Embed Size (px)
Citation preview
7/28/2019 57 -setembre- 2011
http://slidepdf.com/reader/full/57-setembre-2011 1/35
1
núm. 57 -setembre- 2011
Editorial
Els fundadors d’Emporion
Emporion va néixer l’any 1915. Estem parlant de fa cent anys, i no és fàcil trobarinformació de primera mà sobre la gent que va fundar el nostre periòdic. Als que envàrem arribar a conèixer alguns, ens va tocar de fer-ho després de la guerra
desastrosa del 1936-39, i en ple franquisme. No quedava rastre visible de la revista,
7/28/2019 57 -setembre- 2011
http://slidepdf.com/reader/full/57-setembre-2011 2/35
2
els seus principals redactors havien hagut de marxar de Torroella o emmudir, algunva conèixer l’exili. Ningú no hauria dit que aquella revista, morta i enterrada, un diarenaixeria. Que un dia seria honorada per la Corporació Municipal amb la Medalla delMontgrí, més pels seus mèrits que pels nostres. I ells, evidentment, no ho veurien.
Emporion es troba en deute amb els seus fundadors, i ens hem proposat de fer-nememòria en una sèrie d’articles. Aquest mes en Joan Surroca ens recorda el mestrePere Blasi amb motiu del centenari de la seva arribada a Torroella. I a l’octubre, enJaume Bassa dedicarà una de les seves “Reflexions” mensuals a mossèn Viver. Enexemplars propers anirem dedicant un espai als altres fundadors. Lamentablement,com és lògic, no podrem pensar en tots aquells que amb més o menys assiduïtat hivaren col·laborar.
Si Blasi i Viver varen ser els impulsors, poca cosa haurien fet ells tot sols si no elshagués acompanyat, des del primer moment, un grup selecte de torroellencs seduïtsper la seva empenta i els seus ideals. En Josep Castells i l’Eduard Viñas varen ser, sensdubte, els més propers i perseverants, però no hi varen faltar personalitats més omenys rellevants, d’altres més o menys voluntarioses, que hi ajudaven.
Creiem que interessa a tots els torroellencs cultes saber qui eren i com eren, quèpensaven, què feien el mestre Pere Blasi, mossèn Viver, en Josep Castells, l’EduardViñas, el brillant historiador Joaquim de Camps i Arboix, l’intel·ligent i senzill
impressor Prim Casadevall, el taller del qual era imprescindible per tirar endavant unperiòdic quinzenal. En referir-nos a totes aquestes persones memorables haurem desalvar les dificultats de distància, en el temps i en les circumstàncies, queassenyalàvem al començament. No ho farem tan bé com ells es mereixerien.
Notícies
Escrit per Santi Sató
Torroella ha celebrat la seva FestaMajor, la del seu patró Sant Genís
Festa plena d’activitats per a tots elspúblics grans i petits. El primeracte “oficial” que obrí la festa va ser
l’entrega de les medalles del Montgrí.
-Medalles del Montgrí A Can Quintana-Museu de laMediterrània es vafer l’entrega de lesmedalles d’enguany.
Emporion vol assenyalar el seu goig i
satisfacció per l’atorgament d’aquesta
7/28/2019 57 -setembre- 2011
http://slidepdf.com/reader/full/57-setembre-2011 3/35
3
distinció a un dels promotors de latercera etapa d’aquesta revista icol·laborador, mes a mes, amb els seusescrits, Joan Surroca i Sens.L’Ajuntament l’any 1985 va instituir uns
premis anuals, la Medalla del Montgrí, apersones, entitats o empreses ques’hagin destacat en qualsevol aspecte,en bé del municipi de Torroella deMontgrí.I aquest any les varen rebre, com dèiem,en Joan Surroca, educador, museòleg igran defensor de la pau, Àngel Valentí,activista cultural i cantaire, i l’associació
lúdica i cultural Els Reis de l’Estartit, quedes de mitjans dels anys seixantaorganitza la cavalcada de Reis.Enhorabona a tots ells.
- Presentació del Llibre de la Festa
Major 2011 de Torroella de Montgrí
Organitzada per l’Associació del Llibre de
la Festa Major de Torroella de Montgrí,tingué lloc a Can Quintana- Museu de laMediterrània la presentació, un any més,del Llibre de la Festa Major 2011. Inicià l’acte el president de l’Associació
Joan Vinyes, que cedí la paraula a l’AlcaldeJordi Cordón Pulidoque va assenyalar la
tasca desenvolupada per la nostraassociació, que és exemple de vitalitat icatalitzadora de la nostra identitat. JoanVinyes, va prosseguir amb l’exposiciódels articles i autors que conformen elllibre d’aquest any. Seguidament JosepPascual va fer una exposició, ambprojecció de fotografies, de lessituacions adverses en la climatologia
dels darrers anys i Jordi Bellapart vaprojectar un vídeo seu en que es detallala tasca desenvolupada per en JosepPascual en la mesura de lestemperatures i salinitat a diferents
profunditats del mar, a la costa del’Estartit.
-Festa amb vaquetesL’Ajuntament de Torroella va aprovar lacelebració de la festa amb bous,espectacle amb vaquetes organitzadades de l’any 1986 per la penya andalusaSan Marcos, que aplega sobretot
andalusos de Beas de Segura (Jaén).
