1. Els grans projectes de l’àreametropolitana de Barcelona. De laciutat, a la regió. Del pensamentestratègic, a l’accióRamon Ruiz i MestresDiputació de Barcelona

1. Introducció: els canvis en l’entorn

El rol que juguen els territoris en el món econòmic està experimentant, els darrerstemps, un canvi notable. Les darreres tendències econòmiques a escala mundial, la generalitzacióen diversos àmbits de l’obertura dels mercats, la competitivitat a nivell global de les grans corporacionsempresarials són, entre d’altres, factors que han influït en un major protagonisme dels territorisen l’àmbit econòmic.

D’aquesta manera, la dimensió local del territori esdevé, sens dubte, un dels factors claumés significatius per avaluar les oportunitats de desenvolupament econòmic dels països i dels estats.El territori esdevé un factor clau per a l’atracció de ciutadans, de capitals i de les infraestructuresde suport al seu desenvolupament.

En el moment històric actual, a causa en part del mateix fenomen de la globalització,els factors locals, les ciutats, gaudeixen d’una importància creixent. Les ciutats esdevenen els puntsnodals dels fluxos econòmics, socials, culturals, etc., que es produeixen a escala global. L’actuacióa escala global de les grans metròpolis de tot el planeta origina unes relacions de competència ide complementarietat entre si.

Aquesta competència entre diferents ciutats comporta un nivell de competitivitat creixent.En la lluita per la captació d’inversions multinacionals, o per acollir la seu de determinats organismesinternacionals (candidatura de Barcelona a la seu de l’Agència de Seguretat Alimentària de la UnióEuropea o de Vandellòs pel reactor experimental de fusió nuclear ITER), o per esdevenir organitzadoresd’esdeveniments esportius mundials (Jocs Olímpics, campionats mundials de determinats esports,Copa Amèrica de Vela) hi participen les grans metròpolis a escala ja no nacional o continental,sinó planetària.

A aquesta realitat de la competència mundial entre ciutats s’hi superposa la importància delfactor canvi. La revolució tecnològica i la globalització comporten uns canvis continus en l’entorn urbà.

De fet, un dels trets definidors de l’època actual es pot resumir en l’afirmació que estemvivint en una època on la paraula clau és canvi. L’entorn sotmet constantment les empreses, lesorganitzacions i, evidentment, els territoris, a una sèrie d’impactes que els poden afectar i, fins itot, transformar positivament o negativament. Els darrers temps, l’acceleració d’aquests impactesés d’una intensitat que, més que d’època de canvi, ja hi ha qui parla de canvi d’època.

Un exemple d’aquests canvis en l’entorn el trobem en la transformació del territori provocadaper l’execució de grans infraestructures. S’ha d’analitzar l’impacte sobre el territori de determinadesactuacions, impacte que no sempre és evident. En el cas de construccions de grans infraestructureses pot visualitzar el nivell d’impacte que tenen sobre el territori: el túnel del Cadí i el diferentimpacte per a les comarques de la Cerdanya i del Ripollès, l’Eix Transversal i les noves relacionsque ha impulsat entre Vic i Manresa, els túnels del Garraf i el canvi de posició de Sitges en relacióamb Barcelona o el futur impacte per a la ciutat de Girona que tindrà la connexió al tren d’altavelocitat. Tanmateix, la natura positiva o negativa dels efectes d’aquests impactes és una qüestiómoltes vegades discutible.

161

Aquests impactes estan originant, en determinats casos, uns emergents moviments socialsd’oposició, tal com es posa en relleu en el llibre d’Oriol Nel·lo Aquí no!. Entre els conflictes mésconeguts denunciats per aquests grups destaquen el transvasament de l’Ebre, les obres del trend’alta velocitat, l’eix viari de Bracons o el camp de golf de Torrebonica.

La importància del factor canvi en la societat en què vivim es posa clarament de manifesten el fet que, per primera vegada en la història, veiem néixer i morir tecnologies.

Altres fenòmens que fan evident el factor canvi en la nostra societat els trobem enl’emergència de fenòmens com la immigració, l’ampliació de la Unió Europea (i els efectes sobreel finançament o la deslocalització empresarial que aquesta pugui generar), els nous models familiars,la major esperança de vida, les transformacions en els transports i els seus efectes sobre la mobilitatde les persones, etc., fenòmens que no eren significatius 25 anys enrere.

Aquest escenari de canvis constants provoca que els factors locals esdevinguin determinants.Per primera vegada el món local té la possibilitat d’intervenir en les polítiques econòmiques. Des dela darrera dècada, els entorns metropolitans estan liderant els nous processos econòmics. Els territorislocals i les ciutats esdevenen el motor per a la innovació i la creació de noves fonts de riquesa id’ocupació. La riquesa ja no es crea fonamentalment en la indústria tradicional: el valor afegit secentra en les fases de disseny i distribució, activitats amb unes característiques que fan compatible elseu desenvolupament en el marc de grans aglomeracions urbanes i, en molts casos, fan indispensableel seu desenvolupament en aquests entorns urbans. En aquesta situació, el territori es converteix enun factor de competitivitat i les ciutats competeixen per augmentar la seva atractivitat.

En aquest sentit parlem de les grans metròpolis com a centres d’acumulació de talent.Centres que, en el marc de la competència global, rivalitzen per atraure aquest talent: això comportaque s’esforcin a reunir una sèrie de requisits que en poden augmentar l’atractivitat:

• qualitat de vida• nivell de formació de la població• oferta de serveis avançats• cultura• cohesió social.

Davant d’aquesta realitat, i per la manera en què aquests canvis poden afectar les capacitatsde desenvolupament i l’equilibri socioeconòmic del nostre entorn, de les nostres ciutats, és essencialpensar-hi, analitzar en quin grau ens poden afectar, i anticipar-s’hi.

Per tant, les empreses, les organitzacions i també les ciutats i els territoris estan obligatsa pensar, constantment, sobre el canvi. Els territoris que no pensin estan condemnats a ser territorisde crisi, de caos. Els territoris d’èxit són els que han pensat. És a dir, es fa imprescindible el pensamentproactiu, prospectiu, en definitiva, el pensament estratègic, que fins i tot ens pot ajudar a incidirsobre aquest entorn i provocar certs canvis favorables a l’estratègia del nostre territori.

• El fet territorial ha adquirit una rellevància de primer ordre en l’actual entorneconòmic local. Les grans ciutats responen a aquesta situació competintglobalment. Al mateix temps, els canvis i els impactes corresponents afecten d’unamanera constant aquests territoris.• Per assegurar-se un futur d’èxit, a vegades tan sols per sobreviure, aquests territorisestan obligats a pensar estratègicament per, en la mesura de les seves possibilitats,adaptar-se a aquests canvis o, fins i tot, provocar-los.

162

2. La resposta estratègica: la necessitat de pensar

Tal com s’assenyalava en l’apartat anterior, davant d’aquesta realitat canviant, davant d’aquestentorn que ens sotmet constantment a canvis, neix la necessitat de pensar sobre aquests canvis.

Per tant, els territoris han de tenir un observatori permanent en relació amb els canvisdel seu entorn per poder identificar els processos més adequats d’adaptació i d’ajust de les estratègiesrespectives.

En aquest sentit, es pot afirmar que la planificació estratègica és un instrument, unamanera de treballar, un procés íntimament lligat al desenvolupament econòmic local.

Amb la planificació estratègica es pretén buscar respostes eficients al desenvolupamentd’un territori o d’una ciutat davant dels canvis del seu entorn (canvis com ara els descrits en l’apartatanterior). Per tant, l’estratègia d’un territori implica que aquest sigui conscient d’estar sotmès acanvis, que tingui la voluntat d’adaptar-s’hi i, per tant, de definir on vol arribar i, finalment, quetingui la capacitat de definir el camí per assolir-ho.

Aquesta definició de l’estratègia basada en la resposta a un canvi, a una crisi (crisi entesaen un sentit ampli) és l’aplicable a la gran majoria de processos estratègics existents. Però podemparlar d’un altre tipus d’estratègies: les que busquen incidir en els canvis, provocar-los; aquest tipusd’estratègia només està en mans de qui tingui un control sobre els canvis. En el cas de les gransciutats només en part poden arribar a exercir aquest control. Les localitats més petites estan moltsotmeses al seu entorn, sense pràcticament possibilitats d’incidir-hi.

En qualsevol cas, la planificació estratègica implica una resposta basada en la creativitat,en la lògica del saber (oposada frontalment a una resposta basada en l’acumulació, en la lògica deltenir, en definitiva, en una resposta no sostenible).

Així, el pensament estratègic ha de permetre fer un salt qualitatiu: passar de la ciutatdel tenir a la ciutat del saber (l’important no és tenir tren d’alta velocitat –pot ser fins i tot ésnegatiu, ja que la nostra ciutat es convertiria en una ciutat dormitori–, l’important és saber utilitzar-lo bé; l’important no és disposar de sòl industrial, sinó saber quin sòl industrial és el més adequat–és el cas, per exemple, del districte 22@ de Barcelona). Aquestes respostes són les que s’han d’obtenirper mitjà d’un procés de planificació estratègica.

