1 programació 2011 12 1r i 2n d'eso

Programació de llenguacatalana i literatura

Primer cicle d’ESO

Curs 2011-12

Institut Príncep de GironaBarcelona

Índex

I. Composició i organització del seminari pàg. 2-4

II. Llibres de text i lectures pàg. 5-7

III. Activitats pàg. 8-10

IV. Criteris d’avaluació del Departament de català

a) ESO pàg. 11-12 b) Batxillerat pàg. 12-13

V. Programació per nivells

Primer d’ESO pàg. 14-44

CV quadrimestral “Club de lectura” 1r ESO pàg. 45-46

Segon d’ESO pàg. 47-70

CV Optativa “Comprensió lectora” 2n ESO pàg. 71-73

1

I. Composició i organització del Seminari

a) Professorat i cursos que imparteixen:

Rosa Garrigó. Cap de departament. Coordinadora 2n ESO

3 grups de 2n d’ESO 9 h 2 grups 1r Batxillerat 4 h Literatura catalana 2n Batxillerat (matèria modalitat) 4 h

Caterina Coll. Coordinadora lingüística, intercultural i de cohesió social.

2 grups de Segon de batxillerat: 4 h La matèria de modalitat de Literatura universal

a 1r de Batxillerat 4 h 2 grups de 1r d’ESO ( B,Q) 6h Aula d’acollida: 3 h

Joan Fontdeglòria: Tutor de 4t d’ESO A +Projecte de recerca de 4t ESO

1 Comprensió lectora de 1r d’ESO A i B 2 h Optativa 3r ESO “La Revista” 3 h 3 grups de 4t d’ESO 9 h Alternativa a la religió 4t d’ESO 3 h

Teresa Lladó. Encarregada de la biblioteca del centre

4 grups de 3r d’ESO 12h Aula oberta 4t 3 h

M. Josep Vercher. (Diversitat- Aula d’acollida)

1 grup de 1r d’ESO (A –Grup acollidor) 3 h

Optativa de 2n d’ESO 3 h

2

3

DEPARTAMENT DE LLENGUA I LITERATURA CATALANA Curs 2011-2012

1r ESO A grup acollidor

Maria Josep

GrupAula d’AcollidaCaterina

1r ESO B grup mitjà

Caterina

1r ESO Q ampliació

Caterina

Club de lectura 1rA (1hora)

Joan

Club de lectura 1rA (1hora)

Joan2n ESO A grup acollidor i ampliació

Rosa

2n ESO B grup mitjà

Rosa

2n ESO Q ampliació

Rosa

Optativa 2n ESO

M. Josep

3r ESO A grup acollidor i ampliació

Teresa

3r ESO B grup mitjà

Teresa

3r ESO C grup mitjà

Teresa

3r ESO Q ampliació

Teresa

Optativa” “La Revista”

Joan

4t A

Joan

4tB

Joan

4t C

Joan

Aula oberta

Teresa

1r Btx A

Rosa

1rBtx B

Rosa

Literatura universal (1r batx.) 4hores

Caterina2n Btx A

Caterina

2n Btx B

Caterina

Literatura catalana 2n Btx

Rosa

4

b) Reunió de Seminari

L’hora setmanal de reunió serveix per posar en comú el treball realitzat, elaborar activitats d’avaluació, d’adaptació curricular, comentar el seguiment de la programació i, molt especialment , per avaluar el procés d’aprenentatge dels alumnes i coordinar i preparar material didàctic i exàmens amb la persona amb qui es comparteix el nivell.

Durant aquest curs acadèmic, la reunió amb caràcter setmanal es realitzarà cada divendres de 9’30 a 10’30.

Enguany, l’hora de reunió no coincideix amb la del seminari de llengua castellana. De tota manera, ens reunirem de forma periòdica –en un altre horari- les dues caps de Departament per portar a terme acords comuns i interdisciplinars.

c) Composició de cursos i nivells

Enguany tenim dos cursos de 1r d’ ESO , dels quals n’organitzem 3 en matèries instrumentals . El 1r A i 1r B són grups heterogenis i el grup 1r Q és d’ampliació. Els 2n d’ESO té la mateixa estructura que el 1r.

Tercer curs de l’ ESO. Dels tres cursos bàsics (A, B, C) se n’han format quatre : dos d’heterogenis amb un nivell mitjà ( B i C) i dos d’ ampliació ( A i Q) .

Per acord de claustre, i per segon any consecutiu, es va decidir formar grups de diversitat d’ampliació aprofitant també la integració de l’alumnat de l’aula d’acollida i així provar de fer una immersió dels nouvinguts amb alumnat de nivell alt. Per tant, els grups A són els grups-acollidors i estan formats per un grup d’alumnes nouvinguts ( AC) i també per un grup d’alumnat amb nivell acadèmic bo.

A quart d’ ESO, la composició és de dos grups heterogenis (4t A i B) , dels quals encara se’n separa un grup d’alumnes només en les matèries instrumentals (4t C) . Encara tenim un altre grup de competències bàsiques, que anomenem Aula Oberta ( o 4tD) , amb un currrículum totalment diferent dels altres 3.

És possible, i de fet cada any succeeix, que dintre dels grups heterogenis hi ha algun alumne a qui se li ha de fer una adaptació curricular intensiva o de la durada del curs. Aquests darrers casos els estudiarem en les reunions de seminari, en les reunions de nivell i acordarem les mesures d’atenció personalitzada corresponents.

d) L’aula d’acollida

El nostre centre continua l’experiència que es va iniciar fa sis cursos per tal d’integrar els alumnes nouvinguts a través de l’Aula d’acollida. Aquest any i per segon any consecutiu, tal com ja hem explicat, amb la novetat abans esmentada.

Hi intervenen els tutors de l’aula d’acollida, Toni Llansana, Maria Josep Vercher, i la coordinadora LIC, Caterina Coll.

La programació de l’aula d’acollida es realitza de forma independent de la del nostre Seminari però el departament de català està plenament implicat en el seu seguiment.

5

II.- LLIBRES DE TEXT I LECTURES PER AL CURS 2011/2012

1r ESO

DDAA, Llengua catalana i literatura 1r d’ESOGrup Promotor SantillanaISBN-13:978-84-7918-106-2 o bé 9788479186845

Lectures

Swift, Jonathan Els viatges de Gulliver ed. Vicens VivesISBN 978-84-316-8147-0

Benet i Jornet, Josep M. Taller de fantasia. Supertot.Ed. 62 ISBN 978-84-92672-52-3

Muñoz, Vicente Any 2083 ed. EdebéISBN 978-84-236-8870-8

Poesia: dossier del Departament

2n d’ESO

DDAA, Llengua catalana i literatura 2n d’ESOGrup Promotor SantillanaISBN 13:978-84-7918-117-8 o bé 9788479187378

Lectures

Martín, Andreu/Ribera, Jaume Flanagan 007Ed. Columna ISBN 978-84-664-1001-4

Plaute/Molière La comèdia de l’olla/el metge a garrotadesEducaula. Col. Educació 62,32 ISBN 978-84-92672-31-8

Heuvel, Eric La recercaEd. 62 ISBN 978-84-9932-165-3

3r ESO

DDAA, Llengua catalana i literatura 3r d’ ESOGrup Promotor SantillanaISBN-13:978-84-7918-128-4 o bé 9788479187439

Lectures

Wilde, Oscar El crim de Lord Arthur Savile ed. Bambú lectorISBN 978-84-8343-074-3

Hernàndez, Pau Joan, Tot et serà presEd. Columna jove

6

ISBN 978-8492671762 Sànchez, Jordi El mètode Gronhölm.

Grup 62. ISBN: 978-84-96863-73-6

4t ESO

DDAA, Llengua catalana i literatura 4t d’ESOGrup Promotor SantillanaISBN 978-84-7918-139-0 o bé 9788479187514

Sánchez Piñol, Albert La pell freda Edicions La Campana ISBN 84-95616-25-4

Shakespeare, William El mercader de Venècia ed. Vicens VivesISBN 978-84-31614645

Recull de contes sobre Quim Monzó del Departament

Batxillerat

Primer de batxillerat

DDAA, Llengua catalana i literatura 1r BatxilleratGrup Promotor SantillanaISBN: 978-84-7918-204-5

Lectures prescriptives.

Martorell, Joanot Tirant lo Blanc, (versió actualitzada) AlfaguaraISBN : 978-84-7918-424-7

Antologia de poesia catalana. Ed. Proa, col. Les Eines ISBN 84-8437-809-8 Llor,Miquel Laura a la ciutat dels sants Ed. 62 Molc

ISBN 978-84-297-1493-7 o bé ed. Proa /Les eines ISBN 978-84-92672-72-1

Segon de batxillerat

DDAA, Llengua catalana i literatura, 2n batxilleratGrup Promotor SantillanaISBN: 8 431300 069817

Lectures prescriptives:

Llor,Miquel Laura a la ciutat dels sants Ed. 62 MolcISBN 978-84-297-1493-7

7

o bé ed. Proa /Les eines ISBN 978-84-92672-72-1 Català, Víctor Drames rurals Educaula. Col. Educació

ISBN 978-84-92672-79-0

Literatura catalana (matèria de modalitat a 2n de batxillerat)

1. Antígona de Salvador EspriuEducaula. Col. Educació 62,66 ISBN 978-84-92672-81-32. Com un foc invisible…Antologia poètica, Màrius Torres. Educaula. Col. Educació 62. EAN 978-84-92672-14-13. Quadern d’Aram, Mª Àngels Anglada. Educaula. Col. Educació 62. EAN 978-84-92672-36-3

4. Maria Rosa Àngel Guimerà ed. 62 ISBN 978-84-92672-34-9

5. Cròniques de la veritat oculta Pere CaldersEducaula. Col. Educació 62,46 ISBN 978-84-92672-09-76. Visions&Cants, Joan Maragall. Edicions 62. ISBN 978-84-297-44668

Literatura universal. Lectures prescriptives per a la modalitat d’humanitats i ciències socials i de la modalitat d’arts del 1r curs de batxillerat.

1. Joseph Bédier, Romanç de Tristany i Isolda Edicions dels Quaderns Crema 978-84-85704163 2. Antologia de la poesia universal Educaula. Educació 62, 64 ISBN 978-84-92672-83-7

3. William Shakespeare, Romeu i Julieta ed. Vicens Vives 978-84-316-8238-5 o bé ed. Proa 978-84-8437-686-6

4. J. W. Goethe, Werther ed. Tusquets 978-84-8310-829-1 5. Gustave Flaubert, Madame Bovary ed. La butxaca 978-84-92549-03-0

6. Franz Kafka, La metamorfosi ed. Proa /La Galera 84-246-8710-8 o bé Edicions Proa 978-84-8437-973

8

III.- Activitats 2011/2012

Curs Nom de l'activitat Lloc DataProfessorat responsable

1r trimestre3r d'ESO El periòdico novembre T.Lladó3r d'ESO Elaboració d'un diari 1 de desembre T.Lladó

3r d'ESO Teatre Nacional de Catalunya 1 de desembre T.Lladó

2n trimestre

1r d'ESO Teatre Nacional de Catalunya 8 de març M. Josep Vercher

1r d'ESO Dinamització dels Jocs Florals Institut 2n trimestre R. Garrigó

2n d'ESO Dinamització dels Jocs Florals Institut 2n trimestre R. Garrigó

2n d'ESO Dinamització dels Jocs Florals Institut 2n trimestre R. Garrigó

3r d'ESO Visita a Catalunya Ràdio Catalunya Ràdiogener:17 (3rB), 24 (3rA) i 25 (3rC) T.Lladó

3r d'ESO Visita a BTV BTVfebrer: 8 (3rA), 22 (3r B), març: (3r C)

3r d'ESOAutor a l'aula: Joan Pau Hernández 2n trimestre T. Lladó.

4t d'ESO Teatre Nacional de Catalunya 16 febrer J. Fontdeglòria1r BATX Casa Maragall 2n trimestre 2n BATX Literatura catalana Ruta Literària 2n trimestre

3rtrimestre1r d'ESO Contacontes: 1r ESO Institut 3r trimestre T.Lladó

1r d'ESOClub de lectura: "Els clàssics portats al còmic" : 1r ESO Institut 3r trimestre

T. Lladó. Biblioteca

2n d'ESOTeatre Regina :"La comèdia de l'olla" 27 d'abril. R. Garrigó

2n d'ESO Històries de veïnat: 2n ESO Institut 3r trimestreT. Lladó Biblioteca

2n BATX Literatura catalana

Teatreneu: "Cròniques de la veritat oculta" R. Garrigó

9

IV.- Criteris d’avaluació i recuperació del departament de llengua catalana (Curs 2011-12)

Criteris d’avaluació ESO

Primer i Segon d’ESO (grups heterogenis i d’ampliació : A i Q)

La nota de cada crèdit s’obtindrà a partir de la següent ponderació:

1. Coneixements: 40%2. Habilitats: 40%3. Actitud: 20%

Primer i Segon d’ESO (grup heterogeni i d’adaptació curricular :B


Avaluació de la correcció lingüística en les redaccions, exàmens o treballs:

Es descomptarà 0.10 per cada errada no repetida fins a un màxim d’1 punt.

Tercer d’ESO (grups heterogenis i d’ampliació: A i Q) i Quart d’ESO (grups heterogenis : A,B i C)



Correcció lingüística: es descomptarà 0.10 per cada falta no repetida fins a un màxim de 2 punts.

Tercer d’ESO ( grups heterogenis i d’adaptació curricular : B i C)

La ponderació per obtenir la nota final de crèdit és la següent: Coneixements: 30% Habilitats: 50% Actitud: 20%

Aula oberta

La ponderació per obtenir la nota final de crèdit és la següent:

Competència comunicativa: 60% Competència social i ciudadana : 20% Competència TIC (tractament de la informació) : 20%

10

Donat el caràcter progressiu de l’assignatura, la nota final de tots els cursos de l’ESO l’obtindrem aplicant el següent promig:

30% nota 1r crèdit, 30% nota del 2n crèdit i 40% nota del 3r crèdit.

Avaluació de la competència comunicativa oral

A tots els cursos de l’ESO s’avaluarà la competència oral amb periodicitat. Hi haurà una nota trimestral que reflectirà l’evolució de l’alumne/a i que formarà part de la nota d’habilitats.

Reforç i recuperacions al llarg dels cursos de l’ESO

L’alumnat que no progressi adequadament haurà de realitzar activitats i controls de recuperació. El professorat lliurarà un material de reforç de les unitats corresponents a cada crèdit treballades durant el trimestre i l’alumnat haurà de presentar-lo el dia de la prova , la qual inclourà alguna pregunta de la lectura trimestral ( a inici de trimestre, segons calendari acordat de Direcció ) juntament amb el dossier dels temes que no hagi presentat durant l’avaluació pertinent. La ponderació d’aquesta recuperació serà la següent:

Prova: 60% de la nota;Dossier dels temes treballats durant el trimestre : 20%;Material de reforç: 20%

Si l’alumnat no es presenta el dia de la prova sense causa justificada l’avaluació quedarà suspesa i haurà de presentar-se a les proves extraordinàries de juny.

Mesures de suport i reforç en el pas de curs (ESO)

L’alumnat que ha passat de curs sense haver superat la matèria de llengua catalana haurà de realitzar activitats de suport i reforç que li lliurarà el professorat al llarg del curs. Es considerarà que té el curs aprovat si realitza les activitats puntualment i correcta i, a més, supera amb un cinc com a mínim, les activitats, treballs i controls del curs vigent.

Proves de setembre a l’ESO

Seran proves preparades conjuntament pel professorat que imparteix un mateix nivell i que avaluaran els objectius terminals de cada curs.

Criteris d’avaluació Primer i Segon de batxillerat

L’avaluació serà continuada. S’avaluaran tant els coneixements, com les habilitats o destreses i les actituds.