-Torneig de Tennis TaulaLa celebració d’aquest prestigiós Torneigde Tennis Taula, al pavelló Municipald’esports, ha arribat a la seva 30a edició
-Inauguració de la 60a Exposició d’Art
Local A la Capella de Sant Antoni, a la plaça dela Vila, la regidora decultura Núria Bosch iJoan Radresavaren inaugurar laseixantena exposició
d’Art Local. Sí, son ja 60 les vegades que hem gaudit
d’aquesta exposició en què el mésimportant és sentir l’art, la voluntat deser-hi i el ser covilatà.
-Ball als Jardins de Santa ClaraAmb el conjunt XaKaRá, organitzat per laPenya Sant Marcos.
-Correfocs pels carrers de la Vila:
7/28/2019 57 -setembre- 2011
http://slidepdf.com/reader/full/57-setembre-2011 4/35
4
-El primer fou el delsDucs del Foc.El reconegut correfocdels grans, el dissabte
va recorre els carrers de la vila i acaba a
la plaça de la Muralla.
-I el dia següent el Correfoc delsMussolets, a la plaça de la VilaEl diumenge fou el gran dia pelsMussolets. Els més joves, en una munióde trons, petards i rodes de foc, moltesvegades no queden gens per sota delsorganitzadors, els Ducs del
Foc. Especials com sempre.
-Techno House Festival Montgrí Festival organitzat per l'AssociacióEmdefer, a la zona esportiva.
-Fira d’Atraccions a l’aparcament del riuTer
La fira manté i consolida algunes de lesnovetats que es van introduir l'anypassat.El nou espai reuneix unes millorscondicions tant per firaires compel públic, perfectament il·luminat i degrans dimensions.
-Sopar popular als Jardins John Lennon
El Sopar Popular va mantenir la sevadarrera ubicació als jardins John Lennon.Com cada any, s’hi va fer la lectura delpregó, que anà a càrrec del Cor AnselmViola.Sí, aquest any el pregó va ser en tot elluna festa. Els cantaires varen composarun pregó molt especial, cantat! Podeu
escoltar-lo en el vídeo que acompanyaaquesta notícia.Un pregó ben especial digne de serescoltat!El sopar va comptar amb més de vuit-
centes persones. I fou amenitzat pelconjunt d'havaneres Peix Fregit. LaPenya Barcelonista Montgrí i Comarcava oferir el seu imprescindible cremat.Cal destacar que els responsables del’àpat foren, un cop més, els Indiketesdel Montgrí.
La diada de Sant Genís – 25 d’Agost
-Gegants i cercavilaEl dia àlgid de la festa, el del nostre patró
Sant Genís, vacomençar amb laplantada de gegantsa la plaça de la vilades d’on van
començar la cercavila els de Torroella,els de l’Estartit, els capgrossos, elsGrallers del Montgrí i les xatis.I a la plaça de la Vila, passat el migdia,ball de gegants.
-Missa solemne d’onzeI a l’església, missa concelebrada,cantada per la reforçada coral del Recer.
-Sardanes, abans de dinar i a la tarda, ala plaça de la VilaA la plaça de la Vila, amb la coblaFoment del Montgrí abans de dinar.I a la tarda, ballada amb dues cobles, ElsMontgrins i el Foment del Montgrí.
7/28/2019 57 -setembre- 2011
http://slidepdf.com/reader/full/57-setembre-2011 5/35
5
-Cafè concert amb l’OrquestraMontgrins
Als Jardins JohnLennon, cafè concertamb els Montgrins,
en la seva formaciód’orquestra i les veus
dels seus cantants.Amb un repertori ampli i agradable, queanà incrementant els aplaudiments amesura que s’anaven executant. Finalamb cançons catalanes, el Cant de laSenyera i forts aplaudiments.
-Ball de nit i barraquesAls jardins John Lennon, amb l’OrquestraMontgrins, que va fer ballar fins forçatard.Per altra part els més joves varen gaudir,a l’aparcament del riu Ter, del concert debarraques a càrrec de dos conjunts AccióFestiva i Dijous Paella.
El segon dia de la festa
-Vermut explosiu a benefici delsGegants de TorroellaA la plaça d’Espanya i carrer Onze deSetembre, amb la participació dels Ducsdel Foc i amics dels Gegants iCapgrossos, es va desenvolupar in
crescendo, un vermut ben explosiu!
-Audició de sardanes a la tarda A la plaça de la Vila, amb la cobla ElsRossinyolets, de Castelló d’Empùries.. La pluja va fer presència i va deslluir unavetllada, no obstant molt agradable, lacobla sota les voltes i els pocssardanistes fidels, aprofitant-les també.
-Cafè Concert amb l’Orquestra Blanes Menys sort varem tenir amb l’enunciatcafè concert amb la cobla OrquestraBlanes, als jardins John Lennon.La pluja, veritable tempesta d’estiu, va
impedir la seva celebració i laimpossibilitat contractual, el canvi dedata per la seva celebració.
-Cercabirres amb els GrallersAmb inici a la plaça d’Ernest Lluch, elsgrallers del Montgrí varen organitzar ungran, sorollós i fantàstic cercavilatransformat en cercabirres, que es va fer
sentir en tot el seu recorregut fins laplaça de la Vila, on acabà prop de lesdotze de la nit.
