Quarta proposta Covid-19. (19 de maig a 1 de juny de 2020)

2n ESOAnglès Feu les dues activitats que teniu a continuació i després envieu-les a l’email del vostre professor:

Sandra Hipp (shipp@xtec.cat), Mónica Torregrosa (mtorreg3@xtec.cat) o Alfredo García (agarc635@xtec.cat).

Teniu de temps fins a l’1 de juny

Read the description of the Hydra and look at the Picture

The Hydra is a big monster with nine heads. On every head, there are two angry red eyes and a hungry mouth. It has a big body and a long tail. Its skin is green in colour. The Hydra lives in the cold waters of the Lake of Lerna. When dragons, wild boars or people come near the lake, it quickly kills and eats them with its nine mouths. It also likes eating river birds and water snakes. The Hydra can swim very fast in the water and it can catch things easily with its nine long arms. It can also see things from far away because it has eighteen eyes.

Write a description of your own monster in PRESENT SIMPLE

You can use the above text for inspiration, but don’t copy the sentences. You must say where the monster lives (on viu), what it eats (què menja) and what it can do (què pot fer).

Use these words to help you:

Quarta proposta Covid-19. (19 de maig a 1 de juny de 2020)

Anglès Now complete the following story with sentences in PAST SIMPLE. Your monster has to appear in the story

One day, a long time ago, a boy was walking in the forest. It was late in the evening. Sud-denly, ...The boy started running away. He was very scared. He ...The monster looked directly into his eyes and...Finally, ...

Castellà Tarea de expresión escrita

Redacta un breve texto narrativo en el que el Coronavirus juegue un papel destacado. Redacta tu texto preferiblemente en un Google Doc (y compártelo por correo electrónico con tu profesora) o en un archivo Word (y adjúntalo en un correo electrónico a tu profesora).Si no dispones de ningún procesador de textos, redacta tu texto en tu cuaderno y envía una foto-grafía a tu profesora por correo electrónico).

Tu relato DEBE cumplir las siguientes características:

Es un texto literario de ficción Es un texto narrativo El Coronavirus es: el narrador / el protagonista / el antagonista…. El texto se distribuye en 3 párrafos Aparece un breve diálogo (en estilo directo o indirecto) Contiene un fragmento descriptivo Incluye 3 adjetivos calificativos (subráyalos) Aparece un infinitivo, un gerundio y un participio de cualquier verbo (subráyalos) Utiliza al menos 3 marcadores y conectores para organizar tus ideas (subráyalos) Su extensión es de entre 100 y 150 palabras Sigue además estos consejos:

Revisa la presentación: Márgenes justificados, sin tachaduras, letra legible, sin faltas de ortografía y con tildes... Usa el diccionario para resolver dudas de ortografía y vocabularioEnriquece el léxico mediante el uso de sinónimos e hiperónimos

Català Llegeix la següent lectura i fes les activitats

NO HI HA MILLOR TEIXIDORA QUE ARACNE

Quan veig una aranya en un racó, teixint amb afany la seva eterna tela de seda, sempre la miro amb una mica de llàstima. Si per casualitat estic sol, m'hi acosto per veure-la millor i li dic amb un xiuxiueig discret:

-Tant t'hauria costat respectar els déus?

Sé molt bé de què parlo, perquè conec d'on els ve a les aranyes l'hàbit de teixir. Tot va començar fa centenars d'anys, a l'afortunat regne de Lídia. Allà, en un fresc carrer de cases emblanquinades, tenia el taller la jove Aracne, que era la millor teixidora del seu temps. Ningú fabricava tapissos tan ben acabats com els seus ni mantes tan ben tramades. Els dits d'Aracne posseïen una destresa admirable. Els seus moviments eren tan precisos com els càlculs d'un matemàtic, tan captivadors com els passos de dansa d'una deessa. Aracne sabia convertir cada fil en llavor d'una obra mes-tra. Veure-la treballar era un gaudi autèntic, i per això no faltaven mai curiosos al seu taller. Fins i tot les nimfes abandonaven els boscos i les vinyes per presenciar com Aracne transformava uns pobres flocs de llana en un tapís esplendorós o en una túnica digna d'un emperador. El dictamen de tots era unànime:

Quarta proposta Covid-19. (19 de maig a 1 de juny de 2020)

Català -No hi ha millor teixidora que Aracne – solien dir. Un dia, una dona que estava al taller exclamà admirada:

-Quina meravella, Aracne! Sembla que la mateixa Atenea t'hagi ensenyat a teixir!

Quan Aracne la sentí, els seus dits s'aturaren de cop i els seus ulls resplendiren com una brasa avivada pel vent.

-Atenea no és ningú al meu costat! - proclamà-. Si s'atrevís a competir amb mi en l'art de teixir, la guanyaria clarament.

Passaren alguns dies. Un matí, poc després de l'alba, algú entrà al taller. Aracne sentí els passos a la porta, però no aportà la vista del teler.

- Vols comprar alguna cosa?- preguntà amb indiferència, sense saber amb qui parlava. La veu que va respondre sonava fatigada i tenia el to ronc de la vellesa. -No he vingut a comprar res – va dir-, sinó a donar-te un consell.