La planificació estratègica clàssica, entesa com a resposta reflexionada i eficient als canvisde l’entorn, reuneix una sèrie de característiques o requisits, entre els quals val la pena destacar-ne alguns:

• La identificació d’una estratègia de desenvolupament urbà necessàriament ha de serun procés continuat. L’estratègia és un procés sense fi (encara que marcat necessàriamentper unes fites).

• L’estratègia no és una ciència exacta, sinó un mitjà d’aproximacions successives a unfutur desitjat.

• Per tal que l’estratègia sigui reeixida és imprescindible la implicació i la participacióde tots els agents rellevants presents al territori.

• És imprescindible que les decisions reuneixin el màxim consens possible entre la totalitatd’agents participants.

• L’estratègia ha d’implicar, necessàriament, la comunicació. Per tant, s’ha de garantirque el procés arribi a la ciutadania.

• En l’estructura de funcionament d’un municipi el procés estratègic ha de tenir unaposició clau. Això implica que la decisió d’adoptar l’eina de la planificació estratègicaha de ser presa per la màxima autoritat del municipi, que ha d’adoptar aquest lideratgei ser l’impulsor de tot el procés. El lideratge, un dels principals factors d’èxit o defracàs de qualsevol pla estratègic, ha de ser explícit i reconegut. Les característiquesdefinidores d’un lideratge efectiu, són:

163

– Capacitat de generar il·lusió– Capacitat de dinamització– Capacitat de convocatòria– Capacitat d’equilibri, estabilitat i resolució de conflictes– Credibilitat– Habilitat per conciliar interessos divergents.

• L’àmbit de la planificació: s’ha de planificar en un àmbit d’una dimensió adequada.S’ha de partir d’una certa massa crítica.

• En el procés d’elaboració d’un pla estratègic és imprescindible establir objectius concretsa assolir.

• El pla estratègic ha d’implicar acció: no pot limitar-se a un estudi teòric.• El pla estratègic n’ha de preveure el seguiment i l’avaluació.• Per garantir l’èxit, malgrat que un procés estratègic no deixa de tenir uns importants

components de reflexió i imaginació, és imprescindible adoptar una determinada tècnica:el mètode de la planificació estratègica.

En definitiva, per a un municipi o per a un territori el desenvolupament d’un pla estratègicimplica l’adopció d’un procés molt complex, amb la intervenció de multitud d’agents, una gestiócontinuada i flexible, etc. Malgrat la complexitat i la dificultat d’adoptar aquests processos estratègics,es tracta d’iniciatives de molta utilitat per a l’ajuntament, atès que:

• Dóna un sentit de globalitat a la seva actuació, integrant totes les actuacions i fent-les coherents i lligades a les necessitats dels ciutadans.

• Afavoreix que l’ajuntament es consolidi com a promotor de noves iniciatives.• S’apropa més al ciutadà i a les seves necessitats i concerta la seva actuació amb tots

els qui tenen quelcom a dir i a fer.• Permet prioritzar les accions més necessàries sota el paraigua del consens.• Permet que la ciutat es revalori, es projecti millor cap a l’exterior i n’incrementi l’atractiu.• Redueix riscos gràcies a la recerca d’un ampli consens.

La realitat municipal de la província de Barcelona es mostra com un dels territoris quemés ha apostat pel pensament estratègic: des de l’aprovació al 1988 del I Pla estratègic de Barcelonafins avui, aquest territori s’ha consolidat com una de les zones on més s’ha optat per la tècnica dela planificació estratègica: actualment, a la província de Barcelona es poden identificar més d’unacinquantena d’aquests processos.

La diversitat és una de les notes característiques d’aquesta realitat. Si s’analitzen des d’unpunt de vista quantitatiu, podem afirmar que més d’una vintena d’aquests processos es troben enfase d’execució, és a dir, les seves conclusions estan en procés d’implantació. Sis plans estratègicsfins i tot han engegat iniciatives de revisió. Finalment també s’identifiquen un cert nombre d’iniciativesestratègiques que es troben en un estadi de no-actualització.

Tanmateix, al costat d’aquesta realitat, estan sorgint en el territori un nombre considerablede nous processos estratègics. En aquests moments podem identificar una quinzena de nous processosde planificació estratègica a la província de Barcelona. La vitalitat i l’extensió d’aquest instrumentsón fets evidents.

A banda d’aquest recompte i en una primera aproximació al contingut dels plans estratègicsde la província de Barcelona, és interessant destacar que majoritàriament les línies estratègiquesdels plans corresponents es poden agrupar en la classificació següent:

• les persones• l’economia• el territori.

164

Si centrem l’anàlisi en els nous processos estratègics i en les revisions de plans anteriors,destaquen una sèrie de línies estratègiques que emergeixen amb força:

• Cohesió social• Mercat de treball• Sostenibilitat• Vertebració metropolitana• Serveis avançats• Factors intangibles d’atractivitat• Habitatge.

Aquest fenomen de l’extensió dels processos estratègics es fa també palès no només a laprovíncia de Barcelona, sinó a tot Catalunya: moltes ciutats i territoris de dimensions diferentsestan enmig d’aquests processos i han elaborat propostes estratègiques per millorar la posició competitivaen un escenari de futur.

A aquestes manifestacions de plans estratègics més o menys tradicionals s’hi ha d’afegirels nombrosos plans estratègics de la societat de la informació (o de la societat del coneixement)o les majoritàries agendes 21 i, també, l’emergència de nombrosos plans estratègics sectorials.

En definitiva, i per concloure aquest apartat, s’ha comentat la necessitat, en un entornde canvis com l’actual, que els territoris pensin sobre la seva situació, sobre els impactes que elspoden afectar i sobre quines accions han de desenvolupar per adaptar-se amb èxit a aquest entorn.Aquesta necessitat de pensar ens planteja, entre d’altres, dues qüestions fonamentals:

a) Pensar en què?: és a dir, pensar en quin àmbit? El que justifica l’exercici de planificacióen un àmbit geogràfic determinat és l’existència de temes i d’objectius comuns de caràctersupramunicipal que exigeixen una concertació intermunicipal i una concertació amb els agentssocials i econòmics.

b) Pensar com?: és a dir, pensar en relació amb l’acció, en projectes concrets transformadorsde la realitat. En projectes emblemàtics, entesos com els que aporten solucions clares als ciutadans ique, per la seva dimensió, tenen un significat clarament estratègic en relació amb el desenvolupamentdel seu entorn immediat.

Aquestes dues qüestions, relacionades amb els requisits de la planificació estratègica, esdesenvoluparan en els apartats 3 i 5 del document.

• La planificació estratègica representa, per a un territori, una respostareflexionada, consensuada i eficient als canvis de l’entorn. • La planificació estratègica ja és un instrument clàssic i consolidat, amb unallarga tradició en ciutats com Barcelona, però també en molts altres municipisdel seu entorn.• Aquesta resposta estratègica ha de reunir una sèrie de requisits per ser eficient.Entre aquests, ens interessa posar-ne de relleu dos:

– l’àmbit més adequat per a l’estratègia– l’estratègia ha d’anar lligada a l’acció, als projectes concrets

165

3. L’àmbit més adequat per a l’estratègia:de la ciutat a la regió

Un cop analitzada la importància de la tècnica de la planificació estratègica per alfutur desenvolupament dels territoris i de les ciutats, hem de donar un pas més endavant ianalitzar quin àmbit és l’idoni per desenvolupar i aplicar aquesta tècnica. Hem vist que la planificacióestratègica a les ciutats ja té una tradició important, i podem afirmar que ha aconseguit unsresultats destacables.

Però la nova realitat econòmica ens porta a preguntar-nos si no seria desitjable analitzarles coses des d’un punt de vista més adequat, més ampli. Problemes com els de la mobilitat de lespersones i les mercaderies, els dèficits en grans infraestructures de transport, la seguretat ciutadana,la deslocalització d’indústries o la crisi del sector tèxtil, no són abordables amb garanties d’èxit perun sol municipi. És evident, a més, que el desenvolupament socioeconòmic i, conseqüentment,urbà de la segona meitat del segle XX i l’emergència de grans aglomeracions urbanes amb unacontinuïtat que desborda els límits municipals, exigeixen aquest canvi de visió.

Un exemple paradigmàtic el trobem en el cas de la metròpolis de Barcelona. Aquestarealitat és una mostra més de la necessitat de pensar no ja en termes locals sinó a agrupar l’anàlisii l’estudi en uns termes més coherents: les fronteres municipals (i fins i tot les comarcals) responena una divisió administrativa d’altres segles. La realitat econòmica, social, cultural, etc., del començamentdel segle XXI desborda àmpliament aquestes fronteres. No té sentit engegar un procés estratègicaïlladament de l’entorn immediat. La planificació estratègica té més sentit si s’aborda des d’unplantejament territorial més homogeni. A l’inici del nou segle, la realitat s’imposa amb la força dela lògica.