-Ball de nit i barraquesAls jardins JohnLennon, Ball de nitde Festa Major, amb
l’Orquestra Blanes iles seves veus.Per sort, la tempesta d’estiu, tot i la sevaintensitat, va acabar deixant-nos amb lapossibilitat de gaudir-ne.I a l’aparcament del riu Ter, concert debarraques a càrrec de dos conjunts,Yacine & Oriental Groov i Mr. Kilombo.
Tercer dia de la festa
-Campionat de petancaOrganitzat pel Grup de Petanca delRecer, es va jugar, alls Jardins JohnLennon, el campionat de petanca.
-Campionat de futbolí
7/28/2019 57 -setembre- 2011
http://slidepdf.com/reader/full/57-setembre-2011 6/35
6
Organitzat per l’Associació de f utbolí delBaix Empordà, es va celebrar un animatcampionat de futbolí al passeig de VicensBou.
-Simultànies d’escacs El Club d’EscacsMontgrí vaorganitzar unessimultànies, quees varen celebrara la plaça de Pere
Rigau.És un acte de la festa que any rere any
atreu a jugadors, de totes les edats, a untorneig on poden competir amb un demajor categoria, encara que es perdi.
-I a la tarda sardanes amb la Principalde Banyoles
A la plaça de lavila a càrrec de la
cobla la Principalde Banyoles, onvarem poderescoltar la tenora
en mans de Josep Pasqual, molt benacompanyat amb la resta dels seuscompanys de cobla.Voldríem destacar el escollit repertori ila interpretació de tota la cobla, amb
músics, en la seva majoria, joves i ambbona formació musical.
-Espectacle i berenar per a la mainada La companyia La Paperina va presentarel seu nou espectacle Tecno-Animación,
pensat per a la canalla i en acabar es vaservir berenar a tota la mainada
assistent.L’ organització anà a càrrec delsIndeketes del Montgrí.
-Nou espectacle de dansa a la plaça de
la VilaL’esbart Montgrí,continuant el camí d’Inaudit Vicens Bou,va presentar el seu
nou espectacle de dansa catalana, sotael nom de països catalans en dansa.
La tasca la portà a terme el grup Montgrí Dansa de l’Associació Sardanista
Continuïtat. Ens proposa fer un viatgeimaginari, amb punt de partida a laCatalunya Nord, passa per la costacatalana, la Vall d’Aran, la Terra Alta, elPaís Valencià i amb final a ses Illes.Danses totes elles molt ben executades ifortament aplaudides.
-Els tres de ronda, a la plaça de la Vila Prosseguí la vetllada amb cançons detaverna i havaneres interpretades pels
Tres de ronda,que n’erenquatre!Veu, acordiódiatònic, guitarres
i contrabaix, varen interpretar una
selecció de cançons de taverna i havaneres, que portades de Cuba, vanarrelar en castellà i català a la nostraterra.Un perfecte acabament als actes a laplaça de la Vila.
-Concert de barraques
7/28/2019 57 -setembre- 2011
http://slidepdf.com/reader/full/57-setembre-2011 7/35
7
Una nit més el jovent va gaudir ambl’actuació dels conjunts The GramophonsAll Stars i Achilifunk.
Diumenge. Quart dia de la festa major
-I a la tarda sardanes a la plaçaQuintana i Combis
Amb la coblaEmpordanesa, unacobla jove, tambéde Castellód’Empúries com
els Rossinyolets, amb la seva joventut,
un repertori molt ben escollit i unainterpretació molt ajustada, varen ferballar els sardanistes, envoltats de públicque seia en una improvisada platea decadires plegables, que deixava molt pocespai als sardanistes.
-Dos espectacles teatrals
-Les trifulgues dels germans
Garrapinyada Organitzada la primera de lesrepresentacions teatrals per Indiketesdel Montgrí, la Companyia de TeatreMòbil va presentar al pati de CanQuintana el seu espectacle Les trifulgues
dels germans Garrapinyada, una paròdia
humorística d’un conjunt de tres actorsmolt aplaudits pel públic infantil i elsseus acompanyants.
-El Xarlatán
A la plaça de la Vila, la CompanyiaTeatre de Guerrilla, ben coneguda aTorroella, va presentar l’espectacle El
Xarlatán, un personatge carregat de
bones intencions queus canviarà la vida, usguarirà de tots elsmals, us lliurarà detotes les fatalitats...
amb l’èxit esperat.
-Concert de Barraques, darrer acte de laFesta Major d’enguany El concert de Barraques va finalitzar laFesta Major 2011, amb La nit de les
entitats.
El nostre desig per a tots és que la
propera Festa de Sant Genís sigui igualo millor!
Exposició d’aquarel·les Terra i Mar Lluis Montañà, que ha participat durantmolts anys en l’Exposició d’Art Local, vapresentar per tercera vegada unaexposició individual, d’aquarel·les a la
Capella de Sant Antoni.L’exposició recull paisatges de Torroella ide l’Estartit.
31è Festival Internacional de músiquesde TorroellaConcert de piano a càrrec de GrygorySokolov a l’església Sant Genís Considerat com un dels més grans
pianistes del’actualitat, vainterpretar el Concert
italià en fa major il’Obertura en estil
francès en si menor, de JohannSebastian Bach.Si el primer reflexa l’estil italià, la segonaés un recull de música d’estil versallesc,
7/28/2019 57 -setembre- 2011
http://slidepdf.com/reader/full/57-setembre-2011 8/35
8
en una selecció de danses. Ambduesobres composades inicialment per aclavecí de dos teclats, sonaven ambmajor intensitat en ser interpretades alpiano.
