04.Els Personatges

7/30/2019 04.Els Personatges

1/19

Unitat 4. Els personatges. (Sessi 12)

- 47 -

Unitat 4. Els personatges.

A la present unitat considerarem un altre dels fils fonamentals del procsnarratiu: els personatges; sol haver-nhi un (a voltes ms dun) de personatgeprincipal, que s aquell que realitza ms accions i sobre el qual giren tots els fetsms importants, sanomena protagonista i ser el centre de relaci de tots elsrestants personatges del relat. Cal tenir en compte que pot haver-hi interfernciesamb el narrador ja que aquest pot ser un personatge, i tamb amb lautor fictici i fins

i tot amb el real. Per altra banda tamb considerarem en aquesta unitat els diversosnoms dels personatges aix com els atributs, els objectes, complements i lesdiverses transformacions que pateixen els personatges de les histries. A ladarrera sessi de la unitat dels personatges ho practicareu tot aix al vostre relat.


2/19

Narrativa

- 48 -

Sessi 12: Els personatges i el seu ambient.

(Atenci: per a la propera sessi caldria portar un llibre delectura )

El conjunt de circumstncies influeix de manera positiva o negativa en elspersonatges d'una narraci. s a dir que lambient on naix i viu un personatge potser que li siga molt perjudicial per a la seua vida posterior. Imagineu-vos-en un, vivintenvoltat de pobresa, de prostituci, dalcoholisme, sense voler ha de tenir una formacimolt deficient, tot el conjunt ambiental li portar segurament a delinquir o si ms no a ladegradaci humana i a la no-integraci en la societat. Els naturalistes (representats acasa nostra per Narcs Oller i internacionalment per Emile Zola) van incedir molt, en laseua novellistica, en la influncia dels ambients on vivien els seus personatges. Aix,en moltes novelles, el conjunt de circumstncies o ambient , arriba fins i tot a lamateixa categoria de personatge: per exemple en Josafat , l'esglsia i l'ambienteclesistic i religis fan que el personatge principal, Josafat, se senta esclavitzat per l'ambient religis de prohibicions sobretot en l'aspecte sexual i amors. Un altre cas elpodem veure en Solitud on la muntanya tamb s un element molt decisiu en elcomportament de la Mila (la protagonista) que mant una relaci amb la muntanya devegades positiva i de vegades negativa, positiva quan el Pastor (un altre personatge) liconta rondalles i histries esdevingudes a la muntanya i negativa quan sent la soledatd'aquells indrets, encara ms exagerada per l'absncia del Pastor i del marit i lapresncia del personatge malfic de l'nima. Un altre cas el tenim en la novella Mor una vida es trenca un amor on s'hi marca dos ambients diferents per tots dosnegatius per als protagonistes: la casa d'ella, pobresa i sense moralitat i la casa d'ell:riquesa per tamb amb molt poca empenta espiritual. I aix podrem anar veient moltsms casos d'influncia de l'ambient amb els personatges.

Cal tenir en compte que el personatge el definirem en relaci a tot all narrat id'ac ve la dificultat d'una definici concreta perqu depn de moltes circumstnciesque lenvolten.

El personatge principal est relacionat amb els altres personatges , per lligamsfamiliars, laborals, amistoses..., per la societat en general. Un exemple: la relacid'Aloma amb els altres personatges de la novella, on hi ha amor matern, amor fratern,odi, enveja, antipatia, etc.

Per altra banda el personatge est implicat per l' espai o lloc on transcorren elsfets de la narraci. Tamb el temps construeix el personatge. Els anys o poca en qupassen les accions, el temps que passa entre diverses fets o esdeveniments.


3/19


- 49 -

Esquema de les relacions personals amb Aloma.

1- Lectura del text segent:

TEXT 4a: La Nati d'Isabel-Clara Sim

PREFACI

La histria de la Nati s una histria trista de deb. Dol haver-la de contar,reca1 haver d'assaltar sense pietat la noble sensibilitat del lector. Per la veritat ha deresplendir, els fets han de primar sobre les frgils il lusions humanes.

S: no tenim altre remei que explicar les penes, els pesars i mortificacions de laNati, autntica flor de lotus delicada sorgida del fang (i que consti, per constatar el fabuls mrit de la Nati, que no acudiren en el seu ajut ni els raigs gamma ni lesmargarides).

La Nati era rfena de pare. La seva mare feia feines domstiques, s a dir, queera assistenta; s a dir, que era minyona; s a dir, que era l'escarrs encarregat denetejar les merdes alienes. Suportava la vidutat amb l'nim ntegre, amb serenitat impertrrita, amb noble esfor. Sobretot perqu el seu cunyat, un paleta malhumorat i agre que havia roms conco 2, s'havia enriquit rpidament grcies a la desplanificacide Barcelona, quan el ram de la construcci, intel ligentment portat, havia suposat laimpossibilitat de subsistncia de qualsevol forma habitable de vida sobre el sl de laciutat. El cunyat, encara que sembli mentida -la veritat sempre ho sembla, de mentida,i la mentida sembla veritat, tema sobre el qual els lectors aficionats a la filosofia poden

1 Costa o sap mal.2

Fadr o fadrina vells.