Proves escrites (un mínim de dues): 80% Notes de classe, participació i

Actitud 20%

Barem gramatical (descompte màxim de 3 punts)

11

Es descomptarà 0.10 per errades d’ortografia,morfologia, lèxic , sintaxi , adequació, cohesió o coherència no repetides.

Nota final de curs: s’obtindrà segons la progressió següent: 30% 1r crèdit, 30% 2n crèdit i 40% 3r crèdit.

Recuperació de curs : les proves de setembre.

L’alumnat que no superi el curs haurà de presentar-se a una prova extraordinària el mes de setembre. Aquesta prova de recuperació serà global i hi entraran els temes estudiats al llarg del curs. Així mateix s’hi haurà de presentar aquell alumnat que, voluntàriament i sense causa justificada, hagués decidit no presentar-se a una o més proves d’una avaluació concreta.

L’avaluació final d’etapa

La nota de batxillerat serà la mitjana aritmètica entre la nota de 1r i 2n curs.Si la nota resultant d’aquesta mitjana aritmètica és amb decimals, la nota final es pot decidir en funció de:

L’evolució positiva de l’alumne (la nota més alta s’ha obtingut a 2n) L’actitud envers l’estudi de la matèria. Els procediments. La participació a classe.

Nota: Encara que l’alumne/a tingui aprovat el 1r de batxillerat, haurà d’haver aprovat també 2n per tal de fer la mitjana.

Alumnes suspesos de 1r de Batxillerat

Tindran dret a una prova global de l’assignatura que es realitzarà a començaments setembre i la programarà la prefectura d’estudis. Si la suspenen, es programaran dos exàmens al llarg del curs. La matèria es dividirà en dues parts i el/la cap de departament els informarà dels coneixements i destreses que han de demostrar en aquestes dues proves.

Alumnat exempt de la prova de Selectivitat

Els alumnes que han obtingut l’exempció de la prova de Selectivitat perquè s’han incorporat al nostre sistema educatiu durant 1r o 2n de Batxillerat, però no estan exempts de l’aprenentatge de la llengua catalana, han de treure una nota mínima de cinc per tal d’aprovar el curs.

Aquests alumnes han de superar uns exàmens adaptats al seu nivell i han de demostrar també una competència lingüística adequada al temps de la seva estada.

12

V-Programació per nivells

PRIMER D’ESO

Comptem amb dos grups bàsics A i B però en les matèries instrumentals i també en anglès i ciències socials, se’n fan tres, i aquest últim s’anomena grup Q. El grup Q està format per alumnes d’ampliació , i el grup A i B són grups heterogenis i d’adaptació curricular . El llibre de text, però, és el mateix per a totes les classes de grups heterogenis i d’ampliació . És un llibre adaptat al tractament de la diversitat i compta amb suficients exercicis de repàs, reforç i ampliació per a ser vàlids per a tot tipus d’alumnat, és a dir que l’alumnat dels grups d’adaptació realitzarà les fitxes de repàs i de reforç de manera especial i l’avaluació serà adaptada a les seves capacitats.

Unitat introductòria o Unitat zero

L’objectiu d’aquesta primera unitat introductòria del primer curs d’Educació Secundària Obligatòria de l’àrea de Llengua catalana i literatura és motivar l’alumnat perquè s’acosti amb interès a l’àrea de llengua en l’etapa educativa que comença a cursar i, concretament, al llibre de text i al conjunt de llibres que pot trobar, per exemple, en la mateixa biblioteca escolar, que es pot visitar, o bé on es pot fer la primera classe i d’altres, per exemple les dedicades a literatura. D’altra banda, la unitat vol servir com a avaluació inicial dels grups.

Objectius

• Descobrir el llibre com a font de coneixements i d’enriquiment personal.• Descobrir la gramàtica com a estudi de la llengua.• Reconèixer les paraules i les oracions com a parts fonamentals en l’estudi de la

gramàtica.• Identificar el sistema gràfic de la llengua catalana.• Conèixer el diccionari de significats.• Diferenciar literatura popular i literatura culta.• Distingir entre expressió literària en prosa i en vers.

Continguts

Dimensió comunicativa• Comprensió de textos narratius.• Identificació i coneixement de les característiques estructurals i gramaticals en

diferents tipus d’enunciats i textos.

13

II- Objectius i continguts

I- Introducció

• Identificació de les oracions i de diferents categories lèxiques. • Identificació de l’alfabet català.• Resolució d’incidències en l’ordre alfabètic mitjançant un seguit de criteris

comunament admesos.• Consulta del diccionari i reconeixement dels diversos elements: l’entrada, la

definició i altres informacions.• Lectura dramatitzada d’un text literari.• Transformació de textos narratius en dialogats i viceversa.• Lectura comentada i recitat de poemes, tot reconeixent les figures retòriques

comparació i metàfora.

Dimensió estètica i literària• Lectura comentada i expressiva de relats.• Ús d’estratègies que ajudin a analitzar i interpretar el text literari.• Valoració de l’aprenentatge de la literatura com un element que afavoreix

l’autonomia personal i la capacitat de comunicar-se amb els altres.• Desenvolupament progressiu de l’autonomia lectora.

Dimensió social i cultural• Valoració de la consulta de llibres i la lectura com una font d’enriquiment en els

àmbits personal, social i cultural.• Valoració de la llengua pròpia com a instrument d’incorporació plena a la

societat.• Valoració de l’enriquiment que suposa la relació amb persones pertanyents a

altres cultures.

Objectius transversals• Conèixer els aspectes bàsics de la cultura i la història.Per desenvolupar aquesta competència, hi ha una possible activitat que consistiria en el fet que cada alumne comentés per escrit quines llegendes coneix que tinguin alguna relació amb un fet històric del nostre país o d’un altre lloc.• Assumir responsablement els deures i exercir els drets amb respecte als altres.Aquesta altra competència dóna peu a una reflexió a l’aula sobre la manera com cada alumne exerceix la seva corresponsabilitat amb les feines de casa, per exemple, o bé sobre si és respectuós o respectuosa amb els altres encara que «no caiguin bé», parlin una altra llengua, procedeixin d’un altre país, etc.

Treball amb competències

Lingüística (gramatical)• Què és la gramàtica?

Lingüística (fonològica i ortogràfica)• L’alfabet.

Lingüística (lexicosemàntica)• El diccionari.

Estratègica (lectora) i literària• La literatura.

14

Objectius

Descobrir el llibre com a font de coneixements i d’enriquiment personal.

Descobrir la gramàtica com a estudi de la llengua. Reconèixer les paraules i les oracions com a parts fonamentals en

l’estudi de la gramàtica. Identificar el sistema gràfic de la llengua catalana. Conèixer el diccionari de significats. Diferenciar literatura popular i literatura culta. Distingir entre expressió literària en prosa i en vers.

Criteris d’avaluació

• Llegir un text narratiu amb l’entonació correcta i respectant els signes de puntuació.

• Identificar termes propis de l’aprenentatge gramatical dins d’un conjunt d’aprenentatges lingüístics.

• Expressar oralment algun tema relacionat amb la lectura.• Ordenar paraules alfabèticament.• Consultar de manera adient el diccionari en situacions concretes.• Justificar la pertinença d’un text a la literatura culta o a la literatura popular.

Fitxa de reforç

• Fer les activitats proposades a la pàgina 166 de la guia.

Fitxa d’ampliació

• Fer les activitats proposades a la pàgina 176 de la guia.

15

IV- Avaluació

V- Atenció a la diversitat

III- Activitats d’aprenentatge

Primera Unitat

Objectius • Entendre el llenguatge com un sistema de comunicació.• Conèixer els elements de la comunicació.• Saber utilitzar el volum de la veu segons les situacions dins la classe.• Saber presentar un escrit d’acord amb les convencions habituals.• Ampliar el vocabulari referent al menjar.• Conèixer el concepte de categoria lèxica.• Identificar la categoria lèxica de verbs, noms, adjectius i determinants.• Conèixer les nocions de so i grafia o lletra.• Saber explicar com es produeixen els sons en el llenguatge humà verbal.• Saber partir correctament les paraules a final de ratlla.• Distingir el sentit propi i el sentit figurat d’una paraula.• Reconèixer textos literaris.• Identificar trets característics del llenguatge literari.

Continguts

Dimensió comunicativa• Identificació de l’estructura comunicativa dels missatges orals i escrits.• Ús de tècniques de regulació de la veu segons les situacions a l’aula.• Identificació i ús del camp semàntic del menjar. • Consulta del diccionari per resoldre qüestions ortogràfiques, de sinònims i

antònims, d’expressions, etc., en especial del camp semàntic del menjar.• Identificació i coneixement de les categories lèxiques.• Identificació i coneixement de verbs, noms, adjectius i determinants.• Reconeixement dels sons i les grafies. Observació de casos de no

correspondència entre forma gràfica i forma fonètica.• Observació i coneixement de la partició de paraules a final de ratlla.• Identificació del sentit propi i el sentit figurat d’un mot.

Dimensió estètica i literària• Diferenciació de textos literaris i textos no literaris.• Anàlisi de l’expressió literària d’un text.• Lectura autònoma i expressiva d’obres de la literatura catalana.• Desenvolupament progressiu de l’autonomia lectora.

Dimensió social i cultural• Interès per la bona presentació formal d’un escrit.• Actitud de cooperació i de respecte en situacions d’aprenentatge compartit.• Participació activa en situacions de comunicació oral pròpies de l’àmbit

acadèmic.

16

I- Objectius i continguts

• Actitud crítica davant dels missatges que suposin qualsevol tipus de discriminació.

Objectius transversals

• Conèixer els hàbits de cura i salut corporals, com ara els hàbits alimentaris. Una activitat adient per treballar aquesta competència podria ser, individualment, per parelles o per grups petits, aportar una recepta o, si és possible, un plat elaborat propi d’una dieta sana i equilibrada.


Lingüística (gramatical)• La comunicació.• Les categories lèxiques.

Lingüística (lexicosemàntica)• El vocabulari del menjar.• El sentit propi i sentit figurat.

Lingüística (fonològica i ortogràfica)• Sons i grafies.

Pragmàtica (discursiva)• La comunicació.

Estratègica (expressiva)• Regulem el volum de la veu.• Presentem nets els escrits.

Estratègica (lectora i literària)• Els textos literaris.

Objectius

Entendre el llenguatge com un sistema de comunicació. Conèixer els elements de la comunicació. Saber utilitzar el volum de la veu segons les situacions dins la

classe. Saber presentar un escrit d’acord amb les convencions habituals. Ampliar el vocabulari referent al menjar. Conèixer el concepte de categoria lèxica. Conèixer les nocions de so i grafia o lletra. Distingir el sentit propi i el sentit figurat d’una paraula. Reconèixer textos literaris. Identificar trets característics del llenguatge literari.

17

II- Activitats d’aprenentatge


• Reconèixer els elements que intervenen en una situació comunicativa concreta.• Regular el volum o la força de la veu d’acord amb la situació a l’aula.• Prendre decisions correctes sobre la presentació d’escrits acadèmics.• Redactar una breu descripció dels diferents plats d’un àpat, tenint en compte el

nom dels aliments i les maneres com han estat cuinats i presentats.• Anomenar les nou categories lèxiques.• En una oració, distingir els verbs, els noms, els adjectius i els determinants.• Partir correctament les paraules a final de línia.• Reconèixer el sentit propi i el sentit figurat d’una paraula en diferents oracions.• Identificar en un text literari els principals recursos mètrics i retòrics.• Saber explicar la subjectivitat i l’expressivitat inherents a un text literari.

Segona Unitat

Objectius

• Entendre el llenguatge corporal com un codi que, si més no, acompanya de manera determinant el llenguatge verbal.

• Conèixer els elements del llenguatge corporal.• Saber incrementar la pràctica del català oral.• Saber revisar un text escrit abans de presentar-lo.• Ampliar el vocabulari referent a la casa.• Reconèixer el verb com a categoria lèxica.• Distingir les tres conjugacions.• Saber explicar les nocions gramaticals de persona, temps i mode.• Entendre que en cadascuna de les síl·labes d’una paraula hi ha d’haver almenys

una vocal.• Distingir els sons vocàlics tònics i àtons segons el dialecte propi.• Distingir els morfemes lèxics i gramaticals a l’interior d’una paraula.• Saber explicar la diferència entre morfemes flexius i morfemes derivatius.• Conèixer les figures retòriques més importants relacionades amb els sons.• Entendre la diversitat lingüística del món actual com un patrimoni de la

humanitat.• Conèixer els conceptes de diversitat lingüística i família de llengües.• Saber situar la llengua catalana en el context europeu i, lingüísticament, dins de

la família indoeuropea.

Continguts

Dimensió comunicativa

18

III- Avaluació


• Ús del llenguatge corporal en la producció dels discursos orals.• Interès per la bona presentació d’un text escrit abans de presentar-lo.• Identificació del camp lexicosemàntic del vocabulari de la casa.• Augment del coneixement i domini de lèxic nou.• Identificació i coneixement dels verbs: les conjugacions i la persona.• Identificació de la síl·laba i dels sons vocàlics.• Coneixement i identificació del morfema i el lexema (morfema flexiu i morfema

derivatiu).

Dimensió estètica i literària• Ús d’estratègies que ajudin a analitzar i interpretar el text literari.• Lectura comentada i recitat de poemes, tot reconeixent les figures retòriques

al·literació i onomatopeia.• Desenvolupament progressiu de l’autonomia lectora.

Dimensió social i cultural• Valoració positiva de la diversitat lingüística del món actual. • Identificació de les famílies de llengües i reconeixement del català dins de la

diversitat lingüística del món actual.• Valoració de l’enriquiment que suposa la relació amb persones pertanyents a

altres cultures.


• Conèixer la diversitat de cultures de la nostra societat.Sovint, una de les temàtiques més recurrents de la poesia i de la lletra de les cançons és el de la diversitat. Podem demanar als alumnes, doncs, que per grups busquin poemes o cançons d’aquesta temàtica i que els presentin de forma comentada als companys i companyes mitjançant el Power Point.


Pragmàtica (discursiva)• El llenguatge verbal i el llenguatge corporal.

Estratègica (expressiva)• Parlem en català.• Repassem els escrits abans de presentar-los.

Lingüística (ortogràfica)• Repassem els escrits abans de presentar-los.

Lingüística (lexicosemàntica)• El vocabulari de la casa.

Lingüística (gramatical)• El vocabulari de la casa.• Els morfemes.

Lingüística (fonològica i ortogràfica)• Els sons vocàlics.

Estratègica (lectora) i literària• Les figures retòriques (I).

Plurilingüe i sociolingüística• Les llengües del món.

19

Objectius

Comprendre un text narratiu. Entendre el llenguatge corporal com un codi que, si més no,

acompanya de manera determinant el llenguatge verbal. Conèixer els elements del llenguatge corporal. Saber incrementar la pràctica del català oral. Saber revisar un text abans de presentar-lo. Ampliar el vocabulari referent a la casa. Reconèixer el verb com a categoria lèxica. Distingir les tres conjugacions. Saber explicar les nocions gramaticals de persona, temps o mode. Entendre que en cadascuna de les síl·labes d’una paraula hi ha

d’haver almenys una vocal. Distingir els sons vocàlics tònics i àtons segons el dialecte propi. Distingir els morfemes lèxics i gramaticals a l’interior d’una paraula. Saber explicar la diferència entre morfemes flexius i morfemes

derivatius. Conèixer les figures retòriques més importants relacionades amb

els sons. Entendre la diversitat lingüística del món actual com un patrimoni

de la humanitat. Conèixer els conceptes de diversitat lingüística i família de llengües. Saber situar la llengua catalana en el context europeu i,

lingüísticament, dins de la família indoeuropea.


• Reconèixer els elements del llenguatge corporal que intervenen en una comunicació concreta.

• Aportar exemples de gestos que tinguin un significat concret en la nostra societat.

• Llegir en veu alta un text escrit per l’alumne per detectar-hi, mitjançant la vista i l’oïda, possibles errors de presentació, tipogràfics, ortogràfics, de puntuació, repeticions o de construcció.