Aquesta visió estratègica amb un àmbit geogràfic de referència supralocal té un referentamb la implantació dels pactes territorials per a la promoció econòmica i l’ocupació que, impulsatsper la Diputació de Barcelona sobre la base dels principis de l’estratègia europea per a l’ocupació,es constitueixen com a instruments de concertació i planificació per al desenvolupament econòmic,cohesionat i sostingut del territori de la província de Barcelona.

Els pactes territorials es basen en la tècnica de la planificació estratègica però prenencom a referent territorial un àmbit geogràfic superior a l’àmbit estrictament municipal: adoptenel concepte de mercat local de treball, entès com l’espai físic o agrupació territorial on s’aglutinenel màxim de relacions laborals en l’interior i el mínim de relacions amb l’exterior. Aquestesagrupacions de municipis (20 al conjunt de la província de Barcelona), definides segons criterisd’autocontenció i autosuficiència, es converteixen en un àmbit adequat per planificar, gestionari avaluar les polítiques de desenvolupament d’un territori concret. Aquesta figura dels pactesterritorials, amb orígens en l’estratègia europea per l’ocupació, també ha estat reconeguda perla Generalitat de Catalunya.

Una altra resposta a aquest canvi d’escala el trobem en la impulsió, per part de l’Associaciódel Pla estratègic de Barcelona, del I Pla estratègic metropolità. Aquest pas representa la incorporacióen un únic procés estratègic de tots els municipis que pertanyen a l’Entitat Metropolitana delMedi Ambient, a l’Entitat Metropolitana del Transport o a la Mancomunitat de Municipis del’àrea metropolitana de Barcelona. És a dir, comprèn un continu urbà (considerat com la ciutatreal) format per 36 municipis que agrupen una població de 3.000.000 de persones(aproximadament el 50 % de la població de Catalunya) en una superfície de més de 600 km2.Els impactes originats per la mundialització de la nostra societat, els canvis de l’entorn als qualsanteriorment fèiem referència, afecten en la mateixa intensitat aquests 36 municipis i, per aquestmateix motiu, és imprescindible que se cerquin respostes i solucions a aquests impactes de formaconjunta.

La llarga experiència en planificació estratègica de la ciutat de Barcelona (com a pionerano només en el seu àmbit territorial immediat sinó, fins i tot, en l’europeu) i l’experiència, també,

166

de les altres ciutats de l’entorn metropolità (a la totalitat de la província de Barcelona podem identificaruna cinquantena de municipis i territoris que han adoptat el pensament estratègic), han facilitatarribar a un consens sobre l’àmbit més adequat per a l’estratègia: el pas de la ciutat a la regió.

167

Mapa 1. Municipis inclosos al pla estratègic metropolità

BadalonaBadia del VallèsBarberà del VallèsBarcelonaBeguesCastellbisbalCastelldefelsCerdanyola del VallèsCervellóCorberaCornellà de LlobregatEsplugues de LlobregatGavàLa Palma de CervellóL’Hospitalet de LlobregatMolins de ReiMontcada i ReixacMontgatPallejàEl papiolEl prat de LlobregatRipolletSant adrià del BesòsSant Andreu de la BarcaSant Boi de LlobregatSant Climent de LlobregatSant Cugat del VallèsSant Feliu de LlobregatSant Joan DespíSant Just Desvern

Sant Vicenç dels HortsSanta Coloma de CervellóSanta Coloma de Gramenet

TianaTorrelles de LlobregatViladecans

Àmbit del Pla estratègic metropolità

Per tant, el Pla estratègic metropolità neix amb la finalitat de respondre, des d’un àmbitlògic, als reptes plantejats per les circumstàncies actuals, mitjançant una tècnica, la planificacióestratègica, que es constitueix com l’instrument que ha de conduir al millor futur possible per ala població d’aquesta ciutat real.

De totes maneres, per assolir d’una manera consistent aquest canvi d’escala de ciutat aregió, el Pla metropolità s’hauria d’estendre a la totalitat de la regió metropolitana, formada perBarcelona i la seva àrea d’influència econòmica i de mercat de treball. Aquesta regió, amb unaextensió de 3.235 km2, inclou 163 municipis i una població de 4.300.000 persones, i comprènles comarques de l’Alt Penedès, el Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme, el VallèsOccidental i el Vallès Oriental.

La regió metropolitana de Barcelona, segons el Pacte industrial de la regió metropolitanade Barcelona, “és la sisena aglomeració metropolitana d’Europa, ocupa la cinquena posició entreles zones industrials europees i és un dels eixos de major desenvolupament de la Mediterràniaoccidental. Dels 1,6 milions de llocs de treball existents, el 35 % provenen de la indústria. Laregió representa només el 10 % de tot el territori de Catalunya, però concentra el 70 % de lapoblació del país i disposa del 58 % del sòl industrial català. Aporta, aproximadament, el 70 %del PIB de Catalunya –una economia equivalent a la de Dinamarca en el context europeu– i el

12 % del PIB espanyol. És, doncs, el motor econòmic d’una regió europea més àmplia –Catalunya–i ofereix un alt nivell de diversificació industrial”.

Conscient d’aquesta realitat, el mateix I Pla estratègic metropolità s’ha dotat d’una comissiód’enllaç territorial, amb l’objectiu d’establir una xarxa permanent de relacions amb la resta demunicipis de la regió metropolitana. En la dita comissió hi participa, a més, i com a organismesupramunicipal que pot contribuir a aquesta coordinació, la Diputació de Barcelona.

• L’àmbit geogràfic del pensament estratègic és una de les qüestions clau per alseu èxit. La realitat econòmica, social, cultural, etc., del segle XXI desborda,àmpliament, les fronteres municipals establertes.• La planificació estratègica no té sentit aïllada del seu entorn immediat. És necessariun plantejament territorial més coherent: el pas de ciutat a regió. Pas com eldonat pel Pla estratègic metropolità de Barcelona (encara que cal avançar cap auna estratègia del conjunt de la regió metropolitana de Barcelona).

4. La metròpolis de Barcelona:una xarxa de ciutats

La llarga tradició de pensament estratègic de la ciutat de Barcelona és un referentmundial. Com a conseqüència, en part, d’aquesta tradició, un gran nombre de municipisde la província de Barcelona (més d’una cinquantena) han desenvolupat els seus propis processosestratègics.

168

Mapa 2. Regió metropolitana de Barcelona

Berguedà

Osona

Bages

Anoia

Alt Penedès

Garraf

Barcelonès

Vallès Occidental

Vallès Oriental

Maresme

Baix Llobegat

L’economia de la regió metropolitana de Barcelona, en el període 1995-2000, haexperimentat un creixement superior al de la mitjana de Catalunya. De fet, l’expansió econòmicacatalana s’ha fonamentat, d’una manera substancial, en el creixement de les comarques de la primerai la segona corona metropolitanes.

Tanmateix, i segons la darrera estimació del PIB comarcal elaborada per la Caixa de Catalunya,l’eix metropolità ha alentit l’avenç: el PIB ha crescut l’any 2002 el 2,03 %, per un 2,23 % del totalde Catalunya, i només ha superat el creixement assolit per les comarques centrals.

Dues característiques de l’economia metropolitana: la metròpolis de Barcelona estàexperimentant una transició de la producció industrial clàssica cap a activitats fonamentalmentbasades en el coneixement; al mateix temps, l’economia de Barcelona es caracteritza per un importantgrau d’internacionalització.

La regió de Barcelona, de fet, es configura com el principal centre exportador d’Espanyai esdevé determinant per a l’equilibri exterior de l’Estat. Aquesta zona és productora de bénsd’intensitat tecnològica mitjana-alta i està assolint uns canvis notables dels llocs de treball cap asectors d’alta intensitat de coneixement. Tant pel que fa al nombre d’habitants, com al d’assalariats,Barcelona i la seva àrea ocupen un dels primers llocs en la classificació de les principals metròpoliseuropees. I en preferències empresarials sobre localització d’activitats, encara ocupa un lloc mésrellevant.

En el marc d’aquest entorn, destaca una altra de les peculiaritats del territori metropolitàde Barcelona: el seu desenvolupament no ha adoptat el model d’expansió anomenat de taca d’oli,propi d’altres realitats metropolitanes. L’sprawl o ciutat dispersa no és sostenible en zones com lanostra, on el sòl esdevé un bé escàs, pel gran consum de sòl i per l’impacte mediambiental. L’esquemade creixement adoptat per Barcelona es basa, en certa mesura, en un model de ciutat compacta.De totes maneres, la urbanització de moltes zones crea un continu urbà d’unes dimensions preocupantsper a la sostenibilitat de l’entorn, l’equilibri ecològic i, en definitiva, la qualitat de vida dels seushabitants. Aquesta definició de ciutat raonablement compacta comporta, necessàriament, algunesexcepcions: no tots els municipis de l’àrea metropolitana han adoptat aquest model de creixementurbanístic.