En la segona part del concert fou RobertSchuman, el compositor escollit ambdues obres :Humoresca, opus 20 i Quatre
peces per a piano, opus 32.
Per qualificar aquest concert solamentcal esmentar que al finalitzar, elsaplaudiments foren tants que interpretà5 peces fora de programa, i així i tot elsaplaudiments del públic, dempeus, no
finalitzaven.
Inauguració de l’exposició Terra, aigua i
foc a DefiloartLa ceramista Margarida Geronès i Puig,
de l’Escala, vaexposar la seva obrarecent a Defiloart ,
situada al carrer deSant Agustí, 64.En un espai dedicat a la creació de telesfetes a mà en telers on s’ensenya a gransi petits l’art de la creació de teixits ,també hi ha una part destinada aexposició d’art. Allí s’hi pot veure la seva obrad’escultura ceràmica, realment molt
interessant.
31è Festival Internacional de músiquesde TorroellaConcert J. S. Bach, Missa en si menorBWV 232 pel conjunt orquestral i vocalescocès Dunedin Consort & Players, al’església Sant Genís
Dirigit de manera compartida per JohnButt, SusanneHamilton i PhilippHobbs, Dunedin s’haespecialitzat en el
repertori barroc i vareeixir en la interpretació de la Missa en
si menor de Bach, un veritable regal delcompositor a la posteritat.
John Butt segueix el criteri d’utilitzar unasola veu per part en les àries, amb duetso amb cors, quan la instrumentació així orequereix. Una interpretació realmentmolt aplaudida.
S’inicia el procés de descentralització del’Estartit El ple municipal, amb CiU i el suport deL’EST i el vot del PP, va decidir reiniciarels tràmits per dotar l’Estartit d’unaentitat municipal descentralitzada(EMD), prosseguint així el procés iniciat
fa dues legislatures -paralitzat durantl’anterior mandat- i recuperant dosinformes tècnics sobre la viabilitateconòmica de descentralització, així comels límits de la mateixa.L'oposició (ERC, UPM i Coet) no va volerdonar suport a l'aprovació de l’iniciï del'expedient per a la constitució del'entitat municipal descentralitzada.
Tot i això, la posició de les tres forcesopositores va ser molt dispar. ERC vavotar en contra en considerar aquestafigura administrativa “arcaica” i éspartidària de mancomunar serveis. LaCoet va deixar una porta oberta, sempreque la tramitació sigui transparent i esfaci una consulta popular, que tambédefensava Solidaritat Catalana. UPM, a
7/28/2019 57 -setembre- 2011
http://slidepdf.com/reader/full/57-setembre-2011 9/35
9
favor de l'entitat descentralitzada, vaabstenir-se per considerar-laprecipitada.L'alcalde, Jordi Cordón, es va mostrarsorprès. Fa nou anys, el ple ja va acordar
avaluar la viabilitat de l'EMD, i l’any 2007es va decidir aparcar el tema davant leseleccions municipals i deixar-lo per alnou consistori, que el va deixar aturat.
Dues Nits d’estiu als jardins de CanQuintana Organitzats pel Museu de laMediterrània i Diversons de l’acció social
de la Caixa, dos conjunts musicals vareninterpretar música d’arrel tradicional. El primer concert interpretat pel GrupBeth Nahrin, format per Khalid Kaki,Hicham Khyry, Salah Sabbagh i FernandoDeplaggi, música amb sonoritatsclàssiques del llaüt, el violí, el nay i laveu, que s’han perpetuat en el temps,
procedents de països des de Turquia iIran fins al Marroc.En el segon dels concerts va interpretarflamenc el Grup Azul y Nácar, format perArturo Jiménez (veu principal), Pakito dela Serrana (guitarra), Toñín de Utrera(veu) i Javier Villar (percussió). Vainterpretar una ampla selecció delflamenc en les seves diverses
característiques i procedències, palos,que foren àmpliament aplaudits pelpúblic assistent i en gaudirentorroellencs procedents de regionsandaluses o no.
31è Festival Internacional de Músiquesde Torroella
L’Art de l a Fuga, Concert a càrrecd’Acadèmia 1750 a l’església Sant Genís La fuga va arribar al seu màximesplendor en el barroc i les obresescollides inclouen un ampli espai
geogràfic i d’idioma. Sota la direcció de Stefano Demicheli,l’Acadèmia 1750 va interpretar obresde Johann Sebastian Bach, WilhelmFriedemann Bach, Unico Wihelm vonWassenauer, Francesco BarlolomeoConti, Allessandro Scarlati, JohannPachelbel i Arcangelo Corelli.Una interpretació viva i depurada, molt
aplaudida, merescuda i repetidament,pel públic assistent.
Inauguració de l’exposició Sol d’hivern,
ombra d’estiu.Imatges sobre poemes de Joan Maragall Al Claustre de l’Hospital de Torroella, iorganitzada pels Amics de la Fotografia i
el Claustre de l'Hospital,tingué lloc lainauguració del’exposició defotografies sobrepoemes de Joan
Maragall en l’any que es celebra elcentenari de la seva mort, amb obres deXevi Jaime, Xesca, Lluis Folguera,
Montserrat Janoher, Judit Pujadó, TeresaRomanillos, Pepi Franquesa, PatricioParedes, Joan Maragall, Vicenç Rovira,Quim Canoves, Albert Valldeperes, iMassaguer.
