Embed Size (px)
Citation preview
Una regi6 meridional de la pintura rominica
Milagros Guardia
Universitat de Barcelona
La parcel.Iacio -gaireb6 atomitzaci6- de la pintura rom)nica en els
estudis fets en funci6 de la realitat geo-politica actual, 6s causa de les dificuitats
que se'ns presenten sigui quan mirem de restituir els veritabies processos
orientats a la seva creaci6, sigui quan volem catactefitzar la personalitat de les
regions artistiques que n'enriqueixen el panorama. Per aixd ens proposem
""poru, aqui, a grans trets, un esquema que dugui a comprendre la complexa
xarxa de les relacions existents entre e1s diversos conjunts situats en una )rea
geogrirfica que avui abasta, Srosso modo, els territoris del migdia de Franga' de la
Gur..rr,yu a la Provenqa, i el nordest de la Peninsula Ibdrica, de l'Arago a
Catalunya. Es tracta, en unes altres paraules, de definir els aspectes que
permeten caracteritzar allo que del punt de vista artistic 6s una regio amb
personalitat propia r per be que inserida en el conjunt de les experidncies
artistiques que es produei*en en el conjunt dels regnes cristians d'Occident des
dels ultims anys del segle XI.
Per explicar les indubtables relacions entre obres sovint forqa allunyades
en l'espai, la historiografia tradicional ha obligat eis artesans a <viatjar"' De fet'
s'ha abusat d'una realitat tan bbvia com 6s la mobiiitat dels artesans' dels
picapedrers, dels pintors o mosaistes que s'havien de traslladar d'un lloc a un
ultr" p", a realitzar el seu treball. I aixd s'ha fet tot reconstruint trajectbries
professionals que al capdavall resulten inversemblants' Els conjunts conservats'
dispersos, sovint aillats en indrets actualment poc freqiientats han contribuit a fer
pensar que eren el fruit d'enc2rrrecs puntuals que lequerien l',arribada d'artesans
d'altra procedbncia.Be, d'aixd no hi ha dubte: el modus operandi era la itinerhncia'
Tanmateix, segons ens permeten deduir estudis recents, aquesta itinerdncia era
limitada, es feia en )rees reduides (Castelnuovo, 2000)'
En el marc geogr)fic que ens interessa aqui, les condicions politiques i
l'organitzaci6 territorial no van sel invariables al llarg del segle XII' Fins a la
mort d'Alfons I el Bataiier (+1734), els regnes d'Arag6 i Navarra -units des del
tercer quart del segle XI- van ser capdavanters en conquerir nous territoris en
perjuclici dels regnes musulmans, fent recular aixi les seves fronteres i ampliant
progressivament la seva irrea d'infludncia. Per altra banda, en els comtats
catalans, reclosos dins els seus limits tradicionals degUt al protagonisme
aragonds, assistim a un proc6s de concentraci6 del comtat de Barcelona' sempre
aliat amb el d'Urgell, en detriment dels altres que li hauran de retre vassallatge'
Durant el govern de Ramon Berenguer III (+1131) els interessos politics de la casa
de Barcelona al migdia de Franga, sobretot a la Provenga i al comtat de
Carcassone-Rasbs -adquirit prdviament per Ramon Berenguer I amb el
producte de les p)ries-, duen a enfrontaments directes amb els poderosos
comtes de Tolosa, QUe tenien ambicions coincidents. Els antics i mantinguts
contactes entre el regne d'Arag6-N avarta i els comtats catalans Son tambe prou
ben coneguts. Les relacions amb alguns centres, d'una banda el monestir de
Ripoil en dpoca de Pere I, i de l'altra les disputes per a la independdncia de la seu
de Roda respecte d'Urgell, que varen durar fins el 1140 -aixd a m6s deis pactes
poiitics que delimitaven les respectives Arees d'infludncia i expansi6-, son
alguns dels aspectes rellevants. En relaci6 amb els comtats catalans, tamb6 s'han
de recordar els intents d'expansi6 cap al sud amb l'objectiu d'ampliar els
territoris fins a la linia de l'Ebre, ocupant Tortosa, cosa que no S'aconsegui fins a
l'any 1148. Pel que fa les empreses militars a la Mediterrirnia occidental, els
comtes de Barcelona comptaren amb les aliances amb altres potdncies
interessades: Gdnova, Pisa i Sicilia.
Contr)riament al s'ha dit tantes vegades, els Pirineus durant l'Edat
Mitjana no foren una frontera natural insalvable. Al mateix temps, ia
historiografia ha privilegiat la via de comunicacio coneguda com a Cami de Sant
Jaume de Galicia que en una xarxa complexa i sota el control del regne d'Arago-
Navarra, unia diversos centres i santuaris europeus amb la Peninsula Ibbrica pels
passos naturals de Roncesvalles i Somport. Es logic que per part d'aquest regne
un aspecte d'interds estratdgic fos el de potenciar, com va fer durant el primer
quart del segle XII, aquesta via de comunicaci6. Altres passos pirinencs, m6s
tortuosos perd tal vegada forEa m6s freqiientats, han pogut ser identificats en
detall (Ottaway, 1gg2 i 1994). Eren els que comunicaven les diverses valls
fluviais a banda i banda dels Pirineus: els de la Noguera Ribagorqana, el d'Aran,
els de la Noguera Pallaresa i els del Garonne i Aridge. La RibagorEa i la Vall
d'Aran durant el primer quart del segle XII es trobaven sota el control aragones,
tot i que els detentors dels territoris eren nobles pallaresos sota la jurisdiccio
eclesiAstica, dels bisbats de Roda i del Comenge (Saint Lliser) respectivament.
Les antigues vies romanes eren les que connectaven els territoris a nord i sud
dels Pirineus orientals (La Clusa); unes vies que varen ser creades i mantingudes
justament per tal de facilitar les relacions humanes. La freqiidncia del seu irs,
deguda als interessos econdmics simples d'intercanvi, tamb6 obeia a raons que
ens poden ajudar a comprendre els fenbmens artistics que ens interessen.