Pel que fa a l’estructura interna, aquest esquema propi de metròpolis es basa en la xarxade ciutats, model que comporta un ús més racional dels recursos i que es fonamenta en el rolcomplementari que desenvolupen, conjuntament, la capital de la metròpolis i una sèrie de ciutatsamb unes dinàmiques pròpies molt fortes. Aquest conjunt pot ser competitiu tant internament(en l’oferta de les condicions necessàries per assegurar la qualitat de vida dels seus ciutadans) comglobalment (competència amb la resta de grans aglomeracions urbanes) sobre la base d’un concepteno de centre/perifèria o de capital/localitats dependents, sinó d’un esquema d’un centre principal,en col·laboració amb una pluralitat de centres mitjans i d’altres centres que, articulats en xarxa, escomplementen i actuen globalment com una gran metròpolis.

Efectivament, s’han descrit diversos models d’organització de les grans metròpolis: espot parlar d’un model mononuclear radial, amb un centre principal i una sèrie de localitatsdependents sense relacions directes entre si (París en podria ser un exemple); d’un model bijeràrquicradial, amb un centre principal que està en relació amb uns centres secundaris que, per la sevapart, estan en relació amb una sèrie de localitats dependents (el cas de Londres, per exemple).El model, però, pel qual aposta el pla estratègic metropolità de Barcelona és el polinuclearreticular, format per un centre principal (Barcelona) que, en xarxa, col·labora amb una sèrie decentres mitjans i altres centres menors. En aquest model polinuclear, el centre principal és quidesenvolupa la representativitat internacional i els altres centres desenvolupen funcionscomplementàries.

Actualment, com ja s’ha comentat, s’obre al món local la possibilitat d’intervenir en lespolítiques econòmiques. El territori passa a ser un element determinant. D’una dècada ençà, elsentorns metropolitans estan liderant els nous processos econòmics.

169

Abans només es tenien en compte dos tipus d’economies d’escala o d’aglomeració: lesde localització (per exemple, l’especialització d’algunes ciutats en el tèxtil) i les d’urbanització (unaaglomeració de 4 milions d’habitants justifica disposar d’un aeroport internacional: aquestainfraestructura beneficia tant la indústria tèxtil com, per exemple, l’agroalimentària).

Ara parlem d’un tercer grup d’externalitats: les economies de xarxa: són l’explicació queles ciutats que comparteixen serveis proveeixin millor aquests serveis que si no els compartissin.El conjunt disposa de més serveis i millors.

En el cas de la regió de Barcelona, l’existència d’aquestes economies de xarxa dónaconsistència i competitivitat a la metròpolis polinuclear reticular. A la regió metropolitana, aixòes concreta en un àmbit territorial format per un centre principal molt important (la ciutat deBarcelona) i uns centres mitjans diversificats entre si i d’una potència extraordinària que constitueixenl’anomenada segona corona metropolitana (Mataró, Granollers, Mollet, Sabadell, Terrassa, Rubí,Abrera-Martorell, Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú). És un model de metròpolis no al’americana, sinó a l’europea. Un model polinucleat i diversificat en el seu conjunt.

La dimensió assolida amb aquesta xarxa assegura la millora de la competitivitat a escalainternacional. Els territoris articulats en xarxa i estructurats en un esquema de fortes interrelacionssón més competitius que les metròpolis basades en una única capitalitat jeràrquica.

Però, al mateix temps, la dimensió i la complexitat del model fa més imprescindibleencara la necessitat del pensament estratègic.

La planificació i la gestió d’un entorn de 36 ciutats (o de 163 en el cas de la regiómetropolitana de Barcelona) fa indispensable l’element de la societat de concertació i del consensinherents al model de planificació estratègica.

La metròpolis de Barcelona ha aconseguit les darreres dècades un creixement de l’economia,una consolidació de la cohesió social i un augment de la competitivitat internacional gràcies, enpart, a aquest model d’organització reticular en xarxa. Dita evolució positiva s’ha produït malgratuna sèrie de dèficits i/o ineficiències que pateix l’àrea metropolitana de Barcelona. Entre aquestesamenaces, cal destacar-ne dues:

a) Dèficit d’infraestructures: Barcelona pateix un greu dèficit d’infraestructures,especialment les relacionades amb el transport i la mobilitat. Aquest desavantatge comporta elperill que es qüestioni la competitivitat internacional de la nostra àrea metropolitana. Diversesinstàncies polítiques han denunciat aquest fet que darrerament ha estat posat de manifest, en diferentsgraus, per instàncies econòmiques (Cambra de Comerç, Cercle d’Economia) i tècniques (Col·legid’Enginyers). Aquest dèficit es concreta en infraestructures com l’aeroport de Barcelona (l’ampliaciónecessària per consolidar-lo al nivell d’aeroport intercontinental), la xarxa ferroviària (la xarxade rodalies o la tardança en la connexió amb les línies de trens de gran velocitat), les carreteres iel metro (segons un estudi del Pacte industrial de la regió metropolitana de Barcelona, només el19 % dels polígons industrials de la zona tenen transport públic a menys d’un quilòmetre).

Barcelona rep poca inversió en infraestructures, tant per part de l’Estat central, com perpart del govern autonòmic. Segons un estudi recent de l’Institut d’Economia de la Universitat deBarcelona, en el període 1991-2002, Barcelona és la província que menys inversió estatal ha rebut.En aquest estudi s’estableix que, en comparació amb la Comunitat de Madrid i per al períodecitat, per igualar les quantitats d’inversió per habitant Barcelona hauria d’haver rebut 10.573 MEURmés (6.155 MEUR per part del Govern central i 4.418 MEUR per part de la Generalitat).

Aquesta desinversió amenaça d’estrangular les possibilitats de creixement de l’economiametropolitana i posa en qüestió la competitivitat internacional d’aquesta zona.

b) Inexistència d’un govern metropolità: com ja s’ha posat sobradament de manifest,la regió que envolta el municipi de Barcelona forma, amb la capital, un continu urbà que, a més,està articulat en un model de xarxa de ciutats. És a dir, constitueix una única metròpolis ques’enfronta als mateixos desafiaments interns i externs i competeix globalment amb la resta de metròpolisinternacionals. Malgrat això, no hi ha una única instància de govern d’aquesta realitat complexa.

170

És imprescindible que Barcelona i la seva realitat metropolitana disposin d’un instrument executiuper garantir la seva cohesió i la seva competitivitat. És evident que problemes com el de la mobilitato la gestió del sòl han de ser tractats des d’una visió supramunicipal. Cal crear un govern metropolitàque, amb una visió estratègica del territori, i respectant la identitat dels diferents municipis quel’integren, asseguri una gestió eficient i eficaç de les qüestions que necessàriament s’han d’abordardes d’un punt de vista metropolità: no es poden solucionar individualment problemes comuns.La qualitat de vida dels ciutadans independentment del municipi on visquin, la cohesió social ila competitivat internacional de la regió metropolitana, són elements que cal assegurar des d’ungovern metropolità.

Davant de punts febles com els anteriors, el pensament estratègic es fa encara mésimprescindible. L’estratègia, per ser eficaç, no s’ha de limitar al pensament: l’estratègia ha d’implicarun pla d’acció. En aquest sentit, és imprescindible que, a part d’unes bones fases d’organització,diagnosi, prospectiva, etc., l’estratègia arribi a la concreció de projectes. En aquest aspecte, des dela metròpolis de Barcelona s’han identificat una sèrie de projectes clau per a la garantia del seudesenvolupament.

La implantació del procés estratègic metropolità aporta a l’àrea de Barcelona, entre d’altres,una sèrie de punts forts que interessa destacar:

• L’àmbit geogràfic de la reflexió estratègica passa de la ciutat a la regió. • En adoptar un àmbit de reflexió metropolità, es dóna un primer pas per suplir la

inexistència d’un govern metropolità. • Es referma una evolució de la planificació estratègica més orientada a l’acció i, en

concret, en l’especial entitat dels anomenats projectes estructurants.

• La metròpolis de Barcelona es configura com una realitat amb un importantpes social i econòmic; realitat configurada per una xarxa de ciutats que permetguanyar eficiència i nivell de competitivitat.• Aquesta xarxa de ciutats, que amb reserves podem considerar com a ciutatscompactes, ha experimentat els darrers anys un creixement de l’economia, unaconsolidació de la cohesió social i un augment de la competitivitat internacional.• Aquest èxit es veu amenaçat per dos fets d’una gran importància:

– El dèficit d’infraestructures– La inexistència d’un govern metropolità.

5. Del pensament a l’acció: els projectes estructurants

En analitzar en els apartats anteriors el moment actual de canvis, i en determinar lanecessitat de pensar estratègicament per adaptar-nos als impactes que originen aquests canvis, esplantejaven una sèrie de qüestions referides a les característiques que ha de tenir aquest pensamentestratègic.

La primera era una qüestió relacionada amb l’àmbit geogràfic. El que justifica l’exercicide planificació en un àmbit geogràfic determinat és l’existència, en aquest àmbit, de temes i d’objectiuscomuns que exigeixen una concertació per abordar-los. Avui, aquests temes i objectius no sónexclusius d’un municipi aïllat sinó que, quan es parla d’entorns metropolitans, aquests temes iobjectius són comuns a un gran nombre de municipis. Per això en matèria de planejament cal quees doni el canvi d’escala necessari de ciutat a regió.

171

La segona qüestió es referia a la manera de pensar, a com ha de ser aquest pensament:es tracta que el pensament estratègic vagi lligat amb l’acció, és a dir, a projectes concrets transformadorsde la realitat.

