, gairebé conseqüència de l’anterior, la progressivaexclusió i marginació de la immigració irregular del panorama espanyol, que es con-demna a la clandestinitat.

Pel que fa als drets de les persones immigrades, els sense papers mantenen encaraalgun dret residual, que de cada dia es van retallant fins a l’exclusió total, línia queen definitiva és coherent amb les decisions polítiques en matèria d’estrangeria.Mentrestant, als immigrants que tenen regularitzada la seva situació administrativase’ls reconeixen els drets que qualsevol ciutadà o ciutadana nacional té, encara quela praxis quotidiana contradiu sovint aquest reconeixement teòric, perquè en algu-nes matèries s’observen retallades i discriminacions que afecten sobretot els immi-grants no comunitaris.

Drets Tots els Estrangers Estrangers estrangers empadronats residents

Participació pública No No Sí, atenent criteris de reciprocitat

Manifestació i associació No No SíEducació Sí, de naturalesa Sí, de naturalesa Sí, de naturalesa

obligatòria obligatòria obligatòria ino obligatòria

Accés al treball a No No Síl’Administració públicaLlibertat de sindicació i vaga No No SíAssistència sanitària Limitat a: Sí, accés a targeta Sí

• Els menors de 18 anys sanitària sense recursos • Les dones embarassades (<1.009.680 PTA/any) Doc.:• En casos d’urgència a • Cert. empadronamentqualsevol persona • Passaport

• Declaració hisenda

Ajudes en matèria d’habitatge No No SíSeguretat Social i Sí: serveis i prestacions Sí: serveis i prestacions Sí: prestacions i serveis i serveis socials socials bàsiques socials bàsiques de la Seguretat Social

generals i específicsReagrupament familiar No No SíAssistència jurídica gratuïta Sí, en casos de denegació Sí, en casos de denegació Sí

d’entrada, expulsió o sortida d’entrada, expulsió oobligatòria, i procediments sortida obligatòria,

d’asil i procediment d’asil

9. Consell Insular de Mallorca. Departament de Serveis Socials, Programa d’Inserció d’Immigrants. Projectede formació de mediadors, octubre 2001.


50


2.4. CONCLUSIONS: EL MARC LEGISLATIU ESPANYOL PER ALS IMMIGRANTS ESTRANGERS

1. La reforma de la Llei d’estrangeria vigent suposa la consumació de la ruptura delconsens que s’havia creat entre les forces polítiques i socials i que, fins als momentsprevis a la Llei 4/2000, presidia les iniciatives legislatives en matèria migratòria.

2. La nova normativa d’estrangeria fa prevaler els aspectes de control per damunt dela voluntat d’integració dels immigrants, sobretot pel que fa a aquelles persones ensituació irregular en el territori espanyol, a les quals condemna a la marginalitat i ala clandestinitat des del moment en què les vies d’accés a la regularització són pràc-ticament inexistents en l’actualitat.

3. Molts de drets dels immigrants, sobretot dels sense papers, són menystenguts pelGovern central amb motiu d’acords de tipus polític que afecten Espanya i que mai nopodien esser causa de la retallada dels drets fonamentals reconeguts i consagrats al’ordenament jurídic espanyol o derivats d’obligacions nascudes de tractats o conve-nis internacionals, ratificats pel Govern espanyol.

4. El dret al reagrupament familiar, garantit pel Conveni Europeu de Drets Humans,ratificat per Espanya, ha deixat de contemplar-se a la nova normativa d’estrangeriacom a dret de protecció preferent subjecte d’empara constitucional.

5. La regularització ha estat la via emprada pel Govern espanyol per atorgar legalitata l’estada en el país de treballadors estrangers clandestins.

6. Pel que fa a les disposicions governamentals, no s’aprecia la connexió necessària entreles necessitats laborals de l’economia de les illes i la regulació dels fluxos migratoris.

3. ELS PROCESSOS DE REGULARITZACIÓ A LES ILLES BALEARS10

3.1. UN POC D’HISTÒRIA: LES PRIMERES REGULARITZACIONS A LES BALEARS

La primera regularització d’estrangers que tengué lloc a Mallorca va esser l’any 1985,amb motiu de l’entrada en vigor de la primera Llei d’estrangeria. Va afectar sobretotels estrangers, immigrants del nord, que ja feia anys que residien a les illes. Ambmotiu de la Llei/1985, que afirma que és estranger aquell qui no té la nacionalitatespanyola, de sobte, tots aquells residents es troben en la il·legalitat. Per arreglar lasituació se’ls facilita una targeta, amb una validesa de tres mesos, mentre tramitin laseva regularització.

Dues altres regularitzacions, amb idèntic sentit, varen tenir lloc els anys 1991 i 1996.El 18 d’octubre del 1996 les sol·licituds de permisos de residència eren 126, les reso-lucions favorables de residència 71 i les resolucions favorables de permisos de treballi residència 86. Cal assenyalar que les sol·licituds d’estrangers en situació irregularvaren esser 525.

10. No tenim dades directes de les sol·licituds presentades i tramitades des de Menorca i Eivissa. Tampocno hem tengut col·laboració ni informació de la Delegació del Govern de Palma des de la incorporació delnou delegat Sr. Miquel Ramis, malgrat la sol·licitud escrita que li vàrem adreçar el 3 de març del 2003 i quereiteràrem, amb tres visites personals durant els darrers mesos, fins al 18 de juliol del 2003, data en què javàrem desistir. Volem pensar que prioritats més importants li van impedir atendre la nostra petició.Finalment, un responsable de l’Oficina d’Estrangeria ens facilità dades sobre la regularització per arrela-ment dels anys 2001 i 2002. És per aquests motius que ens limitam a oferir les dades que consideram fia-bles, amb l’esperança que altres persones podran disposar de la informació adequada per oferir-ne l’anà-lisi i la valoració adequades.

51

3.2. LES REGULARITZACIONS DELS ANYS 2000 I 2001

Any 2000

El Reial Decret 239/2000, de 18 de febrer, establí el procediment per a la regularitza-ció d’estrangers, previst a la disposició transitòria primera de la Llei Orgànica 4/2000.11

D’aquesta norma en derivaren les següents vies de regularització:

1. La regularització extraordinària, amb un termini establert per a la presentació desol·licituds que anava del 21 de març al 31 de juliol del 2000.

La regularització afectava els immigrants que acreditassin:

a) Presència continuada en territori espanyol des d’abans de l’1 de juny del 1999.b) Els titulars de permís de residència o treball, però que ja no en tenguessin, des

de l’1 de febrer del 1997 al 31 de gener del 2000, no inclosos en alguns delssupòsits de l’apartat g de l’article 49 de la Llei Orgànica 4/2000 o en infraccionsmolt greus, o no sotmesos a procediment d’expulsió o a un procediment penal.

c) Els sol·licitants d’asil fins a l’1 de febrer del 2000, en tramitació encara o jadenegada, mentre es trobassin a Espanya des d’abans de l’1 de juny del 1999i no estassin incursos en els supòsits anteriors.

d) Els familiars reagrupables dels supòsits anteriors, sempre que acreditassinidèntiques condicions que els anteriors.

e) Els nacionals d’estats tercers, no comunitaris ni espanyols, familiars de resi-dents comunitaris i d’espanyols amb estada a Espanya abans de l’1 de juny del1999 i que no es trobin incursos en causes d’expulsió que afectin els ciutadanscomunitaris.

Així ho comentà Maria Antònia Colom durant la sessió de constitució del Fòrum dela Immigració de les Illes Balears.12

2. El Règim transitori, derivat del Reial Decret 239/2000 fins a l’entrada en vigor delReglament executiu. S’aplicaven el Reglament del 1996, els tipus de permisos quepreveia i les disposicions transitòries de la Llei 4/2000.

3. La regularització individual permanent fonamentada en l’article 29.3 de la LleiOrgànica 4/2000, sense termini i que sols es podria aplicar un cop el Reglament futurfos vigent.

4. Regularització extraordinària per arrelament, anunciada pel Govern espanyol pera les sol·licituds presentades entre el 6 de juny i el 31 de juliol del 2001.

3.3. RESULTATS GLOBALS DE LES REGULARITZACIONS A LES BALEARS

3.3.1. Aspectes introductoris

A través dels quadres següents es poden observar els resultats de les regularitzacionsde l’any 2000 (vegeu quadre 2.6).

11. BOE de 19 de febrer del 2000.12. Diari de Balears, 21 de març del 2000, pàg. 11.


Aquestes varen esser seguides pel procés ordinari de regularització de l’any 2002, elsresultats del qual els podem observar en el quadre següent, que inclou així mateix lestipologies de regularitzacions per arrelament i targetes comunitàries (vegeu quadre 2.7).

Les ordres d’expulsió i les ordres d’expulsió executades l’any 2000 i 2001, així com lesinfraccions en matèria d’estrangeria s’ofereixen en el quadre 2.8.

52


Quadre 2.6Regularitzacions a les Balears. Any 2000

Sol·licituds presentades 12.595

Permisos atorgats 5.215

Procés extraordinari de regularització de juny i juliolPermisos de residència o treballs atorgats 9.816Permisos denegats 1.227Sol·licituds arxivades 262Sol·licituds pendents de resolució 786

Font: Oficina d'Estrangeria, Delegació del Govern a les Illes Balears i elaboració pròpia


Sol·licituds atorgades 9.816

Sol·licituds denegades 791Sol·licituds pendents de documentació 491Sol·licituds resoltes 11.098Sol·licituds pendents 7.653

Total sol·licituds presentades de residència i treball 18.751

Regularitzacions per arrelament. Sol·licituds atorgadesDirectament via llei 3.254Via condicions que la llei atorga 15Total 3.269Targetes comunitàries*Sol·licituds de targetes comunitàries 11.675Targetes atorgades 10.379

* La targeta comunitària de residència no és un permís de residència, perquè, als comunitaris, el dret els ve donat pels compromisos derivatsdel fet d'esser, Espanya, membre de la UE. No equival, doncs, a una autorització, sinó a una declaració administrativa que el titular de la targeta,ciutadà o ciutadana comunitari, resideix a les illes.


Quadre 2.8 Expulsions i infraccions en matèria d’estrangeria

2000 2001ExpulsionsOrdres d'expulsió 172 315Ordres executades 11 50

Infraccions en matèria d'estrangeria

Expedients iniciats 691 209




































53

Així mateix, les regularitzacions per arrelament atorgades varen esser 3.269, confor-me a la distribució que presenta el quadre 2.9.

3.3.2. L’anàlisi de les dades dels diferents processos de regularització

A continuació oferim unes dades parcials (17.12.02), facilitades així mateix per laDelegació del Govern a les Illes Balears, les quals, malgrat que no són coincidents ambles anteriors, poden esser d’interès gràcies a les classificacions que ofereixen pernacionalitats més importants, per sectors d’activitat i segons les característiques de lespersones sol·licitants o del permís demanat.

3.3.2.1. Regularització extraordinària RD 239/2000. Any 2000

Des de la Delegació del Govern pensaven que entre 3.000 i 4.000 estrangers hauriende regularitzar la seva situació a les Balears dins el termini establert, que s’iniciava el21 de març fins al 31 de juliol del 2000. De totes maneres, feien constar que, aques-ta, era una xifra estimativa. La realitat fou una altra i, en tot cas, més complexa. Elnombre total de sol·licituds va esser de 3.832, que englobaven 87 nacionalitats dife-rents. La classificació de les sol·licituds per sectors d’activitat ens mostra clarament l’a-dequació de les sol·licituds als sectors econòmics més importants, d’entre els qualss’han d’esmentar la construcció, l’hostaleria, els serveis domèstics, el comerç al detalli l’agricultura, mentre que la classificació per nacionalitats destaca el predomini delssol·licitants procedents del Marroc (vegeu quadre 2.10). Cal posar en relleu el fet queexcepte 33 sol·licituds de ciutadans suïssos, la resta, 3.799 sol·licituds, totes eren depersones provinents del Sud empobrit.


Sol·licituds per arrelament atorgadesDirectament via llei 5.651Via condicions que la llei contemplava 1.982Total 7.633


Classificació de les sol·licituds per sectors d'activitatConstrucció 959Hostaleria 776Resta de serveis 719Servei domèstic 610Comerç al detall 444Agropecuària, silvicultura i pesca 316

Alimentació 7Total 3.832

Classificació de les sol·licituds per nacionalitats més importants

Marroc 1.087Senegal 417Colòmbia 280Xina 272Argentina 267Equador 265Bulgària 154Brasil 109Cuba 76Polònia 75Algèria 72Xile 58Filipines 55Romania 46Ucraïna 46Perú 44Uruguai 39Rússia 38Txèquia 34Suïssa 33Guinea Equatorial 29República Dominicana 27Nigèria 24Iugoslàvia 22Resta 263Total sol·licituds 3.832Total nacionalitats 87


Quadre 2.10 Regularització extraordinària RD 239/2000. Any 2000


Sol·licituds per arrelament atorgadesDirectament via llei 5.651Via condicions que la llei contemplava 1.982Total 7.633


Classificació de les sol·licituds per sectors d'activitatConstrucció 959Hostaleria 776Resta de serveis 719Servei domèstic 610Comerç al detall 444Agropecuària, silvicultura i pesca 316



Marroc 1.087Senegal 417Colòmbia 280Xina 272Argentina 267Equador 265Bulgària 154Brasil 109Cuba 76Polònia 75Algèria 72Xile 58Filipines 55Romania 46

Quadre 2.10 Regularització extraordinària RD 239/2000. Any 2000

continua


3.3.2.2. Resolucions derivades del Règim transitori i de la regularització individual

Segons dades facilitades per la Delegació del Govern de les Illes Balears, el 17 de desembre del 2002, la situació ens mostra que el total de resolucions varen esser4.462, que conformaven sol·licituds de 80 nacionalitats. En el quadre 2.11 es potveure la seva classificació segons les característiques del sol·licitant, les característi-ques del permís, el tipus de resolució, el resultat i les resolucions laborals per nacio-nalitats.

54


Quadre 2.11Resolucions derivades del règim transitori i de la regularització individual

Segons característiques del sol·licitant

Titular de permís anterior 464Sol·licituds noves de permís 3.318Sol·licitud d'asil 65Sol·licituds de familiars 615Total 4.462

Treball i residència per compte propi 481Treball i residència per compte d'altri 3.352Residència 323Targeta comunitària 306Total 4.462

Segons tipus de resolució

Resolucions laborals 2.451

Resolucions estimades de treball i residència amb resolució de residènciaposterior a la laboral

2.449

Permisos de residència estimats 186Targetes comunitàries atorgades 230

Total* 5.316

Sol·licituds resoltes favorablement 2.865

Sol·licituds denegades 991

Sol·licituds arxivades 54Sol.licituds pendents 552Total 4.462

Resolucions laborals per nacionalitat

Total sol·licituds Resolucions Atorgades Denegades

Segons característiques del permís

Segons el resultat

Agropecuària, silvicultura i pesca 316



Marroc 1.087Senegal 417Colòmbia 280Xina 272Argentina 267Equador 265Bulgària 154Brasil 109Cuba 76Polònia 75Algèria 72Xile 58Filipines 55Romania 46Ucraïna 46Perú 44Uruguai 39Rússia 38Txèquia 34Suïssa 33Guinea Equatorial 29República Dominicana 27Nigèria 24Iugoslàvia 22Resta 263Total sol·licituds 3.832Total nacionalitats 87


continua

Per altra part, les resolucions laborals classificades per sectors d’activitat (vegeu qua-dre 2.12) ens mostren una distribució semblant en importància percentual a les ante-riors regularitzacions.

55


Residència 323Targeta comunitària 306Total 4.462

Segons tipus de resolució

Resolucions laborals 2.451

Resolucions estimades de treball i residència amb resolució de residènciaposterior a la laboral

2.449

Permisos de residència estimats 186Targetes comunitàries atorgades 230

Total* 5.316

* Superen el total perquè, a més de les sol·licituds rebudes, resolen expedients anteriors, revisions o peticionsarribades d'altres províncies

Sol·licituds resoltes favorablement 2.865

Sol·licituds denegades 991

Sol·licituds arxivades 54Sol.licituds pendents 552Total 4.462

Resolucions laborals per nacionalitat

Total sol·licituds Resolucions Atorgades DenegadesMarroc 554 598 409Senegal 170 177 185Colòmbia 234 298 35Argentina 229 276 20Equador 219 246 31Xina 157 161 80Bulgària 116 121 28

Brasil 81 90 20Cuba 62 91 8Polònia 48 57 21Xile 56 82 1Algèria 47 53 13Romania 22 36 12

Filipines 43 50 9Uruguai 34 48 3

Suïssa 26 39 7Rússia 30 33 7Perú 33 39 5Ucraïna 29 34 12Guinea Equatorial 18 23 4República Dominicana 23 32 1Txèquia 21 23 9Iugoslàvia 17 24 1Nigèria 9 11 7EUA 14 20 3Eslovàquia 12 13 7

2.304 2.675 938


1.160434371336302286162

129109

91898368

6661

5352515139393632282723

4.178

Segons el resultat

Quadre 2.12 Resolucions laborals classificades per sectors d’activitat

Construcció 570Hostaleria 535Resta de serveis 477Servei domèstics 448Comerç al detall 226Agropecuària, silvicultura i pesca 148

Alimentació 7

Total 2.451


Quadre 2.13Sol·licituds de permís de residència temporal

Permisos lliurats* 7.012Permisos denegats 1.228Sol·licituds arxivades 262

Les sol·licituds de permís de residència temporal mostren que el 75% varen esser lliu-rades (vegeu quadre 2.13), mentre que per nacionalitats destaquen en primer lloc lesatorgades a persones provinents de l’Equador, seguides per les de Colòmbia (vegeuquadre 2.14).

56




Alimentació 7

Total 2.451



Permisos lliurats* 7.012Permisos denegats 1.228Sol·licituds arxivades 262Expedients pendents de resolució 786Total sol·licituds presentades* 9.228Total nacionalitats 98

* La Delegació examinà 544 expedients més amb els criteris d'arrelament (estada anterior al 23 de gener), dels quals n'autoritzà543 i en denegà unFont: Oficina d'Estrangeria, Delegació del Govern a les Illes Balears i elaboració pròpia

Atorgats Denegats Expedients arxivats Pendents TotalEquador 1.993 74 28 89 2.184Colòmbia 1.519 70 24 118 1.731Argentina 856 45 18 60 979Marroc 441 274 95 104 914Bulgària 427 45 9 53 534Senegal 76 322 12 33 443Romania 234 45 3 20 302Ucraïna 185 43 6 30 264Nigèria 70 64 7 56 197Xina 67 73 17 30 187Xile 154 5 3 20 182Uruguai 149 6 1 9 165Brasil 132 13 1 10 156Bolívia 106 2 0 10 118Cuba 78 5 5 12 100Polònia 69 21 0 7 97Rússia 50 4 5 16 75Algèria 38 10 3 19 70Perú 39 4 3 3 49Ghana 2 30 3 10 45Txèquia 33 6 2 3 44Veneçuela 29 2 0 6 37República Dominicana 26 0 2 1 29Filipines 22 3 2 1 28Índia 13 2 2 2 19Guinea Equatorial 12 1 0 1 14Resta 325 n.d. 325Total 7.145 1.169 251 723 9.288

* Classificació segons el nombre total de sol·licitudsFont: Oficina d'Estrangeria, Delegació del Govern a les Illes Balears i elaboració pròpia

Quadre 2.14 Permisos de residència temporal. Classificació

per nacionalitats més importants*

n.d. n.d.



Alimentació 7

Total 2.451



Permisos lliurats* 7.012Permisos denegats 1.228Sol·licituds arxivades 262Expedients pendents de resolució 786Total sol·licituds presentades* 9.228Total nacionalitats 98

* La Delegació examinà 544 expedients més amb els criteris d'arrelament (estada anterior al 23 de gener), dels quals n'autoritzà543 i en denegà unFont: Oficina d'Estrangeria, Delegació del Govern a les Illes Balears i elaboració pròpia

Atorgats Denegats Expedients arxivats Pendents TotalEquador 1.993 74 28 89 2.184Colòmbia 1.519 70 24 118 1.731Argentina 856 45 18 60 979Marroc 441 274 95 104 914Bulgària 427 45 9 53 534Senegal 76 322 12 33 443Romania 234 45 3 20 302Ucraïna 185 43 6 30 264Nigèria 70 64 7 56 197Xina 67 73 17 30 187Xile 154 5 3 20 182Uruguai 149 6 1 9 165Brasil 132 13 1 10 156Bolívia 106 2 0 10 118Cuba 78 5 5 12 100Polònia 69 21 0 7 97Rússia 50 4 5 16 75Algèria 38 10 3 19 70Perú 39 4 3 3 49Ghana 2 30 3 10 45Txèquia 33 6 2 3 44Veneçuela 29 2 0 6 37República Dominicana 26 0 2 1 29Filipines 22 3 2 1 28Índia 13 2 2 2 19Guinea Equatorial 12 1 0 1 14Resta 325 n.d. 325Total 7.145 1.169 251 723 9.288

* Classificació segons el nombre total de sol·licitudsFont: Oficina d'Estrangeria, Delegació del Govern a les Illes Balears i elaboració pròpia

Quadre 2.14 Permisos de residència temporal. Classificació

per nacionalitats més importants*

n.d. n.d.

De les anteriors dades analitzades s’ha de ressaltar que el 22,21% de les sol·licitudsd’immigrants que intentaren regularitzar la situació a les Balears durant el procésextraordinari varen esser denegades mitjançant resolució desfavorable.

Segons fonts de la Delegació del Govern, les causes més generals per a la denegaciódel permís varen esser les següents:

a) No trobar-se en territori espanyol abans de l’1 de juny del 1999, no haversol·licitat permís de treball abans del 31 de març del 2000 o haver estat titu-lar d’un permís abans de la data indicada.

b) Trobar-se incursa, la persona sol·licitant, en algun procediment judicial.

Un cop acabat el termini del 31 de juliol del 2000, almenys teòricament, s’obria unperíode de 15 dies perquè les persones no regularitzades abandonassin el territoriespanyol. En cas de no fer-ho, s’exposaven a una multa.

L’expulsió sols seria possible, però, quan fos vigent la reforma normativa. De totes mane-res, l’expulsió efectiva sempre esdevengué difícil, per dues raons: perquè la policia notenia gens fàcil la localització dels que havien d’esser expulsats i perquè als immigrantssempre els restava la possibilitat d’interposar un recurs contra la resolució d’expulsió.

La realitat superà amb escreix les previsions i les expectatives inicials. A mitjan 2001es preveia ja que les sol·licituds de regularització a les Balears podien superar les10.000.13

Davant l’Oficina d’Estrangeria es formaren cues diàries d’unes quatre-centes perso-nes. Des dels primers dies, molts immigrants esperaren torn des de primeres hores dela matinada. Una cinquantena dormien al ras, tapats amb flassades. Sovint, la situa-ció, a més de desagradable i indigna, es complicava, sobretot quan hi havia algú quepretenia passar davant o quan altres venien el torn. I, el que era pitjor encara: habi-tualment, la meitat dels qui havien esperat hores i hores, ho havien fet debades, per-què es quedaven sense número d’entrada. L’endemà havien de tornar a fer cua...14

3.3.2.3. Oficines per a la regularització dels estrangers

Les oficines dedicades a l’atenció dels immigrants pel que fa a la regularització d’es-trangers són:

• L’Oficina d’Estrangeria, dependent de la Delegació del Govern i ubicada alcarrer Tous i Maroto de Palma.

• Les oficines delegades a Maó i a Eivissa.• Des del 20 de juny del 2001 i durant tres mesos, fruit de la col·laboració entre

el Govern de les Illes Balears i la Delegació del Govern, es varen obrir, a Palma,dues noves oficines per a l’atenció de les persones immigrades:- Una, dependent de la Conselleria de Treball- L’altra, dependent de l’Institut Balear d’Assumptes Socials (IBAS)

Ambdues oficines restaren constituïdes com a centres d’informació i d’assessoramenti per a la presentació de sol·licituds per regularitzar la situació personal.

Ateses per personal administratiu, comptaren amb els serveis de dos traductors, unorientador laboral i un treballador social. Establiren la modalitat de la cita prèvia per

57

13. Última Hora, 20.06.01, pàg. 17.14. Diario de Mallorca, 21.06.01, pàg. 3; Diari de Balears, 24.08.01, pàg. 8 i Última Hora, 24.08.01, pàg. 14.


evitar les cues. Al dia següent al de la seva recepció a l’oficina, ambdues entitats pre-sentaven les sol·licituds rebudes davant la Delegació del Govern, que sempre fou l’òr-gan competent per resoldre-les.

El 6 de juny el Govern central anunciava que, amb el suport de l’article 31.7 de la Lleid’estrangeria, estendria a tot Espanya, i a les sol·licituds presentades entre el 6 dejuny i el 31 de juliol del 2001, «amb la màxima flexibilitat», els criteris d’arrelament ide raons humanitàries que algunes comunitats autònomes havien aplicat pel seucompte en els acords formalitzats amb els portaveus dels immigrants tancats, sempreque s’acomplissin les condicions d’haver entrat a Espanya abans del 23 de gener del2001 i d’acreditar una estada mínima de tres anys o una anterior residència regular,vincles familiars amb ciutadans espanyols o estrangers residents o una incorporacióefectiva a un treball.15

L’anunci del secretari d’Estat per a la Immigració del fet que, amb la publicació immi-nent del Reglament al BOE, s’acabarien les regularitzacions, va provocar una revifa-da de les cues davant la Delegació del Govern.16

De fet, l’1 d’agost següent, el Reglament Executiu fou vigent i s’acabà el termini pera la regularització. A tot Espanya s’havien rebut més de 200.000 sol·licituds. A lesBalears, la Delegació del Govern manifestà que n’havia rebut unes 6.000 dins el ter-mini legalment establert.17

La Memòria del CIM 2001 reflectia allò que el procés de regularització va confirmant:que l’hegemonia magribina, entre les persones que arribaven a les illes, cedia el pasa la sud-americana.18

Les instruccions donades pel Govern central a les seves delegacions autonòmiques derebutjar totes les sol·licituds de residència o de treball presentades des del 14 degener del 2002 podien afectar prop de 10.000 immigrants que residien a les Balears,segons el Centre d’Informació de Treballadors Estrangers (CITE). Malgrat tot, l’arriba-da d’immigrants a les illes no mencabava, i eren cada cop més els immigrants sensepapers que feien feina a les Balears.19

D’altra banda, Enrique Fernández Miranda, secretari d’Estat per a la Immigració, defen-sà el decret que establia les quotes de treballadors per a l’any 2002 i suprimia la possi-bilitat de regularitzar immigrants sense papers al marge de la quota autoritzada.20

Les oficines dependents de les conselleries de Benestar Social i de Treball, durant elsmesos en què col·laboraren amb la Delegació del Govern, varen atendre més de 6.000 persones que sol·licitaven informació i tramitaren 4.475 expedients de regula-rització. Enllestiren, a més, una campanya d’informació sobre els drets socials, sanita-ris i educatius de les persones immigrades.21

Mitjançant un acord entre el Govern de les Illes Balears i el Consell de Mallorca es creàuna xarxa d’oficines d’informació, orientació i assessorament de les persones immi-grants. La xarxa amplià el nombre de les que funcionaven fins llavors, dependents delCIM, a Inca i a Manacor, i s’obriren nous punts d’atenció (OFIM) a Palma i a Calvià. Espreveia l’obertura d’una altra oficina a Llucmajor.22

58


15. Última Hora, 01.08.01, pàg. 9.16. Diario de Mallorca, 18.07.01, pàg. 6.17. Diario de Mallorca, 02.08.01, pàg. 4.18. Última Hora, 20.01.02.19. Diario de Mallorca, 03.08.01.20. Diari de Balears, 08.02.02, pàg. 3.21. Diario de Mallorca, 03.08.01, pàg. 7.22. Última Hora, 20.01.02, pàg. 14.

59

3.4. RETARDS. CRONOLOGIA

Una característica que ha acompanyat tot el procés de regularització a les illes haestat el retard que la tramitació dels expedients de regularització ha sofert, que hacondemnat les persones sol·licitants a les seqüeles inevitables d’inseguretat jurídica,inseguretat psíquica, pèrdua del treball pel fet d’esperar la renovació que no arriba-va o pèrdua d’una contractació possible, retallada de drets i d’oportunitats, etc., queles persones immigrants han hagut de patir.

Sobre aquest tema no hi ha hagut una comunicació regular de la Delegació delGovern, que és la font de dades fiable, per la qual cosa, a més d’algunes dades i a l’ac-ceptació, implícita o expressa, del retard per part de la mateixa Delegació del Govern,hem emprat comunicacions sindicals de les associacions d’immigrants i dels mitjans decomunicació que han publicat informacions, d’altra banda mai no desmentides.

Febrer 2002

- Resten encara prop de 7.000 expedients per resoldre del procés del 2001.23

Juliol 2002

- El CITE denuncia que la renovació dels permisos de residència als immigrantss’ajorna entre 10 i 12 mesos, segurament per manca de personal adient a laDelegació del Govern.24

Setembre 2002

- El Centre de Recerca Econòmica (CRE) calcula que uns 50.000 immigrants estran-gers no tenen permís de residència a les Balears.

- La Delegació del Govern:

• Admet una mitjana de més de 10 mesos de retard.• Demana a Madrid un pla de xoc per poder contractar més personal a causade la saturació de l’Oficina d’Estrangeria (compta sols amb 28 treballadors peratendre unes 300 sol·licituds diàries que generen els expedients correspo-nents).25

Octubre 2002

- La Delegació del Govern afirma que 15.000 persones esperen la resolució delsseus expedients.

Febrer 2003

La presidenta de la Federació d’Associacions d’Immigrants de Balears afirmaque el col·lapse segueix, atès que unes 5.000 persones esperen des de fa mésd’un any la resolució dels seus expedients, quan la normativa vigent d’es-trangeria dóna un termini màxim de tres mesos.

Així mateix, calcula que més de 13.000 immigrants sense papers, en situació,doncs, irregular, viuen a les illes. Mentrestant, Pere Salvà manté que podenarribar fins a 60.000.26


23. Diari de Balears, 08.02.02, pàg. 3.24. Última Hora, 26.07.02, pàg. 17.25. Última Hora, 23.09.02, pàg. 17.26. Diario de Mallorca, 26.02.03, pàg. 2.

60


Març 2003

Miquel Ramis, el nou delegat del Govern, davant els representants de la Unióde Pagesos es compromet a resoldre en mig any els 18.000-20.000 expedientsd’immigrants sense papers encara pendents, la majoria dels quals tenen ofer-tes de treball al camp mallorquí, per a campanyes curtes.

Admet retards d’entre 18 mesos fins a dos anys i anuncia un canvi d’ubicacióde l’Oficina d’Estrangeria, que passaria a les oficines de l’Administració peri-fèrica.27

Abril 2003

El Fòrum de la Immigració de les Illes Balears elabora un informe, que lliura-rà a la Delegació del Govern, a la Tresoreria de la Seguretat Social, a laComissió de Drets Humans del Col·legi d’Advocats i al Defensor del Poble,mitjançant el qual denuncia la política discriminatòria i l’incompliment que laDelegació del Govern fa de la Llei d’estrangeria, perquè tarda més de dosanys a resoldre la sol·licitud de regularització de les persones immigrades a lesBalears.28

3.5. PANORAMA ACTUAL

Els trets que configuren el panorama actual d’estrangeria a les illes, pel que fa alsprocessos regularitzadors i als drets dels estrangers, no es diferencia substancialmentdel general de tot Espanya.

Segons els participants a la XIII Trobada Nacional d’Advocats d’Estrangeria, que vatenir lloc a Palma, del 12 al 14 de juny del 2003, els factors que el conformen i con-dicionen es resumeixen així:

- La improvisació i la precipitació del desenvolupament legislatiu, condemnata la modificació continuada, allunyat de la realitat.

- La manca de mitjans, materials i humans, de l’estructura administrativa queha d’atendre els expedients d’immigració.

- La disparitat de criteris d’interpretació, diferents entre una comunitat autò-noma i una altra, sovint subjectes a la disposició de l’autoritat o del funcio-nari de torn.

- Els intents reiterats de crear una relació de subjecció especial entrel’Administració i el ciutadà estranger.

- El divorci clar entre el dret (el que ha d’esser) i la política real (el que passa).29

D’altra banda, alguns dels professionals col·legiats que, com ara Margarita Palos,coordinadora del torn d’estrangeria del col·legi i els membres de la Comissió de DretsHumans del Col·legi d’Advocats, més s’han dedicat a la defensa de persones immi-grants, com són Adèlia Olmos, Amàlia Roldán i Gaspar Guaita, ofereixen les sevesapreciacions en una entrevista-reportatge que publica la revista oficial del Col·legid’Advocats de Balears. La seva experiència destaca els trets següents de l’actualitatd’estrangeria a les illes:

27. Diario de Mallorca, 04.03.03, pàg. 12 i Última Hora, 04.03.03, pàg. 29.28. Última Hora, 16.04.03, pàg. 26.29. VILLANUEVA, Jerusalén; ARTIGUES, Antònia. «Fronteras infranqueables». Misser. [Palma] núm. 58(juliol 2003), pàg. 6.

a) Retard espectacular en la resolució dels expedients. La resolució d’expedients ini-cials, el juliol del 2003, va pel novembre del 2001, i ara es comencen a resoldre recur-sos de reposició de la regularització del 2001. Malgrat aquests fets, l’Administració noha previst atorgar volants provisionals que permetin als immigrants indocumentatsdonar-se d’alta a la Seguretat Social, per exemple.

b) Tampoc l’Administració no ha previst prioritzar la tramitació dels expedients en elsquals concorrin alguns dels criteris legalment preferencials.

En canvi, la Delegació del Govern sí que ha posat en marxa un sistema d’expedicióimmediata de resolucions d’expedients de permisos de residència i de treball per reagrupament familiar.

c) No hi ha connexió entre necessitats laborals i fluxos migratoris, la qual cosa, ditd’una altra manera, representa el fracàs de les quotes per a les illes, pràcticamentinexistents sense que mai ningú no hagi explicat el perquè, quan la realitat econò-mica i laboral de les Balears ens demostra la necessitat de treballadors a l’hostaleria,per tenir cura d’ancians i infants, com a treballadors i treballadores de les llars, delcamp, etc.

d) Vulneració continuada dels drets de les persones immigrades.

e) L’Administració no vol assumir la realitat: que l’immigrant irregular ja és aquí.

f) El nostre panorama illenc es caracteritza per milers d’expedients inicials pendentsde resolució des del 2001, recursos interposats i una allau de sentències, des del mesde gener del 2003, de la Sala Contenciosa administrativa que corregeixen i anul·lenbona part de les resolucions d’expulsió.

Aquestes sentències no han motivat, per ara, un canvi en les decisions de l’autoritatadministrativa, perquè l’Administració, en definitiva, no vol assumir la realitat: quel’immigrant irregular ja és aquí.

g) Quan la llei preveu tant la multa com l’expulsió proporcional, la Delegació nomotiva perquè opta sempre per l’expulsió. D’altra banda, la mateixa Delegació noacostuma a iniciar un procediment d’expulsió contra una persona estrangera quan laresolució de la seva sol·licitud de permís de residència o de treball es troba encarapendent.

h) La majoria d’expedients d’expulsió deriven de procediments sancionadors per esta-da il·legal, un cop han finit els tres mesos o sense documentació, o quan el jutge ladecideix, com a conseqüència d’un procediment penal.

i) El que passa ha de preocupar més la nostra societat que els mateixos immigrants,perquè la vulneració continuada dels drets la contamina.30

Treballadors de la Delegació del Govern ens han garantit que avui en dia no hi ha cappersona estrangera immigrant pendent de regularització inicial. El que tenen sónmilers d’expedients pendents de resoldre, a causa de recursos interposats, revisionssol·licitades, expedients arribats d’altres províncies, etc.

61


30. Jerusalén Villanueva i Antònia Artigues. Article citat, pàg. 8-12.

De totes maneres –assenyalen– no hem de confondre el nombre d’expedients pen-dents de resolució amb el nombre de persones que es troben a les illes de manerail·legal. Són molts els que poden haver marxat o no haver vengut realment mai. Ésper aquestes raons que cal tenir en compte que el nombre real de persones deman-dants de regularització no coincideix amb el nombre real de sol·licituds. A més, elsimmigrants podien presentar la petició a més d’una oficina i, fins i tot, en oficinesd’estrangeria de diverses ciutats espanyoles. De fet, així succeí moltes vegades.

De tota manera, cal tenir en compte que el nombre real de persones demandants deregularització no coincideix amb el nombre real de sol·licituds, perquè els immigrantspoden, i de fet ho fan, presentar la petició a més d’una oficina i fins i tot en oficinesd’estrangeria de diverses ciutats espanyoles.

D’altra banda, davant el fet reiterat que a una persona immigrada se li atorgui aquí elpermís que se li denegà abans allà, la Delegació del Govern no accepta disparitat de cri-teris o arbitrarietat, tan comentada pels professionals del dret, sinó que al·lega que estracta tot simplement d’una qüestió de prova. La regularització és un procediment peracreditar que aquella persona és aquí des de fa un temps. La prova, doncs, que es valo-ra de manera integral, està sotmesa a les lleis civils i de procediment (art. 1214 del CodiCivil i Llei de procediment administratiu comú, etc.). És possible que la persona, a la firegularitzada, hagi presentat un conjunt de prova més, o menys, complet i concloentque el que va presentar en una altra comunitat autònoma.

La persona sol·licitant havia de fer dos actes: acreditar la permanència continuada aEspanya abans d’una data i sol·licitar la regularització. De fet, molts no feren algunade les dues coses requerides, afirmen des de la Delegació del Govern de Palma.

3.6. CONCLUSIONS: IMMIGRACIÓ I PROCÉS DE REGULARITZACIÓ A LES BALEARS

1. A les Balears, 10.902 persones immigrants estrangeres han regularitzat la sevasituació, per arrelament, durant els anys 2001 i 2002.

2. Les característiques que han acompanyat el procés de regularitzacions a lesilles han estat la formació diària de cues davant l’Oficina d’Estrangeria de laDelegació del Govern, sovint amb escenes que desdeien de la dignitat de lespersones, i el retard acumulat en la tramitació dels expedients.

3. L’espera, amb retards d’entre 18 mesos i dos anys, ha condemnat les personessol·licitants a les conseqüències inevitables d’inseguretat, de pèrdua de possi-bilitats de treball, de retallades de drets i d’oportunitats, etc.

4. Hom calcula que, a hores d’ara, a mitjan 2003, els expedients encara pendentsde la resolució de la Delegació del Govern a les illes poden superar els 20.000,xifra que no coincideix exactament amb el nombre de persones que els espe-ren.

5. La improvisació i la precipitació del desenvolupament legislatiu en matèriad’estrangeria, la manca de mitjans, la disparitat de criteris d’interpretació, elsintents de crear una subjecció especial entre l’Administració i el ciutadàestranger, i el divorci entre el dret i la realitat són els factors que conformenel panorama actual d’estrangeria a les illes, d’altra banda semblant al de laresta d’Espanya.

62


Capítol 3Aspectes econòmics de la immigració estrangera a les Illes Balears. Any 2002

1. PERFILS ECONÒMICS

1.1. INTRODUCCIÓ

Aquests darrers anys el mercat de treball a les Balears mostra un gran dinamisme coma conseqüència de diversos factors de la nostra economia, tot i que al final de l’any2002 i en el transcurs del 2003 es vegin signes d’alentiment en el seu creixement. Perun altre costat, les condicions de vida i el medi ambient de mica en mica van mos-trant, tal com es desprèn de l’observació d’alguns indicadors, la no-sostenibilitat delseu model de creixement «per la minva de la qualitat de vida, el desequilibri ecolò-gic i per la iniquitat que suposen els desequilibris socials i econòmics».1 Aquestesobservacions no podran esser menystengudes justament perquè són el referentdeterminant en qualsevol model de desenvolupament econòmic que depèn del terri-tori i del medi, com és el cas de les Illes Balears.

A tot aquest procés s’han d’afegir els creixents fluxos migratoris, que es van intensi-ficant cada vegada més. Per poder analitzar els aspectes econòmics del fenomenmigratori a les nostres illes amb la major objectivitat possible, que permeti una apro-ximació fiable, s’han desenvolupat diversos perfils sorgits de les enquestes realitzadesa diferents col·lectius. La finalitat d’aquests perfils és apropar-se a una realitat sociali econòmica múltiple amb els components d’avui i d’aquí, partint del fet que lesmigracions són una constant secular de la condició humana.

L’extensa informació processada queda, així, més a l’abast de poder esser presentada ianalitzada, per tal de mostrar el caràcter més precís i exacte d’un fenomen social queté moltes variables i del qual resulta complex fer-ne un retrat a causa del seu caràctercanviant en el temps. En tot cas, els perfils que es desenvolupen a continuació intentendonar a conèixer la realitat de la immigració observada durant l’any 2002, des de la cer-tesa que hi ha una forta correlació entre fluxos migratoris i mercat de treball, per unabanda, i també medi ambient, condicions de vida i clima, per l’altra.

Sense perdre de vista aquestes consideracions generals que marquen l’escenariactual, s’hauran d’inserir posteriors observacions del fenomen migratori per poderarribar a tenir un coneixement més precís del seu comportament.

1. BLÀZQUEZ, M.; MURRAY, I.; GARAU, J. El tercer boom. Indicadors de sostenibilitat del turisme de les IllesBalears 1989-1999. Palma: CITTIB - Conselleria de Turisme - Lleonard Muntaner Editor, 2002.

63


64


La primera aproximació s’ha fet mitjançant una enquesta realitzada a la poblacióimmigrant estrangera de procedència extracomunitària i de països menys desenvolu-pats (a partir d’ara del Sud). La segona aproximació prové d’una altra enquesta rea-litzada a la població immigrant estrangera comunitària i de països desenvolupats(d’ara endavant del Nord). De les dues enquestes es desprenen els perfils que es mos-tren i s’analitzen a continuació.

Els components dels perfils fan referència a diversos factors relacionats amb l’òpticaeconòmica, com ara motivacions, temporalitat, activitat i ocupació, ingressos, reme-ses i impostos, que han de permetre extreure conclusions tant pel que fa als àmbitsconsultats com per a la seva comparació transversal.

1.2. PERFILS ECONÒMICS DE LA IMMIGRACIÓ DEL SUD

Els perfils es mostren amb l’anàlisi dels continguts referents a les motivacions permigrar, la temporalitat, l’activitat i l’ocupació, els ingressos laborals, les remesesenviades i els impostos.

1.2.1. Motivacions

En el primer perfil de motivacions s’observa que del total de la consulta realitzada, lamajoria d’immigrants, el 82,9%, ve per raons econòmiques i que el 56,6% són homesi el 43,4% dones. L’edat se situa en els intervals entre 25 i 29 anys i entre 30 i 34 anys,i provenen majoritàriament de l’Amèrica del Sud i del Magrib.

Una aproximació a aquestes raons denota que la pobresa, amb un 36,3%, és la pri-mera causa d’immigració. L’atur o no tenir feina i la resta de motius laborals mouenel 27,6%, respectivament, mentre que el 5,7% ha manifestat que ve per poder pagarels deutes que havia contret al seu país. Finalment, el 2,9% té la intenció de dedicar-se aquí a alguna activitat productiva.

A. Perfil observat de motivacions - Sud

Font: Enquesta immigració estrangera a les Illes Balears, 2002

A.1. Motivacions econòmiques Pobresa AturResta

laborals Deutes Negocis

(% s/total motivacions econòmiques) 36,3 27,6 27,5 5,7 2,9

Característiques:

A.1.1. SEXE (% per tipus de motivació)Homes 51,8 68,6 61,4 42,6 37,5Dones 48,2 31,4 38,6 57,4 62,5

A.1.2. EDAT (valor moda)

Interval d'edat en anys 30-34 25-29 25-29 25-29 35-3930-34 30-34 30-34

A.1.3. ÀREA GEOGRÀFICA DE PROCEDÈNCIA

(% per tipus de motivació)

Amèrica del Sud 52,2 45,1 55,2 92 76,9Amèrica Central i el Carib 1,3 0,8 1,8 0 0Magrib 32,5 36,9 33,5 4 23,1Altres africans 7,5 8,2 4 4 0Europeus no comunitaris 5,6 9 5,5 0 0Xina, Filipines i resta del món 0,9 0 0 0 0

100 100 100 100 100

B.1. Quant temps pensau estar? Menysd'1 any

D'1 a5 anys

Més de5 anys

Per sempre Totals Taxapermanència

1,6 8,8 4,2 85,4 100 0,854

Característiques:

B.1.1. SEXE (% s/període consultat) MitjanaHomes 50 38,6 57,1 60 57,8Dones 50 61,4 42,9 40 42,2

B.1.2. EDAT (valor moda)

Intervals d'edat en anys 20-24 30-34 20-24 25-2930-34

B.1.3. ÀREA GEOGRÀFICA

(% s/període consultat)

Amèrica del Sud 87,5 86,4 80,9 47,7

B. Perfil observat de temporalitats - Sud

65

Si ens referim a les característiques, s’observa que:

• De les persones que han vengut motivades per la situació de precarietat en quèvivien als seus països, quasi el 52% són homes i el 48% dones. Augmenta, en el casde l’atur/sense feina, la proporció d’homes (68,6%), més del doble que la de lesdones (31,4%). Semblant proporció, encara que menor, s’observa en el cas de laresta de motivacions laborals, on els homes representen el 61,4% i les dones el38,6%. La liquidació de deutes és la motivació, per contra, en què és major la pro-porció de dones (57,4%) que la d’homes (42,6%), a més de tenir-hi molt a veureel contingent de procedència, l’Amèrica del Sud. Així mateix, la proporció dedones (62,5%) supera la dels homes (37,5%) en la dedicació a activitats producti-ves.

• Els dos intervals d’edat modals per motivacions laborals abasten dels 25-29 anysfins als 30-34 anys i varien en el cas del motiu de precarietat, en què el valor modase situaria a l’interval 30-34 anys. El segment de motivacions de negoci s’observacom l’interval de més edat, 35-39 anys.

• Les àrees geogràfiques, pel que fa a cada una de les causes, mostren la prepon-derància de l’Amèrica de Sud, seguida del Magrib, que en conjunt suposen unaproporció superior al 80% en tots els casos a excepció de la motivació de liquida-ció de deutes, que destaca únicament (92%) a l’Amèrica del Sud.

Convé esmentar que gairebé el 64% de les persones vengudes del Sud provenende situacions de precarietat que es confirmarien si s’observassin els nivells d’in-gressos que manifestaven obtenir als seus països.

1.2.2. Temporalitat

El segon perfil obtengut és el que fa referència a la temporalitat, en què la variabletemps és la base de l’anàlisi practicada. Per tal de poder analitzar amb més precisióels resultats, s’ha dividit la consulta en tres preguntes: 1) Quant temps pensau estar?,que ens permet conèixer la intenció de permanència, 2) Quant temps fa que arribà-reu?, que ens mostra l’antiguitat del flux migratori i 3) Si té previst el reagrupamentfamiliar, quan es farà?, que ens podrà ajudar a parlar sobre l’arrelament manifestat.

A. Perfil observat de motivacions - Sud


A.1. Motivacions econòmiques Pobresa AturResta

laborals Deutes Negocis

(% s/total motivacions econòmiques) 36,3 27,6 27,5 5,7 2,9

Característiques:

A.1.1. SEXE (% per tipus de motivació)Homes 51,8 68,6 61,4 42,6 37,5Dones 48,2 31,4 38,6 57,4 62,5


Interval d'edat en anys 30-34 25-29 25-29 25-29 35-3930-34 30-34 30-34

A.1.3. ÀREA GEOGRÀFICA DE PROCEDÈNCIA


Amèrica del Sud 52,2 45,1 55,2 92 76,9Amèrica Central i el Carib 1,3 0,8 1,8 0 0Magrib 32,5 36,9 33,5 4 23,1Altres africans 7,5 8,2 4 4 0Europeus no comunitaris 5,6 9 5,5 0 0Xina, Filipines i resta del món 0,9 0 0 0 0

100 100 100 100 100


D'1 a5 anys

Més de5 anys


1,6 8,8 4,2 85,4 100 0,854

Característiques:






Amèrica del Sud 87,5 86,4 80,9 47,7Amèrica Central i el Carib 2,1Magrib 4,5 9,5 41,1Altres africans 4,8 4,7Europeus no comunitaris 12,5 9,1 4,8 4,2 Xina, Filipines i resta món 0,2

100 100 100 100





66


A la pregunta B.1. Quant temps pensau estar?, el 85,4% de la població consultada con-testa que vol quedar per sempre a les illes, el 8,8% pensa estar-hi d’un a cinc anys, el4,2% més de cinc anys i, finalment, un 1,6% només menys d’un any. Les dades obten-gudes ens permeten opinar que una gran part de la població immigrant té la intencióde quedar definitivament, tot i que aquesta qüestió no passa d’esser una expectativamolt condicionada pels factors de futur que aniran influint en la seva estada.

La taxa de permanència (0,854), definida per l’interval de més llarga durada, mostraun valor molt alt, que suposaria la percepció d’una situació favorable que podriaesser manifestada pels immigrants que han aconseguit ocupació, el 76,4% (veg. qua-dre C.2, perfil d’activitat i ocupació), tot i que les condicions de treball siguin precà-ries i no hagin encara legalitzat la seva situació, o que també probablement es tro-bin inclosos, en una part (quadre B.2), a l’interval d’un a cinc anys o més de cinc anyspel que fa al temps d’arribada a les illes, que en conjunt representen gairebé un79,2% del total.

Les característiques pel que fa a la permanència més alta són:

• El 60% són homes i el 40% dones.• L’edat es mou en un valor modal de 25 a 34 anys.• Per àrees geogràfiques, destaquen les persones procedents de Sud-amèrica i del

Magrib (47,7% i 41,1%, respectivament), seguits per la gent procedent d’altresindrets d’Àfrica (4,7%) i de l’Europa no comunitària (4,2%).

A la pregunta B.2. Quant temps fa que arribàreu?, el 59,1% de la població consulta-da respon que entre un i cinc anys, el 20,8% menys d’un any i el 20,1% més d’un any.Per tant, es pot opinar que en el moment de la consulta la immigració per motiusbàsicament laborals mostra ja un cert nivell de consolidació, del qual es pot deduiruna taxa d’antiguitat (0,201) que correspondria a l’interval de més de cinc anys, enca-ra que es percep que els darrers cinc anys concentren el 80% de les arribades.


Amèrica Central i el Carib 1,3 0,8 1,8 0 0Magrib 32,5 36,9 33,5 4 23,1Altres africans 7,5 8,2 4 4 0Europeus no comunitaris 5,6 9 5,5 0 0Xina, Filipines i resta del món 0,9 0 0 0 0

100 100 100 100 100


D'1 a5 anys

Més de5 anys


1,6 8,8 4,2 85,4 100 0,854

Característiques:






Amèrica del Sud 87,5 86,4 80,9 47,7Amèrica Central i el Carib 2,1Magrib 4,5 9,5 41,1Altres africans 4,8 4,7Europeus no comunitaris 12,5 9,1 4,8 4,2 Xina, Filipines i resta món 0,2

100 100 100 100



B.2. Quant temps fa que arribàreu? Menysd'1 any

D'1 a5 anys

Més de5 anys

Totals Taxaantiguitat(% s/total pregunta)

20,8 59,1 20,1 100 0,201Característiques:

B.2.1. SEXE (% s/període consultat) MitjanaHomes 51,4 58,2 60,8 57,3Dones 48,6 41,8 39,2 42,7

B.2.2. EDAT (valor moda) 30-34Intervals d'edat en anys 25-29 25-29 25-29

30-34 40-44B.2.3. ÀREA GEOGRÀFICA


Amèrica del Sud 71,2 56,5 23,3Amèrica Central i el Carib 1,9 1,4 2,9Magrib 10,6 33,8 69,9Altres africans 6,7 3,7 2,9Europeus no comunitaris 9,6 4,6 Xina, Filipines i resta món 1

100 100 100



67

Les característiques que s’observen majoritàriament ens permeten manifestar elsegüent:

• Si es contempla l’evolució del temps d’arribada, la proporció d’homes va del51,4% al 60,8%, al contrari que la de les dones, que passa del 48,6% al 39,2%,la qual cosa podria indicar que inicialment varen venir més homes i que enl’actualitat ha augmentat la proporció de dones.

• Quant a les àrees geogràfiques de procedència i també comparant l’evoluciórelativa dels contingents, es pot afirmar que ha anat augmentant la propor-ció d’immigrants de l’Amèrica del Sud (del 23,3% la més antiga al 71,2% lamés recent), i que la mateixa evolució s’observa pel que fa als altres africansi europeus no comunitaris. La tendència és en sentit invers si ens referim a lapoblació del Magrib.

• En el període d’antiguitat de més de cinc anys hi ha una clara preponderàn-cia dels immigrants procedents de l’àrea del Magrib.

En conjunt, es pot veure un canvi de tendència en el contingent de mà d’obra que arribaen l’actualitat. La població arribada fa més de cinc anys procedia majoritàriament delMagrib (69,9%) i de l’àrea de l’Amèrica del Sud (23,3%), mentre que actualment ésl’Amèrica del Sud, amb un 72,1%, el lloc amb una procedència més nombrosa, seguida delsciutadans del nord d’Àfrica amb un 10,6% i amb un 9,6% els europeus no comunitaris.

Del col·lectiu que manifesta voler dur la família, el 58,1% pensa que podrà realitzar elreagrupament familiar en un període d’un a cinc anys, seguit del 27% que pensa fer-loabans d’un any, de l’1,4% a partir dels cinc anys i del 13,5% com més aviat millor.

A la pregunta B.3. Reagrupament familiar, quan?, solament contesta el 14,3% de lapoblació consultada, de la qual cosa es pot inferir, com a hipòtesi, que és la que tédecidit dur la família, probablement perquè ha assolit unes millors condicions de

B.3. Reagrupament familiar, quan? Menysd'1 any

D'1 a5 anys

Més de5 anys

Abanspossible

Totals Taxaarrelament

(% s/total pregunta)27 58,1 1,4 13,5 100 0,143

Característiques:

B.3.1. SEXE (% s/període consultat) MitjanaHomes 65 72,1 70 68,9Dones 35 27,9 100 30 31,1

B.3.2. EDAT (valor moda) 25-29Intervals d'edat en anys 35-39 30-34 30-34 40-44

40-44B.3.3. ÀREA GEOGRÀFICA


Amèrica del Sud 80 44,2 60Amèrica Central i el Carib 2,3Magrib 15 39,6 100 20Altres africans 11,6Europeus no comunitaris 5 2,3 20 Xina, Filipines i resta món

100 100 100 100


C.1. Activitat i ocupació al país d’origen No actius Actius Totals Ocupats Sense feina

(% s/total) 21,04 78,96 100 70,94 8,02

C.2. Activitat i ocupació a les illes No actius Actius Totals Ocupats Sense feina

(% s/total) 3,27 96,73 100 76,39 20,35

C. Perfil observat de l’activitat i l’ocupació - Sud


C.3. Ocupació al país d'origen Primari Secundari Construcció Terciari Totals

(% s/total) 7,8 6,5 8 77,7 100

C. Ocupació per sectors econòmics



68


feina, un habitatge no precari i que gairebé també ha resolt el tema del permís deresidència o de treball. Es pot identificar amb la població d’una permanència a lesilles d’entre un a cinc anys o, fins i tot, de més de cinc anys.

El reagrupament familiar és contemplat lògicament per un univers de poblaciómenor, i en el cas de la consulta practicada pel 14,3%, tal com dèiem en el paràgrafanterior. Tenint en compte les dades, es podria suposar una taxa d’arrelament pre-vista del 0,143.

El reagrupament familiar genera un increment de la població immigrada que es potestimar en una proporció d’1/3, basant-se solament en el segment que ha decidit dura terme el reagrupament.2 Tot i que aquest efecte no es traslladaria al mercat de tre-ball en la seva totalitat a causa de la població no activa que incorporaria, en tot castambé suposaria un increment de l’oferta de treball, encara que en una proporciómenor a l’assenyalada.

També es podria afegir una altra repercussió de caire econòmic que consisteix en unareducció de les remeses a l’exterior, fet que incrementa les despeses per l’assenta-ment familiar duit a terme aquí.

Les característiques observades són:

• Per sexes, de mitjana, els homes representen el 68,9% i les dones solament el31,1%.

• Els intervals modals de l’edat són més alts en aquest apartat, de 30-34 anys, ipel que fa a la urgència manifestada predomina el període de 40-44 anys.

• Per àrees geogràfiques és majoritària la procedència de l’Amèrica del Sud i acontinuació del Magrib, seguit dels altres països africans i dels procedents depaïsos europeus no comunitaris.

1.2.2.1. Nota metodològica sobre la temporalitat

Tal com es mostra en els quadres anteriors, l’enquesta ha consultat diversos aspectesque permeten analitzar algunes de les característiques temporals d’aquesta immi-gració, com ara la permanència, l’antiguitat i l’arrelament.

La permanència detecta la intenció de voler quedar a les illes, mesurada per l’inter-val de temps de l’estada. Aquest seria un indicador d’expectatives de futur, ja quedepèn de diversos factors directament relacionats amb la conjuntura econòmica. Toti que en aquest estudi es presenta per primer cop, el que realment aportaria unainformació més acurada seria poder realitzar successives consultes amb els mateixoso semblants paràmetres i contemplar-ne l’evolució. La interpretació del temps de per-manència s’ha dissenyat com una taxa, en què s’ha assignat el valor màxim (1) a l’in-terval de la durada més llarga (en aquest cas: «per sempre») de l’univers consultat.Seguint aquest criteri, aquesta taxa es xifraria en el valor 0,854, que es podria quali-ficar com una expectativa de permanència molt alta.

L’antiguitat mostra un factor de consolidació de la immigració segons el temps d’arribada. Es pot qualificar com un indicador històric basat en els diversos intervalstemporals d’arribada a la nostra comunitat. Per anar seguint la seva evolució s’hau-ran de formular noves consultes i conèixer aspectes com l’assentament i la mobilitat

2. Els immigrants extracomunitaris a la comunitat de les Illes Balears. Conselleria de Benestar Social delGovern balear, 2000, pàg. 65.

69

exterior dels col·lectius d’immigrants. La taxa s’ha pensat assignant el valor màxim (1)a l’interval més antic de la consulta practicada («més de cinc anys»). Amb aquest cri-teri es podria parlar d’una taxa d’antiguitat del 0,201, que mostraria la immigraciódel Sud com un fet no recent.

L’arrelament és un aspecte que afecta un univers de població més reduït i que supo-sa decidir traslladar la família, siguin fills, pares, germans o altres parents, del paísd’origen per viure aquí. Per a una anàlisi més exacta, també es fa necessari establiruna continuïtat en les consultes que ens donarien l’evolució en el seu comportament.A la valoració s’ha tengut en compte la voluntat manifestada per iniciar el reagrupa-ment i s’ha suposat que la majoria de persones que decideixen iniciar aquest procésja gaudeixen d’una certa estabilitat de feina, tenen gairebé resolta la seva situaciólegal i el seu habitatge no és precari. En aquesta anàlisi tampoc no es poden deixarde banda les circumstàncies que han propiciat abandonar, de manera probablementdefinitiva, els països d’origen i que implica no veure alternatives per sobreviuremillor. La població total consultada que ha expressat voler dur a terme el reagrupa-ment familiar ha estat del 14,3%, percentatge que comportaria una taxa d’arrela-ment de valor 0,143, emprant el mateix sistema de valoració que per als altres factorsde temporalitat.

1.2.3. Activitat i ocupació

El tercer perfil recull la informació referent a l’activitat i a l’ocupació en l’àmbit del’economia productiva des de diversos enfocaments, com ara els sectors econòmics,les professions o feines i els tipus de contractació, així com també la comparació alspaïsos d’origen i de quina manera s’han ocupat els immigrants a la nostra economia.

Cal comentar que s’ha realitzat l’enquesta sense fer cap referència directa a la situa-ció legal de les persones consultades, per la qual cosa aquest aspecte influeix en elsresultats globals, que són la resultant de tota la realitat social de la immigració delSud.

La primera informació obtenguda és la referent a la classificació general de la pobla-ció des de la perspectiva de la producció, que ha estat possible gràcies al nivell dedetall de les contestacions sobre la dedicació dels consultats. Tot el que s’ha dit, i lacomparació de la situació al país d’origen amb la d’aquí, ens du a concretar elsegüent:

• El fet de venir a la nostra comunitat ha representat per a una part de lapoblació immigrada canviar la seva qualificació productiva, és a dir, entrar enun mercat de treball que en el seu país no es contemplava, potser perquè l’ac-tivitat que desenvolupaven no tenia la consideració de classificació producti-

B.3. Reagrupament familiar, quan? Menysd'1 any

D'1 a5 anys

Més de5 anys

Abanspossible

Totals Taxaarrelament

(% s/total pregunta)27 58,1 1,4 13,5 100 0,143

Característiques:






100 100 100 100



(% s/total) 21,04 78,96 100 70,94 8,02


(% s/total) 3,27 96,73 100 76,39 20,35




(% s/total) 7,8 6,5 8 77,7 100

C.4. Ocupació a les illes Primari Secundari Construcció Terciari Totals

(% s/total) 7,1 5,7 28,9 58,3 100Característiques:

C.4.1. SEXE (% s/total cada sector) MitjanaHomes 90,1 78,3 100 33,1 58,5Dones 9,9 21,7 66,9 41,5

C.4.2. EDAT (valor moda)Intervals d'edat en anys 20-24 25-29 25-29 25-29 25-29

30-34 30-34 30-34

C.4.3. ÀREA GEOGRÀFICA

(% s/total cada sector)

Amèrica del Sud 13,8 52,2 41 67,9Amèrica Central i el Carib 4,3 2,5Magrib 82,7 30,5 49,6 22,4Altres africans 7,7 3,4




70


va tal com s’entén als països desenvolupats, efecte que s’ha quantificat en un17,8%. Aquest canvi ha suposat, globalment, incrementar l’ocupació un5,45%, però al mateix temps no haurien aconseguit feina un 12,3%. No obs-tant això, s’ha de tenir en compte que: 1) el concepte de feina a la nostra eco-nomia no es correspon amb el d’una economia gairebé de subsistència, 2) lacomparació presentada s’ha fet homogeneïtzant amb el criteri de la nostrarealitat i 3) els resultats no permeten discriminar quina ocupació cotitza a laSeguretat Social.

• S’observa que un 20,4% dels immigrants venguts no haurien trobat feina enel moment de la consulta. Cal recordar que ens referim al conjunt de perso-nes immigrants sense considerar la seva situació legal.

1.2.3.1. Ocupació per sectors econòmics

L’ocupació per sectors econòmics s’analitza a partir de la situació que mostren elsquadres següents.

El quadre C.3 reflecteix l’ocupació al país d’origen, que procedeix majoritàriamentdel sector serveis (77,7%), mentre que la resta de sectors tenen taxes semblants. Peròpel que fa a l’ocupació a les illes (quadre C.4), el sector serveis arriba al 58,3% i laconstrucció, amb un 28,9%, és la segona font d’ocupació. L’agricultura, amb un 7,1%dels immigrants, i el sector manufacturer, amb un 5,7%, presenten taxes de partici-pació semblants.

En conjunt, s’observa una preponderància del sector serveis sobre la resta, i la com-paració de les ocupacions sectorials detecta que la construcció ha recollit l’incrementdels fluxos (20,9%), tot i que el sector terciari és el que ocupa un major nombre d’im-migrants.

27 58,1 1,4 13,5 100 0,143

Característiques:






100 100 100 100



(% s/total) 21,04 78,96 100 70,94 8,02


(% s/total) 3,27 96,73 100 76,39 20,35




(% s/total) 7,8 6,5 8 77,7 100





30-34 30-34 30-34



Amèrica del Sud 13,8 52,2 41 67,9Amèrica Central i el Carib 4,3 2,5Magrib 82,7 30,5 49,6 22,4Altres africans 7,7 3,4Europeus no comunitaris 3,5 13 1,7 3,4Xina, Filipines i resta món 0,4



C.5. Professió i feinaal país d'origen

Empresari Professionsliberals

Autònom Assalariat Pagès Funcionari Treball. ind. Altres

(% s/el total del punt 5) 2,7 5,3 15,1 38 5,5 3 3,7 26,7

C.6. Professió i feinaa les illes

Empresari Autònom Assalariat Pagès Funcionari Treball. ind. Altres

(% s/el total del punt 6) 0,5 2,3 3 61,5 3 0,3 2,3 27,1

C. Ocupació per professions i feines


Professionsliberals

71

Les característiques de les poblacions consultades aporten que:

• Majoritàriament, els homes s’han dedicat a la construcció (100%) i a l’agri-cultura (90%), també al sector secundari (78%), tot i que en menor propor-ció, mentre que la gran majoria de les dones s’ocupen al sector serveis (67%).

• Els intervals d’edat més observats són els compresos entre els 25 i 29 anys i els30 i 34 anys, tant al sector de la construcció com al de serveis, mentre que l’in-terval més jove (20-24 any) és el més freqüent a l’agricultura.

• El Magrib aporta el 83% de la mà d’obra immigrant al sector primari i quasiel 50% a la construcció. L’Amèrica del Sud aporta el 52% dels seus immigrantsal sector secundari i quasi el 68% al sector serveis. Els altres immigrants pro-cedents d’Àfrica fan feina a la construcció (7,7%) i als serveis (3,4%). D’entreels europeus no comunitaris destaca el 13% que treballa al sector industrial.

1.2.3.2. Ocupació per professions i feines

La comparació entre les ocupacions per professions i feines que es duen a terme alpaís d’origen i les que es desenvolupen a les illes s’exposa en els quadres C.5 i C.6.

Prèviament convendrà fer algunes matisacions: 1) Per una part, la situació laboral alspaïsos de la Unió Europea apareix regulada d’una manera precisa i sistemàtica, tantpel que fa als aspectes legals com de divisió del treball. Aquesta qüestió no sempre,ni en la seva totalitat, es troba regulada als països emissors d’immigració, per la qualcosa amb les concepcions de les feines i professions relacionades aquí hi pot haversensibles diferències, fins i tot algunes no serien contemplades com a tals. 2) Per unaltre costat, hi ha una part de població no activa i una altra que es troba sense feina.Aquests fets podrien apropar-nos al perquè més d’una quarta part de la poblacióconsultada no precisa quina ocupació té.

Així, tenint en compte aquestes consideracions, la consulta formulada ens permetopinar que el 61,5% de les persones vengudes fan feina aquí d’assalariats, mentreque als seus països solament eren un 38%, la qual cosa ha significat que un 23,5%dels immigrants han deixat d’exercir la professió o feina autònoma dels seus païsosper convertir-se en assalariats. Podem avançar que aquest fet suposa una millora deles condicions econòmiques, com més endavant es detecta, però podria tenir un efec-te negatiu en l’estructura productiva del país emissor, ja que implica una pèrdua depersones amb qualificació tècnica o especialitzada.


(% s/total) 3,27 96,73 100 76,39 20,35



(% s/total) 7,8 6,5 8 77,7 100





30-34 30-34 30-34



Amèrica del Sud 13,8 52,2 41 67,9Amèrica Central i el Carib 4,3 2,5Magrib 82,7 30,5 49,6 22,4Altres africans 7,7 3,4Europeus no comunitaris 3,5 13 1,7 3,4Xina, Filipines i resta món 0,4



C.5. Professió i feinaal país d'origen

Empresari Professionsliberals

Autònom Assalariat Pagès Funcionari Treball. ind. Altres

(% s/el total del punt 5) 2,7 5,3 15,1 38 5,5 3 3,7 26,7

C.6. Professió i feinaa les illes

Empresari Autònom Assalariat Pagès Funcionari Treball. ind. Altres

(% s/el total del punt 6) 0,5 2,3 3 61,5 3 0,3 2,3 27,1

C. Ocupació per professions i feines


Professionsliberals


72


1.2.3.3. Ocupació per tipus de contractació

Seguint amb les consideracions que es feien en els apartats anteriors sobre les condi-cions legals laborals i la seva regulació, hauríem d’afegir alguna referència al con-cepte d’atur que tenim aquí, que permet que el treballador es pugui apuntar a lesllistes de l’INEM per demanar ocupació i si, a més, reuneix determinades condicionspot tenir dret a cobrar el subsidi d’atur. Per contra, als països del Sud no hi ha engeneral un sistema oficial de Seguretat Social, per la qual cosa no hi ha atur amb sub-sidi. En conseqüència, molt probablement hi pot haver confusió entre la situació d’es-tar aturat i la de no tenir feina.

El quadre C.8 mostra la situació en relació al tipus de contractació. Cal recordar, unaltre cop, que les dades resultants de la consulta donen a conèixer la situació de totel col·lectiu immigrant. Així, s’observa que solament el 45,2% dels immigrants tenencontracte a les Balears i que d’aquests només el 9,6% són de caràcter indefinit, men-tre que el 35,6% són temporals. De la resta de la població immigrant, la major partpresumiblement en situació irregular, el 33,7% estaria fent feina sense contracte i el21,1% es trobaria sense feina o aturada.

1.2.4. Ingressos laborals

El perfil quart, que correspon als ingressos laborals, és la resultant (veg. quadre D) dela informació obtenguda en els apartats de l’ocupació, creuada amb la procedentdels diversos intervals d’ingressos i que ens dóna una aproximació del comportamentsectorial i professional.

Els dos primers intervals dels ingressos s’han confeccionat fent-los coincidir amb elsnivells de la renda mínima d’inserció (RMI) i del salari mínim per tal de tenir, així, unreferent de comparació de la nostra realitat d’una manera homogènia, tot i queaquests mínims no són massa significatius per poder opinar sobre els nivells de sub-sistència dels països d’origen.

La comparació dels ingressos laborals obtenguts als països d’origen i a les illes enspermet afirmar que una gran part de la població immigrant experimenta aquí unincrement sensible de renda.

D’aquesta comparació també es pot deduir, globalment, que el 65,1% de la poblacióimmigrant hauria millorat el seu nivell, tot i que un 17,7% manté un nivell d’ingres-sos semblant al que tenia, potser un poc millor, encara que equivalent a la rendamínima d’inserció (RMI). El 14,3% tendria uns ingressos compresos entre el nivell

D.1. Ingressos mensuals al país d'origen 301-443 € 443-900 € 901-1.200 € Més de1.200 €(% s/total persones consultades)

82,8 9,7 4,5 0,4 2,8

D.2. Ingressos mensuals a les illes Menys 300 € 301-443 € 443-900 € 901-1.200 €(% s/total persones consultades)

17,7 14,3 42,7 22,1 3,2

D.2.1. SEXE (% per nivell ingressos )

Homes 50,7 49,2 49,7 80,2 76,9Dones 49,3 50,8 50,3 19,8 23,1

D.2.2. EDAT (valor moda)

Interval d'edat en anys 20-24 30-34 25-29 25-29 30-34

D.2.3. ÀREA GEOGRÀFICA PROCEDÈNCIA(% persones per nivells d'ingressos)

Amèrica del Sud 47,9 56,9 66,5 45 69,2Amèrica Central i el Carib 2,3 1,1 7,7Magrib 35,6 37,9 23,8 46,2 23,1Altres països africans 1,4 1,7 5,7 5,5Europeus no comunitaris 15,1 3,5 1,7 2,2Xina, Filipines i resta del món

Característiques econòmiques:

D.2.4. SECTORS PRODUCTIUS

Primari 19,2 4,4 5,5 3,5Secundari 7,7 2,2 6,8 3,5 10Construcció 17,3 31,1 22,7 46,5 30Terciari (serveis) 55,8 62,3 65 46,5 60

D.2.5. PROFESSIONS O FEINES(% persones per nivell ingressos)

Empresari 1,2Professions liberals 4,5 2,6 1,2 9,1Autònoms 2,3 2,6 6,1 9,1Assalariats 31,9 45,5 68,9 78,1 54,5Pagès 12,8 2,6Treballadors industrials 8,5 1,9 2,4Altres 46,8 47,7 21,4 11 27,3

D.2.6. SITUACIÓ CONTRACTUAL

Atur 36,9 22,4 5,9 5,8 9,1Sense contracte 46,2 40,8 40 26,7 27,3Amb contracte indefinit 2,1 11,8 16,3 18,2Amb contracte temporal 16,9 34,7 42,3 51,2 45,4

D. Perfil ingressos immigració laboral - Sud

Menys 300 €

Més de1.200 €

(% persones per nivell ingressos)

C.7. Situació contractual al país d'origen Atur Sense contracte Indefinit Temporal

(% s/el total del punt 7) 14,4 45,2 21,6 18,8C.8. Situació contractual a les illes Atur Sense contracte Indefinit Temporal

(% s/el total del punt 8) 21,1 33,7 9,6 35,6

C. Ocupació per tipus de contractació


Característiques sociogeogràfiques:


73

corresponent a la renda mínima d’inserció i el salari mínim. En conjunt, el 32% (elsdos primers intervals de renda) de la població immigrant diu que té ingressos per sotadel salari mínim. No s’ha pogut escatir si això és conseqüència de la situació legal enquè es troba la població consultada, cosa que presumiblement pot haver succeït i queimplicaria, per aquest motiu, no arribar als sous legals. Tampoc no hi ha informaciósobre la durada de les seves jornades laborals ni de les condicions de feina.

D.1. Ingressos mensuals al país d'origen 301-443 € 443-900 € 901-1.200 € Més de1.200 €(% s/total persones consultades)

82,8 9,7 4,5 0,4 2,8

D.2. Ingressos mensuals a les illes Menys 300 € 301-443 € 443-900 € 901-1.200 €(% s/total persones consultades)

17,7 14,3 42,7 22,1 3,2

D.2.1. SEXE (% per nivell ingressos )

Homes 50,7 49,2 49,7 80,2 76,9Dones 49,3 50,8 50,3 19,8 23,1


Interval d'edat en anys 20-24 30-34 25-29 25-29 30-34


Amèrica del Sud 47,9 56,9 66,5 45 69,2Amèrica Central i el Carib 2,3 1,1 7,7Magrib 35,6 37,9 23,8 46,2 23,1Altres països africans 1,4 1,7 5,7 5,5Europeus no comunitaris 15,1 3,5 1,7 2,2Xina, Filipines i resta del món

Característiques econòmiques:

D.2.4. SECTORS PRODUCTIUS

Primari 19,2 4,4 5,5 3,5Secundari 7,7 2,2 6,8 3,5 10Construcció 17,3 31,1 22,7 46,5 30Terciari (serveis) 55,8 62,3 65 46,5 60

D.2.5. PROFESSIONS O FEINES(% persones per nivell ingressos)

Empresari 1,2Professions liberals 4,5 2,6 1,2 9,1Autònoms 2,3 2,6 6,1 9,1Assalariats 31,9 45,5 68,9 78,1 54,5Pagès 12,8 2,6Treballadors industrials 8,5 1,9 2,4Altres 46,8 47,7 21,4 11 27,3

D.2.6. SITUACIÓ CONTRACTUAL

Atur 36,9 22,4 5,9 5,8 9,1Sense contracte 46,2 40,8 40 26,7 27,3Amb contracte indefinit 2,1 11,8 16,3 18,2Amb contracte temporal 16,9 34,7 42,3 51,2 45,4

D. Perfil ingressos immigració laboral - Sud

Menys 300 €

Més de1.200 €

(% persones per nivell ingressos)

(% s/el total del punt 7) 14,4 45,2 21,6 18,8C.8. Situació contractual a les illes Atur Sense contracte Indefinit Temporal

(% s/el total del punt 8) 21,1 33,7 9,6 35,6





74


La població inclosa a la resta d’intervals de renda, comparativament, millora. El42,7% dels consultats tenia uns ingressos equivalents a 443-900 € i el 22,1% a 901-1.200 €. Només el 3,2% se situaria en el nivell de més de 1.200 €.

Les característiques sociogeogràfiques mostren que:

• Quant als sous aconseguits i en relació al sexe dels immigrants, s’observa quepràcticament hi ha una equiparació home-dona en els intervals baixos d’in-gressos, encara que en els nivells 901-1.200 € i més de 1.200 € la proporcióseria pel que fa als homes del 80,2% i del 76,9%, respectivament, i pel que faa les dones del 19,8% i del 23,1%, respectivament.

• Majoritàriament, la població compresa entre 25 i 29 anys, que representa el64,8% del total, obté ingressos situats entre 443 € i 1.200 €. L’interval derenda més baixa correspon també a l’interval més jove, 20-24 anys.

• S’observa a l’interval de menys de 300 € un 15,1% de població procedent del’Europa no comunitària, proporció que va disminuint a la resta d’intervals.Tampoc no s’ha obtengut cap informació sobre ciutadans xinesos ni de laresta del món. A l’interval d’ingressos majoritari (443-900 €), les majors pro-porcions de participació corresponen a la gent procedent de l’Amèrica delSud, amb un 66,5%, seguit del Magrib, amb un 23,8%, i dels altres països afri-cans, amb un 5,7%. El nivell més alt de renda és aconseguit majoritàriamentpels immigrants de l’Amèrica del Sud, que representen el 69%.

Les característiques econòmiques són:

• Per sectors productius, a l’interval 443-900 €, el 65% de la població s’ocupa alsector serveis, el 22,7% a la construcció, el 6,8% a la indústria i el 5,5% a l’a-gricultura. Cal observar que al següent nivell, 901-1.200 €, augmenta signifi-cativament, fins al 46,5%, la població dedicada a la construcció, que iguala laseva participació amb el sector serveis. El sector primari, si comparam tots elsnivells, indica la seva major participació, amb un 19,2%, a l’interval menys de300 € i no figura en el nivell més alt de renda. Per contra, el sector serveisaporta el 60% dels ingressos del nivell més alt, seguit del sector de la cons-trucció amb el 30%.

• Per professions i feines, els assalariats tenen la participació més important alsintervals més alts, un 78,1% a l’interval 901-1.200 € i un 54,5% al de més de1.200 €, seguits dels autònoms i els professionals liberals. En els nivells mésbaixos les proporcions es matisen més, els assalariats representen el 31,9%, acontinuació els treballadors del camp amb el 12,8% i els industrials amb el8,5%. Cal esmentar, com a excepció en tots els casos, l’apartat «altres», queés majoritari en els dos primers intervals (46,8% i 47,7%) però que manté unaparticipació destacada a la resta, i que com podem veure en el quadre C.6representa el 27% que no hauria pogut concretar quina feina fa aquí.

• La situació contractual, comparada amb els diversos intervals, mostra que laproporció de gent en atur és més elevada (36,9%) en els nivells de renda mésbaixa (menys de 300 €). La mateixa tendència s’observa pel que fa als immi-grants sense contracte, que van del 46,2% fins al 27%, aproximadament. Latendència s’inverteix en els casos de contracte indefinit, que arriben fins al

75

18,2%, i de contracte temporal (51,2% i 45,4% en els dos intervals més alts).Quant al nivell d’ingressos (443-900 €) majoritari de la població immigrant, el82,3% no té contracte o està contractada temporalment i quasi el 12% sola-ment té contracte indefinit. En tot cas, la precarietat és molt alta, sobretot enels nivells més baixos d’ingressos pel que fa a la feina sense contracte. La ten-dència s’inverteix a mesura que s’incrementen els ingressos en el cas dels con-tractes temporals.

1.2.5. Remeses enviades

El perfil cinquè aporta informació sobre les remeses que els immigrants envien alsseus països d’origen i que es detallen en el quadre E.

Quasi el 70% dels immigrants envien diners al seu país. Els motius manifestats enspermeten opinar que la majoria, un 81,7%, envia diners a la família, el 14,8% els des-tina a pagar els deutes que tenia al seu país i solament un 3,5% ho fa per invertir.

Pel que fa als imports, el 45,1% de les persones envia menys de 150 €, el 22,1% entre151-250 €, el 28,4% entre 251-500 € i una minoria del 4,4% més de 500 €. La com-paració d’aquests intervals de remeses està molt relacionada amb els intervals corres-ponents als ingressos, menors de 443 €, que tenien als seus països d’origen el 92,5%dels immigrants. Per tant, és raonable pensar que el nivell de remeses estigui rela-cionat amb aquesta realitat.

A grans trets i fent una estimació molt àmplia, la quantitat mitjana per persona trans-ferida es pot avaluar en 240 €, tot i que quedaria per determinar la freqüència tem-poral d’aquestes remeses, presumiblement per any.3

El col·lectiu d’immigrats que remet diners es va conformant, cada vegada més, comun segment de demanda de serveis bancaris, tant pel seu nombre, que va creixentanualment, com pel seu arrelament a les illes.

No es pot oblidar que també hi ha remeses que són efectuades en espècie i que lesduen a terme quasi el 16% de la població immigrant. La tipologia d’aquestes reme-ses en espècie és la següent: 6% enviaments d’aliments, 54,8% tèxtils i 39,2% altresmercaderies que no s’han especificat.

