QUÈ ÉS UN VAIXELL? Educació Infantil Àrea d’Educació i Activitats

En Nico i els seus amics, la Laia, l’Ona i en Pau, fan una sortida amb l’escola Gira-Sol a la platja. La Laia, l’Ona i en Pau pugen sobre un matalàs inflable i el corrent se’ls emporta mar enllà. En Nico, que havia anat a la sorra a bus-car una pilota, s’espanta quan descobreix que els seus amics han desaparegut. Sen-se que ningú el vegi, es capbussa a l’aigua, es transforma en el Peix Nicolau, i comença a buscar-los per tot arreu. Mentrestant, els tres amics veuen aparèixer una illeta en l’horitzó. Sort, perquè el matalàs ja fa estona que perd aire i quan posen el peu a terra se n’adonen que ha quedat inservible. Afortunadament, els tres infants, en comptes de desesperar-se, decideixen buscar una solució. Pau: I ara què farem, noies? Com podem tornar cap a la platja? Ona: Només tenim una solució, i es fer-nos una barca. De què la podem fer? Laia: Haurem de buscar alguna cosa que floti Els tres amics busquen diferents materials. Pau: De tot el què hem trobat a l’illa, el que més sura són els troncs d’arbre. Què us sembla si agafem uns quants troncs i els unim amb cordes? D’aquesta manera a mi em sembla que aconseguirem fer una balsa que ens portarà fins a la Barcelo-neta.

Tal dit tal fet. L’Ona, la Laia i en Pau fan una balsa i hi pugen. Laia: Què bé, nois! Ja ens podem anar. Però, com se’n poden anar? Perquè flotar, floten, però no és el mateix flotar que navegar... Ona: Aquesta balsa no es mou, diu la Ona. Ens cal algun estri que ens permeti im-pulsar la nau per poder-nos desplaçar. Els tres amics tornen a terra i busquen alguna cosa que els permeti navegar. De sobte, mentre busquen afa-nosament, apareix un homenet mig despullat, amb una corona verda de punxes, damunt una embarcació feta amb troncs d’arbres com la seva. Homenet: On aneu amb aquesta balsa? Pau: Cap a Barcelona. Homenet: Si voleu arribar, necessitareu propulsar-vos amb alguna cosa, com per exem-ple un rem. Jo en tinc un de sobres aquí, a la meva embarcació. Segur que us anirà molt millor que qualsevol pal que trobeu per l’illot! Laia: Moltes gràcies!!! Amb el rem segur que podrem navegar molt millor! En Pau, la Laia i l’Ona comencen a remar i a remar fins a quedar esgotats. Ona: A aquest pas i cansats com estem no arribarem mai. Mentrestant, en Nico, transformat en el peix Nicolau, ha arribat a l’illa i ha trobat les restes dels materials que els seus amics han anant provant per veure si suraven. Peix Nicolau: He arribat tard! Ja no hi són aquí! Perdoni, que no haurà pas vist a tres nens que anaven perduts amb un matalàs inflable? - li pregunta al senyor de la corona

que encara voltava per allà. Homenot: I tant! S’han construït una balsa amb troncs i jo els he deixat un rem per po-der navegar. M’han dit que anaven cap a la Barceloneta. I així en Nico es torna a capbussar per mirar de trobar els seus amics en la immen-sitat del mar. Els pobres estan a punt de defallir quan, tot d’una veuen alguna cosa. Pau: Mireu, noies, un vaixell de vela! Cri-deu-lo!! Som aquí, som aquí!! Ona: Hola, bons mariners. Som tres amics de Barcelona que estem perduts enmig del mar. Que ens podríeu portar cap a la platja de la Barceloneta? Mariner: Ens sap molt de greu, però nosal-tres venim justament de Barcelona i anem cap a Mallorca i ara no ens podem desviar de la nostra ruta. Si voleu pujar a bord us podem deixar al port d’Alcúdia. Laia: Moltes gràcies per l’oferiment, però Mallorca queda lluny del nostre destí. Se-guirem remant cap a la Barceloneta. Mariner: El que sí farem és donar-vos una vela perquè pugueu anar més ràpid. També us donarem un petit motoret, per quan deixi de bufar el vent. Però no n’abuseu, que li queda poca benzina! Els tres amics col·loquen la vela a la seva balsa i comencen a navegar amb l’ajuda del vent. En Nico, per la seva part, esgotat de tant nedar, es queda adormit enmig del mar. Es desperta de sobte, sacsejat i envoltat de tota mena d’animals marins: un dofí, una balena, un cranc, un tros de corall... Ha quedat atrapat a la xarxa d’uns pesca-dors! Pescador: Renoi! Mireu quina espècie de peix més estranya que hem pescat!