Efectivament, una de les limitacions clàssiques de la cultura estratègica és que quan s’abordala definició dels objectius i de les corresponents línies estratègiques, el grau de concreció és molt baixi no s’arriba, en molts casos, a definir plans d’acció transformadors de la realitat. Aquest fet potgenerar frustració entre els agents participants en el procés estratègic, ja que poden creure fàcilmentque el seu esforç participatiu no es tradueix en solucions palpables per a la ciutat. I als ciutadans, sis’han generat unes expectatives massa elevades, els genera desconfiança envers les institucions.

Per què es dóna aquesta manca de concreció? Les causes d’aquesta manca de concrecióradiquen, d’una banda, en una de les premisses de qualsevol procés estratègic: el consens. El consensés fàcil de mantenir entre els diferents agents participants quan només es parla d’objectius genèrics.Però precisament per no trencar aquest consens, en molts casos no s’arriba a un detall sobre elsprojectes necessaris per assolir els objectius fixats, i tan sols es plantegen vaguetats. De l’altra, unacausa més d’aquesta manca de concreció radica en el fet que, en molts plans estratègics locals, elnivell de decisió dels agents integrants del pla sobre l’execució de les mesures proposades és moltlimitat. Els agents veritablement decisius estan fora de l’àmbit territorial del pla en qüestió i, pertant, no participen en l’elaboració.

Una primera resposta a aquesta manca de concreció apareix amb els nombrosos processosestratègics sectorials que estan emergint darrerament en molts municipis del nostre entorn. L’aparició,en un principi, de plans estratègics de la societat de la informació o de la societat del coneixement(uns 15 a tot Catalunya) o bé la proliferació d’agendes 21 (unes 230 a tot Catalunya) són lesprimeres manifestacions d’aquesta dinàmica.

Darrerament, però, la concreció és més clara amb l’aparició de plans estratègics veritablementsectorials, com ara els de turisme, cultura, logística, etc. Aquests, per la pròpia temàtica específicai perquè en molts casos estan impulsats per agents privats amb un interès directe, assoleixen fàcilmentuns graus de concreció més elevats.

En determinats casos, i com a resposta a aquests dèficits, alguns plans estratègicshan previst la incorporació als corresponents plans d’acció municipals de projectes originats en elmateix pla.

En altres casos, en plantejar-se la revisió o la reformulació de plans ja existents,s’inicia un canvi d’orientació dirigit a corregir aquesta deficiència de manca de concreció delpla estratègic.

Una altra resposta lligada als plans estratègics genèrics es basa en el fet que un procésestratègic ha de comportar necessàriament un pla d’acció. Un pla estratègic no ha de ser un estuditeòric desenvolupat per un equip d’experts externs. Després del pla ve la gestió: sense la gestió unpla estratègic només és un plec de papers. Cal concretar. El pensament estratègic ha de considerarprojectes concrets.

Per tant, el planejament estratègic ha de pensar en termes de projectes emblemàtics oestructurants, entesos com aquells que, aportant solucions clares als ciutadans, per la pròpia dimensiótenen un significat clarament estratègic en relació amb el desenvolupament del seu entorn i, almateix temps, proveeixen serveis en clau no municipal, sinó metropolitana. Aquest tipus de projectes,sobretot els que col·loquialment es poden qualificar com a projectes estrella, serveixen perquè elsciutadans s’hi il·lusionin i creguin en el procés estratègic, i el que és més important, en el futurde la seva ciutat o territori. Els projectes de què estem parlant reuneixen la característica de serprojectes catalitzadors que focalitzaran la vida de la ciutat els propers anys.

D’aquesta manera, els projectes estructurants consisteixen en un conjunt de projectesindividuals amb una característica pròpia: a part de les finalitats estrictament pròpies (mobilitat,millora del medi ambient, etc.), cadascun té entitat suficient per constituir-se com a pol per aldesenvolupament del seu entorn.

172

Una de les respostes a la qüestió de com pensar estratègicament la trobem, per tant, enla figura d’aquests projectes concrets i emblemàtics.

Un dels orígens d’aquest tipus de projectes emblemàtics es troba en una sèrie de plansestratègics que podríem considerar de segona generació: si tradicionalment un pla estratègic neixcom a resposta a una situació de canvi, de crisi, i pretén gestionar els impactes de l’entorn, parlemde plans de segona generació quan aquests no es limiten a ser gestors del canvi, sinó que pretenenanar més enllà i provocar el canvi. En la mesura que els projectes originats en aquests plans siguinemblemàtics i tinguin força d’arrossegament (com ara el Fòrum de les Cultures), introdueixenlògiques de modificació de l’entorn com a espai per provocar el canvi.

La definició en els plans estratègics de projectes emblemàtics genera una sèrie de dificultats.Aquestes idees estratègiques concretades en projectes estructurants comporten la dificultat

que els projectes difícilment poden ser descrits amb detall per l’equip encarregat del pla estratègic,ja que han de ser detallats per tècnics especialistes.

Una altra dificultat inherent al pas del pensament estratègic a l’acció és el fetque la responsabilitat sobre l’execució de molts d’aquests projectes que anomenem estructurantsno recau en els agents integrants del pla estratègic. De fet, l’Administració local per sisola difícilment té ni les competències ni els recursos financers necessaris per executar totes lespropostes planejades (un ajuntament només gestiona directament un petit percentatge del PIBde la ciutat).

Malgrat aquestes dificultats, el Pla estratègic metropolità de Barcelona, com a respostaa aquesta necessitat de concreció, ha apostat per la identificació de projectes emblemàtics al conjuntdel territori de l’àrea metropolitana de Barcelona.

Aquesta aposta pel desenvolupament de projectes estructurants (o projectes estrella) ésuna de les tendències que introdueix una certa novetat en el planejament estratègic de les ciutats:parteixen de problemes comuns a l’entorn metropolità i intenten aportar-hi solucions compartides.Per tant, demostren concreció i aporten cohesió.

En el cas del I Pla estratègic metropolità s’han identificat una cinquantena de projectesd’aquestes característiques. Els projectes estructurants de la metròpolis s’han localitzat gràficamenten un mapa. D’aquesta manera es permet posar en relleu la coherència dels projectes engegats ivisualitzar una major unió metropolitana. Els projectes seleccionats es poden classificar en els quatreapartats següents: infraestructures de comunicació, medi ambient, urbanisme, habitatge i promocióeconòmica, i projectes de recerca i tecnologia.

• Una de les principals mancances de la planificació estratègica clàssica és la mancade concreció, l’allunyament de l’acció.• Respostes a aquesta mancança les trobem en l’aparició de processos estratègicssectorials, però també en l’aposta decidida pels projectes estructurants. El Plaestratègic metropolità de Barcelona n’ha identificat una cinquantena. És el pasdel pensament a l’acció.

6. Els grans projectes de l’àrea metropolitanade Barcelona

Anteriorment s’ha exposat que la resposta estratègica als nous requeriments de l’entorn,per ser eficient, ha d’adoptar una visió geogràficament àmplia i s’ha de concretar en projectesemblemàtics que facin visibles els avenços assolits i, al mateix temps, aportin cohesió al conjuntdel territori.

173

El I Pla estratègic metropolità de Barcelona adopta aquests dos principis, tant pelseu àmbit geogràfic (l’àmbit de la reflexió estratègica ha passat de la ciutat a la regió), com peruna sèrie de projectes emblemàtics que s’han identificat en el territori (i han consolidat unaevolució de la planificació estratègica basada en l’entitat especial dels anomenats projectesestructurants).

La presència tan arrelada de la cultura estratègica als municipis metropolitans ha contribuïta adoptar una visió de més llarg abast, i ha permès tenir en compte aspectes relacionats amb lavertebració metropolitana. De fet, aquest concepte apareix explícitament com una de les líniesestratègiques de nombrosos plans de municipis de la zona.

Aquest mateix aspecte de vertebració metropolitana (de consciència de pertànyer a unàmbit amb uns interessos comuns) també es concreta en el fet que en aquests municipis han sorgitprojectes d’abast supralocal: és a dir amb efectes sobre aquesta vertebració metropolitana.

Una concreció d’aquests elements del procés estratègic engegat al voltant de la ciutat deBarcelona es plasma en els anomenats grans projectes de l’àrea metropolitana de Barcelona. Aquestsprojectes, d’una gran importància i impacte sobre el territori metropolità:

• Posen en evidència aquesta realitat metropolitana basada en un esquema de xarxa deciutats.

• Consisteixen en un conjunt de projectes individuals amb una característica comuna:a part de les finalitats estrictament pròpies (mobilitat, millora del medi ambient, etc.),cadascun té entitat suficient per servir de pol per al desenvolupament del seu entorn.

Aquesta aposta pel desenvolupament de projectes estructurants (o projectes estrella) ésuna de les tendències que introdueix una certa novetat en el planejament estratègic de les ciutats:s’identifiquen problemes comuns a l’entorn metropolità i, des d’una visió de conjunt, es dissenyensolucions compartides. Per tant, són projectes que demostren concreció i aporten cohesió.