Anna, lacunyada +

Joan,germ

-

Dani,nebot

+

Coral,amant

delgerm -

Robert,estimat

per Aloma

ALOMA

La casa

on vivia+

Altres Violeta


4/19

Narrativa

- 50 -

especular dies sencers-, es deia Miquel Mateu. Com que hi ha molts Miquels i moltsMateus sobre catalana terra, la coincidncia no hauria d'estranyar ning, i tanmateix al'oncle Miquel la tal coincidncia va obrir-li moltes portes, sobretot les del crdit bancari. I s que els camins dels banquers sn inescrutables.

S'havia fet ric, molt ric, riqussim, i la mare de la Nati, empesa per l'amor fraternal i per una elogiable endurana en la memria del marit, bescanvi el davantal de minyona per la pacincia infinita de la dona de companyia: i s que Miquel Mateutenia cncer i ja no podia durar massa. L'home es negava a anar a morir a l'hospital, i la pobra senyora Olga, que era el nom de la mare de la Nati, entr com a empleadade la llar del senyor Mateu, i en tingu sol lcita cura, amb pacincia i resignaci. I tanmateix, llamp de llamps, ni Job no n'hauria tinguda tanta, perqu el cunyat no voliamorir-se de cap de les maneres. Mil esperanadors senyals, milers de crides urgentsal metge, crisis que semblaven a ull nu completament irreversibles... I res: no es

moria.El senyor Mateu no tenia altres parents que la cunyada i la neboda.

Burlant les sentncies mdiques, esquivant les svies profecies cientfiquesms entusiastes, resistia, resistia i resistia. Fins que el cor de la santa dona no pogums, i el dia que li deman l'orinal quinze vegades seguides, es neg a continuar bategant i l'exemplar dona mor, l'orinal a la m, als peus del llit del pertina moribund.

Naturalment, tot i la seva jovenesa, la Nati en prengu el relleu. Era una noietade setze anys, rossa, espigada i tendra com un capoll de gessam. Per amb el

coratge heretat de sa mare, resist la tirania del seu oncle sense flaquejar. El metgeque el portava, i que ja havia assistit a tres simposis, dos congressos i set conferncies explicant l'estranyssim cas del senyor Mateu, li assegur, la veutremolosa, que all s'acabava. "All" era el seu oncle, que aprofit aquesta sentncia per enrobustir la salut i fer-se, de passada, ms exigent, si aix era possible.

No cal dir que tots aquests sofriments i la dura prova a qu estaven sotmesesla fe, l'esperana i la caritat de la jovenssima Nati, no sols li forj un carcter de ferro,sin que li don peu a demostrar, per a benefici de la posteritat, que en els cossosms tendres i ms frgils poden niar les nimes ms resistents i fortes.

A la segent crisi, el metge gaireb ho encerta, i aleshores el malalt era un mig cadver a qui calia vetllar cada nit, posar injeccions, netejar de dalt a baix, alimentar acullerades, canviar-li els llenols, atendre les rabides i contnues demandes, etc., etc.Per el record del sacrifici de la mare, el seu propi esperit cristi, i l'esperanad'heretar aviat, n'havien fet, de la Nati, un roure, una roca, un tros d'acer.

Per fi vingu la fi. Havien passat sis anys, i la Nati ja en tenia vint-i-dos,mancada d'ofici i de benefici a causa de l'abnegaci que l'atenallava als peus del malalt etern.

Tremolosa de cap a peus, an, com a nica parenta, a cal notari, on estavacitada desprs de celebrats els funerals. El notari, una veu neutra, excs de papada,


5/19


- 51 -

panxa arrodonida i calvcie incipient, li lleg impertorbable que el seu oncle haviadecidit que una noia no est dotada per administrar bns de cap mena i que, mancat de parents barons, llegava tots els seus bns a diverses institucions benfiques. LaNati era la primera vegada que sentia parlar de la Llei Slica aplicada a la societat civil. Rest tan atnita que durant tres dies romangu tancada a casa mirant immbil la blavor del cel. Els ms diversos sentiments i estats d'nim poblaven el seu pit jovenvol.