E. Perfil remeses immigració laboral -Sud

E.1. Remeses de diners enviades al seu país Envia No envia

(% s/total població consultada) 69,9 30,1

E.1.1. Per quin motiu envia diners? A la família Pagar deutes Per invertir

(% s/total població que envia remeses) 81,7 14,8

E.1.2. Quins imports envia? Menys 150 € 151-250 € 251-500 € Més 500 €(% s/total població que envia remeses)

45,1 22,1 28,4 4,4

E.2. Remeses en espècie enviades al seu país Envia No envia


E.2.1. Què envia? Aliments Tèxtils Altres

(% s/total població que envia remesesen espècie) 6 54,8 39,2


3,5

G.1. Impostos al país d'origen No en paguen Sí en paguen

(% s/total persones consultades) 59,5 40,5

G.2. Impostos a les illes No en paguen Sí en paguen


G.2.1. Quins impostos paga aquí? IRPF IAE Impost societats(% s/total persones consultades) 92 6 2

G.3. Seguretat Social a les illes No en paguen Sí en paguen No contesta(% s/total persones consultades)

0,8 47,7 51,5

G. Perfil impostos immigració laboral - Sud



3. La quantitat mitjana enviada anualment pel col·lectiu llatinoamericanà és de 369 € (El Mundo/El Día deBaleares, 01.06.03).

76


1.2.6. Impostos

El perfil G, que s’exposa a continuació, fa referència als impostos i a la SeguretatSocial.

El quadre G.1 mostra que el 59,5% dels immigrants no pagaven impostos al seu país,proporció que no discrepa molt del 51,2% que manifesta que a les illes tampoc no enpaga. Cal recordar, en aquest punt, el que s’indicava a l’apartat d’ocupació i activitatamb relació a la situació legal dels immigrants, qüestió que no es consultà quan es varealitzar l’enquesta. Es pot inferir, per tant, que les persones que facin feina i estiguinen situació irregular molt probablement estiguin incloses dins aquest 51,2%.

De les persones immigrants que paguen impostos, el 92% correspon a l’impost sobrela renda de les persones físiques, el 6% a l’impost d’activitats empresarials i la resta,el 2%, a l’impost de societats.

Pel que fa a la Seguretat Social, només el 47,7% hi està d’alta i la resta, el 52,3%, diuque no la paga (0,8%) o no ha contestat (51,5%). Aquestes xifres suggereixen sem-blants comentaris que els del paràgraf anterior, quan es manifesta que la situacióirregular està molt relacionada amb la no-tributació. Tenint en compte els resultatsexposats en els quadres G.2 i G.3 es podria estimar que més del 50% de la poblacióimmigrant estaria en situació irregular.

1.3. PERFILS ECONÒMICS DE LA IMMIGRACIÓ DEL NORD

De la mateixa manera que a l’apartat anterior, s’intenten esbrinar aquí els perfils eco-nòmics de la immigració procedent de països desenvolupats. En aquest apartat, quefa referència a les característiques generals dels immigrants del Nord, s’analitzenaltres variables com l’activitat no laboral, les inversions empresarials, els ingressos dela immigració empresarial, les remeses de la immigració residencial i/o les inversionsimmobiliàries.

15,8 84,2

E.2.1. Què envia? Aliments Tèxtils Altres

(% s/total població que envia remesesen espècie) 6 54,8 39,2


G.1. Impostos al país d'origen No en paguen Sí en paguen


G.2. Impostos a les illes No en paguen Sí en paguen




0,8 47,7 51,5

G. Perfil impostos immigració laboral - Sud


(% del total motivacions) 35,1 13 51,9 100

Característiques:

A.1.1. SEXE (% per tipus de motivació)Homes 34,1 41,2 32,8Dones 65,9 58,8 67,2


Interval d'edat en anys 30-34 35-39 Més de 6550-54 45-54

A.1.3. ÀREA GEOGRÀFICA PROCEDÈNCIA


Unió Europea

Alemanya 37,8 47,1 55,9Regne Unit 37,8 35,2 32,4França 15,6 0 1,5Altres 6,6 11,8 4,4Resta països desenvolupats 2,2 5,9 5,8

100 100 100

A. Perfil observat de motivacions - Nord

Font: Enquesta immigració estrangera a les Illes Balears, 2002. Països comunitaris i desenvolupats

A.1. Motivacions econòmiques i residencialsLaborals Empresarials Residencials Totals

77

1.3.1. Motivacions

Les motivacions de la immigració que anomenam del Nord, és a dir, la procedent delspaïsos comunitaris i dels països desenvolupats, bàsicament són de tres tipus: laborals,empresarials i, sobretot, de caire residencial, que com es veurà a continuació sónmajoritàries.

Tal com exposa el quadre A, les motivacions de caire residencial representen quasiel 52% de la immigració del Nord, les laborals un 35,1% i, finalment, les empresa-rials un 13%.

Si anam observant les característiques, haurien vengut proporcionalment més donesque homes, segons es desprèn de la consulta realitzada, que destacarien en la moti-vació laboral i en la residencial, per arribar en els dos casos la proporció a 1/3.

La immigració venguda del Nord per causes laborals se situa majoritàriament en elsintervals 30-34 anys i 50-54 anys. I els més repetits pel que fa a la immigració empre-sarial van de 35 a 39 anys i de 45 a 54 anys. La residencial es mou al voltant del tramde més de 65 anys.

Quant a les àrees geogràfiques de procedència, tant la immigració laboral(97,8%) com l’empresarial (94%) prové dels països de la Unió Europea. Destacala major proporció d’alemanys pel que fa al tipus residencial (55,9%). La immi-gració per motius laborals estaria igualment repartida entre anglesos i alemanys,37,8% respectivament, i s’ha de ressaltar la procedent d’Alemanya en el cas del’empresarial.

G.2. Impostos a les illes(% s/total persones consultades) 51,2 48,8



0,8 47,7 51,5


(% del total motivacions) 35,1 13 51,9 100

Característiques:

A.1.1. SEXE (% per tipus de motivació)Homes 34,1 41,2 32,8Dones 65,9 58,8 67,2


Interval d'edat en anys 30-34 35-39 Més de 6550-54 45-54

A.1.3. ÀREA GEOGRÀFICA PROCEDÈNCIA


Unió Europea

Alemanya 37,8 47,1 55,9Regne Unit 37,8 35,2 32,4França 15,6 0 1,5Altres 6,6 11,8 4,4Resta països desenvolupats 2,2 5,9 5,8

100 100 100

A. Perfil observat de motivacions - Nord


A.1. Motivacions econòmiques i residencialsLaborals Empresarials Residencials Totals


78


Potser sorprèn l’alta taxa d’immigració laboral, del 35,1%, procedent la gran majoria(98%) de la Unió Europea, qüestió que estaria bàsicament relacionada, segons mani-festen a la consulta, amb els motius professionals.

1.3.2. Temporalitat

L’anàlisi del factor temps s’ha enfocat, en aquest àmbit, des de dos punts devista: el que fa referència a la permanència temporal o permanent i el de l’anti-guitat. Ambdós casos amb les característiques que permeten apropar-nos aaquest perfil.

La pregunta B.1 que es formula sobre la permanència ja denota una alta disposició aresidir a les illes. Quasi el 89% manifesta que la seva estada és permanent i només un11% contesta que és temporal.

B.1. La seva permanència és? Temporal Permanent

(% s/total pregunta) 11,2 88,8

Característiques:

B.1.1. SEXE (% s/tipus permanència)

Homes 18,8 40Dones 81,2 60


Intervals d'edat en anys 60-64 Més de 65

55-59 35-39


(% s/tipus permanència)

Unió Europea

Alemanya 50 43,7

Regne Unit 31,3 39,7

França 7,1

Altres 12,5 6,3

Resta països desenvolupats 6,2 3,2

100 100

B.2. Si és temporal, quants de mesos? Menys 3mesos

3 a 6mesos

6 a 9mesos

9 a 12mesos(% s/total pregunta)

35,3 29,4 35,3

B.3. Si és permanent, fins quan?Per sempre Potser

me'n vagiTornaré almeu país

(% s/total pregunta) 71,2 21,6 7,2

B.4. Si torna al seu país, per quins motius?Laborals Pèrdua

qualitat vidaFamiliars Rebuig Altres

(% s/total pregunta) 51,9 5,6 22,2 1,9 18,5

B. Perfil observat de temporalitats - Nord


Taxa permanència

0,712

B.5. De quan ençà ve a les illes? Menys 1 any D'1 a 5 anys Més de 5 anys


B.6. Quant temps fa que resideixa les illes?

Menys 1 any D'1 a 5 anys Més de 5 anys Taxa antiguitat

10,8 39,6 49,6 0,496


79

Les característiques obtengudes mostren que:

• Per sexes, les dones (60%) són superiors als homes (40%) en el cas de l’estadapermanent, proporció que encara augmenta més pel que fa a l’estada tem-poral (81,2% de dones i 18,8% d’homes).

• L’edat vista des del comportament modal, és a dir, dels intervals més obser-vats, deixa veure que l’estada temporal es mou entre els 55 i els 64 anys, men-tre que la permanent té dos intervals de referència, majoritàriament el demés de 65 anys seguit del de 35-39 anys.

• La procedència geogràfica està marcada per la Unió Europea: Alemanya(43,7%), el Regne Unit (39,7%), França (7,1%) i d’altres (6,3%). La resta depaïsos desenvolupats només mostra una taxa de participació del 3,2%.

A la pregunta B.2. Si és temporal, quants de mesos?, el 35,3% contesta que fa unaestada menor de sis mesos, la mateixa proporció que de nou mesos fins a un any,mentre que quasi el 30% la fa de sis a nou mesos. Per tant, s’observa una temporali-tat molt curta, sense que destaqui cap dels períodes contemplats.

A la pregunta B.3. Si és permanent, fins quan?, el 71,2% respon que per sempre,mentre que el 21,6% potser que se’n vagi. Només el 7,2% diu que tornarà al seu país.Aquest plantejament ens permet aproximar-nos a una taxa de permanència (0,712)que es pot qualificar d’alta.

La següent pregunta serveix per inferir el retorn al país d’origen: B.4. Si torna al seupaís, per quins motius? Més de la meitat, el 51,9%, diu que és per motius laborals,seguit de causes familiars (22,2%), pèrdua de qualitat de vida (5,6%) i altres (18,5%).Solament es detecta l’1,9% de rebuig social com a causa de partida.

A manera de resum, es destacaria el següent:

• El segment d’immigració procedent dels països de la Unió Europea i de laresta de països desenvolupats presenta, majoritàriament, una alta perma-nència, ja que bàsicament només decidiria tornar al seu país per motius labo-rals. Per una part, el perfil mostrat dibuixa clarament una immigració estableperò bastant vinculada a les condicions del mercat de treball de les illes. Perl’altra, no hi hauria un sol motiu, encara que destacarien els familiars.

La pregunta B.5. De quan ençà ve a les illes?, dóna la següent informació: el 78,6%fa més de cinc anys, el 19,9% entre un i cinc anys, i l’1,5% menys d’un any. Estarienmotivats, probablement, per una relació turística inicial que hauria propiciat unaimmigració residencial posterior.

La pregunta B.6. Quant temps fa que resideix a les illes?, ens informa que el 49,6%fa més de cinc anys, el 39,6% entre un i cinc anys, mentre que només un 10,8% menysd’un any. Aquesta qüestió ens permet opinar sobre l’antiguitat d’aquesta immigra-ció, que mesuram amb una taxa destacada del 0,496, identificada amb l’interval mésllarg de la consulta.


80


Pel que fa a l’antiguitat, presenta les característiques següents:

• Per sexes, les dones representen el 64,7% enfront del 35,3% dels homes enl’interval de més de cinc anys. La mateixa proporció es manté a la resta d’in-tervals, tot i que s’aniria igualant en el de menys d’un any.

• Quant a l’edat, s’observa l’evolució següent: l’interval de menys d’un any ésel de la gent més jove (30-34 anys), el d’un a cinc anys es correspon amb elgrup 35-39 anys i el de més de cinc anys amb el grup de més de 65 anys.Presumiblement, els intervals d’edats més joves correspondrien a la immigra-ció laboral.

• La procedència mostra que a l’interval de més de cinc anys el país que mésimmigrants aporta és Alemanya (47,8%), seguit del Regne Unit (39,1%) i deFrança (5,8%), que aporten en conjunt el 92,7% dels fluxos immigratoris. Però,a mesura que disminueix l’antiguitat, aquests països, i pel que fa a l’interval demenys d’un any, contribueixen en un 78,6% d’immigrants, la resta de la UnióEuropea en un 14,3% i els desenvolupats, que no hi pertanyen, en un 7,1%.

Es podria inferir de l’antiguitat:

• Que els fluxos migratoris turístics haurien determinat el corrent migratoriresidencial.

(% s/total pregunta) 51,9 5,6 22,2 1,9 18,5


B.5. De quan ençà ve a les illes? Menys 1 any D'1 a 5 anys Més de 5 anys


B.6. Quant temps fa que resideixa les illes?

Menys 1 any D'1 a 5 anys Més de 5 anys Taxa antiguitat

(% s/total pregunta)10,8 39,6 49,6 0,496

Característiques:

B.6.1. SEXE (% s/període consultat)

Homes 46,7 35,2 35,3

Dones 53,3 64,8 64,7


Intervals d'edat en anys 30-34 35-39 Més de 65



Unió Europea

Alemanya 35,7 43,6 47,8

Regne Unit 28,6 36,4 39,1

França 14,3 7,3 5,8

Altres 14,3 10,9 2,9

Resta països desenvolupats 7,1 1,8 4,4

100 100 100



81

• Que la immigració més actual hauria augmentat el pes específic de França id’altres països de la Unió Europea, així com de la resta dels països desenvolu-pats, mentre que hauria disminuït la proporció d’alemanys i d’anglesos.

Tal com es pot observar en el quadre B.7, la residència és majoritàriament en propie-tat (62,9%), en règim de lloguer (28,7%), cedida (4,9%) i d’altres (3,5%). D’altrabanda, el quadre B.8 mostra que la intenció de gairebé tots els propietaris (92,8%) ésconservar-la, mentre que només el 7,2% voldria vendre la seva propietat.

Amb la informació aportada i optant pel criteri d’arrelament segons el qual es té unaresidència en propietat amb la intenció de conservar-la, es podria inferir una taxa d’arrelament prevista del 0,584.

Un poc com a resum, s’ha de tenir en compte que el perfil resultant de les taxes detemporalitat prové de dos fluxos migratoris distints, la immigració per motius econò-mics, que representa el 48% (35% laborals i 13% empresarials), i la residencial, quesuposa el 52%. Així, el caràcter d’estada temporal manifestat per un 11% dels con-sultats podria referir-se a persones que han vengut a les illes a fer feina. I en la matei-xa línia, s’ha de recordar que pel que fa als contractes de treball d’aquest col·lectiu,el 22% són temporals.

També com a continuació del que hem exposat en el paràgraf anterior sobre el caràc-ter temporal d’una certa part dels fluxos migratoris que s’han suposat laborals, s’had’afegir que el 23,1% té fills en edat escolar, taxa molt semblant a la dels immigrantsdel Sud, que és del 23,3%.

1.3.2.1. Nota metodològica sobre la temporalitat

Els quadres que fan referència a la temporalitat aporten diversos aspectes que per-meten analitzar les característiques temporals de les migracions procedents del Nord,que bàsicament són de caràcter residencial o laboral.

Igual que s’ha fet amb els perfils del Sud, es concreten tres característiques: la per-manència, l’antiguitat i l’arrelament.

La permanència fa referència a la intenció manifestada de voler quedar a residir a lesilles i, en el model presentat, es mesura amb l’interval de permanència més alt.Aquest indicador és d’expectativa de futur i, per tant, depèn de diversos factors comara la conjuntura econòmica, el medi ambient, la qualitat de vida, etc. Per concretarla permanència s’ha optat per dissenyar una taxa de valors (de 0 a 1) que s’assignaria

B.7. La seva residència és? En propietat Llogada Cedida Altres

(% s/total pregunta) 62,9 28,7 4,9 3,5

B.8. Si té una propietat, què pensa fer? Conservar-la Vendre-la



Taxa d'arrelament

0,584

C.1. Activitat i ocupació No actius Actius Totals Ocupats Sense feina

(% s/total pregunta) 48,1 51,9 100 48,1 3,8

C. Perfil observat de l’activitat i l’ocupació - Nord

Font: Enquesta immigració estrangera a les Illes Balears, 2002.

C.2. Professió o feina Empresari Professió liberal Assalariat Altres(% s/total pregunta) 23,4 6,3 67,2 3,1

C.2.1. SEXE ( % s/total cada professió o feina)

Homes 66,7 100 17,1 100Dones 33,3 82,9

C.2.2. EDAT (valor moda)

Intervals d'edat en anys 50-54 35-39 35-39 50-54Més de 65


(% s/total cada professió o feina)

Unió Europea

Alemanya 46,7 50 33,3 50Regne Unit 26,7 25 47,6França 6,7 11,9Altres 13,3 25 4,8 50Resta països desenvolupats 6,6 2,4

100 100 100 100

C. Ocupació per professions o feines


C.3. Situació contractual Autònom Sense contracte Contracte fix Contracte temporal(% s/total pregunta) 29,4 1,5 47,1 22,1



Característiques:



82


4. Segons l’INE amb dades de l’EPA, la taxa d’activitat de les illes el 2002 va esser del 59,94%.

al valor relatiu de l’interval de durada més llarga, en el cas de la consulta, per unaestada de caire «permanent» i que es manifesta «per sempre». Seguint aquest crite-ri la taxa resultant tendria un valor assignat de 0,712, que es podria qualificar comuna expectativa de permanència molt alta.

L’antiguitat indicaria un factor de consolidació dels fluxos migratoris que s’ha pensatsegons el temps d’arribada. Consisteix en un indicador històric construït d’acord ambels intervals de temps de residència. Igual que en el cas anterior, la taxa (de 0 a 1) s’as-signaria al valor relatiu de l’interval «de més de 5 anys» de residència a les illes.D’aquesta manera, la taxa d’antiguitat resultant seria del valor 0,496, que mostra unaimmigració resident amb una antiguitat destacada.

L’arrelament implica decisions d’un col·lectiu d’immigrants que han concretat la sevapermanència de manera estable i que en aquest cas s’avalua mitjançant la propietatadquirida. L’important taxa de propietat, el nivell de renda, la proximitat geogràficai la facilitat de comunicacions amb els països emissors europeus fan que s’opti per lapropietat adquirida com a indicador per avaluar l’arrelament.

És un indicador de present per les decisions que suposa, i s’ha elaborat conjugant lapregunta «si la residència és en propietat» i «si pensa conservar-la». La taxa de valors(de 0 a 1) s’assignaria al valor relatiu de la seva combinació. Així, mostraria un valordel 0,584, que indicaria un arrelament també destacat.

La informació obtenguda és incompleta perquè no té cap referència de la seva evo-lució. Per tant, es contempla com una aportació inicial que necessitarà posteriors con-sultes per fer una diagnosi més precisa. El mateix comentari ja s’expressava a la notametodològica referent als fluxos migratoris procedents del Sud.


En aquest perfil es recull la informació referent a les activitats productives i no pro-ductives de la població immigrant des de distints enfocaments, és a dir, l’ocupació perprofessions i feines, per tipus de contractació i, finalment, les activitats no laborals.

La classificació general de la població immigrant del Nord presenta el perfil següent:la població no activa representa el 48,1%, enfront dels actius que se situen en el51,9%. Els actius ocupats suposen, també, el 48,1% dels actius i els aturats el 3,8%.Aquesta estructura reflecteix les dues realitats dels fluxos migratoris que s’analitzenen aquest apartat, és a dir, la immigració residencial i la immigració per motius labo-rals, amb una taxa d’activitat més baixa, d’acord amb la naturalesa dels fluxos, quel’observada a les Balears.4

B.7. La seva residència és? En propietat Llogada Cedida Altres

(% s/total pregunta) 62,9 28,7 4,9 3,5




Taxa d'arrelament

0,584


(% s/total pregunta) 48,1 51,9 100 48,1 3,8





Homes 66,7 100 17,1 100Dones 33,3 82,9





Unió Europea



Característiques:


83

1.3.3.1. Ocupació per professions i feines

A l’ocupació, tal com es desprèn del quadre C.2 des del punt de vista de les professionsi feines, els assalariats representen la proporció majoritària amb el 67,2%, seguits de lesactivitats empresarials amb el 23,4% i dels professionals liberals amb el 6,3%.

• Les característiques de l’ocupació pel que fa al sexe assenyalen que la majo-ria d’immigrants assalariats del Nord són dones (82,9%), enfront del 17,1%d’homes. La proporció canvia pel que fa als empresaris, que presenten un66,7% d’homes i un 33,3% de dones.

• Les edats, que s’avaluen per intervals i pel seu valor modal, indiquen quemajoritàriament l’interval d’edat dels assalariats és de 35-39 anys, el mateixque per als professionals liberals. En canvi, per als empresaris se situa en 50-54 anys.

• Les àrees geogràfiques de procedència mostren que el Regne Unit aporta el47,6% de la immigració laboral, seguit d’Alemanya amb el 33,3%, de Françaamb l’11,9% i de la resta de la Unió Europea amb el 4,8%. L’aportació de laresta de països desenvolupats només es xifra en el 2,4%. Pel que fa als empre-saris, els alemanys són els majoritaris (46,7%), seguits dels anglesos (26,7%) ide la resta de països de la Unió Europea (13,3%).

(% s/total pregunta) 62,9 28,7 4,9 3,5




Taxa d'arrelament

0,584


(% s/total pregunta) 48,1 51,9 100 48,1 3,8





Homes 66,7 100 17,1 100Dones 33,3 82,9





Unió Europea


100 100 100 100






C. Activitat no laboral

C.4. Tipologies residencials Jubilat i prejub. Pensionista Mestressa casa Altres(% s/total pregunta)

58,7 12,7 23,8 4,8

Característiques:

C.4.1. SEXE (% s/total cada activitat)Homes 54,8 12,5Dones 45,2 87,5 100 100

C.4.2. EDAT (valor moda)Intervals d'edat en anys Més de 65 Més de 65 45-49 20-24

55-59


(% s/total cada activitat)

Unió Europea

Alemanya 67,8 12,5 46,7 33,3Regne Unit 25,8 62,5 33,3 33,3França 3,2 33,3Altres 3,2 13,3Resta països desenvolupats 25 6,7

100 100 100 100


Característiques:


84


1.3.3.2. Ocupació per tipus de contractació

Si es tenen en compte els tipus de contractació, la majoria de contractes són de caràc-ter fix (47,1%), seguits dels temporals (22,1%) i de la categoria sense contracte, quesolament és de l’1,5%. Els autònom representen el 29,4% del total.

1.3.3.3. Activitat no laboral

Per tipologies residencials s’ha de destacar que, en conjunt, el col·lectiu de jubilats,prejubilats i pensionistes representen el 71,4% del total. Cal esmentar també el23,8% de mestresses de casa, la qual cosa ajuda a explicar la major proporció obser-vada de dones amb relació als homes en el conjunt de la immigració residencial.

En el quadre C.4, que inclou les característiques generals del col·lectiu, s’observa que:

• El col·lectiu de prejubilats i jubilats és l’únic en què la proporció d’homes(54,8%) supera la de dones (45,2%).

• Per edats, les mestresses de casa se situen a l’interval 45-49 anys, mentre que al’apartat d’altres sorgeixen dos intervals: 20-24 anys, d’estudiants, i 55-59 anys,d’altres persones amb activitats no catalogades com a ocupació.



Unió Europea


100 100 100 100







58,7 12,7 23,8 4,8

Característiques:



55-59



Unió Europea


100 100 100 100




Homes 66,7 100 17,1 100Dones 33,3 82,9





Unió Europea


100 100 100 100








58,7 12,7 23,8 4,8

Característiques:



55-59



Unió Europea


100 100 100 100


Característiques:

85

• La procedència geogràfica mostra que els jubilats i prejubilats provenenmajoritàriament d’Alemanya (67,8%), que els pensionistes són bàsicamentanglesos (62,5%) i que la majoria de les mestresses de casa també procedei-xen d’Alemanya (46,7%).

1.3.4. Ingressos i rendes

En el perfil D dels ingressos i rendes hem de fer referència a tres orígens: els proce-dents dels ingressos laborals generats a les illes, els relatius a les inversions empresa-rials duites a terme també aquí i els que provenen de la immigració residencial, gene-rats als països emissors. El quadre D.1 mostra un clar avantatge dels ingressos de sala-ris, que es xifren en el 43,7% del total. Les pensions figuren en segon lloc amb el29,4%. L’origen dels ingressos dels autònoms i rendes de les inversions representen,conjuntament, el 20,7%, i la resta el 6,3%.

1.3.4.1. Ingressos de la immigració laboral

Analitzant els ingressos laborals mensuals obtenguts a les illes, s’observa que més del87% aconsegueixen ingressos per sobre dels 600 €. I a la banda alta dels intervalsd’ingressos (més de 2.400 €), se situaria quasi el 21%. En tot cas, l’interval majoritariés el de 601-1.200 €, amb el 36,8%.

D.1. Fonts d'ingressos i rendes Salaris Autònoms Pensions Inversions Altres

(% s/total persones consultades) 43,7 14,3 29,4 6,4 6,3

D. Perfil ingressos immigració - Nord


D.2. Ingressos laborals mensualsa les illes

Menys 600 € 601-1.200 € 1.201-2.400 € Més de 2.400 €

(% s/total persones consultades) 13,2 36,8 29,4 20,6


D.2.1. SEXE (% per nivell ingressos)

Homes 12 35 92,3Dones 100 88 65 7,7


Interval d'edat en anys 30-34 35-39 35-39 45-4950-54


Unió Europea

Alemanya 62,5 24 40 33,3Regne Unit 25 52 50 13,3França 12,5 16 5 13,3Altres 8 5 26,7

Resta països desenvolupats 13,3100 100 100 100


D.3. Inversions empresarials a les illes.Quina motivació ha tengut?

Avantatges Expectatives Altrespreus favorables

(% s/total persones consultades) 6,7 66,7 26,7

D.3.1. Quina quantitat ha invertit? (en euros)

(% s/total persones consultades ) 16,7 41,6 33,4 8,3

D.3.2. Quin tipus d'inversió ha realitzat? Comerç Restauració Agència viatges Altres





5.000-12.000 20.000-100.000 124.000-500.000 600.000







Menys 600 € 601-1.200 € 1.201-2.400 € Més de 2.400 €




Homes 12 35 92,3Dones 100 88 65 7,7




Unió Europea










5.000-12.000 20.000-100.000 124.000-500.000 600.000

86


De les característiques, s’ha de destacar el següent:

• Per sexes, l’interval de menys de 600 € pràcticament correspon a dones, men-tre que a l’interval de més de 2.400 € passa el contrari, el 92,3% correspon ahomes. A les dues escales intermèdies la proporció major és la de les dones.Si observam conjuntament els quatre nivells, es veu que a mesura que s’in-crementen els ingressos la proporció de dones es va substituint per la d’ho-mes.

• Els intervals d’edat van de 30 a 34 anys pel que fa als ingressos menors, fins a45-54 anys pel que fa als més elevats. Les escales intermèdies mantenen elperíode d’edat relatiu a 35-39 anys.

• A l’interval de menors ingressos (menys de 600 €), els alemanys hi tenen lamajor proporció (62,5%), seguits dels anglesos (25%) i dels francesos (13,5%).I al dels ingressos més elevats, també són els alemanys els que ocupen la pri-mera posició, tot i que la seva taxa de participació és menor (33,3%), mentreque els anglesos i els francesos mantenen la mateixa participació, del 13,3%.La proporció dels altres països de la Unió Europea arriba al 26,7%.

1.3.4.2. Inversions empresarials

Les inversions empresarials duites a terme a les Balears s’han de contemplar des d’unprisma qualitatiu i en cap cas quantitatiu, ja que no és la pretensió de l’estudi abas-tar la totalitat de la inversió feta a les illes. Des d’aquest punt de vista es presentenles motivacions amb els imports en el moment consultat, finals de l’any 2002. La infor-mació obtenguda permet apropar-nos a algunes característiques que s’exposen en elquadre D.3.

• La inversió empresarial es troba motivada, en primer lloc, per les expectativesfavorables observades, que suposarien el 66,7%; en segon terme, per diver-sos factors (26,7%), i finalment pels avantatges de preus (6,7%).

• La quantitat invertida ens dóna una referència, el major pes de les inversionsse situa a l’interval de 20.000-100.000 euros, en una proporció del 41,6%sobre el total.

• El tipus d’inversió s’ha realitzat pràcticament al sector terciari, amb el des-glossament següent: subsector de la restauració (57,1%), comerç (21,4%),agències de viatges (7,1%) i un dispers d’altres activitats (14,3%).






Menys 600 € 601-1.200 € 1.201-2.400 € Més de 2.400 €




Homes 12 35 92,3Dones 100 88 65 7,7




Unió Europea














5.000-12.000 20.000-100.000 124.000-500.000 600.000

87

1.3.4.3. Ingressos de la immigració residencial

Els ingressos obtenguts per aquest sector, ja ho hem vist a l’apartat d’activitat i ocu-pació, tenen l’origen, en gran part, en rendes procedents de jubilacions, prejubila-cions i pensions, tal com es reflecteix a l’apartat 3.5.2 referent a les remeses de laimmigració residencial que provenen dels països on desenvoluparen la seva activitateconòmica.

El 69,2% se situaria en un interval d’ingressos d’entre 1.000 i 3.000 €. Els nivells demenys de 1.000 € i de més de 3.000 € presenten una proporció idèntica (15,4%).

1.3.5. Remeses enviades i rebudes

Aquest perfil informa sobre les remeses enviades a l’exterior per les persones immi-grants que treballen i també sobre les remeses rebudes d’altres països pels immi-grants residencials.

1.3.5.1. Remeses immigració laboral

Es constata que gairebé només el 5% dels immigrants dels països del Nord enviendiners, i que ho fan per motius familiars el 57,1%, mentre que el 42,9% restant esreparteix entre pagar deutes, fer inversions o d’altres.

El 60% dels impostos són de menys de 150 €. Els nivells 250-500 € i més de 500 € pre-senten la mateixa proporció (20%).

Una avaluació de la quantitat mitjana mensual transferida per persona es podriaxifrar en 265 €, que representaria el 18% de la mitjana dels ingressos mensuals.









D.4. Ingressos immigració residenciala les illes

Menys 1.000 € 1.000-3.000 € Més de 3.000 €



E. Perfil remeses immigració - Nord

E.1. Remeses immigració laboral Envia No envia

E.1.1. Envia remeses de diners al seu paísd'origen?(% s/total població consultada)

4,9 95,1

E.1.2. Per quin motiu envia diners? A la família Pagar deutes Invertir Altres

(% s/total població que envia remeses) 57,1 14,3 14,3 14,3

E.1.3. Quins imports mensuals envia? Menys 150 € 151-250 € 251-500 € Més 500 €

(% s/total població que envia remeses) 60 20 20




5.000-12.000 20.000-100.000 124.000-500.000 600.000PREMI “SA NOSTRA” D’INVESTIGACIÓ. CONVOCATÒRIA 2001




Homes 12 35 92,3Dones 100 88 65 7,7




Unió Europea


Resta països desenvolupats 13,3

100 100 100 100










D.4. Ingressos immigració residenciala les illes

Menys 1.000 € 1.000-3.000 € Més de 3.000 €




E.1. Remeses immigració laboral Envia No envia

E.1.1. Envia remeses de diners al seu paísd'origen?(% s/total població consultada)

4,9 95,1

E.1.2. Per quin motiu envia diners? A la família Pagar deutes Invertir Altres

(% s/total població que envia remeses) 57,1 14,3 14,3 14,3

E.1.3. Quins imports mensuals envia? Menys 150 € 151-250 € 251-500 € Més 500 €

(% s/total població que envia remeses) 60 20 20




5.000-12.000 20.000-100.000 124.000-500.000 600.000

88


1.3.5.2. Remeses immigració residencial

De les persones residents a les illes procedents dels països del Nord, el 37,1% repremeses de l’exterior, que procedeixen majoritàriament de pensions (70,8%), sia dejubilació (49,2%), prejubilació (10,8%) o d’altres procedències (10,8%). Les rendes dediverses procedències representen el 29,2%.

1.3.6. Inversions immobiliàries

El perfil F mostra un aspecte molt important de la immigració procedent dels païsosque s’han catalogat com a del Nord i que majoritàriament són de la Unió Europea.

Gairebé el 63% de les persones immigrades procedents del Nord han duit a termeinversions de caire immobiliari a les illes. Els imports invertits apareixen matisats pernivells i assenyalen que el 53,8% de la inversió realitzada se situa entre 20.000 i100.000 €, el 30,8% entre 120.000 i 500.000 € i el 15,4% és de més de 600.000 €.

També es constata que el 13,2% té altres immobles al seu país o en altres indrets, dela qual cosa es podria inferir que aquesta població disposa de recursos suficients permaterialitzar a diversos països.

G. Perfil impostos immigració - Nord

G.1. Paga impostos a les illes? No en paguen Sí en paguen(% s/total persones consultades) 17,1 82,9

G.1.1. Quins impostos paga? IRPF IAE Impost societats


G.2. Paga Seguretat Social a les illes?No en paguen Sí en paguen No contesta



E.2. Remeses immigració residencial En rep No en rep

E.2.1. Rep remeses de diners del seu paísd'origen?(% s/total població consultada)

37,1 62,9

E.2.2. Per quin concepte les rep? Rendes Pensions Pensions Altresjubilació prejubilació pensions

(% s/total població que rep remeses)29,2 49,2 10,8 10,8



F.1. Inversions immigració del Nord Ha invertit No ha invertit

F.1.1. Ha realitzat inversions immobiliàriesa les Balears?(% s/total població consultada)

62,9 37,1

F.1.2. Quins imports ha invertit?

(% s/total població que ha fet inversions) 53,8 30,8 15,4

F.1.3. Té altres béns immobles al seu paíso a d'altres?

Sí en té No en té


F. Perfil inversions immobiliàries immigració - Nord


20.000-100.000 € 120.000-500.000 € Més de 600.000 €








E.2. Remeses immigració residencial En rep No en rep

E.2.1. Rep remeses de diners del seu paísd'origen?(% s/total població consultada)

37,1 62,9

E.2.2. Per quin concepte les rep? Rendes Pensions Pensions Altresjubilació prejubilació pensions

(% s/total població que rep remeses)29,2 49,2 10,8 10,8



F.1. Inversions immigració del Nord Ha invertit No ha invertit

F.1.1. Ha realitzat inversions immobiliàriesa les Balears?(% s/total població consultada)

62,9 37,1






F. Perfil inversions immobiliàries immigració - Nord


20.000-100.000 € 120.000-500.000 € Més de 600.000 €

89

1.3.7. Impostos

El perfil que mostra la immigració del Nord pel que fa als impostos es posa de mani-fest en el quadre G.

A la pregunta que demana si es paguen impostos a les illes, quasi el 83% contestaque en paga, mentre que el 17% diu que no.

Els impostos que es paguen són els següents: impost sobre la renda de les persones físi-ques (73,4%), impost sobre activitats empresarials (17,4%) i impost de societats (9,2%).

La Seguretat Social pagada a les illes indica que el 50,7% dels immigrants cotitzen,mentre que el 22,2% no paga Seguretat Social i no contesta el 27,1%.Hipotèticament es podria suposar que la població que no paga Seguretat Social i queno contesta, en conjunt, és perquè ja està jubilada.

1.4. COMPARACIÓ DELS PERFILS

1.4.1. Motivacions

Confrontant la informació aportada de les motivacions que han generat la immigra-ció cap a les illes, es pot afirmar que una gran part (el 83% del Sud i el 48% del Nord)ha estat per raons econòmiques. El 17% restant del Sud sorgeix de la inseguretat enorigen i d’altres motivacions no especificades, que hauran de convertir-se aquí, segu-rament, en demandes de feina. La resta, el 52% de motivacions procedents del Nord,tenen un clar sentit residencial, aspecte diferencial que contrasta amb la immigracióque es mou per millorar les seves condicions de vida.

És clar que les diverses motivacions són el reflex de la imatge que les Balears mostrencap a l’exterior actualment. És, aquesta, una característica molt condicionada pel ques’ha denominat «efecte cridada», que té un component inicial subjectiu molt impor-tant, amb conseqüències posteriors que ratifiquen, ara per ara, l’expectativa inicial-ment creada.

La immigració del Nord presenta una majoria de dones (62,7% de mitjana) que escontraposa al Sud, amb una mitjana del 43,1%.

Els immigrants del Sud són més joves que els procedents del Nord, tal com s’observaal valor modal ample, comprès a l’interval de 25-39 anys pel que fa al primer univers,mentre que el segon univers, 30-34 anys i 50-54 anys, registra en tots els casos valors








a les Balears?(% s/total població consultada)

62,9 37,1







20.000-100.000 € 120.000-500.000 € Més de 600.000 €


90


modals referents a població assalariada. Cal observar que a la immigració residencialdel Nord el valor modal se situa en un tram d’edat superior als 65 anys.

1.4.2. Temporalitat

La taxa de permanència que es basaria en l’expectativa favorable que tenen els immi-grants de voler quedar a residir a la nostra comunitat i que lògicament anirà canviantsegons com es pugui resoldre la seva situació legal, laboral, etc., mostra els valorssegüents:

Taxa de permanència del Sud: 0,834

Taxa de permanència del Nord: 0,712

Potser les situacions de precarietat del Sud fan que l’expectativa de futur percebudaa l’arribada es manifesti amb una taxa de permanència més alta que en el cas delNord. Passi el que passi, la percepció sobre la realitat econòmica i social de les illes ésmolt bona en tots els casos.

Taxa antiguitat del Sud: 0,201

Taxa antiguitat del Nord: 0,496

S’observa que el corrent migratori provinent dels països de la Unió Europea i d’altrespaïsos desenvolupats és molt més antic. Gairebé la meitat dels nouvinguts fa més decinc anys que resideix a les illes, mentre que els immigrants procedents dels païsosmenys desenvolupats i de l’Europa de l’Est, solament representen una cinquena partpel que fa al mateix període de cinc anys, per la qual cosa aquest darrer es contem-pla com un flux migratori més recent.

Taxa d’arrelament del Sud: 0,143

Taxa d’arrelament del Nord: 0,584

També l’arrelament, igual que l’antiguitat, es manifesta molt més destacat pel que faal Nord. Només el 14,3% de la població immigrant del Sud diu que vol dur a termeel reagrupament familiar, mentre que el 58,4% de la població immigrant del Norddiu que té una propietat i que la vol seguir conservant. En tot cas, i des d’un punt devista demogràfic, l’efecte de l’arrelament del Sud ha de generar un flux migratoriafegit a causa del motiu de voler traslladar la família.

En conjunt, la consulta realitzada no pot determinar cap projecció de futur. La sevaevolució podria esser analitzada amb prospeccions periòdiques futures que perme-tessin observar els comportaments de les magnituds.

91


La classificació de la població des de l’òptica productiva ens mostra una sensible dife-rència entre els fluxos migratoris del Sud i els del Nord. En el primer, la població immi-grant activa suposa quasi el 97%, mentre que en el segon és del 52%. La taxa d’acti-vitat de les Balears, l’any 2002, se situa gairebé en el 60%5 de la població.

Aquestes quantificacions ens permeten aproximar-nos al segon aspecte, la taxa d’o-cupació, que al Sud suposa quasi el 77% mentre que al Nord representa el 48%, d’a-cord amb el perfil demogràfic dels dos col·lectius observats. Per contra, es trobensense feina aproximadament el 20% dels immigrants del Sud, mentre que entre elsdel Nord la taxa de desocupació se situaria al voltant del 4%. La taxa d’atur mitjanade l’any 2002 a les illes va esser del 6,4%.6 Cal afegir, un cop més, que les consultespracticades no han discriminat la situació legal de les persones immigrants, per laqual cosa les observacions són la resultant de la realitat global.

El mercat de treball registrat a les illes durant l’any 2002,7 tal com es diu en el paràgrafanterior, va presentar una taxa d’atur mitjana del 6,4%, que va mostrar el valor màximdurant el mes de desembre (9%) i el mínim durant el mes de juliol (4,3%). S’ha de mati-sar que les enquestes que es varen fer als immigrants del Sud es dugueren a termedurant els mesos de juny i juliol, i les dels immigrants del Nord al llarg del novembre iel desembre de l’any 2002. Les comparacions de les taxes del mercat de treball i les ques’extreuen de les consultes incorporen un biaix que en el cas del Sud s’apropa a un 15%,justament en el moment de menor atur (4,3%) de l’economia de les illes.Presumiblement, en temporada baixa ha d’augmentar de manera molt important.

Quant a la immigració del Nord, el biaix pel que fa a la comparació amb la taxa delmercat de treball és de sentit contrari, d’un -5%, ja que la consulta es va fer en elmoment de més atur (9%) de l’economia balear. Per tant, durant els mesos de tem-porada alta pràcticament no hi deu haver atur en aquest col·lectiu.

L’ocupació per sectors econòmics dels immigrants del Sud mostra que el 58% s’ocu-pen al sector serveis, el 29% a la construcció, el 7% a l’agricultura i quasi un 6% alsector industrial. Per contra, l’ocupació per sectors dels immigrants del Nord presen-ta una escassa dispersió: el 96% s’ocupen al sector serveis i la resta, el 4%, en activi-tats industrials. Per tant, hi ha una clara diferència estructural entre ambdós correntsmigratoris. El primer permet una mobilitat laboral tant entre sectors com entrecomunitats autònomes, que ja s’ha exposat a l’apartat del perfil del mercat de tre-ball. El segon estaria significat per una clara especialització en relació al fet turístic.

També apareixen importants diferències en l’ocupació per professions i/o feines. DelNord destaca un 30% entre empresaris i professions liberals, les activitats inversoresdels quals ja s’han inferit en pàgines anteriors, mentre que del Sud no arriben al 3%,en conjunt.

Els assalariats i autònoms formen el col·lectiu més destacat, constituït per un 67%d’immigrants del Nord i un 65% del Sud, tot i que la consulta practicada no ha pogutesbrinar la professió o feina que du a terme el 27% d’aquests immigrants, que moltprobablement correspongui a activitats esporàdiques o que no han sabut classificar.

5. Ídem, nota 4.6. Informe Conjuntura 2015 núm. 6 de “Sa Nostra”, 2002/2003. INE. SOIB. Tresorería Seguretat Social.7. Ídem, nota 6.


92


L’ocupació, vista exclusivament des de l’òptica del tipus de contractació, permet opi-nar el següent:8

Pel que fa a la immigració laboral del Nord, el 68% de tots els contractes són indefi-nits, mentre que el 32% restant són de durada determinada.

Per contra, pel que fa a la immigració laboral del Sud, quasi el 21% de tots els con-tractes són indefinits, mentre que el 79% restant són temporals.

A les illes, els contractes registrats durant l’any 20029 varen esser en un 10,1% indefi-nits i en un 89,8% de caràcter temporal. Per altra banda, quasi el 34% del col·lectiudel Sud manifesta que no té cap tipus de contracte, la qual cosa donaria un perfil mésaproximat de la realitat a l’hora de fer la comparació de la mitjana de les Balears iaquest col·lectiu.

Cal recordar que la precarietat observada en els contractes registrats correspon a con-tractes subscrits per treballadors afiliats a la Seguretat Social, és a dir, en situacióregularitzada. S’ha de suposar que els treballadors en situació no regularitzada tenenunes condicions de feina i d’ocupació, la gran majoria, sense els mínims legals exigitsi, per tant, una situació molt deficient i de treball marginal. Aquesta hipòtesi, tot ique no hi ha dades per poder-la avaluar, es pot confirmar a les hemeroteques, on estroben denúncies de casos de condicions laborals extremes i inhumanes.

També s’observa que durant l’any 2001 els contractes dels immigrants procedents delspaïsos del Sud suposaven el 58% del total, i que ja superaven els contractes dels immi-grants de la Unió Europea i dels països desenvolupats, que representaven el 42%, evo-lució d’acord amb els increments de fluxos migratoris de població procedent del Sud.

1.4.4. Ingressos

Pel que fa als ingressos laborals dels immigrants, s’observa una gran dispersió entreel Sud i el Nord. El 32% de les persones del Sud aconsegueixen ingressos iguals o persota del salari mínim (443 €) i solament el 3% els aconsegueix per sobre dels 1.200 €.Una comparació semblant dels immigrants del Nord mostra que el 13% cobra menysde 600 € i que el 50% en guanya més de 1.200. Una estimació feta sobre la base delsintervals observats mostraria que la mitjana mensual dels ingressos aconseguits pelsimmigrants del Nord és més del doble (2,15 vegades més) que la mitjana dels immi-grants procedents del Sud, tot i que la resultant d’aquestes estimacions d’ingressos estroba molt condicionada pels obtenguts pels immigrants irregulars que, amb segure-tat, són molt més inferiors.

En conjunt, els treballadors venguts del Nord són majoritàriament dones (65%enfront del 35% d’homes), mentre que pel que fa als treballadors del Sud la propor-ció s’inverteix (39% de dones i 61% d’homes).

S’ha d’afegir, com a característica comparativa, que la majoria dels treballadors de laUnió Europea i de la resta de països desenvolupats són de més edat (35-39 anys) queels treballadors de la resta de països (20-34 anys).

8. Dades contractes registrats 2001. SOIB-INEM i elaboració pròpia.9. Dades del Butlletí de Conjuntura Laboral, núm. 35, gener 2003, Conselleria de Treball i Formació, i ela-boració pròpia.

93

1.4.5. Remeses de diners

Els fluxos migratoris a les illes mostren uns comportaments distints pel que fa a lesremeses de diners enviades als països d’origen, sens dubte condicionats per les raonsque els han duit a emigrar, en definitiva, la millora de les condicions de vida i debenestar. Dels treballadors immigrants del Nord només un 5% envia diners, mentreque els del Sud són quasi el 70%. Però, fins i tot, el 16% envia mercaderies en espè-cie als seus països, qüestió que confirmaria el menor nivell de benestar en què viuenles seves famílies.

1.4.6. Impostos

El resultat de la consulta formulada amb relació als impostos pagats pels immigrantsa les illes ens aproxima a la situació d’irregularitat en què es troba un important com-ponent del col·lectiu procedent del Sud. El 51% manifesta que no paga impostos itambé gairebé la mateixa proporció, el 51,5%, no contesta la pregunta que demanasi paguen la Seguretat Social. Tot indicaria que hi ha una relació directa entre la situa-ció legal i els pagaments d’impostos i cotitzacions.

Semblants reflexions, encara que en menor proporció, es detecten pel que fa alcol·lectiu procedent del Nord, tot i que en part influïdes pel col·lectiu residencial, quemanifesta que el 17% no paga impostos aquí, a les illes, i quasi el 31% tampoc nocotitza a la Seguretat Social.

2. MERCAT DE TREBALL: EL PERFIL DEL MERCAT DE TREBALL A LES

BALEARS. ANY 2002

Hem de fer referència necessàriament al mercat de treball, en el moment en quès’han formulat les consultes a la població immigrant, per poder completar i alhoracontrastar les opinions extretes de les enquestes. Tot plegat ha de servir per mostrarel perfil de la població que bàsicament ha vengut a fer feina i que està subjecta a laconjuntura econòmica que marca unes tendències a curt termini.

Potser que l’any 2002 estigui immers en un període-cicle que mostra signes d’alenti-ment, tal com es pot percebre en el quadre 3.1.

A les Balears, tot i haver-hi importants creixements en valors absoluts, les afiliacionsa tots els règims de la Seguretat Social van d’any en any reduint els seus creixements,que són cada cop més moderats.


Quadre 3.1Dades mercat de treball

Afiliacions totals a la Seguretat Social(tots els règims)

Any 1999 348.336

Any 2000 369.821 21.485 6,17

Any 2001 384.313 14.492 3,92

Any 2002 390.589 6.276 1,63

Font: Observatori Sociolaboral. SOIB. Tresoreria General de la Seguretat Social

Afiliacions estrangers a la Seguretat Social Mitjana Incr. absolut Incr. %

(tots els règims)anual interanual interanual

Any 1999 23.119

Any 2000 26.635 3.516 15,21

Any 2001 32.503 5.868 22,03

Any 2002 38.889 6.386 19,65

Font: SOIB.Tresoreria General de la Seguretat Social

Mitjana Incr. absolut Incr. %anual interanual interanual


94


La informació disponible de l’any 2003, referent al període gener-juliol, amb una mitjanaanual d’afiliació de 394.567 persones, un augment de 3.978 afiliacions absolutes i una taxarelativa de l’1,02%, seguiria la mateixa evolució d’alentiment observada en el quadre 3.1.

Però si miram les xifres de les afiliacions d’estrangers, la tendència és justament lacontrària a l’observada pel que fa al conjunt de treballadors.

Es mantenen uns creixements interanuals molt significatius amb una evolució crei-xent (veg. quadre 3.2). Però si observam les dades relatives d’increments mensualsapareix una moderació al llarg del primer semestre del 2002, que torna a recuperar-se durant el segon semestre. Aquest efecte donaria un increment anual del 19,65%,més moderat que el 22,03% registrat en el període anterior (veg. figura 3.1).

Amb les dades disponibles del primer trimestre del 2003, l’afiliació d’estrangerssegueix augmentant, tot i que a menor velocitat, és a dir, amb creixements cada copamb tendència a alentir-se.

Contractes registrats Total Incr. % incr.

treballadors estrangers any absolut anual

Any 1996 14.578Any 1997Any 1998 24.074 9.496 65,1

Any 1999 34.031 9.957 41,4

Any 2000 44.994 10.963 32,2Any 2001 56.455 11.461 25,5Any 2002 63.289 6.834 12,1

Font: INEM-SOIB

Participació contractes % participaciód'estrangers en el total per any



Any 1999 348.336

Any 2000 369.821 21.485 6,17

Any 2001 384.313 14.492 3,92

Any 2002 390.589 6.276 1,63




Any 1999 23.119

Any 2000 26.635 3.516 15,21

Any 2001 32.503 5.868 22,03

Any 2002 38.889 6.386 19,65


Participació estrangers en Mitjanal'afiliació a la Seguretat Social (%) anual

Any 1999 6,64

Any 2000 7,2

Any 2001 8,46

Any 2002 9,96

Font: elaboració pròpia amb dades del SOIB

Contractes registratstots els treballadors

Any 1998 306.443Any 1999 355.800 49.357 16,1

Any 2000 381.262 25.462 7,2

Any 2001 371.851 -9.411 -2,5

Any 2002 336.820 -35.031 -9,4

Font: INEM

Total Incr. % incr.any absolut anual







Figura. 3.2Evolució anual dels contractes registrats

50

32,21

41,36

30

Figura. 3.1Mitjana anual d’afiliacions a la Seguretat Social

25,00

19,65

anys 2000-2002

1,63

22,03

15,21

20,00

15,00

10,00

5,00

0,00

1 2 3

% v

ar. a

nu

al

6,17

3,92

Tots els règims Estrangers

40

25,47

Tots els treballadors Treballadors estrangers

Font: Tresoreria General de la Seguretat Social i elaboració pròpia

95

Amb tot, la participació dels estrangers en el total d’afiliacions no deixa d’augmentar,tal com es pot veure en el quadre 3.3. Aquesta situació és probablement la que permet,durant l’any 2002, que el total d’afiliacions a les illes continuï incrementant-se.

La informació que aporten les dades d’afiliació indiquen un canvi qualitatiu en lacomposició dels immigrants, des del punt de vista del seu origen i tenint en comptel’eix en què s’ha dividit l’anàlisi, Nord i Sud. Durant l’any 2002, el 50,3% dels afiliatssón immigrants de l’àrea geogràfica de la Unió Europea i el 49,7% de la resta delmón. Aquest any és el primer en què s’iguala la proporció. L’any anterior, el 2001, laproporció era del 57,2% enfront del 42,8%, respectivament.

Les xifres d’afiliació presenten peculiaritats que, pel que fa a l’anàlisi, poden mostrarbiaixos, com ara que el número d’afiliació és personal i per a tot l’Estat, de maneraque un treballador quan es trasllada a una altra comunitat manté sempre i duranttota la seva vida el mateix número. El mateix passa durant les diverses situacions enquè es pot trobar el treballador, com és el cas d’una baixa.

Un segon aspecte que s’ha de contemplar és el dels contractes registrats, que consti-tueixen una font també important d’informació per ajudar a mostrar el perfil delmercat de treball.

El quadre 3.4 presenta l’evolució que ha tengut la contractació de tots els treballa-dors a les illes durant el període 1998-2002.

La tendència que s’observa és d’una reducció sostenguda dels creixements del nom-bre de contractes (veg. figura 3.2), també constatada pel que fa als contractes delsestrangers.



Any 1996 14.578Any 1997Any 1998 24.074 9.496 65,1

Any 1999 34.031 9.957 41,4

Any 2000 44.994 10.963 32,2Any 2001 56.455 11.461 25,5Any 2002 63.289 6.834 12,1



Any 1999 348.336

Any 2000 369.821 21.485 6,17

Any 2001 384.313 14.492 3,92

Any 2002 390.589 6.276 1,63




Any 1999 23.119

Any 2000 26.635 3.516 15,21

Any 2001 32.503 5.868 22,03

Any 2002 38.889 6.386 19,65



Any 1999 6,64

Any 2000 7,2

Any 2001 8,46

Any 2002 9,96



Any 1998 306.443Any 1999 355.800 49.357 16,1

Any 2000 381.262 25.462 7,2

Any 2001 371.851 -9.411 -2,5

Any 2002 336.820 -35.031 -9,4

Font: INEM










Any 1996 14.578Any 1997Any 1998 24.074 9.496 65,1

Any 1999 34.031 9.957 41,4

Any 2000 44.994 10.963 32,2Any 2001 56.455 11.461 25,5Any 2002 63.289 6.834 12,1

Font: INEM-SOIB


Any 1998 7,86Any 1999 9,56Any 2000 11,8Any 2001 15,18

Any 2002 18,79

Font: elaboració pròpia amb dades SOIB-INEM



Any 1999 23.119

Any 2000 26.635 3.516 15,21

Any 2001 32.503 5.868 22,03

Any 2002 38.889 6.386 19,65



Any 1999 6,64

Any 2000 7,2

Any 2001 8,46

Any 2002 9,96



Any 1998 306.443Any 1999 355.800 49.357 16,1

Any 2000 381.262 25.462 7,2

Any 2001 371.851 -9.411 -2,5

Any 2002 336.820 -35.031 -9,4

Font: INEM


Dades mercat de treball





96


Durant els dos darrers anys, la sèrie del total de contractes ja presenta una disminu-ció absoluta en les xifres de registre, 9.411 pel que fa a l’any 2001 i 35.031 per al 2002.

Els contractes signats per la població estrangera es mostren en el quadre 3.5, queinclou una sèrie més àmplia, des de l’any 1996, que ha tengut una evolució creixentfins a l’any 2001, però que s’ha de matisar perquè els increments relatius d’any en anyes van reduint, per la qual cosa assenyala una tendència de moderació dels creixe-ments, que convé contemplar dins el marc de referència de tota la contractació de lesilles. Pel que fa a la contractació de l’any 2002, ja contempla un canvi de tendència.Tot i això, durant aquest any s’han generat un total de 63.289 contractes, la xifra mésalta del període analitzat.



Any 1996 14.578Any 1997Any 1998 24.074 9.496 65,1

Any 1999 34.031 9.957 41,4

Any 2000 44.994 10.963 32,2Any 2001 56.455 11.461 25,5Any 2002 63.289 6.834 12,1

Font: INEM-SOIB


Any 1998 7,86Any 1999 9,56Any 2000 11,8Any 2001 15,18

Any 2002 18,79




Any 1999 23.119

Any 2000 26.635 3.516 15,21

Any 2001 32.503 5.868 22,03

Any 2002 38.889 6.386 19,65



Any 1999 6,64

Any 2000 7,2

Any 2001 8,46

Any 2002 9,96



Any 1998 306.443Any 1999 355.800 49.357 16,1

Any 2000 381.262 25.462 7,2

Any 2001 371.851 -9.411 -2,5

Any 2002 336.820 -35.031 -9,4

Font: INEM







Figura. 3.2Evolució anual dels contractes registrats

50

12,11

anys 1999-2002

-9,42

32,21

41,36

30

20

10

0

-10

1 2 3

% v

ar. a

nu

al

anys 2000-2002

1,63

5,00

0,00

1 2 3

6,17

3,92

4

40

-20

25,47

2,47

7,16

16,11

Tots els treballadors Treballadors estrangers


Font: INEM i elaboració pròpia

97

La participació de la contractació dels immigrants estrangers en el total de les Balearsmostra l’evolució que es pot observar en el quadre 3.6. La participació dels contrac-tes d’estrangers en el total va augmentant a unes taxes creixents que s’han més queduplicat des de l’any 1998 (2,4 vegades). Això suposa una arribada cada any més nom-brosa d’estrangers al mercat de treball de les illes, i així mateix mostra una precarie-tat també molt important. Pel que fa a la contractació registrada durant l’any 2002,el 92,2% són contractes temporals, i només el 7,5% indefinits, amb un residual 0,3%de contractes de formació.

També es registra un fort increment dels treballadors estrangers no comunitaris, queja representen el 58% del total durant l’any 2002, enfront del 43% de l’any 2000.Destaquen els increments que corresponen a l’àrea geogràfica de l’Amèrica Central idel Sud i del Magrib. En conjunt, la presència de treballadors no comunitaris en elmercat de treball de les illes ha significat un augment del 84%, pel que fa al període2000-2002.10

Per tal de poder avaluar i comparar la informació que aporten els contractes s’han detenir en compte diversos aspectes, com ara que un mateix afiliat a la Seguretat Socialpot tenir més d’un contracte en vigència. Per altra banda, les xifres de contractes fanreferència als centres de treball de les Balears, tot i que això no suposa que els afi-liats visquin tots a la nostra comunitat. També cal dir que la comparació entre lesdades d’afiliació i de contractes té la dificultat que els afiliats per compte propi i elsde la llar no formalitzen contractes escrits.

En tot cas, les xifres de contractes, tot i la seva precarietat, aporten el nivell de feinaaconseguit pel col·lectiu d’estrangers, i així demostren que s’ha generat i que esgenera una ocupació creixent, sense tenir possibilitat de poder determinar la borsade treball «irregular» ni les condicions econòmiques ni de salubritat en què es trobatot aquest col·lectiu de persones, qüestió molt preocupant per les seves connotacionstant ètiques com legals.

Pel que fa a la mobilitat interprovincial, és a dir, a les entrades de treballadors afiliatsa altres províncies i a les sortides de treballadors afiliats a les Balears cap a altres pro-víncies de l’Estat, segons les dades de l’Observatori Permanent de la Immigració refe-rents a l’1 de gener del 2000, s’hauria detectat una arribada de 14.785 treballadorsestrangers en situació d’alta laboral realitzada a altres províncies i que treballarien ala nostra comunitat. Al mateix temps, també 16.099 treballadors estrangers donatsd’alta laboral a les Balears haurien partit a fer feina a altres províncies de l’Estat.D’acord amb la data de referència, suposaria una disminució neta de 1.314 treballa-dors estrangers.

10. Butlletí de Conjuntura Laboral, abril 2003. Observatori Laboral. Conselleria de Treball.

Any 1996 14.578Any 1997Any 1998 24.074 9.496 65,1

Any 1999 34.031 9.957 41,4

Any 2000 44.994 10.963 32,2Any 2001 56.455 11.461 25,5Any 2002 63.289 6.834 12,1

Font: INEM-SOIB


Any 1998 7,86Any 1999 9,56Any 2000 11,8Any 2001 15,18

Any 2002 18,79




98


Aquest indicador també estaria influït pels immigrants estrangers que haguessin par-tit a altres països o tornat al seu país d’origen, informació sobre la qual, ara per ara,no hi ha dades.

En conjunt, aquest flux net (sortida>entrada durant l’any 1999) de les illes cap a l’ex-terior suposaria un moviment immigratori interior que haurà d’esser observat ambdeteniment. Cal assenyalar que dels contractes registrats durant l’any 2002 de tots elstreballadors de les Balears, el 16,8% corresponen a treballadors residents a altrescomunitats autònomes,11 per la qual cosa hi ha moviments interns que, com ja s’hacomentat, també s’observen pel que fa als treballadors estrangers, que anirien cer-cant millors oportunitats de feina a altres indrets o simplement a causa de l’efecteestacional que es corroboraria per l’observació de les variacions mensuals de les afi-liacions dels treballadors estrangers a la Seguretat Social, que són molt més accen-tuades que les variacions del col·lectiu total de treballadors afiliats (veg. figura 3.3).

Un tercer aspecte del mercat de treball és el que fa referència als demandants defeina a les oficines de l’INEM-SOIB. Són persones que en el moment de registrar-seestan en situació d’atur, tot i que pot haver-hi treballadors que encara que facin feinavulguin canviar de lloc de treball. És, per tant, un indicador que ens aproxima a la rea-litat de l’atur del col·lectiu d’estrangers en situació regular.

Les demandes de feina que sol·liciten els treballadors estrangers de les Balears esxifren, pel que fa al primer semestre del 2003, en 42.425, que comparades amb les delprimer semestre del 2002 (32.687 demandes), suposarien un increment interanual(03/02) del 29,8%. La taxa d’increment del període anterior (02/01) va tenir un aug-ment del 47,3% amb 22.188 demandes de feina. En tot cas, els creixements són moltdestacats i superiors als observats per les afiliacions i contractes.

-201

Figura 3.3% variacions mensuals de les afiliacions a la Seguretat Social

% v

ar. a

nu

al

-15

-10

-5

0

5

10

15

20

25

període gener 2000 - gener 2003

2 3 4

A) Tots règims % incr. mensual B) Estrangers % incr. mensual

5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 32 33 34 35 36 37 38 39 40 41 42 43 44 45 46 47 48 49 50


11. OBSERVATORI LABORAL DEL SOIB. La mobilitat laboral a Balears. Palma: Conselleria de Treball iFormació del Govern de les Illes Balears, 2002.

99

En total, les demandes de feina dels treballadors estrangers registrades durant l’any2002 varen esser 69.668.

Detallant la situació en què es troben els demandants de feina estrangers durant elsegon trimestre de l’any 2002, s’observa que el 23,3% són treballadors amb contrac-te, el 13,8% perceben subsidi i el 62,8% no reben cap prestació. Durant el primersemestre del 2003 les dades, que corresponen a la mitjana, indiquen que el 23,4%tenen contracte, el 19,8% percep subsidi i el 56,9% no té cap percepció. Per tant,mostraria una certa millora qualitativa de les condicions dels estrangers demandantsde feina, tot i haver-ne augmentat el nombre.

Aquestes dades exposades sobre l’atur dels immigrants estrangers a les illes mostrenun increment en el nombre de demandes de feina, i també que els creixements sónmolt alts, així com una precarietat important en la situació dels demandants, atès queel 57% no cobra cap subsidi.

En resum, les dades globals del mercat de treball de les illes indiquen una participa-ció cada vegada més important de les persones estrangeres tant en l’afiliació a laSeguretat Social com en els contractes registrats, com a conseqüència de l’arribada denous immigrants, tot i que podria observar-se simultàniament una mobilitat interior(sortides>entrades?) d’estrangers de o cap a altres indrets de l’Estat espanyol que esfa necessari conèixer per poder avaluar la dimensió del mercat de treball des de l’òp-tica del fenomen migratori.

3. BALANÇ ECONÒMIC DE LA IMMIGRACIÓ A LES BALEARS.APROXIMACIÓ A L’ANY 2001

Per donar una visió més completa i exacta del fenomen immigratori a les nostres illes,cal contemplar, encara que només sigui fent-ne una aproximació, la repercussió eco-nòmica resultant que, des del punt de vista de les aportacions realitzades i de lesprestacions rebudes, ha duit a terme el col·lectiu d’immigrants (veg. quadre 3.7).

2001 %

Ingressos 93.055.250 100Despeses 56.582.989 60,8Diferència 36.472.261 39,2

Ingressos: Agència Tributària, Dept. d'Informàtica Tributària. Madrid

Tresoreria de la Seguretat Social

Inem - www/seguridad social.es

Conselleria de Benestar Social. Pla atenció immigració 2001

Estimació població afectada segons enquestes realitazades 2002 i estimacions P. Salvà

Quadre 3.7Balanç econòmic de la immigració a les Balears

* Dades en euros

Despeses: Memòria Insalud 2001. Direcció Territorial Balears

Conselleria d'Educació i Cultura. Publicació dades 1999-2003

Font:


100


Els ingressos que els immigrants residents han aportat a l’Estat es poden quantificar,pel que fa a l’any 2001, en 93,05 milions d’euros i integren els impostos referents a larenda de les persones físiques, l’impost de valor afegit liquidat i l’impost de societats.Així mateix, també s’inclou l’estimació feta de les aportacions duites a terme a laSeguretat Social pels immigrants i empresaris que els han contractat.

L’aproximació a les despeses que l’Estat ha realitzat per atendre els immigrants,també durant el 2001, es poden quantificar en una xifra estimada de 56,58 milionsd’euros, que correspon a la valoració que ha suposat l’atenció sanitària, l’atencióescolar, el pla d’atenció social i el pagament dels subsidis d’atur.

El balanç té un saldo positiu de 36,47 milions d’euros, xifra que representa el 39,2% deltotal d’ingressos. Per tant, aquesta primera estimació ens mostra que els immigrantsaporten, en conjunt, a l’Estat més diners dels que aquest destina per atendre’ls.

Cal fer algunes observacions a les xifres presentades:

1. La població immigrant que aporta ingressos públics és la que està en situaciólegalitzada. Així, s’ha de suposar que la població que utilitza els serveispúblics, d’escola i atenció sanitària, és molt més àmplia i es refereix a tota lapoblació immigrant.

2. Les estimacions no han pogut incloure el cost de les oficines d’immigració ales illes. També s’ha d’observar, per contra, que l’estimació duita a termesobre les liquidacions a la Seguretat Social s’ha fet amb la hipòtesi de con-templar com a base de cotització el salari mínim per a tots els treballadors.

3. L’aproximació a la població immigrant que ha utilitzat els serveis públics s’hainferit de la informació obtenguda de les enquestes practicades durant l’any2002.

L’efecte resultant, tot i que les hipòtesis formulades ho són als nivells mínims, si s’ha-gués pogut corregir el biaix que presenten les anteriors observacions, molt proba-blement faria augmentar l’estimació del superàvit total.

D’aquesta aproximació cal extreure les apreciacions següents:

• La immigració a les illes suposa, per als comptes públics, una aportació netade recursos econòmics a les administracions.

• Des d’aquesta òptica, els immigrants que van regularitzant la seva situació is’incorporen al mercat de treball contribueixen a millorar el balanç econòmicpresentat.

• Presumiblement, el col·lectiu d’immigrants aporta a la Seguretat Social unsingressos que, en la mesura que aquestes persones decidesquin retornar alspaïsos d’origen, no tendran l’equivalent contraprestació a les seves pensionsen un futur.

En l’àmbit de l’Estat espanyol i fent referència a estimacions practicades l’any 1998,el balanç econòmic que va realitzar l’Institut d’Estudis sobre Migracions de la

101

Universitat Pontifícia de Comillas,12 era també força positiu. El superàvit es va quan-tificar, aquell any, en el 55,8% dels ingressos.

4. CONCLUSIONS GENERALS DELS ASPECTES ECONÒMICS

Es pot afirmar, pel que fa a l’any 2002, que l’eix principal de motivació de les migra-cions estrangeres a les illes és majoritàriament de caràcter econòmic, tal com homanifesten el 83% i el 48% de les persones immigrants de països del Sud i del Nord,respectivament. Així mateix, la motivació residencial abasta el 52% dels immigrantsvenguts del Nord. Cal observar que els dos perfils, Sud i Nord, corresponen a doscorrents de procedències: països pobres i països rics.

Del Sud, només el 65% de les persones vengudes han millorat els seus ingressos, toti que el 32% no superen el nivell del sou mínim legal. Gairebé el mateix percentatgede persones, el 33,7%, manifesta que no té cap tipus de contracte. S’observa, també,que en el moment de la consulta, els mesos de juny i juliol, aproximadament el 20%de les persones enquestades no estarien treballant, justament en temporada alta enquè la taxa d’atur, a les illes, se situava al voltant del 4,3. Tot i això, més de dos ter-ços dels immigrants envien remeses de diners als seus països i quasi el 16% n’envia enespècie, tèxtils bàsicament. També es recull que més del 51% dels immigrants nopaguen impostos. Un percentatge semblant, el 51,5%, no contesta a la pregunta desi paga la Seguretat Social. Amb tot, la gran majoria, el 85%, volen quedar-se defini-tivament. Una cinquena part fa més de cinc anys que viu a les illes i només el 14,3%pensen dur la seva família.

El retrat del Nord mostra un perfil sensiblement diferent. El 67% són assalariats i el30% correspon a immigració empresarial o professional. Només un 13% de la immi-gració laboral té uns ingressos per sota dels sis-cents euros mensuals. I quasi l’1,5%manifesta que no té cap tipus de contracte. El 3,8% de les persones consultades diuque no té feina. Cal assenyalar que la mostra d’aquest col·lectiu es va dur a termedurant els mesos de desembre i gener, moment en què la taxa d’atur de la comunitatse situava en el 9%. S’observa que només el 5% dels immigrants laborals envia reme-ses de diners als seus països. Les inversions empresarials a les illes han estat motivadesmajoritàriament, en un 67%, perquè hi ha unes expectatives favorables de mercat.Quasi el 83% paga impostos, mentre que únicament el 51% estaria d’alta a laSeguretat Social. Comentari a part s’ha de fer de la immigració estrangera residencialdel Nord, dels quals el 69% diuen que tenen ingressos entre 1.000 i 3.000 euros i quemés d’una tercera part rep transferències dels seus països d’origen. En conjunt, el63% dels immigrants del Nord han realitzat inversions immobiliàries a les Balears. Atot això s’ha d’afegir que el 71% dels consultats volen quedar per sempre aquí, quequasi el 79% fa més de cinc anys que viu a les illes i que la gran majoria de personesimmigrants que tenen una propietat la volen seguir conservant.

El mercat de treball de les Balears es troba força influït per les immigracions d’es-trangers. La seva participació en el total de les afiliacions a la Seguretat Social ha pas-sat del 6,64% de l’any 1999 al 9,96% del 2002. Durant aquest any, per primera vega-da, les afiliacions d’estrangers han permès que el creixement del total d’afiliacions ales illes no fos negatiu. També, per primer cop durant aquest any, les afiliacions d’im-migrants del Sud han igualat les afiliacions dels immigrants del Nord.

Es planteja la hipòtesi, que no s’ha pogut confirmar, d’una destacada mobilitat inter-provincial de treballadors immigrants estrangers, segons la informació obtenguda de

12. ALEMANY, J.M. [et al.] «Inmigración. Una realidad en España». A: Seminario de investigación para lapaz. Centro Pignatelli. Departamento de Cultura. Gobierno de Aragón, 2002, pàg. 211.


102


l’any 1999 (únic any disponible), que va suposar una sortida neta d’aquests treballa-dors cap a d’altres indrets de l’Estat equivalent al 3,86% d’afiliacions d’estrangers ala Seguretat Social. En aquest sentit i pel que fa al període 2000-2002, l’efecte esta-cional maig-octubre que s’observa és molt més pronunciat per al col·lectiu d’immi-grants estrangers afiliats que per al conjunt d’afiliacions.

També els contractes dels treballadors estrangers han passat del 7,86% del total del’any 1998 al 18,8% del 2002. S’ha d’observar que el total de contractes registrats ales Balears a tots els treballadors ja mostren creixements negatius durant els dosdarrers anys.

Els totals de contractes i afiliacions presenten, al llarg dels últims quatre anys (1999-2002), signes d’alentiment en els seus creixements, i fins i tot els contractes unaevolució negativa durant els anys 2001 i 2002. Aquestes magnituds referents als tre-balladors estrangers, tot i tenir uns increments molt destacats, experimenten unamoderació dels seus creixements.

L’estimació que s’ha fet del balanç econòmic que suposa la repercussió econòmica dela immigració estrangera, des d’una òptica estrictament pública i referent a l’any2001, permet opinar que a les Balears el total dels fluxos migratoris dóna com a resul-tat un clar superàvit que es pot avaluar en el 39% dels ingressos recaptats. Aquestsuperàvit podria anar augmentant si es normalitzàs la situació legal dels treballadorsestrangers. També queda per plantejar la hipòtesi, en la mesura que es confirmàs elretorn de treballadors estrangers als seus països d’origen o a d’altres països, que lesaportacions fetes a la Seguretat Social no tendran l’equivalent prestació de les sevespensions en el futur.

Capítol 4Els drets fonamentals dels immigrants

1. EL DRET A LA SALUT

1.1. INTRODUCCIÓ

Les persones que, empeses per una vida que no és vida, decideixen deixar la sevaterra i la seva família i emigrar, solen esser persones joves i, en general, podem pre-sumir que gaudeixen de bona salut. En cas d’estar malaltes, segurament no podrienplantejar-se l’aventura imposada d’emigrar. També, habitualment, són personessanes les estrangeres del Nord que elegeixen les illes per treballar o residir.

També podem presumir que un nombre tan elevat de persones, arribades en pocsanys, plantegen un repte al sistema sanitari de les illes, perquè un dia o l’altre s’hiadrecen en demanda d’atenció sanitària. Més que per les malalties que puguin haverportat del seu país d’origen, per les males condicions de vida que es veuen obligadesa patir aquí mateix i perquè és llei de vida que un dia o l’altre la salut es trenqui inecessitem tots atenció sanitària.

Com a persones, els immigrants estrangers tenen entre els seus drets fonamentals elde la salut. Com respon el sistema sanitari balear a la seva demanda i quina incidèn-cia tenen els fluxos migratoris en el sistema públic de salut de les illes, són els temesque tractam en aquest capítol.

El Pla integral d’atenció a la immigració de les Illes Balears, entre els objectius gene-rals, fixa el de garantir als immigrants l’assistència sanitària.1 Aquest objectiu es com-pleta amb els objectius específics següents:

- Proporcionar informació adient de la normalitat burocràtica i administrativaals immigrants.

- Facilitar l’accés a l’assistència sanitària als nouvinguts sense recursos.- Millorar les condicions de vida digna del col·lectiu immigrant implicant-hi les

associacions d’immigrants.- Formació continuada dels professionals.2

La proposta d’inversió feta per assolir els objectius esmentats era de 14.920.000 pes-setes (89.671 euros) durant el període 2001-2004, que representa sols l’1,05% deltotal pressupostat per dur endavant el Pla integral.3

1. Vegeu l’objectiu 10 del Pla integral d’atenció a la immigració de les Illes Balears (Conselleria de BenestarSocial del Govern de les Illes Balears, 2000).2. Pla integral d’atenció a la immigració de les Illes Balears, p. 45 i 46. Es pot trobar el desplegament mésespecificat del Pla a les pàgines 57 i 58.3. Op. cit., p. 67.

103


104


L’objectiu, en definitiva, és el de la normalització de l’atenció sanitària dels immi-grants, amb la difusió dels circuits d’entrada al sistema sanitari, tant pel que fa al per-sonal de la xarxa sanitària com als mateixos immigrants, amb la finalitat que les per-sones immigrades siguin incloses en el Pla de salut, perquè els seus objectius de salutcoincideixen amb els de la població autòctona en general.

1.2. L’ATENCIÓ SANITÀRIA DELS IMMIGRANTS ESTRANGERS DES DEL PUNT DE

VISTA LEGAL4

Abans d’iniciar el tema que ens ocupa, cal distingir des de l’inici entre immigrantsestrangers regularitzats i estrangers sense papers.

D’una banda, als primers se’ls aplica el que la Llei 4/1986, de 25 d’abril, Llei generalde sanitat, diu al paràgraf 2 de l’article 1: «Son titulares del derecho a la proteccióny a la atención sanitaria todos los españoles y los ciudadanos extranjeros que tenganestablecida su residencia en el territorio nacional.»

D’altra banda, als irregulars se’ls aplica el que la Llei 4/2000 (Lodyle) diu a l’article 14,paràgraf 3: «Los extranjeros, cualquiera que sea su situación administrativa, tienenderecho a los servicios y prestaciones sociales básicas.»

Entre les prestacions socials bàsiques a què les persones immigrants estrangerestenen dret, cal fer esment de l’atenció sanitària, que trobam regulada a l’article 12de la Llei Orgànica 4/2000 sobre drets i llibertats dels estrangers a Espanya i la sevaintegració social:

« 1. Los extranjeros que se encuentren en España inscritos en el padrón del munici-pio en el que residan habitualmente tienen derecho a la asistencia sanitaria en lasmismas condiciones que los españoles.» 2. Los extranjeros que se encuentren en España tienen derecho a la asistencia sani-taria pública de urgencia ante la contracción de enfermedades graves o accidentes,cualquiera que sea su causa, y a la continuidad de dicha atención hasta la situaciónde alta médica.» 3. Los extranjeros menores de dieciocho años que se encuentren en España tienenderecho a la asistencia sanitaria en las mismas condiciones que los españoles.» 4. Las extranjeras embarazadas que se encuentren en España tendrán derecho a laasistencia sanitaria durante el embarazo, parto y postparto.»

Cal assenyalar que ni la Llei Orgànica 8/2000, de 22 de desembre, que reforma l’an-terior, ni el Reglament executiu de la Llei d’estrangeria, de juliol del 2001, no modi-fiquen l’article anterior.

D’acord amb l’article 3.2 de la Llei 4/2000, abans esmentada, la normativa fins aracontemplada sobre assistència sanitària s’ha d’interpretar d’acord amb la DeclaracióUniversal dels Drets Humans i amb els tractats i els acords internacionals subscrits perEspanya. En aquest sentit, cal fer esment dels articles 1 i 3 de l’Instrument deRatificació del Conveni per a la Protecció dels drets humans i per a la dignitat de l’és-ser humà pel que fa a les aplicacions de la Biologia i la Medicina, vigent des de l’1 degener del 2000,5 i de les recomanacions contingudes en un projecte de l’AssembleaParlamentària del Consell d’Europa: «La Asamblea estima que el derecho a la salud,ligado al acceso a las prestaciones sanitarias, es un derecho humano fundamental y

4. Atès que les competències en matèria de salut varen esser transferides al Govern de la comunitat autò-noma l’1 de gener del 2002, el que aquí es diu de l’ib-Salut s’ha d’entendre referit sovint a l’INSALUD.5. Conveni aprovat a Oviedo el 4 d’abril del 1997 i ratificat per Espanya l’11 de gener del 1998. Vegeu-loa <http://3ws.tuportal.com/convenio_consejo_europa.htm>.

105

universal que debe, asimismo, aplicarse a todas las categorías de población, entre lasque se encuentran los inmigrantes, los refugiados y las personas desplazadas.»6

De la mateixa manera, cal tenir ben present el Reial Decret 1088/1989, de 8 de setem-bre, que estén la cobertura de l’assistència sanitària de la Seguretat Social a les per-sones sense prou recursos econòmics.7

Pel que fa al règim específic per als estrangers menors d’edat, vegeu la Llei Orgànica1/1996, de 15 de gener, de protecció jurídica del menor, de modificació del Codi Civili de la Llei d’enjudiciament civil.8

D’una lectura acurada de tota la legislació indicada, podem deduir que l’únic requisit legal-ment exigible, doncs, per acreditar el dret a l’assistència sanitària és el d’estar empadronat.

Per empadronar, un ajuntament sols està obligat a comprovar si la persona que hosol·licita resideix efectivament a la localitat, sense importar-li, perquè no té cap relle-vància per a l’Administració local, la situació administrativa –regular o irregular– dela persona immigrant. El Padró esdevé d’aquesta manera la via per garantir a la per-sona immigrant estrangera l’accés a l’atenció sanitària, és a dir, al sistema sanitaripúblic que l’ib-Salut gestiona a les illes.

Les vies habituals d’accés són l’afiliació i l’alta en algun dels règims de la SeguretatSocial, en el cas d’immigrants treballadors per compte propi o per compte d’altri, coma assalariats i cotitzants, i en el cas de les persones immigrants estrangeres sense recur-sos, mitjançant la sol·licitud, i l’atorgament posterior, de la targeta sanitària (TSI).

Conjunturalment i extraordinària, les persones immigrants estrangeres han estat ate-ses pels serveis públics de salut, tant als centres d’atenció primària com als hospitals,malgrat que no tenguessin TSI en virtut dels preceptes de la Llei 4/2000, ja esmentats,i, abans, per donar compliment al que preceptuava la Llei 1/1996.9

Com que la via per a l’alta de les persones immigrants estrangeres en algun delsrègims de la Seguretat Social no difereix de la de la resta dels ciutadans espanyols,sols ens ocupam del que la TSI suposa com a via habitual i generalitzada d’accés a lesprestacions sanitàries per als immigrants estrangers que no treballen i, en conse-qüència, no estan d’alta a la Seguretat Social o que, a més de no treballar ni estard’alta, es troben sense recursos per subsistir.

