El N

aum

on é

s un

vai

xell

esce

nari

que

ha v

olta

t per

dife

rent

s pa

ïsos

des

que

La

Fura

del

s Ba

us v

a en

dega

r el p

roje

cte

ara

fa u

ns c

inc

anys

.GA

BR

IEL

MA

SS

AN

A

El vaixellde LaFuraA LA XINA AMB EL«NAUMON». Hemacompanyat el vaixellescenari de La Fura dels Bausfins a Taiwan. / 2 a 9

TERESA PÀMIES / 14 • CENT CINQUANTA ANYS DE BOMBERS A VIC / 18 • LA BIOGRAFIA DE SIMONE DE BEAUVOIR / 22 • ON ANEM? / 31

Número 1882. Del 21 al 27 de març del 2008. Any XLIII. 0,50 €

13-12-2007. PRECARIETATLABORAL. Hem passat dies durantla travessia en què la pràctica delmaterialisme dialèctic ha estat unaconstant. Es dialogava sobre la faltad’aigua, de galetes, de gasoil perarribar al següent port... Podríemescriure un manual de supervivènciaper a naumonins. Això semblava LaHabana Vieja en periodo especial entiempos de paz, i per a més inri sensellibreta de racionament. El Naumonens ha fet de germà gran i no ens hadonat peix però ens ha ensenyat apescar. Hem après a muntar unstancs alternatius per poder fer

l’oceà Índic, i des de Suez fins aKaohsiung, i ja fa dies que la tenimsituada a la taula de derrota. Jo tincun conflicte personal amb ella, unconflicte en què també apareixenbona part dels pecats capitals. Quanla vaig a puntejar per situar-me, lavista se me’n va cap al marge inferioresquerre, on hi ha l’illa deMadagascar. I penso si al passarSucutra no hauria d’haver arrumbat alsud verdader, deixar el món de lafaràndula i les presses, i tornar almeu paradís particular, allà on fins itot la Lluna diu la veritat. Potser lapreferiria enfonsada com l’Atlàntida

funcionar les descàrregues delslavabos amb aigua de mar, també enshem acostumat a dutxar-nos ambaigua salada i només esbandir-nosamb la dolça, la rentadora (que un diavaig donar per morta) noméscentrifuga i els maquinistes han hagutde crear un engendre semiautomàticamb un nou llibret d’instruccions.

14-2-2007. DIEGO SUÁREZ. Enalguns trams de la derrota no tenimcarta de punt major. Per exemple ara,per travessar la badia de Bengala hemd’utilitzar la 4071 de l’Admiraltybritànic. Aquesta carta comprèn tot

D I A R I D E L « N A U M O N »

EL VAIXELL DE LA FURA DELS BAUS. L’últim viatge del trencaglaç noruecconvertit en escenari flotant s’estronca abans d’arribar a Taiwan en xocar contra un altrevaixell. Us expliquem l’abans i el després d’aquesta aventura extraordinària

● De trencaglaç noruec a escenariflotant de la companyia de La Furadels Baus. Durant els cinc anys quefa que es va fer a la mar, el Naumonha voltat món. S’ha passejat pelsports de Newcastle, Galícia, Ate-nes, Barcelona, Gènova, Cadis, elLíban... I en el darrer viatge, ha sol-cat el mar de la Xina. Així d’exòti-ques, variades i arriscades han estatles seves travessies. Ara el Naumontorna d’un viatge estroncat. D’unviatge de 40 dies que va acabar sentun malson per a la tripulació mal-grat trobar-se en un escenari para-disíac: el mar de la Xina. Una col·li-sió contra un altre vaixell el 19 dedesembre de 2007 en alta mar vaobligar el Naumon a tirar l’àncora

M.M. GURGUÍ al port de Kaohsiung, a Taiwan. Lesreparacions del vaixell –lentes icostoses (uns 100.000 euros)– i elstràmits requerits per dur-les a termehan impedit que es pogués fer a lamar immediatament. Fins a co-mençament de març d’aquest anyno ha pogut reprendre el viatge detornada cap a Catalunya. S’esperaque toqui port per Sant Jordi, des-prés de gairebé 40 dies de viatge i de16.000 quilòmetres.

Aquesta llarga estada a Taiwanels ha permès conèixer Kaohsiung iels avantatges i desavantatgesd’aquesta ciutat. El capità del vai-xell, Francesc Oliveras, diu: «Lagent és educada, servicial i no vio-lenta; el clima, quasi tropical i elmenjar, variat i barat; per contra, hi

tant amb anhels d’ambaixador cul-tural no és fàcil de sufragar ni devendre a les institucions que ator-guen subvencions, encara que alcapdavant hi hagi la prestigiosa i re-

coneguda companyia deLa Fura dels Baus.La història delNaumon es remun-

ta al 2003, quan LaFura aprofita que fa 25

anys que va néixer a Moiàper complir un somni: ma-terialitzar en ferro i fusta eltan celebrat vaixell delsJocs Olímpics del 1992. LaFura compra un vaixell de

quaranta anys a les drassanesde Freire de Vigo per 90.000

euros i el rehabilita per 600.000

ha molta pol·lució (és difícil veureel sol i la gent va amb màscares), estracta d’una megaciutat sense mésencant que els edificis i els llums deneó, pensada per als cotxes, on lagent té poca capacitat per comuni-car-se.» De fet, Oliveras descriuamb tot detall en un diari (part delqual es reprodueix a la part infe-rior d’aquestes planes) la convi-vència de la tripulació amb elshabitants d’aquesta ciutat.