Per aixd cal tenir present en primer lloc que els decennis inicials del segle
XII, amb els debats i les recances relatives a la imposici6 del canvi litrirgic encara
persistents (Arag6), s6n el gran moment de la reforma gregoriana impulsada des
de Roma. La presdncia dels llegats de ia Santa Seu en aquests territoris, tot
comptant amb la complicitat dels podels laics, va ser constant' Perqud eren ells
els que suggerien o imposaven el nomenament de bisbes d'origen transpirinenc
p". i les didcesis del regne aragonds, ells els encarregats de portar a terme la
politica papal. En els darrers anys del segle XI i principis del XII cal recordar el
protagonisme de Ponq, el bisbe de Roda, antic monjo de Santa Fe de Conques; el
de Pere d'Andouque, antic monjo d.e Conques i de Sant Ponq de Tomeres i bisbe
de Pamplona, i tamb6, com a llegat pontifici i actiu protagonista de la vida
politica del moment, el de Frotard, tamb6 ex-monjo de Conques i abat de
Tomeres. Anys m6s tard, ser) Ramon de Durban, antic monjo de saint sernin de
Tolosa, el titular de la d.iocesi de Roda-Barbastre. Els interessos del papat a Arag6
eren evidents, car el regne havia estat declarat feudatari de la Santa Seu en dpoca
de Sancho Ramirez, i Roma era un beneficiari important dels botins i guanys que
s'obtenien arfande les conquestes de les ciutats musulmanes.
Aquesta situaci6 en el seu conjunt explica que els monestirs m6s afavorits
amb donacions per part d'Arag6 fossin precisament els de Santa Fe de Conques'
La Grasse i Saint Sernin de Tolosa, perb tambe el de Santa Maria de Ripoll'
La predicacio de croades contra els musulmans a la Peninsula Ibdrica
(concili de Tolosa de 1118) es fonamentir en les mateixes intencions econdmiques
i de domini per part del papat. En aquestes expedicions, intenses durant el
regnat d'Alfons I el Bataller, hi participaren un nombre important de nobles del
migdia de Franqa. N'hi haurA prou lecordant que el general de les tropes
aragoneses era el vescomte de B6arn, el croat Gaston, convertit en Senyor de
Saragossa arran de la conquesta d'aquesta ciutat'
I a aquest panorama se li ha d'afegir encara la inciddncia de ia xarxa de
dependdncies, perir sobretot de relacions, que promouen els ordes monastics'
Cluny -sobretot a Arag6-, i les candniques agustinianes i de Sant Ruf
d'Avign6 en eI conjunt del territori que ens ocupa, el qual s'ampliare i enriquirir
amb altres en els decennis successius. Des de finals del segle XI fou habitual en
els comtats catalans ia politica de sotmetre, arran de donacions de particulars i
nobles, esglesies i monestirs a centres importants del migd'ia Franga i del Nord
d'It)lia: San Victor de Marsella, La Grasse, Sant Ponq de Tomeres'
Naturalment, els interessos poiitics de comtes, reis i nobles, en la
complexa malla de relacions propia del feudalisme, aixi com l'efectiva creaci6 de
vincles familiars, contribuiren a un coneixement i a uns contactes molt sovintejats
entre les diferents regions que ens ocupen. Cal recordar, al respecte, la politica
matrimonial de la casa de Barcelona que establi vincles amb la Provenqa, amb el
Sud d' l t) l ia i f inalment amb Arago'
La positiva situaci6 econbmica, tot i que desigualment repartida, deguda a
la politica de p)ries, que perllongaran durant anys els comtats catalans, es
mantingu6 i augment) arran de les noves conquestes territorials sobre eis regnes
musulmans (Osca, Barbastre, Saragossa), dirigides des d'Arag6. Tot I que la
inciddncia potser era menor en el terreny artistic, no hem de menystenir les raons
de caire no estrictament espiritual en alguns casos, raons que incitaven a laics i
eclesi)stics a emprendre el viatge a Terra Santa i, naturalment, a visitar els
Santuaris que S'estenien al llarg d'aquest cami que en una primera etapa
travessava It)lia de nord a Sud (Roma, el Gargano, San Nicolau de Bari, entre
d'aitres).
Aixi que els promotors de l'art rom)nic, laics, clergues o monjos, s6n els
veritables protagonistes d'aquells viatges de doble direcci6 mitjanqant els quals
podem entendre la creaci6 i difusio per aquests territoris d'unes formes
artistiques i uns repertoris amb peculiaritats prdpies, unes formes regionals que
en la seva unitat enriqueix i matisa el conjunt m6s estds de l'art romdnic europeu.
Un punt important 6s aqui el d'esbrinar si aquestes xarxes vi)ries tamb6
eren utilitzades, amb interessos potser ben diferents, pels autors materials de les
obres que ens ocupen, i sobretot amb quina freqiidncia ho feien i per quins
circuits. En aquest cas la resposta, tot partint de les obres conservades, hauria de
ser que la seva itinerirncia es limitava, com ja hem comentat, a uns circuits
regionals. Conseqientment, l'explicacio de les evidents semblances entre obres
distanciades geogr)ficament, degudes a I'us de repertoris comuns, no pot
respondre nombs als viatges dels artistes; tamb6 ha de respondre a les formes i als
suports que facilitaren la transmissi6 d'aquests models, I aqui els manuscrits
il.lustrats han tingut un paper essencial. Tot i ser una aproximaci6 escassament
sovintejada, en alguns casos els estudiosos han pogut demostrar que aquestes
obres preuades havien estat vehicles privilegiats per a la difusi6 de repertoris i
models, sobretot per la facilitat del seu trasllat. Per esmentar un cas ben
analitzat: les Biblies atlAntiques, ricament il.lustrades, van ser encarregades amb
la finalitat de difondre des de Roma la ideologia gregoriana (Maniaci, Orofino,
2000-2001). Tanmateix, no hem d'excloure altres possibilitats, aitres suports de
difusio.