1.3. LA TARGETA SANITÀRIA INDIVIDUAL (TSI)10

1.3.1. Què és la TSI i com s’obté la targeta sanitària?

La targeta sanitària és un document que dóna i acredita l’accés de la persona que n’éstitular a l’assistència sanitària pública i gratuïta de les illes. Les persones immigrants

6. GÁMEZ, Elena; GALINDO, José-Pelayo [et al.]. «La atención al inmigrante: del aluvión a la solución razonable». Documentos semFYC, núm. 17, 2001, p. 15.7. Publicat al BOE núm. 216, de 9 de setembre del 1989.8. Publicada al BOE de 17 de gener del 2001.9. Vegeu, per exemple, la Circular de l’INSALUD, de 4 de juny del 1997, sobre atenció sanitària a les per-sones sense recursos. En aquest sentit, cal notar la diferència entre les instruccions de l’INSALUD, que, amés de tractar la casuística més habitual o de més dubtosa interpretació, forcen fins i tot la interpretacióde la llei per donar cobertura sanitària a tots els que la necessiten, i la concepció molt més estricta de l’INSS,per al qual sols és resident aquell que reuneix tota la documentació reglamentària, sense cap altre tipusde consideració, amb la qual cosa no ha admès, com a residents, les persones estrangeres sense la totali-tat de la documentació exigida.10. Les dades d’aquest apartat ens han estat facilitades per l’ib-Salut de Mallorca i de les delegacions deMenorca i Eivissa. A partir d’aquestes dades hem elaborat classificacions i derivacions.


106


estrangeres, abans, quan volien obtenir la TSI, havien de presentar davant l’ib-Salutla documentació següent:

a) Certificat de residència, expedit per la Delegació del Govern.b) Certificació de recursos, expedida per la Conselleria d’Hisenda. c) Sol·licitud de TSI a l’ib-Salut, amb aportació de la documentació adient.

Des de fa poc més d’un any i mig, el certificat de residència s’ha substituït per und’empadronament i el de recursos per una declaració jurada de la persona sol·licitant.No cal dir que s’ha facilitat la paperassa, en benefici dels peticionaris.

Un cop rebuda la sol·licitud, l’ib-Salut la processa i quinzenalment tramet les peti-cions a l’Institut Nacional de la Seguretat Social (INSS), que comprova si les personessol·licitants estan ja d’alta en algun règim del sistema de la Seguretat Social per evi-tar duplicitats. Un cop feta aquesta labor de control i seguiment, reconeix el dret ala prestació i tramet la documentació a la Direcció Provincial de la Tresoreria de laSeguretat Social, que assigna el número d’afiliació a cada titular (procés que incom-prensiblement acostuma a ajornar-se de mig any a nou mesos). Finalment, es notifi-ca l’atorgament de la TSI a la persona peticionària.

Cal dir que l’assistència sanitària resta garantida des de la data de la sol·licitud. Totesles persones esdevenen titulars d’una TSI, però no del dret a l’assistència sanitària.

Com a peculiaritat que cal tenir en compte, no podem oblidar que una targeta sani-tària pot esser, i de fet sovint ho és, compartida per més d’una persona immigrant,malgrat que, fins i tot per definició, sigui de caràcter individual.

1.3.2. La targeta sanitària individual a Mallorca. El pes de les personesestrangeres que disposen de TSI

A Mallorca, el 31 de desembre del 2002, 679.792 persones eren titulars de la targetasanitària individual (TSI), de les quals 342.276 residien a Palma i la resta, 337.516, alspobles de la Part Forana. Pel que fa al nombre de persones estrangeres que, aixímateix, gaudien dels beneficis derivats de la targeta sanitària en aquesta mateixadata, segons dades facilitades pel departament corresponent de l’ib-Salut deMallorca eren 45.078, de les quals 11.673 eren estrangeres sense recursos (S/R) (el25,90%) i, la resta, 33.405 persones estrangeres que estaven d’alta, i cotitzaven, al sis-tema de la Seguretat Social (A/R). Per tant, les persones estrangeres amb TSI repre-sentaven el 6,63% de totes les que gaudien d’aquest benefici a Mallorca.

L’evolució seguida durant els darrers anys (veg. quadre 4.2) ens mostra que el 2001 i el2002 disminueix el nombre d’estrangers cotitzants i augmenta el dels sense recursos.

Quadre 4.1Estrangers amb targeta sanitària individual a les Balears (31.12.02)

Població total amb TSI Estrangers amb TSI

Nombre Nombre %

Mallorca 679.792 45.078 6,63Menorca 78.193 4.879 6,23Pitiüses 107.726 10.777 10,00

Total 865.711 60.734 7,01

* En el cas de Mallorca i Menorca no es contabilitzen les persones estrangeres, la sol·licitud de les quals no s’ha resolt,malgrat que rebin assistència sanitària quan la necessiten

Font: elaboració pròpia

Quadre 4.2 Evolució del nombre de persones estrangeres amb TSI

Cotitzants Totals

TSI any TSI acumulades Any Dades acumulades Any Acumulats31.12.1999 22 22 12.780 12.780 12.802 12.802

31.12.2000 402 424 5.791 18.571 6.193 18.995

31.12.2001 2.028 2.452 7.655 26.226 9.683 28.678

31.12.2002 9.221 11.673 7.179 33.405 16.400 45.078

* Les del quadre precedent, són dades referents al 31 de desembre de cada any. La xifra del 1999 és acumulada

Font: Conselleria de Sanitat i Consum. Ib-Salut

Quadre 4.3Relació de municipis amb major nombre de titulars estrangers de TSI

Nombre d’estrangers amb TSI

Inca 269Calvià 203Son Servera 174

Sense recursos

107

Segurament, la raó que explica aquesta tendència que s’ha assenyalat anteriormentés el fet que la Conselleria de Salut i Consum del Govern de les Illes Balears, un copassumides les transferències en matèria de salut, s’ha mostrat més benèvola amb lessol·licituds de TSI i no ha exigit de manera tan estricta com l’INSALUD ho feia abans,la documentació indicada. Actualment, n’hi ha prou amb el certificat d’empadrona-ment i una declaració jurada presencial, amb còpia del passaport, per obtenir-la.

L’increment del nombre de sol·licituds s’accentua durant els mesos següents del 2003,sobretot per la via del reagrupament familiar. Així, el 27.05.03, segons l’ib-Salut, lesdades ens mostren que el total acumulat dels beneficiaris de la TSI sense recursos vaesser de 17.049, cosa que representa un augment en cinc mesos de 5.376, mentre queel total acumulat de cotitzants era de 37.911, amb un augment en el mateix períodede sols 4.506 altes. Ambdues categories donaven lloc a un nombre total de 54.960 titulars de la TSI, amb un augment en els esmentats cinc mesos de 9.882 per-sones. Entre el 31.12.99 i el 31.12.02, l’increment de les TSI va esser de 33.405 perso-nes, xifra que representa un augment del 286,17%.

Les informacions sobre el nombre de TSI provenen, d’una banda, de les dades de lessol·licituds dels estrangers fetes fins al 30.09.02 que l’ib-Salut de les Balears havia pro-cessat, i de l’altra, dels resultats d’una mostra aleatòria d’entre les poc més de 5.000 sol·licituds que en aquell moment encara eren pendents d’informatitzar i quel’ib-Salut va posar a la nostra disposició. Aquesta darrera tasca de recerca, feta al llargdel primer trimestre del 2003 pels integrants de l’equip d’investigació d’aquesta obra,va abastar una mostra de 1.356 peticions, que representaven un poc més del 27% detotes les demandes formulades per estrangers per obtenir la TSI.

1.3.2.1. Les sol·licituds d’estrangers de la TSI segons les dades informatitza-des de l’ib-Salut

El 30 de setembre del 2002, data que correspon a les últimes dades desagregades ques’han aconseguit, els titulars estrangers de TSI eren 32.880, dels quals 16.283 (el49,5%) eren homes i el 50,5% dones. D’entre tots, el 10,81% (3.555 persones) tenienmenys de 18 anys, el 60,50% dels quals eren fills d’immigrants sense recursos (S/R).

D’entre els 32.880 titulars estrangers de TSI, el 80,3% es trobaven afiliats i d’alta al siste-ma de la Seguretat Social espanyola com a cotitzants o beneficiaris, mentre que el 19,7%restant (6.477 persones) eren immigrants sense recursos (3.482 dones i 2.995 homes), elsquals, ateses les nacionalitats d’origen, provenen majoritàriament de països empobritsd’Àfrica, Llatinoamèrica i Àsia i/o de països pobres de l’Est europeu, més que del Nordindustrialitzat.

Pitiüses 107.726 10.777 10,00

Total 865.711 60.734 7,01




Cotitzants Totals


31.12.2000 402 424 5.791 18.571 6.193 18.995

31.12.2001 2.028 2.452 7.655 26.226 9.683 28.678

31.12.2002 9.221 11.673 7.179 33.405 16.400 45.078





Inca 269Calvià 203Son Servera 174Manacor 159Alcúdia 122Llucmajor 117Muro 113Artà 97Binissalem 95Sa Pobla 57Total 1.406


Quadre 4.4Sol·licituds per nacionalitats d’origen més importants

Nombre de sol·licituds de TSIArgentina 433Equador 293Colòmbia 166Uruguai 87Marroc 60Bolívia 46Bulgària 43Romania 38Xile 35Ucraïna 12Rússia 12Polònia 10Brasil 10Veneçuela 9Nigèria 5Total 1.259

Sense recursos



108


Taula 4.1Nombre de titulars de TSI per nacionalitats per ordre

del nombre de sol·licituds

Nombre de sol·licituds

Marroc 4.419Alemanya 3.632Gran Bretanya i Irlanda 3.360Colòmbia 3.350Equador 3.006Argentina 2.361França 1.151Itàlia 709Cuba 676Bulgària 557Països Baixos 501Xina 500Xile 464Senegal 460República Dominicana 449Suècia 439Bèlgica 436Perú 409Uruguai 389Nigèria 375

L’anàlisi dels migrants titulars de la TSI segons la seva procedència geogràfica ensmostra que 29 països de procedència abasten 29.786 sol·licituds d’un total de 32.880,cosa que representa el 90,59% dels titulars. La classificació per ordre decreixent delnombre de titulars de la TSI ens fa evident que els cinc primers llocs en importànciasón ocupats pel Marroc, Alemanya, el Regne Unit, Colòmbia i l’Equador, països quecorresponen als de major presència d’immigrants tant del Nord com del Sud (veg.figura 4.1.).

Cal ressaltar un canvi de la situació que fins fa poc presentava un cert equilibri entreles persones estrangeres arribades des del Nord i des del Sud. Ara aquest equilibri s’hatrencat i predomina la immigració provinent dels països empobrits, tendència ques’accentua progressivament atès que la darrera immigració és del Sud, més concreta-ment sud-americana (veg. taula 4.1).

Figura 4.2Sol·licituds de TSI per estat civil.

Mallorca (mostra de l'equip)

Fadrins/es58%

Casat/da35%

Vidu/a3%

Divorciat/separat3%

No contesten1%

Figura 4.1

Sol·licituds de TSI segons nacionalitat. Mallorca (31.12.2002)

0

50

100

Arg

enti

na

Equ

ado

r

Co

lòm

bia

Uru

gu

ai

Mar

roc

Bu

lgàr

ia

Filip

ines

Bèl

gic

a

Ucr

aïn

a

Rú

ssia

Polò

nia

Bra

sil

Nig

èria

150

200

250

300

350

400

450

500

Ale

man

ya

Gra

n Br

etan

ya i

Irla

nda

Fran

ça

Itàl

ia

Cu

ba

Païs

os

Bai

xos

Xin

a

Xile

Sen

egal

Rep

. Do

min

ican

a

Suèc

ia

Perú

Port

ug

al

Alg

èria

Mal

i

Ro

man

iaFont: elaboració pròpia


continua

109

Pel que fa a la distribució geogràfica dels immigrants estrangers sense recursos aMallorca, les dades ens mostren que el 70,60% (4.573 persones) d’aquests immigrantss’ubiquen a Palma, mentre que el 29,39% (1.904 immigrants) es troben distribuïts perdiversos pobles de la Part Forana de Mallorca. Nou municipis de la Part Forana (veg.quadre 4.3) concentren el 73,84% de les targetes sanitàries, d’entre els quals desta-quen Inca, Calvià, Son Servera, Manacor, Alcúdia i Llucmajor.

1.3.2.2. L’anàlisi de les característiques dels immigrants estrangers peticio-naris de la TSI segons la mostra de les dades no informatitzades de l’ib-Salut

L’anàlisi de la mostra de les dades de l’ib-Salut no informatitzades dels peticionarisestrangers de la TSI realitzada per l’equip de recerca correspon bàsicament a lesdarreres onades d’immigrants estrangers arribats a l’illa. De manera general, es con-firmen algunes de les característiques derivades de les dades, fins ara ofertes, obten-gudes dels arxius informàtics de l’ib-Salut. A partir de les 1.356 sol·licituds analitza-des i pel que fa a la composició per sexes dels sol·licitants, es pot observar que 567

Gran Bretanya i Irlanda 3.360Colòmbia 3.350Equador 3.006Argentina 2.361França 1.151Itàlia 709Cuba 676Bulgària 557Països Baixos 501Xina 500Xile 464Senegal 460República Dominicana 449Suècia 439Bèlgica 436Perú 409Uruguai 389Nigèria 375Portugal 374Brasil 303Argèlia 286Mali 274Filipines 254Rumania 192Polònia 189Ucraïna 148Rússia 123

Total 29.786

Font: elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l'ib-Salut

Taula 4.2Informe sobre el servei de mediació per al lloguer

d’habitatges a immigrants, 2001

Persones allotjades 37 País d'origen

Dones 9 Marroc 24

Homes 24 República de Ghana 2

Menors d'edat 4 Colòmbia 11

Sa Pobla 12

Santa Margalida 7

Directament 148 Manacor 7

Serveis socials 53 Felanitx 4

Intercessors culturals 25 Alcúdia 4

Altres 10 Inca 2

Muro 1

MABB

Font: Conselleria de Benestar Social

Persones ateses 214 Poblacions

Com arriben al servei?

Mitjana d'edat 28

Preu mitjà del lloguer 421,57 € (70.143 PTA)


Quadre 4.1Estrangers amb targeta sanitària individual a les Balears (31.12.02)

Població total amb TSI Estrangers amb TSI

Nombre Nombre %

Mallorca 679.792 45.078 6,63Menorca 78.193 4.879 6,23Pitiüses 107.726 10.777 10,00

Total 865.711 60.734 7,01




Cotitzants Totals


31.12.2000 402 424 5.791 18.571 6.193 18.995

31.12.2001 2.028 2.452 7.655 26.226 9.683 28.678

31.12.2002 9.221 11.673 7.179 33.405 16.400 45.078





Inca 269Calvià 203Son Servera 174Manacor 159Alcúdia 122Llucmajor 117Muro 113Artà 97Binissalem 95Sa Pobla 57Total 1.406




Sense recursos

110


eren d’homes (41,81%) i 789 eren de dones (58,19%). La distribució per edats d’a-quests nous peticionaris de TSI ens mostra un clar predomini de demandes de perso-nes amb edats entre els 26 i els 64 anys, que concentren més de la meitat del totalanalitzat (53,61%). Els segueixen els adults joves, entre 15 i 25 anys, que representenel 24,85%. Aquests dos grups d’edats corresponen a la migració laboral, mentre queels efectes de la reunificació familiar es reflecteixen en la importància que assoleixenels peticionaris joves d’entre 0 i 14 anys, que representen el 19,54% del total, la qualcosa suposa un notable augment d’infants que necessitaran assistència sanitària.Finalment, cal assenyalar l’escassa importància relativa de peticionaris grans, que solssuposen un 1,99% del total de la mostra estudiada.

L’anàlisi de l’estat civil dels peticionaris de la TSI també ens dóna pistes sobre els per-fils dominants. D’aquesta manera, es constata que els fadrins representen el 57,81%(784 peticionaris), seguits pels casats, que constitueixen el 35,39% (480 peticionaris),mentre que les altres categories presenten percentatges més baixos.11 S’observa,doncs, una clara majoria de fadrins, la qual cosa no significa que els nuclis familiarssiguin d’un sol membre. De fet, nombroses dones, que es declaren mares fadrines,tenen fills, i nebots i/o altres parents, al seu càrrec. Així mateix, encara que en pro-porció molt més baixa, hom pot constatar el fet contrari. Hi ha persones estrangeresque declaren estar casades, però constitueixen un nucli familiar monopersonal.D’entre els fadrins hem de tenir en compte els infants nascuts a l’illa un cop la marehavia arribat ja a Mallorca. En principi, conserven la nacionalitat de la mare o delspares, encara que a moltes estadístiques figuren com a ciutadans del Regned’Espanya (veg. figura 4.2).

Si atenem el nombre de membres que conformen la unitat familiar del peticionari,dominen els constituïts per un sol membre (377 peticionaris), que representen el27,80%. Els segueixen en importància els de dos membres (209/15,41%), tres mem-bres (182/13,42%) i quatre membres (105/7,74%), mentre que els de cinc o més mem-bres són el 8,11% (110 casos). Destaca l’elevat nombre de persones que no contestenaquesta característica (373 persones/27,50%).

La classificació per nacionalitats d’origen (veg. quadre 4.4) de les persones que hansol·licitat la TSI mostra el domini absolut dels que han arribat del Sud.

Figura 4.2Sol·licituds de TSI per estat civil.


Fadrins/es58%

Casat/da35%

Vidu/a3%

Divorciat/separat3%

No contesten1%

Figura 4.1

Sol·licituds de TSI segons nacionalitat. Mallorca (31.12.2002)

0

50

100

Arg

enti

na

Equ

ado

r

Co

lòm

bia

Uru

gu

ai

Mar

roc

Bu

lgàr

ia

Filip

ines

Bèl

gic

a

Ucr

aïn

a

Rú

ssia

Polò

nia

Bra

sil

Nig

èria

150

200

250

300

350

400

450

500A

lem

anya

Gra

n Br

etan

ya i

Irla

nda

Fran

ça

Itàl

ia

Cu

ba

Païs

os

Bai

xos

Xin

a

Xile

Sen

egal

Rep

. Do

min

ican

a

Suèc

ia

Perú

Port

ug

al

Alg

èria

Mal

i

Ro

man

ia



11. Hi va haver 34 peticions de vidus (2,50%) i 40 de divorciats/separats (2,94%). 18 persones no contestenla qüestió sobre el seu estat civil (1,32%).

111

Al llarg de l’any 2002 i, sobretot, durant els darrers mesos d’aquest període es cons-tata un clar predomini de la immigració llatinoamericana. Els esdeveniments del’Argentina, per exemple, han estat decisius per a l’augment de la immigració arri-bada a les illes des d’aquell país. Més enllà de la mostra realitzada per l’equip, fontsde l’ib-Salut avancen unes magnituds provisionals que confirmen definitivament elcaràcter llatinoamericà de la immigració recent. En efecte, d’un total de 6.003 sol·lici-tuds, gairebé 5.322 corresponen a cinc països d’origen. Els quatre primers són de l’à-rea llatinoamericana: Colòmbia (2.345 sol·licituds), Equador (1.621 sol·licituds),Argentina (980 sol·licituds) i Xile (190 sol·licituds), seguits del Marroc (186 sol·licituds).5.449 sol·licituds, que representen el 90,77% del total, són d’immigrants procedentsde l’Amèrica del Sud, mentre que els països de l’Europa de l’Est representen el 5,41%i els d’Àfrica el 3,81%. Cal finalment assenyalar l’aparició de nacionalitats que no esconstataven entre els titulars de la TSI fins al 30.09.02 i que corresponen a personesprovinents de països com Algèria (6), Mèxic (5) i/o Txèquia (5) (veg. figura 4.3).

Manacor 159Alcúdia 122Llucmajor 117Muro 113Artà 97Binissalem 95Sa Pobla 57Total 1.406





Figura 4.4

Alumnat estranger per àrees de procedència.

Figura 4.3Nacionalitats d’origen més importants dels sol·licitants de TSI.


0

50

100

Arg

enti

na

Equ

ado

r

Co

lòm

bia

Uru

gu

ai

Mar

roc

Bo

lívia

Bu

lgàr

ia

Ro

man

ia

Xile

Ucr

aïn

a

Rú

ssia

Polò

nia

Bra

sil

Ven

eçu

ela

Nig

èria

150

200

250

300

350

400

450

500



112


D’altra banda, els resultats de la mostra realitzada sobre els peticionaris estrangersde TSI ens permeten observar un repartiment més equilibrat per a tot el territoriillenc, a més de confirmar Inca com a lloc on es concentra un nombre important d’im-migrants. Del total de les 1.356 sol·licituds analitzades, 704 corresponen al municipide Palma, cosa que representa el 51,92%, mentre que de les 652 restants, el 48,08%corresponen als diferents municipis que constitueixen la denominada Part Forana deMallorca. De les 652 targetes sanitàries individuals concedides als pobles, un 61,35%corresponen a peticionaris residents a deu poblacions (veg. quadre 4.5).

Pel que fa a l’anàlisi dels ingressos o renda anual declarats a l’imprès de sol·licitud de la TSI, sols 799 estrangers que es trobaven en edat laboral l’emplenaren (veg. quadre 4.6). Cal assenyalar que a pesar que la casella que fa referència alsingressos ha d’estar complimentada, de fet l’ib-Salut no l’exigeix. Malgrat que homno consigni els ingressos mensuals, la sol·licitud no es desestima per aquest motiu. Apartir de les dades aportades per les persones estrangeres que han complimentat l’esmentat requisit, podem observar que més del 43% dels sol·licitants declaren quan-titats inferiors a 500 euros anuals, i que assoleixen percentatges menys elevats els queassenyalen ingressos superiors als cinc mil euros anuals. Per altra part, el 23,52% deltotal declaren que no tenen cap tipus d’ingressos.

Quadre 4.5Nous peticionaris de TSI per municipis

Nombre de peticionaris

Inca 182Calvià 37Son Servera 10Manacor 9Alcúdia 46Llucmajor 48Muro 21Sa Pobla 19Artà 15Binissalem 13

Total 400

Quadre 4.6Ingressos o renda anual declarada en les sol·licituds de TSI

Quantitats en euros Nombre de sol·licituds %

0 188 23,52<500 162 20,28

500-1.000 107 13,401.000-2.000 37 4,642.000-5.000 49 6,13

5.000-10.000 94 11,76>10.000 40 5,00

No ho saben 122 15,27Total 799 100,00

Quadre 4.7Població total titular i beneficiaris estrangers amb TSI a Menorca

Total població TSI Estrangers TSI

Nombre Nombre % TSI població total % increment

2000 71.114 1.326 1,862001 75.070 2.730 3,64 1052002 78.193 4.879 6,12 75


Quadre 4.8Titulars estrangers de TSI segons els principals països

de procedència a Menorca

Nombre estrangers amb TSI

Equador 643Colòmbia 245Argentina 189






Total 400



0 188 23,52<500 162 20,28

500-1.000 107 13,401.000-2.000 37 4,642.000-5.000 49 6,13

5.000-10.000 94 11,76>10.000 40 5,00

No ho saben 122 15,27Total 799 100,00




2000 71.114 1.326 1,86



113

1.3.3. La targeta sanitària a Menorca

El 31 de desembre del 2002 hi havia a Menorca 78.193 persones que eren titulars dela targeta sanitària (TSI). Segons les dades facilitades pel departament de l’ib-Salut deMenorca, 4.879 eren titulars de nacionalitat estrangera, xifra que representa el6,12% del total de beneficiaris de targeta sanitària.

L’evolució, en augment, dels beneficiaris estrangers de la TSI durant els darrers anysha estat ben remarcable, tot i que s’ha d’assenyalar que no ha estat tan acceleradacom la d’Eivissa i que, en nombres absoluts, l’arribada d’immigrants estrangers haestat molt més baixa, encara que proporcional a les possibilitats laborals de l’illa.Cal observar que s’ha triplicat amb escreix el nombre de titulars de TSI, amb aug-ments anuals que superen el 105% (anys 2001/2000) i el 75% (anys 2002/2001) (veg. quadre 4.7).

El perfil dels titulars estrangers de TSI a Menorca, segons les dades del 31 de desembre del 2002, ens mostra, en primer lloc, un cert equilibri en la composicióper sexes. Del total dels 4.789 sol·licitants, 2.397 eren homes (50,05%) i 2.392 dones(49,95%). Pel que fa a les edats, el 93,88% corresponen a edats adultes entre 19 i64 anys, mentre que els joves de 18 i menys anys representen el 5,72% i els estran-gers d’edats de 65 i més anys sols el 0,40% del total dels estrangers amb TSI. Ambrelació a la classificació entre titulars estrangers amb recursos i sense recursos, elsprimers eren 3.753 (76,93%), dels quals 3.370 estan d’alta a la Seguretat Social coma cotitzants i la resta com a pensionistes. El 23,08% restant són titulars de la TSIsense recursos. Dels 1.126 immigrants estrangers sense recursos titulars de targetessanitàries 1.024 són adults (521 homes i 605 dones), mentre que la resta, 102 per-sones, són menors. Pel que fa a la seva procedència geogràfica (veg. quadre 4.8),hom pot apreciar un predomini absolut de les persones immigrants provinents deLlatinoamèrica i també que no figura cap país del Nord, la qual cosa suposa que laimmigració cap a Menorca dels darrers dos anys és quasi totalment originària del Sud.

Llucmajor 48Muro 21Sa Pobla 19Artà 15Binissalem 13

Total 400



0 188 23,52<500 162 20,28

500-1.000 107 13,401.000-2.000 37 4,642.000-5.000 49 6,13

5.000-10.000 94 11,76>10.000 40 5,00

No ho saben 122 15,27Total 799 100,00




2000 71.114 1.326 1,862001 75.070 2.730 3,64 1052002 78.193 4.879 6,12 75





Equador 643Colòmbia 245Argentina 189Bolívia 104Marroc 68Cuba 17Espanya 16Uruguai 15Brasil 11Perú 10

Total 1.138







Total 400



0 188 23,52<500 162 20,28

500-1.000 107 13,401.000-2.000 37 4,642.000-5.000 49 6,13

5.000-10.000 94 11,76>10.000 40 5,00

No ho saben 122 15,27Total 799 100,00




2000 71.114 1.326 1,862001 75.070 2.730 3,64 1052002 78.193 4.879 6,12 75





Equador 643Colòmbia 245Argentina 189Bolívia 104Marroc 68Cuba 17Espanya 16Uruguai 15Brasil 11Perú 10

Total 1.138





114


Quant a la distribució geogràfica a Menorca, és la zona de llevant la que concentraprop de les dues terceres parts de la població estrangera immigrada que acut als cen-tres de salut en demanda d’atenció sanitària. A la zona centre, la seva presència ésquasi testimonial, mentre que la resta de titulars estrangers de TSI, una tercera partaproximadament, són atesos a la zona de ponent (veg. quadre 4.9).

1.3.4. La targeta sanitària a les Pitiüses

A Eivissa i Formentera, 107.726 persones eren titulars de la targeta sanitària (TSI) el31 de desembre del 2002. Les persones estrangeres, segons dades facilitades peldepartament de l’ib-Salut d’Eivissa, eren 10.777, de les quals 8.598 tenien la TSI deforma definitiva i 2.179 n’eren beneficiàries provisionals. Els estrangers amb TSIrepresentaven, doncs, el 10% del total dels titulars de TSI .

L’evolució dels darrers anys ha estat molt important a les Pitiüses, atès que quasi s’hatriplicat amb un any, del 2000 al 2001. D’altra banda, els titulars i beneficiaris estran-gers de TSI s’han triplicat amb escreix de bell nou, si hom té en compte els titulars,definitius i provisionals, el 31 de desembre del 2002 respecte a la mateixa data del’any anterior (veg. quadre 4.10).

El perfil dels titulars estrangers de TSI a les Pitiüses el 31.12.02 presentava una distri-bució per sexes en la qual els homes constituïen el 50,72% (4.361 titulars) i les donesel 49,23% (4.237 titulars). De manera semblant a Menorca, hom pot observar l’equi-libri que hi ha entre homes i dones.

D’entre els 10.777 estrangers titulars de la TSI, cal distingir entre els que estan d’altaa la Seguretat Social, com a cotitzants o pensionistes, i els que sols són titulars de laTSI perquè són persones sense recursos. Els primers, els que tenen recursos, amb una

Quadre 4.9Distribució geogràfica dels estrangers amb TSI a Menorca

Zona llevant Zona ponent Zona centre

Immigr. estrangers s/residents titulars TSI 69,89 22,64 7,46

Immigr. estrangers menors titulars TSI 67,51 28,1 4,37

Immigr. estrangers pensionistes + 65 anys 73,68 26,31 __


Quadre 4.10Població titular i beneficiaris estrangers amb TSI a les Pitiüses


Nombre Nombre % població total % increment

31.12.2000 97.916 1.301 1,32

31.12.2001 101.968 3.658 3,58 181,16

31.12.2002 107.726 10.777 10,00 194,61


Quadre 4.11Distribució dels titulars estrangers de TSI a Eivissa i Formentera

Àrees Eivissa Formentera

Nombre % Nombre %

Nord 3.640 44,17 220 61,45

Sud 4.600 55,83 138 38,55

Total 8.240 100,00 358 100,00


Quadre 4.12Atenció sanitària a immigrants estrangers. Son Dureta (Mallorca)*

Total immigrantsestrangers atesos

% Amb SeguretatSocial

Sense SeguretatSocial

Per malaltia 3.235 74,25

Per accident 980 22,49

Per agressions 142 3,26

Total 4.357 100 2.011 2.346

% total 46,16 53,84

* Mostra realitzada durant els mesos de juliol i agost del 2002Font: elaboració pròpia

Quadre 4.13Atenció en centres de salut. Pediatria. Estrangers atesos a Mallorca*

CS s'Escorxador CS Son Ferriol










31.12.2000 97.916 1.301 1,32

31.12.2001 101.968 3.658 3,58 181,16

31.12.2002 107.726 10.777 10,00 194,61




Nombre % Nombre %

Nord 3.640 44,17 220 61,45

Sud 4.600 55,83 138 38,55

Total 8.240 100,00 358 100,00



Total immigrants % Amb Seguretat Sense Seguretat

115

xifra de 7.360 estrangers, assolien el 68,29%, mentre que els titulars estrangers senserecursos eren 3.417, xifra que representava un 31,71% del total global dels titularsestrangers amb TSI. Aquests darrers es distribuïen en 1.238 estrangers titulars senserecursos (inclosos els menors d’edat) i 3.417 estrangers sense recursos i sense TSI, peròatesos provisionalment.

Quant als principals països de procedència dels titulars definitius de TSI, cal destacardiferències entre les illes d’Eivissa i Formentera. Mentre que a Eivissa són liderats pelsprocedents del Marroc i l’Equador, a Formentera destaquen els alemanys, seguits pelsmarroquins. També s’han d’assenyalar diferències amb relació al pes de les dues gransàrees de procedència dels titulars estrangers de TSI entre les dues illes que conformenles Pitiüses. Així, Eivissa registra un major percentatge de persones procedents de paï-sos del Sud, mentre que la relació és inversa en el cas de Formentera, on predominenels titulars de TSI procedents de països del Nord (veg. quadre 4.11).

D’aquesta manera, es pot concloure que la immigració estrangera és originària depaïsos empobrits del Sud en un 55,69%, mentre que les nacions del Nord han estat elpunt de sortida del 44,31% dels estrangers i immigrants residents a Eivissa. Pel que faa Formentera, la proporció és totalment diversa. La petita de les Pitiüses rep el61,45% dels immigrants de l’àrea del Nord, mentre que la gent arribada des del Sudrepresenta sols el 38,55%.

La distribució de les persones estrangeres entre les dues Pitiüses mostra que el95,84% (8.240 persones) viuen a Eivissa, mentre que els 358 titulars restants ho fan aFormentera (4,16%).12 La distribució percentual és semblant en el cas de les personesestrangeres titulars de TSI sense recursos. El 95,64% es concentra a l’illa eivissenca i el4,36% a Formentera.

1.3.5. La visió global en l’àmbit de les Balears amb relació als estrangers titu-lars de TSI

De les dades relatives als estrangers titulars de TSI a les illes se’n dedueixen algunesconclusions principals, d’entre les quals destacam:

1. Eivissa i Formentera són les illes amb un nombre proporcional més elevat depersones estrangeres amb TSI, ja que representen el 10% dels beneficiaris dela targeta sanitària, mentre que a Mallorca representen el 6,63% i a Menorcael 6,12%.

2. De la mateixa manera, Eivissa ofereix el percentatge més elevat de persones










31.12.2000 97.916 1.301 1,32

31.12.2001 101.968 3.658 3,58 181,16

31.12.2002 107.726 10.777 10,00 194,61




Nombre % Nombre %

Nord 3.640 44,17 220 61,45

Sud 4.600 55,83 138 38,55

Total 8.240 100,00 358 100,00









Total 4.357 100 2.011 2.346

% total 46,16 53,84




Total pacients atesos 451 1.649

Total estrangers no comunitaris 54 7

Total nins 31

Total nines 23

Atesos amb cartilla Seguretat Social 17

Atesos en vitut de lleis 1/96 o 4/2000 37

Atesos amb cita prèvia 37

Atesos per urgències 17

Principals nacionalitats d'origen

Equador 16

Colòmbia 14

Argentina 6

Bolívia 6

* Dates de la mostra: de l'1 de maig al 30 de juny del 2002. Edat dels pacients: <14 anysFont: elaboració pròpia

12. El cas de Formentera és paradigmàtic i el lloc ideal com a laboratori d’observació del fenomen migra-tori. Dia 14.05.03 constaven empadronats 7.795 habitants, un 28,2% dels quals eren estrangers, originarisde 43 nacionalitats diverses, englobades a les àrees següents: 1.707 del Nord (77,68%) i 491 del Sud(22,32%). Font: Ajuntament de Formentera.


116


estrangeres amb TSI sense recursos (el 31,70% del total), mentre que a Menorcaels sense recursos constitueixen el 23,51%, a Mallorca el 19,70% i a Formenteranomés el 8,66%.

Si aquestes dades són indicatives de concentració immigratòria i de necessitatde serveis –i nosaltres així ho pensam–, pot deduir-se fàcilment que és unapoblació que grava amb major incidència tant les prestacions sanitàries, alscentres de salut i a l’Hospital de Can Misses, com les del sistema educatiu, l’ha-bitatge i, en general, les prestacions de serveis socials i del personal que lesgestiona.

3. A Mallorca, la immigració no és cosa d’homes. Més de la meitat de les perso-nes arribades que han sol·licitat la TSI són dones. Predomina, doncs, la immi-gració femenina sobre la masculina (un 58,18% són dones), la qual cosa avalala tendència que les dades processades de l’ib-Salut ja suggerien.

A Eivissa i a Menorca, les dades reflecteixen percentatges quasi idèntics entrehomes i dones, que es reparteixen el protagonisme migratori a parts iguals.

4. Quan parlam d’immigrants estrangers sense recursos (S/R) encara es confirmamés la feminització. Les dones representen el 53,76% del col·lectiu total enaquesta situació.

5. Un cop d’ull a les dades més recents sobre TSI amb relació als principals paï-sos de procedència ens fan evident que la crescuda immigratòria, i la pobla-ció immigrada conseqüent, és llatinoamericana: el 90,77% provenen d’aque-lles contrades, seguits, a molta distància, per persones del Magrib (Marroc).

El mateix passa a Menorca, amb un liderat clar dels equatorians, seguits a dis-tància pels colombians i els argentins.

A les Pitiüses, en canvi, les illes ofereixen un panorama ben diferent. A Eivissa,hom pot afirmar que la immigració entre el Sud i el Nord estava, el 31.12.02,quasi equilibrada. Si atenem les cinc principals nacions d’origen, 3.628 immi-grants provenen del Sud i 3.224 del Nord. Mentrestant, a Formentera es dónaun clar predomini de la immigració del Nord sobre el Sud, si miram els qua-tre principals països de procedència.

6. Els grans nuclis urbans –Inca i, sobretot, Palma– concentren la majoria de per-sones nouvingudes.

7. El quadre sobre l’evolució del nombre de persones estrangeres amb TSI (veg.quadre 4.1.7) demostra que l’any 2000 es va produir l’acceleració de les xifresd’immigrants estrangers arribats a les Balears, i que va esser durant el 2002quan el seu nombre es va duplicar.

1.4. L’ACCESSIBILITAT DE LES PERSONES IMMIGRANTS ESTRANGERES AL SISTEMA

SANITARI PÚBLIC

Un sistema sanitari públic no té gaire sentit si no és accessible a tots els qui hi tenendret. L’accessibilitat del sistema està directament relacionada amb la universalitat, l’e-quitat, la igualtat i la utilitat que el sistema públic de salut vol donar i oferir. El siste-

117

ma ha d’estar organitzat de tal manera que sigui eficaç al màxim, la qual cosa impli-ca, com a pressupòsits, l’accessibilitat fàcil a l’organització sanitària i l’equitat en lacobertura que dispensa a tots els qui n’acrediten el dret.13

Malgrat la rotunditat de les afirmacions legals indicades a l’apartat segon, són nom-broses les dificultats pràctiques que impedeixen o, almenys, dificulten seriosamentl’accessibilitat de les persones immigrants estrangeres al sistema sanitari públic de lesilles, sobretot de les provinents de països extracomunitaris o del Sud empobrit.

Les dificultats que observam tenen la causa, fonamentalment, en:

a) L’actual organització sanitària de l’atenció primària o secundària;b) Certes característiques dels mateixos immigrants.

Entre les dificultats, destacam:

1. L’increment de la població que demanda atenció sanitària i, en conseqüència, dela població que s’ha d’atendre. Cal assenyalar que:

a) L’increment es produeix sense planificació ni acceptació prèvies dels profes-sionals metges, d’infermeria o d’administració.

b) L’augment genera, entre el personal dels centres d’atenció primària i d’ur-gències de secundària, la percepció que es tracta de persones sense dret aatenció sanitària, que els suposen un treball que excedeix les quotes oficial-ment assignades i que, malgrat tot, han d’atendre obligatòriament, sense captipus de reconeixement per part de l’ib-Salut, ni econòmic ni administratiu.

c) L’augment de treball, de temps i de material sanitari no es veu compensatamb un increment proporcional de recursos per part de l’ib-Salut, que semblaignorar la situació i confia que les xarxes assistencials dels consells o dels ajun-taments minorin les conseqüències derivades de l’augment de la demandasanitària. D’aquesta manera, es manté una política d’alliberar els recursos capa altres situacions o col·lectius que l’ib-Salut considera prioritaris.

2. La situació administrativa dels immigrants irregulars.

La situació derivada d’haver entrat sense papers, i de continuar en situació irregular,fa que moltes persones immigrades defugin el contacte amb les administracionspúbliques per la por que tenen a esser identificades, localitzades i expulsades.

La persona immigrant no es refia, perquè la vida anterior l’ha escalivada o perquè noli és fàcil entendre que la seva irregularitat –que és sols una situació administrativa– noté res a veure amb el dret a obtenir i gaudir, almenys, de les prestacions sanitàries bàsi-ques.

Moltes persones immigrades estrangeres del Sud o de països empobrits mai no hantengut cap contacte amb un sistema de salut al seu país d’origen, pel simple fet queallà no n’hi ha cap. És per aquest motiu que:

a) Desconeixen les exigències administratives que se’n deriven, com ara l’horarid’atenció, per exemple.

b) No saben com funciona el sistema sanitari illenc.c) No comprenen el perquè dels requisits administratius que se’ls exigeix i es

perden en allò que consideren circuits burocràtics complexos, malgrat que,per a una persona illenca o per a una immigrada del Nord, es tracti d’exi-gències senzilles i, d’alguna manera, lògiques.


13. GÁMEZ, Elena; GALINDO, José-Pelayo [et al.]. «La atención al inmigrante: del aluvión a la soluciónrazonable». Documentos semFYC, núm. 17, 2001, p. 18 i següents.

118


3. Les identitats culturals diverses.

Els patrons culturals, els hàbits, les tradicions, els costums, les actituds –en una parau-la, el ventall de factors que configuren la identitat personal i col·lectiva– de les per-sones immigrants res no tenen en comú amb la nostra identitat.

Les religions diverses com a font d’ètica –preceptes i prohibicions– condicionen lesactituds davant la vida, la mort, la salut… Els sistemes lògics, els esquemes mentals,els mites, els tabús, les pors ancestrals de la dona americana o africana, per exemple,són absolutament enigmàtics i desconeguts per als professionals sanitaris que els ate-nen. Aquesta circumstància pot fer impossible la comunicació efectiva i real, i no solsaparent, i condicionar l’èxit o el fracàs del tractament.

Esdevé impossible una atenció sanitària de qualitat si no s’estableixen ponts queunesquin els abismes culturals que ara pateixen tant els metges i la resta de personalsanitari com els pacients immigrants estrangers, sobretot del Sud.

Potser l’organització, per als professionals sanitaris, de cursos d’antropologia sobre lesprincipals identitats culturals de les persones nouvingudes i de cursos d’orientació pera persones immigrades sobre les pràctiques de salut, podria esser adient i profitosa.

4. La diversitat lingüística.

El desconeixement del català i del castellà per part de molts immigrants i, sovint, dellengües universals com l’anglès, per ambdues parts, fa difícil una atenció sanitària dequalitat.

La incomunicació interpersonal, que sempre és un inconvenient important a l’hora deconviure, esdevé, a més, un risc molt greu a l’hora de l’atenció i de la prestació sani-tària. De fet, és un escull sovint insalvable en el moment d’explicar la simptomatolo-gia al metge i, per part dels professionals de la salut, d’explicar al pacient qualsevolteràpia, dieta, contraindicació, etc.

Salvant la intimitat personal, s’hauria d’integrar una quota suficient d’intèrprets–mediadors– a les plantilles de l’ib-Salut per superar aquesta dificultat. Pensam queha arribat l’hora de plantejar-ho seriosament.

5. Els condicionaments econòmics, socials i laborals.

Un altre cop és, aquesta, una dificultat que sobretot condiciona els immigrants eco-nòmics de pobles empobrits, de manera especial durant els primers temps, immedia-tament posteriors a la seva arribada entre nosaltres.

Efectivament, molts d’aquests immigrants porten sobre si mateixos les conseqüènciesd’anys de misèria i pobresa que els han empès i obligat a deixar la seva terra. Són per-sones culturalment empobrides, amb mancances alimentàries habituals i que, aquí,sovint, viuen amuntegades en llars/dormitori, mal alimentades o amb règims alimen-taris totalment diferents als nostres i en pitjors condicions higièniques, per la dificul-tat de trobar cases de lloguer, dignes i assequibles, i, especialment, perquè pateixenatur o, si més no, precarietat extrema en l’ocupació.

Precisament és la precarietat laboral una causa freqüent per no acudir al centremèdic durant els horaris habituals (atès que si s’absenten del treball, fins i tot amb

119

permís, corren el risc de perdre’l definitivament i d’esser substituïts per altres immi-grants que esperen l’oportunitat d’ocupar-se), a més de la por a esser expulsats, elsque es troben indocumentats.14

D’altra banda, les condicions d’habitatge i d’alimentació poden enviar en orris unconjunt de prescripcions i de tractaments mèdics. S’imposa establir horaris més flexi-bles o els PAC, amb l’àrea d’urgències corresponent, poden suavitzar-ne les conse-qüències negatives? Més que la cita prèvia, potser un fet important és que l’horarid’atenció als pacients sigui suficient.15

Els condicionaments econòmics, d’altra banda, poden esser un impediment greu pera l’abonament, encara que parcial, de la medicació prescrita pels metges i, en defini-tiva, per a l’accés, efectiu i eficaç, a la sanitat i a la salut.16

1.5. L’ATENCIÓ SANITÀRIA DE LES PERSONES IMMIGRANTS ESTRANGERES A

MALLORCA, MENORCA I EIVISSA I FORMENTERA

1.5.1. L’atenció sanitària a Mallorca

A Mallorca no hi va haver sort a l’hora de trobar col·laboració a les àrees d’atencióprimària i secundària, malgrat que des de l’equip directiu de l’ib-Salut se’ns haviaautoritzat la recollida de la informació adient.

Quan l’equip va haver superat les dificultats i els malentesos ja era massa tard i noens restava temps per a una recollida de dades ni als centres de salut ni als hospitals,tal com havíem aconseguit, amb un esperit de col·laboració immillorable, tant aEivissa com a Menorca.

És per aquest motiu que sols oferim informació basada en una mostra feta al depar-tament d’urgències de l’Hospital Son Dureta i als departaments de pediatria i gine-cologia d’alguns centres de salut de Palma. Pensam que tot plegat ens dóna la ten-dència general que hom pot observar en els darrers temps.

El treball de Son Dureta es va centrar en les urgències ateses, dia a dia, a l’hospitaldurant els mesos de juliol i d’agost del 2002. Durant els 62 dies de la mostra, els ser-veis d’urgència varen atendre un total de 22.617 persones, el 19,26% de les quals –ésa dir, 4.357 persones– eren immigrants estrangers. Ens trobam davant un percentat-ge ben alt, d’un 19,26%, si consideram que el 31.12.02, segons les dades facilitadesper l’ib-Salut, la població amb dret a atenció sanitària era de 679.792 persones, i solsun 6,63% de les quals eren estrangeres immigrants. Més de la meitat dels assistits noestaven d’alta a la Seguretat Social, sinó que varen esser atesos en virtut de la targe-ta sanitària o de la normativa vigent que considera el dret universal a l’assistència,sempre que el sol·licitant es trobi empadronat. Aquesta circumstància incideix, aixímateix, en el cost de la prestació rebuda, que no es troba compensada per cotitza-cions (veg. quadre 4.12).


14. Diari de Balears, 01.02.01.15. SEGURA, Andreu. «La cita previa y la accesibilidad a la atención primaria». El País. [Madrid] (17.06.03),pàg. 36. 16. RAMOS, Maria. Perfil de morbilidad de los immigrantes económicos en Mallorca. Granada, 2000.Treball inèdit que, entre altres aspectes, resumeix la problemàtica més freqüent que l’atenció sanitària alsimmigrants causa, segons l’autora.

120


Dues terceres parts dels serveis sanitaris es prestaren per malaltia. De totes maneres,crida l’atenció l’alt percentatge d’accidents.

Pel que fa a l’àrea de pediatria, ens fonamentam en les dades obtengudes a dos cen-tres de salut de Palma, el de s’Escorxador (una sola consulta) i el de Son Ferriol, bendiferents l’un de l’altre segons la població immigrant estrangera que atenen.17 AlCentre de Salut de s’Escorxador, el nombre d’infants estrangers no comunitaris ate-sos representa el 12% del total dels atesos a pediatria durant el període analitzat,mentre que el percentatge es reduïa al 0,42% en el cas del Centre de Salut de SonFerriol (veg. quadre 4.13). Els immigrants procedents de l’Equador i de Colòmbiaconstituïen les dues nacionalitats majoritàries de procedència.

Pel que fa a les dades aconseguides a dos centres de salut de Palma,18 s’Escorxador ila Casa del Mar, també ens mostren la intensitat en el nombre de dones immigrantsestrangeres ateses al servei de ginecologia (veg. quadre 4.14). En el cas des’Escorxador, representaren el 10,80% el mes de maig i l’11,47% el mes de juny del2002 amb relació al nombre total de pacients ateses. En aquest centre, les tres pri-meres nacionalitats corresponen a l’Equador, Colòmbia i l’Argentina. Pel que fa alCentre de Salut Casa del Mar, les dones estrangeres ateses a ginecologia foren el



Nombre % Nombre %

Nord 3.640 44,17 220 61,45

Sud 4.600 55,83 138 38,55

Total 8.240 100,00 358 100,00









Total 4.357 100 2.011 2.346

% total 46,16 53,84






Total nins 31

Total nines 23






Equador 16

Colòmbia 14

Argentina 6

Bolívia 6




31.12.2000 97.916 1.301 1,32

31.12.2001 101.968 3.658 3,58 181,16

31.12.2002 107.726 10.777 10,00 194,61




Nombre % Nombre %

Nord 3.640 44,17 220 61,45

Sud 4.600 55,83 138 38,55

Total 8.240 100,00 358 100,00









Total 4.357 100 2.011 2.346

% total 46,16 53,84






Total nins 31

Total nines 23






Equador 16

Colòmbia 14

Argentina 6

Bolívia 6


17. Dates de la mostra: de l’1 de maig al 30 de juny del 2002. Edat: estrangers de menys de 14 anys.18. Dates de la mostra: de l’1 de maig al 30 de juny del 2002.

121

27,61% del total. Destaca, doncs, l’alt percentatge d’estrangeres, sobretot a la Casadel Mar, on una quarta part de les pacients ho són. La majoria d’aquestes personesvaren esser ateses basant-se en la Llei 4/2000, la qual cosa significa que són pacientsque no consten a les quotes (cupos) dels metges (del 70% al 90%, segons el mes). Calressaltar que prop del 40% van al centre sense cita prèvia, amb la distorsió laboralque aquest fet sempre ocasiona. La majoria de les pacients prové de l’Amèrica del Sudi, en concret, de tres països llatinoamericans: Colòmbia, l’Argentina i l’Equador.

1.5.2. L’atenció sanitària a Menorca19

A Menorca, les dades que vos oferim corresponen al període de dos mesos, el maig iel juny del 2002, i reflecteixen l’atenció sanitària dispensada als immigrants estran-gers a l’Àrea de Salut de Menorca, és a dir, tant a l’atenció primària com a l’especia-litzada (hospitalària). Durant els mesos de maig i de juny es varen atendre 94.731 per-sones, 66.176 a l’atenció primària i 28.555 a l’atenció especialitzada, que es dispensaa l’Hospital Verge del Toro de Maó.

D’entre les persones ateses, 2.087 eren immigrants estrangers, quantitat que repre-senta un 2,20% del total de la població atesa durant el període indicat. El 2,28%varen esser atesos als serveis d’atenció primària (1.507), mentre que a l’hospitalària laproporció és del 2,03% (580 persones).

Pel que fa al perfil dels pacients estrangers d’atenció primària (veg. quadre 4.15), esdóna un equilibri entre els dos sexes: un 50,23% d’homes i un 49,77% de dones ate-sos. Per grups d’edats, destaquen els pacients de 26 a 40 anys, que representen el38,75% del total, seguits pels de 14 a 25 anys. El 44,46% dels atesos tenien targetasanitària individual, mentre que el 55,54% restant no era titular de l’esmentada TSI.Amb cita prèvia es varen atendre el 73,32%, mentre que el 26,68% varen esser ate-sos a urgències, sense cita prèvia. Amb relació als continents i països d’origen, l’assis-


Quadre 4.14Atenció en centres de salut. Ginecologia. Estrangeres ateses a mallorca*

CS s'Escorxador CS Casa del Mar

Nombre total de pacients ateses** 584 612

Nombre pacients estrangeres ateses*** 66 169

Pacients ateses amb cartilla Seguretat Social 32 29

Pacients ateses lleis 1/96 i 4/2000 34 140

Grups d'edats

14-25 anys 19 24

26-40 anys 33 108

41-60 anys 14 37


Equador 24 27

Colòmbia 13 43

Argentina 13 28

Perú 4 8

* Dates de la mostra: de l'1 de maig al 30 de juny del 2002

** 315 al maig i 279 al juny a s'Escorxador. A la Casa del Mar 316 al maig i 296 al juny

*** Al CS s'Escorxador 34 al maig (10,80% del total) i 32 al juny (11,74% del total). Al CS Casa del Mar 77 al maig (24,37%del total) i 92 al juny (31,08 del total)


Quadre 4.15Perfil dels pacients estrangers d’atenció primària a Menorca

Nombre %

Sexe

Homes 757 50,23Dones 750 49,77Total 1.507 100,00

Edat

<14 anys 18,91De 14 a 25 anys 24,35De 26 a 40 anys 38,75De 41 a 60 anys 15,59>60 anys 2,40 Total 100,00

Amb targeta sanitària individual

Sí 670 44,46No 837 55,54Total 1.507 100,00

Caràcter de l’assistència

Amb cita prèvia 1.105 73,32Per urgències (sense cita) 402 26,68Total 1.507 100,00

Continent i país d’origen

Europa 20 1,33Àsia 12 0,80Àfrica 605 40,13Amèrica 870 57,73Oceania 0 0,00

Total 1.507 100,00

19. Cal tenir en compte que la recollida de dades coincideix amb l’inici de la temporada alta, és a dir, quecorresponen a unes dates d’activitat econòmica plena.

122


tència sanitària es va prestar a persones majoritàriament provinents del Marroc i del’Amèrica Llatina.

L’atenció primària és dispensada als centres de salut de l’illa en proporcions diverses.Durant el període estudiat –maig i juny del 2002– es varen atendre 1.507 immigrantsestrangers, amb un repartiment per centres en el qual destaca la important concen-tració al CS Dalt Sant Joan que, amb un total de 842 pacients atesos, agrupa el55,87% del total dels atesos. D’altra banda, el CS Canal Salat va atendre 552 estran-gers (36,63% del total) i el CS Dalt Es Banyer 113 pacients, xifra que representa unaquota del 7,50% dels immigrants estrangers atesos.

Cal assenyalar que les anterior dades no inclouen els serveis oferts per les vuit unitatsbàsiques sanitàries de l’Àrea de Salut de Menorca. El nombre de pacients atesos enaquestes unitats va esser de 17.865 durant el període de recollida de dades, és a dir,que l’activitat assistencial d’aquestes unitats bàsiques representa un 21,26% de l’ac-tivitat a l’atenció primària i un 15,86% de l’activitat total de l’Àrea.

D’altra banda, l’atenció hospitalària a immigrants estrangers durant els 61 dies ques’estudien va esser de 580 persones estrangeres. No hi ha dades sobre la durada del’atenció, és a dir, sobre el nombre de dies durant els quals els immigrants restareningressats a l’hospital.

41-60 anys


Equador 24 27

Colòmbia 13 43

Argentina 13 28

Perú 4 8

* Dates de la mostra: de l'1 de maig al 30 de juny del 2002

** 315 al maig i 279 al juny a s'Escorxador. A la Casa del Mar 316 al maig i 296 al juny

*** Al CS s'Escorxador 34 al maig (10,80% del total) i 32 al juny (11,74% del total). Al CS Casa del Mar 77 al maig (24,37%del total) i 92 al juny (31,08 del total)


Quadre 4.15Perfil dels pacients estrangers d’atenció primària a Menorca

Nombre %

Sexe


Edat



Sí 670 44,46No 837 55,54Total 1.507 100,00





Total 1.507 100,00


Quadre 4.16Atenció hospitalària a estrangers a les Pitiüses

Tipus d'atenció Nombre de pacients %

Urgències 1.916 17,34 del total atès

Ingressats 236 15,18 del total ingressat

Total 2.152

Font: Hospital Can Misses

123

L’impacte dels immigrants estrangers sobre el sistema de salut menorquí depassa en20 dècimes el 2% pel que fa al nombre de persones ateses.

1.5.3. L’atenció sanitària a Eivissa20

El període al qual les dades següents fan referència abasta dos mesos i mig, de l’1 demaig al 15 de juliol del 2002, i són l’expressió estadística de l’atenció sanitària dis-pensada a les persones immigrants estrangeres que acudiren tant als centres d’aten-ció primària Es Viver i Sant Antoni com a l’Hospital Can Misses (atenció hospitalària).

A l’Àrea de Salut d’Eivissa, durant el període esmentat i als centres de referència, esvaren atendre 44.293 persones, de les quals 11.046 acudiren a urgències de CanMisses i 1.554 varen esser ingressades a l’hospital. Les 31.693 que resten acudiren alscentres d’atenció primària Es Viver (19.159) i Sant Antoni (12.534). D’aquestes perso-nes, el 9,28% eren immigrants estrangers, percentatge que representa 4.110 estran-gers que reberen assistència sanitària.

Pel que fa a l’atenció hospitalària, el nombre total de pacients estrangers assistits vaesser de 2.152 persones, 1.916 de les quals ateses a urgències i la resta com a malaltsingressats. La primera tipologia, els atesos d’urgència, representa el 17,34% del totaldels atesos a Can Misses, mentre que els immigrants ingressats varen assolir el 15,18%del seu total global (veg. quadre 4.16).

El perfil dels immigrants atesos a urgències mostra un predomini dels homes(53,50%), el grup d’edat més nombrós dels quals és el que es troba entre els 26 i els40 anys (39,82%). El 61,48% acudeix sense TSI i entre els atesos dominen els europeus(53,13%) (veg. quadre 4.17). El Marroc, l’Equador i Gran Bretanya són els països ambmés presència.

Nombre %

Sexe


Edat



Sí 670 44,46No 837 55,54Total 1.507 100,00





Total 1.507 100,00


Quadre 4.16Atenció hospitalària a estrangers a les Pitiüses

Tipus d'atenció Nombre de pacients %

Urgències 1.916 17,34 del total atès

Ingressats 236 15,18 del total ingressat

Total 2.152


Quadre 4.17Perfil dels pacients estrangers atesos a urgències d’atenció

secundària a les Pitiüses

Nombre %

Sexe

Homes 1.025 53,50Dones 818 42,75No consta 70 3,75Total 1.916 100,00

Edat

<14 anys 146 7,62De 14 a 25 471 24,58De 26 a 40 763 39,82De 41 a 60 380 19,8360 anys 135 7,05No consta 21 1,10Total 1.916 100,00


Sí 738 38,52No 1.178 61,48Total 1.916 100,00


Europa 1.018 53,13

continua

20. Com en el cas de Menorca, hem de reiterar que les dades coincideixen amb els primers mesos de plenaactivitat turística de temporada alta.


124


Quadre 4.17Perfil dels pacients estrangers atesos a urgències d’atenció

secundària a les Pitiüses

Nombre %

Sexe

Homes 1.025 53,50Dones 818 42,75No consta 70 3,75Total 1.916 100,00

Edat



Sí 738 38,52No 1.178 61,48Total 1.916 100,00


Europa 1.018 53,13Àsia 24 1,25Àfrica 236 12,32Amèrica 474 24,74Oceania 5 0,26No registrat 159 8,30Total 1.916 100


Quadre 4.18Perfils dels pacients estrangers ingressats a les Pitiüses

Nombre %Sexe

Homes 108 45,76Dones 126 53,39No consta 2 0,85Total 236 100,00

Edat

<14 anys 10 4,24De 14 a 25 anys 45 19,07De 26 a 40 anys 64 27,12De 41 a 60 anys 67 28,3960 anys 48 20,34No consta 2 0,85Total 236 100,00


Sí 27 11,44No 209 88,56Total 236 100,00


Europa 138 58,48Àsia 5 2,12Àfrica 23 9,74Amèrica 42 17,80Oceania 1 0,42No registrat 27 11,44

Total 236 100,00


Quant als immigrants ingressats, dominen les dones (53,39%), els grups d’edats méssignificatius de les quals se situen entre els 41 i els 60 anys (28,39%) i entre 26 i 40anys (27,12%). La majoria dels ingressats acudeixen sense tenir TSI. El contingent mésimportant, pel que fa a l’assistència, és l’europeu (58,48%). Per nacionalitats, domi-nen els britànics, seguits dels alemanys (veg. quadre 4.18).

El pes dels immigrants estrangers que acudiren a centres d’atenció primària baixa demanera important. En total es varen atendre 1.958 persones als centres de salut EsViver i Sant Antoni. En el primer cas, les 1.160 persones representaven el 6,05% delsatesos, mentre que els 798 immigrants assistits al CS Sant Antoni signifiquen el 6,36%del total atès. La composició per sexes ens mostra el domini de les dones immigrantsestrangeres ateses, que suposen el 57,26% del total dels immigrants estrangers.L’estructura per edats dels pacients (veg. quadre 4.19) deixa veure la incidència en elgrup d’edats entre els 41 i els 60 anys, seguits dels adults joves de 26 a 40 anys.

818 42,75No consta 70 3,75Total 1.916 100,00

Edat



Sí 738 38,52No 1.178 61,48Total 1.916 100,00


Europa 1.018 53,13Àsia 24 1,25Àfrica 236 12,32Amèrica 474 24,74Oceania 5 0,26No registrat 159 8,30Total 1.916 100


Quadre 4.18Perfils dels pacients estrangers ingressats a les Pitiüses

Nombre %Sexe

Homes 108 45,76Dones 126 53,39No consta 2 0,85Total 236 100,00

Edat

<14 anys 10 4,24De 14 a 25 anys 45 19,07De 26 a 40 anys 64 27,12De 41 a 60 anys 67 28,3960 anys 48 20,34No consta 2 0,85Total 236 100,00


Sí 27 11,44No 209 88,56Total 236 100,00


Europa 138 58,48Àsia 5 2,12Àfrica 23 9,74Amèrica 42 17,80Oceania 1 0,42No registrat 27 11,44

Total 236 100,00


125

Del total dels immigrants estrangers atesos, 977 (el 49,90%) varen presentar la tar-geta sanitària individual, mentre que la resta, el 50,10%, no la tenien. Per altra part,l’anàlisi del caràcter de l’assistència21 ens mostra que sols 50 persones dels 1.160 ate-sos tenien cita prèvia (4,32%), 62 varen anar a urgències (5,34%), mentre que la granmajoria eren persones no registrades (1.048 immigrants estrangers/90,34%). Amèrica(40,45%), Europa (33,91%) i Àfrica (19,76%) són els continents més significatius. Perpaïsos de procedència, el Marroc, l’Equador i l’Argentina són el tres primers quant anombre de persones estrangeres ateses.

1.5.4. L’anàlisi de l’atenció sanitària en l’àmbit global de les Balears

La comparació interinsular només és possible entre els pacients atesos a urgències,perquè és l’únic camp en el qual disposam de dades de les tres illes. Segons les dadesdisponibles, la incidència de la immigració estrangera en el servei d’urgències repre-senta el 19,26% en el cas de Mallorca i el 17,34% en el cas d’Eivissa, mentre que a


21. Aquestes dades corresponden sols al Centre de Salut Es Viver.

Quadre 4.19Atenció primària a estrangers a les Pitiüses

Nombre d'atesos %

Centres de Salut

CS Es Viver 1.160 6,05 del total atès

CS Sant Antoni 798 6,36 del total atès

Total 1958Sexe

Homes 806 41,16Dones 1.121 57,26No consta 31 1,58Total 1.958 100,00

Edat

< 14 anys 163 8,32De 14 a 25 anys 219 11,18De 26 a 40 anys 690 35,24De 41 a 60 anys 659 33,67> 60 anys 224 11,44No consta 3 0,15Total 100,00


Sí 977 49,90No 981 50,10Total 1.958 100,00

Caràcter de l’assistència (sols CS Es Viver)Amb cita prèvia 50 4,32Per urgències 62 5,34No registrat 1.048 90,34Total 1.160 100,00


Europa 664 33,91Àsia 113 5,77Àfrica 387 19,76Amèrica 792 40,45Oceania 2 0,10Total 1.958 100,00

Font: Atenció Primària d'Eivissa

126


Menorca es dóna la proporció més baixa, de prop del 0,77%. D’aquestes dades hompot deduir:

a) L’alta proporció del pes de l’atenció sanitària a immigrants estrangers aMallorca i a Eivissa.

b) Una proporció baixa i no significativa a Menorca.c) Malgrat tot, no és un percentatge proporcional a la concentració d’immi-

grants a cada una de les illes.d) Les dones han precisat més assistència sanitària que els homes, en general.

1.6. ELS RESULTATS DE LES ENQUESTES ALS MIGRANTS AMB RELACIÓ AL DRET A

LA SALUT

Potser que, pel que fa al dret a la salut i a l’atenció sanitària, la nota més caracterís-tica dels dos grups de persones immigrades que han contestat les nostres enquestessigui que mentre que els del Sud acudeixen habitualment al sistema de salut públicade les illes, els originaris de països del Nord poden plantejar-se acudir a la sanitat pri-vada. De fet, és el que fa quasi la meitat dels enquestats.

1.6.1. L’enquesta realitzada als immigrants procedents de països menys desenvolupats (corrent Sud-Nord)

De l’anàlisi de les respostes a les enquestes realitzades a immigrants extracomunita-ris o provinents de països del Sud podem extreure que el 83% dels que han usat elsserveis sanitaris de salut es declaren satisfets de l’atenció rebuda. Un 63,9% d’aquestsimmigrants manifesta que ha necessitat assistència sanitària alguna vegada. D’entretots, el 86,2% ha acudit a l’assistència ambulatòria i el 28,1% a l’hospitalària. En eldarrer cas, la durada de l’estada hospitalària va esser d’entre un i quatre dies en el55,5% dels casos; en un 20,3%, d’entre cinc i vuit dies; en un 9,2%, d’entre nou i 15 dies i un 15% varen necessitar estades superiors als 15 dies.

La causa que va fer que sol·licitassin atenció sanitària va esser la malaltia en un 80,2%dels casos (en aquest grup s’inclou un 3,7% de dones embarassades), l’accident detreball en un 10,8% i l’accident comú en un 9,0%.

Pel que fa a les vegades que han estat atesos, un 30,1% una sola vegada; un 18,22%dues vegades; un 17,9% tres vegades; un 6,8% quatre vegades; un 4,8% cinc vega-des; mentre que un 12,2% més de cinc vegades.

Així mateix, l’enquesta s’interessava per les dificultats que les persones immigrantspoguessin haver tengut a l’hora d’esser ateses. Sobre aquesta qüestió, cal assenyalarque el 69,7% declaren que no han tengut cap dificultat en el moment d’acudir i/odemanar els serveis sanitaris. Un 30,3%, en canvi, diu que n’ha tengudes. A l’horad’esbrinar quines han patit, destaca sens dubte la derivada del desconeixement de lallengua. El 54,3% de les persones han patit dificultats per aquesta circumstància,seguida de la manca de cita prèvia en l’atenció ambulatòria –el 31,9%– i la manca detemps, que va afectar el 20,9%. En aquest punt no es concreta de qui ha estat la man-cança, si dels professionals de la sanitat per rebre’ls, dels mateixos immigrants malaltso d’ambdues parts. D’altra banda, cal assenyalar que un 26,4% esmenta dificultatsd’altra mena (no portar la documentació o la targeta sanitària), però aquests motiusens semblen inconsistents per dues raons: a) perquè l’assistència sanitària es presta idesprés, en tot cas, es demana la documentació; b) perquè a les illes precisament, id’acord amb les lleis 1/96 i 4/2000, tots els centres de salut han atès sanitàriamenttotes les persones que ho necessitaven sense exigir cap casta de targeta o document.

127

Un 93,6% dels immigrants enquestats declaren que s’adrecen al Centre de Salut quantenen problemes de salut. Un 70,2% hi accedeixen després d’haver concertat cita, laqual cosa suposa que un 29,8% va al Centre de Salut sense cita prèvia, amb tot el queaquest fet suposa de trasbalsament de la planificació diària i de sobrecàrrega de tre-ball per als professionals de la salut. Aquestes dades no quadren amb el que lesenquestes reflecteixen, perquè en unes altres preguntes de l’enquesta un 45,2%declara el seu costum d’anar a urgències directament, sense cita prèvia.

1.6.2. L’enquesta realitzada als immigrants de països desenvolupats (correntNord-Sud)

Segons les respostes a les enquestes realitzades als immigrants procedents de païsosdesenvolupats, el 95,7% dels immigrants que han necessitat assistència sanitària des-prés d’arribar i radicar-se a les illes s’han sentit ben atesos, encara que, curiosament,sols un 89,4% es declaren satisfets de l’assistència rebuda.

El 68,8% de les persones enquestades manifesten que han tengut necessitat d’assis-tència mèdica o sanitària. Ha estat ambulatòria en un 70,5% dels casos i hospitalàriaen el 13,7%. Un 15,8% ha precisat ambdós tipus d’assistència. Pel que fa a la duradahospitalària, va esser d’un a quatre dies en el 75,4% dels casos; de cinc a vuit dies enun 12,2%; d’entre nou i 15 dies en el 8,2%, i amb una permanència hospitalària supe-rior als 15 dies per al 4,2%.

La causa de l’assistència rebuda va esser la malaltia en el 79,9% dels casos, l’accidentcomú en un 17,5% i l’accident de treball per al 2,6%.

Els estrangers originaris de països comunitaris i/o desenvolupats, quan necessitenassistència sanitària, acudeixen tant al sistema públic de salut com a la sanitat priva-da. Amb aquest fet es diferencien clarament de les persones immigrades provinentsde països extracomunitaris i empobrits. Segons les respostes de l’enquesta, el 51,2%acudeixen a la sanitat pública, mentre que el 48,8% restant empra la sanitat privada.

.Sobre el nombre de cops que han estat atesos, un 24,5% declaren que una sola vega-da; l’11,3% dues vegades; un 3,8% tres vegades i un 1,9% cinc vegades o més.

Pel que fa a les dificultats que hagin hagut d’afrontar a l’hora de rebre assistència sani-tària, sols hem d’assenyalar, com passava amb la resta d’immigrants del Sud, la dificul-tat de comunicació que implica el desconeixement de la llengua, dificultat que va afec-tar el 12,5% dels qui respongueren la pregunta. No es fa esment d’altres dificultats,encara que s’indiquen dos inconvenients, com ara la manca d’amabilitat de l’estaf sani-tari (sic) i la durada interminable del temps d’espera, quan hom es troba malalt.

1.6.3. La comparació dels resultats entre les dues enquestes

Quan comparam les respostes dels dos col·lectius enquestats, Nord i Sud, és interes-sant subratllar algunes peculiaritats:

a) Els del Nord es declaren més satisfets de l’atenció sanitària rebuda que els delSud. La diferència és de més de sis punts. Semblaria lògic que els ciutadansestrangers del Nord, més acostumats al tracte amb un sistema sanitari, ésmostrassin més exigents. Però l’enquesta, que es basa en la realitat quotidia-na dels centres de salut i dels hospitals i en els professionals de la salut que


128


hem entrevistat, ens confirma que són les persones provinents de païsosempobrits les més exigents. A vegades, fins i tot estranyament exigents per aqui no sigui capaç de descobrir-ne les causes: recel davant qualsevol institu-ció, per les vegades que, durant la seva vida, han sofert abusos i enganys;voluntat de fer-se valer, farts de no veure respectats els seus drets; culturesamb un fort component masclista, sobretot quan són atesos per professio-nals-dones...

b) Les persones immigrades de països desenvolupats han necessitat més assis-tència sanitària que les del Sud (les superen en més de cinc punts). Potser,però, que aquesta dada no sigui gaire significativa, perquè la freqüència del’assistència s’ha de relacionar necessàriament amb la durada de la seva resi-dència a les illes.

c) Quant als motius que provoquen la demanda d’assistència sanitària, els per-centatges són semblants pel que fa a la malaltia, però ben diferents quan lacausa és l’accident comú o laboral: el 10,8% dels del Sud és un percentatgemolt elevat que segurament troba les seves causes en què les ocupacions sónfonamentalment manuals, a la baixa qualificació laboral, a la freqüent inex-periència laboral i en el sistema de producció per si mateix. En canvi, el 2,4%dels del Nord s’explica en el fet que les seves ocupacions habituals són de ser-veis i que, en un percentatge important, són rendistes o pensionistes.

L’accident comú, en canvi, en el concepte del qual s’inclou l’accident de tràn-sit, és molt més freqüent entre els provinents dels països del Nord.

1.7. IMMIGRACIÓ I MALALTIES

Quan es plantegen assumptes semblants al que ara analitzam, la gent pensa en elsimmigrants pobres, venguts des del Sud o dels països empobrits. Ningú no qüestionala immigració dels països desenvolupats. Els del Nord, quan estan malalts, sofreixenpatologies semblants a les nostres. Les seves malalties són una qüestió privada. Elsdels Sud, en canvi, són, directament o indirectament, acusats adesiara d’esser porta-dors de noves patologies o de ressuscitar entre nosaltres l’espectre de malalties queja consideràvem desarrelades a casa nostra.

Què hi ha de veritat o de clixé fals en aquestes impressions? La immigració estrange-ra ha suposat un increment de les malalties entre nosaltres? Els immigrants hanimportat malalties fins ara desconegudes a les Balears i n’han fet ressorgir d’antigues,que pensàvem ja eradicades de la nostra terra?

Fins i tot els mitjans de comunicació local s’han fet ressò del tema amb motiu de lapolèmica sorgida entre la presidenta del Consell Insular de Mallorca i la Conselleria deSanitat i Consum. Amb un to segurament tocat d’electoralisme, Munar afirmà queamb la immigració ressorgeixen malalties eradicades de Mallorca, i que la immigracióés la causa de l’augment de la tuberculosi als centres d’ensenyament. La Conselleriaho va desmentir immediatament i va facilitar dades sobre la incidència de la tubercu-losi respiratòria entre infants d’un a 19 anys, que va esser d’uns 150.000 alumnes a lesBalears durant els darrers anys. Pel que fa al nombre de casos, n’hi va haver 14 l’any1999, 22 el 2000, cinc el 2001 i només tres el 2002.

D’altra banda, el cap del servei d’epidemiologia afirmava que dels 150 casos de tuber-culosi respiratòria que es poden donar a les illes com a mitjana anual, només siscorresponen a persones malaltes immigrades.22

22. Diario de Mallorca, 17 de setembre del 2002, pàg. 12.

129

Una altra malaltia emergent, tant a Espanya com a Europa, és la del paludisme omalària. És una malaltia importada, perquè no existeix entre nosaltres el moscard quela transmet (Anopheles). A Espanya es va declarar eradicada l’any 1964. Avui en dia,el 60% dels casos de malària a Europa són importats pel turisme a països exòtics i el40% per la immigració, segons dades ofertes al congrés de la Sociedad Española deMedicina Tropical y Salud Internacional, que va tenir lloc el juny del 2002.

.23

No podem menysprear tampoc la incidència, no específica, del virus de la sida en lapoblació immigrada.24

Tampoc no s’han de menystenir les sospites infeccioses en les donacions de sang quehan sorgit en zones, com la nostra, amb una proporció elevada d’immigració, atèsque un donant pot esser portador d’un virus no patològic per a ell mateix, però sí pera qui el rep. En definitiva, es tracta d’imposar mesures profilàctiques i de control ade-quades.25

A més de tenir en compte els estudis que hem conegut que tracten el tema que estu-diam,26 hem mantengut entrevistes amb diversos especialistes de la Unitat deMalalties Infeccioses de Son Dureta i, com ja hem dit, amb el responsabled’Epidemiologia de la Conselleria de Sanitat i Consum. D’aquesta manera hem obten-gut les dades corresponents a l’evolució de les principals malalties contagioses durantels darrers anys.

Per encetar el tema amb el rigor adequat, caldrà tenir ben presents alguns aspectesque ens han de servir de pressupòsits i han d’il·luminar les dades que oferim totseguit.

En primer lloc, segons el concepte de salut que l’OMS va assumir el 1946, seguramentles persones immigrades, i de la mateixa manera les que conformam la societat d’a-collida, no són persones sanes. Perquè la salut, des del punt de vista de l’OrganitzacióMundial, no consisteix en l’absència de malaltia, sinó que es defineix com un estatcomplet de benestar físic, mental i social que inclou no sols el físic de la persona, sinóque, per primera vegada, implica en la definició les àrees mental i social, malgrat queautors actuals han enriquit la definició precedent, afegint-hi nous vessants. Així, pera M. Terris, la salut és «un estat de benestar físic, mental i social, amb capacitat defuncionament i no només l’absència de malaltia o afeccions».27

23. El País, 4 de juny del 2002, pàg. 29.24. La incidència de la sida ha disminuït progressivament a les Balears. El 2000, la taxa per milió d’habi-tants havia estat del 127,2, que es rebaixà durant l’any següent, el 2001, a 87,9 i que el 2002 va esser del65,3. Així i tot, és la segona taxa més alta de tot Espanya, segons les darreres dades del Centre Nacionald’Epidemiologia. Però, el factor més influent no és la immigració, sinó que les illes són una zona de vacan-ces, amb una pràctica forta del sexe i la droga, la qual cosa constitueix un factor alt de risc. D’altra banda,desconeixem si s’ha fet cap estudi sobre la infecció per VIH dels immigrants a les Balears. Maria Ramosesmenta tres experiències fetes amb immigrants a Barcelona, Itàlia i al Regne Unit, en les quals sempre elsimmigrants presentaren menys taxa d’infecció que els nacionals (RAMOS, Maria, op. cit., pàg. 6 i ElMundo/El Día de Baleares, 19.08.03, pàg. 11).25. El president de l’Associació Espanyola d’Hematologia fa poc va reconèixer a Palma que «hay preocu-pación en zonas como Palma o el Levante, con un número importantísimo de inmigrantes, que se vansumando a las donaciones de sangre, por la posibilidad de sorpresas infecciosas» (Diario de Mallorca i ElMundo/El Día de Baleares, 28.03.03, pàg. 27 i 45).26. RAMOS, Maria, op, cit.; MIQUEL, Alexandre. Situació sanitària dels immigrants extracomunitaris aMallorca. Informe 7. Palma de Mallorca: Gabinet Tècnic CCOO de les Illes Balears, 1997; DUBON, MariaLluïsa. Anàlisi territorial de les causes i els condicionaments socials de la mortalitat a Espanya, 1990-1994:El cas de les Illes Balears. Palma: UIB, Departament de Ciències de la Terra, 2000. (Tesi doctoral en dosvolums inèdits.)27. DUBON, M. Lluïsa, op. cit., pàg. 30-32.


130


Una de les conclusions de Dubon a la seva tesi (pàg. 210) és que un nivell economico-demogràfic baix mai no pot esser coincident amb baixa mortalitat, però un nivell economicodemogràfic alt no garanteix per si mateix un índex baix de mortalitat, talcom passa a les Balears. L’afirmació precedent ens suggereix que esdevé legítim trans-portar un raonament semblant al tema de la immigració i la salut. Efectivament, unnivell economicodemogràfic alt a les Balears no és cap garantia d’un índex de bonasalut dels seus habitants, sobretot d’aquells col·lectius, com l’immigrant, que méspateixen les conseqüències de viure en una societat desestructurada i farcida de des-equilibris socials.28

En segon lloc, cal tenir present, com també assenyala la Dra. Dubon quan citaLalonde, que el nivell de salut d’un col·lectiu és el resultat de la interacció de qua-tre variables: la biologia humana, el medi ambient entès com a contaminació físi-ca, química, biològica i psicosocial i sociocultural, les conductes de salut o estil devida i el sistema d’assistència sanitària. La primera és l’única que depassa les capa-citats humanes de canvi; la modificació positiva de la resta es troba al nostreabast.29

D’altra banda, si entenem la salut en el sentit clàssic de l’expressió, com a equivalenta absència de malaltia, esdevenen evidents tant el fet que la població immigrada ésun col·lectiu en general sa, com que la immigració, quan és quantitativament impor-tant com passa entre nosaltres, modifica parcialment, però de manera considerable,els perfils dels usuaris dels centres de salut. També el dels hospitals, encara que enuna proporció inferior, atès que els immigrants usen poc els recursos hospitalaris,encara que, quan ho fan, sovint és per mor de patologies més complexes que les queacostumen a presentar els pacients nadius.

Finalment, cal insistir en l’aspecte cultural, transcendental en aquest tema. En efec-te, la cultura determina la forma d’expressar i de viure la malaltia, com a problemabàsic que és per a la persona. Aquest aspecte de la qüestió sempre és veritat, peròpotser és més evident quan tractam el tema de les persones immigrades, la salut i lamalaltia.30

També cal assenyalar la presència d’altres malalties tropicals, diagnosticades i tracta-des a les illes, que inclouen tot un seguit de patologies tropicals com la malària, l’es-questosomiatosi, la teniosi, la filariosi i la parasitosi intestinal .

D’entre totes les patologies que els immigrants estrangers pateixen, les mentals sónles més nombroses, i, entre aquestes, pensam que la més significativa és la que s’a-

28. Vegeu, també, la cita textual següent: «Les Illes Balears, que a principi de segle eren una terra d’emi-gració, amb una economia prou deprimida, i darrerament han passat a gaudir d’una situació econòmicade les més afavorides, han passat, per contra, a ser un dels territoris pitjors situats quant a la mortalitat iestat de salut…», i afegeix, a les conclusions, que «són condicionants socials suficientment explicatius […]d’aquests fets un nivell educatiu relativament baix, una escassa proporció de metges col·legiats i el propidinamisme econòmic i demogràfic de la societat balear, que ve associat a una forta immigració i a unimportant grau de desestructuració o inestabilitat social. Els primers factors fan insuficient la pràctica dela medicina preventiva i de control i el segon, afavoreix estils de vida poc saludables i comportaments derisc», pàg. 222 i 255.29. DUBON, M. Lluïsa, op. cit., pàg. 34.30. «La malaltia es presenta davant els ulls de l’home […] com a quelcom que trastorna la vida, com a qual-que cosa que amenaça la seva existència i davant la qual cal una resposta. La visió de la malaltia, la sevainterpretació i la resposta adient es troben dins del quadre de coneixements, creences, costums i capacitatd’aquell ésser humà; estaran, doncs, determinats per la cultura de la societat a què pertanyi aquell home.Resumint, la Medicina forma part del complex cultural.» (Citat per MIQUEL, Alexandre, op. cit., pàg. 20,que treu la cita de YUSTE GRIJALVA, F.J. Ensayos sobre medicina preventiva y social. Madrid: AkalUniversitaria, 1982, pàg. 15).