Però no sols ambaquest darrer viatge ala Xina n’hi ha perescriure un llibreo fer-ne una pel·lí-cula, del Naumon. Durant aquestsanys que fa que navega, no ho hatingut gens fàcil. Un escenari flo-

– QUÈ ÉS?És un trencaglaçnoruec que es vahabilitar el 2003per fer d’escenariflotant per a LaFura dels Baus. Fa60 metres d’eslorai té una tripulaciómínima de 9persones, tot i queel nombre idoni és12. Ha viatjatarreu del móndurant els últimsquatre anys. Vaparticipar en elFòrum de lesCultures deBarcelona. Aratorna del mar dela Xina.

E L « N A U M O N »

2 ❙ DOSSIER presència · Del 21 al 27 de març del 2008

perquè no em permetés caure en latemptació. A Antsiranana (DiegoSuárez per als amics i residents) hivaig recalar dos cops fa anys i encaran’estic enamorat. L’amor no s’explica,se sent, però també està format per laconjunció de petits detallsconfessables: els paisatges i platgespintorescos, els parcs naturals delvoltant, el port natural més bonic queulls humans hagin vist, el parc detaxis format exclusivament perRenaults 4, les petites Nossy (illes)que la bombardegen, la simpatia delsmalgatxes, el rom aromatitzat ambvainilla, les històries de repúbliques

però amb la tonteria ja he escrit 6línies, i amb aquesta 7, i el tèlex va acompte de l’armador. Ja portem quasiun dia per l’estret i de segur quemolta gent pagaria per passar un diacom el d’avui a bord. Navegant peraigües plàcides, les platges ambpalmeres, les mesquites, ambcayucos de proa llançada, popa demirall, colors llampants i pescadorsamb boina vietnamita tallant-nos elsolc a pocs metres i demanant-nosaigua per beure. La veritat és que nosembla que estiguem passant per unade les zones més transitades all overthe world. No ens hem creuat amb

pirates i anarquistes que explicaDaniel Defoe, l’olor de tonyina i sal,el sabor de petons i sucre, la músicaall night long..., i raonsinconfessables: els museus, lesbiblioteques i les amarradores.

16-12-2007. «MALACCA, MONAMOUR». Us podria explicar que elbot que se’ns aproximava ahir a la nitera una embarcació pirata, i quedesprés que ens intentés abordar vamemprendre una gloriosa defensa delNaumon i el vam enfonsar. I us hocreuríeu perquè sou uns incauts! Laveritat és que eren uns pescadors,

D I A R I D E L « N A U M O N »

1718

19 2021

22 23 24

2526

27

2829

30 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 1718 19

2021

2223

24

2526

27

BARCELONABARCELONA

KAO HSIUNGKAO HSIUNG(TAIWAN)(TAIWAN)

BARCELONA

KAO HSIUNG(TAIWAN)

1a paradaARÀBIA 2a parada

COLOMBO (SRI LANKA)

Mar d’Aràbia

OceàPací f ic

LA RUTA DEL «NAUMON»

Festa d’inauguració dels 25 anys de La Fura dels Baus al vaixell Naumon, atracat a Barcelona. / ORIOL DURAN

La tripulació: F.

Oliveras (capità), M.Cousillas (cuiner), M.Blanco (mariner), A.Rodrigo (segon demàquines), R. Bou(primer demàquines), C.Andres (primeroficial), J. Cherta(segon oficial), M.Mateu (mariner) iF.J. Rodríguez (capde màquines).

presència · Del 21 al 27 de març del 2008 DOSSIER / A LA XINA AMB EL «NAUMON» ❙ 3

quasi cap mercant. [...]

27-12-2007. EL «NAUMON»XOCA CONTRA UN ALTREVAIXELL. El dia 19122007 0220HRB(18122007 1920 UTC), sortint delDST Singapore, navegant al Rv030Vel 8,5’ i en posició 0128,2N10432,0I, estant de guàrdia el segonoficial, i trobant-se el capità en elpont realitzant altres labors. El capitàveu un vaixell ro-ro per l’amurad’estribord a una distànciaaproximada d’1 cable, que el radar nodetecta. El vaixell ensenya lavermella. El capità agafa el

pel fet que amb la quantitat de trànsitexistent és impossible determinaramb quin vaixell s’ha col·lidit. Esprocedeix a comprovar danyspersonals i danys al vaixell. Desprésd’analitzar la situació, es decideix queel vaixell pot seguir navegant fins alport de destinació. Demà es farà uninforme exhaustiu dels danys atripulants i vaixell.

La màquina segueix bé, i seguimviatge a Kaohsiung. Ja aniréinformant, però no crec que tinguemproblemes per arribar. Els danys a laproa i al costat d’estribord són

comandament i pren la decisió deposar el timó tot a babord, fet queempitjora la situació d’acostament. Elvaixell ro-ro creua la proa delNaumon, fins que el Naumoncol·lideix pel costat de babord del’altre vaixell. El Naumon gira sobre simateix per la força de la col·lisió itorna a col·lidir amb la seva aletad’estribord amb el costat de baborddel vaixell ro-ro. Una vegada lasituació del Naumon torna aestabilitzar-se, s’intenta comunicarpel canal 16 amb el vaixell ro-ro,però aquest no respon a la crida.Tampoc es pot determinar per l’AIS

D I A R I D E L « N A U M O N »

més. La Generalitat hi aporta680.000 euros. El presenta en so-cietat al port de Barcelona a finalsdel 2003 i anuncia que l’objectiu del’embarcació és viatjar pel Medi-terrani i oferir espectacles duranttres temporades per altres aigüesdivulgant un missatge de convi-vència, creativitat i respecte pelmedi, un discurs que encaixa a laperfecció amb els objectius del Fò-rum de les Cultures del 2004, enquè participarà la nau.