Per a valorar ara la inciddncia que tingueren aquestes arts en la formacio
de la pintura monumental romAnica en les regions que ens ocupen, caldria tenir
en primer lloc un coneixement aprofundit i exhaustiu dels manuscrits conservats'
Perb el panorama que es pot dibuixar actualment de la produccio dels scriptoria
meridionals 6s incompiet. Coneixem de manera aproximada les obres que
sortides d'alguns scriptoria gascons i llenguadocians fan palesa la dependdncia
respecte de la tradici6 aquitana i especialment de Llemotges durant el segle XI
(Gaborit-Chopin, 1969). Encara 6s m6s dificil seguir l'evoluci6, les renovacions
produides al llarg del segle XII. I alguns scriptoria, com els de Llemotges, sembla
que no mantingueren els nivells assolits durant el segle precedent (Cahn, 1996)'
Moissac pot exemplificar aquesta darrera situaci6. En efecte, el moment
culminant d'aquest scriptoriumes situa pels volts de 1100, data aproximada de les
dues Biblies de la Biblioteca Nacional de Parisl i del codex que cont6 l',obra de
Josepho De bello iudaico2, i ha estat possible demostrar I'efectiva infludncia
d'aquestes obres tant en l'escultura monumental de l'esgl6sia i el claustre de
Moissac com tamb6 en l'escultura tolosana. La impossibilitat de determinar la
proceddncia d.els manuscrits, malauradament dispersats o acumulats a Paris, fa
dificil fer un quadre coherent de 1'evoluci6 deis scriptoria meridionals, excepci6
feta dels d'Albi, Gaillac o Agen3.
L'estudi d.eIs scriptoria catalans, a partir de la producci6 molt rellevant del
monestir de Ripoll i de Girona durant el segle XI, ens 6s donat en aquesta
mateixa publicaci6 per A. Orriols, per la qual cosa no m'hi referir6 explicitament.
El princip aI scriptorium situat dins f irrea d'infludncia aragonesa, San
Milt6n de la Cogolla, ens permet condixer la seva notable producci6 al llarg del
segle XI dins de la tradici6 hispAnica, perb tambe el complex proc6s de renovaci6
dels manuscrits liturgics a partir de la imposici6 del ritus rom). No hi ha dubtes
sobre la proceddncia dels manuscrits de centres del migdia de Franga en els que
s'oferiren nous repertoris iconogr)fics i ornamentals (De Siiva Verdstegui, 1999;
Diaz y Diaz, 1979; Castro, 1990). En aiguns casos es pot determinar la
procedi:ncia indirecta a trav6s d'altres scriptoria o centres aragonesos/ com ara
1 ms. lat 52 i 135 i lat. 72 Paris, Bibi. Nat., ms. Lat. 50583 Un exemple d'aquesta dif icultat 6s el debat arran de l 'origen del Cicero deI'Oxford Bodleian Library (ms. Barlow 40) i de la Biblioteca de Lucca (ms. 1405)'una obra de mit jan segle Xl l .
Roda. Els manuscrits conservats, ii.lustrats o sense il'lustrar, procedents de Jaca,Osca, San Juan de la Pefra i Roda d'IsAvena a partir del segle XI (Signos, 1993),
proposen prou indicis sobre les relacions entre els scriptoria d'una banda i i'aitra
dei Pirineus, i mereixen una an)lisi seriosa en relaci6 a les arts monumentals, un
treball actualment en curs per part d'Ars Picta, I'equip de recerca en aquest camp
a 1a Universitat de Barcelona.
Pero 6s a partir sobretot de l'estudi dels conjunts monumentals, tant en
l'escultura com en la pintura romAniques (Horste, 1992; Ptoust, 2004), que es
poden intuir els ddbits o les relacions amb la miniatura, tot i que aixo nom6s s'ha
pogut arribar a demostrar en alguns casoso.
Tot aixd fa imprescindible la recerca monogr)fica de tots i cadascun dels
cicles pictdrics conservats en l'dmplia )rea geogr2rfica que ens interessa' En
refereixo a una recerca que eviti l'habitual recurs a la descripci6, la comparaci6 i
sobretot la inserci6 de les obres estudiades en l'esquema dubt6s que la
historiografia tradicional ens ha ofert, com un apriorisme inevitable. Nom6s aixi
podrem sortir del'atzucac en el que ens trobem.
Algunes recerques recents, basades en altres aproximacions, com son ara
els dedicats a1 conjunts pictorics de cronologia m6s primerenca. Es el cas dels
treballs sobre San Juan de la Pefla, que ens permeten entendre les circumst)ncies
concretes de la seva realit zaci6, Ia seva dpoca amb la promoci6 directa del rei
Pere I. I si aixd ens fa entendre el seu programa iconogrdfic, tamb6 ens explica
l'arribada a Arag6 de models, o de pintors, formats a la regi6 del Poitou i Turena,
a l'entorn de l'any 1100 (Alfani, 2005 i Alfani en premsa). Aquestes aportacions,
que es poden explicar a partir del Cami de Sant Jaume -sense oblidar que es
tracta d'una promoci6 reial rellevant-, devien ser molt m6s intenses de1 que
Pefla demostra. Uns anys m6s tard, tot i que la cronologia 6s encara imprecisa
malgrat els recents estats de la qiiesti6 (Fern6ndez Sornoza, 200L i 2004), un
conjunt com el de Bagii6s demostra abastament la recepci6 d'aquests repertoris i
la seva interpretacio. Amb tot, conv6 no descartar la presdncia de models arribats
a traves de Llemotges i Tolosa, com sembla indicar 1'Ascensi6 de i'absis de
4AAW, 1999; Gaborit-Chopin, 1970; Toubert, 1983; Bogner, 1977-78 Grabar,1957 . Dodwell. 1995.
Bagiies per comparaci6 amb el Sacramentari de Llemotgess i els capitells del
segon taller de La Daurade de Tolosa (ca. 1120-L130)6.
Un altre conjunt contemporani, em refereixo a les pintures de Sant Joan de
Boi a la RibagorEa (ca.1100), se'ns fa aclaridor com a fruit de la promocio
senyorial dels barons d'Erill, concretament, amb els botins obtinguts arran de la
seva participaci6 en les campanyes de conquesta aragoneses (Barbastre).
Aparentment desarticulat, el seu programa troba models parcials, sep;mentats, en
la tradicio de la il.lustraci6 de manuscrits, i particularment a l'entorn dels
scriptoria que perllonguen al sud de FranEa els models de LlemotgesT. La
mancanea o desconeixement de referents monumentals a la regi6, juntament
amb la voluntat d'assolir aquesta dimensi6, pot ser el que expliqui el recurs a
aquestes fonts.