Aracne mirà cap a la porta, i llavors va veure una anciana de cabells blancs i espatlla encorbada. Tenia els rostre ple d'arrugues i es recolzava en un bastó per ajudar-se a caminar. Els seus dits, fins com joncs, tremolaven en l'aire, i el cèrcol violaci que li envoltava els ulls estava amarat per l'aigua clara d'unes llàgrimes involuntàries.

- Jo no he demanat cap consell -va dir Aracne amb un cert menyspreu.

- Als vells ens arraconen perquè no servim per treballar, però la nostra paraula és valuosa, perquè hem après moltes coses en tots aquests anys... M'han dit que et creus millor que Atenea, i el meu consell és que no desafiïs els déus. Esforça't per ser la millor entre totes les dones, però deixa en pau Atenea. Si li demanes perdó ara, segur que no et castigarà...

Aracne envermellí de ràbia. Les seves veu sonà com el rugit d'una bèstia salvatge quan va dir:

- Qui et penses que ets per dir-me el que he de fer? Vés-te'n a aconsellar els teus fills, si és que en tens, i deixa que jo faci el que em plagui amb la meva vida! I si és que t'envia, Atenea, ja li pots dir que vingui a competir amb mi si gosa; així li demostraré que sóc mil vegades millor que ella.

L'anciana no va respondre, però el seu rostre acusà la insolència. Les mans ja no li tremolaven, i els ulls cobraren de sobte un reflex d'acer. Va semblar com si les paraules d'Aracne tinguessin la virtut de transformar la matèria, ja que les arrugues de l'anciana s'esfumaren en un tancar i obrir d'ulls, l'espatlla se li redreçà i els cabells platejats, recollits fins llavors, van caure a banda i banda del cap com una radiant deu d'or. Confusa per aquell canvi inesperat, però sense renunciar a la seva arrogància natural, Aracne va dir:

-Ets Atenea, oi que sí?La deessa va respondre amb una veu juvenil de timbre nítid:- És clar que sóc Atenea.Qualsevol altre hauria demanat perdó a l'instant, però Aracne era massa orgullosa per reconèixer un error. Amb posat desafiant, va dir:

-Com que ja ets aquí, el més lògic és que comprovem si tinc raó o no…

Atenea va acceptar el desafiament, i la competició començà tot seguit.

Per la ciutat va córrer la veu que Aracne anava a enfrontar-se a una deessa, i el taller es va omplir de curiosos. Situades cada una davant d'un teler, les dues rivals començaren a teixir. Movien les mans amb una lleugeresa sorprenent, entrellaçant sense descans la trama amb l'ordit i l'ordit amb la trama. Ni tan sols se les sentia respirar, perquè tenien els cinc sentits projectats en l'ab-sorbent tasca de teixir.

Quarta proposta Covid-19. (19 de maig a 1 de juny de 2020)

Català Amb tons daurats i púrpures, entrellaçats amb fils blancs com la flor del taronger i blaus celestes, van anar creant un món de fil que semblava tan real com la mateixa vida. Atenea representà al centre del seu tapís un món de fil real com la mateixa vida. Atenea representà al centre del seu tapís un episodi que ella mateixa havia protagonitzat. Molt de temps enrere, quan l'univers era encara una creació palpitant i recent, el rei se Cècrops fundà una ciutat a Grècia. Els déus van preveure que seria un lloc bell i hospitalari, on floririen les arts i el pensament, i on el homes farien servir la paraula per resoldre els seus conflictes sense vessament de sang. Llavors, se celebrà una assemblea a l'Olimp per decidir quin déu havia de protegir aquella ciutat afortunada.

-La ciutat de Cècrops- argumentà Neptú- ha de quedar sota la meva protecció perquè creixerà a les ribes del mar, que és el meu regne.

- Això no té cap importància- replicà Atenea, que era deessa de les arts-. El que importa és que la ciutat serà bressol de molts artistes de renom, de manera que sóc jo qui l'ha de protegir.

Ni Neptú ni Atenea semblaven disposats a cedir. Júpiter, temorós que la guspira de l'odi brollés entre tots dos, va fer una proposta sensata:

-Que cada un de vosaltres faci un regal a la ciutat de Cècrops- va dir-. Els altres déus decidirem quin regal és millor, i al guanyador se'l nomenarà protector de la ciutat.

Neptú no s'ho va haver de pensar gaire. Baixà de l'Olimp, s'apropà a la costa i va colpejar una roca amb el seu trident. La pedra es va partir en dues meitats, i per l'esquerda que s'acabava d'obrir va sorgir un estrany animal de potes vigoroses i pelatge brillant. Els déus quedaren im-pressionats quan l'animal de potes començà a córrer en cercle, amb un trot graciós i fort, mentre la seva crinera volava al vent. Júpiter estava encantat. Admirà la velocitat i la força d'aquell ani-mal, però també la seva mirada pacífica, que delatava un caràcter sacrificat i noble. Neptú, orgu-llós de la seva creació, es va girar cap als altres déus i va dir:

- Aquest animal és el cavall, el millor regal que podem fer els homes. Durant la guerra, els servirà en la batalla, i durant els dies de pau podran utilitzar-lo per traslladar càrregues i fer llargs viatges.