Si el navili ha de ser l’ambaixa-dor cultural de Catalunya arreu delmón, s’ha de sotmetre a un procésde metamorfosi notable: es buida labodega per fer-hi espectacles i a lacoberta s’instal·la una grua ambbraç de 22 metres. La nau disposaràd’elements escènics espectaculars,des d’un zepelí fins a un molí eòlic.

Un cop transformat, al Naumons’hi farà Tetralogia amfíbia, una re-presentació per a titelles còsmi-ques. Els espectacles de la Tetralo-gia es representen en dos formatsdiferents: les Naumàquies, que te-nen la nau com a escenari exterior, iles Màtries, escenificades a l’inte-rior del vaixell. En total, es podran

acollir uns mil espectadors abord. Alguns especta-cles es podran contem-

plar des de les platges oels ports.

La idea és que el projectes’ha de desenvolupar en qua-

tre anys, seguint les navega-cions del Naumon per Europa,Amèrica, Àsia i Àfrica. Al llargd’aquest temps, el programa deLa Fura per al vaixell s’ha anat

modificant contínuament. S’han

fet espectacles teatrals, mostres ar-tístiques de la cultura i la societatmediterrànies, s’han organitzat ta-llers d’experimentació i sensibilit-zació mediambiental, i s’han fet de-bats.

L’aventura del Naumon co-mença així doncs a finals del 2003.Celebraran el Cap d’Any a Gèno-va, coincidint amb la inauguracióde Gènova Capital Cultural d’Eu-ropa. El 2004 serà gloriós: JocsOlímpics a Grècia; Fòrum a Barce-lona; l’eurocopa de Portugal, viat-ge al Líban pel Beitedin Festival...

El 2005 van fer una gira per Ga-lícia, per 22 ports. El 2006 va serterrorífic. No es veia cap projecte ala vista. La nau va fer estada al portde Barcelona. El 2007 el vent vatornar a bufar a favor del Naumon.Van sorgir diversos projectes, entre

Per fi, el canal de Suez. Un dels moments més emocionants de l’expedició

del Naumon va ser creuar el canal de Suez. / LA FURA DELS BAUS

El pont del canal. Foto feta des de la coberta del vaixell de La Fura. El pont El

Qantara, també al canal de Suez. / LA FURA DELS BAUS

– 2004Desembre. Sardenya (Itàlia)Octubre. BarcelonaSetembre i octubre. BilbaoAgost. Beirut (Líban)Agost. SantanderJuliol. Figueira da FozJuny. LisboaMaig-juny. El Ejido, Almerimar (Almeria)Maig. Fòrum de les Cultures Barcelona 2004 al Moll delsMiradors.

– 2005Juny-juliol. Galícia

– 2006Març. Programació col·lectiva Àrea TangentJuliol. Bread&buterSetembre. Festival ÀsiaDesembre. Taller de joves en atur deBarcelona Activa

– 2007Desembre. Mar de la XinaJuliol. Newcastle (Anglaterra)Abril. Cadis

E L S V I A T G E S

4 ❙ DOSSIER / A LA XINA AMB EL «NAUMON» presència · Del 21 al 27 de març del 2008

bastant grans. La tripulació hareaccionat bé a l’incident. Però el queha passat no s’ho trauran del cap, imolt em temo que gran part d’ellsvoldran desembarcar en arribar. Hanvist perillar la seva vida i no crec quevulguin seguir amb el mateix xip.

Inspeccionats els danys ocasionatsper la col·lisió, s’han detectat elssegüents desperfectes: DANYSPERSONALS: El 1r of. de màquines,Robert Bou, presenta una aixafada deldit gros de la mà dreta. PROA:Esquerdades cuad.88-94 Er, icuad.89-94 fins a la roda, i baus 89-

Enfonsament del casc en aquestazona. En cub.pots trancanil aixafat, encub.superior doblegat passadíscuad.8-18 reduint la seva amplària unmàxim de 25 cm i afectant sospirst.septic i t.diari GO, doblegats tambébarraganets i regala. ALTRES:L’element escènic anomenat Hdesprés dels rails per la part de popa.

DIA D. Avui és el dia en què sobrenles paraules. La gent s’ha comportatcom homes de mar que són. Araregna la calma i ha començat elperíode de relaxació. S’ha de mirar lavida en positiu: és bonic descobrir

94. Incloent coberta, casc i regala, dela zona. Així com tambutxo d’accés alpanyol de pintures, pal del zepelí,rolines i sospir panyol pintures. Lapart superior de la roda quedaenfonsada fins a l’altura de cuad.90.Existeixen vies d’aigua del casc alpanyol de pintures, del panyol depintures en orris, i de regala a cub.maniobra proa. ALETA D’ESTRIBORD:Danyades cuad.5-23, i de l’alturacub.principal fins a cub.pots (a méscuad.16-18 fins a cub.pont), i baus5-19 de cub.pots, així com algunsbaus de cub.superior (no es podendeterminar perquè estan folrats).

D I A R I D E L « N A U M O N »

els quals destacava el viatge a la Xi-na. Els preparatius d’aquesta llargatravessia ja van ser de viacrucis...