Al mateix horitzo cultural i artistic que ens suggereix Boi, possiblement a
l'entorn de Moissac-Tolosa (manuscrit amb De Bello ludaico o timpd de Moissac),
remeten alguns dels trets estilistics que anys m6s tard caracteritzaran els coniunts
ribagorqans de Santa Maria, de Sant Climent de Taiilt i de la cripta de la catedral
de Roda. Per una altra banda, la definici6 del programa del primer dels cicles ens
obre la possibilitat d'interpretar-lo en relaci6 als models difosos des de Roma i el
centre d'ItAlia arran de la reforma gregoriana impulsada pel papat. El bisbe que
consagrava aquestes esgl6sies 1'any 1123, modificades i decorades amb els cicles
murals que conservem per iniciativa dels senyors de la Vall, els Erill, va ser el ja
recordat Ramon de Roda-Barbastre. El seu exili forgat (1113-1121) al sud de
Franqa, regio d'on era originari, el va fer sovintejar diversos centres -la catedral
de Sant Llisser-, i en particular Saint Sernin de Tolosa, on havia estat monjo
abans de ser nomenat bisbe de Rod.a. Les noves pintures descobertes a sant
Climent, amb el cicle d,'Epu16 i L\dtzer (Pagds, 2OO1), permeten constatar el
coneixement de models iconogrAfics de fort arreiament al Llenguadoc' Son
temes que anys m6s tard retrobarem a les pintures de Sant Pere de Sorpe
(Mancho, 1994,2000).
La combinacio de models i programes de proceddncia italiana amb la
tradicio tardo-carolingia del sud de Franga, 6s palesa en un conjunt de cicles
murals que a banda i banda dels Pirineus troba punts de connexio indubtables'
Recordem, entre d'altres detalls iconogrAfics, l'us de la f6rmula d'origen legal
romlr (Petitius t Postulatius), ben coneguda en algunes decoracions alt-medievals
s Par is, Bib. Nat. , lat . 9438.6 Horste, 1992, 139-141.' Vid. Guardia,2000-2001; Guardia, 2006, Guardia, 2007 , en premsa'
de la ciutat de Roma i del Nord d'It)lia, inscrita en els uolumina portats pelsarcingels Gabriel i Miquel a Sant Pere del Burgal, Santa Maria d'Aneu, SantaMaria de Cap d'Aran, i en altres m6s tardans, com Esterri de Card6s o SantaEulalia d'Esta6n. Tamb6 en conjunts -de data avanqada preferentment- delsegle XII, perd a partir de models carolingis, identifiquem alguns versos del
Carmen Pascale del poeta galo-rom) Sedulius, encarregats d'acompanyardeterminades escenes de la vida de Crist i les representacions del Tetramorfoss.
Aquests conjunts situats al nord i al sud dels Pirineus, connectats per la
xarxa vi)ria a la que fdiem referdncia m6s amunt, tamb6 coincideixen en
nombrosos aspectes expressius que admeten ser considerats com a propis d'una
tradicio regional que arrelarA en els decennis successius. Em refereixo a les
pintures de la col.legiata d'Ager, l'esgl6sia de Baiasca, San Pere del Burgal, Santa
Maria d'Aneu (a la Vall de la Noguera Pallaresa, bisbat d'Urgell), Santa Maria de
Cap d'Aran, Sant Llisser i Saint-Plancard (els tres darrers a les valls d'Aran, les
del Garonne i l'Aridge, i dins la diocesi del Comenge) (Garland, 2000).
A la diocesi d'Urgell, perb situades al Berguedir, pertanyen les pintures de
Pedret -possiblement una promoci6 senyorial que avui roman aillada-
responen a models del centre i sud d'It)lia. En el seu programa iconogr)fic -
Verges prudents i folles, personificacio de 1'Esgl6sia, col'legi apostdiic, cicles
hagiogr)fics- manifesten, com pocs altres ho fan, la ideologia gregoriana. En
aquest cas, 6s molt probable la actuaci6 d'equips de pintors formats en la tradicio
artistica italiana. D'altra banda, comparteixen amb les pintures murals de les
valls del Noguera Pallaresa i del Comenge (Ottaway, 1994) alguns aspectes
iconogrAfics -sants d'origen milani:s-, perb tamb6 trets formals, potser arran
d'un origen comti que encara resta per explicar adequadament,
D'aquesta manera, amb l'estudi deis conjunts pertanyents als primers
decennis del segle XII, se'ns fa possible delimitar una regi6 artistica que uneix les
dues vessants pirinenques en el proc6s de creaci6 d'un llenguatge que resulta
suficientment peculiar i destriable respecte d'altres regions europees. Es tracta
d'un llenguatge que reinterpreta models tradicionals mitjanqant aportacions
procedents del centre d'Itirlia i constants intercanvis amb les regions del centre i
oest de Franga, sigui directament o b6 a trav6s del filtre llemosi. Ara, determinar
les proporcions d'aquests ddbits, les vies del seu coneixement, els mecanismes de
la seva difusi6, tot aixd sense perdre de vista ies aportacions d'algunes
s L'exemple m6s antic a la regi6 6s I 'evangeliari de CuixA (Perpinyd, Bibl. Munic. ms.1).Els cicles pictorics on s'incorporen Son els de Santa Maria de Mur, Sant Marti deFenollar, Casesnoves i St. Plancard (Favreau, 1974)
personalitats artistiques remarcables, 6s una tasca que encara cal fer a partir de
i'analisi monogrirfica de cadascun dels conjunts conservats, lbgicament sense
perdre la perspectiva, I'horitzo artistic, que hem provat de definir.