• Reconèixer i anomenar correctament espais i objectes d’un habitatge, com també accions i qualificatius relacionats amb la construcció, la decoració o la neteja, i frases fetes i incorreccions relatives a la terminologia de la casa.

• Saber caracteritzar un verb des dels punts de vista morfològic, sintàctic i semàntic.

• Saber determinar la persona, el temps, el mode i la conjugació d’una forma verbal.

• Reconèixer la vocal tònica en una paraula i els casos de neutralització vocàlica que s’hi puguin produir.

• Produir paraules noves a partir de lexemes i de morfemes derivatius.• Reconèixer al·literacions i onomatopeies en un text literari.• Situar la llengua catalana dins de la diversitat lingüística del món.

Activitats d’avaluació

20

III- Avaluació

II- Activitats d’aprenentatge

• Llegir el text L’educació indígena bilingüe la pàgina 64 del llibre de l’alumne.• Fer les activitats de la pàgina 65 del llibre de l’alumne.• Fer les activitats de la pàgina 158 de la guia.

TERCERA UNITAT: Som com som

El títol de la tercera unitat del primer curs d’Educació Secundària Obligatòria de Llengua catalana i literatura obre un seguit de possibilitats que s’aniran explorant en diferents apartats: com som, realment? La lectura inicial ens mostra la capacitat que tenim d’imaginar solucions als problemes. El Camp semàntic aborda la qüestió dels mals i les malalties; l’apartat de Llengua i comunicació, les fórmules lingüístiques que faciliten les relacions socials; el d’Expressió oral, les normes de participació en un diàleg; finalment, a l’apartat de Literatura, el poema de Martí i Pol titulat El poble tanca aquesta reflexió sobre la manera de ser de la gent.

Objectius

• Entendre les normes i les fórmules lingüístiques presents en les relacions socials com a eines que faciliten la comunicació i la convivència.

• Conèixer les fórmules lingüístiques de cortesia pròpies de les salutacions, els comiats, les presentacions, els agraïments, les disculpes, les felicitacions i els condols.

• Distingir els contextos formals i els informals en les situacions de comunicació esmentades.

• Saber escoltar qui parla durant una intervenció i parlar quan toca respectant el torn d’intervencions.

• Utilitzar correctament el punt i seguit com a signe de puntuació que separa oracions.

• Ampliar el vocabulari referent a mals i malalties.• Conèixer l’estructura general de la conjugació verbal.• Distingir les formes verbals personals i no personals.• Distingir entre temps verbal simple i compost.• Saber explicar les nocions gramaticals de mode indicatiu, mode subjuntiu i

mode imperatiu.• Identificar la vocal neutra en l’àmbit de la paraula i en relació amb altres mots

de la família.• Conèixer les principals regles ortogràfiques relacionades amb la vocal neutra.• Conèixer el mecanisme de derivació lèxica, especialment mitjançant l’addició de

prefixos.• Reconèixer els recursos retòrics principals presents en un text literari.• Conèixer les figures retòriques més importants relacionades amb les paraules i

amb les oracions.

21

I- Introducció


Continguts

Dimensió comunicativa• Identificació i ús del vocabulari relatiu a mals i malalties.• Actitud d’escolta de missatges de companys i companyes i de respecte del torn

d’intervencions.• Identificació i coneixement de l’ús del punt i seguit.• Identificació i coneixement dels verbs: els temps verbals dels verbs models de

les conjugacions regulars i d’altres de molt habituals.• Reflexió sobre els elements regulars i alguns d’irregulars en la conjugació

verbal.• Aplicació de normes ortogràfiques relatives a la vocal neutra en la resolució de

casos de dubte.• Coneixement de la derivació i reconeixement dels prefixos.

Dimensió estètica i literària• Lectura comentada i recitat de poemes, tot reconeixent les figures retòriques

següents: anàfora, epítet, polisíndeton i hipèrbaton. • Desenvolupament progressiu de la consideració de la lectura com a font de

coneixement del món i d’un mateix.

Dimensió social i cultural• La llengua i les relacions socials. Preparació, pràctica i improvisació de

situacions de comunicació que continguin salutacions, comiats, presentacions, agraïments, disculpes, felicitacions i condols.

• Valoració de les fórmules de cortesia com unes normes que faciliten la comunicació i, per tant, la convivència entre les persones.


• Assumir responsablement els deures propis, exercir els drets propis amb respecte als altres, i consolidar les virtuts morals i els valors comuns d’una societat participativa i democràtica.

La reflexió sobre les normes que regulen la convivència cívica entre les persones, a l’apartat de Comunicació de la unitat del llibre de l’alumne, i una petita representació de situacions en què s’hagin de fer servir fórmules de cortesia, poden ser un bon instrument per assolir i consolidar aquesta competència.


Pragmàtica (discursiva i funcional)• La llengua i les relacions socials.

Estratègica (expressiva)• Escoltem i parlem quan toca.• Fer servir els punts i seguit.

Lingüística (ortogràfica)• Fer servir els punts i seguit.

Lingüística (lexicosemàntica)• Els vocabularis dels mals i les malalties.

Lingüística (gramatical)• Els verbs (II).• La derivació: els prefixos.

22

Lingüística (fonològica i ortogràfica)• La vocal neutra.

Estratègica (lectora) i literària• Les figures retòriques (II).

Objectius

Comprendre un text narratiu. Entendre les normes i les fórmules lingüístiques presents en les

relacions socials com a eines que faciliten la comunicació i la convivència.

Conèixer les fórmules lingüístiques de cortesia pròpies de les salutacions, els comiats, les presentacions, els agraïments, les disculpes, les felicitacions i els condols.

Distingir els contextos formals i els informals en les situacions de comunicació esmentades.

Saber escoltar qui parla durant una intervenció i parlar quan toca respectant el torn d’intervencions.

Utilitzar correctament el punt i seguit com a signe de puntuació que separa oracions.

Ampliar el vocabulari referent a mals i malalties. Conèixer l’estructura general de la conjugació verbal. Distingir les formes verbals personals i no personals. Distingir entre temps verbal simple i compost. Saber explicar les nocions gramaticals de mode indicatiu, mode

subjuntiu i mode imperatiu. Identificar la vocal neutra en l’àmbit de la paraula i en relació amb

altres mots de la família. Conèixer les principals regles ortogràfiques relacionades amb la

vocal neutra. Conèixer el mecanisme de derivació lèxica, especialment mitjançant

l’addició de prefixos. Reconèixer els recursos retòrics principals presents en un text

literari. Conèixer les figures retòriques més importants relacionades amb

les paraules i amb les oracions.

Textos per a la llengua i comunicacióDictats, a la pàgina 237 de la guia.Textos per a literaturaEntre barques quan passa l’amor, a la pàgina 218 de la guia.


23

IV- Orientacions i recursos

V- Avaluació


• Reconèixer la funció del punt i seguit com a signe de puntuació per canviar d’oració.

• Consultar diccionaris de significat, enciclopèdics, d’expressions i frases fetes, de sinònims i antònims i de barbarismes, especialment en el camp dels mals i les malalties.

• Saber assignar un verb regular a la seva conjugació.• Saber reconèixer les formes no personals del verb.• Saber determinar el mode d’una forma verbal concreta.• Anomenar formes verbals concretes dels temps presents dels tres modes.• Escriure correctament les vocals neutres en els casos en què es pot aplicar

alguna de les normes apreses: a final de paraula o enmig de paraula.• Formar paraules derivades a través de l’adjunció de prefixos.• Explicar el procés de derivació amb prefixos en casos concrets i explicitant els

canvis de significat.• Reconèixer anàfores, epítets, polisíndetons i hipèrbatons en un text literari.


• Llegir el text De Catalunya a l’avern de la pàgina 88 del llibre de l’alumne.• Fer les activitats de les pàgines 89 del llibre de l’alumne.• Fer les activitats de la pàgina 159 de la guia.

QUARTA UNITAT: Quina fauna!

El món dels animals és present a la lectura inicial, al camp semàntic i al text literari de la quarta unitat del primer curs d’Educació Secundària Obligatòria de llengua catalana i literatura. Es pot demanar als alumnes si n’hi ha algun d’especialment interessat en aquest tema i, si s’escau, proposar-li de fer una petita exposició sobre alguna curiositat del món animal (una espècie, un comportament, etc.).

Objectius

• Entendre el diàleg, i concretament la conversa, com una eina per a la comunicació i l’intercanvi d’idees i experiències.

• Conèixer els elements que intervenen en una conversa i les parts en què s’estructura.

24

I- Introducció


• Saber escollir el tractament personal adequat.• Saber evitar la repetició de paraules en un escrit.• Ampliar el vocabulari referent als animals.• Reconèixer el nom com a categoria lèxica.• Saber explicar les nocions gramaticals de gènere i nombre.• Distingir noms comuns i propis, concrets i abstractes, individuals i col·lectius.• Conèixer les principals regles ortogràfiques relacionades amb les vocals o/u

àtones.• Identificar les vocals o/u àtones en l’àmbit de la paraula i amb relació a altres

mots de la mateixa família.• Conèixer el mecanisme de derivació lèxica, en especial mitjançant els sufixos.• Reconèixer els principals recursos retòrics presents en un text literari.• Conèixer les figures retòriques més importants relacionades amb la lògica.

Continguts

Dimensió comunicativa• Lectura de textos expositius, assegurant-ne la comprensió i la distinció d’idees

principals i secundàries.• Producció de missatges conversacionals.• Valoració de la conversa com un instrument privilegiat per a l’intercanvi

d’informació i opinions i, per tant, com una eina que afavoreix el respecte i la convivència.

• Adequació dels textos al registre estàndard: escollir el tractament personal adequat i evitar la repetició de paraules en un text.

• Identificació del camp lexicosemàntic dels animals. Aplicació de comparacions i frases fetes, especialment formades a partir del món dels animals.

• Designació precisa del nom dels animals, les parts dels seus cossos i les accions que s’hi relacionen.

• Coneixement del vocabulari relatiu a la vida animal i valoració de la diversitat biològica, que cal preservar com un patrimoni natural de la humanitat.

• Identificació i coneixement dels noms. Reflexió sobre els trets morfològics, sintàctics i semàntics dels noms.

• Identificació i escriptura correcta de les vocals o/u àtones.• Aplicació de les normes ortogràfiques de les vocals o/u àtones per a casos de

dubte.• Coneixement i identificació de la derivació: els sufixos.

Dimensió estètica i literària• Lectura comentada i recitat de poemes, tot reconeixent les figures retòriques

personificació, hipèrbole, ironia i paradoxa. • Desenvolupament progressiu de la consideració de la lectura com a font de

coneixement del món i d’un mateix.

Dimensió social i cultural• Participació activa en situacions de comunicació pròpies de l’àmbit acadèmic,

especialment les conversacionals.• Actitud de cooperació i de respecte en situacions d’aprenentatge compartit.• Analitzar els mecanismes bàsics que regeixen el medi físic i contribuir a la seva

conservació i millora.


25

• Analitzar els mecanismes bàsics que regeixen el medi físic i contribuir a la seva conservació i millora.

En relació amb l’apartat del camp semàntic dels animals del llibre de l’alumne, proposem una recerca d’informació sobre animals en vies d’extinció i els mecanismes que existeixen per evitar-ho.


Pragmàtica (discursiva i funcional)• La conversa.

Estratègica (expressiva) i sociolingüística• Escollim el tractament adequat.

Estratègica (expressiva)• Evitem la repetició de paraules.

Lingüística (lexicosemàntica)• Els vocabularis dels animals.

Lingüística (gramatical)• Els noms.• La derivació: els sufixos.

Lingüística (fonològica i ortogràfica)• Les vocals o/u àtones.

Estratègica (lectora) i literària• Les figures retòriques (III).

Objectius

Comprendre un text narratiu. Entendre el diàleg, i concretament la conversa, com una eina per a

la comunicació i l’intercanvi d’idees i experiències. Conèixer els elements que intervenen en una conversa i les parts en

què s’estructura. Saber escollir el tractament personal adequat. Saber evitar la repetició de paraules en un escrit. Ampliar el vocabulari referent als animals. Reconèixer el nom com a categoria lèxica. Saber explicar les nocions gramaticals de gènere i nombre. Distingir noms comuns i propis, concrets i abstractes, individuals i

col·lectius. Conèixer les principals regles ortogràfiques relacionades amb les

vocals o/u àtones. Identificar les vocals o/u àtones en l’àmbit de la paraula i amb

relació a altres mots de la mateixa família. Conèixer el mecanisme de derivació lèxica, en especial mitjançant

els sufixos.

26


Reconèixer els principals recursos retòrics presents en un text literari.

Conèixer les figures retòriques més importants relacionades amb la lògica.


• Llegir un text periodístic expositiu i subratllar les idees principals que conté.• Elaborar textos que continguin una part informativa i una altra d’instructiva.• Escriure textos dialogats que reprodueixin converses quotidianes o que simulin

entrevistes.• Consultar diccionaris enciclopèdics, de barbarismes i d’expressions i frases

fetes, en especial en el camp semàntic dels animals.• Saber caracteritzar un nom des dels punts de vista morfològic, sintàctic i

semàntic.• Argumentar oralment la pertinença d’un nom determinat a les tipologies

següents: comú, propi, concret, abstracte, individual i col·lectiu.• Dir formes verbals concretes dels temps verbals estudiats fins ara.• Escriure correctament les vocals o/u àtones en els casos en què es pot aplicar

alguna de les normes apreses.• Explicar el procés de derivació per sufixació en casos concrets i explicitant els

canvis de significat.• Reconèixer personificacions, hipèrboles, ironies i paradoxes en un text literari.


• Llegir el text El cas de l’artista cruel, a la pàgina 112 del llibre de l’alumne.• Fer les activitats de la pàgina 113 del llibre de l’alumne.• Fer les activitats de la pàgina 160 de la guia.

Cinquena unitat: Diu que diuen que . . .

El títol de la cinquena unitat té a veure amb dos continguts importants: la llegenda, present en la lectura inicial i que introdueix la qüestió dels gèneres literaris, i els tipus de conversa, amb especial incidència en la conversió de l’estil directe en indirecte. Un altre bloc important de contingut és la qüestió de les llengües romàniques, en l’apartat de Dimensió social i cultural i en el text d’avaluació al final de la unitat.

Objectius

27

IV- Avaluació

I- Introducció


• Distingir els diferents tipus de converses i els estils directe i indirecte en els textos dialogats.

• Usar fórmules de cortesia en les comunicacions orals.• Saber utilitzar paraules més precises en un text.• Ampliar el vocabulari referent a l’ésser humà.• Reconèixer l’adjectiu com a categoria lèxica i els graus de l’adjectiu.• Distingir el valor explicatiu o especificatiu dels adjectius en un context

determinat.• Saber separar les síl·labes d’una paraula, amb especial atenció als fenòmens de

contacte vocàlic.• Reconèixer les situacions de diftong decreixent i diftong creixent, com també les

de hiat.• Distingir paraules primitives i paraules derivades.• Saber explicar i exemplificar la noció de família de paraules.• Conèixer les figures retòriques més importants relacionades amb el significat.• Situar la llengua catalana en la seva filiació llatina.• Conèixer les diferents llengües romàniques i, a grans trets, la seva situació

actual.

Continguts

Dimensió comunicativa• Producció de missatges conversacionals de diferents tipologies.• Adequació dels textos al registre estàndard: la utilització de fórmules de cortesia

i la precisió en l’ús de les paraules.• Identificació del camp lexicosemàntic de l’ésser humà. • Utilització dels diccionaris de sinònims i antònims i d’expressions i frases fetes, i

valoració de la seva utilitat per ampliar vocabulari.• Identificació i coneixement dels adjectius. Reflexió sobre les característiques

morfològiques, sintàctiques i semàntiques que presenten.• Aprenentatge dels temps verbals dels verbs models de les conjugacions regulars

d’altres de molt habituals.• Identificació de la síl·laba: els diftongs i els hiats. Pronúncia acurada de paraules que continguin diftongs i hiats.• Coneixement i identificació de les famílies de paraules. Les paraules primitives i

les paraules derivades.