A part de la col·lisió de l’embar-cació, al llarg d’aquests anys,d’anècdotes n’hi ha hagut a cabas-sos. Una de les més sonades va serla de l’ase Tano. Un ase havia de serla mascota del projecte Naumon.Per a la companyia l’ase havia d’es-devenir el símbol de l’interrogantperò també dels orígens de la com-panyia, que va començar el 1979viatjant pels pobles amb un carruat-ge i una mula. La Fura reivindicaval’ase com a animal de consens me-diterrani: «Els egipcis fa 5.000anys l’utilitzaven i es va convertiren un animal de càrrega a tot el Me-diterrani gràcies als grecs.» L’asecatalà va ser present a Barcelona,on va aparèixer amb ales. Però

l’animal no els podiaacompanyar port per

port. El van substituir perases d’altres cultures en al-

tres viatges. Un projecte im-possible.I una segona anècdota, d’índo-le econòmica. El projecte, amés d’una gran dosi d’imagina-ció i d’il·lusió, va comportar que

dos membres de La Fura hipote-quessin part del patrimoni perso-

nal per afrontar els prop de 2 mi-lions d’euros que costava. Tenienclar que l’aventura no es podia atu-rar, si més no fins a finals del 2009,data límit que s’han fixat per posarfi al somni flotant si no és rendible.

El viatge a la XinaDe tots els viatges que ha fet el

trencaglaç, el de la Xina és el que

● «En poques hores el Naumon haviad’albirar Sumatra. Com si fos Jonàs engolitper la balena, el vaixell s’havia de deixarempassar per la boca formada per aquestailla i Malàisia, per sortir vomitats tres diesdesprés cap al mar de la Xina», el capitàOliveras així ho explica. Ens diu que l’estretde Malacca és l’estret per excel·lència, és elmés llarg de tots elsque es fan i es desfan.«On el trànsit devaixells és unaperenne operaciósortida al peatge deMartorell, on elspirates són de veritat»,escriu. Mentre són enaquest pas, latripulació «ha tornat aarrambar les armes

A mar oberta. Imatge idíl·lica de l’illa volcànica del mar de la Xina, que es veu

just al fons a la dreta. No sospitaven encara el que els esperava.

Pescadors, no pas pirates. És força usual trobar pescadors al canal de

Suez que volen intercanviar mercaderies, sovint per aigua potable. / LA FURA

de destrucció massiva de què disposem:coets, bengales, bombetes Molotov,filferro electrificat, focus encegadors...,i s’han tornat a implantar les rondesantipirateria». Passen a 5 millesd’Aceh, on el tsunami de fatres anys va esmicolar lespetites embarcacions amb

què es guanyaven elpa molts delshabitants. «Us deixo,perquè unaembarcació sospitosas’està aproximant perl’amura d’estribord;això és com la guerrade l’Iraq, pot ser queestigueu assistint a unatac pirata enquasidirecte», escriu.

Vaixell pirata a la vista!

Vaixell sospitós fotografiat per la tripulació.

presència · Del 21 al 27 de març del 2008 DOSSIER / A LA XINA AMB EL «NAUMON» ❙ 5

ha portat més cua. La sortida delvaixell de Barcelona ja va ser for-ça caòtica. El capità del Naumon,Francesc Oliveras, explica quedeu dies abans de salpar es va sus-pendre el viatge. Els faltava uncertificat per poder passar el ca-nal de Suez. Aquest document fi-nalment els el va emetre un ins-pector in extremis a les 4 de la ma-tinada, quan el vaixell havia desortir a les 10. Alguns tripulantsja s’havien espavilat a buscar fei-na a altres llocs i els que volienpujar al vaixell no els van deixarembarcar fins a l’últim dia. Aixídoncs, el Naumon anava just tam-bé de temps. Si sortia algun entre-banc més, era clar que el vaixellno arribaria a temps per a l’espec-tacle. Oliveras explica que el diaabans de sortir fins i tot va teniruna trobada a l’oficina de La Furai es va plantejar tirar-ho tot enre-re, però el director del projecte,Carles Padrissa, va dir que assu-mia el risc i que tiressin endavant.Tot plegat va ser molt estressant.L’ambient era d’expectació. Elstripulants eren pràcticament totsnous i no havien navegat mai alNaumon. Finalment van salpar.Va ser llavors que Oliveras va co-mençar a escriure el seu particu-lar diari.

Durant la travessia, la tripula-ció es va anar coneixent. Així hoexplica el capità, que compara elsvaixells amb un Gran Hermano:«Primer la gent es va coneixent,es van observant les fílies i les fò-bies de cadascú, i en determinatsmoments es comencen a crear elsmals rotllos, la major part delsquals sorgeixen per nimietats.»Durant la major part del viatge hi

va haver bon rotllo, però també hiva haver coses que van fallar. «Nosón fàcils 40 dies de proa, i menyssi no hi estàs avesat. Es va patirfalta d’aigua i molta calor.» ElNaumon no és un vaixell de luxe,és ben clar.

La fi del somniEl dia 19 de desembre, a les 2

de la matinada, el somni es vaacabar. El Naumon va xocar con-tra un altre vaixell en aigües deSingapur. Feia 32 dies que viatja-ven. Havien passat la part més di-fícil, la banda on hi ha pirates, onfa tres anys hi va haver un tsuna-mi. «La gent és molt pobra, iveuen que hi passen vaixells ambsuposades riqueses i intenten ata-car algun dels vaixells que fan laruta de la Xina a Europa», acla-reix Padrissa. Però no van ser elspirates els que van xocar contra elNaumon. Tot va anar molt ràpid.Després de la topada, la tripulacióva reaccionar ràpidament, prepa-rant-se per a una possible emer-gència. Però tothom tenia al capla mateixa pregunta: «Què hapassat?» Ningú no se’n sabia ave-nir, ni tampoc trobaven explica-ció al que havia ocorregut. El vai-xell contra el qual suposadamenthavien xocat no havia estat detec-tat pels radars i tampoc ningú nol’havia vist, però l’abonyega-ment del Naumon era evi-dent. Tots es preguntavenquè és el que s’havia fetmalament. El capità diuque els tripulants «ha-vien vist perillar laseva vida a conse-qüència d’er-rors hu-

mans», i això va fer que l’ambienta coberta canviés. Amb tot, elsmariners van ser conscients quefer llenya de l’arbre caigut encarahauria empitjorat la situació. «Lasang no va arribar al riu, però lesrelacions entre determinats tripu-lants es van tallar.»