Els déus quedaren tan impressionats que pensaren que la disputa ja tenia un guanyador. Però Atenea no havia renunciat a la victòria. Amb el casc posat i la llança a la mà, somreia com el guerrer que anhela entrar en combat. Serena i decidida, callada i ferma, es a dirigí a un extens pedregar abrusat pel sol i ardent del migdia. Era un d'aquells erms coberts de pedres en què no cau mai una gota de puja. Atenea se situà al centre del pedregar, amb mirada desafiadora, i co-pejà el terra amb l'asta de la seva llança. A l'instant, d'entre les pedres brollà un arbre gruixut de capçada ampla. Tenia les branques carregades de petits fruits ovalats, i les seves fulles blanqui-noses desprenien la resplendor tènue de la plata gastada.

-Aquest arbre és l’olivera. -Explicà Atenea-. Alimentarà els homes i els proporcionarà oli amb el qual ens faran ofrenes. És un arbre resistent, de vida llarga, capaç de donar fruits fins hi tot en els sòls més àrids. Els homes, conscients del seu valor, l’apreciaran molt i convertiran les branques de l’olivera en símbol de la pau, que és el bé més preuat de tots.

Els déus quedaren admirats. Tot i que el cavall era una bona creació, l’olivera el superava en profit.

El mateix Neptú va reconèixer la derrota, i Atenea es convertí així en protectora de la nova ciutat a la qual decidí donar-li el seu nom. En efecte, aquell lloc florent on els homes usarien el llenguatge per entendre els altres i conèixer-se a ells mateixos s’anomenà Atenes.

Al costat de l’episodi de l’olivera, de tan grata memòria, Atenea representà seu tapís tots els déus, amb un aspecte solemn de reis omnipotents, ja que volia fer entendre que els déus són els amos de l’univers. Amb la mateixa finalitat, retratà alguns homes que havien rebut un càstig exemplar per desafiar els déus.

Quarta proposta Covid-19. (19 de maig a 1 de juny de 2020)

Català A la cantonada esquerra del tapís apareixien Ròdope i Hel·len, que s’atreviren a fer-se passar per Júpiter i Juno davant dels seus compatriotes i van ser convertits en muntanyes perquè no tor-nessin a mentir. A sota, es veia la vanitosa reina dels pigmeus, que va ser transformada en grua per creure’s més bella que les deesses. A l'altra banda apareixien Antígona, que pagà la seva impietat convertint-se en serp i més tard en cigonya, i el rei Cíniras, representat com un ancià ullerós i malalt, sobre els blancs esglaons de marbre en què s'havien metamorfosat les seves filles per insultar la deessa Juno.

Aracne no veia el tapís de la seva rival, però no li importava. Davant el seu teler, se sentia més poderosa i hàbil que Atenea, i confiava a cegues en la victòria. Tenia els ulls tan concentrats en el creuament continuat dels fils, que les seves pupil·les espurnejaven com diamants abandonats al sol. Al centre del tapís, Aracne havia retratat una jove de cabells llargs que creuava el mar a ca-vall d'un toro. Era Europa, la princesa de les blanques mans. Havia nascut a Tir, una càlida ciutat de cel radiant sobre un mar de verd intens. Europa va ser una jove plena d'encants. Quan passa-va pels carrers de Tir, els homes la seguien amb ulls fascinats, ja que Europa irradiava encant de la mateixa manera que els estels desprenen llum. Júpiter, sempre sensible al do de la bellesa, es va fixar en aquella noia i la va situar al centre dels seus desitjos. Un matí, en mirar cap a Tir, va veure passar Europa camí del mar en companyia d'unes quantes criades i es deixà embriagar per la seva bellesa. Li encantaren els seus pasos harmònics, el seu riure sonor i la seva mirada profunda, que es clavava en les persones com si les volgués veure per dins. El desig va guiar el pensament, i Júpiter decidí fer l'impossible per tenir Europa entre els seus braços. Però de se-guida va comprendre que només ho podia aconseguir a través de l'engany, perquè la noia estava molt ben vigilada per les seves donzelles. La ment de Júpiter, entrenada a consciència en les arts de l'astúcia, va trigar molt poc a ordir un pla... Quan Europa arribà a la platja, es dedicà a buscar flors entre les mates i a embastar-les en una llarga garlanda. A un costat, es veien els vaixells del mar, aturats sobre la línia remota de l'horitzó; a l'altre, a terra ferma, un ramat de bous pasturava amb calma, passejant per terra els seus morros humits. Europa es fixà en aquells animals d'aire desganat i mirada perduda. “De qui deuen ser?”, es preguntà. En passar la mirada de gropa en gropa, de seguida es va fixar en un toro que formava part del ramat, i que era l'animal més bell de tots. Tenia el pèl castany i les banyes d'ivori puríssim, i un graciós estel al mig del front que semblava una estrella de plata. Era un animal tan gallard i robust que n'hi havia prou amb la seva presència per embellir el paisatge. Europa, impressionada, s'hi va acostar gairebé sense adonar-se'n, com un cadell magnetitzat per la mirada de l'amo a qui adora. S'hi va aproximar molt a poc a poc, guiada per un impuls cec i incontrolable. A l'últim, quan va tenir el toro a l'abast, va allar-gar una mà i acaronà amb calma tendra el seu vistós estel. L'animal s'estava quiet, serè i dòcil com un gos d'aigua, mentre Europa notava l'aroma de safrà del seu alè i mirava les espurnes blavoses dels seus nobles ulls. De sobte, un crit d'alarma desbaratà la calma de la platja.