Dimensió estètica i literària• Lectura dramatitzada d’un text literari.• Transformació de textos narratius en dialogats i viceversa.• Lectura comentada i recitat de poemes, tot reconeixent les figures retòriques

comparació, metàfora, metonímia i sinècdoque.

Dimensió social i cultural• Sentit crític i consum responsable davant les noves ofertes de les tecnologies de

la informació, com ara els xats a través d’Internet.• Coneixement i valoració de les llengües romàniques i comparació de paraules

de diferents llengües romàniques.• Valoració de les arrels lingüístiques i culturals de Catalunya.


• Aconseguir una preparació bàsica en el camp de les tecnologies mitjançant l’adquisició de les habilitats relacionades amb les tecnologies de la informació i de les comunicacions.

28

Per avaluar-ho, el professorat pot plantejar a l’alumnat qüestions com ara: Has participat mai en un xat o un fòrum d’Internet? Creus que també s’hi estableix un diàleg? Per què? Quins avantatges té? Quins desavantatges té?


Pragmàtica (discursiva i funcional)• Tipus de converses.

Estratègica (expressiva) • Fem servir fórmules de cortesia.• Fer servir paraules més precises.

Estratègica (lectora) • Les figures retòriques (IV).

Sociolingüística• Fem servir fórmules de cortesia.• Les llengües romàniques.

Lingüística (lexicosemàntica)• El vocabulari de l’ésser humà.

Lingüística (gramatical)• Els adjectius.• Les famílies de paraules.

Lingüística (fonològica i ortogràfica)• La síl·laba. Els diftongs i els hiats.

Literària• Les figures retòriques (IV).

Plurilingüe • Les llengües romàniques.

Objectius

Comprendre un text narratiu. Distingir els diferents tipus de converses i els estils directe i

indirecte en els textos dialogats. Usar fórmules de cortesia en les comunicacions orals. Saber utilitzar paraules més precises en un text. Ampliar el vocabulari referent a l’ésser humà. Reconèixer l’adjectiu com a categoria lèxica i els graus de l’adjectiu. Distingir el valor explicatiu o especificatiu dels adjectius en un

context determinat. Saber separar les síl·labes d’una paraula, amb especial atenció als

fenòmens de contacte vocàlic.

29


Reconèixer les situacions de diftong decreixent i diftong creixent, com també les de hiat. Distingir paraules primitives i paraules derivades.

Saber explicar i exemplificar la noció de família de paraules.Conèixer les figures retòriques més importants relacionades amb el significat.Situar la llengua catalana en la seva filiació llatina.

Conèixer les diferents llengües romàniques i, a grans trets, la seva situació actual.


• Escriure textos dialogats que reprodueixin converses quotidianes o que simulin entrevistes.

• Llegir un text dialogat amb l’entonació i l’expressivitat adequades a cada rèplica dels interlocutors.

• Redactar una descripció física i psicològica breu d’un ésser humà concret.• Consultar diccionaris enciclopèdics, d’expressions i frases fetes, etc. en especial

en el camp semàntic de l’ésser humà.• Saber caracteritzar un adjectiu des del punt de vista morfològic, sintàctic i

semàntic.• Saber utilitzar de manera correcta i distinta el perfet i el passat perifràstic

d’indicatiu.• Identificar, a l’interior d’una paraula, els casos de diftong creixent i decreixent,

com també de hiat, i fer la separació sil·làbica consegüent.• Reconèixer paraules primitives i paraules derivades, com també el concepte de

família de paraules.• Reconèixer comparacions, metàfores, metonímies i sinècdoques en un text

literari.• Recordar el nom de les diverses llengües romàniques, la seva localització i, a

grans trets, la seva situació actual.

SISENA UNITAT: Somnis i realitat

El fil conductor de la sisena unitat del primer curs d’Educació Secundària Obligatòria de Llengua catalana i literatura és el tema de les relacions entre realitat i ficció. Diferents apartats de la unitat mantenen relació amb aquest eix: la lectura inicial, el text narratiu, la qüestió dels gèneres literaris i el text Primers records, de les memòries del doctor Moisès Broggi, a les pàgines d’avaluació.

Objectius

30

IV- Avaluació

I- Introducció


• Entendre la narració com un tipus de text en què el llenguatge humà verbal mostra la seva potencialitat com a transmissor de tradicions i de coneixements.

• Conèixer els elements que conformen una narració.• Pronunciar correctament certs sons en què es produeixen incorreccions.• Repartir les idees en paràgrafs.• Ampliar el vocabulari referent als instruments musicals.• Valorar la música com una de les expressions més remarcables de la cultura

popular i tradicional.• Reconèixer el determinant com a categoria lèxica.• Reconèixer les diferents classes de determinants.• Saber explicar la síl·laba tònica i les síl·labes àtones d’un mot.• Distingir les paraules agudes, planes i esdrúixoles.• Saber les normes d’accentuació de les paraules agudes, planes i esdrúixoles.• Distingir la noció de camp semàntic.• Saber explicar les característiques essencials dels principals gèneres literaris

cultes: el teatre, la narrativa i la poesia.• Descobrir els trets més característics d’un gènere literari en un text concret.

Continguts

Dimensió comunicativa• Producció de missatges narratius, orals i escrits.• Anàlisi d’un text narratiu distingint-hi els elements que el conformen i les parts

en què s’estructura.• Interès per la pronunciació correcta dels sons. La vocal neutra (en català

oriental), diferenciació entre e oberta i e tancada, entre o oberta i o tancada, i entre essa sorda i essa sonora.

• Estructuració del text en relació amb els aspectes formals: repartició de les idees en paràgrafs.

• Identificació i ús del vocabulari relatiu als instruments musicals.• Consulta del diccionari per resoldre qüestions de significat de mots, expressions

i frases fetes.• Ús de tècniques de tractament textual amb les TIC: processadors de text,

diccionaris electrònics, correctors.• Identificació i coneixement dels determinants: reflexió sobre les característiques

morfològiques, sintàctiques i semàntiques dels determinants.• Aplicació de normes ortogràfiques relatives a l’accent.• Identificació i coneixement de la síl·laba tònica i la síl·laba àtona, i de les

paraules agudes, planes i esdrúixoles.• Identificació i desenvolupament de camps semàntics.

Dimensió estètica i literària• Lectura comentada i expressiva d’obres literàries de diferents gèneres. • Creació de textos literaris a partir de models.• Diferenciació dels grans gèneres literaris (teatre, narrativa i poesia) i

reconeixement de les seves característiques principals.• Realització d’una anàlisi pautada d’un fragment de novel·la des del punt de vista

del gènere literari.

Dimensió social i cultural• Actitud de cooperació i de respecte en situacions d’aprenentatge compartit.• Participació activa en situacions de comunicació, especialment en l’exposició de

vivències personals o d’històries inventades per un mateix.

31


• Apreciar, gaudir i respectar la creació artística; comunicar-se a través dels mitjans d’expressió verbal, corporal, visual, plàstica i musical.

La creació literària sempre ha estat relacionada amb altres tipus de creacions artístiques: la pintura, la música. És per això que suggerim que cada alumne triï una pintura o bé una composició musical que li inspiri una història, i que l’escrigui. Després, les històries es poden exposar oralment a classe.Una altra manera a través de la qual els alumnes poden apreciar la creació artística, i entroncant ara més directament amb l’apartat de Literatura d’aquesta unitat, és oferir-los l’audició musicada de poemes com Vinyes verdes vora el mar, o d’altres que es considerin també interessants, per exemple d’Ausiàs March, de Jacint Verdaguer, de Joan Maragall, de Joan Salvat-Papasseit, de Miquel Martí i Pol, etc.


Pragmàtica (discursiva i funcional)• La narració.

Lingüística (fonològica) • Pronunciem correctament els sons.

Lingüística (lexicosemàntica)• El vocabulari dels instruments musicals.• Els camps semàntics.

Lingüística (gramatical)• Els determinants.

Lingüística (fonològica i ortogràfica)• L’accent (I).

Estratègica (expressiva)• Pronunciem correctament els sons.• Repartim les idees en paràgrafs.

Estratègica (lectora) • Els gèneres literaris.

Literària• Els gèneres literaris.

Objectius:

Comprendre un text narratiu.

32


Entendre la narració com un tipus de text en què el llenguatge humà verbal mostra la seva potencialitat com a transmissor de tradicions i de coneixements.

Conèixer els elements que conformen una narració. Pronunciar correctament certs sons en què es produeixen

incorreccions. Repartir les idees en paràgrafs. Ampliar el vocabulari referent als instruments musicals. Valorar la música com una de les expressions més remarcables de la

cultura popular i tradicional. Reconèixer el determinant com a categoria lèxica. Reconèixer les diferents classes de determinants. Saber explicar la síl·laba tònica i les síl·labes àtones d’un mot. Distingir les paraules agudes, planes i esdrúixoles. Saber les normes d’accentuació de les paraules agudes, planes i

esdrúixoles. Distingir la noció de camp semàntic. Saber explicar les característiques essencials dels principals

gèneres literaris cultes: el teatre, la narrativa i la poesia. Descobrir els trets més característics d’un gènere literari en un text

concret.

• Demanar als alumnes que facin la resta d’activitats de la pàgina 161 del llibre de l’alumne.


• Explicar oralment una història curiosa, com ara una llegenda urbana, una situació paranormal o esotèrica, una anècdota personal, etc.

• Conèixer quina forma té un paràgraf i què expressa.• Recordar paraules relacionades amb els instruments musicals.• Saber caracteritzar un determinant des del punt de vista morfològic, sintàctic i

semàntic.• Saber apostrofar els articles el, la, en i na.• Identificar contraccions de preposició + article en casos determinats.• Identificar la síl·laba tònica i les síl·labes àtones d’una paraula.• Accentuar les paraules agudes, planes i esdrúixoles que ho requereixin segons

les normes d’accentuació.• Classificar paraules segons que pertanyin a diversos camps semàntics.• Comprendre enunciats referents a un text literari i respondre’ls amb precisió.

Activitats d’avaluació• Llegir el text Primers records, a la pàgina 162 del llibre de l’alumne.• Fer les activitats de les pàgines 163 del llibre de l’alumne.• Fer les activitats de la pàgina 162 de la guia.

SETENA UNITAT: Mesurem les explicacions

33

IV- Avaluació

I- Introducció

La gramàtica ocupa un paper central en la setena unitat del primer curs d’Educació Secundària Obligatòria de Llengua catalana i literatura, perquè aborda amb un cert deteniment una unitat central en la sintaxi i, de fet, en el discurs: l’oració. L’oració és, també, una mesura gramatical i de significat, separada de les altres unitats amb un signe de puntuació com és el punt. La qüestió de les talles, de la moda i, més en general, dels textos explicatius són altres centres d’interès d’aquesta unitat.

Objectius

• Identificar les parts en què s’estructura una narració.• Conèixer alguns dels tipus de narració més freqüents.• Tenir cura del llenguatge corporal.• Utilitzar adequadament les majúscules i les minúscules.• Ampliar el vocabulari referent al vestit.• Conèixer el concepte d’oració.• Reconèixer les oracions amb verbs impersonals, amb subjecte el·líptic i amb

subjecte i predicat explícits.• Conèixer els accents gràfics i discriminar les vocals que poden portar-los.• Prendre consciència de l’adaptació de la pronúncia pròpia a l’accentuació de la

e i la o.• Conèixer i aprendre a utilitzar el diccionari ideològic i el diccionari visual.• Saber explicar els principals elements que fan del teatre un espectacle.• Conèixer les característiques bàsiques del llenguatge teatral.• Reconèixer els trets més característics del gènere teatral en un text concret.

Continguts

Dimensió comunicativa• Anàlisi d’un text narratiu destriant-ne l’estructura (plantejament, nus, desenllaç)

i el tipus de narració de què es tracta.• Ús del llenguatge corporal en la producció dels discursos orals i presentacions

audiovisuals.• Interès per la bona presentació dels textos escrits, especialment atenent a les

normes ortogràfiques.• Identificació del camp lexicosemàntic del vestit.• Consulta del diccionari per resoldre qüestions ortogràfiques, de barbarismes, de

sinònims i antònims i d’expressions i frases fetes, en especial del camp semàntic del vestit.

• Identificació i coneixement de les característiques estructurals i gramaticals dels textos, amb especial atenció a les oracions i les seves modalitats.

• Identificació i coneixement dels temps verbals dels verbs models de les conjugacions regulars i d’altres de molt habituals.

• Identificació i coneixement dels verbs: les conjugacions i la persona.• Identificació de la síl·laba i dels sons vocàlics.• Lectura en veu alta tot incidint especialment en la pronúncia acurada de

paraules que continguin les lletres e i o obertes i tancades.• Reconeixement i consulta del diccionari ideològic i del diccionari visual.

Dimensió estètica i literària• Lectura comentada i expressiva d’obres literàries de diferents gèneres.• Descoberta del teatre com a espectacle i com a gènere literari.• Reconeixement i anàlisi d’un fragment teatral.

34


• Lectura comentada i dramatitzada d’un fragment teatral, tot reconeixent els aspectes formals del text teatral i els elements principals de la posada en escena.

• Ús d’estratègies que ajudin a analitzar i interpretar el text literari.

Dimensió social i cultural• Actitud de cooperació i de respecte en situacions d’aprenentatge compartit.• Participació activa en situacions de comunicació oral pròpies de l’àmbit

acadèmic.• Actitud crítica davant dels missatges que suposin qualsevol tipus de

discriminació.


• Comprendre i expressar-se amb precisió i consolidar hàbits de consulta d’eines lingüístiques.

Encara que aquesta competència és pròpia del conjunt de la programació de l’àrea de Llengua, hi podem fer un esment especial a propòsit de la introducció en aquesta unitat de dos diccionaris nous: l’ideològic i el visual. Podem aprofitar també per mirar enrere i repassar els continguts que s’han anat treballant en els apartats d’Expressió oral i Expressió escrita.


Pragmàtica (discursiva i funcional)• Estructura i tipus de narració.

Estratègica (expressiva)• Tinguem cura del llenguatge corporal.• Escrivim les majúscules que calguin, ni més ni menys.

Estratègica (lectora) • El llenguatge teatral.

Lingüística (lexicosemàntica)• El vocabulari del vestit.• El diccionari ideològic i el diccionari visual.

Lingüística (gramatical)• L’oració.

Lingüística (fonològica i ortogràfica)• L’accent (II).

Literària• El llenguatge teatral.

Objectius

Comprendre un text narratiu. Identificar les parts en què s’estructura una narració.

35


Conèixer alguns dels tipus de narració més freqüents. Tenir cura del llenguatge corporal. Utilitzar adequadament les majúscules i les minúscules. Ampliar el vocabulari referent al vestit. Conèixer el concepte d’oració. Reconèixer les oracions amb verbs impersonals, amb subjecte

el·líptic i amb subjecte i predicat explícits. Conèixer els accents gràfics i discriminar les vocals que poden

portar-los. Prendre consciència de l’adaptació de la pronúncia pròpia a

l’accentuació de la e i la o. Conèixer i aprendre a utilitzar el diccionari ideològic i el diccionari

visual. Saber explicar els principals elements que fan del teatre un

espectacle. Conèixer les característiques bàsiques del llenguatge teatral. Reconèixer els trets més característics del gènere teatral en un text

concret.


• Llegir un text narratiu amb l’entonació correcta, respectant els signes de puntuació i adoptant el ritme i l’expressió adients a cada moment del desenvolupament.