El resultat de la seva llarga reflexi es pot resumir en dues conclusions benassenyades: primera, que calia guanyar-se la vida immediatament, ja que no es pot interrompre el trnsit de protenes de la natura -o de la botiga de queviures- al tubdigestiu, i que si hom comet una tal insensatesa, els membres de l'espcie, sensedistingir el sexe del consumidor, cauen en la inanici i ja no s'hi val a crrer; i segona,que entre els ssers humans ms infectes, desagradables, cruels, estpids i

detestables, figuren en lloc d'honor els homes en general, i el seu oncle en particular.Les conclusions subsidiries a qu havia arribat tamb eren fruit de la seva llargagimnstica mental: no sabia cap ofici, i que l'esperana de tornar algun dia la pilota alssser bpedes implumes que solen portar pantalons era molt remota, a ms de ser una feina molt feixuga per a una noieta sola i vulnerable.

De tot plegat, la Nati en va extreure una estratgia digna de la seva nimadecidida i candorosa: no li quedava altre cam que el de la prostituci.

Oh, s, lectors! Eixugueu les llgrimes i feu el cor fort! Perqu, si no, lesllgrimes us entelaran la lectura i no sabreu qu ms li va passar a aquella

encantadora nima pura. L'entrada al mn de la prostituci li'n report una de freda i una de calenta. La freda era que, malgrat que la literatura superficial, que no cala afons en els problemes socials com fan les bones novel les, presenta un seguit dedones fatals envoltades d'un luxe insultant, vivint en apartaments luxosos, emanant flaires de perfums parisencs i refulgents de joies, tot aix s pura ficci. Perqu larealitat s que les pobres meuques, especialment les novelles, cobren quatre rals,s'han de pagar un anomenat "protector" -eufemisme de xulo- i de vegades tamb unamestressa, mai no tenen ni una pesseta, i sn baquetejades amunt i avall. La calentaera que li produa una meravellosa cossor al fons del cor quan veia els mascles pagant, especialment quan pagaven desprs d'una sessi masoca en qu ella elshavia tustat de valent (a un client el va haver de penjar del coll amb una corda -nomsun segon- per aconseguir la desitjada erecci). Eren plaers espirituals, desprs dels pesars materials. I ella era jove i ingnua. Tots els assistents socials, els organismesde reinserci, les organitzacions dedicades al benestar de la societat respecten ambuna tossuderia de pedra picada el mn del proxenetisme 3 i piquen entusiasmats sobreel mn de les prostitutes.

Sort va tenir de la Margarida, una companya ms experimentada, que la vadesenganyar dels somnis il lusoris de pescar un dia un peix gros per a ella sola o defer els estalvis suficients per arribar a gaudir de la caseta i l'hortet que anhelava quan

3

Ofici o prctica d'alcavot.


6/19

Narrativa

- 52 -

encara seia a la falda de la mare. Com que era una noia espavilada s'adonava queerrava de cam, per potser no ho deia exactament en el mateix sentit en qu li horepetien unes mongetes dedicades a encarrilar noies descarrilades.

Abans que no fos massa tard -i el dest de les putes s inexorable-, volia evitar anar de pres en pres i estar fitxada, a ms de tenir sempre les de rebre. La ideaque va tenir demostra que ella era un diamant en brut, un geni de les cincies socials i una experta en psicologia de les masses: es faria policia sense deixar l'ofici.

Calien estudis, s clar. Per el seu "protector" va trobar que la idea eraesplndida, i que no tots els pinxos tenen contactes "all dins". Li va proporcionar unanova mestressa, molt considerada, la senyora Dolors, i entre els dos li van pagar elsestudis. Va ser llarg i treballs, per en sort triomfant.(Pgines 9-13 del llibre La Nati dIsabel-Clara Sim. Edicions rea. Barcelona 1991)

ACTIVITATS

2- Escriviu frases del text que us han semblat divertides o que us hagen cridatlatenci.

3- En quin lloc transcorre l'acci del relat? Per quina ra ho sabeu?

4- Escriviu el nom de tots els personatges que apareixen en el text i la relacique tenen amb la Nati. De manera esquemtica, es pot fer, posant el nom de la

protagonista al mig i tot al voltant la resta de personatges, indicant la professi i larelaci positiva (si li s favorable o bona) o negativa (si els personatges sn dolents oen van en contra).

5- Comentari sobre lambient social que hi trobeu, aix com anomena si nhi hams dun ambient.

6- La Nati canvia la seua manera de ser al llarg del text o sempre s igual?Raoneu la vostra resposta.

7- En quina poca passa l'acci? Com ho podeu deduir?

8- Esbrina qu s la llei slica buscant la paraula en un diccionari i digueu per qu lautora lusa en el fragment.

9- Sobre el llibre de lectura: Agrupeu-vos per lectures de llibres i contesteu ales segents qestions:

a - Feu un esquema per a relacionar els diferents personatges amb el principal.Tot dient les relacions familiars, laborals, amistat, socials en general que tenen tots elspersonatges amb el principal;


7/19


- 53 -

b- Relacioneu el principi i el final pel que fa alscanvis que s'han produt en elprotagonista de forma fsica (vell, major, malalt, etc.) o de forma psquica (reservat,egoista, enamorat, desenganyat, etc.) i pel que fa tamb als canvis d'espai i de temps.Useu la graella segent i comenteu-la.