-Aparta't d'aquest toro! -se sentí-. Que no veus que et pot fer mal?

Les que cridaven eren les criades d'Europa. No podien entendre que ella s'hagués acostat tant a un toro de qui no sabien res.

-Vine aquí, Europa! -insistiren, movent les mans perquè les veiés-. Aparta’t d'aquest abans que s’enfadi!

Europa no els va fer cas. Estava encantada amb el toro i li continuà acaronant la cara amb els dits. L'animal gairebé no es movia, però les ninetes dels ulls se li engrandien de plaer amb cada carícia, i el pèl se li eriçava com el borrissol d'un noiet en contacte amb el fred. Europa, cada ve-gada més confiada, alçà la garlanda que duia a les mans i la col·locà al voltant de les banyes del toro. Després, igual que una amant ambiciosa que no renuncia mai a una nova carícia, va passar la mà a contrapèl pel coll de l'animal, pel seu llom ferm i la seva esquena dòcil. Ni la seda ni la ploma tenien un tacte tan suau, ni la molsa ni el núvol podien ser més tous. Les criades, mentres-tant, seguien cridant, però Europa, cansada de sentir-les, es girà i els digué:

- Es pot saber què us espanta tant? No us adoneu que és un toro manyac i li encanta que l'acarici-ïn? Veniu i comprovareu que tinc raó!

Les criades no es van atrevir a acostar-s'hi. Temien que el toro s'espantés i que passés de sobte de la serenitat a l’agressió.

Quarta proposta Covid-19. (19 de maig a 1 de juny de 2020)

Català Europa, divertida amb la por aliena, desafiava intencionadament les seves criades: com més in-quietes les veia, més atrevida es mostrava amb el toro. Li semblava tan dòcil que, en un cert moment el va agafar pels pèls del coll i s'enfilà d'un salt al llom de l'animal. Un cop asseguda a sobre la bèstia, mirà de nou les seves donzelles i les saludà amb la mà.

-Veieu com no fa res? -els va dir.

El toro, que fins aleshores havia estat quiet, va començar a caminar. Ho va fer, al principi, amb pas lent, gairebé feixuc. Europa reia, amb l'alegria triomfal del genet que acaba de domar un poltre salvatge. Premia les cames contra les costelles, del toro i li agafava la gropa amb la mà. Estava convençuda que aquell animal l'entenia molt millor que la gent. Tot i amb això, n'hi va haver prou amb un canvi de ritme en el pas del toro perquè el plaer i la confiança es convertissin en por. Com si hagués rebut una llança, l'animal comença a córrer al galop en direcció a l'aigua, tan de pressa com un cavall en estampida. Europa, aterrida, s'aferrà a les banyes per no caure, i les seves don-zelles redoblaren els crits tement el pitjor. El toro no s'aturà ni tan sols en arribar al mar, sinó que saltà a l'aigua amb un ímpetu cec i continuà cavalcant per damunt de les ones, com una bèstia sobrenatural capaç de dominar els quatre elements. Va ser llavors quan Europa va comprendre que havia caigut en un parany, i no va trigar a esbrinar que aquell animal era en realitat el déu Júpi-ter, que se l'enduia a Creta per ensenyar-li les lleis de l'amor en la soledat impune d'una platja de-serta.

Aracne havia retratat Europa justament quan el toro travessava el mar. Els ulls fixos de la noia expressaven el terror paralitzant de qui se sap a mercè del seu enemic i la tristesa sense fi de la dona burlada, obligada a allunyar-se de la seva pàtria, condemnada a perdre la innocència da-vant el més poderós dels déus. Tant Europa com el toro havien estat teixits amb tanta habilitat que semblaven figures reals i no simples motius de fil, i el moviment de les ones estava tan ben representat que semblava que l'aigua del mar estava a punt d'inundar el taller d'un moment a l’altre.