• Analitzar les fases en què es desenvolupa una narració.• Reconèixer i dur a la pràctica postures i gestos que tenen lloc durant una

comunicació oral.• Consultar diccionaris enciclopèdics, de barbarismes, de sinònims i antònims, i

d’expressions i frases fetes, en especial en el camp semàntic del vestit.• Identificar en un conjunt d’oracions les que tenen verbs impersonals, les que

tenen subjecte el·líptic i les que tenen subjecte i predicat explícits.• Separar el subjecte i el predicat en casos en què el subjecte aparegui anteposat,

posposat o intercalat.• Dir formes verbals concretes dels temps verbals estudiats fins ara.• Accentuar amb l’accent gràfic corresponent (obert o tancat) les vocals a, i i u,

com també les vocals e i o amb l’ajut, si cal, de les orientacions o consultant el diccionari.

• Classificar paraules segons que pertanyin a diversos camps semàntics amb l’ajuda del diccionari ideològic i del visual.

• Comprendre enunciats referits a un text dramàtic i respondre’ls amb precisió, si cal citant-ne fragments.


• Llegir el text El comiat, a la pàgina 186 del llibre de l’alumne.• Fer les activitats de les pàgines 187 del llibre de l’alumne.• Fer les activitats de la pàgina 163 de la guia.

36

IV- Avaluació

VUITENA UNITAT: Filem prim i puntualitzem

La primera part del títol de la vuitena unitat del primer curs d’Educació Secundària Obligatòria de Llengua catalana i literatura inclou una frase feta (filar prim), que ens serà d’aplicació, per exemple, a l’hora de fer un ús acurat i rigorós de les comes, a la pàgina d’Expressió escrita. D’altra banda, el títol del conte de Miquel Desclot conté una altra frase feta (aguantar-se per un fil), amb el sentit de ser molt fràgil una cosa. Els jocs de paraules, especialment amb el mot fil, són abundants en aquest text inicial. Podem fer una incidència especial en la paraula composta llepafils, que ens servirà d’exemple introductori per a l’apartat de Lèxic, dedicat justament a aquesta mena de mots. En tot cas, recomanarem a l’alumnat que no perdi el fil d’aquesta penúltima unitat del curs!

Objectius

• Entendre la descripció com un tipus de text en què el llenguatge humà verbal mostra la seva potencialitat com a aproximació a la realitat, en el context d’una cultura essencialment basada en la imatge.

• Reconèixer els elements lingüístics principals que caracteritzen una descripció.• Saber evitar els mots crossa.• Saber posar les comes necessàries.• Ampliar el vocabulari referent a la ficció i la fantasia.• Distingir diferents modalitats oracionals en funció de l’actitud comunicativa de

l’emissor i de característiques lingüístiques determinades.• Recordar les parelles de paraules que es distingeixen mitjançant l’accent

diacrític, especialment les d’ús més freqüent.• Distingir paraules simples i compostes i els elements que conformen aquestes

segones.• Reconèixer dos dels grans gèneres teatrals: la tragèdia i la comèdia.• Entendre la llengua com un conjunt unitari de varietats diverses.• Conèixer els diferents factors que determinen la variació lingüística.• Conèixer el domini lingüístic del català i les seves varietats geogràfiques

principals.

Continguts

Dimensió comunicativa• Producció de missatges descriptius, orals i escrits.• Anàlisi d’un text descriptiu distingint-hi els elements i les parts inherents.• Ús de signes de puntuació per a la cohesió interna de les idees dins del text.• Identificació i ús del vocabulari relatiu a la ficció i la fantasia.• Consulta de diferents diccionaris per resoldre qüestions ortogràfiques, de

sinònims i antònims i frases fetes, en especial del camp semàntic de la ficció i la fantasia.

37

I- Introducció


• Identificació i coneixements de les modalitats d’oracions.• Identificació dels factors que permeten determinar la modalitat oracional.• Identificació i coneixement dels verbs: els temps verbals dels verbs models de

les conjugacions regulars i d’altres de molt habituals.• Aplicació de normes ortogràfiques relatives a l’accent fònic i gràfic.• Coneixement de la formació de paraules compostes.

Dimensió estètica i literària• Lectura comentada i expressiva d’obres literàries de diferents gèneres. • Diferenciació dels gèneres literaris propis del teatre, la tragèdia i la comèdia, i

reconeixement de les seves característiques principals a partir de les lectures.• Lectura comentada i dramatitzada de fragments teatrals, tot reconeixent els

aspectes formals del text i els elements propis de la posada en escena.

Dimensió social i cultural• Interès per conèixer les varietats de la llengua.• Valoració de la diversitat lingüística i la diversitat dialectal com a realitats que

enriqueixen, respectivament, la humanitat i la comunitat lingüística pròpia.• Respecte i foment de la diversitat cultural i lingüística com a condició per a la

justícia i la pau universals.


• Conèixer els aspectes bàsics de la cultura i la història i respectar el patrimoni artístic i cultural.


Pragmàtica (discursiva i funcional)• La descripció.

Estratègica (expressiva)• Evitem els mots crossa.• Posem les comes juntes.

Lingüística (gramatical) • Posem les comes juntes.

Lingüística (lexicosemàntica)• El vocabulari de la ficció i la fantasia.

Lingüística (gramatical)• Modalitats oracionals. La puntuació.• La composició.

Lingüística (fonològica i ortogràfica)• L’accent (III).

Estratègica (lectora)• La tragèdia i la comèdia.

Literària• La tragèdia i la comèdia

Sociolingüística• La variació geogràfica.

38

Objectius

Comprendre un text narratiu. Entendre la descripció com un tipus de text en què el llenguatge

humà verbal mostra la seva potencialitat com a aproximació a la realitat, en el context d’una cultura essencialment basada en la imatge.

Reconèixer els elements lingüístics principals que caracteritzen una descripció.

Saber evitar els mots crossa. Saber posar les comes necessàries. Ampliar el vocabulari referent a la ficció i la fantasia. Distingir diferents modalitats oracionals en funció de l’actitud

comunicativa de l’emissor i de característiques lingüístiques determinades.

Recordar les parelles de paraules que es distingeixen mitjançant l’accent diacrític, especialment les d’ús més freqüent.

Distingir paraules simples i compostes i els elements que conformen aquestes segones.

Reconèixer dos dels grans gèneres teatrals: la tragèdia i la comèdia. Entendre la llengua com un conjunt unitari de varietats diverses. Conèixer els diferents factors que determinen la variació lingüística. Conèixer el domini lingüístic del català i les seves varietats

geogràfiques principals.


• Analitzar els verbs, els temps verbals, els noms, els adjectius qualificatius i les comparacions continguts en una descripció, com també l’ordre en què s’estructura.

• Saber posar les comes justes en un text, tenint en compte els usos que té aquest signe de puntuació.

• Consultar diccionaris de significat, enciclopèdics, d’expressions i frases fetes, i de sinònims i antònims, especialment en el camp de la ficció i la fantasia.

• Distingir diferents modalitats oracionals en una sèrie determinada.• Dir formes verbals concretes dels temps verbals estudiats fins ara.• Accentuar les paraules monosíl·labes i polisíl·labes que ho requereixin.• Produir paraules compostes a partir de lexemes donats i resolent la qüestió

ortogràfica del guionet.• Llegir en grup i dramàticament textos teatrals.• Saber explicar les semblances i les diferències entre tragèdia i comèdia.• Reconèixer les varietats geogràfiques principals del català en textos que en

continguin trets definitoris.


• Llegir el text La família Otis, a la pàgina 212 del llibre de l’alumne.• Fer les activitats de les pàgines 213 del llibre de l’alumne.• Fer les activitats de la pàgina 164 de la guia.

39

IV- Avaluació


Novena unitat: I finalment . . .

En la darrera unitat del primer curs d’Educació Secundària Obligatòria de Llengua catalana i literatura s’aprofitaran els diferents apartats i activitats per fer l’avaluació final dels aprenentatges dels alumnes, tant pel que fa a les competències comunicatives bàsiques de comprensió i expressió oral i escrita, com pel que fa als coneixements relacionats amb les dimensions estètica i literària, i social i cultural. El tema dels càtars i del seu fi tràgic a mans dels francesos, que tracta la lectura, és un bon pretext per avaluar la sensibilitat dels alumnes envers els valors de convivència i de respecte a la diversitat cultural i religiosa.

Objectius

• Identificar diferents tipus de descripcions segons el tema i segons el punt de vista.

• Detectar i evitar els calcs sintàctics i les paraules incorrectes en l’expressió oral.• Respectar la concordança entre el subjecte i el predicat en l’expressió escrita.• Ampliar el vocabulari referent als castells i als cavallers.• Comprendre la noció gramatical de text com un complement de la noció

comunicativa de missatge.• Distingir els diferents signes de puntuació i connectors que contribueixen a

organitzar les oracions d’un text.• Saber les normes ortogràfiques relatives a la dièresi, i també les excepcions.• Saber utilitzar el lèxic de manera precisa.• Reconèixer el drama com a gran gènere teatral.• Reconèixer altres formes teatrals.

Continguts

Dimensió comunicativa• Producció de missatges descriptius, orals i escrits.• Anàlisi d’un text descriptiu distingint-hi els elements que el conformen i

l’estructura.• Identificació i coneixement de diferents tipus de textos descriptius.• Producció de missatges descriptius a partir d’intencions comunicatives diverses i

de diferents contextos d’espai i temps.• Adequació dels textos orals al registre estàndard, tot defugint els calcs

sintàctics i els mots incorrectes.• Identificació i ús del vocabulari relatiu a castells i cavallers.• Identificació i ús d’alguns connectors al servei de la cohesió del text.• Anàlisi d’un text des del punt de vista dels signes de puntuació i dels connectors

entre oracions que conté.• Reflexió sobre el concepte d’oració en relació amb el de text.

40

I- Introducció


• Identificació i coneixement dels temps verbals dels verbs models de les conjugacions regulars i d’altres de molt habituals.

• Aplicació de normes ortogràfiques relatives a la dièresi. Escriptura de la dièresi en paraules que n’hagin de dur i estalvi en les excepcions.

• Interès per construir textos amb precisió lèxica.

Dimensió estètica i literària• Lectura comentada i expressiva d’obres literàries de diferents gèneres.• Reconeixement i anàlisi d’un fragment teatral.• Lectura comentada i dramatitzada d’un fragment teatral dramàtic, tot

reconeixent-ne els aspectes formals i els elements principals de la posada en escena.

• Reconeixement d’altres gèneres teatrals: el sainet, el mim, els titelles, l’acte sacramental, el musical i l’òpera.

• Ús d’estratègies que ajudin a analitzar i interpretar el text literari.

Dimensió social i cultural• Actitud de cooperació i de respecte en situacions d’aprenentatge compartit.• Participació activa en situacions de comunicació oral pròpies de l’àmbit

acadèmic.


• Consolidar hàbits i iniciativa, responsabilitat, autonomia d’estudi i disciplina eficaços i desenvolupar el sentit crític.

• Al terme del tercer trimestre i del curs, ens podem proposar de fer l’autoavaluació final individual i grupal dels aprenentatges en l’àrea de Llengua: capacitat lectora, expressió escrita, correcció ortogràfica, coneixements gramaticals i literaris, ampliació del lèxic, coneixement dels diversos gèneres literaris, hàbits d’estudi i de preparació i presentació de treballs, etc.


Pragmàtica (discursiva i funcional)• Tipus de descripcions.

Pragmàtica (discursiva)• Els connectors.

Estratègica (expressiva)• Evitem els calcs sintàctics i les paraules incorrectes.• Respectem la concordança entre el subjecte i el predicat.

Estratègica (lectora)• El drama i altres gèneres teatrals.

Lingüística (lexicosemàntica)• El vocabulari de castells i cavallers.• La precisió lèxica.

Lingüística (gramatical) • Els connectors.

Lingüística (fonològica i ortogràfica)• La dièresi.

41

Literària

Objectius

Comprendre un text narratiu. Identificar diferents tipus de descripcions segons el tema i segons

el punt de vista. Detectar i evitar els calcs sintàctics i les paraules incorrectes en

l’expressió oral. Respectar la concordança entre el subjecte i el predicat en

l’expressió escrita. Ampliar el vocabulari referent als castells i als cavallers. Comprendre la noció gramatical de text com un complement de la

noció comunicativa de missatge. Distingir els diferents signes de puntuació i connectors que

contribueixen a organitzar les oracions d’un text. Saber les normes ortogràfiques relatives a la dièresi, i també les

excepcions. Saber utilitzar el lèxic de manera precisa. Reconèixer el drama com a gran gènere teatral. Reconèixer altres formes teatrals.


• Llegir un text narratiu amb l’entonació correcta, respectant els signes de puntuació i adoptant el ritme i l’expressió adients a cada moment del desenvolupament.

• Identificar i evitar els calcs sintàctics i les paraules incorrectes mitjançant construccions i mots genuïns.

• Respectar la concordança entre el subjecte i el predicat pel que fa a nombre i persona.

• Consultar diccionaris de significat, enciclopèdics, de barbarismes, d’expressions i frases fetes, i de sinònims i antònims, especialment en el camp dels castells i els cavallers.

• Redactar textos breus amb el condicionant d’haver de fer servir uns tipus de connectors determinats.

• Dir formes verbals concretes dels temps verbals estudiats fins ara.• Posar dièresi en els casos de diftong creixent i de hiat en què calgui segons les

normes ortogràfiques.• Saber ajustar el lèxic al seu significat més precís i evitar utilitzar paraules amb

un significat molt genèric.• Saber explicar les semblances i les diferències entre tragèdia, comèdia i drama.• Llegir en grup i dramàticament textos teatrals.


• Llegir el text El primer atac, a la pàgina 236 del llibre de l’alumne.• Fer les activitats de les pàgines 237 del llibre de l’alumne.

42

IV- Avaluació


• Fer les activitats de la pàgina 165 de la guia.

Temporalització de les unitats didàctiques

Cada unitat didàctica es desenvoluparà en nou sessions més la sessió d’avaluació.

Primer crèdit Segon crèdit Tercer crèditUnitat 1 Unitat 4 Unitat 7Unitat 2 Unitat 5 Unitat 8Unitat 3 Unitat 6 Unitat 9

Recursos i mitjans

• Llengua catalana i literatura 1 ESO. Grup Promotor / Santillana.• Biblioteca del professorat. Guia i recursos. Llengua catalana i literatura

1 ESO. Grup Promotor / Santillana.• Quadern d’expressió escrita 1 ESO. Grup Promotor / Santillana.• Quadern de comprensió lectora 1 ESO. Grup Promotor / Santillana.• CD. Jocs i activitats interactives. Llengua catalana i literatura 1 ESO.

Grup Promotor / Santillana.• CD. Recursos multimèdia. Llengua catalana i literatura 1 ESO. Grup

Promotor / Santillana.• CD. Gestor d’avaluació. Llengua catalana i literatura 1 ESO. Grup

Promotor / Santillana.• CD. Guia digital. Llengua catalana i literatura 1 ESO. Grup Promotor /

Santillana.• CD. Documents curriculars i administratius. Llengua catalana i

literatura 1 ESO. Grup Promotor / Santillana.

Lectura a primer d’ESO, “Club de lectura”Es tracta d’una hora de lectura setmanal que pretén servir per reforçar la mecànica lectora i, per aquells lectors més veloços o competents, aprofundir d’una manera especial en la comprensió lectora. Durant el primer quadrimestre ,uns grups faran lectura en català o en castellà , tot alternant-se durant el segon quadrimestre . Complementa “el projecte de centre : llegim! “ , és a dir, els vint minuts de lectura que es realitzen a Primer de la ESO a diferents assignatures i a Tutoria i forma part d’un dels objectius del nostre Pla estratègic.

Objectius:1.- Millorar la lectura mecànica i comprensiva de l’alumne.2.- Ajudar-lo a llegir d’una manera expressiva.3.- Proporcionar estratègies lectores que permetin de millorar l’habilitat lectora.