L'dpoca de Ramon Berenguer IV
Arran de la mort d'Alfons I d'Arago es desencadenen un seguit
d'esdeveniments que modifiquen de manera substancial la situacio fins aleshores
mantinguda. En eiecte, el regne de Pamplona es separir d'Arag6 i una part dels
territoris situats a la frontera sud occidental es van incorporar a 1'dmbit poiitic de
Lleo-Castella. La abdicacio del rei Ramir II deixA en mans del seu gendre i hereu,
el comte de Barcelona Ramon Berenguer IV, el control del regne' La Corona
d'Arag6, a l',dpoca del comte-rei (11,31-11'67), mantingue 1es ambicions de control
o protagonisme en les regions del migdia francds, i irbviament els enfrontaments
amb els comtes de Tolosa. L'alianqa de Ramon Berenguer IV amb Enric II
d'Anglaterra provoch la del comte de Tolosa amb Lluis vII de Franga, interessat a
limitar el poder del Plantagenet. En direccio oposada s'aconsegui finalment
ampliar les fronteres fins a l'Ebre i intervenir en campanyes militars' al costat de
les potencies maritimes mediterrirnies, per a la conquesta de les Illes Balears'
)F ***)F* * >Ftt->t' * *)F ***'r tr /r *'F ****
Tot i la incertesa respecte de les cronologies absolutes/ conservem un
nombre forga significatiu de conjunts picttrrics murais que admeten una datacio
en els anys centrals del segle XII. En les presentacions de sintesi habituals' s'ha
posat de relieu la continuitat respecte de les propostes formals creades durant els
primers decennis del segle XII, aixi com en alguns aspectes de la renovaci6 dels
repertoris iconogrirfics en paral'lel amb el que coneixem del conjunt de l'Europa
romhnica.
1-Un cas interessant que demostra la continuitat i difusio dels estils i
programes creats en les regions pirinenques 6s el de les pintures de tres esgl6sies
situades a la regio del Duero: san Baudelio de Berlanga i san Miguel de Gormaz'
ambdues a Sdria, i La Vera Cruz de Maderuelo, a Segbvia. Respecte del primer,
s ,hapogu tdemos t ra rqueVaSer rea | i t za tpe requ ipsd .ep in to rs fo rma tsene lstallers pirinencs, possiblement a la Ribagorga, degut a la iniciativa dei senyor de
Berlanga, l'aragonds Fortunio Azn6tez, entre eI 1'129 i 11'34' Berlanga era una
fortalesa controiad.a i poblada, com tota aquesta zona, per Alfons I el Batalier'
Les estretes relacions que mostren amb les pintures de Santa Maria de Tatill
s'amplien i matisen tot considerant els altres dos conjunts, situats tamb6 en
regions que estaven, o havien estat, sota el control aragonds. Les pintures murals
de l'esgl6sia que es troba als peus de la fortalesa califal de Gormaz, descobertes
recentment, demostren prou b6 les coinciddncies formals i iconografiques amb
les de San Baudelio, i ens permeten intuir que responien a una iniciativa
senyorial paral.lela. L'arrelament dels procediments i repertoris en aquesta
limitada regio es confirma amb l'estudi de la capella de la Vera Cruz de
Maderuelo, realitzada a l'entorn de mitjan segle XIIe. Queden per examinar en
detall altres conjunts localitzats en territoris que tamb6 havien format part dels
dominis aragonesos: Tubilta del Agtu (Burgos) i San Martin de Elines
(Cantabria), per tal d'esbrinar l'abast d'aquesta difusi6 dels tallers pirinencs
durant el segle XII (Ainaud,1989; Sureda, 1987).
2-A les Valls centrals dels Pirineus podem observar la vigdncia de les
tradicions anteriors i la complexa xarxa de relacions que donen lloc a conjunts
que alguns autors han qualificat d'hibrids per la juxtaposicio de formes
geometritzants i italianitzants, com son els de Sant Pere de Sorpe o Santa Eul)lia
d'Esta6n. Per altra banda, l'estudi d'alguns d'aquests cicles permet afinar o b6
confirmar els intercanvis ia esmentats entre els centres de les dues vessants, que
no es varen interrompre (Santa Maria de Mur). Ens ho confirma la reiteracio de
models iconogr)fics llenguadocians ja coneguts (a EpulolLLdtzet, Sorpe); la
representacio dels arcAngels com a advocats (a Vals, Esterri de Card6s, Santa
Eul)lia d'Esta6n); els versos de Seduiius en relaci6 a programes iconogrdfics que
es fonamenten parcialment en la seva exegesi (a Mur i Fenollar, Casesnoves i
Saint Plancard); o b6, encara,la transcripcio plastica de la f6rmula .raas electionis
est mihir, (Actes IX,Ls), en relaci6 a la missio de l'apdstol Pau, que nomes
coneixem en conjunts d'aquest moment a Vals, Argolell, Orcau i Esterri de
Card6s.
3-La Vall d'Andorra ens permet estudiar un grup prou unitari i ben
analitzat en els darrers anysrO. Perb naturalment es tracta d'obres de taliers i
cronologia diverses, el qual tamb6 demostra la continuitat d'experidncies
anteriors a partir, probabiement, d'un proc6s de reestructuraci6 parroquial
conduit des de la seu d'Urgell de la que depenien Sant Miquel d'Engolasters,
Sant Joan de les Bons, Sant Cristdfol d'Anyds, Santa Coloma d'Andorra, Sant
Marti de la Cortinada.
n yid. Guardia, 2003, 2006 i 2008 (en premsa), Guardia, en premsat0 Cf. contribucions a Magister Sancta Columba (2004).
4-Un important grup de conjunts murals als Pirineus Orientals (Fenoliar,Sant Nazari de La Clusa, Marcdvol, Casesnoves), resolts amb una tdcnicadepurada i una policromia intensa i contrastada, ens fa pensar en uns tallersprdxims que van treballar a partir de models renovats. Alli podem intuir elconeixement de manuscrits miniats. .Aixi, a 1'esgl6sia de Sant Marti de Fenollartenen un gran protagonisme els abundants tituli qtte acompanyen i glossenalgunes de les principals escenes. Els versos de Sedulius i poemes d'origendesconegut que retrobem a Casesnoves acompanyen el Tetramorfos; textosprocedents de la litrirgia identifiquen 1'Adoraci6 dels Mags, i cites directes al'Apocalipsis clarifiquen les figures dels Ancians (Favreaq 91-94). No podemoblidar que de Sant Miquel de CuxA, l'scriptorium d'un dels monestirs mdsimportants de la regi6, prov6l'evangeliari de la Biblioteca de Perpinyh on tamb6s'incorporen els versos del poeta galo-romir tot perllongant una tradiciocarolingia ben coneguda.
Si anem a veure ies pintures de 1'esgl6sia de Casesnoves, estilisticamentdistants, amb una resoluci6 arcditzant i menys pictbrica, ens adonarem que en
alguns aspectes del seu programa iconogr)fic coincideixen amb les de Fenoilar.