L’existència d’aquests projectes emblemàtics d’àmbit metropolità és una prova que lessolucions compartides, en un lògica de xarxa de ciutats, garanteixen una eficiència millor i, pertant, la competitivitat del conjunt metropolità.

Actualment, des del mateix Pla estratègic metropolità s’han identificat 53 projectes endiferents fases de concreció que reuneixen aquestes característiques. En la majoria dels casos, superenl’interès estrictament local per esdevenir projectes estructurants en termes del conjunt de l’àreametropolitana de Barcelona. Per la seva importància i l’impacte sobre el territori metropolità,contribueixen a dotar els sectors econòmics d’unes bases més sòlides que n’assegurin lacompetitivitat i a augmentar la qualitat de vida dels seus habitants. Aquests avantatges, si ja sónpositius en si mateixos, contribueixen, a més, a una cohesió més gran de tota l’àrea.

Els projectes, identificats pel Pla estratègic metropolità com a grans projectes de l’àreametropolitana de Barcelona, s’agrupen en els quatre àmbits següents:

• Infraestructures de comunicació• Medi ambient• Urbanisme, habitatge i promoció econòmica• Recerca i tecnologia

En una primera visió agregada del conjunt dels projectes, les xifres posen de manifestla seva importància: representen una inversió global superior als 35.000 MEUR, la transformacióde més de 10.000 ha de superfície, la construcció d’aproximadament 13.000.000 m2 de sòl per adiferents usos, la posada en servei de 130 estacions, de més de 160 quilòmetres de ferrocarril (entrerodalies, metro i tramvia) i de 864 quilòmetres de línia d’alta velocitat (amb les futures connexionsentre Barcelona, les capitals catalanes, Madrid i França).

174

L’impacte global del conjunt de projectes és evident. Resta pendent la tasca de planificaciónecessària per donar cohesió al conjunt de projectes i, en alguns casos, evitar-ne les disfuncionalitatso les incoherències.

A continuació s’analitza el contingut dels projectes d’acord amb la classificació i la definiciórealitzades pel mateix Pla estratègic metropolità de Barcelona:

Projectes d’infraestructures de comunicació

Els projectes tractats en aquest apartat són els més significatius pel volum d’inversióprojectada (més de 13.000 MEUR) i, possiblement, pel seu impacte en el futur de l’àrea metropolitana.Si es comenta el dèficit d’infraestructures que pateix Catalunya i, en especial, la metròpolis deBarcelona, la posada en marxa d’aquests projectes és bàsica per mantenir la competitivitat internacionalde la regió. Es tracta d’ampliar les infraestructures bàsiques de connectivitat internacional (port iaeroport), de millorar la mobilitat interna dels habitants de l’àrea (línies de metro, tramvia i rodalies)i de connectar, finalment, a l’alta velocitat ferroviària Barcelona i les capitals catalanes amb Madridi la xarxa europea. Aquests projectes són indispensables per mantenir el nivell d’activitat econòmicade l’àrea de Barcelona.

La totalitat d’aquests projectes transcendeixen l’àmbit purament local, però fins i tot,el metropolità o regional. Alguns tenen una clara vocació d’escala d’euroregió i, fins i tot,internacional.

La relació concreta de projectes d’infraestructures detallats pel Pla estratègic metropolitàés la següent:

• Ampliació del port: inversió de 1.773 MEUR en el projecte d’ampliació per convertir-lo en el port principal del sud d’Europa. Les obres d’ampliació tindran un impacte sobre el PIBcatalà de l’1,37 % i generarà unes rendes de 1.724 MEUR.

• Ampliació de l’aeroport: inversió de 2.700 MEUR en la construcció de la tercerapista, ampliació de la terminal actual i construcció d’una nova terminal. L’objectiu és assolir els40 milions de viatgers i 90 operacions per hora.

• Trambaix/Trambesòs: inversió de 410 MEUR per a la reintroducció del tramvia, quecobrirà una demanda esperada de 30 milions de viatgers/any amb la connexió de Badalona, SantAdrià del Besòs i Barcelona (Trambesòs) i l’Hospitalet, Esplugues, Cornellà, Sant Joan Despí, SantJust Desvern, Sant Feliu de Llobregat i Barcelona (Trambaix).

• Línia Papiol-Mollet (RENFE): inversió de 70 MEUR per recuperar aquesta líniaper al transport de passatgers i millorar les comunicacions entre el Baix Llobregat, el Vallès Occidentali el Vallès Oriental.

• Línia 9 del metro: inversió de 2.248 MEUR per a una nova línia de 41,4 quilòmetresi 43 estacions. Ha de millorar les comunicacions entre Badalona, Santa Coloma de Gramenet,Barcelona, la Zona Franca, el Prat de Llobregat i l’aeroport.

• Línia 12 del metro: inversió de 757,275 MEUR per construir 22,5 quilòmetres delínia i 17 estacions. Ha de millorar les comunicacions entre Sarrià, Esplugues, Sant Just Desvern,Sant Joan Despí, Sant Boi de Llobregat, Gavà i Castelldefels.

• Tren d’alta velocitat: inversió de 6.000 MEUR per a la connexió entre Barcelona iMadrid amb alta velocitat ferroviària. Ha de comunicar Barcelona i Madrid en 2 hores i 30 minuts,i Barcelona amb Girona, Lleida o Tarragona en 30 minuts, i connectar port i aeroport a l’amplede via europeu.

• Variant N-340: inversió de 65 MEUR per construir la variant de Cervelló per connectar-la amb l’autovia del Baix Llobregat.

175

Projectes de medi ambient

Aquests projectes centrats en el medi ambient representen un volum d’inversions mésmodest (poc més d’uns 600 MEUR) i, a diferència de les grans infraestructures, l’impacte se circumscriugeneralment a l’àmbit supralocal o metropolità (no nacional o d’euroregió).

Generalitzant, els projectes mediambientals es poden classificar en dos grans grups: elsde grans instal·lacions de tractament d’aigua i de residus, i els orientats a la preservació de zonesnaturals (en algun cas incloent-hi la promoció d’activitats agrícoles).

La relació concreta de projectes de medi ambient detallats pel Pla estratègic metropolitàés la següent:

• Depuradora del Llobregat: inversió de 240 MEUR per donar servei a més de2 milions de persones i tractar 420.000 m3 d’aigües residuals al dia. Permetrà recuperar l’últimtram del Llobregat i el litoral per banyar-s’hi.

• Depuradora del Besòs: inversió de 257 MEUR per donar servei a uns 3 milions depersones i tractar 590.625 m3 d’aigües residuals al dia. Permetrà recuperar l’últim tram del Besòs,duplicar el nivell de neteja de les aigües tractades i millorar el cabal ecològic del riu.

• Parc Fluvial del Besòs: inversió de 42 MEUR per a un parc de 125 hectàrees quepermetrà recuperar l’entorn del riu i crear una nova zona d’esbarjo que funcioni com a connectorbiològic entre la serralada de Marina i la serra de Collserola.

• Parc Fluvial del Llobregat: recuperació del riu i de l’espai natural com a àmbit pera activitats de lleure, recuperació d’espècies vegetals i de fauna.

• Parc Agrari (Baix Llobregat): inversió de 900.000 EUR amb l’objectiu de preservarl’espai agrari, promoure el desenvolupament econòmic de les explotacions agrícoles i difondre elsvalors ambientals i culturals del territori en una superfície de 3.500 ha repartides en 14 municipis.

• Desviació del Llobregat: inversió de 84,1 MEUR per permetre l’ampliació del port,les mesures de correcció, protecció i millora ambiental de l’entorn, la preservació i l’ampliació delsespais naturals existents, la conservació dels aiguamolls i la recuperació de les platges.

• Ecoparcs: instal·lacions a la Zona Franca, Montcada i Reixac i la zona del Besòs destinadesa tractar els residus orgànics i domèstics no seleccionats prèviament com a font de materials recuperablesi útils, maximitzar la producció de biogàs d’alta qualitat, adob i energia alternativa, i minimitzarel rebuig destinat a dipòsits controlats.

• Passeig Marítim metropolità: intervenció en 40 quilòmetres de costa per unir laciutat i l’espai natural marítim, configurar un espai de lleure per al ciutadà i preservar els valorspaisatgístics i ecològics.

• Parc Natural del Litoral. Viladecans-el Prat: recuperació d’espais privats per a úspúblic, fent compatible la funció de corredor ecològic amb l’ús intens de les platges. Els serveisprevistos són l’equipament de la platja, serveis fixos de restauració, activitats esportives, transportpúblic i aparcament.

• Parc Natural de la Serralada de Marina: el Consorci de la Serralada de Marina téun pressupost per al període 1997-2003 de 2.872.832 EUR. Els objectius són garantir la conservaciódels recursos naturals i el desenvolupament sostenible del parc, garantir un ús públic responsablei d’acord amb els criteris de protecció de l’espai, garantir les inversions infraestructurals que dotinel parc d’una xarxa de serveis adient i garantir un nivell de protecció òptim sobre les incidènciesi el control sobre incendis.