Policies amb desfibril·ladorsL'Ajuntament de Torroella de Montgrí haequipat dos cotxes patrulla de la Policia
7/28/2019 57 -setembre- 2011
http://slidepdf.com/reader/full/57-setembre-2011 10/35
10
Local amb desfibril·ladors per millorar eltemps de resposta en accidents iemergències en què les víctimes tenenaturades cardíaques.Els desfibril·ladors han estat cedits per
Dipsalut. L'alcalde, Jordi Cordón, recordaque en molts accidents els primers quearriben al lloc dels fets són els policies.
31è Festival Internacional de Músiquesde TorroellaConcert a càrrec de La StagioneArmonica, a l’església de Sant Genís. Conjunt vocal dirigit per Sergio
Balestracci, integratper dos cors ambsolistes - FrigatoSikvia, soprano,Vicenzo Di Donato,
tenor, Andrea Favari baríton i FedericaCassaro- i cantaires, en total 26, i per laSchola gregoriana de la Capella de
Música de Montserrat , amb trescomponents , acompanyats per unacompleta orquestra.Varen executar aquest concert, dedicat ala memòria d’Ernest Lluch i Martin, enel marc perfecte de l’església gòtica deTorroella de Montgrí. Concert queincloïa obres de Joan Cererols i Fornells,un dels més il·lustres compositors
catalans- la Missa pro defunctis a 7 veus iel Villancet Ay que dolor a 5 veus. DeJohann Sebastian Bach, dosmotets, Komm, Jesu, komm i Fürche dich
nich, i de Gregorio Allegri el Salm L.
Miserere a 9 veus, que s’interpretavanomés en l’ofici de tenebres i que el joveMozart, als catorze anys, va transcriureamb una sola audició, còpia que estava
prohibida.El públic assistent, que va aplaudir ambforça i intensitat, va ser atès amb unapeça fora de programa.
800 anys de vida i missióClara d’Assís, una dona del segle XIII, vaprendre l’opció de seguir el camí proposat per Jesús.Durant dos dies del mes d’agost s’hansucceït , amb molta assistència, a laDivina Providència de Torroella deMontgrí, els actes de celebraciód’aquests 800 anys de vida i missió de la
comunitat de les clarisses.Endavant. Pau i bé, com diu el seu lema.
31è Festival Internacional de Músiquesde TorroellaConcert de piano a càrrec d’Alice SaraOtt Pianista alemanya-japonesa, nascuda a
Munich l’any 1988, va demostrar que la joventut no és cap impediment a la sevavàlua com a concertista.Ja als 13 anys va ser reconeguda com“Artista més prometedora” al Concursde l’Acadèmia Internacional de PianoHamamatsu i va recollir el Primer Premidel Concurs Internacional de Piano SilvioBengalli, als 15 anys.
En el concert va interpretar, deWolfgang Amadeus Mozart, Nou
variacions sobre un minuet de Duport, deLudwig van Beethoven, Sonata en Do
Major , de Frédéric Chopin, Tres valsos
brillants, opus 34, Vals núm. 1 i Vals
núm. 2 i de Franz Liszt , Harmonies
Nocturnes, Vent d’hivern (dels Dotze
7/28/2019 57 -setembre- 2011
http://slidepdf.com/reader/full/57-setembre-2011 11/35
11
estudis d’Execució Transcendental) i Paràfrasi de Rigoletto.
Tota l’actuació fou premiada amb gransaplaudiment, correspostos amb duespeces fora de programa, Campanella i
Per a Elisa.
Jornades Mundials de la JoventutEn la seva anada cap a Madrid, varen ferestada a l’Empordà 440 joves que fentalguna de les rutes culturals preparades,visitaren Figueres, Torroella de Montgrí,L’Escala, Castelló d’Empúries, Sant Feliude Guíxols, Tossa de Mar i Santa Coloma
de Farnés.En l’estada a Torroella, foren atesos a laseva arribada i des del aparcament de lacarretera de l’Estartit, feren unrecorregut pel passeig de Catalunya,plaça de la Vila, Can Quintana,benvinguda de l’alcalde, reproduccióaudiovisual i anada a l’Església. El segon
dia a la plaça de la Vila hi va haveractuació de grallers i geganters, paraulesde l’alcalde i pregària comunitària al’església de Sant Genís.
31è Festival Internacional de Músiquesde TorroellaConcert a càrrec de Berg ChamberOrchestra amb la projecció de la
pel·lícula La Passion de Jeanne d'Arc La església Sant Genís de Torroella deMontgrí es va convertir en sala deprojecció de cinema mut, ambacompanyament musical orquestral.Pel·lícula rodada l’any 1928, dirigida perCarl Theodor Dreyer, parteix de les actesdel procés contra la donzella d'Orleans,que van culminar amb la seva mort a la
foguera.Considerada una fita dins la història delcinema, narra el drama de Joana d’Arc,nascuda a Domrémy, cap el 1412,esdevinguda heroïna, morta en el suplici
i avui santa i patrona de França. Estàfonamentada en primers plans, quereflecteixen l’heroïna i els seus jutges,com en un exercici d’expressió, demímica.La projecció va anar acompanyada d'unabanda sonora composta per BroniusKutavicius, estrenada el 31 de marçpassat a l’església de Sant Jordi de Praga,
i executada a Torroella de Montgrí, perla Berg Chamber Orchestra, dirigida perPeter Vrável.