Aqui les figures del tetramorfos s'acompanyen de versos iddntics a alguns dels
que hi ha a Fenollar, precisament aquells que no corresponen a les obres
conegudes de Sedulius (Favreau, 87).
5- No podem acabar sense esmentar un altre grup de pintures murals
pertanyents a la diocesi de Vic. En refereixo a les de Sant Sadurni d'Osormort i
Sant Marti del Brull, la relaci6 estilistica de les quals amb alguns conjunts
empordanesos (Sant Joan de Bellcaire), de cronologia tambe indeterminada (Sant
Esteve de MarenyA), o clarament tardana (Sant Pere de Navata), no ha evitat un
debat encds dels estudiososll. Ningu no dubta que aquests pintors interpreten i
gaireb6 diriem que caricaturitzen propostes expressives que remeten, tot i que de
manera molt allunyada, a la pintura de la regio francesa del Poitou. Aixi i tot, i a
diferdncia del que ja hem comentat dels conjunts aragonesos de Pena i Bagties,
no s'ha pogut determinar ni el moment ni les vies d'arribada d'aquests models al
bisbat de Vic. Es d'una altra banda que observen ia utilitzaci6 d'un repertori
iconogrirfic insolit a la pintura catalana. Em refereixo al cicle de la Creaci6 i el
Pecat d'Adam i Eva, que es troba a Osormort, el Brull i a l'esgl6sia tambe
osonenca de Sant Marti Sescorts. No 6s improbable que el model emprat aqui fos
Lrn manuscrit il.lustrat dins de la tradici6 de les Biblies de Rodes i Ripoil, una
proposta que tamb6 s'ha tingut present a l'hora d'analitzar el cicle del Gdnesi del
r1 Dols, 1974, i estat de la qUestio a Ferndndez Somoza,2004.
claustre de la catedral de Girona (Lor6s, 1,997). Aixd per una banda. Per I'altra, eltema de la Pentecosta de Bellcaire s'ha interpretat de manera forqa singular, moltprobablement a partir d'un model miniatl2.
El gust per la narraci6, sovint amb elements forga anecddtics, la utilitzaciod'abundants tituli,la incorporaci6 de nous temes iconogrAfics propis del rom)nicmadur europeu, la insistdncia en la representaci6 de sants i dels episodisfonamentals de les seves vides, tot aixd paral.lelament amb el que observem a lapintura sobre taula, 6s habitual en la majoria de conjunts pictdrics que admetenuna dataci6 en els anys centrals del segle XII, i particularment els m6s tardans.
Tolosa
No s'ha pogut arcrbar a demostrar a partir de dades concretes laproclamada dependdncia respecte de Tolosa (Sant Juliir d'Estavar) de tantsconjunts pictdrics procedents d'esgl6sies modestes. Els rinics vestigis pictdricsconservats en aquest centre s6n els de l'esgl6sia de Saint Sernin (Durliat, 1983).Perd no conformen un programa iconogr)fic unitari ni corresponen tots al mateixmoment -tot i no haver estat ajustada encara la cronologia-.S6n intervencions
puntuals, de diversa qualitat, en diferents espais de 1'esgl6sia i el claustre. Es en
aquest claustre on una fornicula de la seva galeria oriental cont6 la representacio
de Sant Agusti -recordem que Saint Sernin era una candnica agustiniana- que
dicta el text de la seva regla acompanyat d'un diaca i un clergue que l'escriu en
un cddex. Diferents tituli reproduien textos essencials de la regla. Les altres
pintures es concentren en el braq nord del transsepte. Destaca per la seva
qualitat la decoraci6 d'un mur de grans dimensions que desenvolupa un
complex programa iconogr)fic de carhcter litrirgic (Lyman, 1977). En els quatre
registres hi estan representats: la Visita de les Dones al Sepulcre, amb una
espldndida composici6 de la figura de l')ngel; els profetes, Jeremies i Isaies, i
Crist en Gloria acompanyat de Sant Joan Baptista i la Verge, a partir de la
iconografia bizantina de la Deesis. S'han suggerit paral'lels amb les pintures de
San Juan de la Pefla, tot i que les de Saint Sernin corresponen a una data m6s
avanqada i demostren 1'assimilaci6 de models bizantins. Un fragment amb eI
Noli me tangere coincideix en la seva composici6 amb un capitell del segon tailer
de La Daurade, tot i que no podem concloure que fos la referdncia pictorica que a
r2 Cf. eltreball d' lmma Lores en aquest mateix volum i Lor6s, '1995.
partir del models d'aquest taller es buscava en la tradici6 poitevina (Horste,1.992,134).
Datades l'any 1157,Les pintures de la capella alta dedicada a Sant Miquel al'esg16sia del priorat cluniacenc de Santa Maria d'Arles del Tec, al meu entendreno admeten una dependdncia del conjunt tolosir malgrat compartir els fons clars ique semblin simplificar algunes de les composicions en les figures.
Abans d'un estudi rigoros sobre la decoraci6 monumental de Saint
Sernin, encara pendent, fora precipitat deduir que les creacions tolosanes varen
tenir en les arts pictoriques, i en la regio que ens ocupa en aquestes p)gines, una
transcenddncia similar ala dels tallers escultdrics al llarg del segle XII (Toubert,
1987), tema central de l'exposicio que la present publicacio acompanya.
Bibliografia:
Sobre les pintures catalanes (Catalunya Nord inclosa), vg. Els articles que s'hirefereixen als diversos volums de la col.lecci6 Catalunya Rom)nica, EnciclopediaCatalana, Barcelona, 7986 i ss. De desigual contingut i ambicio ofereixen un estatde la qtiesti6 sobre cadascuna de les obres.
AAVV, Saint-Saain. L'abbaye et ses peintures murales, Saint-S avin, 1999.AAVV. De Toulouse a Tripoli. La puissance toulousaine au XIle siicle (1080-1208),Toulouse, 1,989.AAVV., Magister Sancta Columba. La pintura romdnica del Mestre de Santa Coloma iIa seua ipoca, Andorra, 2003.AINAUD, J., La pintura catalana, l. La fascinacio del romdnic, Barcelona- Ginebra,7989
ALFANI, E. "Cli affreschi della chiesa inferiore di San Juan de la Pefla (Aragona):
una testimofianza di devozione regale", Arte Cristiana, XCIII, 2005,245-260.ALFANI, E., La incidenza delle fonti storiche sulla datazione e la cronologia delle
pitture murali romaniche", M.Guardia,C.Mancho (eds.), Les fonts de la pintura
romdnica, Actes del Simposi internacional (Barcelona, 2004), en premsa.