Al costat de la desgràcia d'Europa, el tapís d'Aracne retratava altres casos de déus que havien abusat dels ésser humans mitjançant la simulació i l'engany. S'hi recordava el dia en què Júpiter s'havia convertit en cigne per seduir la jove Leda i l'havia perseguit sobre la sorra fins a deixar-la correlada dins l'abraçada de neu de les seves ales. En altres punts del tapís es veia Apol·lo trans-format en esparver i en pastor, i disfressat amb una pell de lleó per acostar-se sense risc a diver-ses dones que desitjava. Aracne va reproduir el penjoll de raïm en què es transformà Bacus per seduir a la bella Erígone, i la imatge juvenil del centaure Quiró, que tenia tors d'home però potes de poltre perquè va ser engendrat en un dia que Neptú es presentà davant de la bella Fílira, amb l'aparença d'un cavall blanc magnífic. Aracne, doncs, volia fer veure que els déus son esclaus de la passió i que no dubten a enganyar els mortals que volen fer realitat els seus desitjos més ín-tims. El seu tapís, en qualsevol cas, era una peça superba, d'una bellesa minuciosa i irresistible. Quan Atenea el va veure, en va reconèixer la perfecció a l'instant. Aquell tapís era sens dubte, millor que el seu, i aquesta evidència la va turmentar. Però allò que més li va molestar va ser la mala fe en què Aracne havia retratat els déus. Trastornada per la ràbia, Atenea començà a cridar:-De manera que els déus et semblem capriciosos i despietats, oi? Qui ets tu per acusar-nos de res? O és que potser et creus millor que nosaltres? Digue'm, maleïda Aracne, d'on has tret aquesta insolència sense límits?

Atenea no es va conformar amb retrets. Amb els ulls desorbitats, es llençà sobre el tapís d'Arac-ne i el va esmicolar amb les mans, enmig del silenci tens dels curiosos que omplien el taller. Des-prés, cada vegada més alterada, la deessa se li va abraonar al damunt i li colpejà el front amb la llançadora que duia a la mà, feta de dura fusta de boix.

Tots els presents van contenir la respiració. Creien que Atenea estava determinada a matar a Aracne i que no deixaria de colpejar-la fins que exhalés l’últim sospir. La mateixa Aracne va com-prendre que estava en un carreró sense sortida, i decidí agafar les regnes de la seva perdició. Amb mà decidida, aferrà un llaç que penjava d’un dels murs del taller i se’l va passar pel voltant del coll fins a quedar suspesa en l’aire.

Quarta proposta Covid-19. (19 de maig a 1 de juny de 2020)

Català Ningú es va atrevir a impedir la tragèdia. Aracne, que es balancejava sobre el terra, començà a enrojolar-se. Tenia els ulls desmesuradament oberts, la seva boca s’obria a un ritme grotesc bus-cant en va una mica d’aire. Tota ella s’estremia, amb les violentes convulsions d’una bèstia enve-rinada. El cos d’Aracne estava a punt d’exhalar l’últim suspir quan Atenea decidí arrabassar-lo a la mort. Va comprendre que, si permetia que Aracne es tragués la vida, donaria ales a la idea que els déus són despietats, de manera que agafà la noia per la cintura i va impedir així que s’ofe-gués.

-No permetré que moris - va dir-. Seguiràs viva, però pagaràs com és degut el sacrilegi que aca-bes de cometre. Metre visquis, romandràs penjada, i el mateix destí sofriran tots els teus des-cendents. Teixeix, malaurada Aracne, ja que ho saps fer tan bé, i quan no tinguis en què pensar, dedica’t a penedir-te de l’arrogància amb què m’has tractat.

Atenea va treure llavors un flascó que duia amagat sota la túnica i que contenia l’essència d’una herba màgica. Quan el va tirar sobre Aracne, els cabells de la jove van caure a l’instant a terra i tota ella es va encongir fins a convertir-se en una estranya criatura que cabia al palmell de la mà. El ventre era tan gran que ocupava gairebé tot el seu cos, i, en lloc de cames, tenia uns dits molt llargs i arquejats. De seguida va descobrir que, del seu interior, en sortia un fil finíssim amb al qual podria teixir una tela gairebé invisible. Sí, Aracne va ser la primera aranya del món. Els seus descendents ja no ho recorden, però cada vegada que estenen les seves teles entre les tiges del roser o en algun racó polsós del celler, estan pagant pel crim antic d’una noia que no hauria ha-gut de desafiar els déus.

Activitats

No hi ha millor teixidora que Aracne explica la història d’una jove plena de talent que enlluerna tot-hom gràcies a la seva mestria en l’art de teixir. Aracne confia tant en la seva pròpia habilitat que arriba a declarar-se superior a la deessa Atenea.

1. Quin artifici màgic empra Atenea per aconsellar a Aracne que sigui més modesta? Com reacciona la jove en adonar-se que està davant d’una deessa?

2. Aracne i Atenea s’enfronten en una competició en què cada una confecciona un tapís im-pressionant. Quina és la idea central que expressa el tapis d’Atenea? En canvi, què vol fer veure Aracne amb la seva obra? Quines dues raons motiven la ira final d’Atenea?

3. Veient-se amenaçada, quina decisió desesperada pren Aracne? Per què Atenea salva a la seva enemiga en el darrer moment? Quin càstig li imposa llavors? En definitiva, quina lliçó es desprèn de la llegenda d’Aracne?

4. Tot i que els mites grecs i romans van ser en essència una tradició oral, han arribat als nostres dies gràcies que alguns autors els van escriure. Per sobre de tots, destaca per la seva bellesa i sensibilitat un autor romà, el qual va escriure l’obra Metamorfosis, en la qual està basada l’adaptació que has llegit. De qui es tracta? creus que aquest autor volia fer religió o literatura, o ambdues coses alhora?