Ttol de la novel la Comenament Final

Espai

Forma fsica delPersonatge

Forma psquicadel personatge

Temps


8/19

Narrativa

- 54 -

Sessi 13: Els noms dels personatges.

Un nom denota si noms serveix per a poder identificar i distingir unpersonatge dels altres. s a dir el nom no t cap altre significat, per exemple Antoni,Miquel, Maria, etc.

Si el nom t una certa crrega de significat, llavors connota, per exemple elnom de la Colometa de La Plaa del Diamant dna un mats pacfic i innocent aNatlia, la protagonista de la novella. Aix mateix anomenar-la Natlia no s igualcom anomenar-la senyora Natlia (la diferncia s de tractament per ledat).

Pilar Prim s el nom dun personatge de la novella homnima de NarcsOller, dins la novella sexplica que ella s un pilar prim per a poder sostenir lafamlia ja que ella es va quedar sense marit encara jove i amb dos fills i senselexperincia econmica i comercial que tenia el seu home per portar endavantlactivitat empresarial familiar.

El nom dEscanyapobres dun personatge significa avarcia. I aix en tindremmolts exemples de noms que manifesten una caracterstica peculiar del personatge.

La majoria de malnoms i de noms acompanyats dadjectius o aclariments snconnotatius.

Anem a veure exemples de noms connotatius de noms en la present sessi.

1- Llegiu els textos 4b, 4c i 4d i fixeu-vos en els noms connotatius delspersonatges i desprs escriviu quina connotaci hi trobeu:


9/19


- 55 -

Ttol de la novel la Nom dels personatges. Tipus de Connotaci

TEXT 4b: Tirant lo Blanch de Joanot Martorell.

XXIX. Com Tirant manifest son nom e son llinatge a l'ermit.-Pare Reverent, puix a la santedat vostra plau tant saber mon nom, jo s molt

content dir-lo-us. A mi dien Tirant lo Blanc, per o com mon pare fon senyor de laMarca de Tirnia, la qual per la mar confronta ab Anglaterra, e ma mare fon filla del duc de Bretanya e ha nom Blanca; e per o volgueren que jo fos nomenat Tirant loBlanc. Fama s per tots los regnes de cristians com lo serenssim rei d'Anglaterra hamanada celebrar cort general en la ciutat de Londres e ha contractat matrimoni ab lafilla del rei de Frana, qui s la ms bellssima donzella que sia en tota la cristiandat et moltes singularitats que les altres no tenen; entre les altres ne puc recitar una:trobant-me jo en la cort del rei de Frana lo dia de Sant Miquel passat, en la ciutat dePars, perqu aquell dia era estat fermat lo matrimoni, lo Rei feia gran festa, e lo Rei ela Reina e la Infanta menjaven en una taula los tres, e verdaderament vos puc dir,senyor, que, com la Infanta bevia vi vermell, que la sua blancor s tan extrema que per la gola li veia passar lo vi, e tots quants hi eren n'estaven admirats.(Pgina 65 del primer volum de la novel la Tirant lo Blanc de Joanot Martorell. Edicions62 i "la Caixa". Barcelona 1983.)

TEXT 4c: Ducat dombres de Joan M. Monjo.

A penes manquen unes hores de cam per a arribar-hi. Passat l'encreuament delsquatre camins que menen al llogaret i platges de baladre encs del Brosquill, al petit poble deTaverna (que tot seguint la via duu a Simat, poblaci de tan ben anomenat monestir), a lafinca de la famlia dels Soler, gaireb als mateixos peus d'aigua del castell de Bairn, i que tot seguit duu a la molt amable i anomenada ciutat dels Borja, en Toms Sells de Ferragut i Casesnoves, duc de Milparres, exclama tan sols per a ell mateix aix que t costumd'exclamar quan, en tornar de Valncia a Milparres, arriba en aquest punt del cam: "Ara s...D'ac a no res em saludaran els campanars de Milparres." S'ho mormola, alhora que apartaamb les eixutes mans plenes d'insomni les cortines del carruatge, tot fent un colp d'ull a l'ermde terra que s'estn quasib arran de mar, ofegadorament abrusat pel migdia d'agost. (Pgina 25 de la novel la Ducat d'ombres de Joan M. Monjo. Eliseu Climent Editor. Valncia1982.)


10/19

Narrativa

- 56 -

TEXT 4d: No emprenyeu el comissari de Ferran Torrent.

Tots a una, com si un imant els atragus de laltre costat del local, anaren cap al taulell. Atapet, per altra part, de gent que entrava per la porta lateral. El cambrer de lacafetera nmero dos era un tipus baixet i nervioset, que es barallava amb els sisbraos de la Gaggia, per donar coll.