AL-HAMDANI,B. "The Genesis scenes in the romanesque frescoes of Bagiles",
Cahiers Archdologiques, XXIII 1974, p. 192-194.BOGNER, D., "Die Fresken von Saint-Martin und von Saint-Julien in Tours und
ihre Stellung in der romanischen Malerei des Loiregebietes", Wiener lahrbuch fiirKuns t g e s chi chte, XXX-XXXI, 1977 -197 8, 7 -46.
BORRAS GUALIS, G.M.; GARCIA GUATAS, M. La pintura romdnica en Aragon,
Zaragoza,1978.CAHN, W. Romanesque Manuscripts. The Twelfth Century. A Suruey of Manuscripts
Illuminated in France, Londres, 1996.
CASTELNUOVO, E., "L'artista itinerante d l'equivalente dell'esperimento di
laboratorio (P.Frankl). Qualche considerazione in margine ai viaggi degli artisti",
Le uie del medioeao, Atti del Convegno internazionale di studi. Patma, 1,998,
Parma,2000, 319-322.
CASTRO CARIDAD, E."Le iong chemin de Moissac ) San Millan de la Cogolla"
(Le Troparim de la Real Acad. Hist. Aemil. 51), La tradizione dei Tropi liturgici, Atti
dei Conztegni sui Tropi liturgici, Paris-Perugra, 1985 y 1987. ed. Cl.Leonardi I
E.Menesto, Spoleto, Centro itat. Stud. Sull Alto Medievo, 1'990.243-263.
COCHETTI PRATESI,L., Limoges, il sud e la Spagna,Roma,7992DE DALMASES, N.;IosE I PITARCH,A., Els Inicis i l'art romdnic, s. IX-xlI(Histdria de l'Art Catald), vol. I, Barcelona, 19g6.DE SILVA VERASTEGUI, S. La miniatura en el monasterio de San Millan de laCogolla. Una contribuci6n al estudio de los codices miniaclos en los siglos XI at XIil,Logrofro. | 999.DESCHAMPS, P. ; THIBour, M., La peinture murale en Frsnce. Le haut Moyen Ageet l'1poque romane, Paris, 1951.DrAZy DLAZ,M., Libros y librerias en la Rioja Altomedieaal,Logroflo, 1.979.DODWELL, C. R., Artes pict6ricas en Occidente, 800-120O Madrid, 1995.DOLS I RUSINOL, A., El maestro de Osormort, D'Art,1.,1.972,12-70.DURLIAT , M. "Le d6cor absidale de Santa Maria d'Aneu", Traza y Baza, 1973DURLIAT, M. ., Peintures murales en Cerdagyls rr, Les Cahiers de Saint-Michel deCuxa, 7974, 731-139.DURLIAT, M. <Iconographie d'abside en Catalogne d la fin du Xldme et dans lapremidre moitie du XII sidcles, Les Cahiers de Saint Michel de Cuxd, 5, 1974,99-115.DURLIAT, M., << La peintures romane en Roussillon et en Cerdagne rr, Cahiers deciailisatiort mddi1uale,IV , 7967, 1-14.DURLIAT, M., ,, Les peintures romanes dans le Midi de la France de Toulouse etNarbonne aux Pyr6n6es ',, Cahiers de Ciailisation mtdi1aale,1.983,117-139.DURLIAT, M., ,, Theophanies-visions avec la participation de prophdtes dans la
peinture romane catalane et toulousanne. Histoire du theme ,r, Comptes rendus de
I'Acadbmie des Inscriptions et Belles Lettres, 1974.FAVREAU, R., Corpus des inscriptions de la France Midi1uale, Paris, 1974 (eds. du
C.N.R.S.). Vol 8 (Aridge, Haut-Garonne, Hautes-Pyr6n6es, Tarn-et-Garonne), vol.
71, P y r 6n6es-Orientales.FERNANDEZ SOMOZA, G. "La influencia poitevina en la pintura mural
rom6nica del NE de Espafra", Aquitaine-Espagne, ss. VUI-XIII (dir. Ph.Sdnac),
Poitiers, 2001, 1.65-1.74.
FERNANDEZ SOMOZA, G. Pintura romdnica en el Poitou, Arag6n y Catalunya. La
itinerancia de un estilo, (Seminario de Arte Medieval, 3), Murcia,2004.
GABORIT CHOPIN. D. " Gli affreschi di Saint-Savin e la Miniatura in
Aquitania ,r, Arte Illustrata, 1970, 56-61-
GABORIT CHOPIN, D., La Dtcoration des manuscripts d Saint-Martial de Limoges et
en Limousin du IX au XIIe siicle, Paris, Grnebta, L969'
GARLAND, 8., < Les peintures murales romanes de l'ancien diocdse de
Comming es >r,ReutLe de Comminges et des Pyrdnbes Centrales, 1'1'6, 2000, p. 573-611'-
GRABAR, A., "Fresques romanes copi6es sur les miniatures du Pentateuque de
Tours", Cahiers arch6ologiques, 1957, 329 -347.
GUARDIA ,M. San Baudelio de Berlanga en la encruciiada, Barcelona, en premsa
GUARDIA, M., "sant Tomirs Becket i el programa iconografic de les pinturesmurals de santa Maria de Terrassa", LocLts Amoenus,1999, pp.37-sg.CUARDIA, M., "rl precoce approdo dell'iconografia di rommaso Becket nellapenisola 7berica", Atti del V Conaegno Internazionale di Studio. I Santi uenuti dalmare, Bari, Brindisi, 2008.CUARDIA, M., "Ioculatores et saltator. Las pinturas con escenas de juglaria deSant Joan deBoi", Locus Amoenus ,2000-200I,pp.11-92.CUARDIA,M., "Las pinturas de San Baudelio de Berlanga y de Ia vera Cruz deMaderuelo". MLtseo del Prado. Enciclopedia del Rominico en Castilla y Le6n,2008 (enpremsa).