131

nomena Síndrome d’Ulises,31 que els especialistes relacionen amb els set dols,32 queafecta els immigrants i que exigeix un tractament especialitzat que avui dispensa l’es-pecialitat que, segons els països, es denomina psicologia transcultural, etnopsiquia-tria o psiquiatria intercultural.

El tema no és gens banal, atès que el sistema mèdic i la medicina estàndard o hege-mònica atén l’individu, masculí o femení, però mai no té en compte la salut ni el con-text social del pacient, sinó només els símptomes de la malaltia.

De tot aquest assumpte, el que resta clar és:

1. Que hi ha dades que fan pensar que la presència massiva d’immigrants ha contri-buït al ressorgiment d’antigues malalties que es consideraven eradicades de les illes ia l’aparició més freqüent, en el panorama sanitari balear, del paludisme, que no potcontagiar-se –recordem-ho.

2. Que la incidència, de totes maneres, és molt poc significativa.

3. Que l’immigrant –i potser, encara més, la dona immigrant– contreu aquí malaltiesque no hauria agafat a casa seva.

4. Cal canviar els clixés i fer el pas de considerar l’immigrant com a persona que portamalalties –un prejudici amb molt poc fonament, com s’ha vist– al de la persona immi-grada malalta com a conseqüència del desarrelament, de l’estrès per aconseguirregularitzar la seva situació, pel xoc cultural patit, per l’adaptació a la nova realitatsocial i, sobretot, per haver estat condemnada a viure sense el grup o la comunitatd’origen.33

5. Tenim evidències que tant el turisme, actiu i passiu, com la immigració han contri-buït a l’augment d’algunes malalties infeccioses durant els darrers anys a les Balears,mentre que en altres indrets certes malalties han alentit el ritme en què havien dis-minuït durant els darrers anys.34

6. Hi ha un risc pràcticament nul de transmissió i contagi de les malalties importadesperquè no es donen entre nosaltres els vectors necessaris per a la seva transmissió.35

7. No és legítim associar la reaparició entre nosaltres de la tuberculosi amb la immi-gració, sinó més exactament amb les condicions de pobresa i marginació d’un nom-bre de persones pobres a les illes.36 L’amuntegament de persones en espais reduïts potesser la causa important de contagi i, en aquest sentit, molts immigrants del Sudestan condemnats a aquesta circumstància a causa de l’habitatge.

31. Síndrome descrita a Espanya pels psiquiatres del Servicio de Atención Psicopatológica y Psicosocial aInmigrantes y Refugiados (SAPPIR) de Barcelona (El País, 14 de novembre del 2000, pàg. 37). 32. Els metges defineixen el dol com el procés de reorganització i reubicació de la personalitat de l’indivi-du quan ha perdut quelcom molt significatiu per a ell. Per als immigrants les pèrdues són: 1) el contacteamb familiars i amics; 2) la llengua materna; 3) la cultura pròpia des de la qual entenia i explicava el món;4) la terra i les arrels; 5) la posició social; 6) el grup ètnic, amb el qual s’identificava i que li donava segu-retat; 7) la manca de seguretat, sovint fins i tot física, a la societat d’acollida. Vegeu, MAALOUF, Amin. Lesidentitats que maten. Barcelona: Edicions La Campana, 1999 i El País del 14 de novembre del 2000, pàg. 37, i del 26 de novembre del 2002, pàg. 34.33. Sobre el tema relació individu-grup en països d’origen d’immigració, vegeu MIQUEL, Alexandre, op.cit.Tracta, així mateix, temes tan interessants com la relació salut, cultura i xoc cultural; els models sanitaris iels sistemes mèdics i sanitaris, els conceptes de malaltia, etc.34. RAMOS, Maria, op. cit., pàg. 5 i El País, 17.10.01, pàg. 8.35. RAMOS, Maria, op. cit., pàg. 6.36. Vegeu 7 realitats socials. Illes Balears 1998. Palma: “SA NOSTRA”, Caixa de Balears, 1999. 47 p.(Quaderns Solidaris; 3) i Las condiciones de vida de la población pobre del Archipiélago Balear. Madrid: Fundación Foessa, 1998.


132


8. D’acord amb l’estudi esmentat de Maria Ramos, els immigrants econòmics repre-senten el 12% dels casos de tuberculosi de Mallorca i la taxa de prevalença de Tb enimmigrants PRB és de 23 per 100.000 habitants, és a dir, la meitat de la d’Espanya. Alseu criteri, el principal problema és el del seguiment dels pacients, atesa la seva mobi-litat. En el cas de malalties infeccioses, com ara la tuberculosi, la dificultat en el segui-ment del procés patològic comporta un risc molt greu.

1.8. LA INCIDÈNCIA DE LA IMMIGRACIÓ ESTRANGERA EN EL SISTEMA DE SALUT DE

LES BALEARS. POBLACIÓ AMB DRET A L’ASSISTÈNCIA SANITÀRIA I RECURSOS

HUMANS DISPONIBLES

L’objectiu d’aquest apartat és relacionar els canvis, en augment, de la població de lesBalears al llarg dels darrers anys amb l’evolució del nombre de recursos humans quel’Administració sanitària de les illes ha disposat per a l’atenció primària i secundària.Atès que encara no s’ha publicat la Memòria de l’ib-Salut corresponent al 2002, ensdetendrem, en concret, en les dades que van del 1998 al 2001.

Els motius del nostre interès són ben clars. En efecte, els increments que reflecteixenles dades de població i, més concretament, l’augment del nombre d’estrangers arri-bats a les illes i que són titulars de TSI, han suposat un augment important de lapoblació total amb dret a assistència sanitària, la qual cosa implica, així mateix, can-vis tant en el volum de la demanda d’atenció sanitària com en el tipus d’atenciósol·licitada.

L’augment esdevé encara més notable si tenim en compte les persones immigrantsestrangeres, en els darrers temps originàries especialment de països empobrits, queno són titulars de TSI perquè no ha estat resolta encara la seva sol·licitud o, simple-ment, perquè, malgrat que no existeixen legalment pel fet de no tenir els papers enregla, acudeixen als centres i als hospitals en cerca d’atenció, que mai no els és nega-da en compliment de les instruccions, en aquest punt, generoses de l’ib-Salut o per laqualitat ètica dels professionals de la sanitat que els atenen, tot i que saben que notendran cap tipus de reconeixement de les institucions sanitàries per fer una laborassistencial, fa uns anys esporàdica i que ara ha esdevengut habitual.

El plantejament exposat coincideix totalment amb l’estudi realitzat fa dos anys perles doctores Ángela Boqué i Mariona Ràfols, que varen estudiar els canvis poblacio-nals de Palma entre el 1997 i el 2001 i els posaren en relació: a) amb el nombre demetges de família d’atenció primària de Ciutat durant el mateix període de temps; b) amb el nombre de TSI/metge i pediatra al territori INSALUD, a les Balears i a Palma.

Atesa la claredat i eficàcia del mètode que utilitzaren i la màxima amabilitat amb quèens han cedit les dades que li donaren suport, hem volgut perllongar el seu estudifins al 31.12.02 i ampliar alhora el seu abast a les illes. Fet i fet, la nostra pretensió haesdevengut una tasca parcialment impossible perquè ningú, ni a nivell nacional niautonòmic, ens ha pogut facilitar les dades adequades.

És per aquest motiu que, tot i agrair una vegada més la seva col·laboració inestima-ble, a més d’incloure les dades que ens han cedit, intentarem dibuixar, amb puntsescapats, el panorama dels recursos sanitaris disponibles a les Balears en relació alsincrements poblacionals més recents. Durant el darrer quinquenni analitzat, la pobla-ció total amb dret a assistència ha augmentat de manera considerable a cada una deles illes que conformen la comunitat autònoma de les Illes Balears. D’aquesta mane-ra, l’augment absolut de la població amb dret a assistència a Mallorca s’ha incre-

133

mentat, entre el 1998 i el 2002, en 93.268 persones, xifra que suposa un augment deprop del 14,63%. Menorca, amb un augment de 9.726 persones, experimenta un crei-xement del 14,08%, mentre que són les Pitiüses les que han registrat els majors incre-ments. A l’illa d’Eivissa, l’increment va esser de 15.889 persones, la qual cosa implicaun creixement del 18,91%, però és Formentera, amb 1.602 noves persones amb dreta assistència, la que constata el major increment. Durant el quinquenni estudiat vaesser del 27,31% (veg. quadre 4.20).

Paral·lelament, els recursos humans disponibles per a l’atenció primària (Centres EAP)a Mallorca (veg. quadre 4.21) experimenten augments amb percentatges prou infe-riors als dels increments de la població amb dret a assistència sanitària. Si l’ib-Salut,durant el 2003, el primer any de competències sanitàries transferides, no hi ha posatsolució –i pensam que no ho ha fet–, el creixement poblacional de Mallorca és supe-rior a qualsevol dels augments indicats a les categories professionals sanitàries rela-cionades, sobretot pel que fa a auxiliars d’infermeria. Encara que sigui una categoriaa extingir, no es justifica la baixada soferta.

L’evolució dels recursos humans d’atenció primària de Mallorca al llarg del quadrien-ni 1998-2001 ens mostra que Palma va passar de 149 a 160 metges de família, xifraque indica un increment del 7,38%, mentre que a la Part Forana de Mallorca l’incre-ment va esser de 24, cosa que suposa un creixement del 17,14%. Mentrestant, hacrescut el nombre de centres de salut, la qual cosa comporta un repartiment o unaugment dels recursos sanitaris en totes les categories. L’evolució des del 1998 enspermet observar que els centres de salut han passat d’esser 33 (16 a Palma i 17 a laPart Forana) a esser 35 l’any 1999 (35 centres de salut i dues unitats bàsiques no refor-mades). L’any 2000 eren 38, amb tres centres nous, un a Binissalem (Es Raiguer), un a

Quadre 4.21Recursos humans disponibles en atenció primària. Centres EAP a Mallorca

1998 1999 2000 2001 Diferència % variació98-01

Metges família 289 294 316 324 35 12,11

Pediatres 76 77 81 85 9 11,84

Infermeres 287 292 306 323 36 12,54

Comares 34 35 33 36 2 5,88Aux. infermeria 45 44 38 43 -2 -4,44Aux. administració 122 123 128 133 11 9,02

Zeladors 54 54 56 57 3 5,55

Font: atenció primària, INSALUD

Quadre 4.22Recursos humans d’atenció primària a Menorca

1998 1999 2000* 2001 Diferència %

Personalfacultatiu 49 38

Grup A47 54 5 10,2

MIR20 19

Grup B52 53 33 165

Personalinfermeria 40 32

Grup C4 4 -28 -70

Personalsanitari 2 2

Grup D29 33 31 1550

Personal nosanitari 13 12

Grup E15 16 3 23,08

Font: Institut Nacional de la Salut. Memoria 1999, 2000, 2001. Direcció Territorial Balears. Palma de Mallorca

QUADRE 4.23Recursos humans en atenció especialitzada a Menorca

1998 1999 2001 Diferència %

Personalfacultatiu 77 69 83 6 7,79

MIR __ Grup B117


Grup C28

Personal Grup D

2000

Grup A72

132

29

Quadre 4.20Evolució de la població amb dret a assistència sanitària a les Balears*

1998 1999 2000 2001 2002 % variació98-02

Mallorca 637.510 658.043 677.014 702.122 730.778 14,63

Palma 319.181 326.993 333.925 346.720 358.462 11,23

Part Forana 318.329 331.050 343.089 355.402 372.316 16,95

Menorca 69.070 70.825 72.716 75.296 78.796 14,08

Eivissa 84.044 86.953 89.611 94.334 99.933 18,91

Formentera 5.859 5.999 6.289 6.875 7.464 27,34

Total Balears 796.483 821.820 845.630 878.627 916.968 15,12

Font: INSALUD

__




Metges família 289 294 316 324 35 12,11

Pediatres 76 77 81 85 9 11,84

Infermeres 287 292 306 323 36 12,54


Zeladors 54 54 56 57 3 5,55



1998 1999 2000* 2001 Diferència %


Grup A47 54 5 10,2

MIR20 19

Grup B52 53 33 165


Grup C4 4 -28 -70


Grup D29 33 31 1550


Grup E15 16 3 23,08


Quadre 4.20Evolució de la població amb dret a assistència sanitària a les Balears*

1998 1999 2000 2001 2002 % variació98-02

Mallorca 637.510 658.043 677.014 702.122 730.778 14,63

Palma 319.181 326.993 333.925 346.720 358.462 11,23

Part Forana 318.329 331.050 343.089 355.402 372.316 16,95

Menorca 69.070 70.825 72.716 75.296 78.796 14,08

Eivissa 84.044 86.953 89.611 94.334 99.933 18,91

Formentera 5.859 5.999 6.289 6.875 7.464 27,34

Total Balears 796.483 821.820 845.630 878.627 916.968 15,12

Font: INSALUD

134


s’Arenal de Llucmajor (Trencadors) i un altre també a s’Arenal (es Pil·larí-s’Aranjassa),i l’any 2001 eren 39 (16 a Palma i 23 a la Part Forana: un centre nou a Capdepera iuna unitat bàsica a El Terreno).37

La situació a Menorca (veg. quadres 4.22 i 4.23) presenta una evolució més positiva,si bé cal assenyalar el dèficit de personal d’infermeria, que ha experimentat unareducció important.38 A l’atenció primària, l’augment del personal facultatiu s’hasituat quatre punts per sota del poblacional, mentre que el personal sanitari, que haaugmentat en tres persones, ha sofert un increment de més del 20%. A l’especialit-zada, l’augment registrat pel personal facultatiu (7,79%) representa gairebé la mei-tat de l’increment de la població, que va esser del 14,08%.



Metges família 289 294 316 324 35 12,11

Pediatres 76 77 81 85 9 11,84

Infermeres 287 292 306 323 36 12,54


Zeladors 54 54 56 57 3 5,55



1998 1999 2000* 2001 Diferència %


Grup A47 54 5 10,2

MIR20 19

Grup B52 53 33 165


Grup C4 4 -28 -70


Grup D29 33 31 1550


Grup E15 16 3 23,08



1998 1999 2001 Diferència %


MIR __ Grup B117


Grup C28


Grup D129


Grup E56 9 19,15

129

56

2000

Grup A72

132

29

Mallorca 637.510 658.043 677.014 702.122 730.778 14,63

Palma 319.181 326.993 333.925 346.720 358.462 11,23

Part Forana 318.329 331.050 343.089 355.402 372.316 16,95

Menorca 69.070 70.825 72.716 75.296 78.796 14,08

Eivissa 84.044 86.953 89.611 94.334 99.933 18,91

Formentera 5.859 5.999 6.289 6.875 7.464 27,34

Total Balears 796.483 821.820 845.630 878.627 916.968 15,12

Font: INSALUD


Quadre 4.24Recursos humans en atenció primària a Eivissa i Formentera

1998 1999 2000 2001 Diferència %


Grup A74 76 10 15,15

MIR22 28

Grup B71 71


Grup C2 2

Personalsanitari __ 1

Grup D38 42


Grup E16 17 -14 -45,16


__



Metges família 289 294 316 324 35 12,11

Pediatres 76 77 81 85 9 11,84

Infermeres 287 292 306 323 36 12,54


Zeladors 54 54 56 57 3 5,55



1998 1999 2000* 2001 Diferència %


Grup A47 54 5 10,2

MIR20 19

Grup B52 53 33 165


Grup C4 4 -28 -70


Grup D29 33 31 1550


Grup E15 16 3 23,08



1998 1999 2001 Diferència %


MIR __ Grup B117


Grup C28


Grup D129


Grup E56 9 19,15

129

56

2000

Grup A72

132

29

1998 1999 2000 2001 2002 % variació98-02

Mallorca 637.510 658.043 677.014 702.122 730.778 14,63

Palma 319.181 326.993 333.925 346.720 358.462 11,23

Part Forana 318.329 331.050 343.089 355.402 372.316 16,95

Menorca 69.070 70.825 72.716 75.296 78.796 14,08

Eivissa 84.044 86.953 89.611 94.334 99.933 18,91

Formentera 5.859 5.999 6.289 6.875 7.464 27,34

Total Balears 796.483 821.820 845.630 878.627 916.968 15,12

Font: INSALUD



1998 1999 2000 2001 Diferència %


Grup A74 76 10 15,15

MIR22 28

Grup B71 71


Grup C2 2


Grup D38 42


Grup E16 17 -14 -45,16


__

37. Font: elaboració pròpia d’acord amb les Memòries dels anys 1998 a 2001 de la Gerència d’AtencióPrimària de Mallorca. No vos podem oferir els recursos humans d’atenció especialitzada de Mallorcadurant els anys que el nostre estudi abasta per la manca de col·laboració de certs departaments de l’ib-Salut, com ja hem indicat.38. Des del 2000, les Memòries de l’INSALUD canvien la classificació mantenguda fins aquells anys i s’esta-bleixen els grups següents:Grup A: facultatius i llicenciats superiors.Grup B: personal d’infermeria, assistents socials i personal tècnic.Grup C: tècnics de laboratori i diagnòstic i altres.Grup D: auxiliars d’infermeria, manteniment i altres.Grup E: zeladors i altres.

135

A l’atenció primària, el creixement poblacional d’Eivissa, de més del 18%, ha estatsuperior en més de 3 punts a l’augment del personal facultatiu i, sobretot, al perso-nal no sanitari, que ha baixat de 31 a 17 persones durant el període estudiat. Pel quefa a l’especialitzada, l’augment del personal facultatiu del 10,98% no compensa l’in-crement de població ni d’un bon tros –quasi 8 punts de diferència. No cal ni feresment de l’augment del personal no sanitari: una sola persona més, la qual cosasuposa un esquifit increment de l’1,92% (veg. quadres 4.24 i 4.25).

Finalment, cal relacionar distintes variables per conèixer tot un conjunt de paràmetresque, aplicats a la situació sanitària de les illes, ens poden ajudar a perfilar l’objectiu d’a-quest apartat. Hem distingit entre paràmetres sanitaris i indicadors sanitaris.

Entre els paràmetres sanitaris, destaca en primer lloc la variable de la població assig-nada per professional, que presenta diferenciacions segons especialitzacions mèdi-ques i/o infermeria, així com diferències de les mateixes categories entre illes (quadre 4.26). L’evolució del nombre de targetes sanitàries per metge de família ipediatre també és un indicador significatiu de la situació (quadre 4.27).

Amb els canvis indicats, i sense que ningú ens pogués aconseguir una informació objectiva, ha esdevengutimpossible conèixer l’evolució històrica real dels recursos humans de Menorca, d’Eivissa i Formentera.D’aquesta manera, els MIR, per exemple, del 1999 al 2000, augmentaren en 33 persones, cosa que ésimpossible d’haver continuat amb el mètode estadístic dels anys precedents. El mateix, en sentit contrari,passa amb el personal d’infermeria, que de 32 (1999) passa a quatre (2000).Cal tenir en compte que les gerències d’atenció primària de les illes menors no publiquen una Memòriaespecífica, sinó que han restat incloses a la de la Direcció Territorial de l’INSALUD.



1998 1999 2001 Diferència %


MIR __ Grup B117


Grup C28


Grup D129


Grup E56 9 19,15

129

56

2000

Grup A72

132

29



1998 1999 2000 2001 Diferència %


Grup A74 76 10 15,15

MIR22 28

Grup B71 71


Grup C2 2


Grup D38 42


Grup E16 17 -14 -45,16


__


Quadre 4.25Recursos humans en atenció especialitzada a Eivissa i Formentera

1998 1999 2000 2001 Diferència %

Personalfacultatiu 91 95 103 101 10 10,98

MIR __ 146 149

Personalinfermeria 138 138 24 25

Personalsanitari 15 15 153 157

Personal nosanitari 52 50 53 53 1 1,92

Quadre 4.26Població assignada per professional

Tipus professional Població

Mitjana 2000 Mitjana 2001

Mallorca Medicina general 1.753 1.698Pediatria 933 987Infermeria 2.015 2.011

Menorca Medicina general 1.885 2.042Pediatria 1.271 1.338Infermeria 2.245 2.214

Eivissa Medicina general 1.869 1.875

__

136


39. BOQUÉ, Ángela; RÀFOLS. Mariona. Cambios Poblacionales: un reto para la Atención Primaria. Palma,2002.

A tall de resum, les doctores Boqué i Ràfols39 conclouen que, malgrat que no es fa evi-dent un increment de la pressió assistencial sobre els metges de l’atenció primària dePalma, en general, l’increment de població experimentat a Ciutat no s’ha correspostamb un augment proporcional de la plantilla de metges de família. En segon lloc, lesràtios de TSI a Palma eren molt superiors a les mitjanes de l’INSALUD. Segurament, sino ens reduïm als metges ni a Palma, sinó que abastam totes les categories sanitàriesde personal i, a més, feim referència a totes les illes, les conclusions anteriors s’haurande mantenir, però, a la vegada, d’ampliar. D’això en parlarem més endavant.

Així mateix, cal destacar tot un seguit d’indicadors sanitaris. L’indicador sanitari d’a-tenció primària referent a Mallorca i relatiu a metges de medicina general/dia, esmanté estable (veg. quadre 4.28). D’altra banda, l’indicador derivacions a especialisteses manté, mentre que la resta, radiologia i laboratori, se suavitzen (veg. quadre 4.29).L’indicador pediatria/metge/dia augmenta any rere any. El d’infermeria no es pot ava-luar perquè és el primer any que es fa públic (veg. quadre 4.30).








Eivissa Medicina general 1.869 1.875Pediatria 1.410 1.326Infermeria 2.530 2.270

Illes Balears Medicina general 1.778 1.750Pediatria 1.004 1.050Infermeria 2.085 2.056

Quadre 4.27Targetes sanitàries per metge de família i pediatre

Territori INSALUD Illes BalearsTSI/metge TSI/pediatre TSI/metge TSI/pediatre

1998 1.337 897 1.714 1.032

1999 1.345 964 1.726 1.095

2000 1.351 979 1.710 1.137

2001 1.361 994 1.722 1.124

* Boqué, Ángela; Ràfols, M. Cambios Poblacionales: un reto para la Atención Primaria. Palma, 2002Font: INSALUD. Memòries anuals

Quadre 4.28Indicadors sanitaris d’atenció primària a Mallorca

1998 1999 2000 2001Consultes centres salut

Metge medicinageneral/dia 37,3 38,3 39,4 38,6

Font: INSALUD. Memòries anuals

Font: Institut Nacional de la Salut. Memoria 2001. Direcció Territorial Balears. Palma de Mallorca, pàg. 23










1998 1.337 897 1.714 1.032

1999 1.345 964 1.726 1.095

2000 1.351 979 1.710 1.137

2001 1.361 994 1.722 1.124








MIR __ 146 149

Personalinfermeria 138 138 24 25

Personalsanitari 15 15 153 157











1998 1.337 897 1.714 1.032

1999 1.345 964 1.726 1.095

2000 1.351 979 1.710 1.137

2001 1.361 994 1.722 1.124







__

137

A Menorca, els indicadors ens mostren un augment de la pressió assistencial en elscasos dels metges de medicina general/dia i pediatra/dia (veg. quadre 4.31), mentreque els indicadors d’especialistes (radiologia, laboratori, interconsulta) se situen dinsl’evolució normal (veg. quadre 4.32). L’indicador d’urgències/dia per 1.000 habitantsoscil·la i mancarien més anys de seguiment per esbrinar cap a quina tendència esdecanta (veg. quadre 4.33).

Quadre 4.29Indicador sanitari d’especialistes a Mallorca

Derivacions a especialistes Centresalut

1998 1999 2000 2001

Especial. de cada 100 consultes 3,6 3,4 3,6 __

Radiologia de cada 100 consultes 1,1 0,9 0,9

4,4 3,5 3,2


Laboratori de cada 100 consutes

Quadre 4.30Indicador sanitari de pediatria/metge i dia a Mallorca

Centresalut

1998 1999 2000 2001

21,6 22,0 22,433,8

1,9 1,8 2,14


Urgències/dia per 1.000 habitants

Pediatria metge/diaInfermeria

Quadre 4.31Indicadors sanitaris. Metges de medicina general i pediatres/dia a Menorca

1998 1999 2000 2001

Metge medicina general/dia 28,5 28,4 29,8

Pediatra/dia 22,3 23,9 23,9


Quadre 4.32Indicadors sanitaris d’especialistes a Menorca

1998 1999 2000 2001

Radiologia 4,0 3,9Laboratori 7,6 7,8Interconsulta 7,4 6,7


Quadre 4.33Indicadors sanitaris. Urgències/dia/1.000 hab.

1998 1999 2000 2001

Urgències/dia 1.000 hab. 1,8 2,0 1,68


Quadre 4.34Indicadors sanitaris. Metges generals i pediatres/dia a Eivissa i Formentera

Centres salut 1998 1999 2000 2001

Metge general/dia 32,3 32,6 31,8



Centres salut

__

__

________

__

__

__

__

__

__

__

__

__

Derivacions a especialistes

__

__



1998 1999 2000 2001



4,4 3,5 3,2




Centresalut

1998 1999 2000 2001

21,6 22,0 22,433,8

1,9 1,8 2,14





1998 1999 2000 2001





1998 1999 2000 2001




1998 1999 2000 2001




Centres salut 1998 1999 2000 2001




Centres salut

__

__

________

__

__

__

__

__

__

__

__

__


__

__




1998 1999 2000 2001



4,4 3,5 3,2




Centresalut

1998 1999 2000 2001

21,6 22,0 22,433,8

1,9 1,8 2,14





1998 1999 2000 2001





1998 1999 2000 2001




1998 1999 2000 2001




Centres salut 1998 1999 2000 2001


Centres salut

__

__

________

__

__

__

__

__

__

__

__

__




1998 1999 2000 2001



4,4 3,5 3,2




Centresalut

1998 1999 2000 2001

21,6 22,0 22,433,8

1,9 1,8 2,14





1998 1999 2000 2001





1998 1999 2000 2001




1998 1999 2000 2001




Centres salut 1998 1999 2000 2001



Centres salut

__

__

________

__

__

__

__

__

__

__

__

__


__

__



1998 1999 2000 2001



4,4 3,5 3,2




Centresalut

1998 1999 2000 2001

21,6 22,0 22,433,8

1,9 1,8 2,14





1998 1999 2000 2001





1998 1999 2000 2001




1998 1999 2000 2001




Centres salut 1998 1999 2000 2001




Centres salut

__

__

________

__

__

__

__

__

__

__

__

__


__

__

138


A Eivissa i Formentera, l’indicador relatiu a metge general/dia i pediatre/dia sugge-reix que se suavitza la pressió assistencial (veg. quadre 4.34), mentre que en el casdels especialistes, l’indicador laboratori es va disparar el 2000 (veg. quadre 4.35). Pelque fa a les urgències/dia per 1.000 persones, com a tendència general, la pressióbaixa (veg. quadre 4.36).

Amb referència als indicadors d’atenció especialitzada, cal assenyalar que en el cas deMallorca (veg. quadre 4.37) l’indicador d’estada mitjana (hospitalització) oscil·la a labaixa. Baixen els de pressió d’urgències i intervencions, però augmenten amb forçatant el de consultes –57.269, un +9,17%– com el d’urgències ateses, que arribaren aesser 27.572 més que l’any precedent, cosa que representa un +15,46%.

A Menorca (veg. quadre 4.38) baixa l’estada mitjana d’hospitalització i es manté establela pressió d’urgències. La resta d’indicadors experimenten una forta pujada. Es registra-ren 515 intervencions més durant el quadrienni analitzat (16,54%), 3.659 consultes més(3,61%) i 2.870 urgències ateses més que l’any 1998 (14,13%).

1998 1999 2000 2001




1998 1999 2000 2001




Centres salut 1998 1999 2000 2001




Quadre 4.35Indicadors sanitaris. Especialistes a Eivissa i Formentera

1998 1999 2000 2001



__

__

__

__

__

__


__

__

__

__

__

__

__

__


Laboratori 7,6 7,8Interconsulta 7,4 6,7



1998 1999 2000 2001




Centres salut 1998 1999 2000 2001




Quadre 4.35Indicadors sanitaris. Especialistes a Eivissa i Formentera

1998 1999 2000 2001



__

__

__

__

__

__

__

__

__

__

__

__


Quadre 4.36Indicadors sanitaris. Urgències/dia/1.000 hab. a Eivissa i Formentera

1998 1999 2000 2001

Urgències/dia/1.000 hab. __ 2,8 1,7 1,47


Quadre 4.37Indicadors sanitaris. Atenció especialitzada a Mallorca

1998 1999 2000 2001

Estada mitjana (hospitalització) 7,76 7,38 7,00 7,20

Pressió urgències 71,04 70,40 68,86 69,95

Intervencions 34.419 26.793 26.465

Consultes 624.845 638.052 657.968 682.114

Urgències ateses 178.336 188.492 198.942 205.908


Quadre 4.38Indicadors sanitaris. Atenció especialitzada a Menorca

1998 1999 2000 2001



Intervencions 3.113 3.080 3.419 3.628Consultes 98.955 94.813 100.276 102.524Urgències ateses 20.316 21.997 22.320 23.186


Quadre 4.39Indicadors sanitaris. Atenció especialitzada a Eivissa i Formentera

1998 1999 2000 2001


Pressió urgències 83,0 84,1 85,5 86,0Intervencions 4.089 3.912 4.061 4.560


1998 1999 2000 2001




1998 1999 2000 2001



Intervencions 34.419 26.793 26.465

Consultes 624.845 638.052 657.968 682.114




1998 1999 2000 2001





139

A les Pitiüses (veg. quadre 4.39) baixa, així mateix, l’estada mitjana a l’hospital. Laresta d’indicadors augmenta de tal manera que hom pot afirmar que les Pitiüses sónl’indret on més accentuat és el ritme de creixement de la pressió assistencial sanità-ria. Les intervencions han augmentat al llarg del quadrienni en 471 (11,52%). Les con-sultes han passat de 87.979 a 98.497, és a dir, 10.518 més (11,95% d’augment), i lesurgències ateses s’han multiplicat (+27,14%), la qual cosa suposa 10.316 urgènciesmés ateses.

Partint de la visió global de la situació sanitària illenca i de la incidència de la immi-gració sobre el sistema de salut de les Balears, cal tenir en compte que:

1. A l’hora de tractar la incidència de la immigració estrangera en el sistema públicde salut de les Illes Balears, hom no pot caure en generalitzacions, sinó que s’ha d’es-pecificar l’influx tengut a cada una de les illes.

2. El fet que les Memòries de l’INSALUD canviïn sovint de metodologia i d’esquemafa impossible reconstruir una sèrie històrica de dades que ens permeti concretar almàxim el pes de la incidència que tractam d’esbrinar, sobretot pel que fa als diversosprofessionals de la sanitat.

3. La circumstància anterior no fa impossible, però, que es faci evident una tendèn-cia general: l’arribada en nombre elevat de persones immigrades augmenta encaramés el nombre de la població de les illes amb dret d’assistència sanitària. L’incrementforà experimenta una acceleració evident des de mitjan 2001.

4. Els recursos humans del sistema públic de salut de les Balears no sembla que haginaugmentat en la proporció que ho ha fet la població amb dret a assistència sanitària.



Intervencions 34.419 26.793 26.465

Consultes 624.845 638.052 657.968 682.114




1998 1999 2000 2001






1998 1999 2000 2001


Pressió urgències 83,0 84,1 85,5 86,0Intervencions 4.089 3.912 4.061 4.560Consultes 87.979 88.051 92.060 98.497Urgències ateses 38.008 39.882 45.025 48.324


Quadre 4.40Preus de lloguers pagats pels immigrants del Sud

%

De 35 a 84 euros 16,40De 84 a 100 euros 16,50De 101 a 120 euros 14,60De 121 a 150 euros 21,00De 151 a 200 euros 10,30De 201 a 250 euros 8,10De 251 a 300 euros 9,30De 301 a 400 euros 2,80De 401 a 500 euros 1,00

Total 100,00


Quadre 4.41Comparació entre els ingressos percebuts i els lloguers abonats.

Immigració del Sud

Nivells d'ingressos % població Preus dels habitatges % població

Menys de 300 euros 17,70 Menys de 83 euros 16,40

301-440 euros 14,30 84-100 euros 16,50

441-900 euros 42,70 101-200 euros 45,90

Més de 900 euros 25,30 Més de 200 euros 21,20

100,00 100,00



1998 1999 2000 2001




1998 1999 2000 2001



Intervencions 34.419 26.793 26.465

Consultes 624.845 638.052 657.968 682.114




1998 1999 2000 2001






1998 1999 2000 2001





%


Total 100,00



Immigració del Sud



301-440 euros 14,30 84-100 euros 16,50

441-900 euros 42,70 101-200 euros 45,90


100,00 100,00


140


40. Pel que fa a la variable metges, les Balears acompanyen les regions més deprimides. Com Dubon nota«són regions amb escàs nombre de metges i elevada mortalitat», op. cit., pàg. 229.

5. La mitjana de TSI assignada per professional durant els anys 2000 i 2001 baixa, engeneral, a les Balears, excepte per als pediatres, que en registraren un augment lleu.La mateixa tendència es reprodueix a Mallorca, on baixen totes les categories, excep-te la de pediatria; augmenten, a Menorca, però no en infermeria, encara que aques-ta categoria presenta una mitjana especialment alta si la comparam amb la resta d’i-lles; la població assignada s’incrementa a Eivissa, excepte pel que fa a la medicinageneral i també a infermeria, de totes maneres molt sobrecarregada.

6. En general, infermeria és la categoria que sofreix una pressió assistencial més altad’entre totes les sanitàries. De totes maneres, i encara que les taxes de les Balears deTSI siguin molt superiors a les del territori INSALUD,40 no es fa evident un incrementde la pressió assistencial de metges, pediatres i metges d’atenció especialitzada.

7. Si atenem, doncs, sols les dades estadístiques de població, no resta clar que, durantel quadrienni, hagi augmentat la pressió sanitària per als professionals. Per contra, sicombinam la totalitat d’indicadors sanitaris i d’activitat que hem ofert; si tenim encompte que, a Palma, on es concentra el creixement de població més notable, del1998 ençà no s’han obert nous centres de salut i que, en conseqüència, es manté elmateix nombre de centres i una plantilla semblant de professionals han d’atendremolt més volum de demanda; que hi ha una borsa d’immigrants sense papers que lesestadístiques sanitàries no contemplen i, sobretot, si dedicam temps a visitar els cen-tres de salut, demanam l’opinió dels professionals que hi treballem i veiem la pressióa la qual es troben sotmesos, des de l’administració fins a les urgències, podrem con-cloure que la incidència global de l’increment de la població al llarg dels darrers anysha estat, i continua essent, notable.

La immigració estrangera amb dret a assistència sanitària representa un 7,01% deltotal de la població que hi té dret a les Balears. Sens dubte, doncs, suposa un aug-ment sobtat del volum i del tipus de demanda que se sol·licita als centres de salut, alsPAC i als hospitals i, en conseqüència, dels recursos que el sistema públic de salut deles illes manté i, sobretot, necessita.

Tot resumint, aquestes són les principals constatacions derivades del present estudi:

a) La immigració estrangera, encara que amb una incidència diversa segons pro-vengui del Nord o del Sud i segons cada illa, ha suposat a totes un augmentimportant de la població de les illes amb dret a assistència sanitària. Aixímateix, s’ha incrementat el nombre de persones que la sol·liciten i, a més, notenen prou mitjans de subsistència ni, fins i tot, targeta sanitària. Malgrat tot,els serveis públics de salut han atès habitualment la seva demanda i els hanprestat l’atenció sanitària adequada.

b) La immigració estrangera representa un segment de població amb caracterís-tiques culturals, socials i econòmiques específiques, que no sempre ajuden aaconseguir la interrelació entre l’actual sistema públic de salut i les personesimmigrades, sobretot del Sud, atès que són les que integren el col·lectiu méscondicionat.

c) Encara que amb menys intensitat que el turisme, la immigració estrangera hacontribuït en proporció poc significativa al ressorgiment de malalties quepensàvem esborrades del nostre panorama de salut i a l’alentiment de l’era-dicació d’altres morbiditats. A la vegada, les persones immigrades estrange-res, especialment les del Sud, pel desarrelament cultural i social i per les durescondicions de vida que sovint pateixen a la societat d’acollida, es trobenexposades a malalties, poc habituals en el seu context originari, en especialde tipus mental.

141

d) L’augment de la població amb dret a assistència sanitària no s’ha acompanyatd’un increment proporcional dels recursos, amb la qual cosa, desmentint lesdades oficials, de fet, els professionals sanitaris es troben sotmesos a unapressió assistencial permanent, que els obliga a depassar en molt les quotesque tenen assignades, sense que això no hagi estat mai acceptat ni reconegutper l’Administració sanitària.

e) A més de resoldre aquesta qüestió d’una vegada, l’ib-Salut haurà de fer unesforç per instrumentar i posar en funcionament noves possibilitats de for-mació i de mediació, tant per als agents de la sanitat pública com per a lapoblació immigrada estrangera, que ajudin a millorar la mútua comunicaciói comprensió, condicions imprescindibles per a la salut i per a la qualitat delsserveis sanitaris.41

1.9. CONCLUSIONS: SALUT I IMMIGRACIÓ

1. L’objectiu que s’ha d’assolir és el d’incloure la normalització de l’atenció sanitàriadels immigrants estrangers en el Pla de salut de les Illes Balears, perquè els seus inte-ressos de salut coincideixen amb els de la societat d’acollida.

2. El 31.12.02, 60.734 estrangers immigrants tenien targeta sanitària individual (TSI),cosa que representava el 7,01% de tota la població que n’era titular a les Balears.

3. Eivissa i Formentera són les illes amb un nombre proporcional més elevat de per-sones estrangeres amb TSI (10% del total). A Mallorca representen el 6,63%, mentreque a Menorca el 6,12%.

4. Més d’un de cada quatre immigrants estrangers no disposa de recursos. La tendèn-cia s’accentua a les Pitiüses, on la proporció és de quasi una de cada tres persones.

5. A Mallorca, més de la meitat de les persones arribades que han sol·licitat la TSI sóndones, mentre que a la resta d’illes es manté l’equilibri entre sexes.

6. Les dades més recents sobre TSI fan evident que la crescuda immigratòria delsdarrers anys és sobretot d’origen llatinoamericà.

7. De les dades sobre TSI hom pot deduir que els grans nuclis urbans, Inca i, sobretot,Palma, concentren la majoria de persones estrangeres immigrades.

8. Les dificultats que posen en perill l’accessibilitat de les persones immigrants estran-geres al sistema públic de salut tenen l’origen en l’actual organització sanitària de l’a-tenció primària i secundària, i en certs condicionaments, actituds i característiquesdels mateixos immigrants.

9. Les dades sobre atenció sanitària als immigrants estrangers reflecteixen situacionsmolt diverses a cada una de les illes. Van des del 19,2% d’atesos a Mallorca fins al2,2% a Menorca.

41. L’aproximació a la salut de la població immigrada exigeix, entre nosaltres, anar més enllà del sistemapúblic de salut, però era impossible abastar tot el conjunt. Som ben conscients que resta tractar la sanitatprivada a les illes, sobretot amb relació a la immigració del Nord, encara que també per a la del Sud, laxarxa de voluntariat que té cura d’aspectes de salut i de persones immigrades que res tenen a veure ambel que hem tractat aquí. Pensam, per exemple, en la labor, enorme i meritòria, que Metges del Món des-envolupa entre les prostitutes i prostituts, molts d’ells immigrants.D’altra banda, no podem acabar aquest capítol sense tenir ben present, i agrair cordialment, la magníficacol·laboració que hem trobat entre els professionals d’atenció primària i secundària de Menorca i d’Eivissai al personal de targeta sanitària i de diversos centres de salut de Mallorca. Sense el seu ajut, aquesta apro-ximació a l’atenció sanitària del immigrants estrangers i l’impacte que se’n deriva per al sistema públic desalut de les illes hauria estat impossible.


142


A l’hora de tractar la incidència de la immigració estrangera en el sistema públic desalut de les Balears, doncs, hom no pot caure en generalitzacions, sinó que s’ha d’es-pecificar l’influx tengut a cada illa.

10. Encara que els immigrants del Nord, que són els que han necessitat assistènciasanitària amb més freqüència, declaren que estan satisfets de l’atenció sanitària rebu-da, pot afirmar-se que la gran majoria d’immigrants estrangers, tant del Nord comdel Sud, s’han sentit ben atesos als centres sanitaris, sense que hagin tengut dificul-tats especials, excepte en la comunicació, pel desconeixement de la llengua, i la deri-vada de la manca de cita prèvia.

11. Hi ha dades que fan pensar que la presència massiva d’immigrants ha contribuït alressorgiment d’antigues malalties que es consideraven eradicades de les illes i a l’apari-ció més freqüent, en el panorama sanitari balear, del paludisme. Així mateix, tenim evi-dències que tant el turisme, actiu i passiu, com la immigració han contribuït a l’augmentd’algunes d’aquestes malalties infeccioses durant els darrers anys a les Balears, mentreque certes malalties han alentit el ritme en què disminuïen al llarg dels darrers temps.

12. Hi ha un risc pràcticament nul de transmissió i contagi de les malalties importa-des, perquè no es donen entre nosaltres els vectors necessaris per a la seva transmis-sió. La incidència d’aquestes malalties és, doncs, molt poc significativa, la qual cosano minimitza la importància de fer-ne el seguiment i el control adequats.

13. No és legítim associar la reaparició entre nosaltres de la tuberculosi amb la immi-gració, sinó més exactament amb les condicions de pobresa i marginació d’un nom-bre de persones pobres a les illes.

14. L’immigrant –i potser, encara més, la dona immigrant– contreu aquí malalties,sobretot mentals, que no hauria agafat a casa seva.

15. Cal canviar la mentalitat de considerar l’immigrant com a persona que portamalalties –un prejudici amb poc fonament– per veure’l com una persona sovint malal-ta a conseqüència del desarrelament, de l’estrès per aconseguir regularitzar la sevasituació, pel xoc cultural patit, per l’adaptació a la nova realitat social i, sobretot, perhaver estat condemnat a viure sense el grup o la comunitat d’origen.

16. Malgrat les dificultats que hem tengut per establir sèries històriques coherents,les dades fan evident una tendència general: l’arribada d’un nombre elevat de per-sones immigrades augmenta encara més la població de les illes amb dret a assistèn-cia sanitària. L’increment experimenta una acceleració evident des de mitjan 2001.

17. Els recursos humans del sistema públic de salut de les Balears no sembla que haginaugmentat en la proporció en què ho ha fet la població amb dret a assistència sanitària.

18. En general, infermeria és la categoria que sofreix una pressió assistencial més altad’entre totes les sanitàries. De totes maneres, i encara que les taxes de les Balears deTSI siguin molt superiors a les del territori INSALUD, les estadístiques oficials no fanevident un increment de la pressió assistencial de metges de medicina general, pedia-tres i metges d’atenció especialitzada.

19. Per contra, si combinam la totalitat d’indicadors sanitaris i d’activitat; si tenim encompte que a Palma, on es concentra el creixement més notable de població del 1998ençà, no s’han obert nous centres de salut i que, en conseqüència, es manté el mateix

143

nombre de centres i una plantilla semblant de professionals que han d’atendre moltmés volum de demanda; que hi ha una borsa d’immigrants sense papers que les esta-dístiques sanitàries no contemplen i, sobretot, si dedicam temps a visitar els centresde salut, demanam l’opinió dels professionals que hi treballem i veim la pressió a laqual es troben sotmesos, des de l’administració fins a les urgències, podrem conclou-re que la incidència global de l’increment de la població al llarg dels darrers anys haestat, i continua essent, molt notable.

2. DRET A L’HABITATGE

2.1. INTRODUCCIÓ

És un fet conegut que les Balears són el punt de confluència de fluxos migratorisestrangers des del Nord i des del Sud. Els primers, amb anys de tradició, confor-men una immigració de tipus econòmica, en el sentit que arriben a les illes pertreballar sobretot al sector serveis, i també una immigració residencial, perquè faanys que molts europeus escolliren un indret de les illes com a racó de la seva vidad’artistes o, simplement, de persones que desitjaven gaudir la jubilació en un pai-satge i un clima paradisíacs. Els segons són fluxos migratoris molt més recents,amb un clar sentit econòmic, perquè han deixat el país d’origen amb l’expectati-va de millorar la vida pròpia i la dels qui estimen. Han arribat amb tanta espe-rança com escassesa de mitjans.

Ambdós corrents migratoris coincideixen a les illes, encara que és evident que lescaracterístiques i els objectius de cada un són ben diversos. Però aquesta diferència,entre els nivells de vida i els objectius de les persones originàries de la Unió Europeao dels països desenvolupats i la d’aquelles que provenen de països empobrits, trobaun punt de confluència momentània en el tema de l’habitatge. Qualsevol dels nou-vinguts, sigui del Nord, ric i pròsper, o del Sud, espoliat i temorenc, necessita un llocon viure amb els seus, on compartir la intimitat, les alegries i les desesperances. Ésclar que com a la resta de qüestions, així mateix, davant l’habitatge, els uns i elsaltres difereixen amb tot: amb expectatives i, sobretot, en possibilitats.

L’habitatge és un tema difícil de tractar per la manca d’informació que hi ha. Nil’Administració autonòmica en té ni les empreses immobiliàries en faciliten. D’algunamanera, estam decebuts per no haver estat capaços de trobar la informació adequa-da per al present treball.42 De totes maneres, amb la informació recollida pensam queresta clarament definida quina és la realitat i quines són les tendències sobre l’habi-tatge a la nostra comunitat autònoma.

2.2. EL DRET A L’HABITATGE DELS IMMIGRANTS ESTRANGERS

El que sabem ens ho conten els mateixos immigrants, les persones que treballen alServei de Mediació per afavorir l’accés dels immigrants a habitatges en règim de llo-guer, els treballadors socials dels ajuntaments i els mitjans de comunicació. Del con-junt d’aquestes fonts informatives, hom pot arribar a les afirmacions generalssegüents:

a) La qüestió de l’habitatge com a problema específic es planteja sols amb lespersones immigrades del Sud. Les que provenen del Nord es troben amb


42. Hi ha una font d’informació, valuosa i d’un ampli abast, que coincideix sols molt parcialment amb elsobjectius del nostre treball. Ens referim a El Llibre Blanc de l’Habitatge, encarregat i editat, almenys per aús intern, per la Conselleria d’Obres Publiques, Habitatge i Transports del Govern de les Illes Balears, lesconclusions del qual es tancaren el desembre del 2001.

144


idèntica situació i posicionament que les persones autòctones quan es pro-posen accedir a la propietat d’un habitatge o a ocupar-la en règim de llo-guer: un mercat que pateix la bombolla immobiliària, que ha encarit elspreus fora de mida i que, si hom no disposa de patrimoni familiar suficient,obliga a la sol·licitud d’un crèdit hipotecari i a estrènyer-se el cinturó durantmolts anys.

b) Els pisos i les cases que poden comprar els immigrants del Sud que s’ho plan-tegen són els més barats, la qual cosa equival a dir que són els més antics i norehabilitats, sovint amb vicis ocults. El que va passar, per exemple, al Turó dela Pera, a Barcelona, amb pisos amb aluminosi venuts a immigrants43 no voldir que no passi entre nosaltres.

c) Pel que fa al lloguer d’habitatges, els sous dels immigrants només perme-trien l’accés a habitatges de 40 metres quadrats, que no es troben al mercatimmobiliari, o els preus són tant alts que, gairebé sempre, obliguen a com-partir-los.

d) Algunes immobiliàries de Barcelona tenen per norma no llogar els habitatgesa persones estrangeres del Sud. No volen «ni cans, ni plantes, ni immi-grants».44 Sodepau, una ONG de la Ciutat Comtal, va denunciar algunesimmobiliàries barceloneses davant la regidoria de Drets Civils del’Ajuntament i presentà proves del fet que, durant tres mesos, dels 200 immi-grants als quals havien donat suport, sols un aconseguí habitatge.45

e) Desconeixem si aquí les immobiliàries han imposat normes semblants iestam segurs que cap batle ni batlessa de les illes no han pressionat lesimmobiliàries locals perquè no venguin pisos als immigrants, moros o gita-nos.46 El que sí sabem és que no han mancat entre nosaltres els casos d’a-busos i de fraus.47

f) El que també sabem és que els immigrants empobrits –a pesar de tenir elspapers en regla– no troben cases per llogar, ni tan sols quan una personanadiua els fa d’intermediaris.48 No és cap novetat que persones immigradeshagin de dormir al carrer o, com va succeir l’any 1999, en tendes de campanya,perquè no havien trobat casa ni tampoc albergs públics on passar les prime-res nits després de l’arribada.49 El que sí passa entre nosaltres és que perso-nes immigrades s’amunteguen en espais immunds. No és una qüestió d’a-quests dies, sinó que és tan antiga com l’arribada dels primers immigrants

43. El País, novembre del 2001, Catalunya, pàg. 1.44. El País, 28.09.00, pàg. 8.45. El País, 28.09.00, pàg. 8. 46. El País, 25.02.03, pàg. 25.47. L’empresa Home Info, als carrers Font i Monteros i Sant Miquel de Palma, n’és un bon exemple. En cincanys ha acumulat unes 400 denúncies davant la Conselleria de Salut i Consum i ha estat sancionada mésd’una vegada per cobrar bestretes de 240 euros pel lloguer de pisos inexistents (El Mundo/El Día deBaleares, 15 de juny del 2003, pàg. 22).48. La nostra enquesta a immigrants del Sud reflecteix el que passa. Vegeu dos testimonis literals: «A l’ho-ra de cercar habitatge ens hem sentit menyspreats pels propietaris i les agències immobiliàries.» «A lameva barriada no ens volen llogar les cases que es troben en bones condicions, perquè som immigrants.»49. Malgrat que els immigrants no són els seus primers destinataris, s’han anat creant entitats per donaracolliment als marginats sense sostre, en les quals les persones immigrades troben aixopluc almenys pro-visional. El Casal de la Pietat, centre d’acolliment temporal i residencial per atendre la població socialmentexclosa de Mallorca, i la Unitat Mòbil d’Inclusió i Atenció (UMIAS) de la Creu Roja han tengut un paperdestacat fins que les dificultats pressupostàries i la guerra oberta entre els col·lectius d’ajut als marginats,la Conselleria de Benestar Social i el mateix Consell Insular de Mallorca els han obligat a deixar de donarel servei que pretenien. Cal fer esment del Centre de Menors Immigrants de Ca l’Ardiaca, que gestiona EsRefugi en el marc del programa de menors del Consell (Diario de Mallorca, 30.05.02, pàg. 8).

145

del Sud.50 Llavors, ens trobam que sovint el que preocupa als veïns d’aquestsindrets no és el que allà succeeix, ni el perquè es produeix aquest fet, sinóels renous que aquelles persones causen o la brutor que acumulen.51 AMenorca i a Eivissa sembla que les coses no siguin gaire diferents. Segonsuna treballadora de Càritas de Maó, que es dedica al treball amb immigrantsa temps complet, el cas d’Enric, que vivia en un soterrani, sense finestres,amb altres deu immigrants52 no és gens excepcional.53

g) Tampoc no és cap secret que els propietaris addueixen motius per no llogarels habitatges als immigrants de països empobrits, com ara que fan malbé lacasa i que tenen por al risc de no cobrar el lloguer a final de mes.

h) Per als treballadors i els responsables dels Serveis Socials de diversos ajunta-ments illencs, el preu de l’habitatge és la causa principal de moltes angoixesque viuen amb silenci els immigrants entre nosaltres. Al drama que sempresuposa deixar la terra pròpia i sortir fora s’afegeix el problema punyent del’habitatge. La solució no és gens fàcil, però cal que els responsables públicsfacin alguna cosa més que proclamar la seva preocupació per integrar l’im-migrant culturalment i lingüística. No poden oblidar que la integració esdevéimpossible sense garantir a les persones immigrades un habitatge digne, untreball també digne i justament remunerat i l’accés a l’educació.

i) La mitjana del lloguer durant el 2002 a la zona d’Inca va esser de 80.000 pes-setes (480 euros). A la de Manacor, 70.000 (420 euros). En ambdues funcionaun servei de mediació per al lloguer d’habitatges als immigrants, a l’emparade l’IBAS, de la Conselleria de Benestar Social.

j) A l’hora de formalitzar el contracte de lloguer, és una pràctica habitual de lesimmobiliàries exigir un mes de lloguer, un altre de dipòsit i l’equivalent a una ter-cera mensualitat com a comissió per a la immobiliària. La quantitat resultant soldepassar les possibilitats econòmiques de la persona immigrada, que es veu obli-gada a compartir l’habitatge des de l’inici. D’altra banda, les immobiliàries noacostumen a explicar als immigrants el concepte de la tercera mensualitat (lacomissió de la immobiliària), per la qual cosa ells pensen que han deixat dos mesosde dipòsit. Al final del contracte els problemes per aquesta causa són freqüents.

k) Molts són els propietaris que quan accepten llogar la casa o el pis a personesimmigrades des del Sud no volen formalitzar cap contracte de lloguer. Pensen

50. El 1996, el Diario de Mallorca, a l’edició del 10 de juliol, es feia ressò, a la pàgina 15, del fet que l’aug-ment de magribins a sa Pobla havia provocat l’amuntegament d’unes trenta persones en una dotzenad‘habitatges. Després de les inspeccions adequades, els funcionaris havien comprovat que no tenien lescondiciones sanitàries i d’habitabilitat mínimes.51. L’Ajuntament de Llucmajor, a instàncies del senyor Rabasco, líder d’ASI, una associació no gaire solidàriaamb els immigrants, va demanar a la Delegació del Govern la inspecció d’una vintena de pisos de s’Arenal, onvivien més de 30 immigrants, a cada un, amb el sistema de doble torn. Les queixes dels veïns i de les associa-cions es basaven en el renou que feien i en el fems que tiraven pel balcó. Un cas semblant, de concentració demisèria i de brutor, en aquesta ocasió a l’Hotel Isel, del carrer Asdrúbal, de Palma, mereixia l’atenció d’algunmitjà de comunicació (Diario de Mallorca, 02.06.02, pàg. 26 i El Mundo/El Día de Baleares, 23.01.03, pàg. 9).52. El Mundo/El Día de Baleares, 17.02.02, pàg. 34.53. Aquest és el seu testimoni: Molts immigrants viuen als soterranis. Són 10 o 12 persones que dormensobre cartons o matalassos. Per un soterrani, set marroquins paguen 50.000 PTA al mes, sense llençols niflassades. El preu mitjà d’un pis és de 90.000 PTA. Pel que fa a l’habitatge, els immigrants són víctimes d’a-busos terribles. El 2002, els menorquins començaren a no voler llogar-los les cases. I els que ja els tenien lacasa llogada volien treure’ls perquè poden llogar l’habitatge a estrangers per preus molt més alts. En gene-ral, els immigrants no tenen cura de la casa ni la netegen. Han duit els fills, via reagrupament, i moltesmares fadrines han rellogat el pis i se n’han anat a viure a ca una amiga. Sovint s’exploten entre ells matei-xos i fan negoci amb l’habitatge. Amb tres persones rellogades, els surt gratis. En aquest sentit, els marro-quins i els mauritans s’ajuden molt més entre ells. Van més junts. El Consell Insular, abans de venir els immi-grants ja feia habitatges socials, perquè no n’hi havia prou. Ara manté un pis per a dones, obert a tothom.A Menorca tothom té un segon habitatge, en general d’alt nivell. Les famílies s’han fet segons habitatgesper millorar. Fa un temps hi havia un total de 700 habitatges tancats, que s’han restaurat i molts s’hanvenut (Jardins de Malburga, zona residencial). El que manquen són habitatges com els de l’IBAVI.


146


54. El País, 30.04.02, pàg. 8.55. Diario de Mallorca, 29 d’octubre del 2001, pàg. 2. El mateix diari, el 09.07.03, a la pàg.10, publica queel nombre d’habitatges buits va augmentar el 7,8% entre els anys 1991 i 2001, segons dades que el Governcentral va donar a l’hora de respondre al diputat socialista Miguel Ángel Heredia. El nombre d’habitatgesbuits, que el 1991 era de 73.832, passa a 79.572 el 2001, tenint en compte la data del darrer Cens del 2001.

que sense papers tenen les mans lliures per fer-los fora quan els convengui.Sense contractes ni rebuts mensuals entenen el lloguer com una mena de ces-sió a precari.

l) La problemàtica que sorgeix de les situacions descrites i, més concretament,del fet de compartir un habitatge, massa car per a una sola economia, hadonat peu així mateix a comportaments abusius per part de persones immi-grades cap a altres immigrants amb qui comparteixen l’habitatge, que sónobligats a abonar-los un sobrepreu.

m) Per evitar els abusos dels propietaris, però també dels llogaters que rello-guen l’habitatge o les habitacions (habitatges llogats inicialment a cinc o sispersones acaben essent habitatge d’un grup nombrós d’immigrants), caldriauna norma legal que regulàs, i limitàs, l’ocupació màxima dels habitatges, talcom plantejava la Proposició no de llei, presentada pel Grup Socialista alParlament de Catalunya, que demanava fixar un mínim de metres quadratsper persona. Amb una mesura d’aquest tipus volien evitar fets com el ques’havia denunciat als mitjans de comunicació, de sis persones immigrants queconvivien en una habitació de sis metres quadrats sense que aquest fet fosil·legal.54

Pel que fa al nombre de cases desocupades a les illes, sols podem deduir-lo desprésde comparar i combinar les diverses fonts informatives. La majoria dels municipis deMallorca tenen més del 10% de les cases desocupades i buides, segons consta al Platerritorial de l’illa, presentat pel Consell Insular. Als mitjans de comunicació local s’hafet públic alguna vegada el nombre de cases que hom calcula que romanen tancadesi deshabitades.55 El Llibre Blanc de l’Habitatge de la Conselleria d’Obres Publiques,Habitatge i Transports, a la conclusió 23 manté que, a les Balears, entre el 41% i el43% dels habitatges estan desocupats o són segones residències. La proporció perilles mostra que Mallorca té un 37,6% d’habitatges desocupats, mentre que aMenorca la proporció és del 49,8% i a les Pitiüses del 47,9%.

Ara per ara, esdevé impossible diferenciar i, per això mateix, esbrinar-ne el nom-bre, per separat, d’habitatges desocupats i de segones residències. El que resta clar,però, és que les persones immigrades durant els darrers anys «han trobat un parcresidencial secundari existent o en procés de creació que els ha permès satisfer lanecessitat d’habitatge, si més no de manera temporal». Nosaltres afegiríem duesmatisacions a aquesta afirmació. La primera, perquè el fet d’estar molts habitatgesdesocupats potser ha beneficiat els immigrants del Nord, però als del Sud no els hagarantit que els propietaris els hagin volgut com a llogaters, i, segona, que quanels han acceptat generalment ha estat a preus inassequibles per a les seves econo-mies endèmicament deficitàries, almenys a l’inici de la seva estada entre nosaltres.Les matisacions precedents serien sobretot d’aplicació a Mallorca, on se situa lamajor part de la migració estrangera de baix poder adquisitiu (Conclusió 8), i aEivissa, que és l’illa de tot l’arxipèlag balear amb un consum relatiu de sòl més ele-vat (Conclusió 12).

A la resta de les illes sembla que passa el mateix. Els propietaris empren els seussegons o tercers habitatges amb finalitats turístiques o com a inversió que compensa

147

els tipus d’interès bancari, baixos durant els darrers anys. D’altra banda, volem feresment de dues dades que poden ajudar a conformar, encara més, el panorama queofereix aquest tema:

a) Segons les dades del Cens 2001, de l’Institut Nacional d’Estadística, les Balearsofereixen en règim de lloguer l’11,5% dels habitatges familiars disponibles.56

b) Un estudi, fet per Els Verds d’Eivissa el 2000, ressalta que la capacitat d’habi-tatge no principal (secundari + desocupat + turístic) a l’illa representa més deldoble de la capacitat del principal. La capacitat insular d’habitació construïdatriplicava la de la població de dret.57

c) L’habitatge no principal representava el 34,8% del total construït a Eivissa, isumava una capacitat de 81.555 sobre un total de 234.560.

Malgrat aquestes circumstàncies, per a molts d’immigrants del Sud –per als del Nordla mesura és ben diferent– la recerca reeixida d’habitatge esdevé una missió impossi-ble, o almenys podem dir que passen un calvari per trobar un habitatge de lloguerdigne a preus raonables.

Avui és ben clara la relació entre salut i habitatge. Als habitatges amb problemesacostumen a seguir els problemes de salut. Entre tots, el principal és l’amuntega-ment, la manca d’espai vital. Els experts afirmen que les mancances de la llar i el seuentorn natural, el barri, tenen un influx clar en l’esperança de vida i en el desenvo-lupament de malalties.58

2.3. ELS RESULTATS DE LES ENQUESTES

2.3.1. L’enquesta als immigrants estrangers del Nord

La proporció de propietaris o llogaters d’habitatges entre les persones immigradesdel Nord es pot conèixer per l’anàlisi de la pregunta relativa a «si la seva residènciaés en propietat o en altres condicions». Les respostes mostren que un 62,9% delsimmigrants procedents de països desenvolupats viuen en habitatges en propietat. Enun 28,7% són habitatges de lloguer. Un 4,9% declaren que resideixen en un habitat-ge cedit, mentre que altres tipologies de residència registraven un 3,5% de les res-postes. D’aquesta manera, es pot afirmar que quasi dues de cada tres persones immi-grades estrangeres del Nord són propietàries del seu habitatge i un poc més d’un decada quatre paga lloguer.

D’acord amb les respostes aconseguides, el 65,9% abonen un lloguer de menys de 600 eurosmensuals, suma equivalent a 100.000 pessetes; un 31,8% n’abona entre 601 i 900 i, final-ment, un 2,3% paga més de 900 euros i menys de 1.200 mensuals pel seu habitatge.

Les característiques dels habitatges del col·lectiu dels immigrants procedents de paï-sos desenvolupats reflectides a l’enquesta ens mostren un predomini d’habitatges detres habitacions (29,94%), seguits dels habitatges amb dues (23,4%) i quatre (23,4%)habitacions, mentre que els habitatges amb més de quatre representen el 16,9% i elsd’una sola habitació el 6,5%.


56. El País, 13.03.03, pàg. 34.57. Diagnòstic Territorial i Propostes de canvi. Per una Eivissa sostenible. Eivissa, 30 de maig del 2000.58. Sobre aquest tema, vegeu DUBON, M. Lluïsa, op. cit. i El País, 03.06.03, pàg. 33.

148


La totalitat dels habitatges emprats pels immigrants del Nord tenen llum, aiguacorrent i bany. Més del 90% disposen, així mateix, de dutxa, gelera, telèfon, televisiói rentadora. Amb percentatges superiors al 50% també disposen d’ordinador,Internet, microones, assecadora de roba i rentaplats.

Pel que fa al bany, la dotació dels habitatges és diferent a cada cas i el seu nombrepot donar una idea de l’amplitud de la casa. El 46,4% disposa d’un sol bany i el 41,2%de dos banys. Els habitatges amb tres banys representen el 10,3%, mentre que nomésel 2,1% en tenen quatre.

Pel que fa al nombre de persones que viuen a l’habitatge, cal dir que el més habitualés que dues persones el compartesquin, és a dir, un 37,8% dels enquestats. Aixímateix, és significatiu el nombre de persones que viuen soles: un 16,3%. La convi-vència amb tres membres assoleix el 21,6% de les respostes; amb quatre membres el19,7% i amb cinc el 3,3%. Els qui viuen amb sis membres representen l’1,6%.

2.3.2. L’enquesta als immigrants estrangers del Sud

Els immigrants procedents de països menys desenvolupats viuen majoritàriament (un80,8%) en cases llogades. Sorprèn l’alt percentatge dels qui ho fan en habitatgescedits a precari (l’11,1%), amb la càrrega d’inseguretat que es deriva d’aquesta figu-ra de cessió: en qualsevol moment, i sense haver d’al·legar cap motiu, la propietat potreclamar i exigir que el llogater deixi lliure l’habitatge de forma immediata.

Sols un 3,5% dels immigrants estrangers del Sud són propietaris del seu habitatge. Laresta, fins al 15,7%, viuen en cases de parents o d’amics.

A la dificultat de trobar cases per llogar que siguin dignes, s’hi afegeixen sovint elspreus dels lloguers, que depassen en general les possibilitats de les persones que aca-ben d’arribar, endeutades o sense ocupació i, en conseqüència, amb unes possibilitatseconòmiques molt migrades. Mitjançant l’enquesta, hem volgut saber els preus queles persones immigrades del Sud abonen pel seu habitatge. El 80,6% dels enquestatsdeclara que paga lloguers inferiors als 600 euros, mentre que el 19,4% paga més de600 euros mensuals de lloguer per l’habitatge. El preu del lloguer s’abona mensual-ment i la major part de les vegades al propietari (65,3%), encara que un percentatgeben important, que representa el 34,7%, ha de pagar a un company d’habitatge i nodirectament a la propietat de l’habitatge. Aquesta és una circumstància que sovintamaga una explotació encoberta per part del que fa de cap o lidera el grup que coha-bita en el pis o la casa. No sols a ell li surt l’habitatge de franc, sinó que fins i tot potarribar a fer negoci amb els llogaters en situació més precària.

Malgrat que un 18,2% d’immigrants viuen en cases de quatre habitacions o mésgrans encara (4,2%), els habitatges són en general de tres cambres (42,8%), de dues(25,7%) o, fins i tot, d’una sola estança (9,1%).

El més habitual és que a cada casa hi visquin tres o quatre persones (20,4% i 20,6%,respectivament). Mentre que un 3% viuen sols, un 13,8% amb una altra persona i un15,4% amb cinc persones, un 13% dels habitatges són ocupats per sis persones immi-grades del Sud i un 13,8% per set o més persones. És clar que la grandària de l’habi-tatge no és una dada aclaridora de les condicions de la llar, sinó que esdevé impres-cindible relacionar la seva grandària amb el nombre de persones que hi viuen.

149


Posant en relació les preguntes relatives al nombre d’habitacions que té la casa i elnombre de persones que hi viuen es poden constatar situacions indicatives d’amun-tegament de persones. Destaquen especialment els casos d’amuntegament a sa Poblai a Eivissa.

D’entre totes les persones enquestades, un 51,8% manifesten que viuen en habitat-ges els residents dels quals són família entre si i, en conseqüència, es poden presumirinteressos comuns i una certa organització de la convivència acceptada o imposada.En canvi, el 48,2% de les persones que cohabiten en una casa no tenen cap tipus devincle familiar entre elles, la qual cosa pot afavorir la desorganització de la convi-vència i, fins i tot, una certa conflictivitat en les relacions interpersonals, com a con-seqüència de conviure diferents persones en espais reduïts.

Un tema significatiu consisteix en esbrinar la qualitat dels habitatges que s’ofereixen enrègim de lloguer a les persones immigrades del Sud, amb freqüència amb menys possi-bilitats econòmiques que les del Nord. Cal assenyalar que, en general, els habitatges deles persones enquestades procedents del Sud reuneixen les condicions bàsiques d’unhabitatge digne, encara que no totes disposen de llum, aigua corrent i bany. Pel que faals electrodomèstics, la gelera esdevé un element imprescindible per a la conservaciódels aliments. La rentadora, d’utilitat màxima, baixa quasi 18 punts respecte al frigorí-fic. En canvi, la televisió esdevé una necessitat per als immigrants, perquè, a més de dis-tracció, els proporciona un element de connexió amb la seva terra. Via satèl·lit mante-nen els lligams amb el seu món, amb la qual cosa suavitzen el seu exili, a la vegada quefan més difícil la seva integració en la societat d’acollida .

L’ordinador i l’ús d’Internet, amb uns percentatges baixos, no desmereix massa delque manifestarien els autòctons. És així mateix una eina fonamental per a les rela-cions constants i barates amb la família i els amics. L’assecadora de roba i el renta-plats, aproximadament en un 5% dels habitatges, són uns luxes quasi prohibits entreels immigrants del Sud. Qüestió interessant seria esbrinar si aquest col·lectiu d’immi-grants estrangers abona els electrodomèstics, i els mòbils, a terminis o al comptat i si,en definitiva, els arriben a abonar del tot, atesa la seva mobilitat interna.

La darrera pregunta de l’enquesta a l’apartat d’habitatge pretenia esbrinar, més queel lloguer total abonat, la quantitat que cada persona immigrada pagava per l’habi-tatge que ocupava. De les dades resultants es pot constatar que més d’una cinquenapart paga entre 121 i 150 euros (veg. quadre 4.40).


1998 1999 2000 2001




1998 1999 2000 2001



Intervencions 34.419 26.793 26.465

Consultes 624.845 638.052 657.968 682.114




1998 1999 2000 2001






1998 1999 2000 2001





%


Total 100,00



Immigració del Sud



301-440 euros 14,30 84-100 euros 16,50

150


L’enquesta recull molts i diversos comentaris amb relació a aquesta pregunta, amb elsquals les persones entrevistades han volgut matisar la seva resposta. Comentaris quevan des del que diu que no paga lloguer, perquè no té habitatge i viu al carrer o al’obra on treballa, fins a aquella persona que paga una quantitat fixa per una habi-tació llogada i per nit. Les persones que viuen en una casa llogada abonen el llogueradaptant-se a la situació particular que viuen:

a) El 9% no paguen quan no tenen feina. Llavors col·laboren al sosteniment dela casa amb aliments, o bé ajuden en les tasques domèstiques, donen un copde mà al negoci del propietari o tenen cura d’una persona gran a canvi d’ha-bitatge…

b) El 12% viuen amb amics/companys o familiars i els donen el que poden a finalde mes, tot esperant que millorin les seves condicions.

c) El 35% manifesta que si es tracta d’una sola família és el cap qui paga el llo-guer. Si són dues o més les famílies que ocupen l’habitatge, l’abonen per mei-tats o per terços.

d) Hi ha llogateres, el 3%, que s’han negat a contestar aquesta pregunta.

e) El 2% que són propietaris de la casa on habiten, paguen el préstec hipoteca-ri corresponent. Acostumen a esser els qui tenen un treball estable.

f) El 39% que resta no es pronuncia sobre aquests temes.

Cal poder comparar els ingressos obtenguts i els lloguers que s’abonen, circumstàn-cia que ens mostra situacions d’autèntica precarietat (veg. quadre 4.41).

Serà també d’interès observar ara comparativament, encara que sigui a costa derepetir alguna dada, tant el règim de titularitat de l’habitatge com, en el cas decases llogades, el que abonen, com a lloguer, tant els immigrants estrangers delNord com els del Sud (veg. quadre 4.42). Es tracta de dos universos distints, tot i quecomparables. Més de tres de cada quatre persones immigrades del Sud viuen enrègim de lloguer, mentre que dues de cada tres originàries del Nord són propietà-ries del seu habitatge.

D’altra banda, no té el mateix significat la figura de la cessió d’habitatge quan s’aplica alNord o al Sud. Entre els primers, cal entendre la gamma de cessions que s’acostumen en elmón occidental i que són contemplades al Codi Civil. Per contra, per als del Sud l’enquestaespecificava que es tractava de cessió a precari, la qual cosa és sinònim d’inestabilitat.


1998 1999 2000 2001






1998 1999 2000 2001





%


Total 100,00



Immigració del Sud



301-440 euros 14,30 84-100 euros 16,50

441-900 euros 42,70 101-200 euros 45,90


100,00 100,00


151


Pel que fa als preus que s’abonen per l’habitatge, els percentatges més elevats d’im-migrants estrangers d’ambdues àrees paguen menys de 600 euros mensuals de llo-guer, amb una diferència de quasi 15 punts del Sud sobre el Nord. Els lloguers mésalts són privatius del Nord, que es troben quasi 12 punts més amunt que els del Sudpel que fa al tram de lloguer entre 601 i 900 euros, mentre que un petit percentatgen’abonen més de 900 mensuals.

2.4. EL PAPER DE L’ADMINISTRACIÓ

El Pla integral d’atenció a la població immigrada de les Illes Balears fixa l’objectiugeneral 5: possibilitar l’accés de la població immigrada a un habitatge digne, amb dosobjectius específics: a) facilitar als immigrants habitatges temporals, per cobrir lagran demanda d’habitatge de la immigració, lligada a l’oferta de treball; b) afavorirl’accés dels immigrants a un habitatge de lloguer normalitzat.59 Desenvolupa el pro-grama en actuacions concretes, algunes potser un poc utòpiques, amb unes inver-sions programades de 592.800.000 pessetes (3.562.800 euros), cosa que representa el41,79% del pressupost proposat del Pla.60 El ventall de mesures intenta incidir sobreels empresaris i la negociació col·lectiva, evitar els infrahabitatges i, sobretot, la posa-da en marxa de mediacions per procurar que els immigrants puguin aconseguir el seuhabitatge dins el circuit normalitzat de compra i lloguer de cases i pisos.

De fet, l’habitatge és un dels problemes cabdals de les persones immigrades, tot just arri-bades, sobretot a l’estiu. Aquesta mancança, difícil de pal·liar en poc temps, obliga al dis-seny de programes i centres específics d’acollida i a formes alternatives de lloguer.

Per fer front a aquesta situació de quasi indefensió dels immigrants del Sud i per aju-dar-los a trobar un habitatge digne, la Conselleria de Benestar Social, mitjançant l’IBASi d’acord amb les directrius i objectius del Pla integral d’atenció a la immigració de lesIlles Balears, el setembre del 2001 va posar en marxa el Servei de Mediació per afavorirl’accés dels immigrants a habitatges en règim de lloguer, amb seu a Manacor i a Inca.

Cal fer una valoració molt positiva d’aquesta iniciativa, alhora que s’ha de lamentarel poc abast aconseguit. Un resum dels resultats del 2001 i del 2002 es pot observar ales taules 4.2. i 4.3.

Quadre 4.42Règim i preus dels habitatges.

Comparació entre els immigrants del Sud i del Nord

Règim d'habitatge Sud Nord

En propietat 3,50 62,90Llogat 80,80 28,70Cedit 11,10 4,90Altres 4,60 3,50Total 100,00 100,00

Menys de 600 euros 80,60 65,90De 601 a 900 euros 19,40 31,80De 901 a 1.200 euros __ 2,30Total 100,00 100,00


Quadre 4.43Alumnat estranger per zones de procedència. Curs 2002/2003

IllesBalears % Mallorca % Menorca % Eivissa %

Formen-tera %

Europa (UE) 3.429 27,78 2.367 25,07 400 37,24 617 35,79 57 51,35Extracomunitaris 707 5,73 624 6,60 21 1,96 58 3,36 0

Àsia 388 3,14 284 3,09 23 2,14 70 4,06 0

Àfrica 2.096 16,98 1.596 16,90 189 17,60 293 17,00 17 15,32

Amèrica del Sud 5.408 43,81 430 45,57 427 39,76 640 37,12 35 31,53Amèrica del Nord 56 0,45 38 0,39 3 0,28 15 0,87 0

Resta 261 2,11 226 2,38 11 1,02 31 1,80 2 1,80

Total 12.345 100,00 9.436 76,43 1.074 8,70 1.724 13,97 111 6,90

Font: elaboració pròpia a partir de dades, provisionals i no validades, facilitades per la Direcció General de Planificació i Centresde la Conselleria d’Educació i Cultura

Quadre 4.45Evolució i increments de l’alumnat estranger (1999-2003)

Nombre d’alumnes estrangers Increment

Curs 1999/2000 4.392

Curs 2000/2001 5.681 29,35

Curs 2001/2002 8.273 45,63

Curs 2002/2003 12.345 49,22


Quadre 4.46Creixement anual del nombre d’alumnes estrangers per grans àrees

Sud Nord Total

2000 53,5 9,6 29,3

2001 75,6 11,3 45,6

2002 66,5 18,0 49,2

Quadre 4.47


Quadre 4.44Alumnat estranger per grans àrees. Curs 2002/2003

Nord 3.485 2.405 403 632 57

Sud 8.860 7.031 671 1.092 54

Total 12.345 9.436 1.074 1.724 111


Preu del lloguer Sud Nord

59. Govern balear. Conselleria de Benestar Social, op. cit., pàg. 36-38.60. Vegeu Govern balear. Conselleria de Benestar Social, op. cit., pàg. 54 i 67.

152


L’Ajuntament de Palma, l’estiu del 2002, va posar en marxa un Pla lloguer d’habitat-ge, que és una còpia del de la Conselleria, amb efectes encara difícils d’avaluar pelpoc temps transcorregut.61

61. El Mundo/El Día de Baleares, 5 de març del 2003.

Filipines 254Rumania 192Polònia 189Ucraïna 148Rússia 123

Total 29.786

Font: elaboració pròpia a partir de dades facilitades per l'ib-Salut



Persones allotjades 37 País d'origen

Dones 9 Marroc 24

Homes 24 República de Ghana 2

Menors d'edat 4 Colòmbia 11

Sa Pobla 12

Santa Margalida 7

Directament 148 Manacor 7

Serveis socials 53 Felanitx 4

Intercessors culturals 25 Alcúdia 4

Altres 10 Inca 2

Muro 1

MABB


Persones ateses 214 Poblacions

Com arriben al servei?

Mitjana d'edat 28

Preu mitjà del lloguer 421,57 € (70.143 PTA)

Dades de les persones allotjades Nombre de persones Mitjana d'edatTotal 214 __

Homes 136 30,4 anys

Dones 44 29,2 anys

Menors 32 8,2 anys

Allotjats 141

Allotjats en grup sense vincle familiar 73

Entrevistes amb els propietaris Nombre de persones

Total entrevistes realitzades 444

Total propietaris que han acceptat oferirl'habitatge en lloguer 86

Total propietaris que han rebutjat oferirl'habitatge 184

Sense resultats el 31.12.02 176

Habitatges llogats Nombre d'habitatges

Total 60

Habitatges moblats 50

Habitatges moblats a mitges o buits 10

Preu mitjà de la renda mensual 437,32 €




Total demandes Nombre d'habitatges

Total demandes realitzades 672Nombre d'habitatges on s'han allotjat 60

____

153


D’altra banda, cal fer esment de la demanda de les associacions d’immigrants de lesilles, que reclamen una discriminació positiva a favor de les persones immigrades pera l’accés a l’habitatge de protecció oficial, petició que mai no va trobar el suport dela Conselleria competent. De la mateixa manera que ho han fet a nivell nacional, lesassociacions d’immigrants marroquins, colombians i equatorians han reclamat ajudespúbliques per poder llogar pisos.62

Malgrat la seva rotunditat, potser que no sigui del tot desafortunada l’afirmació d’A. Konato, president de l’Associació d’immigrants senegalesos de Balears, feta en elcontext d’unes declaracions a un mitjà de comunicació local: «Molts mallorquins fannegoci a costa dels immigrants, quan els fan pagar 50.000 pessetes per una habita-ció.»63

Un altre tema, ben diferent però d’alguna manera relacionat amb el de l’habitatge,és el de l’acolliment que les illes poden dispensar a les persones immigrades quan totjust acaben d’arribar.

Generalment, quan l’immigrant ve, reclamat pels familiars que el precediren en l’è-xode o atret pel que li conten amics o paisans, no es planteja cap qüestió, perquè elnouvingut s’instal·la, encara que sigui de forma provisional, a casa de la família, del’amic o del compatriota. Els problemes es fan presents quan les persones que acabend’aterrar no coneixen ningú ni saben on adreçar-se i, molt menys, on romandre lesprimeres nits. Segurament una xarxa d’albergs, de pisos o de cases d’acollimentpodrien solucionar o minorar el problema dels nouvinguts sense recursos, mentre cer-quen treball i allotjament. Els que hi ha semblen totalment insuficients, pel baix nom-bre de places que ofereixen (28 el de la residència de Can Pastilla, a Mallorca).Aquesta mancança porta els immigrants a dormir al carrer.64 Pensam que una comu-nitat que gaudeix d’una renda per càpita de les més altes d’Espanya i d’Europa no potpermetre fets com aquests, que atempten contra la dignitat dels que vénen i des-diuen dels qui residim aquí.