5. Per als grecs, el pitjor pecat de tots era la hybris, l’excés. Aquest excés (d’orgull, d’arro-gància, d’amor, de confiança, d’ira...) sempre és castigat severament pels déus, com és el cas d’Aracne. Coneixes alguna situació o persona reals que hagin patit un “càstig” per culpa de la seva hybris? Creus que és un manera de pensar vàlida per als nostres dies?

6. L’autor espanyol Velàzquez va pintar el quadre Las hilanderas. Busca’n informació i explica a la classe quina relació té amb el mite que has llegit.

7. Escriu una història mitològica amb personatges que tu hagis inventat. També pots utilitzar personatges que pertanyessin veritablement a la mitologia grega. (15-10 línies)

Quarta proposta Covid-19. (19 de maig a 1 de juny de 2020)

Ciències naturals

(Física i química)

Fes l’OPCIÓ 1. SI no pots accedir al Moodle de l’Institut, fes l’OPCIÓ 2

OPCIÓ 1 Qüestionaris Moodle (Temps de dedicació total aproximat: una hora setmanal)

Has de respondre tres qüestionaris Moodle cada setmana- Un Qüestionari Moodle de dilluns a dimarts- Un altre Qüestionari Moodle de dimecres a dijous- Un altre Qüestionari Moodle de divendres a dissabte.- Diumenge no hi ha qüestionari

Els qüestionaris es troben al Moodle de l'institut, dins el curs titulat: Ciències Naturals: Tasques de confinament (ESO, Tots els nivells)

Fes clic en aquest enllaç per veure un vídeo que t'explica com accedir als qüestionaris Moodle.

OPCIÓ 2 Si no pots connectar-te al Moodle de l'institut per fer els qüestionaris Moodle, fes les activitats competencials següents.

Descarrega les activitats d’aquest enllaç.

Llegeix el text atentament i contesta les preguntes proposades per escrit. No cal que co-piis els enunciats, només cal identificar clarament a quina pregunta correspon la resposta.

Un cop acabades, les hauràs d'enviar al teu professor/a de física i química per correu elec-trònic.

Pots enviar un PDF, WORD o fer unes fotos a les activitats que hagis escrit.

Andreu Faro: profefaro@gmail.comLaura Nomen: lnomen@xtec.catXavi Queralt: jquera11@xtec.cat

Ciències socials

A.- Llegeix la informació de la pàgina 190-191: L’estructura de la població.

Realitza l’activitat nº 1,2 i 3.

B.- Llegeix la informació de la pàgina 192-193: Com són els tipus de piràmides de població?. Rea-litza l’activitat nº 2 i 5.

C.- Quina forma penses que té la piràmide de població d’Espanya actualment? Dibuixa-la i raona la teva resposta (et pots ajudar amb Aprèn a... dibuixar una piràmide de població pàgina 202). Mí-nim 10 línies.

D.- Llegeix el següent text La política del fill únic a la Xina (pàgina 200) i respon:

Quarta proposta Covid-19. (19 de maig a 1 de juny de 2020)

Ciències socials

1. Quan es va posar en marxa la política demogràfica del fill únic?

2. Quins objectius perseguia?

3. Per què es va posar fi a aquesta política?

4. Què són les polítiques demogràfiques?

5. Explica breument les dues polítiques de natalitat que els Estats poden dur a terme i per què ho fan.

6. També hi ha política de migracions? Explica breument com ho dur a terme l’Estat.

Aquesta feina s’ha d’enviar al correu electrònic de la vostra professora. També el podeu fer servir per qualsevol pregunta o dubte.

Nico Muñoz: nicocienciessocials@gmail.comMontse Font: mfont46@xtec.catSílvia Bonet: silviaialumnes@gmail.com

Quarta proposta Covid-19. (19 de maig a 1 de juny de 2020)

Cultura i valors ètics

LA MEMÒRIA CONTRA L’HORROR INDESCRIPTIBLE: ANNA FRANK

El 9 de maig passat es va commemorar, en un estat d’epidèmia global, i confinament generalitzat, el 75 aniversari del final de la Segona Guerra Mundial: 9 de maig del 1945. Uns mesos després es crearia l’ Organització de les Nacions Unides (O.N.U). I tres anys més tard, el 10 de desembre del 1948 l’ O.N.U proclamaria la Declaració Universal dels Drets Humans, que ja coneixeu.

Com a testimoni del drama de la Segona Guerra Mundial haureu de veure un petit documental sobre la jove Anna Frank, universalment coneguda pel diari que va escriure en unes condicions de confinament. Si visqués tindria 89 anys. Us proposem que elaboreu una sèrie de reflexions sobre aquest curtmetratge: La corta vida de Ana Frank (2001, Holanda, director: Gerri Netten)

https://youtu.be/c7z7zPQpl5s

ACTIVITATS

1. Amb quins aspectes de la vida d’Anna Frank t’has pogut identificar i amb quins altres no. Com-pareu el confinament que estem suportant la majoria i el confinament que va haver de patir l’Anna.

2. Quins sentiments, quines emocions t’ha despertat la història d’Anna Frank. Positius, negatius; de tristor, d’alegria; etc...