CUARDIA, M., "Relire les espaces liturgiques A travers la peinture murale: leprogramme iconographique de San Baudelio de Berlanga (Sdria)", Les Cahiers deSaint-Michel de Cuxa, 34,2003, pp.79-97.CUARDIA, M., Estudios sobre la pintura mural de la Alta Edad Media en Espaiia,Barcelona, en prensa.CUARDIA, M., MANCHO,C., "Pedret-Boi o l'origen de la pintura muralcatalana" , Actes del Simposi internacional: Les fonts de la pinturs romdnica, Barcelona,2007 (en premsa).GUARDIA, M."Enluminure et peinture murale du nord au sud des Pyr6n6es : la
syntaxe ornementale et ses thdmes", Les Cahiers de Saint-Michel de Cuxa,37,2006,
pp.175-196.HORSTE, K. Cloister Design and monastic reform in Toulouse. The Romanesque
Sculpture of La Daurade, Oxford,7992.IBARBURU,M.E., De capitibus litterarum et aliis figuris. Recull d'estudis sobre
mi ni atur a mediea al. Barcelona, 1999.
KUPFER, M., Romanesque Wall Painting in Central France. The Politics of Narratiue.
Yale Univ. Press, New Haven-Londres, 1'993.LORES, I. < Aportacions a la iconografia del gdnesi del claustre de la catedral de Girona:
el cicle d'Adam i Eva >>, Annals de l'Institut d'Estudis Gironins , 38, I 997 , | 537 -1553.
LORES, I., "Les pintures de Sant Joan de Bellcaire", El MD'A a fons, Girona, 1995,
27-35.LYMAN, TH., Theophanic Iconography and the Easter Liturgy: The Romanesque
Painted Program at Saint Sernin in Toulouse", Festschrift f.O. aon Simson, Berlin,
7977,72-93.
MANCHO , C., "LeS peintures de Sant Pere de Sorpe: pr6mices d'un ensemble
presque ignor6", Les hommes et leur pntrimoine en Comminges. ldentitis, espaces,
cultures et am,nagement du t'rritoire. Actes du LIIbme congrbs de la f6deration
historique du Midi-Pyren6es, (Saint Gaudens, 7999), saint Gaudens, 2000, 545-
572.
MANCHO, c."La anunciaci6n de sant pere de sorpe, un ejemplo matizado decontinuidad", en; Actas del X Congreso del CEHA. Los Clasicismos en el Arte Espanol.Madrid,1994.. 59-66.MANIACI, M.; OROFINO, G. (eds), Le Bibbie Atlantiche. lt libro delle Scritture tramonume nt alit d e r appr e s ent azione, Montecassino-Florencia, 2000-200 1 .OTTAWAY,J. ., Entre le Couserans et le Pallars Sobira: peinture murale etreforme en moyenne montagne. Etat d'une recherche sur les peintures de Saint-Lizier, Actes du Colloque de Clermont-Ferrand,1992.OTTAWAY,J., ,,. Quelques observations sur les peintures murales de la region dunord-est des Pyren6es aux Xidme et XIIdme s. >, Les peintures murales romanes(lssoire, 7997), Reaue d'Auaergne, Aurillac,1992, g7-54. (1gg2b).OTTAWAY,J., Entre Adriatique et Atlantique. Saint-Lizier au premier 6ge feudal,Saint-Lizier, 1994.PACES, M. "La pintura romdnica de les esglesies de Cerdanya", Le Moyen Agednns les Pyrbntes catalanes : art, culture et soci|tb ( coord. M.Zimmermann), 2005,797-208.
PAGES,M. 2001. < Noves pintures a Sant Climent de Taiill >, Butlleti del MNAC,5,1e3-7e6)PAGES,M . Sobre pintura romdnica catalana, Abadia de Montse rrat,2005.PROUST, E., La Sculpture romane en Bas-Limousin. Un domsine original du grand artI an gu e d o cien, P aris, 200 4.SIGNOS, 1993. Arte y Cultura en el Alto Aragr5n Medieval, Jaca-Huesca, 1993 (cat6logode exposici6n).SUREDA, J., La pintura romhnica a Catalunya,Madrid,1.981..SUREDA, J. La pintura romdnica en Espaiia, Madrid, 1985.
SUREDA,J. "Comanditarismo y vias de penetraci6n y expansi6n dc la pintura
romdnica", Artistes, artisans et production artistique au Moyen Age. Actes du
Colloque. (Rennes, 1983), Paris, 1987,voI.II, 51-59.TOUBERT, H., "Peinture murale romane. Les ddcouvertes des dix dernidres
ann6es: fresques nouvelles, vieux probldmes, nouvelles questions", Arte
Me dieu ale, 1.987, L27 -162.
TOUBERT,H., ,, Les fresques de la Trinit6 de Vend6me, un t6moignage sur l'art
de la rdforme gr6gorienne ,r, Cahiers de Ciuilisation mtdilaale,1,983,297-326.
TOUBERT,H.,l)n art dirig|. Rbforme grtgorienne et iconographie, Paris, 1990.
WETTSTEIN, J., "Les fresques roussillonnaises de Casenoves", Genaua, XXY\
1978,771-1.86.
WETTSTEIN,J., La fresque romane. La route de Saint lacques, de Tours i L6on,
Ginebra-P aris, 7978.
WETTSTEIN,J., La Fresque romane. Italie-France-Espagne. Etudes comparatiaes, T.
Parts,197\
WUNDERWALD, A' La pintura mural de Santa Coloma d'Andorra i el seu cercieestilistic, Magister Sancta Columba. La pintura romdnica del Mestre de santa Coloma ila seaa ipoca, Andorra, 200g,7I-87.YARZA, 1.,
"un cycle de fresques romanes dans la paroisse de santa Maria de
Taill", Les Cahiers de saint Micher de Cuxd,xxx, 19gg,121-140.YARZA, I',
"La peregrinaci6n a Santiago y la pintu ra y laminiatura romanicas,,,Compostellanum, XXX, lgBS, J6g-29g.
l r l r l t l l l r l i l l r r i l l a l l a l l l l l l r a l r l t l l t l l r l l r a i r a t r a t r t t r l l l r l t r r t r r l r r t t r