A tall de resum, recordem que, pel que fa a l’habitatge, el posicionament és ben dife-rent segons si els llogaters, o compradors, són immigrants estrangers del Nord o delSud. Els primers han de tenir en compte sols els límits de la pròpia economia, mentreque els del Sud, en general depassats pels preus excessius de l’oferta, es topen aixímateix amb les actituds de rebuig, d’exclusió i fins i tot d’abús de propietaris i d’al-gunes immobiliàries, la qual cosa esdevé un dels majors problemes que han d’afron-tar, sobretot durant els primers temps d’estada a les illes. Quant als propietaris, sónmolts els que, per molts de motius, prefereixen mantenir desocupat l’habitatge abansde llogar-lo a immigrants estrangers del Sud.

Tot i això, a més d’un nombre prou important que malviu en habitacions llogades,els immigrants accedeixen en general a habitatges dignes i ben equipats, encaraque, pels preus excessius o per conveniències d’altres tipus, comparteixen l’habitat-ge, fet que sovint és causa d’amuntegament i d’explotació entre els mateixos immi-grants.

Pensam que el tema de l’habitatge dels immigrants estrangers s’hauria d’estudiaramb més profunditat i temps per tal d’esbrinar, analitzar i comparar una informaciósempre difícil d’aconseguir.

62. El País, 09.04.02, pàg. 18.63. El Mundo/El Día de Baleares, 23.01.03, pàg. 8.64. El Mundo/El Día de Baleares, 01.02.00 i 02.02.00, pàg. 17 i 9.

154


2.5. CONCLUSIONS: MIGRACIÓ I HABITATGE

1. Com a problema específic, la qüestió de l’habitatge es planteja sobretot a les per-sones estrangeres immigrades del Sud.

2. Els pisos i les cases de lloguer, en general, depassen les possibilitats econòmiquesdels immigrants del Sud, que les lloguen per compartir amb altres persones, tant l’ha-bitatge com el lloguer. Aquesta situació és causa d’amuntegament i, sovint, incita aabusos dels i entre els immigrants, sobretot entre el 34,7% que paga el lloguer a uncompany d’habitatge.

3. Els immigrants del Sud, fins i tot els que tenen regularitzada la situació, trobenamb moltes dificultats cases per llogar, malgrat el nombre d’habitatges desocupats ode segones residències que a les illes depassen el 40%.

4. La manca d’habitatges dignes i assequibles és causa d’angoixa i de malaltia per amolts d’immigrants arribats a les illes, segons manifesten els professionals que hementrevistat.

5. Quasi dues de cada tres persones immigrades estrangeres del Nord són propietà-ries del seu habitatge i un poc més d’una de cada quatre paga lloguer.

6. Els immigrants del Sud, en un 80,8%, viuen en habitatges llogats, pels quals abo-nen fins a 600 euros mensuals.

7. El 48,2% de les persones que cohabiten en una casa no tenen vincles familiarsentre elles.

8. En general, tot i que deixant de banda sa Pobla i la ciutat d’Eivissa, les cases i pisosdels immigrants, tant del Nord com del Sud, reuneixen condicions normals i bàsiquesd’habitatge.

9. El Servei de Mediació per a lloguer d’habitatges a immigrants que l’Administracióautonòmica ha posat en marxa per atendre la urgència d’habitatge per als nouvin-guts, ha estat tan positiu com insuficient.

3. EL DRET A L’ENSENYAMENT

3.1. INTRODUCCIÓ

El flux migratori estranger que les illes registren des de fa uns anys deriva, entre d’al-tres, en un augment de la demanda d’escolarització.

No fa gaire temps, el conseller d’Educació i Cultura recordava que les Balears hanrebut 10.000 alumnes estrangers al llarg dels darrers cinc anys.65 Realment, aquesta,és una xifra que ens situa davant una realitat prou complexa i davant un repte inde-fugible, però que el nostre sistema educatiu ha d’assumir i normalitzar.

Sobretot mitjançant la via del reagrupament familiar, ens trobam que una bona partdels immigrants arribats a les illes són menors en edat escolar. D’altra banda, les pare-lles immigrades tenen fills que a pesar d’haver nascut aquí, conformen generacions

65. Última Hora, 4 d’abril del 2003, pàg. 33.

155


joves que, d’alguna manera, procedeixen de la immigració. Tots tenen dret a l’en-senyament i és aquí, a la nostra comunitat, on han de trobar la resposta adequada ala seva demanda i s’han d’integrar en el sistema educatiu balear.

A més de satisfer un dret fonamental, no podem oblidar que qualsevol model d’en-senyament té un paper fonamental en la formació i en la difusió dels valors i de lespautes socials que la societat s’ha imposat i vol promoure, perquè els considera cab-dals per a la cohesió social del poble.

Davant aquest panorama, el sistema educatiu de les Balears es mou entre l’ensenya-ment, la descoberta i el conreu dels valors tradicionals, propis de la nostra cultura,tant als infants i als joves autòctons com als nouvinguts, i l’obertura respectuosa ivalorativa cap a les cultures, ben diverses, del nou alumnat. Ho fa, diguem-ho desd’ara mateix, amb una mescla de perplexitat i d’il·lusió, a voltes amb el descoratja-ment, la improvisació i les intuïcions que imposa sovint una realitat que no ajudagens ni mica a la labor educativa continuada, però sempre amb l’esperança de supe-rar aquest repte gens fàcil que ens ha tocat viure.

Són molts els professionals de l’ensenyament, mestres i professors, que amb l’expe-riència d’anys i el treball en equip han dissenyat línies d’actuació cada vegada mésadequades a la nova situació educativa dels centres, amb l’ajut dels mitjans i delsrecursos oferts per una Administració educativa cada cop més sensible al problema. Enaquest capítol pretenem oferir, a més d’una instantània sobre la situació actual, reflec-tida en les dades del curs 2002/2003, l’evolució del nombre de l’alumnat estranger ales illes, des de diversos vessants, i la seva distribució als centres escolars, amb una anà-lisi de la problemàtica més important que deriva d’aquesta presència, tan plural idiversa, d’alumnat immigrat estranger tant per als professionals de l’ensenyamentcom per a l’Administració educativa.

Per assolir la meta que ens proposam en aquest capítol, emprarem fonamentalmentles dades que, amb gran esperit de col·laboració, ens han facilitat les direccions gene-rals corresponents de la Conselleria d’Educació i Cultura, les opinions de professionalsqualificats de l’Administració educativa de les illes i la veu de mestres i ensenyants,recollides mitjançant els denominats focus group, a més de tenir ben present algunstreballs de recerca, encara no enllestits del tot, com pot esser, per exemple, el queLuis Vidaña prepara.

Abans d’entrar en matèria, permeteu-nos unes anotacions prèvies que consideramd’interès per a la millor comprensió d’aquest treball.

Les dades que vos oferim són les que fan referència als darrers quatre cursos. No hempogut localitzar les dels cursos anteriors. L’Administració no disposa de dades refe-rents a municipis i a la nacionalitat d’origen de l’alumnat estranger. Aquesta man-cança no és gens significativa, perquè són els darrers dos cursos acadèmics el períodedurant el qual es produeix l’increment del nombre d’alumnat estranger.

Com feim amb la resta de temes, distingim entre l’alumnat estranger originari de paï-sos industrialitzats del Nord i el que prové de països empobrits del Sud. La seva evo-lució és ben diferent a cada cas.

Hem dividit l’alumnat estranger, doncs, en dos grups: a) els del Nord, que reuneix elspaïsos europeus, de la UE sobretot, i els de l’Amèrica del Nord, Canadà i els EUA; b) els del Sud, que integra els països de l’Europa de l’Est, d’Àsia –el Japó inclòs–, d’À-frica i de l’Amèrica del Sud. El que denominam «resta» agrupa països del Sud que noes relacionen expressament perquè és poc habitual trobar ciutadans d’aquelles nacio-nalitats que residesquin a les illes.

156


Oferim dades agrupades per cursos acadèmics i nacionalitat d’origen de l’alumnatestranger matriculat en centres d’ensenyament no universitari de les Balears. Sóndades que hem elaborat basant-nos en les que la Conselleria d’Educació i Cultura ensha facilitat i que reflecteixen clarament les tendències i els canvis produïts entre l’a-lumnat estranger i, en definitiva, en el panorama educatiu de les Illes Balears al llargdel darrer quadrienni.

Pel que fa a les dades del curs 2002/2003, hem de dir que són encara provisionals per-què no han estat validades pels òrgans corresponents de la Direcció General dePlanificació i Centres de la Conselleria. Comprenen el nombre d’alumnes estrangersmatriculats per municipis i nacionalitats, però encara no per nivells educatius, per laqual cosa quan tractem qüestions relacionades amb les etapes i nivells educatius, hofarem analitzant les dades corresponents al curs acadèmic 2001/2002.

Cal dir, de totes maneres, que un cop validades les dades del curs passat, no diferiransubstancialment de les que aquí trobareu, per la qual cosa en cap cas correm el riscd’assenyalar tendències que puguin canviar de forma significativa.

3.2. L’ANÀLISI DELS RESULTATS DE LES ENQUESTES

3.2.1. L’enquesta als immigrants del Sud

Un 23,30% dels immigrants provinents dels països empobrits, arribats i residents a lesilles, manifesten que tenen fills en edat escolar, mentre que un 76,7% diu que no enté. Pel que fa al nombre de fills, les respostes donades pels enquestats ens mostrenque el 46% té un fill/filla, mentre que un 39,5% en té dos en edat escolar. El 6,1%declara que té tres fills i un 1,6% no contesta la pregunta.

Es constata que els fills dels immigrants estrangers del Sud estan majoritàriamentescolaritzats, ja que un 98,4% van a l’escola i només un 1,6% declara que no hi van.Dels que van a l’escola, un 83,9% van a la pública i un 14,4% a la concertada. Solsl’1,7% va a la privada.

Cal assenyalar que cap de les persones enquestades que manifesten que els fills noassisteixen a un centre escolar no revelen el motiu pel qual no hi van, malgrat que elqüestionari en preveia quatre: dificultats d’escolarització, perquè el sistema educatiuespanyol no els agrada, per manca d’informació i per altres motius, sense especificar.

El 77,5% dels fills havien estat escolaritzats al seu país, però un 22,5% no hi havienestat mai. Si aquest percentatge es projecta sobre el nombre total d’alumnes estran-gers matriculats durant el curs 2002/2003, resulta que 2.778 alumnes assistiren a uncentre escolar per primera vegada a la seva vida.

A la pregunta sobre com s’assabentaren del que calia fer per escolaritzar els fills uncop arribats a les illes, un 30,4% manifesta que va esser gràcies a l’Oficina d’escola-rització o a les delegacions de la Conselleria d’Educació; un 25% per mitjà dels tre-balladors socials; un 20,4% a través dels serveis municipals; un 17% mitjançant altresimmigrants i un 8% gràcies al mediador cultural.

Amb relació a les dificultats que han tengut, sobretot quan comencen al centre, el54,8% declaren que no n’han tenguda cap, de dificultat, al començament. Però un45,2% diuen que han tengut problemes lligats a diverses causes. Els motius, sovint

157


més d’un, que provocaren les dificultats patides a l’inici, varen esser bàsicament elsreferents a la llengua (78,8%), el fet d’arribar amb el curs ja començat (30,8%), elrebuig dels companys (26,9%), el nivell de l’ensenyament (17,3%) i altres dificultatsdiverses (9,6%). Les dades precedents s’han de comparar i avaluar conjuntament ambles derivades de la pregunta sobre les dificultats que tenen després d’un any a l’es-cola. Les respostes mostren que majoritàriament s’han superat (92,6%), però encararesta un 7,4% que en tenen. A l’hora d’especificar quines són, n’esmenten tres: l’a-daptació a la llengua vehicular de l’ensenyament, el català; el cost dels professors par-ticulars de reforç i el fet de passar de curs sense haver assolit el nivell mínim.

Els immigrants consideren que els seus fills estan satisfets i integrats a l’escola en un92,0%, mentre que un 8,0% manifesten que no s’hi troben bé.

A l’hora de raonar el perquè de la seva satisfacció les respostes són múltiples, peròdestaca el paper dels amics (42,5%), perquè aprenen bé (20%), perquè són feliços al’escola (hi van contents) (17,5%), perquè s’hi troben integrats (17,5%) i perquè s’hitroben acceptats (2,5%). Per contra, els que manifesten la seva insatisfacció es fona-menten en el fet de patir massa canvis, en la dificultat de la llengua o perquè trobenel seus companys maleducats.

Així mateix, quasi de forma unànime, pensen que els fills han de seguir a l’escola o al’institut després dels 12 i dels 13 anys. Un 99,3% dels enquestats ho afirma sensedubtes.

3.2.2. L’enquesta als immigrants del Nord

Un 23,1% dels immigrants provinents dels països desenvolupats del Nord, arribats iresidents a les illes, manifesten que tenen fills en edat escolar, mentre que un 76,9%diu que no en té. D’entre els que tenen fills en edat escolar, un 40,6% declara que enté un; un 56,3% en té dos i només un 3,1% en té tres. Pel que fa al tipus d’escola ones troben matriculats, el 84,8% diu que assisteixen a l’escola pública, el 12,2% a laprivada i un 3% a la concertada.

Sobre les dificultats que hagin pogut tenir, sobretot quan començaren al centre, el84,4% declaren que no n’han tenguda cap al començament, mentre que un 15,6%diuen que n’han tengudes. Sobre les causes, sovint més d’una, que varen provocar lesdificultats patides a l’inici, la més generalitzada és la que el català, la llengua de l’en-senyament, els ha suposat als infants i, en algun cas, també als pares, que tenen difi-cultat per ajudar els fills a fer els deures a casa. També s’esmenta el no haver pogutmatricular l’infant en el centre escolar preferit.

3.2.3. L’anàlisi comparativa entre les dues enquestes

Analitzant els resultats de les dues enquestes constatam, en primer lloc, la diferència enel nombre d’enquestes contestades pels immigrants del Sud (528) i del Nord (143), aixícom també la diferència del qüestionari sobre ensenyament, tant en extensió com enprofunditat. Per als del Nord hem donat moltes qüestions per suposades, atesos els cos-tums habituals als països industrialitzats que en molt poc es diferencien dels costums deles famílies illenques pel que fa a l’escolarització dels infants. Hom presumeix que elsinfants, fills d’estrangers del Nord, estan tots escolaritzats i, en general, no tenen gai-res problemes entre nosaltres. Potser massa ingènuament, l’equip va considerar que elmateix passava en l’àmbit escolar, raó per la qual només tractam les dificultats inicials.

158


A l’hora de comparar les realitats que les dades obtengudes sobre el tema educatiudesvetllen entre els immigrants del Sud i del Nord, crida l’atenció de bon comença-ment que els immigrants d’ambdues àrees declarin que no tenen fills en edat escolaren percentatges gairebé idèntics. En el cas dels del Sud el percentatge és del 76,7% ien el cas dels del Nord del 76,9%. Igualment semblant és el percentatge dels quetenen un sol fill (46,0% els del Nord i 40,6% els del Sud), mentre que la proporció delsque en tenen dos és de més de 17 punts favorable als del Nord, que, d’altra banda,baixen cinc punts els percentatges dels tres fills. Cap dels enquestats del Nord en témés de tres. En segon lloc, l’alumnat del Nord no només prefereix, de forma majori-tària, l’escola pública, sinó que hi acudeix en proporció semblant, però fins i tot supe-rior, als alumnes del Sud: 84,8% els del Nord i 83,9% els del Sud. La diferència rau enl’escola privada, ja que mentre que del Sud sols s’hi matricula un 1,7%, els alumnesdel Nord hi assisteixen en un 12,1%, segurament perquè els pares poden assumir elcost de l’escolarització, opció vedada als del Sud. Ho fan en detriment de les escolesconcertades, sovint a les mans o sota la direcció de grups confessionals, sense gairetradició o prestigi d’ensenyament als països d’origen.

Una diferència remarcable entre l’alumnat del Nord i del Sud rau, així mateix, en lesdificultats patides a l’inici de la seva escolarització en algun dels centres docents nouniversitaris de les illes. Els percentatges són molt clars: més del 45% dels alumnesprovinents de pobles empobrits han patit dificultats al començament, mentre que laproporció es redueix al 15,6% en l’alumnat originari del Nord. Però aquestes dife-rències percentuals troben el seu punt de convergència en el tipus de dificultat majo-ritària, la derivada de l’aprenentatge de la llengua catalana, pròpia i majoritària del’ensenyament. És una dificultat compartida pels dos grups. Podem afirmar que elcatalà és la dificultat per als alumnes del Nord (i també per a alguns pares, com hemassenyalat abans). La resta de dificultats són gairebé anecdòtiques, no tant pel motiuesmentat, sempre respectable, com per la quantitat, molt minsa, de persones que lesmencionen. Per contra, per als del Sud, el ventall de dificultats inicials, que acom-panyen la que suposa l’aprenentatge de la llengua, és molt ampli: incorporació a l’es-cola quan el curs ja és ben avançat (30,8%), amb les dificultats de ritme i de segui-ment que el fet comporta; els nivells dels estudis (17,3%), en general superiors als quel’infant o el jove cursava al país d’origen i, també, el rebuig dels companys (26,9%),feliçment superat a mesura que es trenquen barreres i els companys esdevenen, diarere dia, amics. En efecte, després d’un any d’assistència al centre educatiu, les difi-cultats s’esvaeixen quasi del tot. Un 92,6% manifesten que ja no en tenen cap des-prés del primer curs. Notem que el percentatge és gairebé coincident amb el d’a-quells que confessaven la satisfacció-integració dels fills.

A partir d’aquest punt, el nostre comentari s’ha de centrar en l’enquesta als immi-grants del Sud. Una dada ben significativa que cal destacar, per les seves conseqüèn-cies en tots els àmbits i nivells, és la que reflecteix la pregunta 48: un 22,5% delsinfants que arriben a les illes des del Sud mai no han estat escolaritzats. Aquesta pro-porció tan alta –quasi un infant de cada quatre– es relativitza quan la combinam ambl’edat dels fills. Si és molt jove, l’escola nostra serà la primera, l’única i la seva per sem-pre. Si l’infant ja és més gran o adolescent, la qüestió és ben diferent, tant per a ellmateix com per als ensenyants.

Altres respostes a l’enquesta ens permeten afirmar que els immigrants del Sud tenenprou canals d’informació a l’hora de plantejar-se l’escolarització dels fills, i que lesadministracions educativa i municipals han aconseguit crear una xarxa d’acolliment id’assessoria eficaç que cal valorar positivament i potenciar encara més. Així mateix,l’ajut i l’orientació els ha arribat, als pares immigrants del Sud, per més d’un dels ser-veis creats amb aquesta finalitat.

159


Volem fer una anotació prèvia a les respostes a la pregunta sobre si els fills estavensatisfets a l’escola. En el moment de redactar-la, l’equip va considerar la paraula satis-fet com a sinònim, en aquest cas concret, d’integrat, vocable que pensàrem que podriaesser de comprensió més difícil per a alguna de les persones entrevistades. Són grati-ficants per a qualsevol que treballi a l’ensenyament els percentatges de satisfaccióobtenguts: un 92% consideren que els seus fills estan satisfets i integrats a l’escola.

Finalment, volem fer esment de les respostes a la qüestió de si els fills han de conti-nuar a l’escola quan arriben als 12-13 anys. Era, aquesta, una pregunta que vàrem for-mular tenint present els pares i les filles originàries del Magrib. Les respostes són total-ment positives, atès que només una de les persones enquestades opina en sentit con-trari. L’enquesta, com ja s’ha dit al moment oportú, es va realitzar en nombre adequati proporcional en zones de les illes amb presència majoritària d’immigrants àrabs.

3.3. L’ALUMNAT ESTRANGER A LES BALEARS PER ZONES I ÀREES DE PROCEDÈN-CIA. SITUACIÓ ACTUAL

Globalment, els alumnes estrangers matriculats a les Balears durant el curs 2002/2003provenen en un 71,77% de països del Sud, mentre que els procedents de països des-envolupats representen el 28,23% (veg. quadre 4.43). L’alumnat estranger que provéde l’Europa comunitària sols comporta un 27,78%, mentre que la presència llatino-americana és molt significativa ja que concentra més del 43% de l’alumnat matricu-lat. La participació africana, sobretot del Magrib, arriba quasi al 17%, el creixementde la qual s’ha estancat darrerament. Cal destacar un augment continuat de l’alum-nat provinent dels països de l’Europa de l’Est (veg. quadre 4.44).









Formen-tera %


Àsia 388 3,14 284 3,09 23 2,14 70 4,06 0

Àfrica 2.096 16,98 1.596 16,90 189 17,60 293 17,00 17 15,32


Resta 261 2,11 226 2,38 11 1,02 31 1,80 2 1,80

Total 12.345 100,00 9.436 76,43 1.074 8,70 1.724 13,97 111 6,90




Curs 1999/2000 4.392

Curs 2000/2001 5.681 29,35

Curs 2001/2002 8.273 45,63

Curs 2002/2003 12.345 49,22



Nord 3.485 2.405 403 632 57

Sud 8.860 7.031 671 1.092 54

Total 12.345 9.436 1.074 1.724 111











Formen-tera %


Àsia 388 3,14 284 3,09 23 2,14 70 4,06 0

Àfrica 2.096 16,98 1.596 16,90 189 17,60 293 17,00 17 15,32


Resta 261 2,11 226 2,38 11 1,02 31 1,80 2 1,80

Total 12.345 100,00 9.436 76,43 1.074 8,70 1.724 13,97 111 6,90




Curs 1999/2000 4.392

Curs 2000/2001 5.681 29,35

Curs 2001/2002 8.273 45,63

Curs 2002/2003 12.345 49,22


Nord 3.485 2.405 403 632 57

Sud 8.860 7.031 671 1.092 54

Total 12.345 9.436 1.074 1.724 111



160


Mallorca concentra el 76,43% de tots els alumnes estrangers matriculats durant elcurs passat, seguida d’Eivissa amb un 13,97%, de Menorca amb un 8,70% i, finalment,de Formentera, que amb 111 alumnes estrangers matriculats representa només el0,90% de la totalitat d’alumnes estrangers de les illes. Aquesta darrera xifra, encaraque en nombres absoluts és molt poca cosa, canvia radicalment si es té en compte laproporcionalitat que hi ha entre la població de l’illa i, sobretot, el nombre total d’a-lumnes matriculats als centres docents de Formentera.

De totes maneres, l’alumnat estranger provinent dels sis països més importants pelque fa al nombre d’alumnes matriculats als centres docents no universitaris de les illesdurant el curs 2002/2003, agrupen el 68,7% (8.488 alumnes) dels 12.345 alumnesestrangers matriculats. Aquests països de procedència, per ordre d’importància delnombre d’alumnes matriculats són: el Marroc (1.913), l’Equador (1.568), Alemanya(1.421), l’Argentina (1.379), Colòmbia (1.192) i el Regne Unit (1.015).

El panorama actual que ofereix l’alumnat estranger a les illes dibuixa amb tota claredat unhoritzó plural i diversificat. Sense comptar les nostres dues llengües oficials, tenim alumnesque parlen 82 llengües maternes diferents i que provenen de 160 nacionalitats distintes.

3.4. L’EVOLUCIÓ DE L’ALUMNAT ESTRANGER PER NACIONALITATS A LES BALEARS

DURANT EL DARRER QUADRIENNI

L’increment de l’alumnat estranger matriculat a les Balears als centres d’ensenyament no uni-versitari ha experimentat una evolució accelerada. Cal recordar que fa deu anys (curs1992/1993), els alumnes estrangers matriculats només eren 1.472. L’anàlisi de les dades fa evi-dent l’increment espectacular que el nombre d’alumnes estrangers va registrar sobretot desdel curs 2001/2002. Va esser llavors quan es produí l’alça que el curs 2002/2003 no ha fet mésque confirmar i accelerar (veg. taula 4.4). Pensam que la tendència és que augmenti encaramés el nombre d’alumnes estrangers, malgrat els símptomes clars d’alentiment econòmic iels indicis que, per primera vegada, ha minvat el nombre d’immigrants arribats a les illes.Aquests factors podien fer pensar a algú que es produiria una inflexió en la crescuda d’im-migració, però el reagrupament familiar, a pesar de les dificultats que el condicionaran cadadia més, creim que compensarà la més que possible disminució de l’arribada de nous immi-grants. La matrícula per al curs vinent, 2003/2004, ens farà sortir de dubtes.

Taula 4.4Evolució de l’alumnat estranger per nacionalitats a les Balears,

1999-2003

Nord

Unió Europea

1999/2000 2000/2001 2001/2002 2002/2003

Alemanya 1.145 1.281 1.345 1.421

Àustria 39 36 38 53Bèlgica 31 44 55 56

Dinamarca 12 18 17 28França 143 148 172 197Irlanda 4 15 12 26

Itàlia 123 160 215 269Països Baixos 101 75 110 133Portugal 77 61 76 96

Regne Unit 627 696 758 1.015

Suècia 24 34 51 57

Suïssa 65 61 68 78

Amèrica del NordCanadà 0 0 0 15

EUA 28 23 36 41

Total Nord 2.419 2.652 2.953 3.485

Països de l'EstBulgària 23 53 101 240

Sud 1999/2000 2000/2001 2001/2002 2002/2003continua

161


Pel que fa als alumnes provinents del Nord, cal assenyalar que han crescut un 44,1%al llarg del quadrienni estudiat, perquè de 2.419 alumnes matriculats durant el curs1999/2000 s’ha passat a 3.485 durant el curs 2002/2003. Ha estat un creixement sos-tengut, continu i prou important. Els països que han contribuït més a l’augment han

Portugal 77 61 76 96

Regne Unit 627 696 758 1.015

Suècia 24 34 51 57

Suïssa 65 61 68 78


EUA 28 23 36 41

Total Nord 2.419 2.652 2.953 3.485


Hongria 6 13 15 11

Iugoslàvia 18 22 23 17

Macedònia 0 0 4 5

Polònia 26 34 51 76

Rep. Moldava 0 0 0 4

Romania 14 29 74 146

Rússia 38 46 57 107

Txèquia 3 10 18 28

Ucraïna 6 13 35 73

Total Països de l'Est 134 220 378 707

Àsia

Filipines 60 81 93 122

Índia 11 14 20 31

Japó 0 1 1 11

Xina 91 119 150 224Total Àsia 162 215 264 388ÀfricaArgèlia 31 18 34 45

Guinea Equatorial 17 38 38 36

Marroc 789 1.134 1.451 1.913

Mali 0 1 2 3

Nigèria 3 7 11 29

Sàhara 8 16 4 22

Senegal 20 21 25 41

Sudàfrica 6 5 2 7

Total Àfrica 874 1.240 1.567 2.096

Amèrica del SudArgentina 157 266 653 1.379

Bolívia 4 15 43 88

Brasil 58 73 91 130

Colòmbia 94 253 831 1.192

Cuba 63 79 101 139

Equador 53 198 687 1.568

Hondures 0 3 0 6

Mèxic 7 17 15 18

Perú 31 52 58 112

Rep. Dominicana 103 130 157 175

Uruguai 21 47 111 261

Veneçuela 27 42 55 101

Xile 51 89 150 239

Total Amèrica del Sud 669 1.264 2.952 5.408

Resta 134 90 159 261

Total Sud 1.973 3.029 5.320 8.860

Total estrangers 4.392 5.681 8.273 12.345

Font: elaboració pròpia a partir de dades, provisionals i no validades, facilitades per la Direcció General de Planificació i Centresde la Conselleria d'Educació i Cultura

Sud 1999/2000 2000/2001 2001/2002 2002/2003

162


estat segurament el Regne Unit (de 627 a 1.015), Itàlia (de 123 a 269) i Alemanya (de1.145 a 1.421). Cal destacar el cas de països que han doblat amb escreix el nombred’alumnes (com ara Suècia i Dinamarca), tot i que en nombres absoluts la seva impor-tància és escassa, i l’aparició d’alumnat d’un país com el Canadà, que surt a rotlo perprimera vegada en el panorama educatiu balear durant el curs 2002/2003. Els alum-nes estrangers del Nord representen el 28,23% de tot l’alumnat estranger matriculatdurant el curs 2002/2003.

Quant a l’alumnat estranger del Sud, cal destacar que s’observa un fort augment delnombre d’alumnes provinents de països de l’est d’Europa, entre els que destaquenRomania, Rússia, Ucraïna i, sobretot, Bulgària. Amb relació als procedents d’Àsia, éssignificativa la consolidació de Filipines i el predomini dels alumnes xinesos, mentreque pel que fa a Àfrica s’ha de ressaltar el domini aclaparador dels alumnes origina-ris del Marroc. Respecte als alumnes procedents de l’Amèrica Llatina s’ha d’esmentarque és la zona de la qual prové majoritàriament l’alumnat que al llarg d’aquest qua-drienni ha arribat a les illes. El cas i l’evolució seguits per països com l’Equador (de 53a 1.568), l’Argentina (de 157 a 1.379) i Colòmbia (de 94 a 1.192) ho demostren clara-ment. En conjunt, els alumnes procedents de l’àrea del Sud representen el 71,77% detots els alumnes estrangers matriculats durant el curs 2002/2003.

Davant la realitat que aquestes dades fan palesa podem afirmar, tot resumint, que elsistema educatiu de les illes ha de fer front, assumir, integrar i atendre el repte quesuposen augments de les magnituds que s’exposen en els quadres 4.45 i 4.46.

S’observen uns creixements molt més destacats del Sud, encara que durant el darrerperíode el Sud també pateix un cert alentiment. Per contra, el Nord manté una evo-lució creixent sostenguda, tot i que amb increments no tan espectaculars.

3.5. L’EVOLUCIÓ DE L’ALUMNAT ESTRANGER PER NACIONALITATS I PER ILLES

DURANT EL DARRER QUADRIENNI

L’evolució de l’alumnat estranger, la seva procedència per països i la seva distribucióper illes, presenta característiques pròpies d’acord amb els trets generals de la tipo-logia dels migrants arribats a cadascuna de les illes (veg. fig. 4.4).

Figura 4.4

Alumnat estranger per àrees de procedència.

Dades en percentatges per illes i total de les Balears

0

10

20

30

40

50

60

70

80

Nord Sud

Mallorca Menorca Eivissa Formentera Illes Balears

Figura 4.3Nacionalitats d’origen més importants dels sol·licitants de TSI.


0

50

100

Arg

enti

na

Equ

ado

r

Co

lòm

bia

Uru

gu

ai

Mar

roc

Bo

lívia

Bu

lgàr

ia

Ro

man

ia

Xile

Ucr

aïn

a

Rú

ssia

Polò

nia

Bra

sil

Ven

eçu

ela

Nig

èria

150

200

250

300

350

400

450

500



163


Pel que fa a l’illa major, Mallorca (veg. taula 4.5), destaca el fet, tot i augmentar el nombred’alumnes estrangers del Nord, d’una desacceleració clara dels creixements. Si durant el curs1999/2000 els 1.737 alumnes del Nord representaven el 53,20% del total d’alumnes estran-gers matriculats a l’illa, durant el curs 2002/2003 els 2.405 alumnes del Nord matriculats encentres d’ensenyament no universitari de l’illa representen únicament el 25,49%. Per con-tra, els alumnes estrangers originaris del Sud han agafat el protagonisme. Del 46,80% quesuposaven els 1.528 alumnes matriculats durant el curs 1999/2000, s’ha passat al 74,51%durant el curs 2002/2003, quan s’ha assolit la xifra de 7.030 entre un total de 9.435 alumnesestrangers matriculats als centres de l’illa.

Taula 4.5Evolució de l’alumnat estranger per nacionalitats. Mallorca, 1999-2003

Unió Europea

1999/2000 2000/2001 2001/2002 2002/2003

Alemanya 932 1.047 1.118 1.139

Àustria 25 28 31 45

Bèlgica 13 20 25 30

Dinamarca 8 13 14 28

França 90 88 96 124

Irlanda 2 13 8 26

Itàlia 66 81 115 156

Països Baixos 57 28 65 65


Regne Unit 401 452 496 576

Suècia 22 33 44 53

Suïssa 39 39 68 48


EUA 18 15 26 28

Total Nord 1.737 1.907 2.143 2.405


Hongria 6 12 12 10

Iugoslàvia 11 16 15 11

Macedònia 0 0 4 1

Polònia 22 30 45 67


Romania 14 25 54 107

Rússia 33 39 49 95

Txèquia 2 7 16 24

Ucraïna 4 12 33 72


ÀsiaFilipines 26 37 45 53

Índia 7 10 15 30

Japó 0 0 0 0

Xina 81 105 129 201

Total Àsia 114 152 189 284ÀfricaArgèlia 23 6 27 43


Marroc 576 868 1.076 1.438

Mali 0 1 2 0

Nigèria 3 7 11 28

Sàhara 7 15 2 18

Senegal 13 16 23 33

Sudàfrica 6 5 2 5

Total Àfrica 641 951 1.177 1.596


Nord

1999/2000 2000/2001 2001/2002 2002/2003Sud

continua

164


El seu protagonisme ha esdevengut absolut. Pel que fa als alumnes de països delNord, Alemanya continua amb presència majoritària amb més del 22% d’increment.Quant als alumnes provinents del Regne Unit, ocupen el segon lloc en passar de 401a 576 durant el quadrienni, cosa que suposa un augment del 43,64%. Cal assenyalar,també, l’increment notable d’alumnes italians, que han experimentat un creixementde prop del 136,36%. És també significativa, durant el curs 2002/2003, per primeravegada, la presència d’alumnes canadencs. D’altra banda, els alumnes estrangers pro-cedents de països de l’Est europeu, pel que fa al quadrienni que estudiam, quasi hanquintuplicat la seva presència en passar de 115 a 624. D’entre aquests, cal fer menciódels alumnes originaris de Bulgària, que han passat de 23 a 223 alumnes (+ 200); deRomania, que passen de 14 a 107 (+ 93); de Rússia, de 33 a 95 matriculats (+ 62) id’Ucraïna, que passen de quatre a 72 (+ 68).


Total Àsia 114 152 189 284ÀfricaArgèlia 23 6 27 43


Marroc 576 868 1.076 1.438

Mali 0 1 2 0

Nigèria 3 7 11 28

Sàhara 7 15 2 18

Senegal 13 16 23 33

Sudàfrica 6 5 2 5

Total Àfrica 641 951 1.177 1.596


Bolívia 3 12 26 64

Brasil 47 56 65 86

Colòmbia 84 212 696 1.004

Cuba 46 60 81 111

Equador 39 152 495 1.083

Hondures 0 3 0 6

Mèxic 7 15 13 12

Perú 25 40 48 91


Uruguai 19 41 93 201

Veneçuela 22 36 48 94

Xile 44 81 131 209

Total Amèrica del Sud 549 1.040 2.398 4.300

Resta 109 67 126 226

Total Sud 1.528 2.402 4.217 7.030

Total estrangers 3.265 4.309 6.360 9.435









Formen-tera %


Àsia 388 3,14 284 3,09 23 2,14 70 4,06 0

Àfrica 2.096 16,98 1.596 16,90 189 17,60 293 17,00 17 15,32


Resta 261 2,11 226 2,38 11 1,02 31 1,80 2 1,80

Total 12.345 100,00 9.436 76,43 1.074 8,70 1.724 13,97 111 6,90




Curs 1999/2000 4.392

Curs 2000/2001 5.681 29,35

Curs 2001/2002 8.273 45,63

Curs 2002/2003 12.345 49,22



Sud Nord Total

2000 53,5 9,6 29,3

2001 75,6 11,3 45,6

2002 66,5 18,0 49,2

Quadre 4.47Presència proporcional d’alumnat estranger per illes. Curs 2002/2003

Total alumnes matriculats Total alumnes estrangers % sobre totalMallorca 105.025 9.436 8,98Menorca



Nord 3.485 2.405 403 632 57

Sud 8.860 7.031 671 1.092 54

Total 12.345 9.436 1.074 1.724 111



165


Respecte a Àsia, sobresurt únicament la presència multiplicada d’alumnat xinès, quepassa de 81 a 201, amb un increment de 120 alumnes nous.

D’Àfrica, cal destacar-ne els seus primers representants, els alumnes del Marroc, que sónabsoluta majoria entre els africans, 1.438 durant el curs 2002/2003. Si tenim en compteels 576 de l’inici del quadrienni, l’augment experimentat ha estat de quasi dues vegadesi mitja. Algèria, amb 43 infants, és un país que ha augmentat poc la seva presència. Síque ho han fet altres països com Nigèria (de tres a 28, s’ha multiplicat per més de nouvegades), el Senegal (de 13 a 33, ha crescut dues vegades i mitja més), Guinea Equatorial(de 13 a 31, cosa que suposa que ha augmentat més de dues vegades).

Pel que fa a l’Amèrica Llatina, és liderada per l’Argentina, que al llarg del quadriennipassat ha vist com s’incrementava el nombre d’alumnes matriculats en 1.066, en pas-sar de 123 a 1.189 alumnes, la qual cosa significa que s’han multiplicat per quasi deuvegades. Cal fer també esment de l’Equador, amb una pujada extraordinària, quepassa de 39 a 1.083 alumnes matriculats. Aquest increment de 1.044 alumnes fa quela seva dinàmica sigui la més accelerada del continent, amb un augment de quasi 28vegades més, atès que el nombre de partida era insignificant si el comparam amb elde l’Argentina. En tercer lloc, hem de fer referència a Colòmbia, que passa de 84 a1.004, cosa que representa que el nombre d’alumnes colombians s’ha multiplicat quasiper dotze. A molta distància hem de situar un conjunt de països llatinoamericans comara l’Uruguai, que passa de 19 a 201 i augmenta deu vegades i mitja més; Xile, quepassa de 44 a 209, xifra que representa tenir 4,75 vegades més matriculats, i laRepública Dominicana, que passa de 90 a 150 i experimenta un increment del 66,6%.

Com a avaluació global, podem afirmar que durant el quadrienni estudiat els alum-nes originaris del Nord, malgrat la pèrdua de protagonisme a Mallorca, han aug-mentat un 38,46% (de 1.737 a 2.405), mentre que els provinents del Sud, amb unadiferència neta de 5.502 alumnes matriculats als centres no universitaris de les illes(passen de 1.528 a 7.030), han augmentat 4,6 vegades més.

D’altra banda, els cinc primers països a Mallorca, segons el nombre d’alumnes estran-gers matriculats, són el Marroc (1.438), l’Argentina (1.189), Alemanya (1.139), l’Equador(1.083) i Colòmbia (1.004).

Respecte a Menorca (veg. taula 4.6), cal assenyalar que el nombre d’alumnes estran-gers originaris del Nord ofereix una evolució semblant a la de Mallorca. Si durant elcurs 1999/2000, els 198 alumnes del Nord representaven el 57,89% del total d’alum-nes estrangers matriculats a l’illa, durant el curs 2002/2003 els 403 alumnes del Nordmatriculats en centres d’ensenyament no universitari de l’illa representen únicamentel 37,52%. Per contra, els alumnes estrangers originaris del Sud han agafat protago-nisme, encara que no tan accentuat com a Mallorca: del 42,11% que suposaven els144 alumnes matriculats durant el curs 1999/2000 s’ha passat al 62,48% del curs2002/2003, en què s’ha assolit la xifra de 671 alumnes originaris del Sud d’entre untotal de 1.074 alumnes estrangers matriculats als centres de l’illa. El seu protagonis-me ha esdevengut remarcable. Pel que fa als alumnes de països del Nord, els provi-nents del Regne Unit ostenten la majoria absoluta, passant de 134 a 290 durant elquadrienni, cosa que suposa un augment del 116,42%. Alemanya ocupa el segon lloc,amb un creixement molt moderat, en passar de 25 a 46 alumnes matriculats, xifra querepresenta un increment del 84%. Cal assenyalar també que Itàlia ha consolidat laseva presència en passar de 14 a 23, la qual cosa suposa un augment del 64,29%.

Pel que fa als alumnes de països del Sud, durant el curs 2002/2003 assoliren la xifra de 671 alumnes, la qual cosa representa el 62,48% d’entre el total matriculat, 1.074. Els països de l’Est europeu mantenen una presència insignificant a les aules de Menorca, amb21 alumnes d’entre els 1.074 matriculats, cosa que suposa un 1,96% de l’alumnat. El

166


Taula 4.6Evolució de l’alumnat estranger per nacionalitats. Menorca, 1999-2003

Nord

Unió Europea

1999/2000 2000/2001 2001/2002 2002/2003

Alemanya 25 21 23 46

Àustria 0 0 0 0

Bèlgica 2 1 2 2

Dinamarca 0 0 0 1

França 7 8 6 14

Irlanda 0 0 1 1

Itàlia 14 14 18 23


Portugal 2 0 1 2

Regne Unit 134 138 152 290

Suècia 1 0 2 0

Suïssa 4 4 5 7Amèrica del NordCanadà 0 0 0 1

EUA 1 2 0 2

Total Nord 198 194 217 403


Hongria 0 0 2 0

Iugoslàvia 7 4 6 6

Macedònia 0 0 0 0

Polònia 1 0 0 1


Romania 0 0 0 3

Rússia 0 1 2 4

Txèquia 0 3 2 2

Ucraïna 2 1 1 1Total Països de l'Est 10 11 15 21Àsia

Filipines 2 2 3 11

Índia 0 1 3 0

Japó 0 0 0 0

Xina 1 3 7 12Total Àsia 3 6 13 23

ÀfricaArgèlia 3 6 3 1


Marroc 82 104 137 179

Mali 0 0 0 0

Nigèria 0 0 0 1

Sàhara 1 1 2 4

Senegal 2 2 1 2

Sudàfrica 0 0 0 0Total Àfrica 89 115 144 189Amèrica del Sud

Argentina 8 11 36 57

Bolívia 0 3 17 24

Brasil 0 5 5 13

Colòmbia 5 12 46 61

Cuba 6 12 12 15

Equador 7 16 84 207

Hondures 0 0 0 0

Mèxic 0 2 2 6

Perú 4 6 7 15


Uruguai 1 2 3 8

Veneçuela 3 5 4 0

1999/2000 2000/2001 2001/2002 2002/2003Sud

continua

167


mateix podem dir d’Àsia, amb el 2,14% d’alumnes. D’Àfrica, cal destacar-ne els seus pri-mers representants, els alumnes del Marroc, que amb 179 ocupen el tercer lloc en nom-bre absolut d’alumnes matriculats. Dels 82 alumnes del curs 1999/2000, l’augment expe-rimentat al llarg dels quatre cursos ha estat del 118,29%. De l’Amèrica del Sud destaca-rem l’Equador i Colòmbia. Encara que hi ha diferència entre els dos països andins (207 per61), el que volem subratllar és l’impressionant ritme de creixement durant els darrersanys.

D’aquesta manera, els alumnes de l’Equador han crescut més de 29 vegades i mitja,mentre que els de Colòmbia s’han multiplicat per més de 12 vegades. Els argentinshan experimentat un augment notable, de més de set vegades, i Bolívia, amb pre-sència inicial a les aules menorquines des del curs 2000/2001, ara té 24 alumnes matri-culats, cosa que suposa que han crescut vuit vegades en dos cursos.

Com a avaluació global, podem afirmar que durant el quadrienni analitzat, els alum-nes originaris del Nord, malgrat la pèrdua de protagonisme a Menorca, han aug-mentat un 103,54% (de 198 a 403), mentre que els provinents del Sud, amb una dife-rència neta de 527 alumnes matriculats als centres no universitaris de les illes (de 144a 671), s’han multiplicat per 4,7 vegades.

D’altra banda, les cinc primeres nacionalitats a Menorca, pel nombre d’alumnesestrangers matriculats durant el curs 2002/2003, són el Regne Unit (200), l’Equador(207), el Marroc (179), Colòmbia (61) i l’Argentina (57).

En el cas de l’illa d’Eivissa, com a la resta de les illes, es detecta una disminució progressivadels creixements de la presència d’alumnes estrangers originaris del Nord. Així, si durant elcurs 1999/2000 els 441 alumnes del Nord representaven el 60,58% del total d’alumnesestrangers matriculats a l’illa, durant el curs 2002/2003 els 632 alumnes del Nord matriculatsen centres d’ensenyament no universitari de l’illa representen únicament el 48,50%. Percontra, els alumnes estrangers originaris del Sud han agafat més protagonisme: del 39,42%que suposaven els 287 alumnes matriculats durant el curs 1999/2000, han passat al 51,50%durant el curs 2002/2003, en què s’ha assolit la xifra de 671 d’entre un total de 9.435 alum-nes estrangers matriculats als centres de l’illa. Pel que fa al curs 2002/2003, podem parlard’un cert equilibri en el nombre d’alumnes provinents de les dues àrees, Nord i Sud.

Quant als alumnes de països del Nord, la situació d’Eivissa (veg. taula 4.7) és moltsemblant a la de Mallorca. Alemanya continua com a presència capdavantera, ambun 28,65% d’augment, en passar de 171 a 220 alumnes al llarg del quadrienni estu-diat. Per la seva part, els alumnes provinents del Regne Unit ocupen el segon lloc,passant de 87 a 144 durant el quadrienni, cosa que suposa un augment del 65,52%,pel salt donat al curs darrer. Cal assenyalar l’increment notable d’alumnes italiansque, en passar de 39 a 69, experimenten un increment del 76,92%. França manté laseva presència tradicional, però l’augment és quasi imperceptible perquè el nombreabsolut d’alumnes matriculats és baix. Durant el curs 2002/2003, per primera vegada,anotam la presència de quatre alumnes canadencs, tal com passava a Mallorca.


Argentina 8 11 36 57

Bolívia 0 3 17 24

Brasil 0 5 5 13


Cuba 6 12 12 15

Equador 7 16 84 207

Hondures 0 0 0 0

Mèxic 0 2 2 6

Perú 4 6 7 15


Uruguai 1 2 3 8

Veneçuela 3 5 4 0

Xile 0 0 1 1

Total Amèrica delSud 37 82 224 427

Resta 5 5 8 11

Total Sud 144 219 404 671

Total estrangers 342 413 621 1.074

168


Taula 4.7Evolució de l’alumnat estranger per nacionalitats. Eivissa, 1999-2003

1999/2000 2000/2001 2001/2002 2002/2003

Unió EuropeaAlemanya 171 192 184 220

Àustria 14 8 7 8

Bèlgica 12 21 26 22

Dinamarca 4 5 3 5

França 40 45 65 54

Irlanda 2 2 3 5

Itàlia 39 50 64 69



Regne Unit 87 101 104 144

Suècia 1 1 5 4

Suïssa 19 14 17 18


EUA 8 6 10 11

Total Nord 441 495 536 632


Hongria 0 1 1 1

Iugoslàvia 0 2 2 0

Macedònia 0 0 0 0

Polònia 3 4 6 8


Romania 0 4 20 36

Rússia 5 6 6 8

Txèquia 1 0 0 2

Ucraïna 0 0 1 0

Total Països de l'Est 9 17 36 58Àsia

Filipines 32 42 45 58

Índia 4 3 2 1

Japó 0 0 0 0

Xina 9 11 14 11Total Àsia 45 56 61 70



Marroc 125 156 229 279

Mali 0 0 0 0

Nigèria 0 0 0 0

Sàhara 0 0 0 0

Senegal 5 3 1 6

Sudàfrica 0 0 0 2

Total Àfrica 138 168 237 293Amèrica del SudArgentina 20 29 43 113

Bolívia 1 0 0 0

Brasil 11 12 21 31


Cuba 11 7 7 12

Equador 7 30 108 278

Hondures 0 0 0 0

Mèxic 0 0 0 0

Perú 2 6 3 5


Uruguai 1 4 15 47

V

Nord

1999/2000 2000/2001 2001/2002 2002/2003Sud

continua

169


Els països de l’Est europeu, al llarg del quadrienni que estudiam, han quintuplicat la sevapresència, com ha succeït a Mallorca, amb la diferència del nombre absolut total: allà624 alumnes i a Eivissa 58. D’entre aquests, cal fer menció dels procedents de Romania,ja amb presència considerable des del curs 2001/2002, que passen de 0 a 36, i també delscol·lectius polonesos i russos, que mantenen un creixement no gaire significatiu.

Pel que fa a Àsia, sobresurt l’hegemonia de l’alumnat de les Filipines, que passa de32 a 58 alumnes. La Xina resta a distància, amb un creixement irregular, ja que nomésha passat de nou a 11.

D’Àfrica, el Marroc és l’única presència remarcable, antiga a l’illa i en progressió cons-tant: de 125 es passa a 279 alumnes, xifra que representa un creixement del 123,20%.

L’alumnat de l’Amèrica del Sud repeteix semblança, proporcional, amb Mallorca.Aquí es troba liderat pels alumnes de l’Equador, que de set han passat a 278, amb unritme de creixement impressionant, atès que s’han multiplicat per més de 39. La sego-na plaça és per a l’Argentina, que passa de 20 a 113, la qual cosa suposa un augmentde més de 5,6 vegades, i la tercera per als alumnes colombians (de cinc a 112 alum-nes), que augmenten més de 22 vegades. A molta distància trobam l’Uruguai (d’un a47), Xile (de sis a 27) i el Brasil (d’11 a 31 alumnes).

Com a avaluació global, direm que durant el quadrienni els alumnes originaris del Nord,malgrat la pèrdua de protagonisme a Mallorca, han augmentat un 43,31% (de 441 a 632),mentre que els provinents del Sud, amb una diferencia neta de 384 alumnes matriculats alscentres no universitaris de les illes (de 287 a 671), han experimentat un augment del 133,80%.

D’altra banda, les cinc primeres nacionalitats a Eivissa, pel nombre d’alumnes estran-gers matriculats durant el curs 2002/2003, són el Marroc (279), l’Equador (278),Alemanya (220), el Regne Unit (144) i l’Argentina (113).




Marroc 125 156 229 279

Mali 0 0 0 0

Nigèria 0 0 0 0

Sàhara 0 0 0 0

Senegal 5 3 1 6

Sudàfrica 0 0 0 2

Total Àfrica 138 168 237 293Amèrica del SudArgentina 20 29 43 113

Bolívia 1 0 0 0

Brasil 11 12 21 31


Cuba 11 7 7 12

Equador 7 30 108 278

Hondures 0 0 0 0

Mèxic 0 0 0 0

Perú 2 6 3 5


Uruguai 1 4 15 47

Veneçuela 2 1 3 7

Xile 6 6 18 27

Total Amèrica delSud 75 132 310 640

20 18 25 31Resta

Total Sud 287 391 669 671

Total estrangers 728 886 1.205 1.303

170


Finalment, en el cas de Formentera (veg. taula 4.8) es repeteix la constant que hemcomprovat a la resta d’illes. Desacceleració dels creixements dels alumnes estrangersoriginaris del Nord, però més matisada, fins a assolir l’equilibri entre ambdues àreesde procedència. Si durant el curs 1999/2000 els 43 alumnes del Nord representaven el75,44% del total d’alumnes estrangers matriculats a l’illa, durant el curs 2002/2003 els57 alumnes del Nord matriculats en centres d’ensenyament no universitari de l’illarepresenten únicament el 51,35%. Per contra, els alumnes estrangers originaris delSud han agafat protagonisme curs rere curs. Del 24,56% que suposaven els 14 alum-nes matriculats durant el curs 1999/2000 s’ha passat al 48,65% durant el curs2002/2003, en què s’ha assolit la xifra de 54 alumnes originaris del Sud d’entre untotal de 111 alumnes estrangers matriculats als centres de l’illa.

Taula 4.8Evolució de l’alumnat estranger per nacionalitats.

Formentera, 1999-2003

Nord

Unió Europea

1999/2000 2000/2001 2001/2002 2002/2003

Alemanya 17 21 20 16

Àustria 0 0 0 0

Bèlgica 4 2 2 2

Dinamarca 0 0 0 0

França 6 7 5 5

Irlanda 0 0 0 0

Itàlia 4 15 18 21


Portugal 0 0 0 3

Regne Unit 5 5 6 5

Suècia 0 0 0 0

Suïssa 3 4 3 5


EUA 1 0 0 0

Total Nord 43 56 57 57


Hongria 0 0 0 0

Iugoslàvia 0 0 0 0

Macedònia 0 0 0 0

Polònia 0 0 0 0


Romania 0 0 0 0

Rússia 0 0 0 0

Txèquia 0 0 0 0

Ucraïna 0 0 0 0


Àsia

Filipines 0 0 0 0

Índia 0 0 0 0

Japó 0 1 1 0

Xina 0 0 0 0Total Àsia 0 1 1 0



Marroc 6 6 9 17

Mali 0 0 0 0

Nigèria 0 0 0 0

Sàhara 0 0 0 0

Sud 1999/2000 2000/2001 2001/2002 2002/2003

continua

171


Pel que fa als alumnes de països del Nord, Alemanya, malgrat augments al llarg delscursos precedents, ha disminuït la seva presència durant el curs 2002/2003: de 17 hapassat a 16 alumnes. Itàlia manté l’hegemonia, perquè ha passat de quatre a 21 alum-nes al llarg del quadrienni. Els alumnes provinents del Regne Unit mantenen l’esta-bilitat, cinc eren fa quatre anys i cinc varen esser els matriculats durant el curs passat.Alemanya ocupa el segon lloc, amb un creixement molt moderat, ja que passa de 25a 46 alumnes matriculats, cosa que representa un increment del 84%. No hi ha a l’i-lla presència d’alumnes dels països de l’Est europeu ni tampoc d’Àsia. Àfrica sols éspresent mitjançant l’alumnat marroquí, que va experimentar un fort creixementdurant el curs 2002/2003, en passar de sis a 14 alumnes.

Quant a l’alumnat provinent de l’Amèrica del Sud, destacarem Colòmbia, que passade 0 a 15 alumnes i que representa una presència nova i significativa des del curs2001/2002, i l’Argentina, ja tradicional a l’illa, amb un augment decisiu durant el curs2002/2003 en passar de sis a 14 matriculats.

Com a avaluació global, podem afirmar que, durant el quadrienni analitzat, els alum-nes originaris del Nord, malgrat la pèrdua de protagonisme a Formentera, han aug-mentat un 32,56% (de 43 a 57), mentre que els provinents del Sud, amb una dife-


Rússia 0 0 0 0

Txèquia 0 0 0 0

Ucraïna 0 0 0 0


Àsia

Filipines 0 0 0 0

Índia 0 0 0 0

Japó 0 1 1 0

Xina 0 0 0 0Total Àsia 0 1 1 0



Marroc 6 6 9 17

Mali 0 0 0 0

Nigèria 0 0 0 0

Sàhara 0 0 0 0

Senegal 0 0 0 0

Sudàfrica 0 0 0 0Total Àfrica 6 6 9 17Amèrica del SudArgentina 6 5 6 14

Bolívia 0 0 0 0

Brasil 0 0 0 0

Colòmbia 0 2 11 15

Cuba 0 0 1 1

Equador 0 0 0

Hondures 0 0 0 0

Mèxic 0 0 0 0

Perú 0 0 0 1


Uruguai 0 0 0 0

Veneçuela 0 0 0 0

Xile 1 2 0 1Total Amèrica del Sud 8 10 20 35

Resta 0 0 0 2

Total Sud 14 17 30 54

Total estrangers 57 73 87 111

172


rència neta de 40 alumnes matriculats als centres no universitaris de les illes (de 14 a54), s’han multiplicat per 3,8 vegades.

D’altra banda, les cinc primeres nacionalitats a Formentera, pel nombre d’alumnesestrangers matriculats durant el curs 2002/2003, són Itàlia (21), el Marroc (17),Alemanya (16), Colòmbia (15) i l’Argentina (14).

3.6. L’EVOLUCIÓ DE L’ALUMNAT ESTRANGER PER MUNICIPIS I PER ILLES.PRESÈNCIA ABSOLUTA I PROPORCIONAL DELS ALUMNES MATRICULATS

A Mallorca, els alumnes estrangers durant el quadrienni estudiat s’han multiplicatper 2,9, és a dir, quasi s’han triplicat. A Menorca és on més han crescut, perquè al llargdel quadrienni el seu nombre s’ha multiplicat per més de tres vegades, exactament3,2 vegades. A Eivissa, el nombre d’alumnes estrangers ha augmentat més de duesvegades (2,3) i a Formentera s’ha quasi duplicat (1,9 vegades).

En el cas de Mallorca, a l’hora d’analitzar l’evolució experimentada pel nombre d’a-lumnes estrangers matriculats a cada un dels 53 municipis de l’illa, empram dos siste-mes diversos d’aproximació:

a) Cas de voler fer referència al nombre absolut d’alumnes estrangers per muni-cipis, una via pot esser la de seleccionar, d’entre tots els de la relació prece-dent, els quinze que superen el centenar d’alumnes. La llista, encapçalada pelmunicipi de Palma, concentra el 66,61% del total de l’alumnat estrangermatriculat en centres escolars no universitaris de les Balears i el 87,15% deMallorca, que en total registra 9.435 matriculats estrangers durant el curs2002/2003. La relació indicada dels 15 primers municipis comprèn la zona dela Badia de Palma (Palma, Calvià i Llucmajor); zones turístiques costaneresd’importància com són Alcúdia, Pollença, Santanyí, Son Servera, Andratx iSóller; les ciutats d’Inca i Manacor; indrets tradicionals com a zona d’immi-gració a la Part Forana, com és el cas de sa Pobla; a més de nous pobles quedarrerament s’han significat com a lloc de residència d’estrangers, com Artà iPetra (veg. taula 4.9).

Taula 4.9Evolució de l’alumnat estranger per municipis. Mallorca, 1999-2003

1999/2000 2000/2001 2001/2002 2002/2003 Variació absoluta

Alaró 32 36 44 54Alcúdia 38 92 147 204Algaida 12 19 20 15Andratx 102 118 126 140Ariany 0 0 0 20Artà 76 85 133 142Banyalbufar 0 0 0 0Binissalem 6 9 23 92Búger 5 7 14 6Bunyola 10 17 22 28Calvià 477 580 724 826Campanet 8 6 19 20Campos 33 38 52 55Capdepera 65 67 94 97Consell 2 2 4 8Costitx 3 2 9 7Deià 11 11 18 10Escorca 0 0 0 2Esporles 13 16 17 23Estellencs 4 5 8 8Felanitx 121 163 183 255Fornalutx 0 0 0 0

22

166

3

38

20

66

0

86

1

18

349

12

22

32

6

4

-1

0

10

4

134

0

continua

173


b) Un altre prisma des d’on avaluar l’evolució dels municipis és el referent al per-centatge d’augment que ha experimentat el nombre d’alumnes estrangers alllarg del darrer quadrienni (veg. taula 4.10). Els hem classificat en blocs diversos:

1. Municipis que han experimentat percentatges de creixement molt elevat.Destaquen els casos de Petra, on el nombre d’alumnes estrangers ha cres-cut més de 65 vegades des del curs 2000/2001, i Binissalem, on el nombred’alumnes estrangers s’ha multiplicat per 14 vegades durant el quadrien-ni analitzat.

2. Municipis on els alumnes estrangers han experimentat un creixementsuperior a cinc vegades. Cal assenyalar el cas de Marratxí, que ha multipli-cat per 5,8 els seus alumnes estrangers.

3. Municipis on els alumnes estrangers han experimentat un creixementsuperior a quatre vegades. En aquest grup s’inclouen els municipisd’Alcúdia, ses Salines, Consell, Inca i Lloret.


Binissalem 6 9 23 92Búger 5 7 14 6Bunyola 10 17 22 28Calvià 477 580 724 826Campanet 8 6 19 20Campos 33 38 52 55Capdepera 65 67 94 97Consell 2 2 4 8Costitx 3 2 9 7Deià 11 11 18 10Escorca 0 0 0 2Esporles 13 16 17 23Estellencs 4 5 8 8Felanitx 121 163 183 255Fornalutx 0 0 0 0Inca 112 219 279 464Lloret de Vistalegre 4 9 15 15Lloseta 7 7 16 28Llubí 5 1 5 2Llucmajor 114 158 201 333Manacor 115 141 236 361Mancor de la Vall 1 1 1 0Maria de la Salut 22 22 23 37Marratxí 8 12 26 47Montuïri 17 25 29 30Muro 48 57 66 97Palma 1.151 1.602 2.693 4.461Petra* 0 2 10 131Pollença 92 130 154 265Porreres 21 24 40 45Sa Pobla 62 130 167 206Puigpunyent 4 2 3 6Sencelles 7 3 5 9Sant Joan 8 11 11 13Sant Llorenç des Cardassar 71 77 78 84Santa Eugènia 0 0 9 21Santa Margalida 46 49 97 95Santa Maria del Camí 18 18 21 25Santanyí 126 135 166 181Selva 8 16 23 26Ses Salines 17 35 64 72Sineu 26 44 40 66Sóller 56 54 74 102Son Servera 61 104 114 152Valldemossa 5 9 7 14Vilafranca de Bonany 15 22 30 36Total 3.265 4.294 6.360 9.436

86

1

18

349

12

22

32

6

4

-1

0

10

4

134

0

352

11

21

-3

219

246

0

25

39

13

49

3.310

129

173

24

144

2

2

5

13

0

49

7

55

18

55

40

46

91

9

21

6.141

174


4. Municipis on els alumnes estrangers han experimentat un creixementsuperior a tres vegades. En aquest cas s’inclouen els municipis de Lloret deVistalegre, Manacor, Palma, sa Pobla i Selva.

5. Municipis on els alumnes estrangers han experimentat un creixementsuperior a dues vegades. Aquest grup conté els municipis de Bunyola,Campanet, Costitx, Estellencs, Felanitx, Llucmajor, Muro, Pollença,Porreres, Santa Margalida, Sineu, Son Servera, Valldemossa i Vilafranca deBonany.

6. Municipis on els alumnes estrangers han experimentat un creixementsuperior a una vegada. Inclou els casos d’Alaró, Algaida, Andratx, Artà,Calvià, Campos, Capdepera, Esporles, Maria de la Salut, Montuïri,Puigpunyent, Sencelles, Sant Joan, Sant Llorenç des Cardassar, Santa Mariadel Camí, Santanyí i Sóller.

7. Municipis on el nombre d’alumnes estrangers es manté estable. Sols inclouel cas de Búger.

8. Municipis on el nombre d’alumnes estrangers ha disminuït. Pertanyen aaquest grup els municipis de Deià, Llubí i Mancor de la Vall.

9. Municipis on alumnes estrangers s’han matriculat per primera vegada (curs2002/2003). Són els casos de Santa Eugènia i Ariany. En els dos municipis elnombre absolut d’alumnes no és gaire elevat, però la seva presència almunicipi, i de rebot als centres escolars, representa una novetat tant per alprofessorat com per a la resta d’alumnes.

Taula 4.10Presència proporcional d’alumnat estranger per municipis.

Mallorca. Curs 2002/2003

Total alumnes matriculats Total alumnes estrangers % sobre total

Alaró 517 54 10,44Alcúdia 2.065 204 9,87Algaida 244 15 6,14Andratx 1.223 140 11,44Ariany 49 20 40,81Artà 1.323 142 10,73Banyalbufar 0 0 __

Binissalem 702 92 13,10Búger 37 6 16,21Bunyola 356 28 7,86Calvià 4.958 826 16,65Campanet 195 20 10,25Campos 962 55 5,71Capdepera 1.222 97 7,93Consell 269 8 2,97Costitx 39 7 17,94Deià 33 10 30,30Escorca 56 2 3,57Esporles 411 23 5,59Estellencs 19 8 42,10Felanitx 2.525 255 10,09Fornalutx 14 0Inca 4.889 464 9,49Lloret de Vistalegre 93 15 16,12Lloseta 401 28 6,98Llubí 150 2 1,33Llucmajor 3.793 333 8,77Manacor 5.184 361 6,96Mancor de la Vall 62 0Maria de la Salut 154 37 24,02Marratxí 3.162 47 1,48Montuïri 188 30 15,95

__

__continua

175


Per analitzar les dades correctament s’ha de tenir en compte el nombre de partidad’alumnes estrangers matriculats a l’inici del quadrienni: no és el mateix aplicar unpercentatge relativament baix sobre una quantitat alta –com és el cas de Calvià, perexemple–, que fer-ho a la inversa.

A Menorca són els municipis des Castell i Ferreries els que lideren l’augment del nom-bre d’alumnes estrangers matriculats per municipis, perquè han multiplicat per 8,2 i 5,6,respectivament, el nombre d’alumnes estrangers matriculats durant els darrers quatrecursos. Aquestes dades, però, impressionants si no es posen en relació amb la xifra iniciald’alumnes matriculats, resten relativitzades quan consideram els augments de Ciutadella i,sobretot, de Maó, municipis que han vist com es multiplicava el nombre de l’alumnat estran-ger als centres d’ensenyament. A Ciutadella es multipliquen per 4,3 vegades i a Maó per 3,3 vegades. A la resta de municipis la presència d’alumnes estrangers també ha augmen-tat, si bé en proporcions menors. Alaior multiplica per 2,1 vegades i Sant Lluís per 1,7 vega-des. Pel que fa as Migjorn Gran, el curs 2002/2003 va registrar matrícula d’alumnes estran-gers per primer cop. Si en aquest municipi la novetat de tenir infants estrangers escolarit-zats suposava un interrogant i un repte, l’augment sobtat de la matrícula estrangera a lesescoles dels municipis majors és una autèntica revolució en i per a l’ensenyament de l’illa(veg. taules 4.11 i 4.12).

A Eivissa, els municipis compten des de fa anys amb alumnes estrangers a les escoles.Alguns han vist com es multiplicava el nombre d’alumnes forans en proporcions real-ment importants, com és el cas dels municipis d’Eivissa (3,8 vegades) i de Sant Antoni

30,30Escorca 56 2 3,57Esporles 411 23 5,59Estellencs 19 8 42,10Felanitx 2.525 255 10,09Fornalutx 14 0Inca 4.889 464 9,49Lloret de Vistalegre 93 15 16,12Lloseta 401 28 6,98Llubí 150 2 1,33Llucmajor 3.793 333 8,77Manacor 5.184 361 6,96Mancor de la Vall 62 0Maria de la Salut 154 37 24,02Marratxí 3.162 47 1,48Montuïri 188 30 15,95Muro 710 97 13,66Palma 49.770 4.461 8,96Petra 248 131 52,82Pollença 2.099 265 12,62Porreres 393 45 11,45Sa Pobla 1.531 206 13,45Puigpunyent 66 6 9,09Sencelles 183 9 4,91Sant Joan 124 13 10,48Sant Llorenç des Cardassar 561 84 14,97Santa Eugènia 159 21 13,20Santa Margalida 1.213 95 7,83Santa Maria del Camí 611 25 4,09Santanyí 1.342 181 13,48Selva 222 26 11,71Ses Salines 347 72 20,74Sineu 811 66 8,13Sóller 1.474 102 6,91Son Servera 1.772 152 8,57Valldemossa 91 14 15,38Vilafranca de Bonany 265 36 13,58

Total 99.287 9.436 9,50


__

__

176


de Portmany (2,4 vegades). A la resta de municipis també ha augmentat significati-vament la presència d’alumnes estrangers. Així ha ocorregut a Sant Josep de Sa Talaia(1,9 vegades), a Sant Joan de Labritja (1,4 vegades) i a Santa Eulària des Riu (1,5 vega-des) (veg. taules 4.13 i 4.14).

Pel que fa a Formentera, el creixement, des del punt de vista de l’alumnat estrangermatriculat a les escoles de l’illa, es pot qualificar d’extraordinari. En la pràctica s’haquasi duplicat el seu nombre, un creixement d’1,9 vegades, la qual cosa significa unaescola plural, amb característiques excepcionals i úniques si tenim en compte el ven-tall social que suposa el fet de tenir ciutadans de 43 nacionalitats presents a l’illa.

D’altra banda, les dades relatives a la classificació de l’alumnat estranger per illes i pernivells educatius ens mostren que es concentren bàsicament en les etapes d’infantil(20%), primària (49%) i ESO (31%). La distribució per illes es pot observar en els qua-dres 4.47 i 4.48.


Menorca. Curs 2002/2003

Total alumnes matriculats Total alumnes estrangers % sobre totalAlaior 1.150 109 9,47Ciutadella 3.805 208 5,46Ferreries 798 17 2,13Maó 4.524 684 15,11Es Mercadal 242 16 6,61Sant Lluís 390 35 8.97Es Castell 468 33 7,05

Es Migjorn Gran 99 7 7,07Total 11.476 1.109 9,66


Taula 4.12Evolució de l’alumnat estranger per municipis. Menorca, 1999/2003

1999/2000 2000/2001 2001/2002 2002/2003 Variació absolutaAlaior 50 65 82 109 59Ciutadella 48 48 109 208 160Ferreries 3 7 10 17 14Maó 206 236 354 684 478Es Mercadal 11 10 17 16 5Sant Lluís 20 33 30 35 15Es Castell 4 14 19 33 29Es Migjorn Gran 0 0 0 7 7

342 413 621 1.109 760


Taula 4.13Evolució de l’alumnat estranger per municipis.

Eivissa i Formentera, 1999/2003

1999/2000 2000/2001 2001/2002 2002/2003 Variació absolutaIlla d'Eivissa

Eivissa 172 228 438 655 483Sant Antoni de Portmany 125 161 222 312 187Sant Josep de Sa Talaia 157 181 206 307 150Sant Joan de Labritja 61 84 84 89 28Santa Eulària des Riu 213 232 255 326 113

Total 728 886 1.205 1.689 961Illa de Formentera

Formentera 57 73 87 111 54Total 57 73 87 111 54


Taula 4.14

Total

T

177


Respecte a la distribució de l’alumnat estranger segons la tipologia dels centres esco-lars, més del 80% es concentren a l’escola pública. Al marge de la qüestió de fons queel tema pot plantejar, cal tenir en compte algunes circumstàncies, com ara que lademanda de matrícula als centres concertats és, en general, molt elevada, per la qualcosa s’omplen molt més aviat les vacants que es produeixen que a l’escola pública, ique, d’altra banda, la incorporació tardana de molts alumnes immigrants estrangersfa que si volen matricular-se en un centre concertat un cop iniciat el curs mai no hihagi places vacants. Són dues característiques que reforcen encara més la realitatd’un alumnat estranger majoritàriament matriculat als centres públics de les illes(veg. quadre 4.49).






Formen-tera %


Àsia 388 3,14 284 3,09 23 2,14 70 4,06 0

Àfrica 2.096 16,98 1.596 16,90 189 17,60 293 17,00 17 15,32


Resta 261 2,11 226 2,38 11 1,02 31 1,80 2 1,80

Total 12.345 100,00 9.436 76,43 1.074 8,70 1.724 13,97 111 6,90




Curs 1999/2000 4.392

Curs 2000/2001 5.681 29,35

Curs 2001/2002 8.273 45,63

Curs 2002/2003 12.345 49,22



Sud Nord Total

2000 53,5 9,6 29,3

2001 75,6 11,3 45,6

2002 66,5 18,0 49,2

Quadre 4.47Presència proporcional d’alumnat estranger per illes. Curs 2002/2003

Total alumnes matriculats Total alumnes estrangers % sobre totalMallorca 105.025 9.436 8,98Menorca 12.171 1.109 9,11Eivissa 14.869 1.689 11,36Formentera 828 111 13,40Total Balears 132.893 12.345 9,29

* Alumnes matriculats en educació infantil, primària, ESO i batxillerat




Nord 3.485 2.405 403 632 57

Sud 8.860 7.031 671 1.092 54

Total 12.345 9.436 1.074 1.724 111



Maó 206 236 354 684 478Es Mercadal 11 10 17 16 5Sant Lluís 20 33 30 35 15Es Castell 4 14 19 33 29Es Migjorn Gran 0 0 0 7 7

342 413 621 1.109 760


Taula 4.13Evolució de l’alumnat estranger per municipis.

Eivissa i Formentera, 1999/2003







Eivissa i Formentera. Cursos 2002/2003


Illa d'EivissaEivissa 5.638 655 11,61Sant Antoni de Portmany 2.648 312 11,78Sant Josep de Sa Talaia 2.060 307 14,90Sant Joan de Labritja 431 89 20,50Santa Eulària des Riu 3.035 326 10,74

Total 13.815 1.689 12,22Illa de Formentera

Formentera 828 111828 111 13,40


Total

Total13,40

Evolució de l’alumnat estranger per municipis.Eivissa i Formentera, 1999/2003







Eivissa i Formentera. Cursos 2002/2003


Illa d'EivissaEivissa 5.638 655 11,61Sant Antoni de Portmany 2.648 312 11,78Sant Josep de Sa Talaia 2.060 307 14,90Sant Joan de Labritja 431 89 20,50Santa Eulària des Riu 3.035 326 10,74

Total 13.815 1.689 12,22Illa de Formentera

Formentera 828 111828 111 13,40


Total13,40

178


3.7. L’EXPERIÈNCIA I LES OPINIONS DELS PROFESSIONALS DE L’ENSENYAMENT

Sota el títol La incidència de la immigració estrangera en el sistema educatiu de lesIlles Balears varen esser convocats diversos professionals de l’ensenyament en unatrobada per tractar la incidència que, al seu parer, la immigració estrangera ha ten-gut, i continua tenint, en el sistema educatiu de les illes. La reunió va tenir lloc aPalma, el 24 de juny del 2003. Les persones convidades eren Coloma Ferrer, MarguiGomila, Pepa Pérez, Luisa Palomero, Lluís Vidaña, Aina Picó, Jesús Estan, Magí Ferrioli Pere Mulet, Amparo Soler i Antoni Reus. Els dos darrers no hi assistiren per motiuspersonals de darrera hora.

El qüestionari plantejat als professionals de l’ensenyament, mestres i professors, vaesser el següent:

Atès l’augment de l’alumnat estranger al llarg dels darrers anys,a) Quins són els problemes principals i habituals que vos planteja com a professors?b) La integració dels alumnes estrangers, quines dificultats presenta? c) Quines recomanacions faríeu?d) Sobre el tema que ens ocupa, podem fer afirmacions generals o cal matisar-

les? Com?e) Quines experiències teniu, al vostre centre o en altres, sobre els diversos

aspectes relacionats amb l’alumnat estranger? f) Cap on han d’anar les sortides?g) Quins aspectes, derivats de la important presència d’alumnes estrangers a

l’escola, assenyalaríeu com a positius?h) Quina opinió teniu de la col·laboració dels pares dels alumnes estrangers amb

l’escola i en l’educació dels seus fills?i) Pensau que la resposta de l’Administració educativa és l’adequada per fer

front a aquesta qüestió? j) Els recursos que hi dedica són els suficients i els adequats?

Quadre 4.48Classificació de l’alumnat estranger per illes i nivells educatius.

Curs 2001/2002

Educ. inf. Educ. prim. ESO Batx. CFGM CFGS Educ. esp. COU Total

Mallorca 1.364 3.092 1.617 207 41 28 12 1 6.362Menorca 159 272 168 13 9 3 0 0 624Eivissa 267 583 281 59 7 4 4 0 1.205Formentera 27 41 17 2 0 0 0 0 87Total 1.817 3.988 2.083 281 57 35 16 1 8.278

Font: estudi de Luis Vidaña

Quadre 4.49Distribució de l’alumnat estranger segons la titularitat dels centres

centres públics centres privats/concertats

Total alumnesestrangers

Nombre alumnes%

Nombre alumnes%

Curs 1997/1998 2.409 81,49 547 18,51 2.956Curs 1998/1999 2.908 82,85 602 17,15 3.510Curs 1999/2000 3.921 82,72 819 17,28 4.740

Curs 2000/2001 4.628 80,14 1.146 19,86 5.775


Quadre 4.48Classificació de l’alumnat estranger per illes i nivells educatius.

Curs 2001/2002

Educ. inf. Educ. prim. ESO Batx. CFGM CFGS Educ. esp. COU Total

Mallorca 1.364 3.092 1.617 207 41 28 12 1 6.362Menorca 159 272 168 13 9 3 0 0 624Eivissa 267 583 281 59 7 4 4 0 1.205Formentera 27 41 17 2 0 0 0 0 87Total 1.817 3.988 2.083 281 57 35 16 1 8.278


Quadre 4.49Distribució de l’alumnat estranger segons la titularitat dels centres

centres públics centres privats/concertats

Total alumnesestrangers

Nombre alumnes%

Nombre alumnes%

Curs 1997/1998 2.409 81,49 547 18,51 2.956Curs 1998/1999 2.908 82,85 602 17,15 3.510Curs 1999/2000 3.921 82,72 819 17,28 4.740

Curs 2000/2001 4.628 80,14 1.146 19,86 5.775


179


Un resum de les aportacions fetes va esser tractat durant l’agost passat per professo-res i mestres menorquines, com ara Isabel Serra, Joana Ametller, Carmen Marcen iCatalina Verdera, les quals, tot i adherir-se al document lliurat, ens trameteren aixímateix el seu parer. Per preservar les peculiaritats de cada illa, vos oferim, per sepa-rat, les declaracions fetes des de Menorca sobre el mateix qüestionari.

Tot seguit, vegeu un extracte de les aportacions fetes. A pesar que va esser impossible laconnexió amb mestres i ensenyants d’Eivissa i Formentera, pensam que el que vos oferimrepresenta l’opinió majoritària dels professionals de l’ensenyament, perquè es fonamentaen l’experiència quotidiana personal i dels equips i claustres dels centres representats.

Amb relació a Mallorca:

1. Problemes que l’augment d’alumnat estranger planteja

* El problema fonamental és el de l’organització dels centres. Cal planificar el treballd’acolliment segons la realitat de cada centre.

* No es poden generalitzar. Hi ha centres que ho fan molt bé, però, en conjunt, hi hamoltes mancances. Com a afirmació general podem dir que l’entrada continuada ésun problema per si mateixa. Ja ho era abans de la venguda d’alumnes estrangers. Elritme normal de la classe s’interromp quan arriben alumnes estrangers un copcomençat el curs.

* L’entrada important i continuada d’alumnes durant tot el curs, que distorsiona l’or-ganització, el ritme de treball, l’adaptació i és causa d’estrès per als mestres. D’altrabanda, és un problema per al mateix alumnat que s’incorpora a deshora.

* Altres centres, com el de sa Pobla, com que fa anys que patien la mateixa situació,ja l’han prevista i han organitzat el centre per a una arribada continuada. Així mateix,el professorat ja ho té assumit d’aquesta manera tant pel que fa a l’organització coma les diferències culturals. En qualsevol moment del curs es pot començar l’aprenen-tatge de la llengua.

* Pel que fa a la mobilitat d’alumnes, cal matisar que, malgrat que el centre s’hagiorganitzat per rebre’n en qualsevol moment del curs, les conseqüències són diferentssegons l’època en què arriben.

* Si pretenem atendre la diversitat lingüística, cultural i d’hàbits no és el mateix tenirmolts alumnes estrangers al centre que un 40% o un 50% dels alumnes de l’aulasiguin estrangers.

* No podem admetre que tots els estrangers es concentrin en uns centres i als altres no.

* Preparar el coneixement del país d’on vénen els alumnes, perquè el desconeixem.

* Conèixer quina és l’actitud i el grau de sensibilització real del professorat davant laimmigració.

* Tractament seriós, no folklòric, del problema migratori.

* Més formació del professorat, dels qui encara es formen i dels qui es troben en actiu.

180


* Gran feina feta per l’Administració educativa i pels mestres, però ens trobam des-bordats.

* Algú pensa que és utòpica la teoria de la interculturalitat. De fet, aplicam el siste-ma d’assimilació perquè intentam que l’estranger sigui un alumne més. D’altrabanda, el sistema de segregació ha fracassat.

* Desconeixement mutu de la llengua i de la cultura i tradicions respectives.

* Alumnat que sovint no ha estat escolaritzat abans.

* L’entorn familiar sovint no té l’escolarització dels fills com a valor primari.

* El currículum escolar dels països d’origen és diferent i sovint inferior pel que fa alnivell acadèmic que s’exigeix als alumnes.

* Manca aportació de material adequat a la nova situació.

* La no-escolarització de les nines del Magrib fins als 16 anys.

2. Participació dels pares

* Pel que fa a la participació dels pares, tampoc no podem generalitzar: hi ha un ven-tall de col·laboració semblant al que els pares dels infants d’aquí ens ofereixen.

* La participació és molt gran en alguns centres a nivell acadèmic, d’intervenció depares i professors, de participació en festes, etc. (Jafuda Cresques, on, per cert, els queparlen català són menys que els que ho fan en àrab) i minsa (Maria de la Salut) o moltpetita a altres (sa Pobla). En general, podem dir que els pares llatinoamericans sónmolt participatius i que les mares del Magrib ho són menys, segurament pel proble-ma que suposa el desconeixement de la llengua. Els de nacionalitat anglesa partici-pen molt poc i els alemanys fan un esforç de participació.

* Als instituts, els pares magribins distorsionen el funcionament dels centres.

3. Problemàtica social i econòmica

* Ara ens centram en la immigració, però no podem oblidar que, entre nosaltres, hiha altra gent que té problemes, econòmics i d’altra mena, semblants.

* Problemes n’hi havia i n’hi ha. Els immigrants afegeixen problemes específics, peròmolts els comparteixen amb gent d’aquí. És per aquest motiu que ens calen recursosper a tots els qui els necessiten, tant si són immigrants com si no ho són. Per exem-ple, els llibres de text no poden esser gratuïts només per als immigrants. (De fet, hiha centres que han fet un estudi concret de necessitats i és el Consell Escolar l’òrganque decideix les ajudes a les famílies de l’alumnat, sigui immigrant o no ho sigui.)