Fede, destinat a la part de fora, satans al taulell.-Dos rebentats, un de rom i laltre dans, tres cafs, un trifsic i un caf amb llet.

Correcte, Polp?-Ja ho tens ac.-Ets una fera, Polpet.-A manar.

(Pgina 25 de la novel la No emprenyeu el comissari! de Ferran Torrent. EliseuCliment Editor. Valncia 1985.)

3- Basant-vos en lactivitat 4 de la sessi anterior on heu escrit els noms decada personatge del text 4a digueu quins noms tan sols denoten i quins connoten iquina caracterstica connoten.

4- Feu la mateixa activitat per aplicat a un dels llibres de lectura denguany:Primer escriviu el nom de tots els personatges (els secundaris tamb) i desprs vegeusi denoten tan sols o si connoten. Podeu agrupar-vos per afinitats lectores per arealitzar aquesta activitat.


11/19


- 57 -

Sessi 14: Els atributs, objectes i complements.

Presentaci dels atributs dels personatges.

El personatge t uns atributs que a sovint coneixem per les seues actuacionsde forma indirecta , La presentaci indirecta dels personatges es fa per mig de lesseues accions, fets, pensaments, les seues funcions dins la novella, etc., per tambl'autor ens comunica moltes vegades com sn els personatges de forma immediata:

descripci directa , trets fsics, maneres de comportar-se, manera de parlar, els seusgustos, la seua manera de vestir, de pentinar-se, etc. La forma directa diu com sn elspersonatges, s una forma clara de descripci que no fa avanar l'acci, s a dir snseqncies no narratives.

Atributs fsics i psquics.

Els atributs psquics sn els que fan referncia al temperament, moralitat,ideologia, etc. (la manera de ser) del personatge, la majoria de les vegades, vanapareixent poc a poc en la novella, no s'expressen gaireb mai de manera directa,

sin indirectament i a voltes mesclant les dues maneres. Els atributs fsics sn els relacionats amb els seus atributs materials, corporals,si s alt, gros, flac, ulls blaus, ulls de color de gos quan fuig, cabell, dents, boca, galtes,peus, cames, cos, etc. etc.

Objectes i complements.

Objectes indicials sn aquells que identifiquen i sn caracterstiques delpersonatge: armes, vestits, objectes (pipes, bastons, lupes, ulleres, joies, disfresses,etc.)

Objectes simblics sn ms espordics i no sn imprescindibles per identificar el personatge, apareixen animals: per exemple en l'Escanyapobres de Narcs Oller: elfur, que simbolitza lavarcia amagada que t el protagonista del relat; la rata, quesimbolitza la destrucci en Mirall Trencat de Merc Rodoreda. L'nima de Solitud queli recorda, a la Mila, un conill salvatge perqu no li sembla que siga persona, etc.


12/19

Narrativa

- 58 -

ACTIVITATS

1- Llegiu els textos de la sessi fixant-vos en els personatges que ixen. 2- Quin tipus datributs (fsics o psquics) abunden en cada text de la sessi?3- De quina manera estan presentats, de forma directa o indirecta?4- Assenyala objectes o complements dels personatges.

Text 4e: Un cam amb Eva de Manuel de Pedrolo

Que fos ms bon estudiant que jo no volia dir res, perqu a mi, senzillament,no em donava la gana d'estudiar, una expressi que emprava sovint i que feia sortir de polleguera4 la mare. Que no t'ho senti dir ms, aix s llenguatge de pillets! Tambera propi de pillets, segons ella, la meva afecci a vagabundejar, a deixar casa tanaviat com em treien l'ull de sobre per tornar desprs brut i de vegades esparracat. Car pel barri corrien molts perdonavides, amb els quals era difcil d'entendre's si no eraamb l'ajuda dels punys. Molts d'ells, per, em respectaven, perqu els constava quetenia mala bava; quan em sentia acorralat no em costava gens d'acudir als copsbaixos. No que ells se'n privessin, ja que no tenien pas manies, i n'hi havia un, enBarrera, que el primer que feia, quan no li agradaves, era clavar-te els genolls alscollons. Per ells treballaven en fred, per sistema; jo en canvi, quan calia, hi posaval'nima. Tot plegat em proporcionava una educaci que ms de quatre fills de famliahaurien envejat, comenant pels nyicris5 que vaig conixer a l'Institut, xicotets de pade pessic que es tornaven vermells si els adreaves una mala mirada. (Pgina 37-38 de la novel la Un cam amb Eva de Manuel de Pedrolo. Edicions 62.Barcelona 1988).

Text 4f: Mrmara de Maria de la Pau Janer.