43

4.- Conscienciar–lo de la importància de la lectura, tant per plaer, com per a l’estudi.5.- Saber fer una lectura col·lectiva o silenciosa d’un text.6.- Millorar l’atenció durant la lectura.7.- Augmentar la capacitat de retenció i memòria.8.- Enriquir el cabal lèxic català i castellà.9.- Millorar-ne la fonètica.10.- Aconseguir una bona motivació i una actitud adequada cap a la lectura.11.- Desenvolupar la creativitat i la capacitat comunicativa de l’alumnat.12.- Utilitzar correctament, juntes o per separat, les estratègies de lectura i estudi.13. Integrar la competència lectora amb la competència de l’escriptura.

Metodologia:

És eminentment pràctica: Algunes sessions es dediquen a la lectura en veu alta de les obres escolliedes. Durant aquestes sessions, cada alumne/a va anotant en la seva llibreta les paraules que aprèn i va elaborant el vocabulari de l’obra. S’aprofita també aquesta classe per fer les observacions per a la millora de la lectura que siguin necessàries, així com d’altres aspectes d’interès cultural, de comprensió...També s’introdueixen els conceptes d’argument, tema, temps narratiu i temps històric, espai i personatges principals i secundaris, complexos i esquemàtics. L’alumnat haurà d’anar prenent notes i al final de la lectura dels dos llibres, realitzar un treball que inclogui: la fitxa bibliogràfica, l’argument, el tema, el temps i l’espai i els personatges. Això pel que fa a la lectura d’una novel.la , que generalment és d’aventures. En altres sessions, s’introduirà la lectura silenciosa (45 minuts) i es dedicarà el darrer quart d’hora al comentari de la lectura feta.També es treballa el gènere teatral amb la lectura d’alguna obra de teatre no gaire llarga.

Dedicarem part d’alguna sessió a visionar algun DVD relacionat amb la lectura o bé a fer alguna cerca per internet. S’ aprofitarà el contingut de l’obra per fer una cerca d’informació o joc de pistes a la Biblioteca del barri ( Sagrada Família) a part de fer-ne la visita pertinent, amb la Coordinació de Biblioteca del centre.

Avaluació i temporalització

L’avaluació es farà de forma contínuada: s’avaluarà la lectura en veu alta (40%), l’actitud i l’interès mostrat (20%) i el 40 % restant avaluarà la realització del treball de cada llibre.Es dedicaran dos mesos aproximadament per a cada llibre.

Material didàctic

Swift, Jonathan Els viatges de Gulliver ed. Vicens VivesISBN 978-84-316-8147-0

Benet i Jornet, Josep M. Taller de fantasia. Supertot.Ed. 62 ISBN 978-84-92672-52-3

Muñoz, Vicente Any 2083 ed. EdebéISBN 978-84-236-8870-8

Poesia: dossier del Departament

44

Quadern de comprensió lectora 1 ESO. Grup Promotor / Santillana Material complementari de suport a la lectura del llibre de text de Santillana

Segon d’ESO: primer crèdit

0. Situem-nos de nou

Aquesta unitat inicial vol presentar a l’alumne alguns dels eixos bàsics del segon curs d’Educació secundària obligatòria, per tal que pugui valorar la continuïtat i les diferències que comporten respecte als del curs anterior. Caldrà, doncs, fer un exercici de memòria i, alhora, d’anticipació.

Des de la perspectiva del professorat, farem l’avaluació inicial, amb especial interès en aquells alumnes que s’hagin incorporat als grups classe, bé sigui perquè s’han incorporat al Centre o perquè repeteixen curs.

45

I- Introducció

Objectius

• Descobrir el llibre com a font de coneixements i d’enriquiment personal.• Reconèixer els elements propis de la narrativa fantàstica.• Distingir tres nivells d’anàlisi gramatical: les paraules, els sintagmes i l’oració.• Diferenciar, a nivell general, la fonètica i l’ortografia.• Conèixer el diccionari electrònic i la seva utilitat.• Saber comparar una llegenda i un himne que comparteixen el tema.• Recordar la distinció dels tres gèneres literaris principals.

Continguts

Dimensió comunicativa• Comprensió de textos narratius fantàstics i llegendaris, i de textos poètics.• Els nivells d’anàlisi gramatical:

− Les paraules. − Els sintagmes. − Les oracions.

• Les categories lèxiques i les funcions sintàctiques.• Anàlisi de sintagmes dins d’una estructura oracional.• Fonètica i ortografia.• Anàlisi de casos en què so i grafia no mantenen una correspondència biunívoca.• El diccionari electrònic.• Maneig del diccionari electrònic en diverses situacions.

Dimensió estètica i literària• Els gèneres literaris:

− El teatre.− La narrativa.− La poesia.

• Identificació dels trets propis del gènere en textos literaris.

Dimensió social i cultural• Origen llegendari i valor social i cultural de la bandera de Catalunya.


• Lingüística (gramatical).• Lingüística (fonològica i ortogràfica).• Lingüística (lexicosemàntica).• Estratègica (lectora) i literària.


• Utilitzar amb desimboltura les tecnologies de la informació i la comunicació.• Conèixer els aspectes bàsics de la cultura i la història.


Lingüística (gramatical)• Paraules, sintagmes i oracions.

46


Lingüística (fonològica i ortogràfica)• La fonètica i l’ortografia.

Lingüística (lexicosemàntica)• El diccionari electrònic.

Estratègica (lectora) i literària• Els gèneres literaris.


Utilitzar amb desimboltura les tecnologies de la informació i la comunicació• A propòsit del treball amb el diccionari electrònic, s’ incentivarà l’ús de noves

tecnologies per part de l’alumnat, avaluant prèviament la disponibilitat domèstica i en el centre educatiu, i els coneixements previs que en puguin tenir.

Conèixer els aspectes bàsics de la cultura i la història• A partir del tema de la bandera catalana es pot treballar, a més dels gèneres

literaris, l’origen llegendari medieval i els valors de cohesió social i d’identitat cultural que aquest símbol porta associats des dels seus orígens i també en l’època del modernisme i en l’actualitat.


• Llegir un text narratiu amb l’entonació correcta i respectant els signes de puntuació.

• Identificar les característiques fantàstiques d’un relat breu.• Saber explicar les característiques definitòries d’una paraula.• Separar els sintagmes que conformen una oració i explicar la relació que

mantenen amb altres sintagmes, tant si es troben al mateix nivell com si l’un està inclòs en l’altre.

• Identificar, en una oració, els constituents bàsics (predicat i subjecte).• Identificar les grafies que, a causa de la fonètica, són susceptibles de produir

errors ortogràfics.• Saber partir les síl·labes de paraules amb dígrafs.• Saber buscar una paraula en un diccionari electrònic.• Llegir un text poètic amb l’entonació i l’èmfasi adients. • Justificar la pertinença d’un text al gènere teatral, a la narrativa o a la poesia.

Unitat 1. Roda el món...

47

III- Avaluació


Objectius

• Llegir i comprendre una narració de tema històric no contemporani.• Recordar els elements que intervenen en un procés de comunicació.• Conèixer les funcions del llenguatge associades als elements de la comunicació.• Saber centrar i comunicar el tema, la intenció i les dades essencials d’un

missatge.• Saber editar correctament un text pel que fa a la distribució del text i la font.• Dominar un vocabulari ampli sobre la família.• Recordar el concepte de categoria lèxica.• Recordar les característiques morfològiques, sintàctiques i semàntiques generals

dels verbs, els noms, els adjectius i els determinants.• Conèixer els trets més característics dels pronoms, els adverbis, les preposicions

i les conjuncions.• Conèixer les regles ortogràfiques relacionades amb l’apòstrof i la contracció.• Reconèixer i distingir comparacions.• Reconèixer els trets més característics del gènere narratiu en un text concret.

Continguts

Dimensió comunicativa• La narrativa de tema històric medieval.• Les funcions del llenguatge.• Identificació de la funció del llenguatge predominant en un fragment donat. • Confecció de missatges: precisió del tema, la intenció i les dades essencials.• Edició de textos: font i distribució del text en la pàgina.• Camp semàntic de la família.• Les categories lèxiques: verbs, noms, adjectius, determinants, pronoms,

adverbis, preposicions i conjuncions.• Identificació de les categories lèxiques esmentades.• L’apòstrof i la contracció.• Apostrofació dels mots que calgui. • La comparació: elements.

Dimensió estètica i literària• La narració.• Elements de la narració: acció, espai, temps, personatges i narrador.

Treball amb competències• Lingüística (gramatical) i pragmàtica (comunicativa).• Estratègica (expressiva).• Lingüística (lexicosemàntica).• Lingüística (fonològica i ortogràfica).• Estratègica (lectora) i literària.

Objectius transversals• Valorar el llenguatge humà verbal com a eina d’expressió personal i de

comunicació entre les persones.• Mostrar interès pels viatges com a font de coneixement i d’enriquiment

personal.


Lingüística (gramatical) i pragmàtica comunicativa

48

• Les funcions del llenguatge.

Estratègica (expressiva)• Saber de què es parla.• Editar bé els escrits (I).

Lingüística (lexicosemàntica)• El vocabulari de la família.• La comparació.

Lingüística (gramatical)• Les categories lèxiques.

Lingüística (fonològica i ortogràfica)• L’apòstrof i la contracció.


Valorar el llenguatge humà verbal com a eina d’expressió personal i de comunicació entre les persones• En un primer moment, es treballarà aquest objectiu transversal a partir de la

noció teòrica de les funcions del llenguatge i de les pàgines d’expressió, en el sentit d’esforçar-se a expressar-se acuradament, tant oralment com per escrit. S’hi pot insistir a propòsit de la narració de Marco Polo i de la confessió biogràfica de L’adolescent de Dostoievski, a les pàgines d’Avaluació (pàgines 38 i 39 del llibre de l’alumne).

Mostrar interès pels viatges com a font de coneixement i d’enriquiment personal• Partint del text de Marco Polo, a les pàgines 18 i 19 del llibre de l’alumne,

s’afavorirà l’expressió d’experiències personals de viatges i es farà veure la importància que tenen en la descoberta de la diversitat del món, més enllà de la realitat més propera a cadascú.


• Llegir un text narratiu ajustant-se als signes de puntuació, amb l’entonació correcta i una expressivitat acceptable.

• Reconèixer les funcions lingüístiques predominants en textos senzills.• Produir enunciats on predominin funcions lingüístiques determinades.• Simular comunicacions orals quotidianes en què calgui centrar el tema de què

es parla.• Relacionar mots i expressions relatius a la família amb el seu significat.• Dir la llista de les vuit categories lèxiques i explicar breument cadascuna d’elles.• Distingir, en una oració, els verbs, els noms, els adjectius, els determinants, els

pronoms, els adverbis i les categories de relació.• Resoldre casos d’apostrofació i de contracció, incloses les principals excepcions

a les normes.• Identificar comparacions en el llenguatge col·loquial.• Comprendre enunciats referits a un text narratiu i respondre’ls amb precisió, si

cal citant-ne fragments.

49

II- Avaluació

Unitat 2. Mirem endavant i endarrere

Objectius

• Interpretar una narració que planteja reflexions sobre la vida humana i els conflictes

que comporta.• Conèixer la noció de text.• Conèixer els principals tipus de text: dialogat, narratiu, descriptiu, explicatiu,

argumentatiu, instructiu i predictiu.• Aprendre a evitar castellanismes mitjançant paraules i expressions genuïnes.• Saber editar correctament un text pel que fa als títols, el tipus de lletra i els

recursos gràfics.• Dominar un vocabulari ampli sobre els pobles i les tradicions.• Conèixer els diferents temps verbals que expressen present, passat, futur i

condició.• Conèixer les regles ortogràfiques relacionades amb les grafies j/g, x/ix i tx/ig.• Reconèixer i entendre metàfores.• Reconèixer els trets més característics del gènere narratiu en un text concret.• Conèixer la filiació llatina de la llengua catalana i les principals fites de la seva

gestació i consolidació.• Valorar les llengües i, especialment, la catalana, com un patrimoni de la història

que cal conservar i fomentar.

Continguts

Dimensió comunicativa• La narració sobre temes de la vida personal.• El text i tipus de textos.• Castellanismes i expressions genuïnes.• Edició de textos: títols, tipus de lletra i recursos gràfics.• Camp semàntic dels pobles i les tradicions.• Els temps verbals que expressen present: present d’indicatiu, present de

subjuntiu i imperatiu.• Els temps verbals que expressen passat: perfet d’indicatiu, passat simple o

perifràstic d’indicatiu i plusquamperfet d’indicatiu.• Els temps verbals que expressen futur: futur simple i futur perfet.• El condicional.• Les grafies corresponents a les consonants palatals fricatives sonora i sorda, i a

la consonant palatal africada sorda.• La metàfora.

Dimensió estètica i literària• El llenguatge narratiu: la narració pròpiament dita, la descripció i el discurs.

Dimensió social i cultural

• Naixement oral i escrit, i consolidació de la llengua catalana.


50


• Lingüística (gramatical) i pragmàtica (comunicativa).• Estratègica (expressiva).• Lingüística (lexicosemàntica).• Lingüística (gramatical).• Lingüística (fonològica i ortogràfica).• Estratègica (lectora) i literària.• Plurilingüe i sociolingüística.


• Assumir la importància de la tradició i del passat com a elements que configuren la personalitat col·lectiva encara en l’actualitat.


Lingüística (gramatical) i pragmàtica comunicativa• Els tipus de text.

Estratègica (expressiva)• Evitar paraules incorrectes.• Editar bé els escrits (II).

Lingüística (lexicosemàntica)• El vocabulari del pobles i les tradicions.• La metàfora.

Lingüística (gramatical)• Els verbs.

Lingüística (fonològica i ortogràfica)• Les grafies j/g, x/ix, tx/ig.

Estratègica (lectora) i literària• La narrativa (II).

Plurilingüe i sociolingüística• Orígens de la llengua catalana.


Assumir la importància de la tradició i del passat com a elements que configuren la personalitat col·lectiva encara en l’actualitat• Es buscarà el fil conductor que uneix l’enyorança que sent el protagonista de la

lectura inicial quan és lluny del seu poble, el camp semàntic dels pobles i les tradicions, l’apartat d’història de la llengua catalana i, fins i tot, el gust per una expressió genuïna pel que fa al lèxic.


51

II- Avaluació

• Saber explicar els sentiments d’un personatge que es deriven de les decisions que pren amb relació a la seva vida.

• Recordar els principals tipus de text.• Substituir castellanismes d’ús freqüent per mots i expressions genuïns.• Relacionar mots i expressions relatius als pobles i les tradicions amb el seu

significat.• Discriminar el temps verbal que cal emprar en oracions concretes segons el

matís temporal-modal corresponent.• Distingir fonèticament els sons de jove, coix i capritx i les diferents grafies que

els representen.• Resoldre casos relacionats amb aquests sons i grafies, incloent-hi les principals

excepcions. • Identificar metàfores en el llenguatge col·loquial.• Transformar passatges d’estil directe a indirecte i a l’inrevés.• Recordar les fites principals de la gestació i la consolidació del català i els segles

en què van produir-se.

Unitat 3. Bon vent

Objectius

• Comprendre un text expositiu de tema històric i nivell divulgatiu.• Identificar textos expositius a partir de la intenció comunicativa i de les

característiques més generals.• Distingir textos especialitzats i textos divulgatius.• Aprendre a evitar calcs sintàctics mitjançant construccions genuïnes.• Saber puntuar correctament una enumeració.• Dominar un vocabulari ampli sobre les embarcacions.• Reconèixer els pronoms com a categoria lèxica.• Distingir els pronoms personals forts, els febles, els interrogatius i els relatius.• Saber explicar la funció d’un pronom determinat en l’oració de què forma part.• Conèixer les regles ortogràfiques relacionades amb les grafies b/v.• Conèixer les principals divergències amb el castellà pel que fa a les grafies b/v.• Saber explicar la noció de sinonímia.• Conèixer els principals gèneres narratius populars i cultes.• Reconèixer els elements més característics en una rondalla.