3. Què penseu del que va passar amb els jueus en aquesta època? Quins valors hem de defensar per a que no tornin a passar uns fets tan horribles?

AMPLIEM INFORMACIÓ, A MÉS, UNA ACTIVITAT OPCIONAL, LLIURE:

Us recordo que per saber més podeu entrar en: La casa de Ana Frank (està en castellà), fundació holandesa creada en el 1957, amb la col·laboració d’en Otto Frank, el pare d’Anna, i únic supervi-vent de la família. Us deixo l’enllaç:

https://www.annefrank.org/es/

Si visiteu l’enllaç de La casa de Ana Frank, SI VOLEU deixar constància amb un comentari perso-nal de qualsevol tema o aspecte que heu descobert en aquesta pàgina web, feu una petita redac-ció.

Podeu enviar les activitats al correu electrònic del vostre professor:

Òscar Serrano: oscarvilaseca01@gmail.comJosé Luis Martín: jmart323@xtec.cat

Quarta proposta Covid-19. (19 de maig a 1 de juny de 2020)

Educació física

Durant el 2n trimestre vam fer una UD de rugbi.

Penseu en tres activitats o situacions de joc que ens servissin per treballar les 3 normes bàsiques que vam veure: el tocat (tocar amb una mà sense empènyer), l’avant (només es permetia la passa-da endarrere) i el fora de joc (el jugador atacant amb pilota marcava la línia de fora de joc).

Feu un dibuix esquemàtic per millorar la comprensió de l’exercici.

Francès Aquesta carpeta és exclusivament pels alumnes de francès que tenen una o les dues avalua-cions suspeses. Per poder recuperar-les i aprovar el curs, hauran de fer obligatòriament les tas-ques d'aquesta carpeta, Covid-4, i de la anterior, Covid-3

1.- Lis le mail et réponds aux questions:

Salut Claire!Ça va? Moi, super! Mais désolée pour le pique-nique de samedi, c'est impossible, parce que j'ai trop de choses à faire! Journée hyper chargée!À neuf heures, je fais le ménage dans ma chambre.À dix heures et demie, nous faisons les courses avec ma mère.À une heure et quart, je fais mes devoirs.À trois heures dix, mon cousin vient m'aider à réviser les maths parce que le lundi j'ai un contrôle!À cinq heure moins vingt, j'ai mon cours de natation.À sept heures moins dix, je fais la cuisine avec papa et à huit heures, on a des invités pour le dîner...Bref, tu vois...Je n'arrête pas!Bisous! À plus!Laure 1.- Laure ne va pas au pique-nique… a) parce qu'elle part en week-end b) parce qu'elle est très occupée2.- À dix heures et demie... a) elle va toute seule au marché b) elle va au supermarché faire les achats accompagnée3. Laure fait ses devoirs... a) Tôt, le matin b) l'après-midi4.- Le cousin de Laure vient l'aider... a) parce qu'elle adore les maths b) parce qu'elle a un examen lundi5.- À 18h50, Laure... a) va nager b) est dans la cuisine avec son père.

Has d'escriure les 5 frases completes amb la resposta corresponent i enviar-les a la pro-fessora en un document de word.Per exemple: Laure ne connaît pas...le prof de Maths.

l2.- Escriu un petit text de presentació personal donant el màxim d'informació possible (nom, edat, data d'aniversari, on vius, els teus gustos, parla de les matèries que t'agraden...). Al final de la pre-sentació, inclou 3 consells (utilitza l'imperatiu) que s'han de seguir per sortir al carrer en aquests moments de la situació Coronavirus.

Un cop ho tinguis fet, has de gravar-te en àudio sense llegir i enviar les dues coses (TEXT I AUDIO) a la professora al correu rblaya@xtec.cat

Quarta proposta Covid-19. (19 de maig a 1 de juny de 2020)

Matemà-tiques

Us proposem les activitats (repte9-Covid4) que trobareu al curs Moodle “Matemàtiques 2n ESO (Període de Confinament)” Recordeu que heu d’entregar la feina al Moodle (preferiblement en for-mat pdf).

Si necessiteu ajuda per generar un pdf i pujar-lo, visualitzeu els tutorials que us hem preparat: Com penjar una tasca ? i Com fer un pdf ? que trobareu al propi curs Moodle.

Podeu consultar els dubtes als professors de matemàtiques: Raquel Alcalde (ralcald4@xtec.cat), Auri Cailà (acaila@xtec.cat), Txema Jornet (jjornet5@xtec.cat), Matias Prades (mprade2@xtec.cat),o Armand Valerdi (avalerdi@xtec.cat)

Música 1.- Aprofitant que ja tenim instal·lat el Musescore, farem una altra activitat, en aquest cas haureu de compondre una progressió harmònica, les instruccions i el video tutorial estan al Moodle.

2.- La segona tasca serà veure la presentació sobre els gèneres musicals i fer unes audicions que hi són en la darrera fulla de la presentació i classificar les musiques en cadascun dels gèneres.

3.- La tercera tasca és un full de repàs d'harmonia on has de respondre als exercicis proposats.