Passats uns quants dies de lacol·lisió, el capità escriu: «Des defa quatre anys estic al Naumon imai he viscut allò que se’n diu unperíode d’estabilitat. La políticasempre ha consistit a anar solu-cionant un problema darrere l’al-tre. Això ha sigut una marató ambtanques i espectadors intentantfer la traveta. La situació actual,però, supera totes les expectati-ves. Abans la feina consistia a re-soldre problemes de difícil solu-ció, ara hem passat a viure en elsurrealisme en estat pur. No sapsde quina manera podrem sortird’aquesta, i la gent que en teoriaens hauria d’ajudar insisteix aafegir més llenya al foc. Sensdubte això acaba facilitant les co-ses, perquè un ja no cal ni quepensi. Fins que a algú no li doni lagana, aquí ens quedarem esperantque per art de màgia s’il·lumini lallum al final del túnel.» Aquestdesencís es va apoderar del Nau-mon durant molts dies, setmanes.

Per fi les obres de reparacióvan començar. I malgrat que

l’espera ha estat llarga ialguns dels tripulants

han desertat, el Naumontorna a casa. El 23 de març

està previst que passi l’estretde Malacca, després de supe-

rar Singapur. I per Sant Jordiserà a Barcelona. Bona traves-sia!

El lífting, pas a pas. Seqüència del procés

d’arranjament del vaixell Naumon. S’espera que arribi aCatalunya per Sant Jordi, després d’un llarg viatge desde la Xina. / LA FURA DELS BAUS

que un sempre és a temps d’aprendrealguna cosa, que la solidaritat ambels companys aflora quan més esnecessita, que som un equip.Finalment hem tret unes ampolles decava per celebrar l’aniversari d’enRobert, i perquè el Nadal ha arribatabans d’hora al Naumon. Totsnosaltres voldríem estar ara amb elsque més estimem. Una abraçada atothom i mil petons a la meva filla.Ens queda una setmana de proa perarribar. Que Taiwan tremoli.

24-12-2007. SENSE DIUMENGESNI FESTIUS. Mentre tots els

de l’onada de consumisme que esteupassant i que al Naumon hem abolitels dinars amb tietes, cosins i sogres.Però la realitat és que ningú us haobligat a regalar corbates i perfums.Jo mai he fet un regal ni a la mevasanta filla, i mai li ha faltat res.Només hi ha una cosa que nosuporto d’aquestes festes, el fred. Iaquest Nadal tropical a 30 graus queestem passant, no el canviaria percap carrer il·luminat de la mevaBadalona natal. En resum, que aquí el25 és un dia en què es mengentorrons i es vigila la proa. Per la ràdioens arriben missatges de «Merry

catòlics, apostòlics i romans del mónmundial estan celebrant el natalici delnen Jesús que se’ns ha fet gran, aquíhem girat full al Diari de Navegació ihem encetat la 15a singladura del 49èviatge del Naumon, de Colombo aKaohsiung. A bord no hi hadistincions que valguin: si vamencetar dues ampolles de Juvé yCamps per l’aniversari d’en Robert, idues més per l’aniversari d’en Miqui,n’hem obert dues també perl’aniversari del fill de l’amo, que no ésde la tripu però també va ser un granhome. Us podria fer morir d’envejaexplicant-vos que aquí estem a l’abric

D I A R I D E L « N A U M O N »

6 ❙ DOSSIER / A LA XINA AMB EL «NAUMON» presència · Del 21 al 27 de març del 2008

Christmas» emesos per altres oficialsde guàrdia, en lloc dels clàssics«Filipino monkey», «Son of a bitch»i «Fucking bastard» amb quès’acostumen a saludar els marinos laresta de l’any, i és que a part de pellcolrada pel sol i sang encesa pelvent, el cor també navega. L’altre diaem vaig deixar l’estrofa dedicada a lamàquina que va fer en Miqui en laseva particular nadala: «Amb lamàquina no m’hi fico, ja que ella ensdu in situ.» La veritat és que aquestpeazo motor principal que tenim esmereixeria un poemari sencer. Ambels seus 44 tacos al damunt i amb els

vist quatre cops el Carrefour, tresl’Estadi de Beisbol i dos l’estació detrens, i ningú era capaç de dir-me perquè no passava mai per l’estació delFerri (la meva parada). Al conductor lihe fet un dibuix d’un barco, i aixòtampoc no ho entenia. Recordo uncapítol de La dimensió desconegudaen què passava el mateix. Realment fatemps que he entrat en una altradimensió. [...]

12-1-2008. AQUELLES PETITESCOSES. Avui ens han canviat d’atrac.Han seleccionat el moll més recònditdel port de Kaohsiung, ens volen fora

mims dels tres maquinistes, no ensha donat ni un ensurt. Vint-i-quatrehores al dia i set dies a la setmana a300 revolucions per minut i sensequeixar-se. Que els reis li portin moltde gasoil, molt d’oli i uns quantsfiltres, és tot el que demana per ballarel que faci falta. I que el carbó se’lguardin per a una màquina que siguide vapor. Bon Nadal de tots i per atots!