Continguts

Dimensió comunicativa• L’exposició i tipus d’exposició.• L’exposició divulgativa de tema històric.• Calcs sintàctics i expressions genuïnes.• Puntuació d’enumeracions.• Camp semàntic de les embarcacions.• Reflexió sobre les característiques morfològiques, sintàctiques i semàntiques

dels pronoms.• Inventari de pronoms personals forts, febles, interrogatius i relatius.• Anàlisi de la referència i la funció sintàctica d’un pronom a l’interior d’una oració

o text breu.• Valors del present d’indicatiu.• Les grafies corresponents a la consonant oclusiva bilabial sonora (b/v).• La sinonímia.

52


Dimensió estètica i literària• Gèneres narratius populars. La rondalla.• Gèneres narratius cultes: novel·la, conte i narració.

Dimensió social i cultural• Valoració de la narrativa tradicional com una font de coneixement i de

creixement personal.


• Lingüística (gramatical) i pragmàtica (comunicativa).• Estratègica (expressiva).• Lingüística (lexicosemàntica).• Lingüística (gramatical).• Lingüística (fonològica i ortogràfica).• Estratègica (lectora) i literària.


• Assumir els valors d’igualtat de drets i oportunitats i d’equitat amb relació al gènere.

• Valorar la lectura de textos diversos com a font de coneixement i d’enriquiment personal.


Lingüística (gramatical) i pragmàtica comunicativa• L’exposició (I).

Estratègica (expressiva)• Evitar els calcs sintàctics. • Puntuar bé les enumeracions.Lingüística (lexicosemàntica)• El vocabulari de les embarcacions.• La sinonímia.

Lingüística (gramatical)• Els pronoms.

Lingüística (fonològica i ortogràfica)• Les grafies b i v.

Estratègica (lectora) i literària• La narrativa (III).


Assumir els valors d’igualtat de drets i oportunitats i d’equitat amb relació al gènere• La lectura inicial sobre les dones pirates (pàgines 68 i 69 del llibre de l’alumne)

permetrà apuntar una reflexió sobre les capacitats del gènere femení, tradicionalment discriminat però present, malgrat tot, fins i tot en ocupacions vistes com a exclusivament masculines. Es pot encarar aquesta reflexió a les realitats familiar, laboral o social actuals.

53

Valorar la lectura de textos diversos com a font de coneixement i d’enriquiment personal• Es pot aprofitar aquesta tercera unitat perquè l’alumnat aprengui a valorar la

diversitat textual amb relació a la diversitat d’aprenentatges: els textos expositius aporten informació científicament contrastada, mentre que els narratius populars ofereixen lliçons morals.

•


• Saber determinar el tema i les idees principals d’un text expositiu divulgatiu.• Saber explicar oralment què és una exposició.• Substituir calcs sintàctics del castellà per construccions genuïnes.• Col·locar correctament els signes de puntuació, les conjuncions i l’expressió

etcètera en una enumeració.• Relacionar mots i expressions relatius a les embarcacions amb el seu significat.• Saber caracteritzar un pronom des del punt de vista morfològic, sintàctic i

semàntic. • Saber substituir un sintagma d’una oració pel pronom feble adient, i viceversa.• Resoldre casos relacionats amb les grafies b/v, incloent-hi els casos de

discrepància amb el castellà.• Argumentar la sinonímia parcial d’una parella de paraules mitjançant

contextualitzacions diverses.• Recordar els principals gèneres narratius i ser capaç d’esmentar-ne algun

exemple de cada.Segon crèdit

Unitat 4. Precisament màgic

Objectius

• Saber interpretar un relat realista amb elements fantàstics.• Reconèixer l’organització interna i les característiques textuals i gramaticals de

l’exposició. • Expressar-se amb precisió en situacions de comunicació adequades a l’edat.• Saber emprar correctament la coma en els seus usos principals.• Dominar un vocabulari ampli sobre la música i els espectacles.• Reconèixer els adverbis com a categoria lèxica.• Distingir els diferents tipus d’adverbis segons la noció que expressen.• Identificar les locucions adverbials.• Conèixer les regles ortogràfiques relacionades amb la essa sonora i la essa

sorda.• Saber explicar la noció d’ hiponímia.• Reconèixer els trets més característics del gènere poètic en un text concret.• Conèixer a grans trets l’evolució de la llengua catalana entre els segles XIII i XX.• Valorar les llengües, especialment la catalana, com un patrimoni de la història

que cal conservar i fomentar.

Continguts

54

II- Avaluació


Dimensió comunicativa• El relat realista amb elements fantàstics.• L’expressió precisa en indicacions temporals i espacials i en descripcions

diverses.• L’exposició: estructura i característiques gramaticals.• Camp semàntic de la música i els espectacles.• Reflexió sobre les característiques morfològiques, sintàctiques i semàntiques

dels adverbis.• Classes d’adverbis i de locucions adverbials: lloc, temps, manera, quantitat,

afirmació, dubte i negació.• Distinció semàntica del perfet i el passat perifràstic d’indicatiu.• Posició proclítica i enclítica dels pronoms febles.• Les grafies corresponents a la essa sonora i a la essa sorda.• Les grafies -cc-, -xc- i -sc-.• La hiponímia.

Dimensió estètica i literària• Característiques del gènere poètic.• Elements caracteritzadors del llenguatge poètic: ritme, rima, metre i figures

retòriques.• Desenvolupament progressiu de l’autonomia lectora.

Dimensió social i cultural• La llengua catalana entre els segles XIII i XX.




• Afavorir la convivència amb persones procedents d’altres espais geogràfics.


Lingüística (gramatical) i pragmàtica comunicativa• L’exposició (II).

Estratègica (expressiva)• Expressar-se amb precisió. • Fer servir les comes quan toca.

Lingüística (lexicosemàntica)• El vocabulari de la música i els espectacles.• La hiponímia.

Lingüística (gramatical)• Els adverbis.

55

Lingüística (fonològica i ortogràfica)• La essa sonora i la essa sorda.

Estratègica (lectora) i literària• La poesia (I).

Plurilingüe i sociolingüística• Evolució històrica de la llengua catalana.


Afavorir la convivència amb persones procedents d’altres espais geogràfics• A partir d’una activitat concreta, com és la 20, es potenciaran actituds

favorables a la integració de les persones nouvingudes a la societat catalana.


• Distingir elements realistes i elements fantàstics en una narració.• Distingir les parts en què s’organitza un text expositiu.• Relacionar mots i expressions relatius a la música i els espectacles amb el seu

significat.• Saber caracteritzar un adverbi des del punt de vista morfològic, sintàctic i

semàntic. • Determinar, en el marc d’una oració, a quina altra categoria complementa un

adverbi.• Discriminar la essa sonora i la essa sorda auditivament i des d’un punt de vista

articulatori. • Resoldre casos relacionats amb les grafies essa sonora i essa sorda.• Produir un mot hipònim a partir d’un hiperònim, i viceversa.• Comprendre enunciats referits a un text poètic i respondre’ls amb precisió, si cal

citant-ne fragments.• Situar els fets principals de la història de la llengua catalana en el període

temporal corresponent.

Unitat 5. Ni blanc ni negre

Objectius

• Identificar textos argumentatius i els elements que els caracteritzen.• Entendre textos argumentatius com els que apareixen en els mitjans de

comunicació.• Saber argumentar l’acord, total o parcial, o el desacord amb la tesi d’un text

argumentatiu.• Utilitzar els pronoms febles hi i en en tots els casos exigits per la gramàtica

catalana.• Saber emprar correctament els dos punts i el punt i coma en els seus usos

principals.

56

II- Avaluació


• Dominar un vocabulari ampli sobre els colors i els tons.• Reconèixer les preposicions i les conjuncions com a categories lèxiques.• Recordar les principals preposicions.• Recordar els principals tipus de conjuncions amb algun exemple de cada.• Identificar les locucions prepositives i conjuntives.• Conèixer les regles ortogràfiques relacionades amb les consonants oclusives.• Saber explicar la noció d’antonímia.• Distingir la poesia lírica i la poesia èpica.• Reconèixer els elements més característics de poemes lírics i èpics.

Continguts

Dimensió comunicativa• Reflexió sobre la capacitat argumentativa del llenguatge verbal.• L’argumentació i tipus d’argumentació.• Lectura i valoració personal de textos argumentatius dels mitjans de

comunicació.• Construccions amb els pronoms febles en i hi. • Els dos punts i el punt i coma.• Camp semàntic dels tons i els colors.• Reflexió sobre les característiques morfològiques, sintàctiques i semàntiques de

les preposicions i de les conjuncions.• Classes de preposicions i llista de les principals.• Classes de conjuncions i exemples.• Equivalència semàntica del passat simple i el passat perifràstic d’indicatiu.• Apostrofació de les formes elidides i reduïdes dels pronoms febles.• Les grafies corresponents a les consonants oclusives al final i enmig de paraula.• L’antonímia.

Dimensió estètica i literària• Gèneres poètics: lírica i èpica.

Dimensió social i cultural• La poesia èpica com a expressió literària de la continuïtat de la nació.




• Afavorir hàbits de sostenibilitat mediambiental.


Lingüística (gramatical) i pragmàtica comunicativa• L’argumentació (I).

Estratègica (expressiva)• No deixar-se cap pronom feble.

57

• No abusar dels dos punts ni del punt i coma.

Lingüística (lexicosemàntica)• El vocabulari dels colors i els tons.• L’antonímia.

Lingüística (gramatical)• Les preposicions i les conjuncions.

Lingüística (fonològica i ortogràfica)• Les consonants b/p, d/t, g/c.

Estratègica (lectora) i literària• La poesia (II).


Afavorir hàbits de sostenibilitat mediambiental• A propòsit de la lectura de l’apartat d’Avaluació, sobre els avantatges de la

bicicleta com a vehicle d’ús urbà, es pot plantejar una reflexió sobre com els hàbits quotidians poden incidir positivament o negativament en la salut de l’individu i en la del planeta en el seu conjunt.


• Saber explicar oralment què és una argumentació i els principals tipus d’argumentació.

• Identificar les diferents raons d’un text argumentatiu.• Corregir construccions incorrectes per l’absència d’un pronom feble.• Fer servir correctament els principals signes de puntuació a l’interior d’una

oració (coma, punt i coma, dos punts).• Relacionar mots i expressions relatius als colors i als tons amb el seu significat.• Saber caracteritzar una preposició i una conjunció des del punt de vista

morfològic, sintàctic i semàntic. • Determinar la categoria lèxica de les paraules que conformen una oració.• Resoldre casos relacionats amb les grafies de les consonants oclusives al final i

enmig de paraula.• Discernir l’antònim pertinent en un context oracional determinat. • Recordar els principals gèneres poètics (lírica i èpica) i ser capaç de

caracteritzar-los oralment a partir de textos donats.

Unitat 6. Una jugada mestra

Objectius

• Anticipar el desenvolupament dels fets en la lectura d’un text narratiu.• Distingir, a l’interior d’un text argumentatiu, els diversos arguments, els

contraarguments i la conclusió.

58

II- Avaluació


• Produir arguments favorables i contraris a una tesi donada.• Participar activament i ordenadament en un debat sobre un tema actual

d’interès.• Escriure majúscula o minúscula segons els signes de puntuació anteriors.• Dominar un vocabulari ampli sobre els jocs i les joguines.• Conèixer la noció de sintagma i els principals tipus de sintagma.• Saber explicar l’organització dels sintagmes en el marc de l’oració.• Conèixer l’estructura i les funcions del sintagma nominal.• Conèixer les regles ortogràfiques relacionades amb les grafies r/rr i amb

l’emmudiment de consonants.• Saber consultar el diccionari de sinònims i antònims.• Reconèixer els elements més característics de poemes satírics i experimentals.• Prendre consciència de la llengua com una realitat variable.• Distingir diverses varietats socials de la llengua, especialment l’argot.Continguts

Dimensió comunicativa• L’argumentació: estructura i característiques.• Anàlisi de textos argumentatius dels mitjans de comunicació.• El debat: el torn d’intervencions.• L’ús de majúscula o minúscula darrere dels diversos signes de puntuació.• Camp semàntic dels jocs i les joguines.• El sintagma: noció i classes (nominal, verbal, adjectival, adverbial i

preposicional).• Organització dels sintagmes en el marc oracional: mateix nivell i inclusió.• Estructura i funcions del sintagma nominal.• Reflexió gramatical sobre els sintagmes, especialment el nominal. • Canvis de temps verbal en el pas d’estil directe a indirecte.• Apostrofació del pronom feble la.• Les grafies r/rr.• L’emmudiment de consonants en posició final i en altres casos.• El diccionari de sinònims i antònims.

Dimensió estètica i literària• Gèneres poètics: sàtira i poesia experimental.

Dimensió social i cultural• Variació lingüística: variació social.




• Desenvolupar la capacitat de comunicació i de relació amb els altres.


Lingüística (gramatical) i pragmàtica comunicativa

59

• L’argumentació (II).

Estratègica (expressiva)• Respectar els torns d’intervencions. • Escriure majúscula o minúscula segons que calgui.

Lingüística (lexicosemàntica)• El vocabulari dels jocs i les joguines.• El diccionari de sinònims i antònims.

Lingüística (gramatical)• El sintagma nominal.

Lingüística (fonològica i ortogràfica)• Les grafies r/rr. Emmudiment de consonants.

Estratègica (lectora) i literària• La poesia (III).

Plurilingüe i sociolingüística• La variació lingüística: variació social


Desenvolupar la capacitat de comunicació i de relació amb els altres• Diversos aspectes d’aquesta sisena unitat permeten afavorir aquesta actitud

oberta: els debats proposats a les activitats 13 i 19 (pàgines 121 i 123 del llibre de l’alumne), l’expressió argumentada de les opinions personals a propòsit de temes d’actualitat que afecten o poden afectar els alumnes (activitat 16 de la pàgina 121 del llibre de l’alumne), l’actitud atenta i ordenada que es planteja a l’apartat d’Expressió oral o el coneixement de les possibilitats expressives de la llengua pel que fa a varietats socials.


• Identificar, a l’interior d’un text argumentatiu, els diferents arguments, les citacions i els connectors.

• Produir textos argumentatius breus a partir d’una temàtica concreta i propera a la vida de l’alumne.

• Relacionar mots i expressions relatius als jocs i les joguines amb el seu significat.

• Identificar els sintagmes d’una oració i el seu nucli.• Representar gràficament l’organització dels sintagmes d’una oració, distingint

les relacions de mateix nivell i d’inclusió.• Representar gràficament l’estructura interna d’un sintagma nominal.• Determinar la funció sintàctica d’un sintagma nominal en l’oració de què forma

part. • Resoldre casos relacionats amb les grafies r/rr i les consonants emmudides.• Recordar els principals gèneres poètics (sàtira i experimental) i ser capaç de

caracteritzar-los oralment a partir de textos donats.

60

II- Avaluació

• Substituir expressions pròpies de l’argot juvenil per altres d’equivalents i més formals.

Tercer crèdit

Unitat 7. Fixeu-vos-hi bé

Objectius

• Identificar els jocs de paraules i els elements irònics en un text narratiu.• Identificar textos instructius i les seves característiques.• Produir textos instructius breus.• Fer servir correctament els tractaments de respecte.• Introduir els exemples amb les expressions adients.• Dominar un vocabulari ampli sobre les activitats artístiques.• Recordar l’organització dels sintagmes en el marc de l’oració.• Conèixer l’estructura i la funció del sintagma verbal en l’oració.• Saber explicar la concordança entre predicat i subjecte.• Identificar els diferents complements del verb. • Conèixer les regles ortogràfiques relacionades amb les grafies m i n. • Saber explicar la noció de polisèmia.• Apreciar les qualitats rítmiques d’un poema.• Identificar les rimes dels versos d’un poema.

Continguts

Dimensió comunicativa• Els jocs de paraules i la ironia.• El text instructiu: noció i característiques.• Els tractaments de respecte: vostè i vós.• Camp semàntic de les activitats artístiques.• Estructura i funcions del sintagma verbal.• Reflexió gramatical sobre els sintagmes, especialment el verbal. • Expressió d’un temps anterior mitjançant diversos temps verbals.• Apostrofació dels pronoms febles los i nos.• Les grafies m i n.• Les combinacions de consonants mp, mm, nn i mn.• La polisèmia.