Passi el que passi, cinema gironí. Es va estrenar en sessió de cine clubaquesta pel·lícula escrita i dirigida pelgironí Robert Bellsolà.
Hi varen assistir el director, elprotagonista Marcel Tomàs, del grupteatral “Cascai”, afincat a Ullà i altresparticipants a la pel·lícula. En paraulesdel seu director, no és una obra mestra,però sí molt divertida, feta sensepretensions, ni subvencions, amb pocsmitjans, però amb esforç, tossuderia ibona voluntat per part de tots els
participants.Rodada en 12 dies amb un equip tècnic iartístic d’allò més implicat, té com aresultat “una comèdia sexomàntica sobre adults que es comporten cometerns adolescents, ambientada a laGirona rural”(Bellsolà dixit). El film ja ha fet la seva primera vendainternacional a Polònia i seleccionat per
7/28/2019 57 -setembre- 2011
http://slidepdf.com/reader/full/57-setembre-2011 12/35
12
participar en el prestigiós MoscowInternational Film Festival i al New YorkCity Internacional Film Festival.Un film català, fet en català a lescomarques gironines, amb tocs de
comèdia rural francesa o fins i totfellinians. A l’estrena torroellenca hivaren assistir uns 130 espectadors ques’ho varen passar molt bé i molts d’ellses van quedar al final de la projecció perfer un fòrum amb el director i els altresparticipants en la pel·lícula quel’acompanyaven. Fou una reeixidasessió, l’organització de la qual honora
les activitats del Cine Club torroellenc.
Concert a benefici d’en Guillem Garcia Al Jardí de Can Quintana i organitzat perla Llar de Jubilats El Recer, el seu grupArgent Viu va interpretar una sessió deplayback, en què es van recollir ientregar 1000€, a tres per entrada
venuda més l’arrodoniment afegit pelpropi Recer. Es va sortejar una paneraque l’afortunada va cedir a l’avi d’enGuillem.Felicitats per l’actuació i per la causa aquè es destina.
31è Festival Internacional de Músiquesde Torroella
Concert de piano: Joaquín Achúcarro al’església de Sant Genís Joaquin Achúcarro és, des de fa moltsanys, un component bàsic de laprogramació del Festival de Músiques deTorroella de Montgrí.Aquest any va interpretar, de JohannSebastian Bach, la Tocatta en Do Major ,escrita per orgue i adaptada al piano per
Ferruccio Busoni. Encara que al piano,Achúcarro manté el segell de la músicaper a orgue de Bach. De Ludwig vanBeethoven, la Sonata núm. 30 en Mi
Major . De Franz Liszt, el Somni d’amor
núm. 3 , el Vals oblidat núm. 1 i Funerals. De Sergei Rakmàninov, tres Preludis,l’op. Póstum en Re Menor , l’opus 32núm. 5 en Sol Major , i l’opus 32 , núm. 12
en Sol Sostingut Menor, i d’AlexanderScriabin, dos Estudis, l’opus 8 núm. 5 enSi Major i l’opus 8, núm. 12 “Patètic” L’ovació fou llarga i intensa, correspostaamb peces de Chopin, de Falla. d’
Albèniz, ...fins a quatre, fora deprograma.
Nit de màgia amb David el MagLa Penya Barcelonista Montgrí i Comarcava organitzar, al pati de Can Quintana,una festa per grans i petits, l’actuació deDavid el Mag, amb els seus trucs
realment màgics.
31è Festival Internacional de Músiquesde TorroellaConcert amb la mezzosopranoMagdalena Kozena i al piano YefimBronfman Magdalena Kozena va néixer a Brno,República Txeca i és coneguda com una
de les principals artistes en concert irecital. Va estar acompanyadaatentament al piano per YeflmBronfman, nascut a Rússia i avui israelià-americà.Va interpretar un programa amb pecesespecialment escollides per posar derelleu tant l’ampla gamma de registresde la seva veu com la seva faceta
7/28/2019 57 -setembre- 2011
http://slidepdf.com/reader/full/57-setembre-2011 13/35
13
artística en la “representació, moltcondicionada pel contingut de lescançons.Interpretà, de Modest Mussorgsky,Dietskaïa (Mainada), un cicle de set
peces de cançons, suposadamentinfantils, que comencen amb unarenyina en què un llop es menja elsnens. Proseguí amb Sàtires (Esbossos del
passat), cinc cançons de DmitryXostakóvitx i la presentació d’un petitzoo musicat, cinc cançons del Paó a La Pintada de Maurice Ravel. Seguiren siscançons Chest Romansov , de Sergei
Rakhmàninov i acabaren amb cinccançons de Falum, de Béla Bartók, enquè el pastor ha de portar a redós elramat de cabres tement pel possibleatac d’un llop. Una forta ovació del públic fou premiadaamb dues peces fora de programa,Intermezzo de Schumann i Rève d’amour
de Fauré.