Es deia Joan Forteza, xueta de naixena i orfebre de llei. Era alt, el cos massainclinat -amb un esbs de gep damunt les espatlles-, els ulls blavssims, dunatonalitat aigualida. Uns ulls rodons com dues llunes plenes, exageradament sortits deles rbites, voltats darrugues denses, dulleres grises que descobrien anys sencersde poca son i tota una vida de mirades fixes rere el taulell, concentrada la vista en lafeina. El nas, immens, desproporcionada hiprbole; les mans sempre en moviment.Tenia pocs cabells i el posat disforjo6 , un punt grotesc fins i tot, talment com si els

4 Posar nervis/osa a una persona.5

Persona malaltissa. Poca cosa. 6 Excessivament gros.


13/19


- 59 -

dus, en fer sorgir tanta bellesa de les seves mans, li haguessin volgut enviar -contrapartida terrible-, el pes dun cos regne dimperfeccions.(Pgina 31-32 de la novel la Mrmara de Maria de la Pau Janer. Edicions 62.

Barcelona 1994).

Text 4g: Tirant lo Blanch de Joanot Martorell.

LXI. La resposta que Tirant fu al senyor de les Vilesermes quan li deman lo fermall que labella Agns li havia dat.

-"Gran ofensa seria per a mi -dix Tirant-, que jo dons lo que m's donat lliberalment edeslligat ab les mies mans, e la promesa, fe e jurament que jo he fet. B seria tengut per loms vil e abatut cavaller que jams en lo mn fos nat e per a nixer, e bacinet ple de foc medeurien posar sobre lo cap si jo tal cosa feia. Emper, cavaller, vs mostrau, segons vostremal parlar, massa gran suprbia, e ser mester que jo la us faa abaixar."

Lo cavaller fu demostraci de voler-li llevar lo fermall; emper Tirant fon avisat: quems mans a una copagorja 7 que portava, e tots los altres arrancaren; e all fon entre ells unabrega civil, emper ans que fossen departits hi moriren dotze entre cavallers e gentilshmens.La Reina, que estava ms prop d'ells, sent la remor e los grans crits que les gents daven,

pos's enmig de la gent e depart'ls los uns dels altres. E jo us ne puc b contar noves, que fui nafrat de quatre colps en la mia persona, e molts altres per fer-me companyia. Com lo Rei fonats, tot fon ja pacificat. E no passaren tres dies que lo francs cavaller trams a dir a Tirant

per una lletra, que li trams per un petit patge, que era del tenor segent.(Pgina 101 del primer volum de la novel la Tirant lo Blanc de Joanot Martorell. Edicions 62 i "la Caixa". Barcelona 1983.)

Text 4h: Els horts de Mart Domnguez.

L'un dels metges era home d'edat, vestit pulcrament de fosc, ben conservat,alt, un poc de corba l'esquena, per b que sense robar-li gallardia ans madurant-laamb un punt d'elegncia i gravetat patrcies; braos llargs, mans grans i tan bendibuixades que ni les sarmentositats dels anys havien pogut embastir-les; la testa, ni gran ni bella, damunt d'un coll prou ample i teutnic; els ulls d'un blau grisenc, petits,tallats en trau, molt vius, i els cabells d'un blanc ntid, ms intens encara en el bigot i labarbeta acuradssims, jugant amb la camisa sempre com la neu, en contrast amb lescorbates de tons calents i simples, sempre entonades amb els grisos o blaus foscosde les jaquetes. Era don Bernat -don Bernat Teuler i Rius- metge de capalera de lesclarises i, en veritat, dels convents tots de la ciutat; com a tal fou presentat a Begonya per l'abadessa.

L'altre era un jove ni alt ni baix, ni gros ni prim, ni bru ni ros: els ulls negres,d'una profunditat fosca i humida d'aljub; els cabells, no rossos per tampoc negres,forts, rulls, ombrejant el front com en els marbres romans de l'Imperi. Les mans fines i al mateix temps fortes, potents. (Temps a venir, Begonya li diria una vesprada, en una

7 Antigament s'anomenava aix a la daga o punyal.


14/19

Narrativa

- 60 -

d'eixes hores en qu s'aclareixen els misteris: "Tens mans de mariner"). Quasi sempre vestia com ara, de clar; no es podria dir que amb descuit, per s com si li fraindiferent. La roba no li queia mal ni b; simplement, no li queia. Aix i tot, qualsevol cosa de vestir prenia, al contacte d'aquella anatomia elstica, un aire de distinci msenll d'aix que en diem elegncia.

El metge jove rest un poc a banda, mentre don Bernat s'acostava al llit de lamalalta, seguit de prop per l'abadessa i Begonya, per prendre-li el pols. Desprsvolgu auscultar-la per damunt de la roba. L'abadessa aprofit el moment per a presentar a Begonya l'altre metge, el jove. Digu el nom complet: Joan Feliu Ribera i Bellver, i afeg una lloana del seu saber com a metge d'ulls.(Pgina 43 de la novel la Els horts de Mart Domnguez. Edicions Bromera. Primeraedici. Alzira 1990.)