En Nico es transforma ràpidament en nen i explica les seves peripècies als pesca-dors. Pescador: Així que estàs buscant tres nens que van amb una balsa, no? Els hem trobat fa una estona, a bord d’una balsa amb una vela. Ens han demanat ajuda, però estem feinejant i no els hem pogut por-tar cap a Barcelona i han continuat amb el seu rumb. Nico: Moltes gràcies per la informació. Continuaré buscant-los! I dit i fet. Deixant bocabadats els pescadors, en Nico es transforma en el Peix Nico-lau i es capbussa de nou per continuar la recerca dels seus amics.

Al cap d’una bona estona de molt nedar i nedar, en Nico co-mença a sentir una forta pudor que prové d’un vaixell que es veu de lluny i que s’acosta a una balsa on... Sí! On són els seus amics, la Laia, l’Ona i el Pau! Però no es tracta d’un vai-xell que els vulgui ajudar, ans el contrari, ja que a bord hi ha uns homenots molt musculosos, peluts, bruts i pudents... Són els temibles pirates del capità Barba-roja. L’Ona, la Laia i el Pau, morts de por, acaben lligats a la coberta del vaixell pira-ta, preparats per ser venuts com a esclaus!

En Nico se n’adona que ha de fer alguna cosa per ajudar els seus amics, i decideix anar a buscar la seva amiga, la sirena Iris. La convenç ràpidament i, junts, van ne-dant fins a situar-se al costat de la galera pirata.

Llavors, l’Iris comença a cantar unes melodi-es tan meravellosament irresistibles que tots els pirates es llencen de cap a l’aigua, tot i que cap d’ells sap nedar. Ja us podeu imagi-nar on acaben tots! Al fons del mar!

Nico: Què content estic de tornar-vos a veure, amics! Mireu, us presento a la meva amiga Iris, la sirena! Tots cinc es fonen en una gran abraçada. Iris: Encantada d’ajudar-vos! Feia molt de temps que no xerrava amb ningú, la vida al fons del mar sense amics pot ser una mica avorrida. Ara que ho penso, nos us agradaria acompanyar-me a fer un tomb pel fons marí? Així podré deixar d’estar so-la, encara que només sigui per una estona... Ona, Laia, Pau i Nico: I tant, ho farem encantats— criden els quatre amics al mateix temps –. Serà una experiència fantàstica L’Iris crida uns cavallets de mar, els tres amics hi munten a sobre i, juntament amb

el peix Nicolau, se submergeixen per descobr i r les meravel les que s’amaguen dins d’aquestes aigües bla-ves i cristal·lines: coralls, petxines, es-trelles de mar, esponges, crancs, ban-dades de peixos de color... Passada una estona, la Laia, la més responsable de tots quatre, comenta: Laia: Amics, això és fantàstic, però els mestres i els pares estaran molt preocupats, pensant que ens pot haver passar alguna cosa. No creieu que hauríem de tornar cap a la platja? Ona: Ostres, amb tantes emocions ja ni me’n recordava! Tens raó, hauríem de tor-nar immediatament! Iris: No us preocupeu, jos us acompanyaré fins a la platja, perquè no us perdeu. I així ho fan. Tornen a lloms dels cavallets fins a la balsa i, en un tres i no res, i gui-ats per la sirena Iris, aconsegueixen arribar fins a la platja de la Barceloneta. Ja s’ha fet de nit, i els mestres i els pares, amb una alegria immensa, els reben amb els braços oberts!