31è Festival Internacional de Músiquesde TorroellaConcert amb Philippe Jaroussky,contratenor, Jerôme Ducrós, piano iGautier Capuçon, violoncel
Concert que incloïatant la veu, que
utilitza la tècnica delfalset, el violoncel,que s’hi contraposa, i
el piano.L’església de Sant Genís estava plena iels aplaudiments, més plens encara, acada peça interpretada.El programa estava format, en la primerapart:
-Per cinc obres de Reynaldo Hahn, perveu i piano.-Una de Gabriel Fauré, per a violoncel ipiano.-I una de César Franck, una de Jakob
Fabricius, i tres de Jules Massenet, toteselles per veu, violoncel i piano.En la segona part foren:-Set les cançons de Manuel de Falla,interpretades a veu i piano.-Una de Isaac Albéniz, a violoncel i piano.-I una de Camille Saint-Saëns, de HeitorVilla-Lobos i de Pauline Viardot-Garcia, aveu, violoncel i piano.
El concert va acabar amb molt fortsaplaudiments que “obligaren” elsintèrprets a un primer bis amb cant,violoncel i piano, i una peça final, ambtots tres concertistes al piano a “sismans”. Inoblidable.
31è Festival Internacional de Músiques
de TorroellaConcert d'obres d'Antoni Vivaldi acàrrec d’Orfeó 55 amb NataliaStutzman, contralt i dirección
Antonio Vivaldihavia mostrar laseva predilecció perla veu de contraltque va convertir
moltes vegades en estrella de les sevesòperes. Natalia Stutzman va demostrar,en la seva actuació al front d’unaorquestra de cambra Orfeó 55, lesqualitats de la veu que cercava Vivaldi, lapotència en els aguts i la expressivitat enel baixos.L’església de Sant Genís fou un marcincomparable per la seva actuació. Va
7/28/2019 57 -setembre- 2011
http://slidepdf.com/reader/full/57-setembre-2011 14/35
14
dirigir i interpretar Stabat Mater; el
Concert en Sol Menor per a dos violins,
violoncel i baix continu de L’Estro Armonico; el Ritornello de Orlando
furioso; Io sento in questo seno de
Arsilda Regina di Ponto; Sento il seno de Andromeda liberata; La sinfonia
L’Olimpiade i Gemo in un punto e fremo,
de l’òpera L’Olimpiade
La doble tasca va resultar realmentreeixida, com va afirmar el públic ambels seus aplaudiments, premiats ambtres peces més fora de programa.
Mercat de productes ecològics MónEmpordà A la plaça Pere Rigau i Organitzat perAjuntament, tingué lloc el mercat deproductes ecològics.
31è Festival Internacional de Músiquesde Torroella
Concert a càrrec de Nathalie Stutzmann,contralt i la pianista Inger Södergren
Winterreise (música i poesia). FranzSchubert en va dir: A
mi aquests lieder
m’agraden més quetots els altres, i a
vosaltres també us
plauran. I la contralt Nathalie Stutzmann
i la pianista Inger Södergren vancomunicar la profunda emoció d’aquestslieder, que comencen amb aquestsversos: Arribo com un estranger i com un
estranger me’n vaig. En aquest Viatge d’hivern de Schubert enple agost a Torroella de Montgrí, lacontralt Nathalie Stutzmann vatransmetre, amb la seva veu, aquesta
desesperació del viatger, amb un granacompanyament de la pianista IngerSödergren. Van ser molt aplaudides alfinalitzar del concert.
La punta del Milà i la base Loran*L'Ajuntament de Torroella de Montgrí hafet la petició oficial al Ministeri deDefensa, d’enderroc de la punta delMilà, antiga base de l’exèrcit moltdegradada i la cessió de la base Loran,clausurada l’any 1994, que vol convertiren un espai adequat al servei del ParcNatural del Montgrí, Les Illes Medes i el
Baix Ter. Petició que ha complementatamb informes tècnics sobre ladegradació dels llocs.
31è Festival Internacional de Músiquesde TorroellaConcert a càrrec de María Bayo,soprano, Marco Brolli, flauta travessera
i l’orquestra Acadèmia 1750, sota ladirecció de Stefano Demicheli.Un any més, la soprano Maria Bayo vaestar present als Festivals de Músiquesde Torroella. I aquest any encol·laboració amb l’Acadèmia 1750,l’orquestra del festival, amb la qual vainterpretar tres obres d’un compositorvenecià, Giovanni Battista Ferrandini,
gran desconegut. Una de les seves obresIl pianto di Maria (Giunta l’ora fatal) vaser atribuïda llargament a Häendel.El concert va començar amb la Sinfonia
en Si Bemoll Major de Ferrandini, perL’Acadèmia 1750. Prosseguí amb Il
Pinato di Maria, del mateix autor, amb laveu de María Bayo i L’Acadèmia 1750. I en la segona part, El concert per a
7/28/2019 57 -setembre- 2011
http://slidepdf.com/reader/full/57-setembre-2011 15/35
15
flauta en Si Bemoll Major , delcompositor palentí Manuel Pla, ambMarco Brolli, flauta travessera, il’Acadèmia 1750. El concert va acabar amb un altra obra
de Ferrandini: Ecco quel tronco, cantataper a soprano, flauta travessera, cordes ibaix continu. En finalitzar questacantata, foren molts i intensos elsaplaudiments, correspostos amb lainterpretació de l’ària de Rinaldo deHäendel, per la soprano María Bayo,amb MarcoBrolli, flauta travessera i L’Acadèmia
1750, amb Stefano Demicheli, a ladirecció.