Text 4i: La Plaa del Diamant de Merc Rodoreda. II

Va ser molt misteris. M'havia posat el vestit de color de fusta de rosa, unamica massa prim pel temps, i tenia pell de gallina tot esperant en Quimet en unacantonada. Des de darrera d'una persiana de ballesta, al cap d'una estona de fer elsgegants, em va semblar que alg em mirava, perqu vaig veure que les ballestes,d'una banda, s'havien mogut una mica. Amb en Quimet havem quedat que enstrobarem a la vora del Parc Gell. Va sortir un nen d'una entrada, amb un revlver al cintur i una escopeta apuntada i va passar fregant-me les faldilles i cridant meequi...meequi...Van abaixar les ballestes de la persiana, la persiana es va obrir de bat a bat i un jove amb pijama va fer pst... pst... amb els llavis, i, amb un dit fent ganxo, em feiasenyal que m'hi acosts. Per estar-ne ms segura em vaig posar un dit al pit comassenyalant-me, i, mirant-lo, vaig dir baixet, jo? Sense sentir-me em va entendre i vafer que s amb el cap, que el tenia precis, i vaig travessar el carrer i m'hi vaig acostar.Quan vaig ser al peu del balc em va dir, entra, que farem una dormideta.

Em vaig tornar de mil colors i me'n vaig entornar enrabiada, sobretot amb mi mateixa, i amb una angnia perqu sentia que el jove em mirava l'esquena i emtravessava la roba i la pell.(Pgina 25 i 26 de la novel la La Plaa del Diamant de Merc Rodoreda. Club Editor.Dinovena edici. Barcelona 1980.)

Text 4j: Rosa Vermell, detectiva privada de Josep-Llus Segu.

Rosa, aquell mat, com qualsevol altre dia, s'havia pensat una bona estona quinvestuari posar-se. Dubt entre un de massa estiuenc color crema, unes faldilles blanquesi una camisa blau clar, o un conjunt de la temporada passada que no acabava de decidir-

se a retirar. A la fi, per comoditat i perqu comenava a fer-se-li tard, com de costum, es


15/19


- 61 -

pos uns vaquers i una samarreta blanca amb una inscripci que deia 'I love New York'. Acabava de penedir-se'n. Es penedia de veres de no haver-se posat el seu millor vestit de primavera.

La dona que tenia al davant llua una roba de les que noms es troben en algunssuplements dominicals i, segons diuen, a les botigues de Pars i Londres. Potser eradisseny itali. Una follia de roba. Si per fora anava aix, quina roba interior duria aquelladona? Rosa tamb es digu que, d'altra banda, a la dona no li queia massa b tot el queduia posat; era com si la roba que llua no estiguera feta per a ella, o ella per a la roba.(Pgines 31 i 32 de la novel la Rosa Vermell, detectiva privada de Josep-Llus Segu.Edicions Bromera. Primera edici. Valncia 1989.)

Text 4k: Jlia dIsabel-Clara Sim.

I

Una xica tan neta..

Jlia ceny les vetes del brial a la cintura, ben serrades, fins que li manc la respiraci.Deix caure la faldilla, i l'arromang una miqueta, des de la cintura, perqu curtegs i isquerenles puntes del brial, per sota. Agaf el mirallet, i el diposit amb cura a sobre el marbre de lacmoda. De sempre que hi recordava dues taques, al mirallet: una, en el rac de dalt, al'esquerra, no li feia ni mica de nosa; l'altra, per, tenia l'habilitat de plantar-se-li al mig del nas,com una piga de vella xacrosa. La mateixa piga que tenia Milagros, la dels iguals. El repenjen l'espelma, per, com que estava mig consumida, l'espill quedava massa inclinat i amb proufeines si s'hi veia el serrell i el capdamunt del cap. El pos, aleshores, a sobre de l'alt capal del llit, de fusta treballada. El llit li havia arribat de l'via Miquela, la dels set gats, que tot i tenir tantes altres vides, moriren l'endem del trasps de l'ama. Tots set alhora. "Un malefici", quedeia la mare.(Pgines 7 i 8 de la novel la Jlia d'Isabel-Clara Sim. Edicions de la Magrana. Primera edici.Barcelona 1988.)

Text 4l: LEscanyapobres de Narcs Oller.

La seua naturalesa era la de l'arrel o del talp: viure en la foscor, crixer en ella, i en elladesplegar la seva fora; no eixir mai a fora, ni sser l'enveja ni el sac dels cops de ning. El crit de "Escanyapobres!" era un crit de venjana, l'alerta d'un regiment de foners disposats aapedregar-lo. En aquell moment, dintre la seva casa, el crit prenia ja un to provocador. Essent acorralat, i en el seu semblant es lleg tota la sobtada desesperaci de la bstia sorpresaen el cau, la ira salvatge d'aquella naturalesa grossera. La vida ensopida que tants anys mendintre la foscor del seu magatzem, l'havia fet tornar esglaiads com una rata. Del coratjstraginer no en servava sin la primera envestida i la confiana absoluta en tota la naturalesa,exceptuant-ne l'home, que tenia per la pitjor de les feres.(Pgina 42 de la novel la L'Escanyapobres de Narcs Oller. Edicions 62. Cinquena edici.Barcelona 1982.)