28-1-2008. «TELL ME WHY YOUDON’T LIKE MONDAYS?» Vincuna mica cremat, m’he passat lesúltimes dues hores a l’autobús, he

D I A R I D E L « N A U M O N »

«És dur ser-ne el capità»

● Fa quatre anys que és al Nau-mon. Com es va deixar enredar?

— «Hi sóc des que va començartot. L’únic viatge que no vaig fer vaser el que va portar un vaixell anome-nat Arold a Vigo, per transmutar-lo enel que seria el Naumon. Vaig entrar-hiperquè coneixia el projecte pels dia-ris; vaig connectar amb el capità i re-sulta que havíem fet algun curs junts.Aleshores vaig entrar-hi de primeroficial. Al cap d’un any el capità se’nva cansar i vaig quedar-ne al coman-dament. Durant aquesta etapa el vai-xell ha estat molt parat a Barcelona.L’any passat el projecte va tornar aagafar embranzida i va tornar a nave-gar. Jo ja estava cremat de tota la his-tòria i vaig decidir deixar-ho desprésde fer un viatge a Newcastle, però vasorgir la possibilitat d’anar a Taiwan,i el que aleshores era el capità, que erade Badalona, em va dir que si nol’acompanyava com a primer oficialno ho feia. Ho vaig acceptar. Quatredies abans de sortir, va trobar una fei-na millor i la seva dona va quedar em-barassada. Em va preguntar si em feiares quedar-me sol de capità...»

— Per on tornaran?— «Tenim tota la mar a favor fins

a Suez, pels monsons sostinguts delnord-est, i un Mediterrani tranquil. Laruta de tornada serà com sempre: a SriLanka a fer gasoil i a Suez.»

— Què aporta ser capità delNaumon?

— «No em penedeixo de res.M’ha servit per veure que un cicle

M.M.G

s’ha acabat. Ser capità d’aquest vai-xell m’ha agradat perquè és diferent,però també és molt dur: tens un arma-dor que no en té ni idea del que és unvaixell, i els mariners i les autoritats etculpen perquè el vaixell no respon alsestàndards convencionals.»

— Què farà quan arribi?— «Segurament m’apuntaré a

l’atur i quan l’acabi tinc una llista defeines: entrar d’oficial a Greenpeace;fer de director d’una terminal a Gui-nea Equatorial; fer de funcionari pa-ràsit a Salvament Marítim; navegaramb algun vaixell oceanogràfic; pro-var els creuers, o fer de capità en algunvaixell frigorífic i anar-me’n llunyper no tornar...»

Francesc Oliveras. / Capità del «Naumon»

Francesc Oliveras. / ANDREU PUIG

«El 2009 pleguem si no tira»

● Com va sorgir la idea del Nau-mon?

— «La idea va començar el 2002perquè feia deu anys dels Jocs del1992 i en faltaven dos per als 25 de LaFura. Nosaltres vam començar ambun carro i una mula el 1979. Vam anar68 dies en carro, que no és el mateixque 40 en vaixell. La idea de viatge jala dúiem aleshores al cap. Vam mar-xar de Moià i vam anar pel Lluçanès,les Guilleries, Olot, Sant Pere Pesca-dor, l’Escala, Calella. El 2004 ens vancridar pel Fòrum i vam decidir quepodíem fer el vaixell de veritat, el queel 1992 havia estat l’espectacle. Però,és clar, de pensar-ho a fer-ho hi ha ungran pas. Però ho vam fer! Vam anartres vegades a Atenes i hi havia la in-tenció d’anar-hi en vaixell. Vam anara un festival de Beirut, al Líban. Vamcomençar el 2004 a Gènova, a Sarde-nya. El 2005 vam fer una gira per Ga-lícia, per 22 ports, i el 2006 hi havia unprojecte molt important que final-ment no va sortir. Aquell any vam pa-tir molt. I el 2007 vam tornar a comen-çar: Cadis, Newcastle (vint dies deviatge), Menorca i, per acabar tempo-rada, vam anar fins al mar de la Xina.Llàstima de l’accident!»

— Com és que hi ha haguttants problemes per reparar el vai-xell?

— «Normalment els xocs es pro-dueixen dins dels ports, no a alta mar,i per això portàvem l’assegurança atercers. Llavors ens cobreix nomésuna petita part de l’accident. Es va or-

M.M.G.

ganitzar una recol·lecta, que no ens vaagradar gens perquè donàvem laimatge de morts de gana! Ara estemintentant trobar ingressos per sufra-gar tota l’operació.»

— És rendible aquest TeatreNacional flotant?

— «No ho és! Provarem aquestany i el que ve, i si la cosa no surt bé,aleshores enfonsarem el vaixell. Hiposem molta il·lusió i molta voluntat,però no ens surt rendible. Ens repre-senta un esforç molt gros, el Naumon,perquè és un projecte que perd. Ho es-tic arreglant ara posant-hi el que gua-nyem amb altres espectacles que notenen relació amb el vaixell, però el2009, si no tira, pleguem.»

Carles Padrissa. Director del projecte «Naumon»

Carles Padrissa. / ISABEL MARQUÈS

presència · Del 21 al 27 de març del 2008 DOSSIER / A LA XINA AMB EL «NAUMON» ❙ 7

El «Naumon»,l’escenari flotant deLa Fura des del 2003

na, de la por com a virus misteriósque amputa les nostres vivències.El fet que la gent estigui flotant,sense trepitjar terra, ens permetveure la gent vençuda i disposada aser manipulada. L’espectacle parladels monstres: del llenguatge, de laincomunicació, de la manipulació ide la interculturalitat.»