Projectes d’urbanisme, habitatge i promoció econòmica

Aquest apartat és el que inclou més projectes i més diversos. Representen una inversióde més d’11.000 MEUR, i entre nombrosos projectes logístics i de renovació i eixample urbà

176

destaquen, amb una identitat molt especial, el Fòrum 2004, el districte 22@ i, també, el districteeconòmic Granvia l’Hospitalet. El Fòrum, per exemple, és un dels projectes emblemàtics que,per si sols i per la seva potència intrínseca, poden ser arrossegadors del desenvolupament de total’àrea metropolitana i esdevenir un projecte catalitzador similar al que van representar els JocsOlímpics.

La relació concreta de projectes d’urbanisme, habitatge i promoció econòmica detallatspel Pla estratègic metropolità és la següent:

• Port esportiu de Sant Adrià de Besòs: inversió de 69 MEUR en un port esportiude 1.002 amarradors, un centre de vela, un centre d’activitats subaquàtiques, etc. El projecte comportala reordenació urbanística de la zona, crear una nova àrea de centralitat i una nova zona lúdica icomercial.

• Fòrum 2004: el també conegut com a Fòrum de les Cultures comporta una inversióde 2.000 MEUR en 180 ha de terreny on, a part de les activitats que s’hi desenvoluparan, esconstruiran un centre de convencions, l’edifici Fòrum, hotels, el Campus de Llevant, habitatges,oficines, l’Esplanada del Fòrum, una planta fotovoltaica, una planta de tractament de residus, unacentral tèrmica, una depuradora, un dipòsit d’aigües pluvials, nous parcs i zones de bany, un nouport esportiu i el nou zoo. L’impacte d’aquest projecte es pot visualitzar a través dels 326.000 m2

de nou espai públic urbà, els 140.000 m2 de nou espai verd, els 2.400 m de nou litoral i la generacióde 6.000 llocs de treball.

• ZAL: inversió de 205.200.000 EUR per constituir entre el Prat de Llobregat iBarcelona la millor i major (1.400.000 m2 de superfície) plataforma logística del sud d’Europa,i consolidar i potenciar la posició del port de Barcelona i el desenvolupament econòmic i socialde la zona.

• Centre logístic de la Zona Franca: inversió de 150 MEUR en l’oferta de 105.000 m2

de naus industrials i 80.000 m2 d’oficines, que permetin enfortir Barcelona com a plataformalogística, oferir a les empreses espais per instal·lar les seves activitats logístiques i seus corporativesi millorar la fisonomia d’un dels accessos de la ciutat amb un projecte arquitectònic d’una granqualitat.

• Pla de Ponent de Gavà: inversió de 601 MEUR en una actuació que afectarà 200 hade sòl i comportarà la creació d’habitatges, parcs, equipaments diversos, un hospital, guarderies,escoles, un institut, instal·lacions culturals, un parc de bombers, equipament assistencial,equipaments esportius i hotels.

• Parc de Negocis de Viladecans: inversió de 360 MEUR per a una promoció de500.000 m2 de sostre per a activitat econòmica i de 210.000 m2 de parcs públics. Els objectiusespecífics són la promoció de la innovació, la sostenibilitat, la creació d’una nova àrea de centralitat,integrar l’activitat econòmica en la ciutat, crear nous llocs de treball i crear un clúster dedicat a laindústria aeronàutica i de la mobilitat.

• ProLogis de Sant Boi de Llobregat: inversió de 72 MEUR en 115.000 m2 de sostreedificable per a naus i magatzems, amb l’objectiu d’integrar-se en la zona logística del Delta iatraure noves empreses i nous llocs de treball.

• Colònia Güell: inversió de 60 MEUR per a la recuperació d’un espai fabril modernista(70.000 m2) que permeti l’atracció de noves empreses i la creació de nous llocs de treball, juntamentamb la construcció de nous habitatges (118.000 m2 de sostre construïble), nous equipaments i lapromoció turística de la zona.

• 22@: inversió de 4.207,08 MEUR en béns d’equipament i inversió immobiliària potencialde 7.813,16 MEUR en un projecte innovador per compaginar funcions residencials amb activitatsindustrials amb un alt contingut de coneixement. Els objectius són crear 100.000 nous llocs detreball, 4.000 habitatges i una nova àrea de centralitat, recuperar el teixit urbà i desenvoluparl’economia del coneixement.

177

• World Trade Center (Cornellà): inversió de 180 MEUR en la revitalització d’unpolígon industrial, per crear una nova àrea de negocis i centralitat i de 4.000 a 5.000 llocs detreball. Es preveu l’oferta de 105.000 m2 d’oficines, una àrea comercial, aparcament i una plaçacentral de 10.000 m2.

• Districte econòmic Granvia-l’Hospitalet: inversió de 2.000 MEUR en un nou districteeconòmic estratègic de Catalunya, una nova àrea de centralitat, nous espais urbans amb el soterramentde les vies i la Gran Via, millora de la connectivitat, creació d’uns 30.000 llocs de treball i augmentde l’oferta comercial, hotelera, industrial i d’oficines. Es preveu l’oferta de 160.241 m2 industrials,525.293 m2 d’equipaments i serveis, 491.685 m2 d’oficines, 194.590 m2 d’habitatge i 170.828 m2

comercials.• Fira 2000: inversió d’entre 300 i 350 MEUR amb l’objectiu de crear la segona fira

més important d’Europa, amb una superfície bruta de 340.000 m2.• Sagrera: inversió de 310 MEUR per a una estació intermodal i per al parc urbà més

gran de Barcelona. Com a objectius apareixen la recuperació del teixit urbà, la connexió entre SantAndreu i Sant Martí, la creació d’una nova àrea de centralitat i l’augment de zones verdes id’equipaments.

• Pla integral de la Mina: inversió de 95 MEUR per a la rehabilitació urbana i socialdel barri, la reinserció laboral, per millorar la seguretat, diversificar la població i impulsar el teixitassociatiu i comercial.

• Centre Direccional de Cerdanyola: inversió de 177 MEUR per a la promoció de1.200.000 m2 de Parc tecnològic, 450.000 m2 d’oficines i 80.000 m2 de sostre comercial, amb elsobjectius d’atraure noves empreses i d’augmentar el nombre de residents, crear un corredor verdentre Collserola i Sant Llorenç Savall de 70 ha, millorar la connectivitat i crear nous llocs de treball.

• Front marítim de Badalona: inversió de 74 MEUR per recuperar dos quilòmetresde front marítim, i recuperació del teixit urbà a través d’un canal que penetrarà en la ciutat.

• Ciutat aeroportuària: inversió de 144 MEUR per dotar a l’aeroport del Prat d’unparc d’activitats econòmiques que en permeti el desenvolupament en el marc de la xarxa aeroportuàriaeuropea.

• Eixample del Prat-Nord: projecte de creixement de la ciutat amb la constitució d’unnou barri amb usos mixtos desenvolupat amb criteris de sostenibilitat urbana.

• Ecobarri Oliveretes de Viladecans: projecte de creixement de la ciutat amb criterisde sostenibilitat (incorporació d’energies renovables i estalvi energètic en tots els processos) i derespecte cap al territori (contacte amb l’àrea forestal, tractament de rieres, etc.). Racionalització deles infraestructures existents.

• Transformació urbana amb el soterrament del ferrocarril i Can Bertran (SantFeliu de Llobregat): inversió de 227,3 MEUR per crear una nova ciutat amb la transformaciódel sòl urbà existent (indústries envellides i entorn del ferrocarril) com a pauta de model estratègicper a la renovació de les ciutats metropolitanes.

• Pla d’intervenció integral als barris del sector sud de Santa Coloma de Grameneti de la serra d’en Mena de Badalona: inversió de 120 MEUR per rehabilitar i reformar els barrisd’aquest sector amb l’objectiu de millorar l’accessibilitat dels barris, l’esponjament i la renovacióurbana, l’habitatge i la seva rehabilitació, l’equilibri i la cohesió social, l’educació, la dinamitzacióeconòmica i la millora de les condicions de vida dels habitants.

• Pla integral Collblanc–Torrassa (l’Hospitalet de Llobregat): inversió de 96 MEURper promoure l’esponjament i la renovació urbana amb l’objectiu de millorar la qualitat de vidadels ciutadans d’aquest districte amb la programació d’accions en el temps i a partir d’una estratègiadissenyada i elaborada específicament per a un territori concret.

• Polígon industrial de Guixeres (Badalona): projecte de desenvolupament industrialde nova creació per a indústries mitjanes i petites per garantir el manteniment de la capacitatindustrial de la ciutat.

178

Projectes de recerca i tecnologia

Els projectes d’aquest darrer apartat, en general, presenten una inversió individual mésreduïda: la suma de la inversió concretada en aquest apartat sobrepassa, de poc, els 500 MEUR ise centren fonamentalment en centres relacionats amb la recerca (campus tecnològics i parcs científics).