16/19


17/19


- 63 -

Sessi 15: Les transformacions dels personatges.

Transformacions dels personatges.

Els personatges canvien al llarg de la histria de la literatura: en l'pocadaurada del segle XV els personatges representaven la societat d'una maneraabsoluta: per exemple el Tirant lo Blanc o el Curial. Darrerament els personatgesprotagonistes i principals de les novelles contempornies tendeixen a ser personatgesno representatius o si ms no personatges ms passius, espectadors del seu voltant.

El que ens interessa per a treballar la prctica s com el personatge canvia dinsla novella concreta: les raons dels canvis sn els successos, el temps, raons, espais.Per tant podem dir que hi ha personatges que sn dinmics perqu canvien d'atributsal llarg del relat i uns altres sn esttics perqu no tenen canvis d'atributs.Normalment els personatges que no canvien sn secundaris, els principals ms o pocsempre es transformen.

La transformaci es fa a poc a poc al llarg de la histria, per nosaltres tindremen compte el principi i final del relat. Cal tenir en compte que la qualitat dels canvis (sisn positius o negatius) podem valorar-la segons el punt de vista del lector o segons elpunt de vista del personatge.

Transformacions dramtiques sn canvis produts en relaci amb altrespersonatges. El personatge voldria tenir els atributs que t un altre personatge ocomplementaria les seues deficincies. Sesfora i al final aconsegueix tenir algunatribut intern o extern per influncia daltres personatges. Per exemple la influnciadun pare o mare sobre el fill o la filla. O la influncia dun amic sobre alg, etc.

Transformacions referencials sn els canvis en relaci amb tota una sriecomplexa de circumstncies diverses, per exemple canvia el nom, canvia el lloc onviu, canvia la seua professi, canvia la seua situaci amorosa, etc.

Transformacions lriques sn els canvis interns, sentimentals, psicolgics,personals, reflexius dels personatges, normalment sn els ms importants canvis quees produeix en el personatge i sn la base de la novella. (Per exemple: La Plaa delDiamant, Aloma, etc.)


18/19

Narrativa

- 64 -

ACTIVITATS

1- Assenyaleu els canvis que es produeixen en els textos de les sessions 5 i 6 ja

que sn comenaments i finals de novelles. Potser no hi haja bastant text per omplir totes les caselles, per s que ho podreu fer dalguns elements com a mnim. Si hi haalgun canvi ja ser dinmic i desprs heu de fixar-vos en quina mena de canvi es fa.Teniu a Ducat dombres com a exemple.

Fragment de

laNovella

Nom del

Personatge

Edat Fsic Psquic Espai

?

Dinmic

oEsttic

Canvidramtic,

referencialo lric2b: Inici de

Ducat d'ombres

(veieu pg.29)

? ? malaltia l'existnciamoguda

Valncia ? ?

2h: Final deDucat d'ombres.

(v.pg.34)

Antoni Ballester ? ? Es trobamillor

malalta solitudi angniad'amor

Alqueria Poc dinmic Referencial

2c: Inici de

Curial e Gelfa.(v.pg.29)

2i: Final de

Curial e Gelfa

(v.pg.35)2d: Inici de

Mirall Trencat.

(v.pg.30)

2j: Final de

Mirall Trencat.

(v.pg.36)

2e: Inici de Joc

Brut. (v.pg.31)

2k: Final de JocBrut. (v.pg.37)

2f: Inici de

Misteri de

reina.(v.pg.32)

2l: Final de

Misteri de

reina.

(v.pg.37)

2g: Inici de La

Salvatge.

(v.pg.32)

2m: Final de La

Salvatge.(v.pg.38)


19/19


- 65 -

Sessi 16: Els personatges del Relat Propi 4. ACTIVITATS INDIVIDUALS.

a- Inventeu-vos a ms dels personatges principals, set ovuit personatges secundaris i relacioneu-los amb el principal dela mateixa o semblant manera com vau fer en la sessi 12.

b- Poseu als vostres personatges noms i escriviu diverses

maneres de nomenar els vostres personatges, per exemple elSr. Joan, Joanet, Joan el del carrer ample, etc. Comenteu ladenotaci o connotaci en els noms dels vostres personatges.

c- Descriviu els vostres personatges fsicament i psquica ianomeneu els objectes o complements ms importants quepodreu afegir a la narraci.

d- Canvis que es produiran en els vostres personatges totcomparant el principi i el final dels vostres relats.

Documents

04.Els Personatges