LA PROPULSIÓ Segurament el primer que va fer servir l’home per surar va ser la soca d’un arbre. La major part de les naus exòtiques deriven del tronc d’arbre. Afilant-ne el perfil i buidant-ne l’interior, sorgeixen els primers caiacs i les primeres piragües. A partir de la unió de diversos troncs s’obtenen les balses com ara la jangada. Amb perxa: Si hi ha poca profunditat i si la riba és pro-pera, una persona dreta pot utilitzar una perxa exercint una empenta continuada sobre el fons, tot fent córrer les mans al llarg del pal. Amb rem: impulsar la nau amb rems és el sistema ideal quan les distàncies no són massa llargues. En aquest cas l’empenta es fa sobre l’aigua.

Amb vela: la propulsió a vela ha estat, fins a la introducció del vapor, la manera més corrent de navegar. Es tracta de propulsar la nau apro-fitant la força del vent per mitjà d’una superfí-cie, generalment de lona, que recull l’empenta. Bàsicament hi ha dos tipus de veles: les de for-ma triangular—com porten la majoria de bar-ques de pesca del Mediterrani, anomenades llatines (a la trina, o de tres costats) i les qua-drangulars, veles d’aparell rodó, que són les veles quadres característiques dels grans ve-

lers. Amb motor: Al llarg del segle XIX la vela va anar sent substituïda per rodes de pales primer i hèlixs després, accionades per màquines de vapor, per tur-bines, per propulsió nuclear, per diesel...

LA CONSTRUCCIÓ La majoria de vaixells de fusta es construïen a la platja. Una drassana no era gaire cosa més que un cobert per guardar-hi les eines i protegir el material de possibles pluges. En aquest espai es donava forma a les fustes (fet que sovint es feia escal-fant-les). El primer que es construïa era la quilla, la columna vertebral de la nau. A la quilla s’hi anaven fixant les quadernes, com si de les costelles es tractés. Aquest esquelet es folrava amb taulons de fusta i, seguidament, s’hi disposaven les diferents cober-tes. Acte seguit s’aparellava el vaixell, és a dir, se’l dotava de l'arboradura (conjunt d’arbres o pals).

Folre Quadernes Quilla

ELS VAIXELLS SEGONS L’ÚS La funció més bàsica d’una embarcació ha estat sem-pre i a tot arreu la de traslladar una persona per so-bre l’aigua. A partir d’aquesta premissa s’han anat complicant els objectius i, per tant, les formes i les mides de les naus. Les característiques de cada vai-xell venen determinades pel seu ús. Així doncs, dels vaixells de guerra cal destacar l’armament per a l’atac i una sèrie d’elements per a la defensa. Els vai-xells de comerç, destinats principalment al transport de mercaderies, cal que estiguin dotats d’una gran capacitat (grans bodegues per emmagatzemar els productes), i que siguin econòmics. Els vaixells de transport de passatgers han de garantir el bon acolli-ment de les persones (cabines per dormir, sales de menjar...), han de preveure activitats i àrees de lleu-re per tal de fer el viatge agradable, però, sobretot, han de garantir la seguretat de tots aquells que hi viatgen. Quan es parla de vaixells de lleure ens podem referir o bé als creuers de vacances—de transport de pas-satgers—o també als usats per a la pràctica de l’esport—vaixells de vela lleugera, diferents tipus de canoes, etc. Una altra modalitat d’embarcacions molt important són les barques de pesca, concebudes segons els ti-pus de peixos que han de pescar. N’hi ha per pescar a l’encesa (a la nit, amb un fanal), per a la pesca d’arrossegament (que consisteix en arrossegar una xarxa en forma de bossa pel fons del mar), per a la d’encerclament (que cala la xarxa en forma de cercle i des de la barca es van capturant els peixos que s’hi veuen atrapats)... i actualment comptem amb els grans vaixells de motor que feinegen durant llargs períodes mar endins.

Pal Major

LES PARTS D’UN VAIXELL

Proa: S’anomena així a la part davantera d’un vaixell Popa: Part posterior d’un vaixell Babord: Part esquerra del vaixell mirant cap a proa Estribord: Part dreta del vaixell mirant cap a proa Pal Major: Pal central i més important d’una embarcació Pal del trinquet: En les embarcacions que tenen més d’un pal, el trinquet és el que està més proper a la proa. Pal de messana És el pal de l’embarcació que es troba més (mitjana) proper a la popa. Bauprès Pal que surt de la proa cap endavant i que aparella veles triangulars (flocs)

POPA PROA

Pal de Mitjana

Pal del Trinquet

Bauprès