Dimensió estètica i literària• La mètrica: ritme, rima i metre.• Rima consonant i assonant.



61



• Adquirir autonomia personal en el procés d’aprenentatge.


Lingüística (gramatical) i pragmàtica comunicativa• La instrucció.Estratègica (expressiva)• Fer servir els tractaments de respecte. • Introduir bé els exemples.Lingüística (lexicosemàntica)• El vocabulari de les activitats artístiques.• La polisèmia.Lingüística (gramatical)• El sintagma verbal.Lingüística (fonològica i ortogràfica)• Les consonants m i n.Estratègica (lectora) i literària• La poesia (IV).


Adquirir autonomia personal en el procés d’aprenentatge• En aquest començament del tercer trimestre, s’avaluarà el grau d’autonomia de

l’alumne com a aprenent en les diverses dimensions de la programació: comunicativa, estètica i literària, i cultural i social. Pot ser d’ajuda la realització d’activitats més obertes, com ara la 17, la 24, la 26 o la 65, de les pàgines 171, 174, 175 i 187 del llibre de l’alumne.


• Explicar un joc de paraules o un element irònic en un text.• Identificar les característiques que permeten qualificar un text d’instructiu.• Relacionar mots i expressions relatius a les activitats artístiques amb el seu

significat.• Representar gràficament l’organització dels sintagmes d’una oració, distingint

les relacions de mateix nivell i d’inclusió.• Representar gràficament l’estructura interna d’un sintagma verbal.• Resoldre casos relacionats amb les grafies m i n.• Pronunciar correctament, al llarg d’una lectura, paraules que continguin les

combinacions de consonants mp, mm, nn i mn.• Distingir les diferents accepcions d’una paraula polisèmica.• Explicar oralment relacions d’analogia i de proximitat de significat en paraules

polisèmiques.• Analitzar mètricament un poema senzill pel que fa al ritme i l’esquema de rimes.

62

II- Avaluació

Unitat 8. Girem i girarem

Objectius

• Comprendre i valorar les idees principals d’un text expositiu.• Identificar textos predictius i les seves característiques.• Produir textos predictius breus.• Utilitzar oralment el registre estàndard amb soltesa.• Conèixer diferents estratègies per evitar la repetició de paraules en textos

escrits.• Dominar un vocabulari ampli sobre la Terra i l’univers.• Distingir els conceptes d’enunciat, oració i oració simple.• Diferenciar oracions amb verbs impersonals, atributius i predicatius.• Separar els constituents de l’oració i del predicat.• Conèixer les regles ortogràfiques relacionades amb la lletra hac i la ela

geminada.• Saber explicar la noció d’homonímia.• Saber comptar les síl·labes d’un vers.• Distingir diverses varietats funcionals de la llengua, especialment el registre

cientificotècnic i el literari, com a registres formals, i el col·loquial, com a registre informal.

• Saber explicar la noció de varietat estàndard de la llengua.

Continguts

Dimensió comunicativa• El text expositiu d’una experiència personal.• El text predictiu: noció i característiques. • Característiques bàsiques dels registres formals i dels informals.• Eliminació, canvi per un mot sinònim i substitució pronominal d’un mot que no

es vol repetir.• Camp semàntic de la Terra i l’univers.• Enunciat, oració i oració simple. Oració amb verb impersonal, atributiu o

predicatiu.• Anàlisi gramatical global de l’oració simple: tipus segons el verb i constituents.• Constituents oracionals: predicat i subjecte.• Constituents del predicat: nucli i complements.• Posició proclítica o enclítica dels pronoms febles respecte al temps verbal o la

forma no personal.• La lletra hac. La ela geminada.• L’homonímia.

Dimensió estètica i literària• El metre: versos isosil·làbics i anisosil·làbics.• Recompte sil·làbic tenint en compte les sinalefes i les elisions.

Dimensió social i cultural• Variació lingüística: variació funcional.• La varietat estàndard de la llengua.

63





• Adquirir autonomia en els usos més formals de la llengua.


Lingüística (gramatical) i pragmàtica comunicativa• La predicció.

Estratègica (expressiva)• Escollir el registre adequat. • Evitar la repetició de paraules.

Lingüística (lexicosemàntica)• El vocabulari de la Terra i l’univers.• L’homonímia.

Lingüística (gramatical)• L’oració simple.

Lingüística (fonològica i ortogràfica)• La lletra hac. La ela geminada.

Estratègica (lectora) i literària• La poesia (V).

Plurilingüe i sociolingüística• La variació funcional.


Adquirir autonomia en els usos més formals de la llengua• A partir dels apartats d’Expressió oral i de Dimensió social i cultural, es

treballarà aquest aspecte molt lligat a l’ús comunicatiu de la llengua, però també relacionat amb un procés de creixement i autonomia personals més globals.

64


• Relacionar mots i expressions relatius a la Terra i l’univers amb el seu significat.• Saber donar exemples d’enunciat, oració i oració simple.• Classificar oracions en funció de la natura del verb (impersonal, atributiu i

predicatiu).• Classificar oracions en funció de la presència i l’ordre dels constituents.• Analitzar els constituents del sintagma verbal que actua com a predicat de

l’oració. • Resoldre casos relacionats amb les grafies h i l·l.• Reconèixer paraules homònimes en el discurs i al diccionari.• Analitzar mètricament un poema senzill pel que fa al recompte sil·làbic, amb

indicació de sinalefes i elisions.• Identificar el registre d’un text determinat.• Transformar a la varietat estàndard textos col·loquials i de l’argot juvenil.

Unitat 9. Tanquem la paradeta

Objectius

• Saber valorar críticament les idees expressades en un article d’opinió.• Saber explicar els recursos comunicatius estereotipats i, concretament, distingir

onomatopeies i interjeccions pròpies i impròpies.• Identificar en un text els diferents tipus de locucions, les frases fetes i els

refranys.• Reconèixer les comparacions lexicalitzades més habituals.• Pronunciar correctament els sons consonàntics, especialment els fricatius i els

africats.• Fer servir de manera adient els connectors textuals més habituals.• Dominar un vocabulari ampli sobre la mesura del temps.• Fer una anàlisi gramatical completa d’una oració simple, a tres nivells:

categories, sintagmes i funcions.• Conèixer les regles ortogràfiques relacionades amb l’apòstrof i el guionet.• Saber explicar les nocions d’homografia i homofonia.• Distingir versos d’art menor i art major.• Reconèixer les principals estrofes i composicions en textos poètics.

Continguts

Dimensió comunicativa• L’article d’opinió.• Recursos comunicatius estereotipats: onomatopeies; interjeccions pròpies i

impròpies; locucions nominals, adjectivals, adverbials i verbals; modismes, frases fetes i refranys; comparacions lexicalitzades.

• Pronunciació correcta de sons consonàntics fricatius i africats.• Connectors d’oposició, conseqüència, complementarietat, enumeració i

conclusió.• Camp semàntic de la mesura del temps.• Anàlisi gramatical de l’oració simple.• Determinació de les categories lèxiques dels mots que formen una oració.• Delimitació dels sintagmes que formen una oració i de les relacions que

mantenen entre si.

65

II- Avaluació


• Determinació de les funcions dels sintagmes a l’interior de l’oració.• L’apòstrof i el guionet.• L’homografia i l’homofonia.

Dimensió estètica i literària• Versos d’art menor i d’art major. • Estrofes i composicions més freqüents.• Anàlisi mètrica completa de poemes (metre, rima, estrofa i composició).




• Valorar els progressos en l’aprenentatge propi fets al llarg del curs.


Lingüística (gramatical) i pragmàtica comunicativa• Recursos comunicatius estereotipats.

Estratègica (expressiva)• Pronunciar correctament els sons. • Fer servir els connectors adients.

Lingüística (lexicosemàntica)• El vocabulari de la mesura del temps.• L’homografia i l’homofonia.

Lingüística (gramatical)• L’anàlisi gramatical de l’oració.

Lingüística (fonològica i ortogràfica)• L’apòstrof i el guionet.

Estratègica (lectora) i literària• La poesia (VI).


Valorar els progressos en l’aprenentatge propi fets al llarg del curs• A la fi d’aquest curs, s’ajudarà els alumnes a prendre consciència del que han

après en les diferents unitats: lectura, comprensió, anàlisi i valoració de textos ben diversos; reconeixement dels mecanismes comunicatius i gramaticals de la llengua; millora en la correcció ortogràfica i en vocabulari; sensibilització per les manifestacions creatives, especialment la literatura; dimensió social i cultural de

66

la llengua, etc. Finalment, es ponderarà la importància dels aprenentatges lingüístics en el conjunt del creixement personal.


• Relacionar les principals onomatopeies amb els sorolls que evoquen.• Saber explicar el significat de les interjeccions més habituals.• Utilitzar de manera adient locucions, frases fetes, refranys i comparacions

lexicalitzades en textos de producció pròpia.• Relacionar mots i expressions relatius a la mesura del temps amb el seu

significat.• Representar gràficament les categories lèxiques dels mots que componen una

oració, i detectar els temps compostos, les locucions i les contraccions.• Representar gràficament l’estructura de sintagmes d’una oració.• Representar gràficament la funció sintàctica dels diversos sintagmes d’una

oració.• Resoldre casos relacionats amb l’apòstrof i el guionet.• Distingir casos d’homografia i, segons la varietat geogràfica pròpia,

d’homofonia.• Analitzar mètricament un poema senzill: recompte sil·làbic, esquema de rimes i

denominació d’estrofes i, si s’escau, del tipus de composició.

Recursos i mitjansImpresos• Llengua catalana i literatura 2n ESO. Grup Promotor / Santillana.• Biblioteca del professorat. Guia i recursos. Llengua catalana i literatura 2n ESO.

Grup Promotor / Santillana.• Quadern d’expressió escrita 2n ESO. Grup Promotor / Santillana.• Quadern de comprensió lectora 2n ESO. Grup Promotor / Santillana.• CD. Jocs i activitats interactives. Llengua catalana i literatura 2n ESO. Grup

Promotor / Santillana.

Materials TIC:

• CD. Recursos multimèdia. Llengua catalana i literatura 2n ESO. Grup Promotor / Santillana.

• CD. Gestor d’avaluació. Llengua catalana i literatura 2n ESO. Grup Promotor / Santillana.

• CD. Guia digital. Llengua catalana i literatura 2n ESO. Grup Promotor / Santillana.

• CD. Documents curriculars i administratius. Llengua catalana i literatura 2n ESO. Grup Promotor / Santillana.

67

II- Avaluació

Temporalització de les unitats didàctiques

Cada unitat didàctica es desenvoluparà en nou sessions més la sessió d’avaluació.

Primer crèdit Segon crèdit Tercer crèditUnitat 1 Unitat 4 Unitat 7Unitat 2 Unitat 5 Unitat 8Unitat 3 Unitat 6 Unitat 9

Lectures Martín, Andreu/Ribera, Jaume Flanagan 007

Ed. Columna ISBN 978-84-664-1001-4 Plaute/Molière La comèdia de l’olla/el metge a garrotades

Educaula. Col. Educació 62,32 ISBN 978-84-92672-31-8

Heuvel, Eric La recercaEd. 62 ISBN 978-84-9932-165-3

68

OPTATIVA DE 2n d’ESO : COMPRENSIÓ LECTORA(reforç de llengua catalana)

0. Introducció

Aquest crèdit ajudarà a millorar la competència lingüística i comunicativa de l’alumnat de 2n d’ESO que el triï i serà també un bon complement de la seva comprensió lectora.

1. Duració

El crèdit té una duració d‘un trimestre, unes 12 setmanes aproximadament amb tres sessions setmanals, és a dir un total de 36 sessions.

2. Objectius

a) Objectius generals del crèdit

Fomentar en l’alumnat el gust per la lectura. Donar pautes per a la creació de textos de diverses tipologies. Millorar l’expressió oral de l’alumnat. Millorar la correcció lingüística (i ortogràfica). Fomentar la cooperativitat entre l’alumnat del crèdit. Fomentar l’interès per escoltar les respostes dels altres. Desenvolupar el sentit crític positiu. Fomentar el gust per la participació en les activitats del centre. Ajudar-los a descobrir el gust per la creativitat. Aprendre vocabulari de camps semàntics diferents. Aprendre a usar diccionaris online.

3.- Organització de les sessions

El crèdit s’estructurarà en petites unitats amb un mateix eix temàtic. Cada unitat durarà tres sessions, és a dir, una setmana. Al final de cada setmana es recollirà la feina de la unitat. L’estructura setmanal serà la següent:

Presentació d’una temàtica. Lectura d’un text focalitzat en la temàtica escollida. Explicació i realització pràctica de la unitat a l’ordinador. La sessió es farà a

l’aula d’informàtica i es podrà realitzar en grups si s’escau. Exercicis o pràctiques a l’aula . Comentaris de la professora pel que fa als

aspectes assolits i als que requereixen millora.

4.- Unitats didàctiques i activitats d’aprenentatge

1. El desig. Dolors BerenguerTema: Identificació personal2. La noia de la platja. Alegria Julià.Tema: Les relacions personals.3. No són maneres. Dolors Sabater.

Tema: Els estats anímics i físics d’una persona.4. Uns veïns amb sort. Anna Folch.

69

Tema: Habitatge i llocs de residència.5. Quina mandra. Dolors Berenguer.

Tema: Rutines diàries. 6. El poder de la imaginació. Margarida Falgàs.

Tema: Menjar i beure.7. Dissabte a la tarda. Dolors Berenguer.

Tema: Temps lliure i entreteniments.8. Una nit molt agitada. Josep Gras.

Tema: Ensenyament i educació.9. Viatge a París. Alegria Julià.

Tema: Viatges i trasllats. 10. Qualsevol dia. Dolors Sabater. Tema: Compres. 11.Compta amb mi. Margarida Falgàs. Tema: Relacions familiars. 12. La volta al món. Margarida Falgàs.Tema: Experiències personals.

Activitats de lèxic

Algunes de les activitats que es fan al treball previ a partir del programari web ja treballen abastament el lèxic, però es poden plantejar d’altres activitats si convé:

Fer una lectura en diagonal i que cadascú seleccioni una paraula que no entén; s’escriuen tots els dubtes a la pissarra i els mateixos alumnes intenten esbrinar-ne el significat

Explicar els mots que apareixen definits a peu de pàgina. Buscar alguns dels mots als diccionari online següents: (depèn del grau de

competència dels alumnes, a més del DIDAC que s’adequa més al seu nivell, podeu suggerir el treball amb d’altres diccionaris: DIEC 2, DCVB o GDLLC)

o DÍDAChttp://www.grec.net/cgibin/esc00.pgm

o DIEC2http://dlc.iec.cat/

o DCVBhttp://dcvb.iecat.net/

o Gran diccionari de la llengua catalana (GREC)http://www.grec.cat/home/cel/dicc.htm

Fer alguna de les activitats que es proposen als JOCS LIC

5.- Treball amb competències

Es treballaran les competències:

Comunicatives (lingüística, artística i cultural) Metodològiques (tractament de la informació i competència d’aprendre a

aprendre) Personals (d’autonomia i iniciativa personal) Específiques centrades en conviure, relacionar-se amb els amics i la família,

actituds cíviques en societat i autoestima.

70

http://www.grec.cat/home/cel/dicc.htm

http://dcvb.iecat.net/

http://dlc.iec.cat/

http://www.grec.net/cgibin/esc00.pgm

6.- AVALUACIÓ

L’avaluació constarà de tres parts:

1. a) Participació de l’alumne/a a l’aula. b) Expressió oral. c) Lectura expressiva i comprensió de textos.

2. Correcta realització de les activitats d’aprenentatge.

3.- Pràctica final de cada unitat.

7.- BIBLIOGRAFIA

Material del llibre Accents , de Tino Serra .

71