Òbit, estrenat el 2004, va ser eltercer espectacle que es va fer alNaumon. En aquest muntatge esreivindica la vida. Mentre que elsaltres dos es feien a la coberta de lanau, aquest tercer es recloïa a la bo-dega. El muntatge es va concebreper dividir-se en quatre parts. En la

M.M.G.

primera el públic es divideix en dosgrups perquè lluitin per empènyerun mur mòbil que els separa...

La part inferior del vaixell tam-bé ha estat espai d’exposicions.Durant el 2005, s’hi va fer una ex-posició sobre Jules Verne que va re-córrer 22 ports gallecs. El 2006 s’hivan fer també concerts de jazz, ambla Barcelona Jazz Orquestra, i unaprogramació estable amb la col·la-boració del col·lectiu Àrea Tan-gent.

Un altre dels espectacles ques’han fet al Naumon és Pau NauMon. L’escenari també era la bode-ga del vaixell i es va presentar fa dos

pot decidir si baixa al celler (infern,pista de ball o experiència fosca) opuja a coberta (chill out o experièn-cia suau), a prendre l’aire. Tothomtria: el celler és dur, fosc, claustro-fòbic i, per entrar-hi, cal superar lespròpies barreres. La coberta és l’ai-re lliure: el cel, la brisa, la lluna, elsestels. El vestíbul és el purgatori, ellloc on hi ha els serveis: beure,menjar, lavabos i sortida. La idea ésque la majoria del públic faci cons-tantment un circuit entrada-celler-coberta, ja que les accions teatralssucceeixen als tres nivells i tambévan circulant. Aquest espectacleparla de la por de la condició huma-

● El primer espectacle al Naumonva ser Naumàquia, que es va estre-nar el maig del 2004, al moll delsMiradors del Fòrum de Barcelona.Ja s’havia ensenyat un fragmentd’aquesta mateixa representació aGènova pel cap d’any del 2003.

Els actors principals d’aquestmuntatge, amb la participació d’uncentenar de persones entre actors,tècnics i voluntaris, són dues ma-rionetes còsmiques, Tamor i Dia,dos gegants en els quals s’encarnendiferents avatars. Tamor és un per-sonatge en nomadisme continu ique a través d’una transformaciópermanent assoleix l’aspecte de di-ferents edats, races i sexes. Estàsempre en moviment. Dai, el seucontrapunt, és un personatge invi-sible, que passa desapercebut, o, ala inversa, tan visible que ho és tot,com si formés part dels quatre ele-ments. Aquest espectacle també esva fer a l’Orient Mitjà, a Beirut, ones va representar davant 5.000 liba-nesos. La versió terrestre de Nau-màquia és Terramàquia, amb idèn-tica dramatúrgia i escenografia.

Del Naumon també s’utilitza labodega, on es fan les Màtria, enquè, tal com s’explica al web de LaFura, es deixa triar al públic quinespai vol visitar tan bon punt entraal ventre del vaixell: «Al vestíbul

Se’n treu profit de tot, fins i tot de la bodega

– NAUMÀQUIAEspectacle detitellescòsmiques. Dosgegants: Tamor,que represental’ésser humà coma viatger i queencarna lametamorfosi deles edats, elssexes i les races; iDai, una presènciaque va adquirintles diversesformes a mesuraque transcorre larepresentació.

– TERRAMÀQUIAÉs el gènere o laversió terrestre dela naumàquia. Ladramatúrgia, laconcepció il’escenografia sónidèntics a la versiómarina onaumàquia, itambé el tema ques’hi tracta: lacreació.

– MÀTRIAEl celler delNaumon és comun ventre debalena de 300 m² i5 m d’alçada. Hicaben 1.500persones.

E S P E C T A C L E S

de l’atenció pública. Hem caigut delcel a l’infern sense passar pelpurgatori. La maniobra l’hem fet entreels quatre tripulants que quedem abord i ens n’hem sortit prou bé. Sicap lector en algun moment m’haenvejat, ara ja no teniu cap excusaper fer-ho, si és que no soumasoquistes i us va la marxa. Potserés el moment de repassar elsmoments en què he sigut feliç alNaumon, esperant el dia en què seréfeliç no sé on. Encapçala el Top 10 elCap d’Any del 2005 a Òlbia. Era elmeu primer viatge com a capità. Vaacabar el bolo, tot va sortir rodó,

vaixell com el Naumon poguésexistir. Em vaig acomiadar i vaig anara passejar pel port; la ciutat estavadeserta i feia sol. Havien passat 11hores del 2005 i ja havia fet la bonaacció: feina feta no fa destorb. En lahistòria del Naumon hi ha hagutmoltes festes salvatges, moltesanècdotes, massa maldecaps i caporgia, però jo em quedo amb elsdetalls, amb les petites coses que nopassaran de pares a fills però quepersisteixen en el paladar.