Els documents amb les preguntes i els exercicis els trobaràs també al Moodle.

Una vegada més us desitjo que estigueu tots perfectament, així com les vostres famílies, i en aquest cas us envio una abraçada amb guants i mascareta, però ara ja pot ser pel carrer.

Contacte professors : Pep B :jbenlloc@xtec.cat Èric: ebenito6@xtec.cat

Religió Data límit de lliurament de la feina: 1 de JunyHeu d’enviar la feina feta a l’adreça següent del profe: relivilaseca@gmail.com

INSTRUCCIONS A continuació us exposo 3 activitats per aquest període. Heu de fer un mínim d’1 de les tres acti-vitats següents (la què més us agradi o què no heu fet):

ACTIVITAT 1

a) Veure el següent vídeo a Internet sobre “El Alfarero (The Potter)”:https://www.youtube.com/watch?v=CMwyiBEe7RU

b) Després contesta les següents preguntes:

1. Quins valors positius creus què mostra el terrisser per aprendre?

2. Per aprendre, a més de tenir qui t’ensenyi, s’ha de tenir motivació i ganes de fer les coses bé i de tenir èxit, sense por al fracàs. Fracassa el nen del vídeo en els primers intents a l’hora de fer el gerro de fang? En quins moments? Com ho supera?

3. Com creus què es sent el nen quan no li surt el gerro al primer intent, ni al segon, si al ter-cer? Et sents identificat amb aquest sentiment en algun moment? Digues en quins mo-ments i per què.

4. Com creus que es sent el mestre i què creus què pensa? Per què?

5. Fes una petita reflexió de l’ensenyament què has tret d’aquest vídeo i relaciona-la amb la situació què estem tenint amb l’ensenyament en aquest període d’alarma sanitària.

Quarta proposta Covid-19. (19 de maig a 1 de juny de 2020)

ReligióACTIVITAT 2

a) Veure el següent vídeo a internet sobre “La niña bonita”, una noia refugiada a Síria: : https://www.youtube.com/watch?v=kQ-Gx1KQmUw

b) Darrere el visionat del vídeo, en un full, contesta les següents preguntes:

1. Què és el què més us ha impactat d’aquest documental?

2. Quins sentiments i pensaments heu tingut després de veure el vídeo?

3. Al vídeo apareixen dos persones què es van convertir en refugiades a l’edat de 15 anys. Quins són? Per què van tenir què abandonar la seva llar?

4. Com és la vida de Hala en el camp de refugiats? Com es troben ella i la resta de joves què hi són? Quin és el seu gran desig?

5. Trobes alguna relació/semblances de la situació d’aquests joves amb la què estem vivint en aquest confinament? Fes una petita reflexió.

ACTIVITAT 3

“DIARI DE L’OBSERVADOR/A DEL DESCONFINAMENT”.

Donat què en aquests dies ja heu pogut sortir al carrer, ara també podeu fer un enregistrament diari de les coses què heu observat o trobat diferents o què heu fet de diferent. Heu d’enregistrar-lo diàriament, sobretot el què us fa reflexionar; sentir o el què heu après.

Quan arribeu a la data de lliurament heu de acabar el diari amb una petita reflexió-resum de tot el què heu après en aquests dies i el què trobes millor o a faltar.

Tecnolo-gia

Les activitats a fer estan al Moodle (Tecnologia (Laura Velarde)), en la “Carpeta 4” , on posa “Elec-tricitat i Magnetisme”, hi ha un PDF amb els enunciats de les activitats, també hi ha informació sobre com realitzar-les.

És poden fer a mà o a ordinador (en els dos casos s’han de copiar els enunciats).Per a entregar-les (pujar-les al Moodle preferiblement en format PDF):

· Si es fan a ordinador, pujar el fitxer al Moodle.· Si es fan a mà, fer una foto/s i pujar-ho al Moodle.

Si hi ha qualsevol problema o dubte es podeu posar en contacte amb mi en el correu: lauravelar-degamon@gmail.com

Encara que les activitats estan al Moodle són les següents:

1. Inicis de l’electromagnetisme Objectiu: Conèixer la relació entre l’electricitat i el magnetisme. .Enunciat: Llegeix atentament el text següent i respon a les qüestions que es plantegen a continuació:

Quarta proposta Covid-19. (19 de maig a 1 de juny de 2020)

Tecnolo-gia

1. Fins a començaments del segle XIX, amb quins elements s’associaven els conceptes d’electricitat i magnetisme?2. Explica la conclusió obtinguda en l’experiment que va fer Ørsted l’any 1820.3. Explica la hipòtesi confirmada per Faraday després de fer un dels seus experiments l’any 1832.4. Què és l’electromagnetisme?5. Quants anys de diferència hi ha entre els experiments que van fer Ørsted i Faraday?

2. Circuits elèctrics. Objectiu: Saber calcular els circuits elèctrics que podem trobar-nos a la realitat.Enunciat: Relaciona els valors de la primera columna amb els circuits de la segona i, a continuació, associa aquests últims amb les magnituds (que hi ha que calcular) de la ter-cera columna. Recorda que has de posar les operacions als deures.