* El problema no és l’escola, sinó quan surten fora: molts alumnes estrangers no esrelacionen amb la societat d’acollida. Manquen recursos socials per fer-ho possible.

181


4. Aspectes positius

* L’alumnat estrangers, a vegades (IES Aurora Picornell, amb majoria de llatinoame-ricans) ha millorat el centre i ha augmentat la ràtio. Ha introduït hàbits de respecteal professorat i de més participació.

* Als centres on l’alumnat procedeix de col·lectius estrangers sense problemes eco-nòmics i que resideixen aquí des de fa temps, no hi ha més facilitats que a l’AuroraPicornell, per exemple.

* És un enriquiment cultural aprendre els uns dels altres.

* El nivell cultural de molts immigrants és, sovint, superior al de la gent d’aquí.

5. Aspectes socials

* Enemistat entre berbers i àrabs. A sa Pobla, els més cultes a Vialfàs; els berbers, a laresta de centres.

* La gent que arriba ha de complir la llei. No potser que els nouvinguts no comples-quin la Llei d’escolarització obligatòria fins als 16 anys. Les al·lotes tancades a ca seva,pateixen fortes depressions per aquest motiu. Avui no els passa res si no van a l’es-cola. Són conquestes socials que ens han costat molt. A sa Pobla, fa dos mesos quesols acudeixen dues alumnes a secundària. El mediador cultural no ha servit per resen aquest punt, atès el paper que li han assignat els Serveis Socials.

* Observam una col·lisió entre la LOGSE i els codis Civil i Penal. Els jutges no tenenclar com fer complir l’escolarització obligatòria. Potser una sortida seria exigir-los unacertificació d’haver anat els fills a escola, quan han d’arreglar els papers per renovarla residència.

* L’escola representa, i ha de reflectir, la pluralitat de la realitat social i cultural de lanostra societat. Si no és així sorgiran els guetos, font d’exclusió i de marginació.

6. La integració

* Parlam d’integració recíproca.

* Cal diferenciar els col·lectius diversos.

* Difícilment s’aconseguirà la integració dels alumnes de pares de la UE –les illes sónun espai comunitari, no ho oblidem– si no oferim un model amb personalitat pròpia.

* És més difícil amb les persones de cultures que pensam que estan més allunyadesde la nostra.

* Pel que fa als llatinoamericans, trets culturals, històrics i lingüístics comuns o méspropers, i els matrimonis mixtos, la faran més possible.

* Amb els magribins i xinesos, costarà molt més.

* Dins l’escola és fàcil la integració. Al carrer, és difícil. De totes maneres, a l’ensenya-

182


ment infantil no hi ha cap dificultat específica per a la integració dels i amb els immi-grants.

* Per als provinents de la zona del Rif, la integració no és probable per ara. Potserd’aquí a algunes generacions, sobretot mitjançant matrimonis mixtos.

* És possible, però la possibilitat depèn dels diferents nivells d’integració de les cul-tures diverses.

* Per integrar, cal tractar els infants com a persones i fer bo el principi d’individualització.

* Per a la integració, és bàsica la inclusió (integració) social.

* Tema positiu: no hi ha sensació de rebuig ni de xenofòbia aparent.

* A sa Pobla, en canvi, des que va arribar el nou imam s’ha notat. De fet, des de l’11de setembre, a secundària, les coses no són com abans: des del gener passat, les cosesno funcionaven. És que hi ha classes diàries d’àrab que tenen prioritat.

* Rebuig a tot el que és occidental, a la societat receptora per part de la societat d’arribada. A l’escola te n’adones. Aquesta sensació s’ha reflectit a la Memòria delcentre per primera vegada.

* De fet, s’ha constatat una pujada de marroquins cap a Inca per causa d’aquestrebuig.

* La gent nascuda a Palma no vol venir al nostre centre (Jafuda Cresques).

7. L’Administració educativa

* L’Administració educativa ha de donar respostes a aquesta realitat amb mesuresadequades, dos professors per aula, etc. En algun centre (Jafuda Cresques, de Palma),el 100% de matriculats de tres anys per al curs vinent són estrangers.

* L’Administració educativa ha de reflexionar si vol un model intercultural i que elsnouvinguts no s’adaptin a la nostra cultura. Pensau que tenim alumnes de 160 paï-sos, però, de fet, set o vuit nacionalitats representen el 85% de l’alumnat.

* Ara mateix, tenim alumnes que parlen 82 llengües maternes. L’Administració ésimpossible que prepari programes generals d’atenció. Prepara la formació adientquan els centres interessats ho sol·liciten.

* Mai l’Administració educativa no havia tengut una resposta tan positiva com l’ac-tual davant aquest tema: possibilitat que els centres puguin innovar; ajudes per alconeixement de les cultures més significatives; informació adequada sobre la nostracultura; informació a les famílies dels recursos que hi ha dins i, fins i tot, fora de l’es-cola; autoritzacions per establir grups de treball; viatges al Marroc… Ha fet un esforçenorme pel que fa a recursos humans i de formació.

* Les respostes que tenim semblen les correctes. Així doncs, potser que el que ensmanca siguin recursos. O que, per ventura, el mateix professorat sigui el problema.

* És clar que si hi ha demanda per part del professorat l’Administració respon.

183


* El repartiment de l’alumnat és la solució contra la concentració d’alumnes estran-gers en pocs centres. La Conselleria ho ha de fer, perquè tothom vol anar als centresconcertats, o ho ha de fer la mateixa zona, com la de sa Pobla. (Una persona ve forade termini, va als Serveis Socials de l’Ajuntament, que trameten la sol·licitud a laInspecció educativa, que al seu torn avalua la problemàtica que planteja a cada cen-tre de la zona el nombre d’alumnat estranger que té escolaritzat i, després, comunicaon s’ha d’escolaritzar l’infant, que es matricula obligatòriament al centre assenyalat.)

* Proposta: cal estudiar les cultures d’aquests països i elaborar documents que lesposin a l’abast dels ensenyants. Els cursos d’atenció a la diversitat serien una bonaocasió per esbrinar com s’han de tractar els alumnes de cada nacionalitat. No potesser que l’estructura formativa no sigui sensible al 9% de l’alumnat que tenim a lesilles, que és estranger.

8. Actituds

* Cal valorar el que tenim: llengua, cultura, etc.

* Caldrà fer un pla d’acolliment que els prepari per valorar el que és nostre.

* Pel que fa a la llengua, cal tenir present que hi ha diferents col·lectius d’immigrantsi no tots reaccionen igual al seu davant.

* Molts dels nostres alumnes no estimen la nostra terra. Llavors es fa difícil transme-tre’n una valoració positiva. Qualsevol pla d’acolliment ha de tenir en compte queens hem de donar a conèixer i, a la vegada, hem d’estar oberts a aquells que vénen.

9. Suggeriments66

* Proposta: que els centres canviïn per adaptar-se a la nova realitat. Que el currícu-lum introduesqui metodologies, valors i temes, com ara la cooperació, la pau, etc.,per aconseguir-ho.

* És essencial la formació continuada del professorat, sense la qual no es poden tre-ballar els continguts curriculars.

* Importància de l’intercanvi d’experiències entre centres.

* Sense una política global i clara sobre immigració, els problemes a l’escola tampocno tenen sortida.

* Cal partir de les qüestions socials, perquè sovint la immigració està connectada ambproblemes econòmics.

Amb referència a Menorca:

1. Introducció

* El problema de la immigració a Menorca té la seva pròpia idiosincràsia segons lazona. Al cantó de Maó-Alaior es concentra la majoria de població del Magrib i un

66. Vegeu, així mateix, les propostes del Consell Escolar de les Illes Balears a Immigració i educació a les IllesBalears. Documents 1. Conselleria d’Educació i Cultura. Govern de les Illes Balears. Palma, 2003, pàg. 41 a 46.

184


nombre cada cop més creixent de llatinoamericans, mentre que al cantó deCiutadella la immigració és de llatinoamericans i d’altres comunitats autònomesespanyoles (Extremadura, Andalusia, Castella i Lleó...). Poca presència d’estrangerscomunitaris (petits nuclis d’anglesos perfectament integrats).

2. Problemes

* Com que la llengua vehicular és el català, el principal problema és el de la comuni-cació.

* La majoria de places del professorat d’Atenció a la Diversitat no estan creades i noconsten als catàlegs dels centres. Les ocupa personal interí amb poca experiència edu-cativa, que canvia cada curs i que sol desconèixer la realitat de la zona i del poble.

* Atendre amb aquestes condicions tan precàries (tot i l’esforç que va fer el Pacte deGovern per dotar d’aquest personal les escoles), sense formació i sense experiència,un alumnat amb tantes mancances fa que els resultats siguin, francament, pobres.

* Manca de formació del professorat per atendre aquest alumnat.

* Els immigrants d’altres comunitats autònomes espanyoles solen presentar seriososproblemes d’integració. Per un cantó, solen esser famílies conflictives que arribenamb els informes dels Serveis Socials pertinents o dels Equips de Menors, i que abo-quen la seva conflictivitat sobre l’escola. D’altra banda, manifesten un fort rebuig capa la nostra llengua i cultura. És clar que generalitzam. Cada cas mereix atenció espe-cífica.

* La manca total d’integració de la població magribina. No entenen fets com el del’escolarització obligatòria dels fillets fins als 16 anys (sobretot de les filletes), esneguen a la participació en algunes activitats contemplades al currículum (expressiócorporal, música, teatre...) o a portar-la a terme amb condicions adequades (les fille-tes fan educació física amb el xador i tapades).

* Problemes dels alumnes de secundària magribins a l’hora de rebre ordres per partdel professorat femení.

* Problemes amb els menjadors escolars i els menús (si ells, per principis religiosostenen diferents menús, nosaltres, que som per principis vegetarians, també exigim unmenú diferent... i ja la tenim armada!).

* Dificultats per accedir a les ajudes institucionals (beques de menjador, llibres otransport), ja que la majoria no té la documentació necessària i a l’hora de berenarqueden en darrer lloc.

* Des de la concertada es queixen de la manca de places per oferir a la poblacióimmigrant, ja que als tres anys, normalment, s’omple amb escreix per les famíliesque ja tenen fills al centre o pels que tenen punts per zona d’influència (els centresconcertats i les zones més deprimides, que és on viuen els immigrants, no solencoincidir). Açò vol dir que, en general, no tenen prou punts per entrar a l’escolaconcertada en començar l’escolarització. Després, és gairebé impossible per mancade places.

185


* L’augment, en poc temps, de la població immigrant ha provocat que els centreseducatius de l’illa estiguin totalment saturats i que sobrepassin les ràtios en molts decasos. L’Administració no dóna l’abast i amb el canvi de l’Equip de Govern s’espera unalentiment en la resolució d’aquests problemes.

* Difícils relacions amb les famílies, tant per cultura (magribins) com per l’aparent ser-vilisme i col·laboració dels llatinoamericans, que després fan el que els sembla, o lesexigències en determinats temes com pot esser la llengua de les famílies autonòmi-ques.

* Poca relació amb la població autòctona i amb la seva cultura i tradicions (tant elsestrangers com els espanyols).

3. Integració d’alumnes estrangers: suggeriments67

* Com més organitzat i aclarit ho tenguin els centres, més facilitarem la integraciódels infants. Més que cercar-li problemes i esperar solucions miraculoses, cal anar perfeina.

* Per experiència sabem que és absurd esperar que l’Administració ens solucioni elsproblemes. Per tant, cal optimitzar els recursos que se’ns proporcionen.

* Cada cop són més els centres que han optat per donar a la figura d’ATE l’estabilitati l’experiència que precisa un professional que ha de fer front a la problemàtica de laimmigració (mobilitat de l’alumnat, problemes de comunicació, nivell cultural i edu-catiu molt diferents, problemes socials...). Per tant, és un professional definitiu delclaustre, amb experiència i formació, que assumeix aquesta plaça. Així, la personainterina enviada per l’Administració s’encarregarà d’altres tasques més adients a laseva situació. D’aquesta manera s’assegura la continuïtat de la tasca, i la seva ava-luació, curs rere curs, permet els ajusts.

* Seguir amb els seminaris de treball d’aquests professionals per part dels CEP, quefaciliten una formació continuada i un intercanvi d’experiències.

* Disposar i portar a terme un protocol d’acollida consensuat pel claustre.

* Disposar del suficient material didàctic per poder passar, el més ràpid possible, unaavaluació inicial, per ubicar les competències curriculars del nouvingut i poder elabo-rar (tutora i ATE) la programació individualitzada d’aquell alumne.

* Tenir contactes continuats amb altres professionals que treballen el mateix tema(Serveis Socials, Càritas, agrupacions d’immigrants, parròquies...) i portar a terme untreball interdisciplinar.

* Aprofitar per fer diades interculturals, per compartir coneixements de les diferentscultures.

* Explicar als companys les seves formes d’actuar diferents: per què mengen diferent,per què avui és festa per a ells, què vol dir Ramadà... Sabem que aquestes mesuressón positives, perquè tenim l’experiència dels alumnes amb necessitats educativesespecials afectats d’algun tipus de minusvalidesa, integrats dins grups ordinaris.

67. Sobre el paper que l’escola ha d’acomplir com a factor d’integració, vegeu un article de Sami Naïr,«Educar para la integración», a El País, 29.06.03, pàg. 12. Pensam que amb claredat i amb l’avaluació deles experiències europees en aquest sentit, pot esser d’utilitat entre nosaltres.

186


68. Feliçment, aquest fet contradiu també el grafit que trobau a la porta d’un excusat de l’aeroport deSon Sant Joan, de Palma. L’autor, vora una creu gammada, va escriure: «Puta Aznar, Puta Europa. Fueraargentinos, ecuatorianos, colombianos i cubanos. Por tontos i agresivos.»

4. Col·laboració dels pares

* Així com la població magribina està fortament arrelada al voltant de la família i lafigura paterna, els llatinoamericans provenen de famílies trencades o d’unions pocestables que fan que les relacions de l’escola i la família es facin difícils a l’hora dedeterminar responsabilitats.

5. Administració educativa

* A l’Administració se li han d’exigir actuacions fermes i ràpides, però també somconscients que els centres som la infanteria i, per tant, els primers que hem d’afron-tar el problema. Ens cal una estratègia i una organització de feina que no ens solu-cionarà cap entitat.

3.8. EL NIVELL EDUCATIU DELS IMMIGRANTS ESTRANGERS ADULTS

A l’enquesta feta als immigrants del Sud, les preguntes agrupades sota l’epígraf «Eldret a l’educació» finalitzaven amb dues qüestions que ens havien d’iniciar en elconeixement del nivell d’estudis dels immigrants adults del Sud, en el nostre cas delspares o de les persones que exerceixen la tutela dels infants immigrats. De les res-postes a la pregunta «Quins estudis fa o ha acabat?» es dedueix que l’11,9% sols téestudis bàsics de lectura i escriptura i un 24,8% ha cursat estudis primaris. Però ésmolt significatiu que un 38,6% tengui estudis secundaris i un 12,9% siguin estudiantsuniversitaris. Un 12,9% són llicenciats i, fins i tot, un 0,3% gaudeixen del grau de doc-torat. Aquestes respostes són indicatives d’una població immigrada estrangera delSud amb un nivell educatiu alt en contra de l’opinió, sovint estesa, que els immigrantssón uns incultes. Vora el quasi 12% que declara que sols sap llegir i escriure i el 25%i escaig que declara que ha fet estudis primaris, ens trobam amb un bloc que en con-junt suma més del 49%, quasi la meitat de les persones immigrades, amb estudissecundaris o universitaris, i amb un 13% amb la llicenciatura assolida.68

Però moltes d’aquestes persones no poden emprar la titulació acadèmica aconsegui-da, perquè en una proporció del 88,7% no l’han poguda revalidar a les illes. De lesrespostes a la pregunta adient: «Ha pogut revalidar els estudis fets al seu país?»,només un 11,3% contesta afirmativament. De les respostes a la pregunta «Per quinsmotius no els ha revalidat?», destaquen els qui desconeixen els motius de la negati-va a revalidar els seus títols (72%), mentre que els que contesten que la causa rau enquè no són revalidables representen el 14% de les respostes. El 6,7% diuen que el seués un títol no reconegut a Espanya i el 7,3% afirmen que no els poden revalidar per-què els manquen assignatures. No cal dir que, amb aquesta mancança, s’accentua ladesigualtat d’oportunitats dels immigrants a l’hora de competir amb els autòctons ala recerca d’ocupació adequada als coneixements i aptituds.

És difícil resumir en poques paraules el ventall de situacions que deriven de les dadesque hem recollit en aquest treball sobre l’ensenyament. De totes maneres, pensamque el més característic és la pluralitat i la diversitat que el nostre panorama educa-tiu ofereix. Representa un repte, si més no pel que fa a la intensitat del fenomen, alqual el sistema educatiu de les illes ha de saber respondre.

Caldrà, en primer lloc, distingir entre l’alumnat del Nord i el provinent del Sud. El pri-mer, la presència del qual no es cap novetat a les Balears, continua augmentant, però

187


a un ritme alentit. El del Sud, per contra, augmenta amb rapidesa i ha agafat prota-gonisme amb força, sobretot durant els dos darrers cursos i més especialment des delcurs 2002/2003.

En segon lloc, podem convenir que aquesta nova realitat educativa genera qüestionsi interrogants tant als centres educatius com als mateixos professionals de l’ensenya-ment: als primers, sobretot, els interpel·la la seva capacitat d’acollida i organitzativa,capaç d’assumir un alumnat que s’incorpora sovint amb el curs ben avançat; pel quefa a mestres i professors, qüestiona amb freqüència la seva formació i la seva capaci-tat per atendre, sense sucumbir a l’estrès, una aula, també plural, per la diversitat d’èt-nies, de parles, de nivells educatius i de coneixements i, sobretot, de cultures. Aquestatasca, tan complexa com engrescadora, es fa més difícil encara pel desconeixementque els immigrants nouvinguts tenen de la llengua vehicular de l’ensenyament, elcatalà, i els mestres de les cultures d’origen dels infants.

Però no tot s’acaba en un horitzó problemàtic, sinó que la multiculturalitat, caracte-rística definitòria de l’actual alumnat de les illes, és un element d’indubtable enri-quiment de tots els agents educatius, que tenen com a objectiu inajornable una inte-gració de i amb els nouvinguts, que a l’escola s’aconsegueix, en general, però que estroba qüestionada per la manca d’integració social que sovint afecta les famílies delsalumnes estrangers més empobrits.

3.9. CONCLUSIONS: EL DRET A L’EDUCACIÓ I LA IMMIGRACIÓ

1. L’alumnat estranger, tant del Nord com del Sud, prefereix, de forma majoritària,l’escola pública. S’hi matricula més del 80%.

2. Més del 45% dels alumnes provinents del Sud han patit dificultats al començamentde la seva escolarització, mentre que la proporció es redueix sensiblement, fins al15%, en l’alumnat originari del Nord.

3. La dificultat comuna és la que deriva de la llengua vehicular de l’ensenyament, elcatalà. Per als del Sud s’hi afegeixen, sovint, com a dificultats, la incorporació tarda-na a l’escola amb el curs ja iniciat, el nivell diferent dels estudis i el rebuig dels com-panys.

4. Les dificultats assenyalades s’esvaeixen quasi del tot després d’un curs d’escolarit-zació.

5. Un 22,5% dels infants que arriben a les illes des del Sud mai no han estat escola-ritzats abans.

6. Els immigrants estrangers tenen prou canals d’informació a l’hora d’escolaritzar elsfills, tant des de la Conselleria d’Educació i Cultura com des dels serveis municipalsrespectius.

7. Un 92% dels immigrants manifesten que els seus fills estan satisfets i integrats al’escola.

8. Durant el curs 2002/2003, el 9,29% del total d’alumnes matriculats als centresdocents no universitaris de les Balears eren estrangers.

188


9. A finals del curs 2002/2003, a les Balears, teníem un alumnat estranger que prove-nia de l’Europa comunitària en una quarta part; que era originari de l’Amèrica Llatinaen més del 43%, mentre que des d’Àfrica, i sobretot des del Magrib, en venien un17%. Constatam, així mateix, un augment continuat de l’alumnat provinent dels paï-sos de l’Est.

10. Mallorca concentra més de tres de cada quatre alumnes estrangers matriculats alscentres docents no universitaris de les illes. Eivissa en reuneix el 13,9%, seguida deMenorca amb el 8,7%. Formentera té el 0,9% de la totalitat d’alumnes estrangersmatriculats.

11. Aquesta realitat dibuixa un panorama educatiu plural i diversificat. Sense tenir encompte les nostres dues llengües oficials, tenim alumnes que parlen 82 llengüesmaternes i que provenen de 160 nacionalitats, encara que les sis més importantsrepresenten el 68,7% de tot l’alumnat estranger.

12. Durant el quadrienni 1999-2003, el nombre d’alumnes estrangers ha crescut quasitres vegades. Pensam que la tendència immediata assenyala encara un augment perla via del reagrupament familiar.

13. Durant el curs 2002/2003, els alumnes estrangers del Nord representaven el28,23% de tot l’alumnat estranger matriculat, mentre que els provinents del Sud erenel 71,77%.

14. Pel que fa a l’evolució de l’alumnat estranger per àrees de procedència i pernacionalitats, tot i que augmenta el nombre d’alumnes originaris del Nord a totes lesilles, s’observa una desacceleració clara dels seus creixements, mentre que s’ha multi-plicat ràpidament la presència d’alumnes del Sud.

15. Quinze municipis de Mallorca concentren dos de cada tres alumnes estrangersmatriculats a les illes, i el 87% dels que ho feren a l’illa major durant el curs 2002/2003.

16. A Menorca, Ciutadella ha multiplicat per més de quatre vegades el nombre d’a-lumnes estrangers, i Maó ho ha fet per més de tres vegades durant el darrer qua-drienni.

17. Eivissa ha multiplicat per 3,8 vegades el nombre d’alumnes estrangers matriculatsals centres escolars del municipi de la capital.

18. L’any 2001, vuit de cada 10 alumnes estrangers es varen matricular en centrespúblics i només dos, també de cada 10, en centres concertats o privats.

19. Els principals problemes que l’alumnat estranger planteja als centres fan referèn-cia a l’organització de l’escola, que s’ha d’adaptar per assumir un flux continuatdurant el curs d’alumnes culturalment diversos, amb nivells educatius diferents i ambproblemes d’intercomunicació.

20. El professorat accepta, en general, que no està preparat per fer front al repte quesuposa una educació multicultural, encara que molts mestres fa anys que han sabutadaptar-se a l’arribada d’alumnes estrangers a les seves aules.

21. L’alumnat estranger sovint millora el nivell del centre i sempre suposa un enri-quiment cultural, tant per als professors com per als alumnes.

189


22. A l’escola, la integració de tantes identitats diverses esdevé relativament fàcil. Encanvi, és complexa i fins i tot ben difícil al carrer. Pel que fa a la possibilitat d’assolirla integració social, els mestres entrevistats assenyalen diferències entre els col·lectiusdiversos de persones immigrades.

23. L’escola representa, i ha de reflectir, la pluralitat de la realitat, social i cultural, dela societat de les Illes Balears.

24. Els alumnes immigrants estrangers del Sud no són els únics infants o joves ambproblemes a l’escola o a l’institut: comparteixen amb grups d’aquí els problemes eco-nòmics o socials.

25. Molts alumnes immigrats del Sud tenen dificultats per accedir a les ajudes insti-tucionals a causa de la situació irregular dels seus pares.

190


Capítol 5 Els impactes de la immigració ala societat d’acollida

1. IMMIGRACIÓ I DELINQÜÈNCIA

1.1. INTRODUCCIÓ

Un mitjà de comunicació local, el juliol del 2002, publicava un quadre sobre l’aug-ment de la delinqüència a les Balears. Emprant, com a font, dades de l’Instituto deEstudios de Seguridad y Policia (IESP), el Sindicato Unificado de Policía (SUP) les haviapresentades en roda de premsa a Palma.1 Les dades ofertes (veg. quadre 5.1) mostra-ven que a les illes l’augment de la criminalitat coneguda havia experimentat un incre-ment del 41,5%, molt superior a la mitjana espanyola, que era del 12,7%. Per altrapart, la taxa de criminalitat (infraccions penals per 1.000 habitants) era a les Balearsdel 23,4, mentre que a Espanya era del 4,9.

D’altra banda, un estudi encarregat per la Conselleria d’Interior del Govern de les IllesBalears i realitzat a finals del 2002, encara que fet públic a principis de l’any 2003,tractava la delinqüència a l’arxipèlag i feia evident que ha minvat, a les illes, laseguretat ciutadana. De l’estudi esmentat se’n desprèn el percentatge d’habitantsque han sofert algun delicte durant el darrer any. A Mallorca el percentatge assoliaun 33,23%, a Menorca un 28,83%, a Formentera un 20,86% i a Eivissa un 38,66%, laxifra més alta.

Quadre 5.1Criminalitat coneguda

Acumulat 2000 Acumulat 2001 % increment

Balears 47.616 67.388 41,50

Espanya 1.809.347 2.038.894 12,70

Balears 56,30 79,70 23,40Espanya 44,70 49,60 4,90

Font: Diario de Mallorca de 19.07.02

Quadre 5.2Persones detingudes a les Balears, 2000/2001

2000 2001

Total % sobrenacional

Variació99/00

Total Variació00/01

Nacionals 373 3,05 -18,02 473 3,82 26,81

Estrangers 278 5,80 126,02 206 4,15 -25,90

Desconeguts 8 26,67 700,00 2 5,41 -75,00

Denunciats/llibertat 2.630 3,23 -9,03 3.482 3,10 32,40

Decomissos 3.441 3,43 -3,18 4.225 3,27 22,78

Font: Cos Nacional de Policia. Palma de Mallorca

Quadre 5.3Estrangers detinguts en l’àmbit de la Policia Nacional

a les Balears, 2002

Detinguts per aplicació de la Llei d'estrangeria, per estada il·legal i irregular 1.813

Detinguts per faltes 274

Reclamats 180

Detinguts per delictes 1.357

Total 3.624

% sobrenacional

Taxa de criminalitat (infraccions penals per 1.000 hab.)Taxa de criminalitat (infraccions penals per 1.000 hab.)

1. Diario de Mallorca, 19.07.02, pàg. 2. Un altre treball, Estudi de la incidència que té sobre els ajuntamentsde les Illes Balears l’exercici de funcions relacionades amb la seguretat ciutadana, encarregat per laFederació d’Entitats Locals de les Illes Balears i la mateixa Conselleria d’Interior, en la seva segona versió,de maig del 2003, ofereix, a la pàgina 42 i pel que fa al 2002, unes taxes de delictes per cada mil habitantsben diferents: Mallorca, 51,69; Menorca, 21,14; Eivissa, 110,61 i Formentera, 26,54. La font de les dades ésel Ministeri de l’Interior. A l’annex 8, pàgines 23 i 24 de l’estudi, trobareu el nombre d’infraccions penals ila taxa de criminalitat estimada per a cada un dels municipis de les illes. Malgrat les divergències que espoden apreciar, pensam que no poden emprar-se per negar un augment de la delinqüència a les Balears.

191


Quan les persones mallorquines enquestades opinen sobre les raons possibles d’a-questa inseguretat manifesten cinc causes principals, per ordre d’importància: la inci-dència de la immigració (21,3%), l’atur (19,1%), les desigualtats socials (17,6%), ladrogoaddicció (17,6%) i la manca de vigilància policial (14,9%).

Quan foren preguntats sobre quines eren, al seu parer, les solucions adequades, con-testaren les que tot seguit transcrivim, ordenades així mateix per mitjanes: modificarles lleis vigents (30,7%), augment del nombre de policies (27,2%), reduir les desigual-tats (24,3%), integrar la població marginada (21,5%), millorar l’eficàcia policial(11,3%) i limitar el nombre d’immigrants (9,0%).2

Aquestes dades són prou diferents de les que resulten d’un estudi semblant, fet a nivell estatal l’estiu del 2003 pel Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS).3 A lapregunta «¿En qué tipo de problemas o situaciones piensa principalmente cuandooye hablar de inseguridad ciudadana?», només un 1,8% de les persones enquestades,i per extensió, segons el CIS, dels espanyols, relacionen la delinqüència amb la immi-gració. En efecte, els problemes o situacions més importants que els vénen al cap, perordre de freqüència, són els següents: terrorisme (28,8%), venda de droga al carrer(19,6%), atracaments (15,6%), violacions (7,3%), robatoris en domicilis (7,1%), agres-sions físiques (4,0%) i presència d’immigrants estrangers (1,8%).

D’una banda, és estrany que les persones mallorquines que tenen tan clara la incidèn-cia de la immigració en l’augment de la delinqüència, a l’hora de buscar solucions nomanifestin que la primera és la de limitar el nombre dels immigrants que arriben, sinóque aquesta és una solució aportada sols per una mitjana de nou entre les personesenquestades, 21,7 punts per darrera la modificació de les lleis vigents, que obté unamitjana de 30,7.

D’altra banda, sembla exagerada la diferència que constaten els dos estudis indicatsentre l’opinió dels mallorquins i la de la resta de ciutadans de l’Estat espanyol. Amenys que aquí, entre nosaltres, hagi començat a calar la idea, suggerida o manifes-tada per més d’una persona amb responsabilitats polítiques i publicada pels mitjansde l’illa en titulars i sense matisar, no sabem si per denunciar les declaracions o, sim-plement, per vendre més paper.

El que és cert és que assistim a la progressiva percepció social del fet que la delin-qüència i la inseguretat ciutadana que se’n deriva, són degudes a la immigració queles illes reben.4

1.2. UNA REFLEXIÓ NECESSÀRIA

La percepció social de la immigració com a causa de la inseguretat i la delinqüènciaque ha augmentat a les illes al llarg dels darrers anys troba el seu suport en dos fetsobjectius que coincideixen en el temps: l’augment de la inseguretat, tal comreflecteix l’estudi de la Conselleria d’Interior, abans mencionat, i l’augment del nom-bre d’immigrants arribats a les Balears.

2. Diario de Mallorca i Diari de Balears, 16.01.03, pàg. 8 i 3, respectivament.3. El País, 31.07.03, pàg. 22.4. Molts són els que mantenen que, en principi, és improcedent la relació entre delinqüència i immigració.Com a exemple, volem adduir les Conclusions de la XII Trobada d’Advocats sobre Dret d’Estrangeria, reunitsa Alacant el maig del 2002. Quan tracten el tema de la irregularitat, afirmen: «Se debe evitar la vinculaciónentre irregularidad y delincuencia. La creciente presencia de extranjeros en situación de irregularidad exigela puesta en práctica de soluciones que den cumplimiento al principio pro integrador...»

192


Una reflexió inicial, però, sobre aquest tema, no pot oblidar, ni defugir, ans al con-trari tenir ben en compte, alguns factors com ara:

a) En aquest tema, com en qualsevol altre que fa referència a les persones i a les actitudspersonals, no tenen cap sentit les generalitzacions. Quan una persona generalitza ambfacilitat, sol esser per manca de reflexió i d’anàlisi. Les realitats d’aquest món acostu-men a esser prou complexes per despatxar-les amb quatre paraules, la rotunditat o labuidor de les quals sols amaguen ignorància, interessos mai no confessats o pensa-ments fonamentalistes. Generalitzar, a més, sovint esdevé una actitud injusta amb elsdestinataris de les generalitzacions. En vista de les dades que oferim a continuació,pensam que és injust atribuir l’augment de la delinqüència al col·lectiu immigrant, enbloc i sense matisos.

La percepció social que hi ha al si d’un poble sobre els immigrants és quelcomd’enorme importància tant per al present com per al futur d’aquest mateix poble.Junts han de conviure i junts són convidats a construir-ne el futur. Sembla, doncs,necessari evitar tant les generalitzacions negatives i mancades d’objectivitat comles que van carregades de tanta bona voluntat com d’ingenuïtat.

b) La gran majoria d’immigrants que surt de la seva terra per arribar a les Balears,com a final d’un periple no exempt de riscos i, sovint, d’endeutaments, ho faempès per la misèria i la manca de futur tant per a ells com per als seus. Són genttreballadora, honrada, que fuig de la fam, i que mai no s’ha plantejat el desar-relament de tot el que té i ha conegut amb la finalitat de robar, o delinquir, quanarribi a la terra promesa.5 La majoria dels nouvinguts són bona gent, com ho erenels nostres avis i besavis que hagueren d’emigrar a França, a Cuba, a l’Argentina...quan les coses pintaven malament per a ells i les seves famílies.

c) Una minoria de persones estrangeres immigrants, tant del Nord com del Sud, delin-qüents a casa seva, han elegit les illes per a les seves malifetes. El nombre elevat deturistes i d’immigrants que rebem fan que la seva presència sigui més difusa i, peraixò mateix, presumeixen que els seus delictes restaran impunes. Delinqüents iexpresidiaris alemanys, de països de l’Est, grups organitzats de sud-americans, etc.,que han planificat venir aquí a operar perquè veuen les illes com a lloc atractiu pera les seves activitats il·legals.6 Aquestes minories, sovint organitzades i mafioses, sónles que nodreixen, amb la seva activitat delictiva, els titulars dels mitjans de comu-nicació locals, amb la col·laboració inconscient dels quals contribueixen a fer que, allarg termini, la percepció negativa s’estengui, com una taca, sobre tot el col·lectiuimmigrant.7

d) La política de portes tancades i de denegació de drets i d’oportunitats a les per-sones immigrants sense papers, que són aquí fa més o menys temps, pot arribar afer que una minoria immigrada indocumentada, moguda per la desesperació i lanecessitat de sobreviure, o menors, sempre més fàcils d’engrescar o de sotmetre,

5. Vegeu l’article d’opinió d’Antoni Tarabini, «La inseguridad, los immigrantes y el plan Focus», a Diario deMallorca, 18.11.02, pàg. 17.6. Hans Von Rotenhan, advocat alemany, resident a Mallorca, parlava dels delinqüents alemanys quecerquen refugi a l’illa, on desenvolupen activitats criminals i delictives que han donat lloc a una societatsubmergida i paral·lela (Diario de Mallorca, 26.11.00, pàg. 3).7. En aquest sentit, pot tenir raó Maria Antònia Munar, qui en les seves declaracions sovint ha vinculat lapoblació immigrada amb la delinqüència, la drogoaddicció, la prostitució i les xarxes mafioses. Vegeu, simés no, una entrevista de la presidenta del CIM publicada a El Mundo/El Día de Baleares de 19.09.02, pàg. 10 i 11, en la qual, a més d’insistir en la necessitat de fixar un sostre a la població de Mallorca –temareiteratiu quan tracta la qüestió de la venguda d’immigrants–, afirma textualment: «No seré yo quien digaque hay una relación causa-efecto entre la inmigración y la delincuencia pero sí que hay que poner en mar-cha los mecanismos para que no se produzca.» En altres ocasions, sembla que no ha matisat tant i, segonsels mitjans, ha afirmat una certa relació entre ambdues realitats. Vegeu El Mundo/El Día de Baleares de23.03.03, pàg. 35, i Diario de Mallorca de 25.03.03, pàg. 24.

193


siguin emprats per les màfies connacionals com a suport d’alguna activitat delicti-va. Alguns dels que inicialment eren immigrants econòmics, carregats de somnis ide bona voluntat, poden arribar d’aquesta manera, arrossegats per les circumstàn-cies, a cometre faltes o delictes, més o menys greus. Ho faran no pel fet d’esserimmigrants, sinó perquè són els més pobres d’entre els pobres. Dit d’una altra manera: el setge legislatiu als sense papers els pot abocar, almenys a alguns d’ells,a la delinqüència.

e) La percepció de la relació delinqüència-immigració oblida, generalment, un vessantque també és objectiu: el que contempla el col·lectiu immigrant, genèricament par-lant, com a víctimes del frau i de la delinqüència a la nostra terra. És el que podriapotser anomenar-se delinqüència passiva dels immigrants, perquè molts la pateixensovint en carn pròpia i perquè, al seu davant, no poden sinó restar passius, fermatscom estan per la seva situació sense papers i, en conseqüència, com a ciutadans inexistents des de l’òptica de la llei. Basta espigolar els diaris locals per trobar tot unventall d’abusos, les víctimes dels quals són persones immigrades: grups organitzats,persones individuals, falsos gestors, empresaris poc escrupolosos, immobiliàries queaprofiten l’angoixa de no tenir on dormir i allotjar-se.8

f) Les persones amb responsabilitats públiques han de conèixer la realitat i han de tre-ballar, de manera planificada i eficaç, per rectificar allò que lesiona o pot arribar aerosionar el bé comú, els interessos legítims de la societat que els va elegir. Però,no sembla adient que les seves manifestacions no siguin per afavorir els elementsque poden contribuir a la cohesió social entre els nouvinguts i la societat de les illes,i no per a la recerca de rendibilitat política a curt termini.

Les persones que es dediquen a la política i, per això mateix, lideren els pobles,han de treballar per rectificar les tendències socials que consideren nocives per ala societat, plantejar-les a qui correspon i en els fòrums de treball on pertoca. Hande dir el que pensen quan són preguntats, però, com ningú, han d’evitar les afir-macions pròpies en uns terminis i en uns mitjans que sols fomenten el sensa-cionalisme i, a la llarga, l’alarmisme social.9

g) El paper dels mitjans de comunicació en aquest tema, com en altres, és fonamen-tal, perquè si la percepció que hi ha sobre els immigrants és important, segura-ment ho és tant, o més, la percepció que sobre ells es comunica. De com espubliquin les notícies sobre delictes i delinqüents depèn ben sovint la reacció demolta gent. No es tracta evidentment d’amagar el que passa, sinó, simplement, decontar-ho sense connotacions xenòfobes.

1.3. EL QUE LES DADES MANIFESTEN

Més enllà de les paraules, veurem ara tot un conjunt de dades facilitades per fontsdel Cos Nacional de Policia de Palma, de la Fiscalia del Tribunal Superior de Justíciade les Illes Balears i per les direccions respectives de les presons de Palma i d’Eivissa.Pensam que, en conjunt, reflecteixen la realitat objectiva que tenim.

8. Vegeu-ne una mostra a Diario de Mallorca de 27.01.01, pàg. 2: sindicats i ONG denuncien un allau defraus a immigrants; El Mundo/El Día de Baleares de 09.02.02, pàg. 16: detinguts quatre empresaris a Palmaper ocupar immigrants en situació irregular, i del 04.02.03, pàg.10: detinguda una exintèrpret de la policiaper vendre papers a immigrants. Fins a 2.000 euros per una targeta de residència; Ultima Hora de 04.02.03,pàg. 12: constructor detingut en un poble de Mallorca per contractar il·legals i no abonar-los el sou; Diariode Mallorca de 28.01.03, pàg. 50: detingut l’excònsol de Bèlgica per donar feina a immigrants il·legals, alsquals mantenia en condicions infrahumanes.9. L’exbatle de Palma, a l’estiu del 2001, va atribuir l’augment de la delinqüència i de la prostitució als car-rers a l’arribada d’immigrants. La noticia va tenir ressò a tot l’Estat (El País, 18.08.01, pàg. 14).

194


1.3.1. La delinqüència d’estrangers a les Balears

De les dades que apareixen en el quadre 5.210 es dedueix que les persones estrangeresdetingudes a les illes durant el 2001 havien estat 206, la qual cosa significa que varen dis-minuir un 25,90% respecte a l’any anterior. Per contra, sols durant el primer trimestredel 2002 hi va haver 370 estrangers detinguts, nombre que implica un creixement, abso-lut i proporcional, espectacular.

També al conjunt d’Espanya constatam un augment significatiu del nombre dedetinguts estrangers. En efecte, el percentatge de detinguts estrangers en el territorinacional pels mateixos conceptes i durant el mateix període del 2002, el primertrimestre de l’any, suposa un 43,86%, magnitud que representa un increment de 8,62 punts percentuals sobre el mateix període de l’any anterior.

Els detinguts per infraccions a la Llei d’estrangeria vigent no resten comptabilitzatsen aquestes xifres, perquè la gran majoria no es poden reputar delinqüents, atès que,com hem insistit, les infraccions a la Llei d’estrangeria –habitualment, no tenir elspapers en regla– no constitueixen delicte, sinó sols infracció administrativa.

Com es pot observar a la taula 5.1, pel que fa a la relació gradual de la incidència delsestrangers sobre el total de detinguts per infraccions penals, els primers llocs de larelació comprenen les zones d’Espanya que acullen més immigració. Donant perbones les dades de la taula, de caràcter nacional i per tant obtingudes amb unametodologia diversa, es pot constatar un augment important del nombre dedetinguts estrangers a les Balears. En un únic trimestre se supera amb escreix el totaldels anys anteriors. No hem pogut esbrinar si entre les 370 persones detingudesresten inclosos els infractors de la Llei d’estrangeria, encara que a la vista de les dadesde tot l’any 2002 ens inclinam a afirmar-ho. Cal també assenyalar que els llocs cap-davanters d’aquesta relació són Ceuta i Melilla, indrets d’arribada i de concentracióde la immigració cap a Espanya. Pot sorprendre que el País Basc ocupi el segon llocpercentual. Notem, però, que el nombre de detinguts és gairebé insignificant si elcomparam amb la resta de caporalies.



Balears 47.616 67.388 41,50

Espanya 1.809.347 2.038.894 12,70

Balears 56,30 79,70 23,40Espanya 44,70 49,60 4,90



2000 2001


Variació99/00


Nacionals 373 3,05 -18,02 473 3,82 26,81

Estrangers 278 5,80 126,02 206 4,15 -25,90

Desconeguts 8 26,67 700,00 2 5,41 -75,00


Decomissos 3.441 3,43 -3,18 4.225 3,27 22,78



a les Balears, 2002



Reclamats 180


Total 3.624

Estrangers detinguts segons el tipus de delicteHomicidi/assassinat 11

Lesions 70

Altres delictes contra persones 34

Robatoris violència/intimació 88

Robatoris amb força a les coses 198

Furts 175

Estafes 32

Resta delictes contra patrimoni 197

Llibertat sexual 65

Tràfic de drogues 84

Falsedats 117

Resta 289

Total 1.357


Quadre 5.4Evolució del nombre de delictes a les Balears

Nombre de delictes

1998 90.323

1999 91.964

2000 90.753

2001 99.296

Font: Memòria anual del fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears

Quadre 5.5Evolució del nombre d’incoacions als jutjats d’instrucció

Nombre d'incoacions

% sobrenacional


10. Notes: * És possible, i fins i tot res d’extraordinari, el decomís d’estupefaents sense denúncia ni personesdetingudes.* El concepte de detingut desconegut fa referència als apàtrides i persones indocumentades i alsestrangers que empren diverses identitats.* El conceptes denunciats/llibertat (en) inclouen tant les persones nacionals com les estrangeres.* Malgrat que el concepte d’infracció penal inclogui els estupefaents, a nivell estadístic se separen.* Si sumam el nombre de detinguts estrangers i els desconeguts, també estrangers, resulta que elsdetinguts varen esser 286 el 2000 i 208 el 2001, és a dir, que es va produir un descens del nombre de delin-qüents estrangers –no tots immigrants– de prop del 27,27%.

195


L’any 2002 els estrangers detinguts varen esser 3.624, en més de la meitat dels casos peraplicació de la Llei d’estrangeria, per estada il·legal i irregular (50,02%). Un 37,45% vaesser detingut per delictes diversos (veg. quadre 5.3). Segons el tipus de delicte,destaquen bàsicament els robatoris contra el patrimoni i/o amb força i els furts.

Taula 5.1Incidència dels estrangers sobre el total de detinguts per infraccions

penals. Gener-març 2002. Relació gradual

Prefectures Total detinguts Detinguts estrangers Percentatge

Melilla 355 271 76,34

País Basc 65 45 69,23

Organismes centrals 81 37 45,68

Ceuta 327 160 48,93

Madrid 7.163 3.392 47,35

Catalunya 6.938 3.160 45,55

Illes Balears 1.181 370 31,33

Múrcia 1.151 440 38,23

Comunitat Valenciana 5.237 1.937 36,99

Andalusia oriental 3.395 1.047 30,84

Navarra 224 95 42,41

La Rioja 218 67 30,73

Aragó 1.104 308 27,90

Canàries 2.928 650 22,20

Castella-la Manxa 796 183 22,99

Castella i Lleó 1.050 157 14,95

Andalusia occidental 3.337 430 12,89

Extremadura 410 30 7,32

Cantàbria 366 36 9,84

Galícia 1.504 129 8,58

Astúries 766 62 8,09

Total nacional 38.596 13.006 33,70

Font: Cos Superior de Policia. Palma de Mallorca

Taula 5.2Classificació dels interns estrangers segons la qualificació penal.

Centre Penitenciari de Palma

Any 1998 - Interns estrangers Sobre total

409 47

Font: Centre Penitenciari de Palma de Mallorca

456

Any 1998 - Total internsHomes Dones Total %

Condemnats 20 0 20 4,39Preventius 25 2 27 18,62 127 18

Total 45 2 47 7,82 536 65

145

601

CondemnatsPreventius

Total

Homes Dones Total

Any 1999 - Interns estrangers Any 1999 - Total internsHomes Dones Total


Total


Total

Homes Dones Total%37 1 38 5,47 610 85

40 4 44 27,85 146 18

77 5 82 9,61 756 97

695

158

853



Total


Total


56 5 61 34,46 159 18

115 9 124 12,97 856 100

779

177

956



Total


Total


82 7 89 41,98 191 21

149 11 160 16,33 882 98

212

980

768



Total


Total


103 11 114 38,00 273 27

203 18 221 19,56 1.029 101

830

300

1.130



Balears 47.616 67.388 41,50

Espanya 1.809.347 2.038.894 12,70

Balears 56,30 79,70 23,40Espanya 44,70 49,60 4,90



2000 2001


Variació99/00


Nacionals 373 3,05 -18,02 473 3,82 26,81

Estrangers 278 5,80 126,02 206 4,15 -25,90

Desconeguts 8 26,67 700,00 2 5,41 -75,00


Decomissos 3.441 3,43 -3,18 4.225 3,27 22,78



a les Balears, 2002



Reclamats 180


Total 3.624


Lesions 70




Furts 175

Estafes 32


Llibertat sexual 65


Falsedats 117

Resta 289

Total 1.357



Nombre de delictes

% sobrenacional


196


1.3.2. Les memòries fiscals

La Memòria anual del fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balearsens permet conèixer el total i l’evolució dels presumptes delictes que han forçatactuacions dels jutjats de les illes. Dels 90.323 delictes de l’any 1998 hem passat als99.296 delictes del 2001. Aquest darrer any presenta un alt increment respecte alsanteriors, ja que el 1999 (91.964 delictes) i el 2000 (90.753 delictes) es varen mantenirestables. De sobte, la Fiscalia ha canviat la metodologia, per la qual cosa la Memòriafiscal del 2002 inclou un paràmetre diferent de l’evolució de l’índex de criminalitat ales illes (veg. quadres 5.4 i 5.5).

Per qüestions metodològiques, les dades precedents no són segurament homolo-gables ni comparables amb les que maneja la Policia. De totes maneres, hem de dirque segons es dedueix de la interrelació entre ambdues dades –nombre d’actuacionsincoades pels jutjats d’instrucció i nombre de persones estrangeres detingudes l’any2002 (3.624)–, resulta que sols el 2,37% dels delictes haurien estat comesos perestrangers. D’altra banda, si sols consideràssim les 1.357 persones estrangeresdetingudes per la comissió de delictes, la proporció baixa fins al 0,88%.

Per contra, si tenim en compte les dades facilitades pel Cos Nacional de Policia, l’any2002 a les Balears es varen cometre aproximadament 32.000 infraccions, que com-prenen els delictes i les faltes, amb la qual cosa el percentatge de les infraccionscomeses per persones estrangeres augmenta fins al 4,24% de les infraccions legalscomeses.

En primer lloc, des d’un punt de vista estrictament estadístic, és remarcable l’aug-ment del nombre de detinguts estrangers per la comissió de delictes. L’any 2000 se’nvaren cometre 286 que el 2001 es redueixen a 208, però s’incrementen notablementdurant el 2002 fins a assolir els 1.357.



Reclamats 180


Total 3.624


Lesions 70




Furts 175

Estafes 32


Llibertat sexual 65


Falsedats 117

Resta 289

Total 1.357



Nombre de delictes

1998 90.323

1999 91.964

2000 90.753

2001 99.296



Nombre d'incoacions

1998 96.108

1999 125.692

2000 132.182

2001 138.428

2002 152.700

Font: Memòria anual del fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, 2002


Reclamats 180


Total 3.624


Lesions 70




Furts 175

Estafes 32


Llibertat sexual 65


Falsedats 117

Resta 289

Total 1.357



Nombre de delictes

1998 90.323

1999 91.964

2000 90.753

2001 99.296



Nombre d'incoacions

1998 96.108

1999 125.692

2000 132.182

2001 138.428

2002 152.700

Font: Memòria anual del fiscal en cap del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, 2002

197


Constant és, així mateix, l’increment del nombre de procediments iniciats pels jutjatsd’instrucció de les illes.

D’altra banda, l’augment indicat coincideix en el temps amb l’increment del nombred’immigrants arribats, en el sentit, abans explicat, d’una minoria, organitzada o no,que ve amb el propòsit i la finalitat de viure i operar al marge de la legalitat.

De totes maneres, a l’hora d’interpretar correctament aquestes dades, cal tenir encompte tot un ventall de matisos que consideram prou importants.

Per començar, és necessari tenir ben present que les dades anteriors fan referència adelictes i faltes comesos per persones estrangeres, la qual cosa no és exactament elmateix que afirmar que han estat comesos per persones immigrants, almenys en llen-guatge popular. Els turistes en trànsit hi són compresos o els estrangers que fan decorreu de la droga i que mai no han arribat a residir a les Balears.

D’altra banda, una mateixa persona estrangera pot haver comès més d’un delicte,amb la qual cosa, si l’any 2002 s’han comptabilitzat 1.357 delictes a les illes, això nosignifica que hi hagi hagut 1.357 persones estrangeres que hagin delinquit.

Cal considerar que l’estada il·legal de l’immigrant sense papers és causa de detenció,malgrat que no sigui delicte, com hem reiterat, sinó un problema administratiu. Perno tenir papers, però, alguns són acusats de falsedat documental i, en conseqüència,considerats delinqüents.

En segon lloc, pensem que mesurar el nivell de delicte en una societat, i les variacionsque experimenta, és molt més complex del que podem imaginar. Per exemple, segonsWagman, a qui se segueix en molts de punts d’aquest capítol,11 l’any 1999 la Fiscaliava iniciar, a Espanya, 3.500.000 diligències penals, de les quals 500.000 varen esserarxivades perquè no tenien la consideració de delictes; 300.000 més, per esser consti-tutives sols de falta; i 2.000.000 –el doble de tots els delictes coneguts d’aquell any–varen esser sobreseguts perquè s’ignorava qui eren els autors.

A més a més, hi ha factors que tenen una incidència més o menys gran a l’hora deconsiderar la bondat i l’objectivitat de les estadístiques sobre delictes, com ara elssegüents:

Les campanyes contra la delinqüència poden, i solen, provocar un augment del nom-bre de denúncies. El mateix passa amb les facilitats per denunciar (telèfon 902102112o denúncies per Internet).

La causa de l’augment del nombre de delictes es pot trobar en l’actuació de lamateixa policia: a més eficàcia, més delictes descoberts. És el que ha passat amb el Pla 2000, iniciat a principis del 1999 per la Policia Nacional, que establia bonificacionsdineràries si es reduïa la delinqüència en cinc temes concrets. La mesura policial perinstrumentar el Pla es va fer segons el nombre de denúncies o persones detingudes.A tot Espanya, el resultat va esser que baixaren significativament durant els anyssegüents:

Any 1998 . . . . . . . . . . . 683.000 delictes conegutsAny 1999 . . . . . . . . . . . 670.000 “Any 2000 . . . . . . . . . . . 624.000 “

11. WAGMAN Daniel. Estadística, delito e inmigrantes. Treball integrat a l’informe de SOS Racismo 2002.Madrid, abril 2002. Via xarxa.

198


Com a anècdota curiosa, cal dir que la Guàrdia Civil no va participar en el Pla, per laqual cosa no gaudia de gratificacions. Doncs bé, l’any 1999, el Cos tenia constànciade 13.000 delictes més que l’any precedent i l’any 2000 de 10.000 delictes més quel’any anterior.

D’altra banda, si hom compara les xifres de delictes coneguts entre el 1998 i el 2001,comprovarà que l’increment és de prop del 5%. Si tenim en compte l’augment de lapoblació durant el mateix període de temps, observarem que el percentatge dedelictes coneguts per persona encara és menor.

Tampoc no es pot descartar que l’alarma sobre l’augment de la inseguretat ciutadanano sigui, parcialment almenys, part de la campanya orquestrada pel Cos de PoliciaNacional per aconseguir d’una vegada l’augment de plantilla i dels pressupostos.

Altres aspectes que mereixen la nostra reflexió són:

a) No es pot obviar sempre una certa discrecionalitat en l’actuació policial pelque fa a la repressió de la delinqüència. Ho veim més clar quan ens adonamqui acaba a la presó i qui resta lliure, sense esser detingut.

b) Si es difon la idea que els immigrants cometen més delictes, a llarg terminiesdevé una profecia que s’acompleix: la idea porta a augmentar la vigilància,a conseqüència de la qual augmenta el nombre de detencions.

c) Els patrons culturals de molts immigrants, provinents de cultures diverses iamb identitats contraposades, fan que molts conceptes –com el de propietat–que són clars i sagrats a la nostra terra, no siguin apreciats per ells de lamateixa manera. Aquesta pot esser una font, gens insignificant, de conflictes.

1.4. PERSONES ESTRANGERES INTERNADES ALS CENTRES PENITENCIARIS DE LES

BALEARS

Com a element complementari de judici, pensam que poden esser d’interès les dadesreferents a l’evolució del nombre de persones estrangeres internades a les presons dePalma i d’Eivissa durant el període que el nostre estudi abasta, del 1998 al 200212 (veg.quadre 5.6).

Encara que, segons fonts policials, el nombre de persones empresonades és poc signifi-catiu, atès que al voltant del 90% de persones detingudes mai no arriben a esser jutjadesper manca de proves, o per proves poc fiables, no podem deixar de subratllar l’augmentpercentual, constant i accelerat, del nombre d’interns estrangers a les presons de les illes.

Quadre 5.6Evolució del nombre de persones estrangeres internades a les Balears

Nombre total d’interns Total interns estrangers %

1998 700 82 10,71

1999 947 102 10,77

2000 1.056 153 14,482001 1.090 189 17,342002 1.237 265 21,42

Font: elaboració pròpia a partir de dades facilitades pels dos centres penitenciaris de les illes

Quadre 5.7Evolució del nombre de persones estrangeres internades

al Centre Penitenciari de Palma

Nombre total d’interns Total interns estrangers % total

1998 601 45 7,82

1999 853 82 9,61

2000 956 124 12,97

2001 980 160 16,33

2002 1.130 221 19,56

Font: elaboració pròpia a partir de dades facilitades pel Centre Penitenciari de Palma de Mallorca

12. Teniu en compte que no hi ha centre penitenciari a Menorca.

199


De totes maneres, cal tenir en compte alguns aspectes que, sens dubte, relativitzenles dades anteriors:

a) El benefici de la llibertat provisional, que els jutges poden aplicar de manera dis-crecional, mai no és d’aplicació als immigrants estrangers irregulars, atès que lallei exigeix que han d’estar domiciliats a la localitat de residència. Com que legal-ment és com si no existissin, no poden tenir arrelament a cap domicili.

b) Pel que fa als immigrants estrangers regularitzats, els professionals del dretque hem consultat coincideixen a afirmar que els jutjats de les Balears sovintels atorguen la llibertat provisional i, en conseqüència, no en decreten l’in-ternament a la presó, en supòsits d’infraccions de poca importància.

c) En cas que la falta o el delicte suposi l’obertura d’expedient d’expulsió, se’lsenvia a un centre d’internament, a la península, on podran residir un màximde 40 dies, que és la durada màxima legal per a la resolució de l’expedientincoat.

1.4.1. Els estrangers internats al Centre Penitenciari de Palma

En un panorama d’immigració cada vegada més femenina o almenys equilibrada ambla masculina, el percentatge de dones internades a la presó de Palma se situa entre el7% i el 8%. La delinqüència, doncs, condemnada o preventiva, és cosa d’homes.

Els quadres 5.7 i 5.8 resumeixen les característiques penitenciàries dels interns de lapresó de Palma, per anys, sexe, qualificació penal i nombres totals, amb els per-centatges corresponents a cada una (veg. taula 5.2). D’altra banda, és evident l’in-crement progressiu del nombre d’interns estrangers respecte del total d’interns. Pelque fa al darrer quinquenni, es passa dels 47 internats l’any 1998, als 221 que estrobaven al Centre Penitenciari el 31.12.02. Proporcionalment, hom constata aixímateix l’evolució continuada en ascens: el 1998, els estrangers representaven el7,82% del total d’interns, mentre que el 2002 suposaven el 19,56%.



1998 700 82 10,71

1999 947 102 10,77

2000 1.056 153 14,482001 1.090 189 17,342002 1.237 265 21,42





1998 601 45 7,82

1999 853 82 9,61

2000 956 124 12,97

2001 980 160 16,33

2002 1.130 221 19,56


Quadre 5.8Classificació per sexes de les persones estrangeres internades


Homes Dones % total

1998 45 2 4,44

1999 77 5 6,49

2000 115 9 7,82

2001 149 11 7,38

2002 203 18 8,87



al Centre Penitenciari d’Eivissa

200


El 31.12.02, a la presó de Palma, la classificació de les 221 persones estrangeres inter-nades per àrees de procedència ens mostra que els procedents del Nord (44) repre-sentaven el 19,9% dels estrangers, mentre que els 177 estrangers procedents del Sudconstituïen el 80,1% dels internats. La composició per sexes mostrava, endemés, untotal predomini dels homes (203), que representaven el 91,8% dels internats, mentreque les dones estrangeres (18) constituïen el 8,14%.

1.4.2. Els estrangers internats al Centre Penitenciari d’Eivissa

Els quadres 5.9 i 5.10 resumeixen les característiques penitenciàries dels interns de lapresó d’Eivissa per anys, sexe, qualificació penal i nombres totals, amb els percentat-ges corresponents a cada una.

Andalusia occidental 3.337 430 12,89

Extremadura 410 30 7,32

Cantàbria 366 36 9,84

Galícia 1.504 129 8,58

Astúries 766 62 8,09

Total nacional 38.596 13.006 33,70

Font: Cos Superior de Policia. Palma de Mallorca

Taula 5.2Classificació dels interns estrangers segons la qualificació penal.

Centre Penitenciari de Palma

Any 1998 - Interns estrangers Sobre total

409 47

Font: Centre Penitenciari de Palma de Mallorca

456

Any 1998 - Total internsHomes Dones Total %

Condemnats 20 0 20 4,39Preventius 25 2 27 18,62 127 18

Total 45 2 47 7,82 536 65

145

601


Total

Homes Dones Total



Total


Total


40 4 44 27,85 146 18

77 5 82 9,61 756 97

695

158

853



Total


Total


56 5 61 34,46 159 18

115 9 124 12,97 856 100

779

177

956



Total


Total


82 7 89 41,98 191 21

149 11 160 16,33 882 98

212

980

768



Total


Total


103 11 114 38,00 273 27

203 18 221 19,56 1.029 101

830

300

1.130



1998 700 82 10,71

1999 947 102 10,77

2000 1.056 153 14,482001 1.090 189 17,342002 1.237 265 21,42





1998 601 45 7,82

1999 853 82 9,61

2000 956 124 12,97

2001 980 160 16,33

2002 1.130 221 19,56




Homes Dones % total

1998 45 2 4,44

1999 77 5 6,49

2000 115 9 7,82

2001 149 11 7,38

2002 203 18 8,87





1998 99 35 35,35

1999 94 20 21,28

2000 100 29 29,00

2001 110 29 26,36

2002 107 44 41,12

Font: elaboració pròpia a partir de dades facilitades pel Centre Penitenciari d'Eivissa

Quadre 5.10Classificació per sexes de les persones estrangeres internades. Centre

Penitenciari d’Eivissa

201


Des de l’òptica proporcional, tampoc no es pot constatar un augment semblant al’enregistrat al Centre Penitenciari mallorquí, perquè si l’any 1998 els internsestrangers representaven el 35,35%, el 2002 varen augmentar menys de sis punts,mentre que a la presó de Mallorca l’augment va esser de quasi 12 punts. D’altrabanda, el que sí s’ha d’apreciar com cal és la proporció, extremadament alta, d’in-terns estrangers durant tot el quinquenni i a pesar de les variacions anuals, propor-ció que l’any 2002 assoleix més del 41% (veg. taula 5.3).


1998 99 35 35,35

1999 94 20 21,28

2000 100 29 29,00

2001 110 29 26,36

2002 107 44 41,12




Homes Dones % total

1998 30 5 16,66

1999 19 1 5,26

2000 27 2 7,40

2001 29 0 0,00

2002 41 3 7,31


Quadre 5.11La llengua dels immigrants. Immigració del Sud

%Espanyola 55,40Francesa 0,80Anglosaxona 1,30Eslava 4,00Àrab (totes les variants) 35,10Suahili 1,90

Altres 1,60


taula 5.3Classificació dels interns estrangers segons la qualificació penal.

Centre Penitenciari d’Eivissa

Font: Centre Penitenciari d’Eivissa

Any 1998 - Interns estrangers Sobre total Any 1998 - Total internsHomes Dones Total


Total


Total

Homes Dones Total



Total


Total

Homes Dones Total



Total


Total

Homes Dones Total



Total


Total

Homes Dones Total



Total


Total

Homes Dones Total

%14 3 17 21,25 70 10

16 2 18 94,74 19 0

30 5 35 35,35 89 10

19

99

80

%10 1 11 14,10 69 9

9 0 9 56,25 16 0

19 1 20 21,28 85 9

78

16

94

%14 1 15 18,99 73 6

13 1 14 66,67 20 1

27 2 29 29,00 93 7

79

21

100

%10 0 10 13,16 70 619 0 19 55,88 32 229 0 29 26,36 102 8

76

34

110

%20 0 20 51,28 38 1

21 3 24 35,29 60 8

41 3 44 41,12 98 9

68

107

39

202


A tall de resum, pensam que:

a) Resta clara la complexitat de la relació entre delinqüència, inseguretat ciu-tadana i immigració.

b) Les estadístiques sobre infraccions legals ens parlen d’estrangers, mai d’im-migrants. El primer és un concepte més ampli que abasta els turistes, elsestrangers en trànsit, etc., per la qual cosa a alguns immigrants se’ls pot adju-dicar un percentatge dels delictes comesos anualment per les personesestrangeres a les illes.

c) Delinqüents i grups organitzats han aprofitat, i aprofiten, la venguda d’im-migrants estrangers a les illes per entrar i operar aquí delictivament.

d) La gran majoria dels immigrants vénen a treballar amb tota normalitat i hon-radesa i a residir entre nosaltres.

e) Els sense papers no són delinqüents. Si les lleis vigents els consideren il·legalspel simple fet de no tenir la documentació exigida, cometen com a màximuna infracció administrativa.

f) Semblaria adequat que augmentàs la coordinació entre les policies dels paï-sos emissors d’immigració i la policia de les illes per fer el seguiment de lamobilitat dels delinqüents i dels grups i màfies organitzats i controlar-losquan pretenen entrar a l’arxipèlag.

g) És injust, i arriscat, per a la integració i la convivència amb els nouvinguts, ali-mentar la percepció indiscriminada i sense matisos que hi ha relació entreimmigració, delinqüència i inseguretat.

Tot el que fins ara hem exposat ens hauria de portar a no tractar el tema amblleugeresa, a no contribuir a una percepció social negativa del tema, que encara queté una base parcial objectiva, és molt menys sòlida, quantitativament i estadística, delque molts pretenen. Estam convençuts que entre tots hem de contribuir a una per-cepció molt més positiva que ens ajudi a enllestir les bases per a un treball, gens fàcil,però engrescador, de convivència i d’integració recíproca.

1.5. CONCLUSIONS: DELINQÜÈNCIA I IMMIGRACIÓ

1. Creix a la societat de les illes la percepció de la immigració com a causa de la inse-guretat i la delinqüència. Aquesta percepció social no s’adreça a tots els immigrantsestrangers sinó que sols fa referència als originaris del Sud.

2. Aquesta percepció troba el seu suport en dos fets objectius que coincideixen en eltemps: l’augment de la inseguretat i l’augment del nombre d’immigrants arribats ales Balears.

3. És injust, i arriscat, per a la integració i la convivència amb i dels nouvinguts, ali-mentar la percepció indiscriminada i sense matisos que hi ha relació entre immi-gració, delinqüència i inseguretat.

4. En aquesta qüestió, com en qualsevol altra, que fa referència, entre altres, a lespersones i a les actituds personals, no tenen cap sentit les generalitzacions.

5. La gran majoria d’immigrants que surten de la seva terra per arribar a les Balears,ho fan empesos per la misèria i la manca de futur, tant per a ells com per als seus. Sóngent treballadora, honrada, que fuig de la fam i que mai no s’ha plantejat el desar-relament de tot el que té i ha conegut per venir a robar o a delinquir.

203


6. Màfies i grups de delinqüents organitzats han aprofitat, i aprofiten, la vengudad’immigrants estrangers a les illes per entrar i operar aquí delictivament.

7. La política de portes tancades i de denegació de drets i d’oportunitats a les per-sones immigrants sense papers, que són aquí fa més o menys temps, pot arribar a ferque una minoria immigrada indocumentada, moguda per la desesperació i la neces-sitat de sobreviure, o menors, sempre més fàcils d’engrescar o de sotmetre, siguinemprats per les màfies connacionals com a suport d’alguna activitat delictiva, amb laqual cosa alguns dels que inicialment eren immigrants econòmics poden arribar acometre faltes o delictes, més o menys greus. Ho faran no pel fet d’esser immigrants,sinó perquè són els més pobres d’entre els pobres.

8. Els sense papers no són delinqüents. Encara que les lleis vigents els considerenil·legals pel simple fet de no tenir la documentació exigida, cometen com a màximuna infracció administrativa.

9. Les dades estadístiques sobre delictes i persones detingudes fan referència a lesinfraccions comeses per persones estrangeres, no per immigrants. A més, les dades estroben condicionades tant per les metodologies emprades com, conjunturalment, peraltres factors i circumstàncies que poden modificar-les molt sensiblement.

10. Encara que hi ha motius per no atorgar una significació decisiva al nombre de per-sones empresonades, hem de subratllar l’augment, constant i accelerat, del nombrede persones estrangeres internades als centres penitenciaris de les illes.

11. Els delinqüents, condemnats o preventius el 31.12.02, tant a la presó de Palmacom a la d’Eivissa, són homes en una proporció de més de nou de cada 10.

12. El 31.12.02, a la presó de Palma, els interns estrangers constituïen el 19,5% delnombre total, mentre que a la d’Eivissa representaven més del 41%.

2. CULTURA, LLENGUA, IDENTITAT I INTEGRACIÓ

2.1. L’ANÀLISI DELS RESULTATS DE LES ENQUESTES

2.1.1. L’enquesta als immigrants provinents de països menys desenvolupats

2.1.1.1. Immigració i llengua

A la pregunta «Quina és la vostra llengua?», el 55,4% de les 528 persones enquestadesmanifesten que és l’espanyola, seguida per l’àrab en les diferents variants d’aquest idioma(veg. quadre 5.11). La majoria absoluta de persones de parla espanyola s’ha de relacionaramb el nombre important d’immigrants que provenen de Llatinoamèrica i també amb unmolt alt percentatge d’immigrants africans, originaris sobretot del Magrib.

1998 700 82 10,71

1999 947 102 10,77

2000 1.056 153 14,482001 1.090 189 17,342002 1.237 265 21,42





1998 601 45 7,82

1999 853 82 9,61

2000 956 124 12,97

2001 980 160 16,33

2002 1.130 221 19,56




Homes Dones % total

1998 45 2 4,44

1999 77 5 6,49

2000 115 9 7,82

2001 149 11 7,38

2002 203 18 8,87





1998 99 35 35,35

1999 94 20 21,28

2000 100 29 29,00

2001 110 29 26,36

2002 107 44 41,12




Homes Dones % total

1998 30 5 16,66

1999 19 1 5,26

2000 27 2 7,40

2001 29 0 0,00

2002 41 3 7,31


Quadre 5.11La llengua dels immigrants. Immigració del Sud

%Espanyola 55,40Francesa 0,80Anglosaxona 1,30Eslava 4,00Àrab (totes les variants) 35,10Suahili 1,90

Altres 1,60


204


Les persones enquestades parlen altres llengües. Un de cada quatre immigrants delSud parla l’anglès o el francès. Així mateix, destaca la facilitat que tenen els immi-grants de l’est per als idiomes (veg. quadre 5.12).

Pel que fa a la llengua catalana, els resultats de l’enquesta en reflecteixen un elevatdesconeixement, ja que més de la meitat no l’entén i un altre 41,5% l’entén, però nola sap parlar. Únicament l’1% l’entén, la sap parlar i l’empra (veg. quadre 5.13).

La gran majoria (el 79,6%) assistiria a cursos de català; per contra, un 20,4% mani-festa que no hi assistiria. Les causes, sovint més d’una, que addueixen es refereixenbàsicament a la manca de temps, motiu al·legat pel 55,8% dels enquestats, i a lamanca d’interès, que declaren el 37,5% dels entrevistats (veg. quadre 5.14).

Quadre 5.12Altres llengües parlades pels immigrants. Immigració del Sud

%Castellà 93,00Francès 25,90Anglès 24,50Àrab 35,40Alemany 3,40Altres 7,60Altres eslaves 40,00Altres romàniques 50,00

Suahili 7,50


Quadre 5.13Nivell de coneixement de la llengua catalana. Immigració del Sud

%

No l’entén 53,20L’entén, però no la sap parlar 41,50

L’entén i la sap parlar 4,30L’entén, la sap parlar i l’empra 1,00

Total 100,00


Quadre 5.14Causes per no assistir a cursos de català. Immigració del Sud

%

Manca de temps 55,80

Manca d'interès 37,50

No sap on fer-ho 6,70

Altres motius 17,50


Quadre 5.15Motius per no aprendre la llengua catalana. Immigració del Sud

%El català no és tan útil com el castellà 25,00

El català no és útil a altres llocs 25,00

No val la pena, perquè no pensa residir aquímés de 2 o 3 anys 12,50

Quan acaba la jornada està molt cansat 12,50Massa, o molt, difícil d’aprendre 12,50

Tenc problemes més importants per resoldre 12,50

Total 100,00


Quadre 5.16Nivell de coneixement de la llengua castellana. Immigració del Sud

%No l’entén 1,90



Suahili 7,50



%



Total 100,00



%




Altres motius 17,50








Total 100,00




Suahili 7,50



%



Total 100,00



%




Altres motius 17,50







205


Quan volem esbrinar quins són els altres motius adduïts, ens trobam amb les opinionsque per ordre de freqüència es presenten en el quadre 5.15.

Resta clara la manca de valoració que els immigrants fan de la nostra llengua i elfracàs col·lectiu que se’ns pot imputar per no haver-la sabut fer socialment necessària.

Pel que fa al grau de coneixement del castellà, les dades són ben diferents i demostrenque la llengua castellana és, així mateix, majoritària entre les persones immigrades (veg.quadre 5.16). El 70,6% dels entrevistats entén, parla i empra el castellà, percentatge alqual s’ha d’agregar els que l’entenen i el parlen, que són el 20,4% del total.

Una majoria (el 59,7%) no té interès en els cursos de castellà; per contra, un 40,3%diuen que hi assistirien. Les causes que manifesten són motius diversos (80,6%) imanca de temps (10,2%) (veg. quadre 5.17). Pel que fa als altres motius adduïts, perordre de freqüència, destaca el fet de declarar que és la seva llengua pròpia o bé queja la saben parlar (veg. quadre 5.18).



%




Altres motius 17,50








Total 100,00



%No l’entén 1,90

L’entén, però no la sap parlar 7,10

L’entén i la sap parlar 20,40

L’entén, la sap parlar i l’empra 70,60

Total 100,00


Quadre 5.17Causes per no assistir a cursos de castellà. Immigració del Sud

%

Manca de temps 10,20Manca d’interès 7,90

No sap on fer-ho 1,30Altres motius 80,60

Total 100,00


Nivell de coneixement de la llengua catalana. Immigració del Sud

%



Total 100,00



%




Altres motius 17,50








Total 100,00



%No l’entén 1,90




Total 100,00



%



Total 100,00


Altres 7,60Altres eslaves 40,00Altres romàniques 50,00

Suahili 7,50



%



Total 100,00



%




Altres motius 17,50








Total 100,00



%No l’entén 1,90




Total 100,00



%



Total 100,00


206


2.1.1.2. Cultura i integració i immigració

És un fet, que l’enquesta deixa ben clar, que les persones immigrades, majoritàriament,demostren interès per conèixer la cultura de les illes. En aquest sentit es manifesta el91,6%. Sols un 8,4% diuen que no tenen interès per conèixer la cultura autòctona.

L’enquesta inclou diverses preguntes, la resposta a les quals ens permet avaluar elgrau d’integració real que les persones immigrants tenen en la societat d’acollida. Lesprincipals reflexions extretes són:

a) Un 46,6% no coneix cap festa o tradició de l’illa on resideix, al marge de la dura-da de la seva estada. Per contra, un 53,4% en coneix. Per ordre de freqüència, enprimer lloc figuren les festes de Sant Antoni, seguides de la Setmana Santa i delDijous Bo. A molta distància, els balls populars, la festa de Nadal, les festespatronals, les matances, les festes de vermar i de moros i cristians, les verges, SantJoan, els foguerons, les nits de foc, etc.

b) Sols 18 persones immigrades, que representen un 3,4% de les 524 que contestenla pregunta, són membres d’alguna associació cultural o esportiva, club, penya,sindicat o entitat de l’illa on viuen.

c) Aquest percentatge augmenta poc més de set punts quan es tracta d’associacionsd’immigrants, constituïdes al lloc de residència. Un 10,9% n’és soci o participa enalguna, mentre que la resta, el 89,1%, no ho fan.

d) Un tret que val la pena considerar és el de les relacions que les persones immi-grades mantenen entre si. De les respostes a la pregunta sobre si disposen d’unlloc per trobar-se amb els paisans, podem concloure que segons els països i la cul-tura de procedència canvien els indrets de trobada. Per als magribins, la plaça, elcarrer i el bar són els llocs preferits d’encontre, mentre que les visites a les casesdels amics i els bars són els més habituals per a les persones sud-americanes. Vegeules respostes amb més detall en el quadre 5.19.

Quadre 5.18Motius per no aprendre la llengua castellana. Immigració del Sud

%És la llengua pròpia 59,30Ja la sap 34,40No la necessita 4,70Quan acaba la jornada està molt cansat 1,60

Total 100,00


Quadre 5.19Llocs més freqüents de trobada amb els seus paisans. Immigració del Sud

%Carrer o plaça 41,20

Casa 46,10

Bar 27,40

Temple 10,20

Associació 9,30

Botiga 14,60

Altres llocs* 3,80

* Locutori, parròquia, camp de futbol, escola, discotecaFont: elaboració pròpia

Quadre 5.20Llocs de pregària dels immigrants. Immigració del Sud

%

Mesquita 50,60Església 41,40Temple 3,40

Altres 4,60

Total 100,00


Quadre 5.21Nivell de contactes dels immigrants amb els països d’origen.

Immigració del Sud

%

Contacte amb familiars i amics per telèfon 96,80Contacte amb familiars i amics per correu 37,30Viatges periòdics 25,90

Mitjançant TV satèl·lit 10,60

Internet 24,00

Gent que arriba del país 0,40


Quadre 5.22Tipus de relacions que mantenen els immigrants amb la població illenca.

Immigració del Sud

%

Relacions al lloc de treball 70,00Convivim a la barriada 46,10Compartim el temps lliure 28,30

Altres relacions* 6,20

Classes 56,20

Bar 25,00

Amics 12,50

APA 6,30

* Altres situacions* Altres situacions



Total 100,00




Casa 46,10

Bar 27,40

Temple 10,20

Associació 9,30

Botiga 14,60

Altres llocs* 3,80



%

207


e) Les persones immigrades del Sud volen, i la majoria ho han aconseguit, tenir unlloc propi per pregar. Un 64,1% en tenen (veg. quadre 5.20).

f) Pel que fa a les relacions que mantenen amb el país d’origen, el vincle habitual imajoritari de contacte és el telefònic. Es constata un augment de la comunicació perInternet i, quan ho permet l’economia domèstica, els viatges de vacances. Per contra,d’entre les noves tecnologies, la televisió via satèl·lit, que permet seguir el dia a diadel país d’origen, sembla que no està a l’abast de la majoria (veg. quadre 5.21).

g) Un tema decisiu per a la integració de les persones immigrades a la societat d’a-collida, és el de les seves relacions amb la població de l’illa de residència. D’altrespreguntes fetes, se’n pot inferir si les consideren bones o no es troben bé aquí. Lamajoria, doncs, sembla que estan satisfets, com esbrinarem més endavant. Elsresultats de les respostes a la pregunta «Quines relacions manté amb la poblacióde l’illa» es reflecteixen en el quadre 5.22.



Casa 46,10

Bar 27,40

Temple 10,20

Associació 9,30

Botiga 14,60

Altres llocs* 3,80



%


Altres 4,60

Total 100,00



Immigració del Sud

%



Internet 24,00




Immigració del Sud

%



Classes 56,20

Bar 25,00

Amics 12,50

APA 6,30




Total 100,00




Casa 46,10

Bar 27,40

Temple 10,20

Associació 9,30

Botiga 14,60

Altres llocs* 3,80



%


Altres 4,60

Total 100,00



Immigració del Sud

%



Internet 24,00




Immigració del Sud

%



Classes 56,20

Bar 25,00

Amics 12,50

APA 6,30





Total 100,00




Casa 46,10

Bar 27,40

Temple 10,20

Associació 9,30

Botiga 14,60

Altres llocs* 3,80



%


Altres 4,60

Total 100,00



Immigració del Sud

%



Internet 24,00




Immigració del Sud

%



Classes 56,20

Bar 25,00

Amics 12,50

APA 6,30



208


h) D’altra banda, si les persones immigrades no defugen la relació amb la poblaciónadiua, no sempre passa el mateix amb la relació amb immigrants d’altres països,també ciutadans de l’illa de residència. Els contactes es mantenen als llocs o situa-cions que s’expliquen en el quadre 5.23.

2.1.1.3. Rebuig i xenofòbia i immigració

Ens interessava saber no sols si la nostra societat és acollidora sinó també la percepció queté dels immigrants que arriben; també volíem conèixer la percepció que les persones immi-grades tenen de l’acollida que reben. És per aquest motiu que l’enquesta inclou algunespreguntes, les respostes a les quals ens haurien de permetre esbrinar-ho.

La majoria, un 72,5%, no s’han sentit menyspreats, rebutjats, exclosos o maltractatsd’ençà que viuen aquí. És, aquesta, una dada que s’ha de tenir molt en compteperquè és símptoma de normalitat de la convivència quotidiana.

Els que sí s’han sentit rebutjats –130 persones, que representen el 27,5% de lamostra– ho han estat per altra gent (sense especificar) (70,8%), pels companys defeina (37,7%) i/o pels veïnats (5,4%).

Una pregunta demanava quan se sentiren rebutjats. Les respostes obtengudes con-corden amb l’apreciació precedent, atès que un 44,1% afirmen que s’han sentit dis-criminats quan cercaven feina, mentre que un 55,9% diuen que no s’hi van sentir. Lesrespostes matisen encara molt més, i sobresurt, d’entre totes, la discriminació que elsimmigrants han sofert, o almenys percebut, en les seves relacions obligades ambl’Administració i les institucions publiques (veg. quadre 5.24).

La discriminació quan cercaven treball fou protagonitzada especialment per empre-saris i per caps d’obra o de taller. Una vegada aconseguida l’ocupació, la relació faque caiguin molts prejudicis i millora la percepció dels companys respecte dels immi-grants: un 83,6% manifesta que no té cap problema de rebuig ni discriminació al llocde treball. Per contra, un 16,4% se senten encara menystinguts o maltractats pelscompanys de feina.