La relació concreta de projectes de recerca i tecnologia detallats pel Pla estratègic metropolitàés la següent:

• Campus Mediterrani de Castelldefels. Aeronàutica metropolitana: inversió de210 MEUR per a l’oferta de serveis d’enginyeries de telecomunicacions, aeronàutica i centres d’R+D+ITpúblics i privats en sectors de tecnologies industrials, tecnologies lligades al medi ambient, territori,transports i aigua, geomàtica, optomecatrònica, empreses derivades (spin-off ), júnior empreses,IN3-UOC. L’objectiu és esdevenir el primer campus espanyol que segueix criteris mediambientalsen el disseny i la construcció de les instal·lacions.

• Campus de Llevant (Barcelona): projecte que té els objectius de formació,investigació i transferència de tecnologia, suport i promoció d’iniciatives empresarials, cooperaciói recerca universitat-empreses, mitjançant l’oferta d’estudis de la UPC, edificis d’R+D i espais pera empreses vinculades.

• Parc Científic UB: inversió de 66 MEUR per oferir laboratoris, espais per a empreses,suport a la creació de noves empreses, formació de personal investigador, centres de documentaciói instituts d’R+D. Els objectius són la innovació i la recerca universitat-empreses, la transferènciade coneixements i de tecnologia, el desenvolupament de la recerca i de nous sectors industrialslligats a la biomedicina bàsica, la investigació farmacèutica i la biotecnologia.

• Parc Biomèdic (Barcelona): inversió de 60 MEUR per a l’oferta de laboratoris, unauniversitat, un hospital, espais per a empreses i formació de personal investigador, amb els objectiusde fomentar la cooperació i la recerca universitat-empreses, la creació de 2.000 llocs de treball,desenvolupar la recerca, la docència i l’assistència sanitària i un nou sector industrial de qualitat,de transferència de coneixements i de tecnologia.

• Ampliació del Parc Tecnològic del Vallès: oferta de serveis a les empreses ambl’objectiu de la cooperació i la recerca universitat-empreses, transferència de coneixements i detecnologia.

• Biocampus (Cerdanyola): oferta de serveis de laboratoris, una universitat, vivers pera empreses, projectes conjunts de recerca entre universitat i empreses i formació de personal investigadoramb els objectius de la cooperació i la recerca universitat-empreses, la concentració d’equipsd’investigadors, la docència, la indústria del sector de la biomedicina i la biotecnologia, i la transferènciade coneixements i de tecnologia.

• Sincrotó: inversió de 164 MEUR. Els objectius són donar suport a 160 grups derecerca i 750 investigadors en temes de biologia, 30.000 llocs de treball induïts, biotecnologia,nous materials, nanotecnologia, matèria condensada i ciència de superfícies. Cooperació i recercauniversitat-empreses, transferència de coneixements i de tecnologia.

• Can Suris CityLab de Cornellà: inversió de 2.109.455 EUR per recuperar una fàbricatèxtil modernista i transformar-la en un símbol de la Catalunya digital.

• Parc alimentari de Torribera de Santa Coloma: inversió de 31 MEUR per crearun centre de recerca, oferir formació permanent i vivers d’empreses en l’àmbit de l’alimentació.Establiment d’organismes públics reguladors en matèria alimentària i associacions i empresesrelacionades.

• Parc de salut de Can Ruti (Badalona): projecte per desenvolupar totes les potencialitatsde la investigació i el desenvolupament vinculades a la salut, la sanitat i la medicina, que complementinels actuals centres assistencials i d’investigació amb altres instal·lacions. Afavorir el desenvolupamentd’activitats econòmiques complementàries i subsidiàries.

179

• Museu d’Història de la Immigració (Sant Adrià de Besòs): inversió de 3.641.471 EURper crear un equipament sociocultural, un museu i un centre de recerca, estudis i documentacióper reflexionar sobre la faceta migratòria de la nostra societat.

• La metròpolis de Barcelona, a través del seu pla estratègic, ha optat per apostarpel pes estratègic i catalitzador d’alguns projectes emblemàtics. És el cas delsanomenats grans projectes de l’àrea metropolitana de Barcelona, amb els qualses resumeix el pas de ciutat a regió i de pensament estratègic a acció.

180

Mapa 3. Grans projectes per a l’àrea metropolitana de Barcelona

1 Depuradora Llobregat2 Depuradora Besòs3 Parc Fluvial del Besòs4 Parc Fluvial del Llobregat5 Parc Agrari6 Desviació Llobregat7 Ecoparcs8 Passeig Marítim Metropolità9 Parc Natural del Litoral

Viladecans-el Prat10 Parc Natural de la Serralada Marina

PROJECTESDE MEDI AMBIENT

INFRAESTRUCTURES DECOMUNICACIÓ

1 Ampliació Port2 Amppliació Aeroport3 Trambaix, TramBesòs4 Papiol-Mollet (RENFE)5 Línia 9 Metro6 Línia 12 Metro7 Tren alta velocitat8 Variant carretera N-340

1 Port Esportiu de Sant Adrìa Besòs2 Fòrum 20013 ZAL4 Centre logístic Zona Franca5 Pla de Ponent de Gavà6 Parc de Negocis de Viladecans7 Prologis de Sant Boi de Llobregat8 Colònia Güell9 22@

10 WTC de Cornellà de Llobregat11 Districte Econòmic Granvia-l’Hospitalet12 Fira 200013 Sagrera14 Pla integral de la Mina15 Centre Direccional Cerdanyola16 Front Marítim de Badalona17 Ciutat Aeroportuària18 Eixample Prat-Nord19 Ecobarri Oliveretes de Viladecans20 Can Bertran i soterrament Ferrocarril,

Sant Feliu de Llobregat21 Sector Sud, Santa Coloma de Gramanet

i Sector d’en Mena, Badalona22 Pla integral Collblanc-Torrassa,

l’Hospitalet23 Polígon industrial las Guixeres, Badalona

URBANISME, HABITATGEI PROMOCIÓ ECONÒMICA

1 Campus Mediterrani de CastelldefelsAeronàutica metropolitana

2 Campus de Llevant3 Parc Científic UB4 Parc Biomèdic5 Ampliació Parc Tencològic del Vallès6 Biocampus7 Sincrotró8 Can Suris CityLab de Cornellà9 Parc alimentari de Torribera,

Santa Coloma de Gramanet10 Parc de Salut Can Ruti, Badalona

PROJECTES DE RECERCAI TECNOLOGIA

7. Conclusions

En el món actual els factors territorials adquireixen, cada vegada més, una importànciaessencial. Es tracta d’un fenomen en què convergeix el factor canvi com a generador dels impactescorresponents sobre aquest territori.

La inestabilitat generada per aquest plantejament obliga que aquests protagonistes, elsterritoris, adoptin una actitud creativa i pensin sobre la situació en què es troben, els efectes delscanvis de l’entorn i el futur que pretenen assolir, de manera que puguin dissenyar el camí perarribar-hi: són les bases del pensament estratègic aplicades a un territori.

Però arribats a aquest punt sorgeixen dues qüestions essencials: és necessari el pensament,però:

En què?: Pensant en el protagonisme del territori, quin àmbit és el més adequat? Laresposta radica en el pas necessari de la ciutat a la regió.

Com?: El pensament estratègic ha de vincular-se a l’acció, ha d’implicar transformació.Per això és important que des de l’estratègia es concreti en projectes, i en projectes emblemàticso estructurants. És el pas del pensament a l’acció.

El Pla estratègic metropolità de Barcelona, com a reformulació dels anteriors plans estratègicsde Barcelona, ha significat el pas de ciutat a regió i, en identificar i significar els anomenats gransprojectes de l’àrea metropolitana de Barcelona posa en relleu aquest lligam del pla a l’acció.

La forta tradició de cultura estratègica de la ciutat de Barcelona com a pionera i demolts municipis de la seva demarcació (més d’una cinquantena a la província de Barcelona), hanfacilitat aquest canvi estratègic. Canvi que ha tingut lloc en una realitat metropolitana (l’anomenadaciutat real) que és una de les zones econòmicament més dinàmiques, amb un gran pes de l’exportaciói avenços importants cap a una economia amb un alt contingut de coneixement. Malgrat aquestentorn positiu, s’ha de vetllar per mantenir i augmentar la cohesió social de la zona i trobar respostesals dèficits (especialment d’infraestructures) i a la manca d’un sistema de govern que permeti gestionaraquesta realitat metropolitana. Aquesta situació posa més en relleu encara la necessitat de respondre-hi estratègicament.

Els anomenats grans projectes de l’àrea metropolitana de Barcelona representen claramentun esforç de reflexió a escala metropolitana sobre les potencialitats que poden representar per alconjunt del territori, i plantegen, també, la necessitat de cercar la coherència en l’actuació metropolitana.Quan es parla del model de xarxa de ciutats que ha de seguir la metròpolis de Barcelona, l’existènciade projectes que estan dissenyats per donar servei al conjunt de la regió posa en relleu els avantatges,en termes d’eficiència, que es poden obtenir.

Aquests projectes són força diversos entre si, però alguns per si sols servirien per posicionarestratègicament la ciutat que els acull. D’altres serveixen per augmentar la competitivitat no nomésde l’àrea metropolitana, sinó d’una regió més extensa (euroregió). Resta pendent la tasca necessàriade donar cohesió i evitar disfuncions i incoherències entre tots els projectes.

181