5-2-2008. «WORKING, WORKING,DAY AND NIGHT». Demà és l’any

petons, abraçades, raïm i Lambrusco.Vam sopar i ens en vam anar defesta. Jo, en veure que la tropaentrava en un local tancat i ple defum, me’n vaig tornar a la meva casaflotant. A les 9 del matí em vaig llevari, en sortir a passejar, em vaig trobaruna noia ressacosa que em vaexplicar que era de Sassari i se lihavia espatllat el cotxe. En saber quejo era el capità, em va preguntar siem podia acompanyar a esmorzar.Vam prendre uns caputxinos i unscroissants calents. Ella em va dir queestava encantada de poder esmorzaramb el capità i que la feia feliç que un

D I A R I D E L « N A U M O N »

8 ❙ DOSSIER / A LA XINA AMB EL «NAUMON» presència · Del 21 al 27 de març del 2008

anys al Port Vell de Barcelona. Elmuntatge arrencava amb l’apariciód’uns éssers amb xanques amb mo-lles que busquen el públic perquèestirin una corda que els aproparà elvaixell. L’obra era el treball final de48 alumnes de la Casa d’Oficis de-dicada a oficis de l’espectacle pro-mogut per l’oficina Barcelona Ac-tiva. Un dels atractius d’aquest es-pectacle és que es podia escoltar elso del muntatge des de cotxes per-sonalitzats en comptes de fer-ho através de potents torres de so. Espodia seguir la música a través del87.5 de l’FM.

Una altra proposta escènica que

A l’esquerra, l’estrena mundiald’Imperium a Pequín. En aquestaplana, diverses imatges d’espectaclesfets al vaixell Naumon, com araNaumàquia i Màtria. / EFE / LA FURA

DELS BAUS / GABRIEL MASSANA

s’ha fet al navili és l’espectacle Or-feo. Coincidint amb el 400è aniver-sari de l’òpera L’Orfeo de Monte-verdi, La Fura va muntar un espec-tacle de caire intimista a la bodegade la nau. L’òpera, d’una sola horade durada, s’ha interpretat amb tressolistes, un cor de quinze cantants iuna orquestra que combina instru-ments clàssics de l’època amb al-tres de moderns. L’argument: Or-

feu busca Eurídice a l’infern, la bo-dega del Naumon.

Fora del vaixell, en aquests dosdarrers anys, La Fura, a mésd’aventurar-se en la indústria cine-matogràfica amb la pel·lículaFausto 5.0, ha presentat l’especta-cle Imperium, estrenat precisamenta la Xina, a Pequín. Es tracta d’unadesassossegada reflexió de to me-dievalista sobre la violència del po-der. És el novè espectacle de La Fu-ra. I el darrer muntatge, estrenataquest trimestre, és Borís Godu-nov, inspirat en l’assalt terroristadel 2002 al Teatre Dubrovka deMoscou.

● Al Naumon no se li ha acabat la corda. La col·lisió ala Xina no és el seu final. Després de dos mesos alport de Taiwan, el vaixell taronja i negre ha estrenattripulació per tornar a Catalunya, tal com explica elcapità Oliveras al seu diari (vegeu www.naumon.com).El director del projecte, Carles Padrissa, apunta quetenen diversos projectes a la vista. Ara per ara, hi haconcertada una gira per Palma de Mallorca, Cartagenai Alacant. Als dos primers ports hi portaran l’òperaOrfeo, i a Alacant probablement hi faran Naumàquia.És possible que surti algun altre compromís al Brasil,però encara no s’ha concretat. L’aventura del Naumon,

per tant, sembla que continuarà, com també la relacióque hi ha hagut entre la companyia de teatre i latripulació. Tot i que no comparteixen cambra al vaixell–els actors es desplacen en avió fins al port on hand’actuar–, els tripulants s’impliquen en els espectacles.De fet, ja busquen que els mariners tinguin un perfilfurero. Hi ha alguns membres de la tripulació queparticipen activament en els muntatges. En la xarxahumana que es munta a Naumàquia es fan servirmoltes cordes amb nusos mariners, per exemple. Amés, «n’hi ha tres de la tripulació que han actuat», diuPadrissa.

Pròxims ports: Palma,Cartagena, Alacant...

Orfeo de Monteverdi, al Naumon. / ANDREU PUIG

nou xinès, o sigui que avui aquestagent deuen celebrar l’home delsnassos. Avui per celebrar l’any nouels caps del taller ens han portat alvaixell el dinar tradicional de lesfestes: un menú variat de KentuckyFried Chicken i uns caramels típics;quan hem acabat de dinar i elsanàvem a convidar a cafè, han sortitpitant, era la una i havien derecomençar a treballar. A un que s’haquedat despistat li han clavat unabronca perquè ja era la una i tresminuts i encara no s’havia posatmans a la feina. Els del taller treballencada dia de 8 del matí a 9 de la nit,

butxaques escurades. Realment elstreballs s’han fet millor del que enspodíem imaginar, i és que hem tractatamb verdaders professionals. Ara,però, arriba el moment de posar-hiatenció. Estem en els dies de lesrebaixes i de les propines; dedemanar el possible i d’intentar queet donin l’impossible, i si etdescuides, no dubtis que els del tallertambé intentaran que passis per altalguns detalls als quals s’haviencompromès.

[La versió completa del diari la podeutrobar a www.naumon.com]

però en lloc de plegar mitja horaabans com marquen les normes de ladecència, ho fan a les 21.30 o a les22.00. Quan arriben a casa suposoque tenen temps de fer algun tipus devida familiar: com a mínim peraprendre’s els noms dels fills. Japodeu dormir tranquils. Si el mónsegueix funcionant, és perquè algútreballa: els taiwanesos.

18-2-2008. ESTRATÈGIES. Elstreballs de restauració d’aquestaantiguitat ja estan quasi acabats. Ellífting ha funcionat. El Naumon hasortit rejovenit i l’armador, amb les

D I A R I D E L « N A U M O N »

presència · Del 21 al 27 de març del 2008 DOSSIER / A LA XINA AMB EL «NAUMON» ❙ 9