Quadre 5.23Tipus de relacions mantengudes pels immigrants amb immigrants

d’altres països. Immigració del Sud

%

Relacions de treball 26,90Relacions en temps lliure 26,30A la barriada 31,50En altres situacions* 15,30Total 100,00

* Altres situacionsClasses 44,80Cap relació 24,10Compartir casa 17,20Amics 6,90Festes 3,50Escola fill 3,50

Total 100,00


Quadre 5.24Situacions de rebuig sofertes pels immigrants. Immigració del Sud

%

Davant l’Administració i les institucions públiques

(oficines d’estrangeria, policia i sanitat) 41,50Quan cercava feina 26,80

Quan va arribar 15,90

Pel carrer (sobretot la gent gran) 12,20

Des de l’11 de setembre per a molta gent 3,60

Total 100,00


Quadre 5.25Llengua dels immigrants. Immigració del Nord

%

Alemany 44,40Anglès 40,30Francès 6,90Italià 3,50Espanyol 0,70Rus 0,70Altres 3,50

Total 100,00


Quadre 5.26Grau de coneixement de la llengua catalana. Immigració del Nord

%

No l’entén 45,90L’entén, però no la sap parlar 34,80L’entén i la sap parlar 14,10L’entén, la sap parlar i l’empra 5,20

209


2.1.2. Els resultats de l’enquesta als immigrants dels països desenvolupats

2.1.2.1. La vida social dels immigrants del Nord

A la pregunta «És vostè membre d’algun club, associació o institució?», un 81,2%contesta negativament i un 18,8% declara que n’és soci. Aquestes dades es trobenmés de 15 punts per sobre de les del Sud quan contesten la mateixa pregunta. Tenen,els del Nord, una actitud més participativa, més temps disponible o acumulen, potser,menys cansament? Tal vegada és perquè fa més temps que han fixat la seva residèn-cia entre nosaltres? Es tracta d’un conjunt de causes? Segurament és un tema que calestudiar.

A la pregunta que els demana si pertanyen a clubs, entitats, associacions, penyes ocercles de residents estrangers, el 77,8% respon negativament i un 22,2% manifestala pertinença a algun club o entitat que sols admet estrangers. Entre els del Nordaugmenta considerablement –més d’11 punts– la pertinença a associacions de resi-dents estrangers, que serien l’equivalent a les associacions d’immigrants per als delSud. D’aquesta manera, quasi una de cada quatre persones estan associades, la qualcosa els permet cercles reduïts de relacions, molt poc oberts als d’aquí, i mantenir viusel vincles culturals propis mitjançant el contacte amb els paisans. L’actitud participa-tiva dels immigrants estrangers del Nord, però, no es limita a unir-se amb els seus,atès que quan es tracta de participar en associacions locals també superen els del Sudamb 16 punts (3,4% enfront del 19,4%). La llista d’entitats és llarga, però destaquenles relacionades amb la tercera edat d’estrangers (Age concern, club de pensionistesalemanys), amb associacions socioculturals (associació sociocultural d’alemanys) i ambcorals. Les finalitats d’aquestes entitats són l’oci, l’ajuda mútua, les relacions socials,estar amb els amics, celebrar festes, etc.

A la pregunta sobre si pertanyen a clubs, entitats, associacions, penyes o cercles deles Balears (pregunta 62 del qüestionari), un 80,6% contesten negativament i un19,4% responen afirmativament. Les entitats en les quals participen són corals, clubsnàutics, associacions de tercera edat, de mestresses de casa, de veïnats i de defensade la natura (GOB). Les finalitats són l’esport, l’ajuda, la música, l’ecologia, etc.Subratllam una resposta: «per salvar el que resta de l’illa».

Una diferència entre les finalitats dels dos tipus d’agrupacions és la que ens indica queles dels residents estrangers del Nord tenen totes l’objectiu d’omplir el temps d’oci. Encanvi, les locals de les Balears, almenys en un percentatge alt, són per participar entasques d’interès col·lectiu, per a la barriada o per a la societat de les illes en general.

Cap relació 24,10Compartir casa 17,20Amics 6,90Festes 3,50Escola fill 3,50

Total 100,00



%






Total 100,00



%


Total 100,00



%


Total 100,00


210


Les respostes sobre la seva participació en alguna iniciativa local mostren que el 52,1%no hi participen, mentre que un 47,9% contesta afirmativament, que pren part en ini-ciatives majoritàriament culturals (73,5%) i esportives (48,5%). La participació en activi-tats politicoadministratives és prou inferior (5,9%). Cal ressaltar que hi ha un 23,5% quedeclara que participa en altres activitats, com ara cursos de llengua i festes.

D’acord amb les respostes rebudes, la implicació dels immigrants estrangers del Nordés molt alta, fins i tot si la comparam amb les dades de participació de les personesnadiues. Quasi un de cada dos immigrants del Nord participa en algun projecte local,entès generalment com a iniciativa propera al domicili propi, a escala municipalsobretot.

2.1.2.2. Mitjans de comunicació utilitzats pels immigrants del Nord

A la pregunta sobre si llegeix habitualment qualque diari espanyol (pregunta 63 delqüestionari), el 43,1% contesta que no i el 56,9% declara que en llegeix diversos. Enconcret, fan referència a la premsa local i a setmanaris, com ara Sóller i Felanitx, i aldiari El País.

Criden l’atenció les dades anteriors, que reflecteixen que un 57% dels immigrantsestrangers del Nord, residents o no, mai no llegeixen cap diari de les illes ni fins i totnacionals. Encara que sabem que la informació escrita pot suplir-se per la radiofònicao, amb menys contingut informatiu, per la televisiva, representen un percentatge altís-sim de persones que, a pesar de viure físicament aquí, semblen poc fetes a assabentar-se de la problemàtica quotidiana del lloc que han escollit per viure o treballar.

D’altra banda, les respostes a la pregunta sobre si llegeixen qualque diari del seu paísd’origen ens mostren un 59,7% que declara que no, mentre que el 40,3% restant responafirmativament. Els que en llegeixen diuen que habitualment són mitjans de comuni-cació escrits en la seva llengua i/o procedents dels seus països d’origen. Destaquen DieZeitung, Frankfurter Algemeine, Bild, The Times i Le Monde... Un 40,3% no llegeix tam-poc cap diari del país d’on prové. Per les respostes a preguntes posteriors, resta clar que,en general, no s’han romput els lligams amb la terra d’origen, però sí potser amb la realitat diària. Així mateix, un 41% declara que llegeix qualque publicació estrangera deles illes. N’esmenten dues: Mallorca Daily Butllein i Mallorca Magazín.

Amb relació a les cadenes de televisió que connecten, un 59,7% declaren que mirencadenes estatals de televisió espanyola, percentatge que es redueix a un 27,1% en elcas de les connexions amb cadenes regionals de televisió. La gran majoria que les veu,mira TV3. Les cadenes de televisions estrangeres són les habituals per a un 45,8% delsentrevistats, que esmenten les principals cadenes dels països d’origen. Destaca el fetque sols un 5,6% manifesta que veu televisions regionals o locals, amb programes ambllengua estrangera. La poca gent que les mira, esmenta la televisió de Calvià i TV3dual. Per tant, com a reflexió final, subratllam que quasi un 60%, poc menys de duesde cada tres persones immigrants estrangeres del Nord, veuen les cadenes de televisióestatals, en castellà. TV3 és l’única cadena de comunitat autònoma que veuen una decada quatre persones estrangeres del Nord des de les illes. Les televisions locals sóngairebé ignorades, fins i tot quan emeten programes específics adreçats als estrangersresidents o treballadors a les Balears en la seva llengua materna.

L’anàlisi de les dades sobre lectura de premsa escrita i de seguiment de les cadenestelevisives dibuixa un panorama en el qual els immigrants estrangers del Nord, en

211


una proporció que s’apropa al 50%, viuen al marge dels mitjans de comunicacióhabituals i clàssics; segueixen l’actualitat a través dels mitjans de caràcter nacionalespanyol, amb una quasi nul·la presència de l’actualitat de les illes. En idèntica pro-porció, estan atents al ritme vital del país d’origen. Aquestes circumstàncies ens fanevidents uns col·lectius poc arrelats, més enllà de la participació, ja indicada, en ini-ciatives de tipus local.

2.1.2.3. Llengua

A la pregunta «Quina és la seva llengua?» (pregunta 64 del qüestionari) (veg. quadre5.25), un 44,4% declara que és l’alemany i un 40,3% l’anglès. Per tant, es constata unamajoria aclaparadora, més del 84%, d’immigrants estrangers d’origen anglogermànic,percentatge que, d’altra banda, coincideix amb la proporció de turistes que ens visitenprovinents d’ambdós mercats emissors i amb els col·lectius més nombrosos de resi-dents estrangers a les illes.

Sobre les respostes a la pregunta «Quins idiomes parla?» (pregunta 65), destacam elfet que sols un 13,9% diu que parla el català, mentre que el castellà és parlat pel73,6% dels entrevistats. El francès el parla un 22,9%, mentre que el 79,9% parlenl’anglès i el 53,5% l’alemany. Altres llengües parlades (italià, 3,5%; suec, 0,7%; danès,0,7%; holandès, 0,7%; àrab, 0,7%) agrupen un 5,6%. Com succeïa entre els immi-grants del Sud, els del Nord són així mateix poliglotes avantatjats. De totes maneres,hom pot apreciar diferències entre els dos grups:

a) Pel que fa al català, els del Sud no l’entenen, com dèiem, en un 53,2%, per-centatge que és 7,3 punts més elevat que el dels immigrants del Nord.

b) Un de cada tres estrangers del Nord, poc més d’un 34%, entenen la llenguacatalana però no la saben parlar, mentre que els immigrants del Sud, amb un41,5%, avantatgen en 6,7 punts els del Nord.

c) Un 14,1% dels originaris del Nord entenen el català i el saben parlar, per-centatge que en el cas dels provinents del Sud es redueix al 4,3%.

d) Per acabar, un 5,2% del Nord el parla i l’utilitza, percentatge que per als del Sudes limita a l’1%. De totes maneres, si atenem les respostes a les preguntes 66 i67, un 79,4% –més de tres de cada quatre persones que diuen que el parlen– solsen tenen alguns coneixements, o saben el bàsic per entendre’s i defensar-se.D’altra banda, quasi el 60% mai no el parla, encara que l’entengui. En aquestsentit, cal destacar el que, per a nosaltres, és més significatiu. Ens referim al fetque el 72,7% dels immigrants estrangers del Nord demostren una actitud de

15,30Total 100,00

* Altres situacionsClasses 44,80Cap relació 24,10Compartir casa 17,20Amics 6,90Festes 3,50Escola fill 3,50

Total 100,00



%






Total 100,00



%


Total 100,00



%


Total 100,00


212


rebuig de la llengua o, almenys, de prevenció, que deduïm del fet que no laparlen mai o sols quan és inevitable. Si quantificam els estrangers immigrantsdel Nord que parlen sempre en català o amb freqüència, conjunt que repre-senta l’11% del col·lectiu total, veurem que la xifra absoluta dels catalano- parlants s’aproxima a les 7.500 persones, atès que calculam que resideixen otreballen a les illes 67.910 persones estrangeres del Nord.

Pel que fa al grau de coneixement de la llengua catalana (veg. quadre 5.26), destacaque el 45,9% no l’entén i sols un 5,2% l’entén, la sap parlar i l’empra. D’aquest 5,2%que parla el català, només ho fa de manera fluïda el 8,8% (veg. quadre 5.27).

A la pregunta «Quan parla el català?», un 59% declara que mai i sols un 2,6% diuque sempre (veg. quadre 5.28).

Un 52,9% assistiria a cursos de català; per contra, un 47,1% manifesta que no hi assis-tiria. Les causes més significatives que addueixen són la manca de temps (35%), lamanca d’interès (28,3%), no sap on fer-ho (5,0%) i el 31,7% no especifiquen els motius.

Cal recordar que un 79,6% dels immigrants del Sud manifestaven el seu desig d’assistir-hi, amb la qual cosa se situaven més de 26 punts per sobre dels del Nord idemostraven una actitud prou positiva davant el tret cultural més característic de lesilles, la nostra llengua, tot i les raons de manca d’interès i de profit que un per-centatge demostrava i que no podem menystenir, i també que per motius d’horari ode cansament, un altre percentatge no hi arribàs a anar mai.

Pel que fa al grau de coneixement del castellà, les dades són ben diferents idemostren que la llengua castellana és, així mateix, majoritària entre les personesimmigrades (veg. quadre 5.29).

La proporció dels qui entenen el castellà és doble entre els del Nord respecte als delSud, però el tret més característic és que més de tres de cada quatre persones entre





Total 100,00



%


Total 100,00



%


Total 100,00


Quadre 5.30Lloc de trobada dels immigrants del Nord amb els seus paisans

Quadre 5.27Nivell de català dels immigrants que el parlen. Immigració del Nord

%

De manera fluida 8,80Bastant fluida 11,80Sols el bàsic 41,20Sols alguns coneixements 38,20

Total 100,00


QUADRE 5.29Nivell de coneixement de la llengua castellana. Immigració del Nord

%No l’entén 4,00L’entén, però no la sap parlar 6,40L’entén i la sap parlar 76,10L’entén, la sap parlar i l’empra 13,50

Total 100,00



Quadre 5.28Freqüència en parlar el català . Immigració del Nord

%

Sempre 2,60Amb freqüència 8,50De tant en tant 16,20Quan és invitable 13,70

Mai 59,00

Total 100,00


213


els del Nord l’entén i el sap parlar, però sols una minoria, del 13,5%, l’empra. Els delSud, per contra, l’entenen i el saben parlar quasi 50 punts menys. D’altra banda,recordem que el 93% dels immigrants del Sud parlen el castellà, una proporció 20 punts més alta que la manifestada pels del Nord. La causa és segurament l’arriba-da i la presència majoritària d’immigració llatinoamericana.

Una majoria (el 63,0%) té interès en els cursos de castellà; per contra, un 37,0% diuenque no hi assistirien. Les causes més importants són la manca de temps (47,1%), lamanca d’interès (27,8%) i altres motius no especificats (26,1%).

2.1.2.4. Cultura i immigració del Nord

És un fet clar, que l’enquesta posa en relleu, que les persones immigrades, majoritària-ment, demostren interès per conèixer la cultura de les illes (pregunta 72). En aquestsentit es manifesta el 96,2% dels enquestats. Sols un 3,8% declaren que no teneninterès per conèixer la cultura autòctona.

És una dada curiosa, i potser contradictòria amb el que les respostes a les preguntessobre mitjans de comunicació expressaven. Recordem que reflectien que només propd’un 50% de persones seguien el batec de l’actualitat local.

L’enquesta inclou una pregunta més, la 73, que ens permet esbrinar el grau d’inte-gració real que les persones immigrants estrangeres del Nord tenen en la societat deles illes.

a) Sols un 13,5% no coneix cap festa o tradició de l’illa on resideix, al marge dela durada de la seva estada. Per contra, un 86,5% manifesta que en coneix, ésa dir, quasi nou de cada 10 persones coneixen bona part de les nostres festesi tradicions, mentre que entre els immigrants del Sud la proporció minvavafins a poc més de cinc de cada 10.


%

Al temple 12,80A l’associació 18,80Al bar 45,10A la botiga 30,10Al carrer/plaça 44,40

Altres llocs 34,60


Quadre 5.31Tipus i mitjans de contacte amb els seus països d’origen.

Immigració del Nord

%

Contacte amb familiars i amics per telèfon 95,70Contacte amb familiars i amics per correu 46,50Viatges periòdics 47,90TV satèl·lit 31,70Internet 44,40

Altres relacions 4,20


Quadre 5.32Freqüència de viatges al país d’origen. Immigració del Nord

%Mai 7,00Poques vegades 28,70De tant en tant 54,50Amb freqüència 9,80

Total 100,00



Total 100,00




Total 100,00




%


Mai 59,00

Total 100,00



%


Altres llocs 34,60




%






Total 100,00


Sols el bàsic 41,20Sols alguns coneixements 38,20

Total 100,00




Total 100,00




%


Mai 59,00

Total 100,00


214


b) Per ordre de freqüència, apareixen les festes del Dijous Bo, dels Reis, les festespopulars, el jaleo de Sant Joan a Menorca, la festa de Moros i Cristians dePollença, Sant Antoni, Sant Sebastià i Setmana Santa. Algunes persones diuenque les coneixen totes.

A la pregunta «On es troba amb els seus paisans?» (pregunta 75), les persones entre-vistades destaquen, com a llocs més habituals, el bar (45,1%) i el carrer/plaça (44,4%)(veg. quadre 5.30).

Doblen, doncs, la proporció dels del Sud, que es trobaven a l’associació i a lesbotigues. El bar és un lloc molt freqüent de trobada per als del Nord (45,1%), men-tre que els del Sud s’hi relacionaven molt menys (27,4%). Així mateix, les respostessobre si es disposa d’un lloc propi per a les pregàries (pregunta 76), són afirmativesen un 47,4%. Aquest percentatge se situa més de 17 punts per damunt les respostesdel Sud a la mateixa pregunta. Una gran majoria prega a l’església (62,8%), tal compassa amb els provinents del Sud, malgrat que es trobin 21 punts més baixos.

Quant a les relacions que mantenen amb el país d’origen (pregunta 78), en un 95,7%fan referència al contacte amb familiars i amics per telèfon (quadre 5.31). Aquestapregunta obté una pluralitat de respostes, perquè són molts els que no es redueixena un sol tipus de relació, sinó que en combinen diversos. Potser que tengui interèsesmentar que els immigrants estrangers del Nord empren nou punts més els con-tactes per correu i, sobretot, tenen més facilitats a l’hora de viatjar periòdicament alseu país, segurament per unes possibilitats econòmiques de les quals els del Sud nogaudeixen. També utilitzen en una proporció major, quasi 30 punts de diferència, lesnoves tecnologies, en concret Internet i, amb menys diferència, la televisió viasatèl·lit.


%


Altres llocs 34,60




%






Total 100,00




Total 100,00


De tant en tant 16,20Quan és invitable 13,70

Mai 59,00

Total 100,00



%


Altres llocs 34,60




%






Total 100,00

Quadre 5.27Nivell de català dels immigrants que el parlen. Immigració del Nord

%


Total 100,00




Total 100,00




%


Mai 59,00

Total 100,00


215


La pregunta «Amb quina freqüència viatja al país d’origen?» (pregunta 79) (veg.quadre 5.32) i la que demana els motius dels viatges (quadre 5.33) no es plantejarenals immigrants estrangers del Sud, perquè intuíem que la freqüència dels seus viatgesera molt menor a la dels immigrants del Nord, impressió que, finalment, l’enquestaha confirmat. Serà interessant notar que si sumam els qui viatgen de tant en tant iels qui ho fan amb freqüència s’assoleix el 64,3% del total d’immigrants estrangersdel Nord. És una proporció molt alta, que confirma així mateix un fet generalitzat iconegut: els qui vénen a treballar durant la temporada d’estiu retornen a l’hivern acasa i, sobretot, molts residents grans acostumen a passar els mesos de clima agradable aquí, però viatgen al seu país quan fa més fred a les illes. Els motius familiars i les trobades amb amics són les raons que els empenyen a tornar de tant entant a la terra d’origen.

Pel que fa a les relacions que l’immigrant manté amb la població de l’illa on viu (pre-gunta 81), destaquen les relacions a la barriada i compartir el temps lliure i de treball(veg. quadre 5.34).

Lloc de trobada dels immigrants del Nord amb els seus paisans

%


Altres llocs 34,60




%






Total 100,00


Quadre 5.33Motius dels viatges als països d’origen. Immigració del Nord

%

Familiars 86,80Treball 9,60Amics 36,00Enyorança 5,90No trobar-se a gust aquí 1,50Altres 6,60


Quadre 5.34Tipus de relacions dels immigrants del Nord amb la població illenca

%

De treball 42,70

Compartir temps lliure 43,40

A la barriada 49,70

Contactes comercials 8,40



Quadre 5.35Tipus de relacions dels immigrants del Nord

amb els residents d’altres països

%

De treball 32,90Compartir temps lliure 37,80A la barriada 30,10Contactes comercials 4,20



Quadre 5.33Motius dels viatges als països d’origen. Immigració del Nord

%

Familiars 86,80Treball 9,60Amics 36,00Enyorança 5,90No trobar-se a gust aquí 1,50Altres 6,60



%

De treball 42,70


A la barriada 49,70






%

De treball 32,90Compartir temps lliure 37,80A la barriada 30,10

216


Els del Sud mantenen relacions amb la població nadiua en una proporció molt méselevada, 37,3 punts, segurament pel fet que un percentatge, també alt, d’estrangersdel Nord són pensionistes i ja no treballen. Per contra, és més alta la proporció delNord que comparteix amb els illencs el temps lliure, 43,4% enfront del 28,3%, men-tre que els paràmetres de relació a la barriada no són gaire diferents.

Pel que fa a les relacions que mantenen amb els residents d’altres països (pregunta82), destaquen també les establertes durant el temps lliure i les de treball (veg.quadre 5.35).

Els percentatges anteriors són bastant més elevats que els del Sud, tant al treball coma l’hora de compartir el temps lliure (32,9% enfront del 26,9% i 37,8% enfront del26,3%, respectivament), cosa que confirma que els del Nord es relacionen entre ellsamb més intensitat.

2.1.2.5. Xenofòbia i immigració del Nord

A la pregunta que demana si d’ençà que viu a les Balears s’ha sentit menyspreat,rebutjat, exclòs o maltractat (pregunta 74), un 89,3% declara que no, mentre que un10,7% manifesta que ha patit algun tipus de rebuig o maltractament. Aquests dar-rers contesten que han estat menyspreats per l’Administració pública i per la PoliciaLocal; pels empresaris; pels companys de feina i pels mateixos mallorquins («si no par-les català, t’exclouen»). Aquesta situació l’han patida quan tramitaven el permís deresidència, a l’escola, quan cercaven feina i per Telefònica. Si comparam les dadesNord-Sud, els darrers pateixen més rebuig o menyspreu en una proporció significati-va: quasi 17 punts, segurament perquè els ciutadans d’aquestes illes els diferencien idistingeixen més per les seves característiques ètniques; perquè, excepte en indretsde la Part Forana i en ambients joves amb sensibilitat i preocupació per les coses nos-tres, els estrangers del Nord són apreciats i sovint admirats.13 En definitiva, els delNord semblen turistes i no immigrants.

Finalment, un 86,7% dels entrevistats immigrants del Nord manifesten que no hantengut cap dificultat per trobar feina a les Balears (pregunta 83), mentre que nomésun 13,3% contesta que en tengueren, les més importants amb relació a la llengua(60%), al clima fred (20%) i per aconseguir el primer permís de residència i treball(20%). Un 96,3% declara que no s’ha sentit discriminat al lloc de feina i sols un 3,7%expressa problemes de discriminació laboral. Quasi 31 punts és la diferència registra-da entre els del Sud i els del Nord a l’hora de contestar si han tengut dificultats pertrobar feina. La diferència és aclaparadora (44,1% enfront d’un 13,3%) i demostraque o es tracta de diferències de preparació i d’aptituds per al treball, cosa que és

Quadre 5.36Estereotips i imatges dels immigrants estrangers percebudes per la

població illenca resident (%)

Estereotips Europeusextracomunitaris

Africanssubsaharians

Sí Sí Sí

2,0 36,5 5,0

59,2 30,6 67,7

3,1 21,0 4,5

4,7 21,8 8,6

12,5 14,3 22,3

20,8 5,6 1,4

5,1 16,3 2,7

25,1 11,9 31,8

6,7 3,6 1,4

21,2 10,3 16,8

Font: elaboració pròpia a partir de l'enquesta de percepció i actituds de la població resident

Honrats 15,1 16,7 19,8

Malgastadors 6,7 1,7 5,0

Pacífics 12,2 26,4 26,0

Violents 15,5 7,5 8,9

Superbs 1,7 5,4 3,5

Estalviadors 15,1 9,2 14,3

Falsos 13,9 6,7 17,8

Ganduls 9,7 13,4 20,2

Treballadors 46,2 42,7 44,2

Endarrerits 18,1 34,7 18,6

Sí Sí Sí

Europeuscomunitaris

Àrabs delMagrib

Llatinoamericans Asiàticsorientals

Amics 36,00Enyorança 5,90No trobar-se a gust aquí 1,50Altres 6,60



%

De treball 42,70


A la barriada 49,70






%




13. Ho confirma un estudi, fet el 2002 sota la direcció del professor Antoni Serra, de la UIB, per encàrrecdel CITTIB, sobre la percepció que els residents tenen dels turistes.

217


difícil d’acceptar de forma generalitzada, o, amb més seguretat, de diferències queels empresaris han establert a l’hora de seleccionar el personal. El cert és que, a lesBalears, venir del Sud sembla que no és prou garantia per a molts dels que ofereixenfeina. Pel que fa a si se senten discriminats al lloc de treball, es mantenen les diferències en contra dels del Sud. Un 16,4% diu que s’hi sent, mentre que la propor-ció entre els immigrants del Nord baixa fins al 3,7%, és a dir, quasi 13 punts menys.

2.2. L’HEMEROTECA COM A EINA D’INFORMACIÓ I DE REFLEXIÓ

Un repàs als mitjans de comunicació escrits de les illes ens permet resumir el que elsresponsables polítics i els comentaristes locals han posat al descobert durant els dar-rers anys al voltant del tema de la immigració. Així, el que l’hemeroteca presenta sónels temes més actuals i punyents que es plantegen al si de la nostra societat, per laqual cosa d’alguna manera reflecteixen el que passa, mostren el seu pols, les nostrespors, els interessos que es mesclen i les qüestions que, un dia o l’altre, seguramenthaurem d’afrontar com a col·lectivitat.

2.2.1. Cal posar un sostre a la immigració?

Amb motiu de tractar el tema de la prostitució al carrer, el batle de Palma, JoanFageda, va manifestar que la immigració no pot esser indiscriminada, que és neces-sari ordenar l’entrada de persones i combinar mesures policials amb les socials.14

Però la política que realment més ha incidit repetidament sobre aquest tema ha estatMaria Antònia Munar, presidenta del Consell Insular de Mallorca. Durant els darrersanys ha sostengut que s’ha de fixar el sostre poblacional de les illes. Manté que, allarg termini, una política de portes obertes pot esbucar l’edifici que tant ens hacostat d’aixecar. Cal plantejar-ho de forma responsable, amb la imprescindible soli-daritat, i establir el criteri de solidaritat possible, perquè Mallorca és un territori limitat i amb recursos escassos. Si no tenim en compte que Mallorca té un sostredeterminat de persones i que per qüestió territorial no podem acceptar que venguitothom que vulgui, es poden produir greus problemes de futur que afectaran elsserveis, la qualitat de l’ensenyament, la sanitat… És necessari, doncs, fixar un límit alcreixement (de la immigració) per garantir la qualitat de vida dels ciutadans. Els nos-tres serveis no poden absorbir les demandes: Mallorca té un sostre i tothom ho sap.

Al discurs de la Diada de Mallorca del 2002, insisteix que és partidària d’acollir totsels que hi càpiguen, però sense posar en perill els objectius de creixement econòmici sense que ens vulguin imposar els seus costums i patrons culturals. En una entrevistaa la SER, vincula la immigració amb la proliferació de malalties, com la tuberculosi,que, en una entrevista posterior, reafirma quan diu que molts metges estan preocu-pats. En canvi, a la mateixa entrevista, aprofita per defensar-se de l’acusació quehavia lligat delinqüència i immigració, excepte pel que fa als argentins i europeus.Afirma que no serà ella qui digui que hi ha relació de causa a efecte entre la immi-gració i la delinqüència, però sí que manté que cal posar en marxa els mecanismesperquè no es produesqui la vinculació entre ambdues realitats. Sosté que davant lamassiva immigració rebuda, la reacció social ha estat hipòcrita, i que són molts els quili telefonen per aplaudir els seus plantejaments. Acusa, així mateix, l’esquerrad’afrontar un dilema entre l’evidència dels fets i la solidaritat.

14. Diario de Mallorca, 25.07.01, pàg. 14.

218


El març del 2003, com a presidenta del CIM, reclama les competències en matèriad’immigració per poder controlar els fluxos migratoris i acceptar sols els immigrantsque puguin integrar-se socialment, culturalment i laboralment. Finalment, ambmotiu del discurs d’investidura com a presidenta del Consell Insular, destaca quatreafirmacions que resumeixen les seves tesis: a) De la mateixa manera que planificamel creixement urbanístic, necessitam també establir un sostre de població ben definit,que es basi en la disponibilitat de recursos i de territori; b) Les persones que resideixena Mallorca, i l’estimen, sigui quin sigui el seu origen, han de gaudir d’igualtat d’opor-tunitats i de serveis; c) No podrem tenir els serveis que ens mereixem si la relació entrepoblació i recursos naturals, econòmics i socials és desequilibra; d) Fomentarem el con-reu apassionat dels valors culturals i històrics, perquè no desaparegui el model de vidaconstruït al llarg del temps.15

Excepte alguns suports privats, com el del Lobby per a la Independència16 i d’algunarticulista que la consagra com a l’única política valenta i conseqüent,17 les tesis deMunar han merescut el rebuig generalitzat dels representants de la resta de partitspolítics, que han afirmat que les declaracions de la presidenta del CIM són ver-gonyoses i amarades de populisme.18 Fins i tot des del Partit Popular, amb el qual UMha pactat després de les eleccions de juny del 2003, s’han aixecat veus que l’han cen-surada: Maria Salom, per exemple, afirma que no es pot tancar la porta a la immi-gració, perquè la nostra economia els necessita i perquè l’augment del nombre d’im-migrants no resta qualitat de vida als mallorquins. Reconeix que la immigració haenriquit el país i que es tracta d’un tema complex.19 D’altra banda, el portaveu delGovern, conseller Juan Flaquer, diu que les declaracions de Munar són fruit d’unaanàlisi simplista i que els immigrants mereixen el respecte més profund del partit.Finalment, Miquel Ramis, delegat del Govern, reprova les opinions de la presidenta imanté que la seva anàlisi és superficial, que no contempla les necessitats profundesque són al darrere dels fluxos migratoris, els quals, d’altra banda, no són controlablesdes d’aquí ni pel Govern de les illes ni pel CIM, atès que es troben regulats per normesinternacionals, de la Unió Europea i per la Llei d’estrangeria. Per acabar, expressa laseva opinió i diu que mai una persona amb responsabilitats polítiques ha de ferdeclaracions d’aquesta mena.20

De totes maneres –sempre amb el model econòmic superaccelerat de les illes i amb elcaràcter estructural de la immigració com a rerefons–, les respostes més contundentsi argumentades a les idees preconitzades per Munar les varen donar al Parlament deles Illes Balears el conseller de Treball, Eberhard Grosske, i el vicepresident delGovern, Pere Sampol.21

No sols els polítics reaccionaren en contra de les opinions expressades per MariaAntònia Munar, sinó que articulistes diversos s’afegiren al rebuig.

Segons Sebastià Verd, culpar la immigració de la pèrdua de qualitat de vida i del dete-riorament de la identitat cultural dels mallorquins és una provocació perillosa i fora delloc en un discurs institucional… La solució als problemes que la immigració plantejaés responsabilitat exclusiva de les societats d’acollida. D’altra banda, relacionar immi-gració i delinqüència només és una veritat a mitges… La identitat dels mallorquins, ila nostra llengua d’una manera especial, no és en perill per mor de l’actual onadad’immigració, la qual no fa sinó agreujar una situació que ve de més lluny i de la qualen són culpables l’uniformisme cultural, les onades immigratòries anteriors no

15. El Mundo/El Día de Baleares, 31.08.01, pàg. 11; 15.09.02, pàg. 17; 19.09.02, pàg. 10-11; 17.11.02, pàg. 15; Diario de Mallorca, 25.07.01, pàg. 14; 14.09.02, pàg. 9; 05.07.03, pàg. 2.16. Diario de Mallorca, 19.09.02, pàg. 28.17. Ultima Hora, 18.09.02, pàg. 38.18. Fernanda Caro, a Ultima Hora, 18.09.02, pàg. 19.19. Diario de Mallorca, 14.09.02, pàg. 9.20. El Mundo/El Día de Baleares, 24.03.03, pàg. 26.21. Vegeu Parlament de les Illes Balears. Diari de Sessions del Ple núm. 74, fascicle 2/6, de 7 i 8.11.01.

219


assimilades i la manca de consciència de la societat mallorquina. Per acabar, conclouque, d’aquest debat ple de contradiccions, l’única cosa que no ens podem permetre ésperdre la sensibilitat social, és a dir –purament i simplement–, perdre de vista els dretshumans.22

Uns anys abans, opinava que, quan la presidenta del CIM deia que la limitació (a l’en-trada d’immigrants) ha d’esser mitjançant l’establiment de quotes, aquesta qüestióens situava perillosament davant una línia rere la qual hi ha, purament i simplement,la xenofòbia. La immigració no és la causa del problema, sinó la conseqüència.L’actual model econòmic de les Illes Balears necessita incorporar més treballadors delque pot proporcionar el creixement vegetatiu de la població. Limitar la immigraciósense reformar el model pot tenir conseqüències nefastes. En tot cas, la reforma delmodel ha d’anar acompanyada d’una política cultural integradora. En el passat mésimmediat hem vist com milers d’immigrants varen renunciar a integrar-se en la societatque els acollia i en formaren una de diferent. Aquest és el camí equivocat. La societatbalear ha d’esser permeable a formes de vida i cultura que duen els immigrants, peròmai no serà aconsellable deixar de banda la identitat pròpia del país d’acollida, ansal contrari, aquesta és la que ha de permetre donar cohesió social i esser solidaris.23

Al diari El Mundo, M. A. Maria Ballester escrivia que, aquest, no era un debat sobreimmigració sí o no, sinó un conflicte entre rics i pobres, i esmentava els dos models pos-sibles d’acció política: a) el que identifica política d’immigració amb política policial decontrol dels immigrants, als quals hom reconeix drets segons les conveniències personals;b) el model basat en una política global d’immigració que controla els fluxos migratoris, ala vegada que promou iniciatives de cooperació internacional i mesures d’integració.24

M. López Crespí afirmava que els nostres models econòmics capitalistes i de desen-volupament són els culpables objectius de l’arribada massiva de mà d’obra barata. Sicream més llocs de feina dels que el nostre creixement vegetatiu pot absorbir, en ven-dran encara més. D’altra banda, manifestava, la criminalització de la immigració ésuna política exclusiva de l’extrema dreta i no té cap futur.25 Llorenç Capellà no esta-va d’acord en el fet que els estats rics esdevenguin cases de rics i deia que és evidentque, a Mallorca, no podem parar taula a tothom, però tampoc no podem tirar a lamar les persones que arriben amb les mans damunt el cap. «Com a ciutadà ras, nosom capaç d’aixecar banderes ni murades contra la gent que ve de lluny i reclama unplat calent», afirmava. «Donem-los aixopluc i reclamem a Madrid solucions dignesper a l’allau d’immigrants.»26

Antonio Gual, tractant del paper de la immigració en la societat de les illes, afirmavaque Munar connectava amb sentiments soterrats de la Mallorca profunda, però que larealitat econòmica la contradeia. Mantenia que davant una eventual tancada de portesa la immigració, l’economia de les illes entraria en recessió radical i esdevendríem unasocietat pobra i una illa de pobres. A més, constatava que érem una societat envellida.«La immigració va on hi ha oferta d’ocupació segura, sotmesa com està a la llei del’oferta i la demanda. Els immigrants fan els treballs a l’hostaleria, a la construcció i alcamp que nosaltres no volem fer. No es tracta de cercar culpables: els immigrants notenen altra culpa que voler millorar la seva vida; és la nostra economia la que necessi-ta ‘necessàriament’ la seva aportació. Per totes aquestes raons, som i hem d’esser unasocietat oberta. L’opció que s’obre davant nostre és ben senzilla: o tornam a una econo-mia d’abans de la guerra, que no precisa d’immigració, o acceptam la llei de l’oferta ila demanda econòmica que és la que promou i regula els fluxos migratoris. Si optamper la segona, que és l’única raonable, ens hem de definir com a societat oberta, mal-grat que puguem discutir fins a quin punt ho volem esser. A més, hem d’assumir que

22. Diario de Mallorca, 17.09.02, pàg. 27.23. Diario de Mallorca, 16.10.01, pàg. 21.24. El Mundo/El Día de Baleares, 29.08.01, pàg. 6.25. El Mundo/El Día de Baleares, 15.11.01, pàg. 17. 26. Diari de Balears, 19.09.02, pàg. 17.

220


el nostre futur, com ja ho és ara el nostre present, és una societat plural, tant des delpunt de vista cultural com lingüístic, com pel que fa a la nostra identitat col·lectiva.Caldrà inventar, doncs, imposar i assumir una dinàmica d’integració recíproca.»27

2.2.2. Llengua

Destacam tot un seguit de notícies referents a la llengua i la immigració:

a) L’Associació de Joves Immigrants promou l’aprenentatge del català, perquèels immigrants estrangers puguin defensar-se bé al carrer, mitjançant cursosgratuïts de 40 hores.28

b) Es dispara la demanda entre els immigrants de cursos de català per a adultscastellanoparlants.29

c) Per promoure el coneixement i la comunicació, s’imparteixen classes d’àrab aFelanitx a vint persones de la zona, la majoria de les quals són dones.30

d) El conseller d’Educació i Cultura, Damià Pons, manté que els esforços per a lanormalització s’han reflectit a les escoles, però no a la societat. Sols un 4% deles 120.000 persones amb què ha crescut la població de les illes és cata-lanoparlant. Els immigrants han d’aprendre el català. Tenen el deure d’apren-dre’l i d’incorporar-lo almenys a l’ús públic. És la seva obligació. La nostra,donar-los els serveis: sanitari, d’educació i un treball digne.31

e) El Correllengua, organitzat pels Joves de Mallorca per la llengua, reivindica laincorporació dels nouvinguts a l’ús del català.32

f) L’Obra Cultural Balear demana un gran pacte que promogui mesures efec-tives davant la «bomba demogràfica» que representa el fet que quatre decada deu habitants de les Balears siguin nascuts a fora.33

g) La multiculturalitat color de rosa. Carta al director de Monserrat Alcaraz, deCampos: «La població adulta immigrant s’afegeix a les coordenades ideològiquesdels immigrants dels seixanta que encara troben molt difícil el català.»34

2.2.3. Integració

Respecte a la integració de la immigració destacam les següents notícies aparegudesa la premsa:

a) Els magribins d’Inca s’associen per crear un centre cultural i una mesquita al carrerde la Creu. Benteyeb, que és el nom de l’associació, té com a objectius mantenirvius la cultura i els costums islàmics, l’ensenyament de l’Alcorà, l’ajuda per a la inte-gració dels immigrants i fer conèixer els costums propis entre la població local.35

b) Factors claus per a la integració: facilitar els papers, l’habitatge i el treball benremunerat, segons Hamid, filòleg que viu a Manacor. Ell mateix afirma que aMallorca, en general, els tracten bastant bé. «Els mallorquins són hospitalarisi tolerants, però no els fa gràcia que anem amb al·lotes d’aquí.» De fet, però,han començat els matrimonis mixtos.

c) D’altra banda, sa Pobla ha estat el primer ajuntament que ha contractat unmediador cultural. El seu batle, Jaume Font, molt sensible a la problemàticadels immigrants, pensa que cal deixar de veure la immigració com a proble-ma i començar a veure-la com a realitat nostra.36

27. El Mundo/El Día de Baleares, 23.10.01, pàg. 4.28. Ultima Hora, 24.08.01, pàg. 15.29. Diario de Mallorca, 18.09.02, pàg. 18.30. Diario de Mallorca, 14.10.02, pàg. 22.31. Ultima Hora, 04.10.02, pàg. 33.32. Diario de Mallorca, 03.05.03, pàg. 12.33. Diario de Mallorca, 05.10.01, pàg. 4.34. Diario de Mallorca, 13.12.02, pàg. 34.35. Diari de Balears, 02.03.99, pàg. 13.36. Diario de Mallorca, 12.02.01.

221


d) El president Antich, al Club Diario de Mallorca, reconeix que els immigrantssón fonamentals per al desenvolupament de les Balears i rebutja els quiveuen en l’arribada de nous residents perills per a la identitat nacional, els quirelacionen immigració i delinqüència i auguren problemes futurs a causa dela immigració.37

e) Segons Joan Mir, caldria afavorir l’arribada d’imams d’Europa que entenen ihan conviscut amb la democràcia, el respecte als drets humans i la separacióde l’església i l’Estat. Entre altres coses, defensa que la integració dels nou-vinguts s’ha de negociar, se’ls han de donar facilitats per al culte i per a l’apre-nentatge de la llengua, i s’ha de condicionar el dret a l’habitatge i a l’esco-larització dels infants.38

f) La immigració no hauria d’esser cap problema, segons S. Verd. Durant moltde temps, no n’hi havia prou amb la immigració legal, i foren pocs els quedubtaren a contractar els sense papers, aquells que ara són els primers en sen-tir-se rebutjats. El dret a emigrar és universal. Encara que s’intenti frenar nos’aconseguirà. És un fenomen imparable que no es pot aturar sols ambmesures policials, sinó amb la doble perspectiva de la col·laboració interna-cional per al desenvolupament dels pobles i amb reglaments que combinin elsdrets i els deures dels immigrants i les possibilitats d’acolliment de les desti-nacions… El que es pot fer és regular la situació dels sense papers, facilitar-los una relació normal amb el món del treball i la societat. Al cap i a la fi, lalegalitat no sols evita més delinqüència, sinó que afavoreix la mobilitat, quepermet a l’immigrant la recerca de nous horitzons més favorables per a ell iels seus en temps de crisi.39

g) Soual el Hadri, presidenta de les dones immigrades de València, explica aPalma que elles volen els mateixos drets humans en l’espai públic i mantenirles tradicions pròpies en l’espai privat.40

h) Per a Antonio Tarabini, el procés migratori és imparable i inevitable malgratles mesures reguladores que intentem, mentre els immigrants no puguin sub-sistir amb dignitat en els països de procedència. Encara que calgui reconèixerlimitacions a la nostra capacitat d’acolliment, la mà d’obra immigrant ens ésnecessària per al treball domèstic, per al camp i la construcció de les illes.Opina que hi ha immigrants, com els magribins i els subsaharians, que prove-nen de contextos culturals diferents als nostres, la qual cosa pot arribar aplantejar problemes reals. Aquesta realitat exigeix polítiques de suport comara donar papers i certificats de treball als irregulars, i una labor de mediacióentre persones i col·lectius. El més assenyat és desenvolupar polítiques efi-caces, públiques i privades, d’integració positiva.41

2.2.4. Xenofòbia

a) A Mallorca no hi ha violència física contra els immigrants, però sí rebuig,allunyament, explotació i, en alguns casos, assetjament. «A Manacor, ens hantirat bosses de fems contra les nostres portes i ens han romput els vidres decasa.»42

b) Tres veïns de s’Arenal detinguts per agredir i amenaçar un sud-americà de color.43

c) Batalla campal a Menorca, al camp de futbol de sa Sínia de Costabella, entrecinquanta persones, immigrants equatorians i joves de Maó. Els menorquinss’hi presentaren amb actitud agressiva i poc amistosa, amb pals i pedres.44

37. El Mundo/El Día de Baleares, 21.09.01, pàg. 27.38. Diari de Balears, 09.02.02, pàg. 23.39. Diario de Mallorca, 26.02.03, pàg. 24.40. Ultima Hora, 27.04.02, pàg. 28.41. Diario de Mallorca. 30.12.02, pàg. 16.42. Diario de Mallorca, 12.02.00, pàg. 16.43. Diario de Mallorca, 10.12.01, pàg. 46.44. El Mundo/El Día de Baleares, 05.03.02, pàg. 17.

222


d) «El sentiment de rebuig a la immigració no creix, però és cert que es consoli-da dia rere dia.» Consellera Fernanda Caro a la presentació del balanç 2001del Pla Integral d’Atenció a la Immigració a les Illes Balears.45

e) Simpatitzants d’ASI denunciats per la policia per crits xenòfobs i racistes.46

f) Amnistia Internacional preocupada per l’augment del racisme a Europa:denuncia maltractaments i tortures sota custòdia a l’Informe del 2003. D’altrabanda, el secretari general d’Amnistia denuncia que, entre nosaltres, larepressió dels drets dels immigrants és un risc real. També ho és l’existènciad’una justícia de segona classe per als estrangers: «qui no té papers, té menysdrets humans», afirma.

g) El Ministeri de Defensa inclou la immigració il·legal massiva entre les amenacespresumptes contra la Seguretat Nacional d’Espanya.

h) Des del Govern central, de forma reiterada, es vincula la delinqüència amb laimmigració il·legal.47

2.3. CONVIURE AMB LA DIFERÈNCIA CAP A LA INTEGRACIÓ RECÍPROCA

2.3.1. Conviure amb la diferència

Encara que puguem semblar reiteratius, pensam que quan parlam d’integració i deconvivència, amb els immigrants estrangers en aquest cas, cal tenir en compte algunsfactors que ens condicionen:

a) El context social en què vivim, caracteritzat per la diferència, pels diferents, ila pluralitat d’identitats, de maneres d’entendre la vida, de cultures, de sis-temes polítics, de creences.

b) La nostra terra, de país d’emigrants ha esdevengut terra d’acolliment d’im-migrants.

c) El flux migratori cap a les Illes Balears s’ha multiplicat al llarg dels darrers anys.

d) Aquesta realitat ens força a aprendre a viure i a conviure amb la diferència:gent del mateix barri, places i cafès amb una cultura diferent, amb una manera de comportar-se estranya per a nosaltres.

Encara que tothom té dret a defensar la pròpia diferència, també cal d’assumir ques’ha de conviure amb la resta i, en conseqüència, d’alguna manera s’ha d’esser soli-dari amb la diferència dels altres.

Els conflictes derivats d’enfrontaments d’identitats diverses poden esser destructius,perquè suposen enfrontaments entre col·lectivitats socials veïnes, per la qual cosa s’hade fomentar qualsevol iniciativa que ens pugui portar a una convivència millor. Detotes maneres, cal notar que a la convivència sols s’hi pot arribar per la via del consens,no per l’enfrontament ni tampoc per l’assimilació.

Isidor Marí propugna un pacte per a la convivència, basat en un doble compromís.Per part de la societat receptora, suposaria reconèixer la dignitat personal dels nou-vinguts i, en conseqüència, la igualtat de drets i d’oportunitats dels immigrants. Endefinitiva, postula el reconeixement social, el tracte just i la política d’igualtat social.

45. Diario de Mallorca, 12.02.02, pàg. 10, i Diari de Balears, també 12.02.02, pàg. 11.46. El Mundo/El Día de Baleares, 15.05.03, pàg. 11.47. Diario de Mallorca, 29.05.03, pàg. 37.

223


Per la part immigrada, implica acceptar el compromís d’assumir la realitat institu-cional i cultural de la terra o societat que els rep. Això vol dir promoure actitudsd’obertura, de valoració, de defensa i d’acceptació del que som i hem estat, tenint encompte que la llengua n’és un tret cultural definitori i fonamental.

El futur col·lectiu es troba condicionat per les decisions que adoptem ara sobre comvolem viure: si ignorant-nos, els col·lectius humans diversos que coincidim a les illes,o d’una manera oberta i participativa.48

2.4. CONCLUSIONS: IMMIGRACIÓ I CULTURA, LLENGUA, IDENTITAT I INTEGRACIÓ

1. És un fet clar que les persones immigrants estrangeres, de manera majoritària,demostren interès per conèixer la cultura de les illes. En aquest sentit es manifestenel 91,6% dels provinents del Sud i el 96,2% dels originaris del Nord.

2. La majoria d’immigrants estrangers del Sud, un 53,2%, no entenen la llengua cata-lana i sols un 1% l’entén, la sap parlar i l’empra.

3. Quasi la meitat dels immigrants estrangers del Nord no entenen el català i un 5,2%l’entén, el sap parlar i l’empra.

4. Tres de cada quatre immigrants provinents del Nord demostren una actitud derebuig cap a la nostra llengua o, almenys, una certa prevenció, perquè manifestenque no la parlen mai o sols quan és inevitable.

5. La majoria d’immigrants del Nord, un poc més d’un de cada dos, i del Sud (més detres de cada quatre) assistirien a cursos de català. Els provinents del Sud, però, opinenque el català no és tan útil com el castellà o que no és útil en altres indrets.

6. La gran majoria de persones immigrants estrangeres, tres de cada quatre del Nordi una de cada dues del Sud, coneixen festes i tradicions pròpies de l’illa on resideixen.

7. Els immigrants estrangers acostumen a trobar-se amb freqüència amb altres per-sones immigrades. El carrer, la plaça, els cafès i les botigues són els llocs de trobadamés habituals.

8. Els immigrants estrangers no han trencat els lligams amb el país d’origen. Es rela-cionen amb amics i familiars sobretot per telèfon i per correu. Els del Nord tambéempren Internet i la televisió per satèl·lit. Quan els del Sud poden, hi viatgen. Els delNord ho fan amb regularitat.

9. La barriada, el lloc de treball i el temps d’oci i de diversió són els llocs preferents i elsmoments on i quan els immigrants estrangers es relacionen amb la societat d’acollida.

10. Tres de cada quatre immigrants provinents del Sud no s’han sentit maimenyspreats, exclosos o maltractats d’ençà que viuen a les illes. La proporció aug-menta entre els originaris del Nord fins a arribar a quasi nou de cada 10 persones.

11. Els immigrants d’ambdues àrees de procedència que s’han sentit rebutjats omenystinguts coincideixen quan afirmen que ha estat pel tracte rebut a l’Oficinad’Estrangeria i per la policia i, en proporció més minsa, en centres sanitaris o pelscompanys de treball.

48. Per manca d’espai, no tractam la qüestió que la presència dels immigrants ha desvetllat: com podemconviure els diferents en identitat i en cultura, i quins camins podem seguir per a la integració recíproca,mai gens fàcil, però convenient per construir –entre tots, nouvinguts i societat d’acollida– el present i elfutur del nostre poble. De totes maneres, tendrem present el tema a les conclusions del capítol.

224


12. Més de la meitat dels immigrants estrangers del Nord mai no llegeixen premsa localni nacional, i quasi dos de cada tres veuen cadenes de televisió estatal, en castellà. Solsun de cada quatre connecta cadenes autonòmiques (regionals), com TV3, i ignora quasidel tot les televisions locals.

13. La nostra societat illenca es caracteritza per l’augment de la diferència i, en con-seqüència, per la pluralitat d’identitats, de cultures, de maneres d’entendre la vida,de creences diverses.

14. Quan identitats diverses coincideixen en una mateixa societat, es produeix de manera inevitable un fenomen de confrontació cultural, sovint conflictiva i dolorosa. Lahistòria ens ensenya com reaccionaren els nostres avantpassats davant els diferents queels envaïren, conquistaren, ocuparen i sotmeteren. De les actituds que tenguem aradavant els immigrants estrangers que arriben depèn un futur conflictiu o enriquidor.

15. El nostre futur col·lectiu es troba condicionat per les decisions que adoptem arasobre com volem viure: si ignorant-nos, els col·lectius diversos que coincidim a lesilles, o d’una manera oberta i participativa.

16. Ningú no pot oblidar que som un poble de diversa textura, a mig fer, com tots elspobles. Que hem d’acabar-lo entre tots, amb l’aportació de cada un de nosaltres.

17. Cal que no oblidem mai que la nostra identitat col·lectiva, malgrat que és la nos-tra, no és superior a cap altra. És fruit de moltes intervencions, de petjades de moltsde pobles, de moltes pertinences.

18. A l’hora de plantejar-nos la integració recíproca amb els nouvinguts, cal tenirpresents alguns pressupòsits fonamentals: la nostra capacitat de valorar el que som id’engrescar-los en un projecte comú; la capacitat de posar-nos en el seu lloc, perentendre les dificultats que han de superar, i disposar les mesures adients perquèpuguin satisfer els seus drets fonamentals amb normalitat.

19. Així i tot, la integració i la convivència amb els diferents mai no serà un procéssenzill ni fàcil, sinó complex i sovint conflictiu.

20. Ens agradi o no, els nouvinguts són part del nostre present. És per aquest motiuque, amb ells, hem de construir el futur. Sense oblidar, rebutjar ni menystenir el pas-sat, que és el que ens ha fet tal com som avui en dia. Ens hem d’engrescar a bastirconjuntament la nostra realitat, sense que ens facin por les transformacions que elnostre poble haurà d’assumir.

3. PERCEPCIÓ I ACTITUDS DE LA POBLACIÓ ILLENCA RESIDENT A LES BALEARS

DAVANT ELS IMMIGRANTS ESTRANGERS

3.1. INTRODUCCIÓ

Una vegada realitzada la caracterització dels immigrants estrangers arribats a lesilles, pensam que per aprofundir en la complexitat del fenomen és interessant veureles seves implicacions des d’altres dimensions. I per tal de poder valorar les expecta-tives i reptes d’integració dels esmentats col·lectius d’immigrants a la societat illen-ca, creim que cal conèixer i/o avaluar les actituds de la població resident enfront del

225


fenomen immigratori d’estrangers. Per aquest motiu es va realitzar una enquesta,feta durant el darrer trimestre del 2002, a 290 persones, elegides segons unamostra representativa, que al nostre parer permet sondejar l’opinió de la societat illenca sobre la realitat de la immigració dels estrangers, que pot esser unpunt de partida per a científics, treballadors i educadors socials per intervenir enprojectes de sensibilització i/o informació. També l’anàlisi dels resultats pot oferirpistes per a un hipotètic disseny d’estratègies per part de l’Administració i/o d’institu-cions públiques a l’hora d’adoptar línies d’actuació que facilitin els processos d’inte-gració dels esmentats col·lectius d’immigrants estrangers. El perfil de la poblacióenquestada es distribueix en un 40,8% d’homes i un 59,2% de dones. El nivell d’es-tudis presenta una configuració distribuïda entre un 4,6% que declara que no téestudis, un 25% que té estudis primaris, un 29,6% secundaris, un 28,9% universitaris iun 12% que diu que té el grau de llicenciat o doctorat. El lloc de naixement delsenquestats, tots residents a les Balears, es distribuïa en un 79,5% de nascuts a les illes,un 18,3% nascuts a altres comunitats autònomes espanyoles i un 2,1% a l’estranger.La distribució per illes de les enquestes presentava un percentatge d’enquestats queen un 63,7% vivien a Mallorca, un 21,8% a Menorca i un 14,40% a les Pitiüses.

En vista dels resultats finals i per a una acurada anàlisi de les respostes de l’enques-ta, cal assenyalar que pensam que moltes vegades l’enquestat sols té present unapart del contingent immigratori, que correspon als immigrants procedents de païsosen desenvolupament i oblida que a les illes hi ha, tal com hem exposat als capítolsanteriors, un alt percentatge d’altres immigrants originaris de països més rics i d’economia desenvolupada. Per tant, les respostes de molts dels enquestats creimque fan referència més aviat a la seva actitud davant els immigrants del corrent Sud,que a la seva posició enfront de la immigració del Nord. També cal tenir en compteque les opinions i actituds de les persones residents davant la immigració d’estrangerspoden canviar i/o variar fàcilment segons el seu grau d’informació i/o conscienciació.

3.2. L’ANÀLISI DELS RESULTATS DE L’ENQUESTA

Inicialment, l’anàlisi dels resultats de les primeres preguntes ofereix una visió positi-va respecte al fenomen immigratori dels estrangers, però les opinions i actitudscomencen a esser contrastades i, fins i tot en algun cas, presenten caires de percep-ció negativa a mesura que es fan preguntes que poden presentar hipotètiques situa-cions de competència entre els actuals residents i els nouvinguts estrangers.D’aquesta manera, és prou clara la resposta general que considera que els immi-grants són persones que han de gaudir dels mateixos drets i deures que els ciutadansresidents a les illes. Aquesta actitud positiva referent als drets i deures és manifesta-da de manera afirmativa pel 91% de la població enquestada. Sols un 9% contestanegativament la pregunta, i s’ha d’assenyalar que aquesta actitud negativa és mésalta pel que fa als homes que pel que fa a les dones.

Aquesta alta valoració dels drets i deures dels nouvinguts a les Balears comença amatisar-se quan s’intenta conèixer l’opinió dels residents respecte a la importànciade l’aportació del treball dels immigrants estrangers al creixement econòmic de lesBalears. Aquesta era una qüestió important per avaluar la percepció de la poblacióillenca respecte al paper dels immigrants estrangers per sostenir el ritme del creixement econòmic que han experimentat les illes al llarg del darrer decenni. Lesrespostes presenten tot un ventall d’opinions dividides. En principi, cal destacar lavisió positiva a la seva aportació, que és manifestada pel 63% dels enquestats, percentatge que és el resultat de la suma dels que pensen que «sí, totalment»

226


(28,9%), més els que contesten «bastant» (34,1%). No es manifesten claramentrespecte a aquesta problemàtica els que contesten «regular» (24%), mentre que lavisió negativa representa el 15% de les respostes («poc» i «no, en absolut») (veg.figura 5.1).

L’actitud manifestada respecte a la pregunta precedent, encara que majoritàriamentpositiva, es matisa a la següent quan es demana si els immigrants il·legals són una càr-rega econòmica per a la societat balear. Els resultats mostren que quasi la meitat deles respostes (49%) expressen una opinió positiva, en què destaca que un 29% pensaque «sí, totalment» i un 20% creu que «bastant». Un 20% es mostra indecís a travésde la resposta «regular» i sols un 31% («no, en absolut» i «poc») considera que nosón una càrrega econòmica per a la nostra societat illenca (veg. figura 5.2).

Figura 5.2Els immigrants il·legals són una càrrega econòmica

per a la societat balear

Sí, totalment29%

No, en absolut18%

Poc13%

Regular20%

Bastant20%

No, en absolut12%

Regular23%

Bastant33%

Sí, totalment29%

Poc3%

Figura 5.1El treball dels immigrants estrangers és important

per al creixement econòmic de les Balears

Font: elaboració pròpia a partir de l’enquesta de percepció i actituds de la població resident


Figura 5.2Els immigrants il·legals són una càrrega econòmica

per a la societat balear

Sí, totalment29%

No, en absolut18%

Poc13%

Regular20%

Bastant20%

No, en absolut12%

Regular23%

Bastant33%

Sí, totalment29%

Poc3%

Figura 5.1El treball dels immigrants estrangers és important

per al creixement econòmic de les Balears



227


Respecte a la hipotètica competència laboral entre els immigrants estrangers i lapoblació resident, aquesta no és percebuda d’una manera dràstica, ja que un 41% deles respostes manifesten que els migrants estrangers no són en absolut i/o ho són poccompetidors dels residents en el mercat laboral de les illes. En el cas de les personesque declaren que els estrangers són hipotètics competidors en les ocupacions, moltspensen que l’allau de nous arribats pot produir i/o incidir en un increment de les taxesd’atur. Globalment, les respostes pel que fa a aquesta problemàtica estan molt divi-dides entre els que pensen que sí, rotundament (17%) i els que no els considerencompetidors (18%). Un altre grup o segment dels enquestats amb un pes significatiu(16%) opina amb prou grau de convenciment que els immigrants estrangers sí quecompeteixen en el mercat laboral i creuen que els poden prendre els llocs de treball,per la qual cosa pensen inicialment malament d’ells. Són un poc la visió apocalípticadel fenomen de la immigració que considera que el nombre de nouvinguts és massaelevat durant els darrers anys. Hi ha una opinió intermèdia entre ambdós extrems, un26% que estima «regular» la competència i el 23% restant que creu que els treballadorscompeteixen poc amb la mà d’obra local. Aquests darrers manifesten que el col·lectiud’estrangers es col·loca en ocupacions rebutjades per la societat illenca, ja que estroben en una situació de complementarietat en el mercat laboral de les Balears. Així,es detecta una resposta relativament equilibrada entre diferents segments que nomanifesta radicalització respecte a la competència laboral dels immigrants estrangers,possiblement pensant més en els immigrants del Sud que en els del Nord (veg. figura 5.3).

Els estereotips percebuts respecte a determinats col·lectius d’immigrants es reflecteixena les respostes sobre si els migrants estrangers són persones emprenedores i amb inicia-tiva. Contràriament al perfil de l’emigrant que sol esser una persona que ha hagut desospesar els pros i els contres a l’hora de prendre la decisió de migrar, les respostes manifesten una actitud clara en considerar els immigrants com a persones poc emprene-dores i de feble iniciativa. Sumant les tres primeres categories de «gens», «poc» i «regular» quasi sumen el 70% de les respostes (veg. figura 5.4).

Sí, totalment11%

No, en absolut13%

Poc22%

Bastant20%

No, en absolut18%

Regular26%

Bastant16%

Sí, totalment17%

Poc23%

Figura 5.3Els immigrants estrangers són persones competidores

en el mercat laboral de les illes

Figura 5.4Els immigrants estrangers són persones emprenedores

i amb iniciativa


228


Les respostes de la població illenca respecte a la seva opinió sobre si els immigrantsestrangers són persones normals i corrents ens mostren, per una àmplia majoria, que aixíels consideren. Un elevat percentatge de persones (el 78% dels que responen «sí, total-ment» i «bastant»), està totalment d’acord, i/o té un alt convenciment, que els nouvingutsestrangers són persones normals i corrents. En sentit oposat, només un 2% opinen nega-tivament. Un percentatge semblant, un altre 2%, pensa que són poc normals, mentre queun 18% no es defineix (els que responen «regular») (veg. figura 5.5).

Per altra part, la meitat de les persones enquestades pensen que els immigrantsestrangers són persones «poc» (23%) o «gens» (27%) difícils i/o conflictives, fet queens dóna una idea de la progressiva sensibilització de la societat balear a mesura quees va ampliant el coneixement dels nouvinguts i especialment quan es relacionen de

Sí, totalment11%

No, en absolut13%

Poc22%

Regular34%

Bastant20%

Regular26%

Poc23%

Figura 5.4Els immigrants estrangers són persones emprenedores

i amb iniciativa



Figura 5.5Els immigrants estrangers són persones

normals i corrents

Figura 5.6Els immigrants estrangers són persones difícils

i conflictives

Sí, totalment5%

No, en absolut27%

Bastant13%

No, en absolut2%

Regular18%

Bastant20%

Sí, totalment58%

Poc2%


229


manera més propera. De totes maneres, cal assenyalar que l’esmentat desconeixe-ment del perfil i intencions dels immigrants estrangers encara implica que un 32%que respon «regular» no té clara la seva opinió respecte a aquests col·lectius i/o mati-sa que hi ha segments més conflictius que els altres. El que és de destacar és el 18%restant (13% que pensa que són bastant conflictius i un 5% que són altament con-flictius), que de manera generalitzada representa un segment de la societat balear,estableix un vincle directe i unívoc entre immigració d’estrangers, immigració delSud, immigració irregular i actituds delictives (veg. apartat 3.1 d’aquest capítol i lafigura 5.6).

L’opinió anterior es contraposa relativament a l’opinió bastant generalitzada queconsidera que els migrants estrangers són persones necessitades d’ajuda i solidaritat.Possiblement, igual que creim que passa amb la majoria de respostes, es pensa mésen els immigrants procedents de països menys desenvolupats i/o amb dificultatseconòmiques i socials que amb la immigració originària de països del Nord desen-volupat. D’aquesta manera, el 70% de les persones residents consideren que els nou-vinguts a les illes són persones mancades de solidaritat a les quals cal ajudar perquèpuguin millorar la seva qualitat de vida i el seu benestar. Tal com ja hem esmentat,les respostes a aquesta pregunta es refereixen bàsicament a la immigració més feblei socialment més oblidada, que correspon al corrent de direcció Sud-Nord, i no qües-tiona la situació dels migrants originaris de països desenvolupats (veg. figura 5.7).

De manera semblant a la consideració de l’aportació de la immigració estrangera alcreixement econòmic de les illes, l’opinió de les persones consultades respecte a si elsimmigrants estrangers aporten alguna cosa a la societat balear, és que inicialmentpensen que hi tenen un paper prou positiu. Així, el 81% opina que la immigracióestrangera ens ha aportat alguna cosa i sols un 19% pensa que no. Aquest darrer seg-ment és molt semblant al que opinava que els estrangers eren un problema en lacompetència pel mercat laboral.

Emperò, la resposta és molt més dispersa quan es demana el que ens aporten els nouscol·lectius immigrants. L’alta percepció positiva a la pregunta global queda matisadaper les respostes que es donen. D’aquesta manera, un 72,3% destaca l’aportació dela immigració estrangera a la diversitat cultural, que majoritàriament es considera

Figura 5.6Els immigrants estrangers són persones difícils

i conflictives

Sí, totalment5%

No, en absolut27%

Poc23%

Regular32%

Bastant13%

No, en absolut2%

Regular18%

Bastant20%

Sí, totalment58%

Poc2%



230


molt enriquidora. Aquesta percepció es complementa amb l’opinió que l’arribada denous residents estrangers a les illes ens ha donat noves perspectives reflectides en unamanera diferent d’entendre el món en la seva complexitat, resposta que donen un33% dels enquestats. Per altra part, un 16% pensa que els immigrants estrangers pos-sibilitaran més mestissatge de cultures i relacions. Però la resposta negativa sobre l’a-portació dels immigrants estrangers recau en l’opinió que manifesta un 6% de lapoblació consultada, segons la qual aporten més misèria (veg. figura 5.8).


necessitades d’ajuda i solidaritat

No, en absolut6%

Regular20%

Bastant32%

Sí, totalment38%

Poc4%

Figura 5.8Els immigrants estrangers aporten

0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70 75 80

Una manera diferent

d'entendre el món

Més misèria

Més mestissatge

Més diversitatcultural

%




necessitades d’ajuda i solidaritat

No, en absolut6%

Regular20%

Bastant32%

Sí, totalment38%

Poc4%

Figura 5.8Els immigrants estrangers aporten

0 5 10 15 20 25 30 35 40 45 50 55 60 65 70 75 80

Una manera diferent

d'entendre el món

Més misèria

Més mestissatge

Més diversitatcultural

%



231


Gran part del que hem esmentat fins ara és el reflex dels estereotips i/o imatges queté la població illenca respecte als diferents col·lectius que conformen l’actual immi-gració d’estrangers. El quadre 5.36 ens resumeix en percentatges els diferents valorsi/o imatges que són percebudes per la població illenca resident amb relació als diferents grups d’immigrants segons les seves àrees de procedència. Destaca el domi-ni de percepcions negatives referents en molts de casos als col·lectius d’immigrantsprocedents dels països àrabs del Magrib i de l’Àfrica subsahariana, molt especialmentpel que fa a l’estereotip d’esser col·lectius endarrerits. De manera semblant, esperceben els originaris àrabs del Magrib com les persones menys treballadores, men-tre que la més alta consideració de persones treballadores és assolida pels col·lectiusd’immigrants procedents dels països asiàtics orientals. Els àrabs del Magrib i els llati-noamericans també acumulen una percepció de ganduls, mentre que els asiàtics orientals són considerats més bons estalviadors. Es pensa que els més superbs són elseuropeus, els més pacifistes els asiàtics orientals i els més honrats els europeus comu-nitaris (veg. quadre 5.36).

El darrer bloc de preguntes intenta esbrinar les actituds de la població resident respecteals costums dels immigrants estrangers que arriben a noves destinacions i si se’ls ha d’a-judar a mantenir-los. El parer de la població resident és molt clar pel que fa al cas. El82,9% manifesta una opinió negativa respecte a l’acció d’ajudar-los a mantenir els seuscostums a les illes. Només un 17,1% pensa que se’ls hauria d’ajudar a mantenir-los con-forme a les arrels tradicionals. De totes maneres, un 68,3% manifesta una opinió eclèc-tica basada en el respecte al manteniment dels seus costums originals, però que en capcas cal proporcionar-los ajuda. Però la resposta més constatada és la que donen el66,2% que declara de manera contundent que els nous immigrants estrangers s’hand’adaptar als costums locals. Sols un 33,8% pensa que no se’ls ha d’obligar a adaptar-se als costums de la societat balear (veg. figura 5.9).

Finalment, la darrera pregunta de l’enquesta intentava sondejar l’opinió i/o l’actitudde la població illenca resident respecte a com s’hauria d’actuar amb els immigrantsestrangers sense papers. Les respostes referents a quina actitud es considera més cor-recta amb l’esmentat col·lectiu retorna parcialment la constatació d’un sentiment desolidaritat. Així, el 53% dels enquestats pensa que l’actitud més correcta i solidària ha

Quadre 5.36Estereotips i imatges dels immigrants estrangers percebudes per la

població illenca resident (%)

Estereotips Europeusextracomunitaris

Africanssubsaharians

Sí Sí Sí

2,0 36,5 5,0

59,2 30,6 67,7

3,1 21,0 4,5

4,7 21,8 8,6

12,5 14,3 22,3

20,8 5,6 1,4

5,1 16,3 2,7

25,1 11,9 31,8

6,7 3,6 1,4

21,2 10,3 16,8

Font: elaboració pròpia a partir de l'enquesta de percepció i actituds de la població resident

Honrats 15,1 16,7 19,8

Malgastadors 6,7 1,7 5,0

Pacífics 12,2 26,4 26,0

Violents 15,5 7,5 8,9

Superbs 1,7 5,4 3,5

Estalviadors 15,1 9,2 14,3

Falsos 13,9 6,7 17,8

Ganduls 9,7 13,4 20,2

Treballadors 46,2 42,7 44,2

Endarrerits 18,1 34,7 18,6

Sí Sí Sí

Europeuscomunitaris

Àrabs delMagrib

Llatinoamericans Asiàticsorientals


%

De treball 42,70


A la barriada 49,70






%




232


d’esser la d’ajuda i acollida. Possiblement aquesta actitud sigui més àmplia ja que enel segment de les respostes relatives a altres actuacions, que representen el 26,8%dels enquestats, hi ha propostes de caire positiu (regularitzar els que tenen feina,agilitzar la concessió de papers, les tasques burocràtiques, els contractes de feina...)amb altres menys positives i/o de control (control estricte d’entrada d’immigrants,control dels ja instal·lats...). Però s’ha de ressaltar la importància d’actituds claramentnegatives pel que fa a la presència de la immigració estrangera sense papers, ja queuna quarta part de les respostes deriven cap a una actitud d’expulsió dels immigrantsil·legals (veg. figura 5.10).

L'expulsió20%

L'ajuda i l'acollida53%

Altres27%

Figura 5.10Actitud de la població illenca resident amb

els immigrants estrangers sense papers

Figura 5.9Actitud de la població illenca resident enfront

dels costums dels immigrants estrangers

0

10

20

30

40

50

60

70

80

%

90

Ajudar-los a mantenir elsseus costums

De respecte, però no calajudar-los

S’han d’adaptar alscostums locals

Sí No



L'expulsió20%

L'ajuda i l'acollida53%

Altres27%

Figura 5.10Actitud de la població illenca resident amb

els immigrants estrangers sense papers

Figura 5.9Actitud de la població illenca resident enfront

dels costums dels immigrants estrangers

0

10

20

30

40

50

60

70

80

%

90

Ajudar-los a mantenir elsseus costums

De respecte, però no calajudar-los

S’han d’adaptar alscostums locals

Sí No



233


3.3. CONCLUSIÓ: ÉS XENÒFOBA LA POBLACIÓ RESIDENT A LES BALEARS?

La valoració conjunta dels resultats de la consulta efectuada ens permet afirmar que lapoblació balear mostra actituds de comprensió, tolerància i solidaritat respecte alscol·lectius d’immigrants estrangers. Es pot considerar que la població resident illencaestà relativament sensibilitzada amb la problemàtica que envolta el fenomen de laimmigració d’estrangers. Cal assenyalar que majoritàriament les respostes a les pre-guntes de l’enquesta ens fan intuir que generalment es refereixen a la immigració d’es-trangers procedents de països menys desenvolupats que conformen el corrent de direc-ció Sud-Nord. Pensam que hi ha actituds diferenciades segons la procedència delscol·lectius i que sempre quan es pensa en el fenomen immigratori d’estrangers es pensaen el Sud. Les actituds positives enfront de la immigració estrangera consideram quequeden paleses amb les respostes referents a l’opinió que manifesta que els immigrantsnecessiten ajuda i actituds de solidaritat, al mateix temps que un alt percentatge delsenquestats creu que els nous immigrants són persones normals i corrents. Aquesta per-cepció implica una certa progressió en el procés de normalització respecte a la presèn-cia d’aquests nouvinguts. Es pot afirmar, així, que com més immigració menysxenofòbia, especialment si s’incrementa cada vegada més el coneixement i la relaciódirecta de la població resident i els nous col·lectius d’arribats.

Els que expressen actituds que podem considerar més xenòfobes són aquells segmentsde la població que identifiquen els col·lectius d’immigrants estrangers o part d’ellscom a causants de totes les noves situacions problemàtiques cap a les que han derivatles Illes Balears (increment de la delinqüència, augment de la misèria, problemeseconòmics, problemes de confrontació cultural, augment d’estrangers a les escoles,incidència en la demanda de serveis sanitaris...). Gran part d’aquests residents fanincidència sobre l’excessiu nombre de nous immigrants estrangers i vinculen l’incre-ment de la seva presència amb hipotètiques situacions de competència laboral (ocu-pacions més barates de mà d’obra que impliquen situacions de substitució de mà d’obra dels residents per la de procedència estrangera), increment de la venda dedroga i/o situacions d’inseguretat ciutadana. Són, en definitiva, portaveus d’una trans-missió de sensació d’invasió representada per diferents competències per l’ús d’espaispúblics, del mercat laboral, dels serveis socials i/o de la progressió social.

234


Capítol 6 Conclusions i recomanacions

Les conclusions generals d’aquest treball de recerca pretenen aportar nous elementsper a la reflexió d’un dels fenòmens més significatius que han marcat les pautes del’increment poblacional a la història recent de les Illes Balears i que han provocat can-vis socials que han afectat la societat balear. Des d’aquesta perspectiva dividim aquestcapítol en dues parts:

a) Una primera part que és una síntesi que descriu de manera succinta els elementsmés importants relatius a la caracterització del fenomen de la immigració d’es-trangers, amb l’objectiu d’assolir una primera aproximació a un diagnòstic de lasituació actual i recent de la immigració estrangera a les Balears.

b) Aquest capítol es completa amb una segona part on s’exposen un seguit de reco-manacions que pensam que poden fer llum i/o esser punt de partida de reflexionsi debats per tal d’establir línies d’actuació futures per abordar els problemes i des-ajustaments que el creixement i la diversificació dels fluxos immigratoris estran-gers poden ocasionar a la societat insular balear.

1. CONCLUSIONS: UNA APROXIMACIÓ A UN DIAGNÒSTIC DE LA SITUACIÓ

ACTUAL DE LA IMMIGRACIÓ D’ESTRANGERS A LES BALEARS

1.1. LA IMMIGRACIÓ DELS ESTRANGERS EN EL MARC DE LA MOBILITAT HUMANA

EN UN MÓN GLOBALITZAT

Per analitzar correctament el fenomen immigratori dels estrangers que han elegit lesBalears com a destinació s’ha de tenir en compte el context internacional, en el quales produeix actualment una alta mobilitat humana. Cal tenir ben present una claradiferenciació de les migracions internacionals segons els seus orígens, la seva qualifi-cació professional i les motivacions per migrar. En el cas de les illes es confronten dosmóns de característiques i implicacions diferenciades: el món dels immigrants proce-dents del Sud i els col·lectius dels immigrants amb origen als països desenvolupats.Aquests darrers es mouen, en general, per raons d’atracció de les àrees econòmica-ment dinàmiques a la recerca de llocs qualificats i/o d’espais residencials en els qualsviure per motivacions d’oci i/o lleure. Els primers, els originaris de països menys des-envolupats, són el resultat d’un complex ventall de variables que tenen distintesimplicacions segons els llocs de partida o les destinacions d’acollida. Els desplaça-ments humans de la població, que denominam corrent Sud-Nord, tenen efectes molt

235


positius en el Nord, però conseqüències generalment dramàtiques en el Sud. En elNord aquests fluxos migratoris suposen una aportació neta de capital, de personalqualificat i de reserva per reactivar la demografia. Des d’una perspectiva positivarepresenten una important aportació econòmica, essencial per al manteniment delnivell de les prestacions socials de jubilació i vellesa, ja que per les seves característi-ques demogràfiques els migrants presenten un perfil d’edats adultes joves. La utilit-zació del factor atur com a pantalla per rebutjar els residents estrangers no té caprelació amb la immigració, sinó amb les transformacions de les estructures de pro-ducció dels països del Nord i una mancança d’estratègies de desenvolupament. Encanvi, pel que fa al Sud les migracions incideixen de manera clarament negativa. Elsarguments basats en el fet que els migrants comporten avantatges per als països d’o-rigen gràcies a la tramesa de divises que sustenten les seves famílies, sols són veritatsa mitges. En primer lloc, perquè les esmentades transferències de fons no permetenresoldre els problemes d’integració social i, en segon lloc, perquè amb el temps es fancada vegada més incertes, ja que disminueixen amb la integració dels migrants alspaïsos d’acollida. La tramesa de divises sol acabar amb el reagrupament familiar. Laglobalització, en el camp de les migracions internacionals, incideix, per tant, en unareproducció de les desigualtats. Els actuals processos migratoris s’allunyen cada vega-da més d’un model únic i tendeixen a la seva diversificació. Es perfila una tendènciaa l’acceleració dels processos migratoris en la mesura que el volum de migrants creixde manera continuada al llarg de les darreres dècades, destacant en aquesta intensi-tat el fenomen de la tendència a una cada vegada més alta feminització de les migra-cions internacionals.

1.2. Un marc legislatiu espanyol no gaire favorable a la integració dels immi-grants estrangers

Les successives lleis d’estrangeria, les continuades reformes i les normatives que se’nderiven no presenten un marc molt favorable per donar resposta a les necessitats,drets i deures dels immigrants estrangers arribats a les illes. La reforma de la Llei d’es-trangeria vigent suposa la consumació de la ruptura del consens que s’havia createntre les forces polítiques i socials i que, fins als moments previs a la Llei 4/2000, pre-sidia les iniciatives legislatives en matèria migratòria. La nova normativa d’estrange-ria fa prevaler més els aspectes de control que la voluntat d’integració dels immi-grants estrangers, sobretot pel que fa a aquelles persones que es troben en situacióirregular en el territori espanyol. De manera molt notable condemna un importantsegment d’immigrants estrangers a la marginalitat i a la clandestinitat, atès que lesvies d’accés a la regularització són pràcticament inexistents en el moment actual.

L’actual legislació en matèria d’estrangeria retalla molts dels drets fonamentals reco-neguts i consagrats a l’ordenament jurídic espanyol o derivats d’obligacions nascudesde tractats o convenis internacionals, ratificats pel Govern espanyol, molt especial-ment quan es fa referència als immigrants sense papers. Concretament, el dret al reagrupament familiar, garantit pel Conveni Europeu de Drets Humans i ratificat perEspanya, ha deixat de contemplar-se a la nova normativa d’estrangeria com a dret deprotecció preferent subjecte d’empara constitucional. El Govern espanyol empra bàsi-cament els processos de regularització per atorgar legalitat a l’estada en el país detreballadors estrangers clandestins. Per altra part, les disposicions governamentalsdel Govern d’Espanya no reconeixen i/o no tenen en compte les peculiaritats de lesdistintes comunitats autònomes espanyoles a l’hora d’establir una connexió necessà-ria entre les necessitats laborals de l’economia de cadascuna d’elles i la regulació delsfluxos migratoris.

236


1.3. LES BALEARS COM A TERRITORI DE CRUÏLLA D’IMMIGRANTS ESTRANGERS

1.3.1. La complexitat del fenomen migratori d’estrangers a les Balears

Les Balears s’han convertit en un exemple d’espai de cruïlla en què conflueix unaimportant mobilitat poblacional en la qual conviuen migrants pobres i rics. La situa-ció més feble és la que sofreixen els corrents Sud a Nord, que són impulsats pels esde-veniments econòmics, socials i culturals dels països d’origen. En l’actualitat, la socie-tat que resideix a les illes reflecteix una composició complexa, resultat de les diferentsonades immigratòries que han anat arribant des de l’inici de la irrupció del turismede masses a finals de la dècada dels anys cinquanta. Els canvis socials soferts a les illess’han produït d’una manera molt ràpida, fet que implica una sensació de desestruc-turació social. El fenomen immigratori s’ha desenvolupat conforme a distints modelsmigratoris que s’han anat alternant al llarg dels darrers cinquanta anys, períodedurant el qual les Balears passen d’esser territori d’emigrants a espai d’immigració. Latradicional etapa d’una immigració peninsular espanyola ha estat superada per nousmodels migratoris en els quals té cada dia més importància la presència d’una immi-gració estrangera. Durant les darreres dècades aquesta immigració presenta endeméscanvis en els tipus, origen i motivacions. D’una exclusiva immigració residencial d’eu-ropeus de tipus oci, descans i retir (fenomen «Nova Florida»), arribada des de la dèca-da dels anys setanta, s’ha derivat cap a un altre tipus en el qual cada vegada més des-taca la presència d’immigrants laborals d’origen europeu i extraeuropeu. La sevaatracció s’ha de relacionar amb el mercat laboral, influït pels efectes del desenvolu-pament turístic i la presència d’un important contingent de residents estrangers nolaborals. És la manifestació del fenomen «Nova Califòrnia». La presència d’immi-grants estrangers que vénen a passar les vacances obeeix, per altra part, a motiva-cions no laborals. Perceben les illes com a refugi residencial.

Els més de 180.000 estrangers residents a les illes presenten necessitat, drets i deuresdiversos segons els perfils que defineixen els diferents col·lectius que els integren.Aquesta complexa situació de les Balears implica una certa desorientació de la socie-tat civil i de les institucions públiques a l’hora de donar resposta als reptes que plan-teja l’actual fenomen migratori. Des d’aquesta perspectiva s’imposa la necessitat depolítiques basades en accions d’integració i de cooperació amb iniciatives per resol-dre els problemes que impliquen els desequilibris regionals i l’esmentada mobilitatdels grups de població, tant en els països de partida com en els d’arribada.

1.3.2. Immigració i procés de regularització: un aspecte dramàtic per alsimmigrants estrangers

La percepció tant de les persones residents com dels immigrants respecte al procés deregularitzacions a les illes és la continuada i diària formació de llargues cues d’immi-grants davant l’Oficina d’Estrangeria de la Delegació del Govern. Aquesta percepciós’acompanya sovint amb escenes que desdiuen de la dignitat de les persones. Peraltra part, aquest col·lectiu d’immigrants sofreix un retard acumulat en la tramitaciódels seus expedients. L’espera, amb retards d’entre 18 mesos i dos anys, ha condem-nat les persones sol·licitants a conseqüències inevitables d’inseguretat, de pèrdua depossibilitats de treball, de retallada de drets i/o d’oportunitats. Es calcula que a mit-jan 2003 els expedients encara pendents de la resolució de la Delegació del Govern ales illes superava els 20.000, xifra que no coincideix exactament amb el nombre depersones que l’esperen. La improvisació i la precipitació del desenvolupament legis-latiu en matèria d’estrangeria, la manca de mitjans, la disparitat de criteris d’inter-pretació, els intents de crear una subjecció especial entre l’Administració i el ciutadàestranger i el divorci entre el dret i la realitat són els factors que conformen el pano-rama actual d’estrangeria a les illes, d’altra banda semblant al de la resta d’Espanya.

237


1.3.3. Els aspectes econòmics de la immigració d’estrangers

Es pot afirmar que l’eix principal de motivació de les migracions estrangeres a les illesés majoritàriament de caràcter econòmic, tal com ho manifesten tant les personesimmigrants de països del Sud com del Nord. Així mateix, destaca la motivació resi-dencial, que afecta a més de la meitat dels immigrants venguts del Nord. S’observaclarament que els dos perfils, Sud i Nord, corresponen a dos corrents de procedències:països pobres i països rics.

La immigració del Sud és la que manifesta més carències econòmiques. Si bé una granpart ha millorat els seus ingressos, encara una tercera part dels nouvinguts no supe-ra el nivell del sou mínim legal. Un terç dels immigrants del Sud revela que no té captipus de contracte, mentre que una cinquena part no treballava a l’inici de la tem-porada alta turística. Dos terços dels immigrants envien remeses de diners als seuspaïsos i una sisena part n’envia en espècie, tèxtils bàsicament. Cal destacar que unagran majoria (85%) vol quedar-se definitivament a les illes.

Les esmentades característiques de la immigració del Sud contrasten de manera sig-nificativa amb el retrat dels immigrants procedents del Nord, que mostren un perfilsensiblement diferent. El 67% són assalariats i el 30% correspon a immigració empre-sarial o professional. Sols un 13% de la immigració laboral té uns ingressos per baixdels sis-cents euros mensuals i únicament l’1,5% manifesta que no té cap tipus decontracte. Pocs dels immigrants laborals del Nord (només un 5%) envien remeses dediners als seus països. Les inversions empresarials a les illes, per la seva part, han estatmotivades majoritàriament pel fet de tenir unes expectatives favorables de mercat.Comentari a part s’ha de fer de la immigració estrangera residencial del Nord, el 69%dels quals diuen que tenen ingressos entre 1.000 i 3.000 euros i més d’una tercerapart d’ells rep transferències dels seus països d’origen. A tot això s’ha d’afegir que el71% dels consultats volen quedar per sempre aquí.

El mercat de treball de les Balears es troba força influït per les immigracions d’es-trangers. La seva participació en el total de les afiliacions a la Seguretat Social ha pas-sat del 6,64% de l’any 1999 al 9,96% del 2002. També els contractes dels treballadorsestrangers han passat del 7,86% del total de l’any 1998 al 18,8% del 2002.

L’estimació que s’ha fet del balanç econòmic que suposa la repercussió econòmica dela immigració estrangera, des d’una òptica estrictament pública i referent a l’any 2001,permet opinar que a les Balears el total dels fluxos migratoris dóna un clar superàvitque es pot avaluar en el 39% dels ingressos recaptats. Aquest superàvit podria anaraugmentant en la mesura que es normalitzàs la situació legal dels treballadors estran-gers. També queda per plantejar la hipòtesi, si es confirmàs el retorn de treballadorsestrangers als seus països d’origen o a d’altres països, que les aportacions fetes a laSeguretat Social no tendran l’equivalent prestació de les seves pensions en el futur.

1.3.4. Salut i immigració a les Balears

A finals del 2002, 60.734 estrangers immigrants tenien targeta sanitària individual(TSI), xifra que representava el 7,01% de tota la població que n’era titular a lesBalears. Eivissa i Formentera són les illes amb un nombre proporcional més elevat depersones estrangeres amb TSI, que representen el 10% del total. A Mallorca consti-tueixen el 6,63%, mentre que a Menorca el 6,12%. Les dades més recents sobre lessol·licituds de la TSI fan evident que la crescuda immigratòria dels darrers anys éssobretot d’origen llatinoamericà. Els grans nuclis urbans, Inca i, sobretot, Palma, con-centren la majoria de persones estrangeres immigrades.

238


Es constata l’existència de tot un seguit de dificultats que posen en perill l’accessibi-litat de les persones immigrants estrangeres al sistema públic de salut i que tenen elseu origen en l’actual organització sanitària de l’atenció primària i secundària, i encerts condicionaments, actituds i característiques dels mateixos immigrants. Hi hadiferenciacions entre illes d’acord amb la major o menor presència d’immigrantsestrangers i, així mateix, en relació als recursos humans i infraestructurals de cadas-cuna de les illes. Encara que els immigrants del Nord, que són els qui han necessitatassistència sanitària amb més freqüència, declaren que estan satisfets de l’atenciósanitària rebuda, pot afirmar-se que la gran majoria d’immigrants estrangers, tantdel Nord com del Sud, s’han sentit ben atesos als centres sanitaris, sense que hagintengut dificultats especials, excepte pel que fa a la comunicació, al desconeixementde la llengua i la derivada de la manca de cita prèvia.

Les dades sobre la presència de distintes afeccions, que fan pensar que l’arribadamassiva d’immigrants ha contribuït al ressorgiment d’antigues malalties que es con-sideraven eradicades de les illes, i l’aparició més freqüent, en el panorama sanitaribalear, del paludisme, cal que siguin estudiades amb profunditat. És necessari recor-dar que hi ha evidències que tant el turisme, actiu i passiu, com la immigració hancontribuït a l’augment d’algunes d’aquestes malalties infeccioses durant els últimsanys a les Balears, mentre que certes malalties han alentit el ritme en què disminuïendurant els darrers temps. Hi ha un risc pràcticament nul de transmissió i contagi deles malalties importades, perquè no es donen entre nosaltres els vectors necessarisper a la seva transmissió. La incidència d’aquestes malalties és, doncs, molt poc signi-ficativa, la qual cosa no minimitza la importància de fer-ne el seguiment i el controladequats. No és legítim associar la reaparició entre nosaltres de la tuberculosi amb laimmigració, sinó més exactament amb les condicions de pobresa i marginació d’unnombre de persones pobres a les illes. Cal canviar, doncs, la mentalitat de considerarl’immigrant com una persona que porta malalties –un prejudici amb poc fonament–per veure’l com una persona sovint malalta com a conseqüència del desarrelament,de l’estrès per aconseguir regularitzar la seva situació, pel xoc cultural patit, per l’a-daptació a la nova realitat social i, sobretot, per haver estat condemnat a viure senseel grup o la comunitat d’origen.

Sí que és evident que l’arribada d’un nombre elevat de persones immigrades augmentaencara més la població de les illes amb dret a assistència sanitària, increment que haexperimentat una notable acceleració des de mitjan 2001. Per altra part, els recursoshumans del sistema públic de salut de les Balears no semblen haver augmentat en la pro-porció en què ho ha fet la població amb dret a assistència sanitària. En general, infer-meria és la categoria que sofreix una pressió assistencial més alta d’entre totes les sani-tàries. En conseqüència, s’haurien de reforçar els recursos humans i de serveis per tal d’a-tendre correctament no sols la població immigrada sinó també la resident.

1.3.5. Migració i habitatge

La qüestió de l’habitatge es planteja sobretot a les persones estrangeres immigrades delSud, ja que en un elevat percentatge els pisos i les cases de lloguer depassen les sevespossibilitats econòmiques, la qual cosa fa que les lloguin per compartir amb altres per-sones, tant l’habitatge com el lloguer. Aquesta situació és causa d’amuntegament i,sovint, incita a abusos dels i entre els immigrants, sobretot entre el 34,7% que paga ellloguer a un company d’habitatge. Els immigrants del Sud, fins i tot els qui tenen regu-laritzada la situació, troben amb moltes dificultats cases per llogar, malgrat el nombred’habitatges desocupats o de segones residències, que a les illes depassen el 40%. Lamanca d’habitatges dignes i assequibles causa angoixa i malaltia a molts d’immigrantsarribats a les illes, segons manifesten els professionals que hem entrevistat.

239


La situació és prou diferent en el cas de les persones immigrades del Nord, que enmés de dues terceres parts són propietàries del seu habitatge i sols una quarta partpaga lloguer. Per contra, més del 80,8% dels immigrants del Sud viuen en habitatgesllogats, per als quals abonen fins a 600 euros mensuals. I prop de la meitat d’aquestdarrer col·lectiu són persones que cohabiten una casa sense tenir vincles familiarsentre elles. En general, i exceptuant sa Pobla i la ciutat d’Eivissa, les cases i pisos delsimmigrants, tant del Nord com del Sud, reuneixen condicions normals i bàsiques d’ha-bitatge. Cal destacat també que el Servei de Mediació per a lloguer d’habitatges aimmigrants que l’Administració autonòmica ha posat en marxa per tal d’atendre laurgència d’habitatge per als nouvinguts, ha estat tan positiu com insuficient.

1.3.6. El dret a l’educació i immigració

L’alumnat estranger, tant del Nord com del Sud, prefereix, majoritàriament, l’escolapública, on s’hi matricula més del 80%. Emperò les implicacions són diferents entreaquests dos col·lectius. Quasi la meitat dels alumnes provinents del Sud han patit difi-cultats al començament de la seva escolarització, mentre que la proporció es redueixsensiblement, fins al 15%, en el cas de l’alumnat originari del Nord. La dificultat méscomuna és la que deriva de la llengua vehicular de l’ensenyament, el català. Per alsdel Sud s’hi afegeixen, sovint, com a dificultats, la incorporació tardana a l’escola ambel curs ja iniciat, el nivell diferent dels estudis i el rebuig dels companys. Però calassenyalar que les esmentades dificultats s’esvaeixen quasi del tot després d’un cursd’escolarització. Una gran majoria dels immigrants manifesten que els seus fills estansatisfets i integrats a l’escola.

Durant el curs 2002/2003, el 9,29% del total d’alumnes matriculats als centres docentsno universitaris de les Balears eren estrangers, bàsicament en un 43% de l’AmèricaLlatina, una quarta part d’Europa, mentre que des d’Àfrica, i sobretot des del Magrib,en venien un 17%. Cal constatar també un augment continuat de l’alumnat provi-nent dels països de l’Europa de l’Est. Aquesta realitat dibuixa un panorama educatiuplural i diversificat. Sense tenir en compte les nostres dues llengües oficials, tenimalumnes que parlen 82 llengües maternes i que provenen de 160 nacionalitats, enca-ra que les sis més importants representen el 68,7% de tot l’alumnat estranger.

La principal problemàtica que l’alumnat estranger planteja als centres fa referència al’organització de l’escola, que s’ha d’adaptar per assumir un flux continuat durant elcurs d’alumnes culturalment diversos, amb nivells educatius diferents i amb proble-mes d’intercomunicació. El professorat accepta, en general, que no està preparat perfer front al repte que suposa una educació multicultural, encara que molts de mes-tres fa anys que han sabut adaptar-se a l’arribada d’alumnes estrangers a les sevesaules. A l’escola, la integració de tantes identitats diverses esdevé relativament fàcil.En canvi, és complexa i, fins i tot, ben difícil al carrer. Pel que fa a la possibilitat d’as-solir la integració social, els mestres entrevistats assenyalen diferències entre elscol·lectius diversos de persones immigrades.

1.3.7. Factors de risc i immigració: la falsa interrelació entre l’augment de ladelinqüència i l’arribada de nous immigrants

A la societat de les Balears creix de manera preocupant la percepció de la immigra-ció com a causa de la inseguretat i la delinqüència. Aquesta sensació, que no s’adre-ça a tots els immigrants estrangers, sinó que en una àmplia majoria sols fa referència

240


als immigrants originaris de diferents països del Sud, troba el seu suport en dos fetsobjectius que coincideixen en el temps: per una part, l’augment de la inseguretat i,per l’altra, l’augment del nombre d’immigrants arribats a les Balears al llarg deldarrer quinquenni. Una acurada anàlisi de la problemàtica ens demostra que ésinjust, i arriscat, per a la integració i la convivència amb i dels nouvinguts, alimentaraquesta percepció indiscriminada i sense matisos que relaciona immigració, delin-qüència i inseguretat. En aquesta qüestió, com en qualsevol altra, que fa referència,entre d’altres, a les persones i a les actituds personals, no tenen cap sentit les gene-ralitzacions. Cal recordar que la gran majoria d’immigrants que surten de la sevaterra per arribar a les Balears ho fan empesos per la misèria i la manca de futur, tantper a ells com per als seus. Són gent treballadora, honrada, que fuig de la fam i quemai no s’ha plantejat el desarrelament de tot el que té i ha conegut per venir a robaro a delinquir.

Sí que cal constatar l’existència de màfies i de grups de delinqüents organitzats quehan aprofitat i/o aprofiten la venguda d’immigrants estrangers a les illes per entrar idelinquir. La política de portes tancades i de denegació de drets i d’oportunitats a lespersones immigrants sense papers, que són aquí fa més o menys temps, pot arribar afer que una minoria immigrada indocumentada, empesa per la desesperació i lanecessitat de sobreviure, o menors, sempre més fàcils d’engrescar o de sotmetre,siguin emprats per les màfies connacionals com a suport d’alguna activitat delictiva,amb la qual cosa alguns dels que inicialment eren immigrants econòmics poden arri-bar a cometre faltes o delictes, més o menys greus. Ho faran no pel fet d’esser immi-grants, sinó perquè són els més pobres d’entre els pobres.

Per altra part, cal assenyalar que els immigrants sense papers no són delinqüents.Encara que les lleis vigents els consideren il·legals pel simple fet de no tenir la docu-mentació exigida, cometen com a màxim una infracció administrativa.

També és important esmentar que les dades estadístiques sobre delictes i personesdetingudes fan referència a les infraccions comeses per persones estrangeres, no perimmigrants. A més, les dades es troben condicionades tant per les metodologiesemprades com, conjunturalment, per altres factors i circumstàncies que poden modi-ficar-les molt sensiblement. Encara que hi ha motius per no atorgar una significaciódecisiva al nombre de persones empresonades, hem de subratllar l’augment, constanti accelerat, del nombre de persones estrangeres internades als centres penitenciarisde les illes. Els delinqüents estrangers, condemnats o preventius, a finals del 2002,tant a la presó de Palma com a la d’Eivissa, eren en un 90% homes. A la presó dePalma, els interns estrangers suposaven el 19,5% del nombre total, mentre que a lad’Eivissa representaven més del 41%.

1.3.8. Cultura, llengua, identitat i integració: una realitat i un repte per alsimmigrants estrangers

És un fet clar que, per una part, les persones immigrants estrangeres, majoritària-ment, demostren interès per conèixer la cultura de les Balears. En aquest sentit esmanifesten el 91,6% dels provinents del Sud i el 96,2% originaris del Nord. Peròtambé és prou clar que una alta majoria d’immigrants estrangers del Sud, un 53,2%,no entenen la llengua catalana i sols un 1% l’entén, la sap parlar i l’empra. Aquestacircumstància també és evident en el cas dels immigrants del Nord, ja que quasi lameitat no entenen el català i només un 5,2% l’entén, el sap parlar i l’empra. Tresquartes parts d’aquest darrer col·lectiu mostra una actitud de rebuig envers la nostrallengua o, almenys, una certa prevenció, perquè manifesten que no la parlen mai o

241


sols quan és inevitable. La majoria d’immigrants del Nord, un poc més d’un de cadados, i del Sud –més de tres de cada quatre– assistirien a cursos de català. Els provi-nents del Sud, però, opinen que el català no és tan útil com el castellà o que no ésútil en altres indrets. El que sí que coneixen amb més amplitud són festes i tradicionspròpies de l’illa on resideixen.

Els immigrants estrangers acostumen a trobar-se amb freqüència amb altres personesimmigrades. El carrer, la plaça, els cafès i les botigues són els llocs de trobada méshabituals. En general, no han trencat els lligams amb el país d’origen. Es relacionenamb amics i familiars sobretot per telèfon i per correu. Els del Nord també emprenInternet i la televisió per satèl·lit. Quan els del Sud poden, hi viatgen. Els del Nord hofan amb regularitat.

La barriada, el lloc de treball i el temps d’oci i de diversió són els llocs preferents i elsmoments on i quan els immigrants estrangers es relacionen amb la societat d’acolli-da. Tres de cada quatre immigrants provinents del Sud no s’han sentit mai menys-preats, exclosos o maltractats d’ençà que viuen a les illes. La proporció augmentaentre els originaris del Nord fins a quasi nou de cada 10 persones. Els immigrantsd’ambdues àrees de procedència que s’han sentit rebutjats o menystinguts coincidei-xen quan afirmen que ha estat pel tracte rebut a l’Oficina d’Estrangeria i per la poli-cia i, en proporció més minsa, en centres sanitaris o pels companys de treball.

Més de la meitat dels immigrants estrangers del Nord mai no llegeixen premsa localni nacional, i quasi dos de cada tres veuen cadenes de televisió estatal, en castellà.Sols un de cada quatre connecta cadenes autonòmiques (regionals), com TV3, i gai-rebé ignora les televisions locals.

La nostra societat illenca es caracteritza per l’augment de la diferència i, en conse-qüència, per la pluralitat d’identitats, de cultures, de maneres d’entendre la vida, decreences diverses. Quan identitats diverses coincideixen en una mateixa societat, esprodueix de manera inevitable un fenomen de confrontació cultural, sovint conflicti-va i dolorosa. La història ens ensenya com reaccionaren els nostres avantpassatsdavant els diferents que els envaïren, conquistaren, ocuparen i sotmeteren. De les acti-tuds que tenguem ara davant els immigrants estrangers que arriben depèn un futurconflictiu o enriquidor. El nostre futur col·lectiu es troba condicionat per les decisionsque adoptem ara sobre com volem viure: si ignorant-nos, els col·lectius diversos quecoincidim a les illes, o d’una manera oberta i participativa. A l’hora de plantejar-nos laintegració recíproca amb els nouvinguts, cal tenir presents alguns pressupòsits fona-mentals: la nostra capacitat de valorar el que som i d’engrescar-los en un projectecomú; la capacitat de posar-nos en el seu lloc, per entendre les dificultats que han desuperar, i disposar les mesures adients, perquè puguin satisfer els seus drets fonamen-tals amb normalitat. Així i tot, la integració i la convivència amb els diferents mai noserà un procés senzill ni fàcil, sinó complex i sovint conflictiu. Ens agradi o no, els nou-vinguts són part del nostre present. És per aquest motiu que, amb ells, hem de cons-truir el futur. Sense oblidar, rebutjar ni menystenir el passat, perquè ells ens han fet talcom som avui en dia. Ens hem d’engrescar a bastir conjuntament la nostra realitat,sense fer-nos por les transformacions que el nostre poble haurà d’assumir.

1.3.9. L’impacte de la immigració estrangera en la societat d’acollida: ésxenòfoba la població resident a les Balears?

La valoració conjunta dels resultats de la consulta efectuada ens permet afirmar quela població balear mostra actituds de comprensió, tolerància i solidaritat respecte als

242


col·lectius d’immigrants estrangers. Es pot considerar que la població resident illencaestà relativament sensibilitzada amb la problemàtica que envolta el fenomen de laimmigració d’estrangers. Cal assenyalar que les respostes a les preguntes de l’en-questa ens fan intuir que generalment es refereixen a la immigració d’estrangers pro-cedents de països menys desenvolupats que conformen el corrent de direcció Sud-Nord. Pensam que hi ha actituds diferenciades segons la procedència dels col·lectiusi que sempre quan es reflexiona sobre el fenomen immigratori d’estrangers es pensaen el Sud. Les actituds positives enfront de la immigració estrangera creim que que-den paleses amb les respostes referents a l’opinió que manifesta que els immigrantsnecessiten ajuda i actituds de solidaritat, al mateix temps que un alt percentatge delsenquestats considera els nous immigrants persones normals i corrents. Aquesta per-cepció implica una certa progressió en el procés de normalització respecte a la pre-sència d’aquests nouvinguts. Es pot afirmar, així, que com més immigració menysxenofòbia, especialment si s’incrementa cada vegada més el coneixement i la relaciódirecta de la població resident i els nous col·lectius d’arribats.

Els que expressen actituds que podem considerar més xenòfobes són aquells seg-ments de la població que identifiquen els col·lectius d’immigrants estrangers o partd’ells com a causa de totes les noves situacions problemàtiques cap a les quals handerivat les illes (increment de la delinqüència, augment de la misèria, problemes eco-nòmics, problemes de confrontació cultural, augment d’estrangers a les escoles, inci-dència en la demanda de serveis sanitaris...). Gran part d’aquests residents fan inci-dència sobre l’excessiu nombre de nous immigrants estrangers i vinculen l’incrementde la seva presència amb hipotètiques situacions de competència laboral (ocupacionsmés barates de mà d’obra que impliquen situacions de substitució de mà d’obra delsresidents per la de procedència estrangera), increment de la venda de droga i/o situa-cions d’inseguretat ciutadana. Són, en definitiva, portaveus d’una transmissió de sen-sació d’invasió representada per diferents competències per l’ús d’espais públics, delmercat laboral, dels serveis socials i/o de la progressió social.

1.3.10. Una reflexió final per concloure el diagnòstic

La immigració d’estrangers es presenta com un dels reptes de futur que haurà d’a-frontar la societat de les Balears com a col·lectiu i/o a través dels seus representantssocials, polítics i econòmics. Cal assenyalar que fins a l’actualitat es detecta una escas-sa experiència en la gestió de l’emigració, molt especialment amb relació a la immi-gració del Sud, que en general procedeix de països amb importants dificultats eco-nòmiques i amb situacions sociopolítiques preocupants. Possiblement el fet d’esser unfenomen de recent sorgiment ens ha duit a aquesta situació d’inexperiència.

Per als integrants d’aquest col·lectiu immigratori d’estrangers les illes, tant si les con-sideren com a territori de pas o com un espai en el qual es vulguin establir de mane-ra definitiva, suposen una possibilitat de millora de la seva situació i una possibilitatde recomençar un nou projecte personal. Cal tenir una valoració positiva del feno-men immigratori. Si l’actual societat el percep com un problema, s’ha de canviaraquesta visió i cercar vies per trobar una solució. Queda ben clar que una gran majo-ria dels que arriben a les Balears desitgen quedar-s’hi definitivament. Aquesta cons-tatació implica dissenyar estratègies per a la seva inserció i integració social, econò-mica i política al llarg dels propers anys.

En pocs anys, la imatge percebuda de l’estranger ha canviat a les illes. De la percep-ció dels estrangers de la fase «Nova Florida», residents no laborals, d’edats grans,

243


europeus i amb un nivell econòmic relativament alt, s’ha passat a un model migrato-ri tipus «Nova Califòrnia», en el qual, endemés dels esmentats immigrants residen-cials, el nombre d’immigrants estrangers s’ha incrementat a través de l’arribada denous immigrants, tant de tipus laboral qualificats com de motivació empresarial,dedicats aquests darrers a l’explotació de distints negocis, i també d’un importantcontingent d’immigrants del Sud, que en una elevada proporció es troben en situa-ció irregular, fet que es percep com a risc social.

2. RECOMANACIONS

Tal com hem pogut comprovar al llarg d’aquest estudi, els perfils de l’emigració d’estran-gers a les Illes Balears presenten característiques diferenciades entre els diversos col·lec-tius que la conformen. Hi ha diferències segons els orígens, la situació legal, les possibili-tats personals i tot un conjunt de variables. Com a reflexió final exposam un seguit derecomanacions que pensam que poden esser d’ajuda a les associacions, entitats i/o al’Administració per tal de tractar correctament la problemàtica immigratòria de lesBalears. Com a resum, se suggereixen les següents recomanacions per àmbits diferenciats:

2.1. RECOMANACIONS DE CARÀCTER GENERAL

Com a conseqüència del desenvolupament de la informació obtenguda al llarg d’a-questa recerca, així com del diagnòstic i de les conclusions que s’han pogut extreure,es proposa com a primera i més important recomanació la constitució d’un Observatoripermanent de la immigració a les Illes Balears, que tengui com a funcions, entre d’al-tres que se li puguin assignar, el seguiment dels indicadors i magnituds de referència,així com la confecció d’estudis amb l’objectiu d’anar seguint l’evolució i els comporta-ments d’aquest fenomen a la nostra comunitat autònoma. Necessitat d’establir siste-mes d’informació i d’investigació del fenomen de la migració.

2.2. EN L’ÀMBIT DE LA LEGISLACIÓ MARC ESPANYOLA I DE LES REGULARITZACIONS

A LES ILLES BALEARS

a) Respectar escrupolosament les obligacions derivades dels tractats i dels acordsinternacionals pel que fa als drets de les persones estrangeres immigrades, el reco-neixement dels quals no pot estar sotmès a la conjuntura ni a la bonança o a lacrisi del moment econòmic que viu la societat d’acollida.

b) Plantejar, al nivell adequat, la necessitat i la conveniència de regularitzar les per-sones que encara resideixen sense papers entre nosaltres.

c) Dotar les oficines d’estrangeria dels mitjans i recursos suficients per superar d’unavegada el retard en la resolució dels expedients pendents, retard que ha esdeven-gut endèmic a l’Administració governamental de les Illes Balears i que té conse-qüències injustes per als immigrants estrangers sol·licitants i, de rebot, per a l’e-conomia de les illes.

d) Promoure l’abast i els recursos de les oficines de l’OFIM i donar suport a les enti-tats i organitzacions que, fent una tasca supletòria encomiable, atenen, assesso-ren i ajuden les persones immigrants estrangeres nouvingudes.

244


e) Augmentar el control i el seguiment de les persones estrangeres immigrants quearriben i que es troben connectades amb màfies o amb organitzacions delictives.

2.3. EN L’ÀMBIT DE L’ECONOMIA DE LA IMMIGRACIÓ

a) Incentivar i fomentar, des de les diverses administracions públiques, aquelles ini-ciatives privades de producció de l’Economia Social que puguin donar resposta ales diverses necessitats econòmiques i socials del col·lectiu d’immigrants estran-gers, tant empresarials, d’habitatge, financeres o de caràcter associatiu.

b) Liderar i tutelar l’Administració autonòmica amb iniciatives o fórmules per evitaro perseguir les transgressions a les quals estan sotmesos molts d’immigrantsestrangers pel que fa als seus drets ciutadans.

2.4. EN L’ÀMBIT DE LA SALUT

a) La immigració estrangera amb dret a assistència sanitària representa un 7,01% deltotal de la població que hi té dret a les Balears. Sens dubte, doncs, suposa un aug-ment sobtat del volum i del tipus de demanda que se sol·licita als centres de salut,als PAC i als hospitals i, en conseqüència, dels recursos que el Sistema Públic deSalut de les illes necessita. És a l’Administració sanitària a qui correspon afrontar isolucionar aquest repte.

b) La solució adequada sembla que ha d’anar en la línia d’augmentar els recursoshumans disponibles. Mentrestant, s’hauria de cercar una solució conjuntural quepermetés el reconeixement, amb caràcter general, de la sobrecàrrega de treball aquè molts professional es troben sotmesos a causa de l’atenció a persones immi-grants fora de la quota assignada.

c) Les identitats culturals diverses que es confronten en l’atenció sanitària fan quesigui urgent la formació continuada dels professionals sanitaris i també de les per-sones immigrades estrangeres, per iniciar una reflexió conjunta sobre el fenomenmigratori entre nosaltres, per a un major coneixement antropològic i cultural dela diversitat i per posar a l’abast dels immigrants les característiques i les exigèn-cies pròpies del sistema sanitari.

d) Sembla urgent instrumentar un servei d’interpretació, traducció i mediació cultu-ral als centres sanitaris de les illes per minorar els problemes de la intercomunica-ció entre els professionals de la salut i les persones immigrades.

e) Cap tractament sanitari serà eficaç si no es tenen en compte els condicionamentssocials i culturals dels pacients, més enllà de la simptomatologia i de les teràpiesclàssiques. Aquesta perspectiva obliga les autoritats sanitàries a la recerca de solu-cions a un problema que depassa el sistema públic de salut actual.

2.5. EN L’ÀMBIT DE L’HABITATGE

a) Cal un compromís major, sobretot de les administracions locals, per desenvolupariniciatives eficaces en el tema de l’habitatge per a les persones estrangeres, sobre-tot sense recursos, que arriben a les illes, i per incentivar els propietaris a llogar-los els habitatges.

245


b) És urgent crear una xarxa d’albergs, d’hotels adaptats o d’habitatges per acollir elsimmigrants estrangers nouvinguts durant els primers dies de la seva estada entrenosaltres.

2.6. EN L’ÀMBIT DE L’EDUCACIÓ

a) El Govern de les Illes Balears ha de tenir ben clar quin model educatiu escau a lasituació que la presència i la proporció de l’alumnat estranger reflecteix, sobretotpel que fa a la nostra identitat cultural i lingüística.

b) Encara que l’Administració educativa no havia tengut mai respostes tan positivescom les que ha instrumentat durant els darrers temps, caldrà que insistesqui, ambactuacions fermes i ràpides, a promoure la formació específica dels professors imestres i d’aquells joves que es prepararen a la Universitat com a futurs docentsper tal de fer front a la realitat d’un alumnat plural i divers.

c) Així mateix, caldrà que destini recursos cada cop més nombrosos i de qualitat, tantper a l’elaboració de material com per a l’organització de cursos sobre les princi-pals cultures presents a les aules de les illes.

d) Entre el material que s’ha d’elaborar, sembla d’interès el que faci possible una ava-luació inicial de l’alumne nouvingut, que permeti situar les competències curricu-lars i el disseny del programa individualitzat que li pertoquen.

e) Sembla interessant que l’Administració educativa elabori d’un Pla d’acolliment queprepari els professors i els alumnes nouvinguts per conèixer i valorar el que som coma poble; promogui l’intercanvi d’experiències entre els centres i ajudi a introduir enels currículums metodologies i valors que facilitin l’adaptació a la nova realitat.

f) Pensam que és necessari que cada claustre disposi i porti a terme un protocol d’a-colliment adaptat al centre escolar.

g) L’Administració educativa ha d’esser ben conscient que sense una política globald’immigració els problemes de l’escola no tendran sortida. És per aquest motiuque ha de donar suport a qualsevol iniciativa que resolgui la situació social delsimmigrants estrangers, sobretot dels irregulars.

2.7. EN L’ÀMBIT DE LA SUPERACIÓ DE LA PERCEPCIÓ DELS RISCOS A LA SOCIETAT D’A-COLLIDA I DE LA INTEGRACIÓ DELS IMMIGRANTS ESTRANGERS A LA SOCIETAT BALEAR

2.7.1. Per superar la percepció de la interrelació immigració-delinqüència

a) Seria adequada una millor i més intensa coordinació entre les policies dels païsosemissors d’immigració i la policia de les illes per fer el seguiment de la mobilitatdels delinqüents i dels grups i màfies organitzats i controlar-los quan pretenenentrar a l’arxipèlag.

b) Tant els mitjans de comunicació com, sobretot, les persones amb responsabilitatspolítiques i de lideratge, haurien de defugir, en aquesta qüestió, tant les genera-litzacions com les afirmacions poc fonamentades. Així mateix, caldria que, senseignorar la problemàtica de la delinqüència lligada a persones estrangeres, tenguin

246


cura de promoure els aspectes positius que poden afavorir la integració, i no lesactituds de rebuig.

2.7.2. En l’àmbit de la cultura, la llengua, la identitat i la integració

a) Suggerim als qui ens governen que, en el marc constitucional i legal adequats, rei-vindiquin el dret a tenir una política d’immigració pròpia, que respongui a lesnecessitats reals de la societat de les Illes Balears.

b) Ens caldria una reflexió conjunta per esbrinar el concepte de pertinença queacceptam com a societat, per definir qui pot esser considerat membre de la comu-nitat de les illes i qui se n’ha de trobar exclòs.

c) Des del Govern, caldria promoure un procés de reflexió social, ampli i participatiu,per esbrinar quin tipus de societat volem, oberta o tancada, i concretar quins sónels límits de creixement que desitjam, atesa la nostra capacitat responsable d’aco-lliment.

d) La reflexió que propugnam ha d’implicar el disseny del model d’integració queassumim, un cert control sobre el volum de la immigració que desitja entrar a l’ar-xipèlag i els termes de la integració recíproca amb les persones immigrades.

e) El Govern de les Illes Balears hauria d’enllestir una acció educativa, permanent id’ampli abast per promoure la valoració social del que integra el nostre patrimo-ni cultural, d’una manera especial la nostra llengua, adreçada tant a la societatd’acollida com als immigrants.

f) Cal promoure l’acceptació social del fet que no és possible ni convenient la inclu-sió econòmica dels immigrants en el mercat de treball sense reconèixer-los i ator-gar-los prèviament els drets socials i polítics.

g) Donam suport a la idea de promoure un pacte per a la convivència que, a més del’acomodació raonable dels espais públics, ha d’incloure un pacte de les forcespolítiques, sindicals i socials contra el racisme i la xenofòbia; un pacte parlamen-tari per tractar amb seny els temes que poden afectar greument la convivència iun pacte dels mitjans de comunicació per defugir un model xenòfob d’informació.

h) Demanam la continuïtat i el desplegament total del Pla integral d’atenció a laimmigració de les Illes Balears que el Govern de les Illes Balears va posar en marxa.

247


Capítol 7Fonts d’investigació i repertori bibliogràfic

El repertori de fonts d’investigació i referències bibliogràfiques que componenaquest capítol constitueixen les bases, tant quantitatives com qualitatives, sobre lesque s’ha fonamentat la recerca sobre la immigració d’estrangers a les Illes Balears.

1. FONTS D’INVESTIGACIÓ I METODOLOGIA

1.1. INTRODUCCIÓ

La llista de les fonts d’investigació es conforma a partir d’un conjunt de fonts docu-mentals que s’han emprat per analitzar els distints aspectes tractats al present estudisobre la immigració d’estrangers. Cal assenyalar que la seva valoració, abast i fiabili-tat és bastant desigual d’acord amb l’organisme, entitat i/o institució que les ofrena-va. Hi ha moltes diferències entre l’ús de fonts elaborades i publicades d’aquelles enquè s’ha hagut d’extreure la informació a partir de les fonts originals. En tot cas, s’harealitzat una revisió i contrastació de les dades de les darreres fonts, així com undebat al si de l’equip i moltes vegades amb altres tècnics i/o experts en la matèria. Itot per assolir un alt grau de fiabilitat i validesa en les conclusions extretes a partir deles esmentades fonts d’informació.

Les fonts d’informació emprades poden esser específiques, quan s’han utilitzat úni-cament per tractar la temàtica analitzada en els diferents capítols en què hem dividitaquesta recerca, o bé, com ocorre en molts de casos, d’ús compartit i general a dife-rents parts de la recerca.

1.2. RELACIÓ DE FONTS UTILITZADES I METODOLOGIA

Per dur a terme l’estudi hem utilitzat una metodologia múltiple, amb l’objectiu defer possible la generació de dades tant de caràcter quantitatiu com qualitatiu. Elsmètodes que s’han emprat són:

a) La recerca d’informació a les fonts que s’esmenten i el processament, l’en-creuament i l’anàlisi de les dades aconseguides.

b) Treball de camp partint de qüestionaris fets a una mostra significativa de per-sones immigrades i de la població receptora. Els tipus d’informació de lesenquestes va esser tant de caràcter quantitatiu com qualitatiu.

248


c) Entrevistes en profunditat, tipus DELPHI, a experts, persones significatives,socialment i professionalment, i a associacions de migrants.

d) L’estudi de l’estil de vida dels residents estrangers mitjançant l’assistència areunions amb associacions d’immigrants, converses informals amb els seusmembres i/o l’observació d’activitats dels diferents col·lectius de migrants.

1.2.1. Fonts d’informació

Les fonts d’informació que hem utilitzat conformen un conjunt en el qual s’inclouendiferents tipologies d’informació segons els organismes que les gestionen. Aquestesfonts poden esser oficials, quan provenen de les distintes administracions públiques imolt especialment si s’han publicat, emperò també s’empren altres fonts d’informa-ció provinents de distintes institucions i/o entitats. Totes es complementen amb d’al-tres de caràcter més informal i parcial, però que poden donar molta informació sobreel fenomen de la immigració d’estrangers, com ara, pel que fa a aquesta tipologia,els informes de les diferents ONG.

1.2.1.1. Fonts d’informació de caràcter general

Entre les fonts documentals de caràcter general destacam les extretes de diferentspublicacions, informes i/o dades originals ofertes pels organismes següents:

- Institut Nacional d’Estadística- Institut Balear d’Estadística (IBAE)- Delegació del Govern a la comunitat autònoma. Departament d’Estrangeria- Direcció General de la Policia - Consell Insular de Mallorca- Consell Insular de Menorca- Consell Insular d’Eivissa i Formentera- Conselleria de Benestar Social. Direcció General de Planificació i Ordenació Social- Conselleria d’Educació i Cultura. Direccions generals d’Ordenació Educativa,

d’Administració Educativa i de Política Lingüística- Conselleria de Treball i Formació- Banc d’Espanya- Ib-Salut- INSALUD- Centres d’atenció primària- Tresoreria de la Seguretat Social. Direcció Provincial de Balears- Institut Nacional d’Ocupació- Ajuntaments de les Illes Balears- Consolats i/o ambaixades oficials dels diferents països amb presència de resi-

dents a les illes- Ministeri de Treball i Afers Socials

També cal destacar la importància de la informació que respecte a la immigració d’es-trangers s’ha extret d’informes i/o aportacions de diferents institucions i/o ONG, d’en-tre les quals destacam:

- Creu Roja. Delegació de Balears- Càritas Diocesana de Mallorca- Càritas Diocesana de Menorca

249


- Càritas Diocesana d’Eivissa i Formentera- Càritas Nacional- Organitzacions sindicals- CITE- Asociación de los immigrantes marroquíes en Baleares (Al Magreb)- Col·legi d’Advocats- Justícia i Pau de Mallorca- Justícia i Pau de Menorca- Justícia i Pau d’Eivissa- Metges del Món- Església Sueca- Diverses ONG

Les anteriors fonts documentals s’han completat també amb els reculls d’informa-cions d’hemeroteques, tant de diaris de difusió estatal com d’abast regional, insulari/o local.

Finalment, cal assenyalar la gran ajuda que ens han donat diversos col·lectius de pro-fessionals (metges, ATS, mestres, advocats), tant a través de la participació en reu-nions de l’equip, informacions sobre aspectes qualitatius i percepcions, participacióen debats sobre distintes temàtiques i contestant entrevistes en profunditat.

1.2.1.2. Relació de les principals fonts de documentació per temàtiques espe-cífiques

a) Aspectes demogràfics

- Censos de població. Institut Nacional d’Estadística (INE). Institut Baleard’Estadística (IBAE)

- Padrons de població. Institut Nacional d’Estadística (INE). Institut Baleard’Estadística (IBAE)

- Revisió dels padrons de població de l’1 de gener. Institut Nacional d’Estadística(INE)

- Institut Balear d’Estadística (IBAE). Ajuntaments de les illes- Informes sobre estrangeria. Ministeri de l’Interior- Anuari d’estrangers. Ministeri de l’Interior- Delegació del Govern a les Illes Balears. Oficina d’Estrangeria- Ajuntaments de les Illes Balears- Centre de Recerca Econòmica (CRE)- Consolats- Ambaixades

b) Aspectes legals d’estrangeria

- Delegació del Govern a les Illes Balears. Departament d’Estrangeria- Inspecció de Treball- Consell Insular de Mallorca. Departament de Serveis Socials- Centre de Recerca Econòmica (CRE)- Centre d’Informació a Treballadors Estrangers (CITE)- Unió Sindical Obrera (USO)- Unió General de Treballadors (UGT)- CCOO. Comissions Obreres d’Eivissa

250


- Càritas Nacional- Col·legi d’Advocats- Comissió de Justícia i Pau de Mallorca- Drets Humans de Mallorca- Direcció General de Policia- Consell Insular d’Eivissa i Formentera- Consell Insular de Menorca- Consell Insular de Mallorca- Conselleria de Benestar Social. Govern de les Illes Balears- Hemeroteca: El País, Diario de Mallorca, Diari de Balears, Ultima Hora- Butlletí Oficial de l’Estat

c) Aspectes econòmics de la immigració

- Banc d’Espanya- Institut Nacional d’Ocupació- Ajuntaments de les Illes Balears- INE. Dades EPA, 2002- CRE. Informe Conjuntura 2015, núm. 6 de “Sa Nostra”, 2002/2003- SOIB. Conselleria de Treball i Formació. Govern balear. Dades ocupació 2002,

contractes 1999-2003. Demandes feina 2001-2003- Tresoreria General de la Seguretat Social. INEM. Ministeri de Treball i Afers

Socials. Dades afiliació 1999-2003- Col·lecció mensual del Butlletí de Conjuntura Laboral 2002-2003. Conselleria de

Treball i Formació. Govern balear- Butlletí Trimestral d’Estadístiques Laborals núm. 4 i núm. 8, 2001/2002. Institut

Balear d’Estadística. Conselleria d’Economia, Comerç i Indústria- Departament d’Informàtica Tributària. Agència Tributària. Madrid

d) Dret a l’habitatge

- Conselleria d’Obres Públiques, Habitatge i Transports - Conselleria de Salut i Consum- IBAS. Conselleria de Benestar Social. Servei de Mediació per al lloguer d’habitat-

ges a immigrants - OFIM. Palma- Càritas Mallorca- Càritas Maó- Es Refugi- Creu Roja de Palma de Mallorca- Ajuntament de Llucmajor- Enquesta- Els Verds. Eivissa- Treballadors/es socials d’ajuntaments- Fundació Deixalles

e) Dret a la salut

- Conselleria de Salut i Consum. Ib-Salut. Delegacions de Mallorca, Menorca iEivissa

- Conselleria de Salut i Consum. Departament d’Epidemiologia- Conselleria de Salut i Consum. Hospital Son Dureta. Urgències- Conselleria de Salut i Consum. Hospital Son Dureta. Malalties infeccioses

251


- Conselleria de Salut i Consum. Hospital Verge del Toro- Conselleria de Salut i Consum. Hospital Can Misses- Conselleria de Salut i Consum. Centres d’atenció primària de Mallorca, Menorca,

Eivissa i Formentera- Conselleria de Benestar Social. Pla integral d’atenció als immigrants de les Illes

Balears- Conselleria de Salut i Consum. Pla de salut de les Illes Balears- INSALUD- Entrevistes amb professionals mèdics a Mallorca, Menorca i Eivissa- Enquesta- Estudis i informes

f) Dret a l’ensenyament

- Conselleria d’Educació i Cultura. Direcció General de Planificació i Centres- Focus Grup amb professors i mestres de Mallorca i Menorca- Entrevistes amb personal docent i de l’Administració educativa- Estudis i informes - Hemeroteca

g) Immigració i delinqüència

- Fiscalia del Tribunal Superior de Justícia de Balears- Conselleria d’Interior del Govern de les Illes Balears- Federació d’Entitats Locals- Col·legi d’Advocats- Cos Superior de Policia. Palma de Mallorca- Centre Penitenciari de Palma de Mallorca- Centre Penitenciari d’Eivissa- Estudis i informes- Hemeroteca: El País, Diario de Mallorca, Diari de Balears, El Mundo/El Día de

Baleares

h) Cultura, llengua, identitat, integració

- Parlament de les Illes Balears. Diari de sessions- Enquesta- Estudis i informes- Conferències- Hemeroteca: Diario de Mallorca, Diari de Balears, Ultima Hora, El Mundo/El Día

de Baleares

1.2.2. Les enquestes1

S’han realitzat tres tipus d’enquesta:

a) Enquestes a immigrants estrangers procedents de països menys desenvolupats.b) Enquesta a immigrants estrangers de països desenvolupats. c) Enquesta de percepció i actituds de la població illenca resident davant els immi-grants estrangers.

1. Per raons d’espai no s’han pogut incloure els models de les diferents enquestes realitzades, així com elsmanuals d’enquestador. Si vos interessa veure aquests documents vos podeu dirigir a l’Obra Social i Culturade “Sa Nostra” i/o a Pere Salvà, [email protected].

252


1.2.2.1. L’enquesta als immigrants del Sud

Per tal de conèixer els perfils i les principals característiques de la immigració proce-dent de països menys desenvolupats, que suposen el corrent Sud-Nord de la immigra-ció d’estrangers, s’ha realitzat una enquesta. El nombre d’enquestes planificades diri-gides a les persones estrangeres de 18 i més anys, calculades d’acord amb una pobla-ció de 62.194 estrangers provinents dels diversos països inclosos en aquesta categoria,va esser de 530, que conformaren la grandària de la mostra. Per tal d’aconseguir míni-mament aquesta mostra es va planificar una distribució de 550 enquestes estratifica-des territorialment (per illes i municipis significatius) i per nacionalitats, conforme alspesos de l’avaluació de la seva presència. El nombre final aconseguit d’enquestes vàli-des, de les quals s’han extret alguns dels resultats d’aquest estudi, fou de 532, que ambun interval de confiança del 95,8%, hi ha un error de mostreig del 4,32%. L’enquestaes va realitzar durant els mesos de juny i juliol del 2002.

El procediment de la confecció de l’enquesta va esser, en una primera fase, l’establi-ment dels seus objectius, que donaren lloc a l’elaboració dels ítems, la realització del’enquesta, la recollida de les respostes i el seu tractament utilitzant el programaSPSS, que permet l’encreuament de variables i ítems, la valoració dels resultats i, final-ment, la seva interpretació.

La mostra es va estratificar per municipis i per nacionalitats. La seva distribució perilles va esser de 429 enquestes vàlides per a Mallorca (80% del total), 47 per aMenorca (8,80%) i 55 a les Pitiüses (10,20%). La distribució de les enquestes aMallorca va esser de 266 a Palma (62% del total de l’illa mallorquina) i la resta a laPart Forana. En aquesta darrera àrea s’intensificaren el nombre d’enquestes als muni-cipis de sa Pobla (39 enquestes), Calvià (20), Inca (19), Felanitx (18), Manacor (15),Binissalem (14), Llucmajor (7) i Muro (7), i la resta es va distribuir en quantitats d’en-tre una i cinc enquestes als municipis d’Alcúdia, Andratx, Artà, Campos, Consell,Maria de la Salut, Marratxí, Montuïri, Pollença, Santa Margalida i Sineu. Per la sevapart, a Menorca les enquestes vàlides recollides varen esser, bàsicament, 25 aCiutadella i 18 a Maó, mentre que les restants foren d’altres municipis menorquins.Finalment, a les Pitiüses n’hem de destacar 24 a la vila d’Eivissa, 16 a Santa Eulària i13 a Formentera.

Pel que fa a les nacionalitats de procedència, 208 enquestes corresponen a diferentsnacionalitats africanes, 298 a països de l’Amèrica Llatina, 24 a països europeus extra-comunitaris i tan sols dues a països asiàtics. En aquest darrer cas no es varen acomplirles enquestes planificades atès el mutisme i la negació a respondre per les causes queja han exposat diferents autors. La impossibilitat de tenir respostes a pesar dels con-tactes fou molt gran en el cas dels xinesos. Per països, destaquen les 183 enquestesvàlides de marroquins, 143 d’equatorians, 72 de colombians, 45 d’argentins i 14 denigerians. La resta es troba distribuïda entre les altres nacionalitats que tenien unasignificativa representació a les illes.

1.2.2.2. L’enquesta a residents procedents de països desenvolupats

Aplicant un procediment semblant al de l’anterior enquesta es va fixar inicialmentl’univers, que en aquest cas es va reduir a una grandària de 160 enquestes, conformea una estratificació per illes i nacionalitats. A causa de diversos problemes en les res-postes per part dels residents de nacionalitat alemanya, el nombre final d’enquestesrecollides i donades per vàlides va esser de 144, realitzades en quatre idiomes (caste-

253


llà, alemany, anglès i francès), que amb un interval de confiança del 95,5%, presen-ten un error de mostreig del 8,32%, calculat a partir d’una hipotètica població deresidents estrangers procedents de països desenvolupats de 70.775 persones de mésde 18 anys. La distribució per àrees es va realitzar segons els pesos de la seva presèn-cia, la qual cosa va implicar a Mallorca la confecció i recollida de 96 enquestes, 31 ales Pitiüses i 14 a Menorca. A Mallorca, fou al municipi de Calvià on es varen arreple-gar més enquestes (un total de 45), seguit de Palma (10), Pollença (10), Artà (7),Santanyí (6) i Andratx (5). La resta es va fer als municipis d’Alcúdia, Felanitx,Fornalutx, Llucmajor, sa Pobla, ses Salines, Sóller i Son Servera. A Menorca les enques-tes aconseguides es distribueixen entre es Castell, Alaior, Maó, Sant Lluís i esMercadal. A les Pitiüses les enquestes vàlides procedeixen de la Vila d’Eivissa (10),Sant Joan de Labritja (6), Santa Eulària (7), Sant Josep, Formentera i Sant Antoni.L’enquesta es va realitzar durant els dos darrers mesos del 2002.

Els ítems de l’enquesta es demanaren per nacionalitats i es varen distribuir inicial-ment segons els seus pesos de presència global a les Balears i a cadascuna de les illes.Les enquestes vàlides són les que varen respondre 64 alemanys, 55 britànics, 10 fran-cesos i cinc italians. La resta les contestaren residents dels Països Baixos, Dinamarca iSuècia. Entre les enquestes planificades i les recollides cal assenyalar un cert biaix acausa de la negativa a respondre d’una part dels residents alemanys, dels quals ini-cialment s’havia planificat la recollida de 75 enquestes. Però, en conjunt, pensam queaquest inconvenient no redueix la validesa dels resultats globals.

1.2.2.3. L’enquesta de percepció i actituds de la població resident respecteals immigrants estrangers

La tercera enquesta era la destinada a esbrinar les diferents percepcions i les possi-bles actituds que la població resident illenca tenia enfront de l’arribada significativad’immigrants estrangers. Per tal d’aconseguir aquest objectiu es va confeccionar unaenquesta amb diferents ítems. La grandària del mostreig es va establir en un mínimde 275 enquestes, però a l’efecte d’una major informació se’n varen distribuir 300.D’aquestes, se’n recolliren 290 de vàlides, que amb un interval d’error del 95,5%, hiha un error de mostreig del 5,87%, tenint en compte que la població global de refe-rència eren els 730.968 habitants de més de 18 anys segons la revisió del Padró depoblació de l’1 de gener del 2002. Aquesta enquesta es va realitzar a l’atzar confor-me a una mostra estratificada per illes i municipis i segons una distribució per gransgrups d’edats (18-30 anys, 30-60 anys i 60 i més anys). L’enquesta es va dur a termedurant els dos darrers mesos del 2002.

La distribució per illes fou de 186 enquestes a Mallorca, 59 a Menorca i 45 a lesPitiüses. A Mallorca, 112 corresponen a Palma i la resta es distribueixen en quatregrans zones (Nord-sa Pobla; Calvià-Andratx, Santanyí-Campos).

2. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

AA. VV. «Immigració i identitat compartida». Ona, quadern de debat [Palma] 100(octubre 2002).

AJA, Eliseo; CARBONELL, Francesc; COLECTIVO IOÉ; FUNES, Jaume; VILA, Ignasi.La immigració estrangera a Espanya. Els reptes educatius. Barcelona: Fundació ‘laCaixa’, 1999, 209 p.

254


AJUNTAMENT DE BARCELONA. La immigració estrangera a Barcelona. L’ObservatoriPermanent de la Immigració a Barcelona. 1994-1997. Barcelona: Ajuntament deBarcelona, 1998, 124 p.

ALEMANY, J.M. [et al.]. La Inmigración. Una realidad en España. Seminario deInvestigación para la Paz. Centro Pignatelli. Departamento de Cultura. Gobierno deAragón, 2002.

ARAMBURU OTAZU, Mikel. Los otros y nosotros. Imágenes del inmigrante en CiutatVella de Barcelona. Madrid: Ministerio de Educación, Cultura y Deporte, 2002, 283 p.

ARZUMENDI, Mikel. Todos somos nosotros. Etnicidad y multiculturalismo. Madrid:Taurus, 2003, 226 p.

AMENGUAL COLL, Gabriel. Identitat cristiana en un món plural. Palma: Universitat deles Illes Balears, 2002. [En premsa.]

AMENGUAL, Catalina; ANTICH, Francesc; SALVÀ, Pere; SERRA, Sebastià; TARABINI-CASTELLANI, Aina; VANRELL, Maria Magdalena. La immigració a les Balears (2000-2001). Estudis sobre història, geografia humana i realitat social. Palma:Lleonard Muntaner Editor - GADESO, 2001, 136 p.

ASSOCIATION MAROCAINE D’ETUDES ET DE RECHERCHES SUR LES MIGRATIONS. Lamigration clandestine. Enjeux et perspectivas. Rabat: Fondatin Hassan II, 2000, 229 p.

BADILLO O’FARRELL, Pablo (coord.). Pluralismo, tolerancia, multiculturalismo.Reflexiones para un mundo plural. Madrid: Akal, 2003, 262 p.

BACARIA, Jordi (ed.). Migración y cooperación mediterráneas. Transferencias de losemigrantes residentes en España e Italia. Barcelona: Icaria, 1998, 167 p.

BLANCO, Cristina. Las migraciones contemporáneas. Madrid: Alianza, 2000, 202 p.

BLÁZQUEZ, M.; MURRAY, I.; GARAU, J. El tercer boom. Indicadors de sostenibilitat delturisme de les Illes Balears 1989-1999. Palma: CITTIB - Conselleria de Turisme -Lleonard Muntaner Editor, 2002.

BONNÍN, Carmel. Conviure amb la diferència. Palma de Mallorca, 2002. [Inèdit.]

BONNÍN, Carmel. La identitat dels mallorquins. Palma de Mallorca, 2002. [Inèdit.]

BONNÍN, Carmel. La integració de i amb els immigrants. Palma de Mallorca, 2002.[Inèdit.]

BOQUÉ, Ángela; RÀFOLS, Mariona. Cambios Poblacionales: un reto para la AtenciónPrimaria. Palma, 2002.

CARRILLO, M.; GARCÍA MORAGO, H.; MANTÉ, J.M.; PASCUAL, J. Els estrangers aEspanya. Barcelona: Fundació Jaime Bofia, 1992, 77 p.

CASADO DÍAZ, María Ángeles. «International Retirement Migration and secondhome developments: The case study of Torrevieja, Costa Blanca». Paper presented athe 1998 IGU Lisbon Congress. 18 p.

255


CASADO DÍAZ, María Ángeles. «From Second Homes to Retirement Dwellings:Opportunities for Senior Housing Developments in the Mediterranean Region».Paper 6th European Real State Society Conference. Athens, 1999a, 18 p.

CASADO DÍAZ, María Ángeles. «Socio-demographic impacts of residential tourism: a casestudy of Torrevieja, Spain». International Journal of Tourism Research 1, 1999b, p. 223-237.

CASADO DÍAZ, María Ángeles. «British retirees living on the Costa Blanca: Fron tou-rists to residents». Paper presented to the Royal Geographical Society - Institute ofBritish Geographers Conference «Geographies of the Future», 1999c, 30 p.

CASADO DÍAZ, María Ángeles; RODRÍGUEZ RODRÍGUEZ, Vicente. «La migración inter-nacional de retirados en España: limitaciones de las fuentes de información».Estudios Geográficos, LXIII, núm. 248, 2002, p. 533-558.

CENTRE DE RECERCA ECONÒMICA. Informe econòmic i social de les Illes Balears 2001.Palma: Sa Nostra, Caixa de Balears, 2002, 554 p.

CENTRE DE RECERCA ECONÒMICA. Informe econòmic i social de les Illes Balears 2002.Palma: Sa Nostra, Caixa de Balears, 2003, 616 p.

CÍRCULO DE EMPRESARIOS. El fenómeno de la inmigración: aportación a un debate.Madrid: Círculo de Empresarios, 2001, 72 p.

CLARK, William A.V. The California Cauldron. Immigration and the Fortunes of LocalCommunities. Nova York: The Guilford Press, 1998, 224 p.

COLECTIVO IOÉ. La immigració estrangera a Catalunya. Balanç i perspectives.Barcelona: Institut Català d’Estudis Mediterranis, 1992, 152 p.

COLECTIVO IOÉ. Inmigración, Escuela y Mercado de Trabajo. Una radiografia actuali-zada. Barcelona: Fundació ‘la Caixa’, 2002, 148 p. (Colección Estudios Sociales; 11).

COMITÉ EUROPEEN SUR LA POPULATION. CONSEIL DE L’EUROPE. Les caractéristiquesdémographiques des populations immigrées. Estrasburg: Editions du Conseil del’Europe, 2002, 606 p.

COMITÉ DE EXPERTOS SOBRE POBLACIÓN E INMIGRACIÓN EN CANARIAS. Informesobre población e inmigración en Canarias. Diagnóstico. Las Palmas de Gran Canaria:Gobierno de Canarias, 2003, 278 p.

COMITÉ DE EXPERTOS SOBRE POBLACIÓN E INMIGRACIÓN EN CANARIAS. Informesobre población e inmigración en Canarias. Conclusiones y propuestas. Las Palmas deGran Canaria: Gobierno de Canarias, 2003, 61 p.

CONSEIL DE L’EUROPE. Conferérence méditerranéenne sur la population, les migra-tions et le développement. Estrasburg: Conseil de l’Europe - Direction des AffairesSociales et Economiques, 1998. 2 v.

CONSEJO GENERAL DE LA ABOGACÍA ESPAÑOLA. Abogacía Española, 16, 2000, p. 16.

CONSELL ESCOLAR DE LES ILLES BALEARS. Immigració i educació a les Illes Balears.Palma de Mallorca: Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears,2003, 46 p.

256


CONSELLERIA DE BENESTAR SOCIAL. Els migrants extracomunitaris a la ComunitatAutònoma de les Illes Balears. Palma: Govern de les Illes Balears, 2002, 80 p.

CONSELLERIA DE BENESTAR SOCIAL. Pla Integral d’Atenció a la Immigració de les IllesBalears. Palma: Govern de les Illes Balears, 2002, 70 p.

CONSELLERIA D’ECONOMIA, COMERÇ I INDÚSTRIA. Població estrangera resident a lesIlles Balears. Característiques demogràfiques 1962-1998. Palma: Govern de les IllesBalears, 2000, 135 p.

CONSELLERIA D’EDUCACIÓ I CULTURA. 4 Anys Millorant l’Educació (1999-2003).Palma: Conselleria d’Educació i Cultura del Govern de les Illes Balears, 2003.

CONSELLERIA D’OBRES PÚBLIQUES, HABITATGE I TRANSPORTS. El Llibre Blanc del’Habitatge. Palma de Mallorca: Govern de les Illes Balears, 2001.

DOMÍNGUEZ MÚJICA, Josefina. La inmigración extranjera en la provincia de LasPalmas. Las Palmas: CIES, 1996, 455 p.

DÍAZ HERNÁNDEZ, Ramón. Origen geográfico de la actual población de Las Palmasde Gran Canaria. Las Palmas: CIES, 1990, 469 p.

DOMINGO I VALLS, Andreu; BAYONA I CARRASCO, Jordi; BRANCÓS I COLL, Inés.Migracions internacionals i població jove de nacionalitat estrangera a Catalunya.Barcelona: Generalitat de Catalunya, 2002, 138 p.

DOMÍNGUEZ MÚJICA, Josefina; DÍAZ HERNÁNDEZ, Ramón; PARREÑO CASTELLANO,Juan Manuel. Inmigración extranjera e integración. La inmigración irregular enCanarias (1999-2000). Las Palmas: Gobierno de Canarias, 2001, 249 p.

DUBON, Maria Lluïsa. La inmigración de extranjeros en las Islas Baleares. III Jornadassobre población española. Màlaga: Universitat de Màlaga, 1991, p. 53-58.

DUBON, Maria Lluïsa. Anàlisi territorial de les causes i els condicionaments socials dela mortalitat a Espanya, 1990-1994: El cas de les Illes Balears. Palma de Mallorca: UIB,Departament de Ciències de la Terra, 2000. [Tesi doctoral en dos volums inèdits.]

EDIS. Las condiciones de vida de la población pobre del Archipiélago Balear. Madrid:Fundación Foessa, 1998, 281 p.

EIRAS ROEL, Antonio; GONZÁLEZ LOPO, Domingo L. (coord.). Movilidad interna ymigraciones intraeuropeas en la península ibérica. Santiago de Compostela:Universitat de Santiago de Compostela, 2002, 314 p.

ELS VERDS D’EIVISSA. Diagnòstic territorial i propostes de canvi. Per una Eivissa sos-tenible. Eivissa, 2000. [Inèdit.]

FUNDACIÓ “SA NOSTRA”. Educar per a la integració i la igualtat d’oportunitats.Palma: Fundació “Sa Nostra”, 2002, 139 p.

GÁMEZ, Elena; PELAYO, José. «La atención al inmigrante: del aluvión a la soluciónrazonable». Documentos semFYC, 17. Barcelona: Sociedad española de Medicina defamilia y Comunitaria, 2001, p. 15.

257


GARCÍA CASTAÑO, F. Javier; MURIEL LÓPEZ, Carolina. La inmigración en España.Contextos y alternativas. 3er Congreso Inmigración. Granada: Universitat deGranada, 2002, 668 p.

GOZÁLVEZ PÉREZ, Vicente. «Inmigración: causas y perspectivas». Nueva Revista dePolítica, Cultura y Arte, 71, 2000, p. 84-98.

GRAHAM, David T.; POKU, Naana K. (ed.). Migration, Globalisation and HumanSecurity. Londres: Routledge, 2000, 222 p.

GREGORIO GIL, Carmen. Migración femenina. Su impacto en las relaciones de géne-ro. Madrid: Narcea, 1998, 285 p.

INSALUD. Memoria 1998. Dirección Territorial de Baleares. Palma de Mallorca:Ministerio de Sanidad y Consumo, 1999.

INSALUD. Memoria 1998. Gerencia de Atención Primaria. Palma de Mallorca:Ministerio de Sanidad y Consumo, 1999.







INSTITUT BALEAR D’ESTADÍSTICA. La població estrangera resident a les Illes Balears.Palma: Govern de les Illes Balears, 2000, 135 p.

INSTITUT CATALÀ DE LA MEDITERRÀNIA. L’espai mediterrani llatí. És possible un lobbymediterrani dins la UE?. Barcelona: Institut Català de la Mediterrània, 1999, 334 p.

INTERNATIONAL ORGANIZATION FOR MIGRATION (IOM) - ONU. World MigrationReport 2000. Nova York: IOM-ONU, 2000, 287 p.

IZQUIERDO, Antonio. La inmigración inesperada. Valladolid: Trotta, 1996, 287 p.

KING, Russell. «European international migration 1945-90: A statistical and geogra-phical overview». A: KING, R. (ed.). Mass migration in Europe. The legacy and thefuture. Chichester: John Wiley&Sons, 1993, p. 19-39.

KING, Russell. «Islands and Migration». Paper presented to the British-ItalianSymposium on ‘Insularity and Development’. Cagliari, 1994, 16 p.

258


KING, Russell; PROUDFOOT, Lindsay; SMITH, Bernard (ed.). The Mediterranean.Environment and Society. Londres: Arnold, 1997, 315 p.

KING, Russell; DE MAS, Paulo; MANSVEL BECK, Jan (ed.). Geography, Environment andDevelopment in the Mediterranean. Brigthon: Sussex Academic Press, 2001, 292 p.

JUSTÍCIA I PAU. Immigració, racisme i xenofòbia a Mallorca. Palma: El Tall, 1992, 218 p.

MAALOUF, Amin. Les identitats que maten. Per una mundialització que respecti ladiversitat. Barcelona: La campana, 1999.

MALGESINI, Graciela; GIMÉNEZ, Carlos. Guía de conceptos sobre migraciones, racismoe interculturalidad. Madrid: Libros de La Catarata, 2000, 406 p.

MARÍ, Isidor. Una política intercultural per a les Balears? Informe per al debat. Palmade Mallorca: Direcció General de Cultura, Conselleria d’Educació i Cultura del Governde les Illes Balears, Sa Nostra, Caixa de Balears, i Fundació Sa Nostra, 2002.

MIQUEL NOVAJRA, Alexandre. Un soc al pla. Una aproximació antropològica alsmagribins de sa Pobla. Palma: Gabinete Técnico CCOO de les Illes Balears, 1996.

MIQUEL, Alexandre. Situació sanitària dels immigrants extracomunitaris a Mallorca.Palma: Gabinete Técnico CCOO de les Illes Balears, 1997. Informe 7, 127 p.

MONTANARI, A.; CORTESE, A. «South to North migration in a Mediterranean pers-pective». A: KING, R. (ed.). Mass migration in Europe. The legacy and the future.Chichester: John Wiley&Sons, 1993, p. 212-233.

NAÏR, Sami; DE LUCAS, Javier. El desplazamiento en el mundo. Immigración y temáti-cas de identidad. Madrid: Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales, 1998, 273 p.

NOGUÉ FONT, Joan; VICENTE RUFÍ, Joan. Geopolítica, identidad y globalización.Barcelona: Ariel, 2001, 247 p.

OBSERVATORI LABORAL DEL SOIB. La mobilitat laboral a Balears. Palma: Conselleriade Treball i Formació del Govern de les Illes Balears, 2002.

PASCUAL I SAÜC, Jordi. La immigració estrangera a Catalunya. Barcelona: FundacióJaime Bofia, 1993, 73 p.

PÉREZ DÍAZ, Víctor; ÁLVAREZ MIRANDA, Berta; GONZÁLEZ- ENRÍQUEZ, Carmen.España ante la inmigración. Barcelona: Fundació ‘la Caixa’, 2001, 240 p.

PÉREZ DÍAZ, Víctor [et al.]. «El debat públic a Espanya entorn de les lleis d’estrange-ria». Espanya davant la immigració. Col·lecció Estudis Socials 8, 2001, p. 86-135.

RAMIS MONENY, Guillem. Vivim plegats. Educació intercultural aplicada a Mallorca.Palma: Justícia i Pau, 1995, 31 p.

RAMIS MONENY, Guillem. Drets Humans avui. Palma: Justícia i Pau, 1999, p. 36-37.

RAMOS, Maria. Perfil de morbilidad de los inmigrantes económicos en Mallorca.Granada, 2000, p. 6. [Inèdit.]

259


REES, Philip; KUPISZEWSKI, Marek. Migrations internes et dynamique démographi-que régionales en Europe: une synthèse. Estrasburg: Conseil de l’Europe, 1999, 126 p.

RODRÍGUEZ DRINCOURT, Álvaro. Los derechos políticos de los extranjeros. Las Palmasde Gran Canaria: Cívitas, 1997, p. 185.

RODRÍGUEZ RODRÍGUEZ, V. «Living in Spain: European retired on the SpanishCoasts». Vivir la diversidad en España. Madrid: Comité Español de la UniónGeográfica Internacional, 2001a, p. 513-526.

RODRÍGUEZ RODRÍGUEZ, V. «Tourism as a recruiting post for retiremen migration».Tourism Geographies 3(1), 2001b, p. 52-63.

RODRÍGUEZ RODRÍGUEZ, V.; FERNÁNDEZ-MAYORALAS, Gloria; ROJO, Fermina.«European Retirees on the Costa del Sol: A Cross-National Comparison».International Journal of Population Geography 4, 2001, p. 182-200.

RODRÍGUEZ, V.; SALVÀ, P.; WILLIAMS, A.M. «Northern Europeans and theMediterranean: a new California or a new Florida». A: KING, R,; DE MAS, P.; MANS-VELT BECK, J. (ed.). Geography, Environment and Development in theMediterranean. Brighton: Sussex Academic Press, 2001, p. 176-195.

SALVÀ TOMÀS, Pere. «The Balearic Islands: a new ‘California’ for the European peo-ple». Paper presented to the 28th International Union Congress, Den Haag, 1996, 10 p.

SALVÀ TOMÀS, Pere. «La Mediterranée, frontière entre le Sud i le Nord: les nouveauxcourants de migration de l’Afrique méditerranéenne sus le littoral méditerranéen del’Espagne et aux îles Baléares». Conference méditerranéenne sur la population, lesmigrations et le développement. Estrasburg: Conseil d’Europa, 1998, p. 261-271.

SALVÀ TOMÀS, Pere. «La Méditerranée, frontière entre le Sud et le Nord: les nouveauxcourants de migration de l’Afrique méditerranéenne sur le littoral méditerranéen»”.Conférence méditerranéenne sur la population, les migrations et le développement.Estrasburg: Conseil d’Europa, 1998, p. 261-271.

SALVÀ TOMÀS, Pere. «Actituds i comportaments dels residents alemanys a Mallorca».El Mirall, 103. Palma: OCB, 1999, p. 9-11.

SALVA TOMÀS, Pere. «Tourism and Retirement Communities in the Balearic Islands(Spain)». 2001 AAG Annual Meeting. Nova York: AAG, 2001, 14 p.

SALVÀ TOMÀS, Pere. «Foreign immigration and tourism development in Spain’sBalearic Islands». A: HALL, M.; WILLIAMS, A.M. (ed.). Tourism and Migration: Newsrelationships between production and consumption. Dordrecht-Londres: KluwerAcademic Publishers, 2001, p. 119-134.

SALVÀ TOMÀS, Pere. «The complex human mobility flows in the MediterraneanRegion: The case of the Balearic Islands as phenomenon typ ‘New California’». A: MONTANARI (ed.). Human Mobility in a Borderless World. Roma: SocietàGeografica Italiana, 2002, p. 243-258.

SALVÀ TOMÀS, Pere. «La Mediterrània Occidental: Un espai de cruïlla de gran mobi-litat demogràfica intercontinental» Simposi Internacional ‘Europa-Mediterrània.Polítiques d’immigració’. Barcelona: Institut de la Mediterrània, 2002, 15 p.

260


SALVÀ TOMÀS, Pere. «Tourist Development and Foreigner Immigration in BalearicIslands». REMI: Revue Européenne des Migrations Internationals (18) 1. Université dePoitiers, 2002, p. 87-101.

SALVÀ TOMÀS, Pere. «The Mediterranean Regions as a crossroad space of interconti-nental human mobility. The Balearic Islands case». Human Mobility a Bordesless Worldsession. 98th AAG Annual Meeting. Los Angeles 2002. Los Ángeles: AAG, 2002, 15 p.

SALVÀ TOMÀS, Pere. «Les Illes Balears: Un espai de cruïlla de fluxos immigratoris».Llengua i Ús, 24. Barcelona: Departament de Normalització Lingüística - Generalitatde Catalunya, 2002, p. 4-11.

SALVÀ TOMÀS, Pere. «La inmigración en Baleares: De un fenómeno tipo ‘NuevaFlorida’ a un modelo migratorio de ‘Nueva California’». A: AUBARELL, Gemma (dir.).Perpectivas de la inmigración en España. Una aproximación desde el territorio.Barcelona: Icaria, 2003, p. 129-154.

SALVÀ TOMÀS, Pere (coord.); GAMUNDÍ ROSSELLÓ, Margarita. Mallorca i la Tolerància.Una interpretació de l’enquesta sobre les actituds de Tolerància. Palma: Justícia i Pau deMallorca - Fundació ‘la Caixa’ - Universitat de les Illes Balears, 1997, 301 p.

SA NOSTRA. 7 realitats socials. Illes Balears, 1998. Palma: “Sa Nostra”, Caixa deBalears, 1999, 47 p. (Quaderns Solidaris; 3).

SARTORI, GIOVANNI. La sociedad multiétnica. Pluralismo, multiculturalismo y extran-jeros. Madrid: Taurus, 2001, 139 p.

SEGARRA TRÍAS, Eduard. «La legislación española del 2001 sobre extranjería e inmi-gración». Revista Jurídica de Catalunya, 1, 2002, p. 61-101.

SEGARRA TRÍAS, Eduard. La legislación sobre extranjería e inmigración: una lectura.Los derechos fundamentales y las libertades públicas de los extranjeros en España.Barcelona: Publicaciones Universitat de Barcelona, 2002, 327 p.

SOLÉ, Carlota. La integración sociocultural de los inmigrantes en Cataluña. Madrid:CIS, 1981, 468 p.

SOLÉ, Carlota; HERRERA, Encarna. Trabajadores extranjeros en Cataluña.¿Integración o racismo? Madrid: CIS, 1991, 250 p.

SOLER PLANAS, Joan; REINA SEGURA, José Luis; BUENO PARDO, Jaime; BALLESTERBRAGE, Lluís; HORRACH TORRES, Andreu. Estudi sobre la població d’origen magribía Mallorca. Palma: Consell Insular de Mallorca, 1993, 92 p.

STARK, Oded. La migración de Trabajo. Madrid: Ministerio de Trabajo y SeguridadSocial, 1993, 461 p.

TAPINOS, George Ph. Inmigración e integración en Europa. Barcelona: FundaciónPaulino Torras Domènech, 1993, 294 p.

TARABINI-CASTELLANI CLEMENTE, Anna. «La immigració, globalització i multicultu-ralisme». La immigració a les Balears (2000-2001): Estudis sobre història, geografiahumana i realitat social. Palma: Editorial Lleonard Muntaner - Gadeso, 2001, p. 27-39.

261


TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE BALEARS. Memoria del Fiscal Jefe. Palma deMallorca, 2001. [Inèdit.]

TRIBUNAL SUPERIOR DE JUSTÍCIA DE BALEARS. Memoria del Fiscal Jefe. Palma deMallorca, 2002. [Inèdit.]VILLANUEVA, Jerusalén; ARTIGUES, Antònia. «Fronteras infranqueables». Misser 58.Palma, 2003, p. 6.

WAGMAN, Daniel. Estadística, delito e inmigrantes. Informe SOS Racismo 2002.Madrid, 2002. [Via xarxa.]

WALDREN, Jacqueline. Mallorquins, estrangers i forasters. Paradís i realitat aMallorca. El cas de Deià. Palma: Moll, 2001, 380 p.

WILLIAMS, A.M.; PATTERSON, Guy. «An Empire Losst but a Province Gained: A CohortAnalysis of British International Retirement in the Algarve». International Journal ofPopulation, 4, 1998, p. 135-155.

WILLIAMS, A.M; HALL, C.M. «Tourism and migration: new relationships between pro-duction and consumption». Tourism Geographies, 2-1, 2000, p. 5-27.

WILLIAMS, Allan M.; HALL, C. Michael (ed.). “Tourism and migration: NewRelationships between Production and Consumption”. Dordrecht-Boston-Londres:Kluwer Academic Publisshers, 2002, 289 p.

WILLIAMS, Allan M.; KING, Russell; WARNES, Tony. «A place in the Sun: InternationalRetirement Migration from Northern to Southern Europe». European Urban andRegional Studies, vol. 4(2), 1997, p. 115-134.

ZAMAGNI, Stefano. Migraciones y modelos de integración intercultural en Europa.Madrid, 2002. [Conferència inèdita.]

ZAPATA-BARRERO, Ricard. L’hora dels immigrants. Esferes de justícia i polítiques d’a-comodació. Barcelona: Proa, 2001, 286 p.

ZAPATA-BARRERO, Ricard. «Spain». A: NIESSEN, Jan; SCHIBRL, Yongmi; NAGONI,Raphaële (ed.). EU and US approaches of immigration. Brussel·les: Migration PolicyGroup, 2003, 35 p.

ZAPATA HERNÁNDEZ, Vicente Manuel. La inmigración extranjera en Tenerife.Tenerife: Cabildo Insular de Tenerife, 2002, 537 p.

262


1.2. RELACIÓ DE PERSONES QUE HAN COL·LABORAT EN EL TREBALL

Gaspar AguilóRosi Alcántara Antonia Andani Dr. Federico Álvarez Noemi ArendesMaria BallesterMauricio BeltránCatalina BennássarMargalida Bennássar Quendra Bermúdez Catalina Bestard Ferran BonnínMaria Bonnín Mercedes BonnínMireia BonnínNúria BonnínPilar BonnínDra. Ángela BoquerMustafà Boul HarrakEsperança BoschCatalina BoverLorenzo Bravo Paquita CabotSoledad Camps Joan Caldentey Dr. Josep CerdàSebastià Cerdà Catalina Cirer Antoni Cladera Xavier Cervera Silvia ClementeMagdalena Cloquell Aina Comas

Antonio Comas Antonia Costa Maurici Cuesta Jesús Díaz Pere Comella Jesús Del Río (+) Carmen Duarte M. Lluïsa DubonLucía S. DuqueSamira El Kacimi Ulfert Engels Jesús EstanJoan Febrer Joana Febrer Ricard Fernández Antonia Ferrer Coloma FerrerRosa M. Ferrer Magí FerriolJoana Fiol BordoyJaume Font Dr. Juli FusterAntoni Garau Cati GarauSinforosa GarcíaDr. García MarcoAntoni Garcías Salvador Enriqueta Garriga Rafael Gibert Esperanza Giménez Cristina Gómez Jordi GómezMargui GomilaDr. José González Eulàlia Guasch Pepi Gutiérrez

Annexos

1. RELACIÓ DE PERSONES QUE HAN PARTICIPAT EN EL TREBALL

1.1. COL·LABORACIÓ ESPECIAL D’EXPERTS

Joan Amer Fernández, sociòlegAntònia Salvà Fiol, geògrafaGabriel Àngel Vich Martorell, professor de la UIB i economista

263


Franz HanzDeborah B. Hellyer Maria Lluc JaumeMaena Juan Ivonne Le MeurDr. Ricardo Llidó Antonia Maestre Malika Maria Marqués CaldenteyEsperança MartíMartí Martí Eva MartínezFrancisca Mas Jaume MateuTrinidad Medina Joan Melià Tomás Méndez ReyesCatalina Mesquida Mateu MesquidaJaume MestreMiquel Monroig Cristina MolinaJosep MollAntoni MontserratJaume MoreyRamón Morey Mar MoratalJacqueline MossPere MuletImmaculada Nacher Antoni NicolauJosep NogueraFernando NúñezMónica NúñezLuisa PalomeroMargarita PalosMaria del Mar Pascual Juana PayerasGaspar PellicerDra. Maria Peñaranda Jeroni PerellóMiquel Perelló Sonia Pérez Aina PicóDamià PonsMaria PonsMargalida Pons Margalida PonsRafel Pons Sara Pons Roser PuigAntònia PuigròsPere Quiròs Castelló

Santiago Ramis Dra. Teresa Revuelta Maria del Mar Ribes Dr. Paco RibesMiquel Àngel Riera Dr. Sion Riera Rosi Rhomer-Strecker Dr. Jaume Ripoll Antònia RocaDr. Jaume Roca Ladislao Roig Marta Roldán Ana M. Romero Matthias Roters Dra. Carme RullóRafael Salaberri Aina SalomRafael SánchezIsabel Sánchez Antoni Sancho Jerònima SantandreuFina Santiago Antoni Serra Isabel Serra Jaume Serra Antònia Simó AlouM. Francisca SimonetJosefina Sintes Amparo SolerRafel SolivellasMaribel SuredaDr. Gaspar Tamborero Per Thelander Malén TorrensIsidoro TorresPere VallespirJuan Carlos Velasco Bernat VicensLuís VidañaBeatriz Viniegra Margarita VivesDra. Carmen Yarnoz