L’ESTARTIT
Aquest més d’agost l’Estartit ha estat plede festes per a tots. Les relacionemseguidament:
Cinema al carrerOrganitzada per l’Àrea de Turisme,tingué lloc la projecció de l’ Aprendiz de
brujo, a l’espai de davant de l'Oficina deTurisme Balls populars per a tothomA la plaça de la Llevantina, un parell denits de música i balls populars per atothom: balls de saló, country , rock-and-
roll, zumba... Ballaruga, Animació infantil amb PepPuigdemont Davant de l’Oficina de Turisme Festa - concert Chill OutA la platja de l’Estartit i organitzada pelsDucs del Foc, els Grallers del Montgrí iels Amics dels Gegants i Capgrossos de
Torroella de Montgrí, tingué lloc aquestaFesta-Concert Espectacle de màgia amb David el Mag A la plaça de l'Església, David el Mag vademostrar les seves habilitats en fer
“Màgia” Audició de sardanes amb la cobla LaPrincipal de BanyolesA la plaça de l'Església, organitzada perl’Àrea de Turisme Cantada d'havaneres a Mas Pinell Mas Pinell, una urbanització situadapràcticament al límit sud de la platja deTorroella, i la seva Associació de
Veïns, varen organitzar una vetlladaamb havaneres.Inauguració de l’exposició de pinturad’Anna Brugués i Joana TrillA la sala d'exposicions del ConsellMunicipal de l'Estartit.Espectacle familiar amb el CirquetConfetti
El Cirquet Confetti va presentar el seuespectacle Music Circ davant de l'Oficinade TurismeConcert de cant coral amb Els Passerells La Coral els Passerells, amb seu al BellRacó, ha estat i està tot l’estiu cantantper a propis i forans.Ho va fer a la plaça de la Llevantina.Projecció de pel·lícules davant l’Oficina
de TurismeDavant de l'Oficina de Turisme del’Estartit també tingueren lloc variesprojeccions de pel·lícules i documentalssobre el fons marí -La projecció de les del FestivalMIMA'11.-La 20 anys de l’Àrea protegida de lesIlles Medes i
7/28/2019 57 -setembre- 2011
http://slidepdf.com/reader/full/57-setembre-2011 16/35
16
- Los secretos del Mediterráneo:el
mundo perdido de Cousteau
CONTEXT CATALUNYA
Ha mort Heribert Barrera: als 94 anys.Expresident del Parlament català, homede valors i amb una vida plenamentdedicada a Catalunya.Lloret de Mar i els aldarulls nocturns. Barcelona i Palamós: rècords decreueristes a Barcelona i Palamós.
CONTEXT ESPANYA
Agricultura comunitària europea: Pagesos gironins contra el boicot delfrancesos i del seu ministre d’agricultura. Benet XVI, 3a visita a Espanya J.M.J: demana coratge al joves i als sacerdots,una vida exemplar. Una sobtadatempesta interromp el seu discurs
davant d’un milió de persones. Rubalcaba i la Generalitat de Catalunya:Rubalcaba proposa anular lesDiputacions (poques del PSOE) i laGeneralitat, que els ajuntamentmancomunin serveis. Pacte PSOE PP: Modificació urgent de laConstitució, Mesura centralista? Perillael finançament català?
CONTEXT MÓN
La Unió Europea, desunida: Pot perillarel segon rescat de Grècia.Les empreses alemanyes a favor delsuport a l’euro: L’economia alemanyacreix poc, les exportacions baixen i el
empresaris reclamen que s’ajudi elspaïsos del sud d’Europa.Alemanya i França: càstig als països ambdèficit excessiu. Els mercats ho acullenfredament. Espanya és l’únic país
europeu que ha iniciat la modificació dela constitució.Líbia. A Trípoli, són ocupades la plaçaVerda i la residència de Gaddafi, que perràdio demana l’ajuda de tots els seusfidels i proclama: guanyar o morir.
L’ huracà Irene: Superfície tant gran comEuropa, ha passat ja perWashington. Estat d’emergència,
evacuació i inundacions al sud de NovaYork, però quelcom menys perillós del’esperat.
Qui no sap escriure encatalà? (14)
Escrit per Jaume Bassa
REGLA 11 - Com s’escriuen els tempsdels verbs en passat, present i futur (5)Dèiem (abril 2011 – Regla 8) que lesterminacions verbals poden seguir elsmodels següents:
–ar (cantar) (jo canto) –ir (servir) (jo serveixo) –ir (dormir) (jo dormo)
–er (témer) (jo temo)
7/28/2019 57 -setembre- 2011
http://slidepdf.com/reader/full/57-setembre-2011 17/35
17
–re (perdre) (jo perdo)
A les REGLES 7, 8, 9, i 10 vèiem coms’escriuen el passat, present i futur delsverbs acabats en –ar (jo canto), els
acabats en –ir que prenen al present laforma –eix (jo serveixo), els acabats en –ir que no prenen la forma –eix (jodormo), i els acabats en -er (jo temo).Avui veurem com s’escriuen en passat,present i futur els verbs acabats en –re.
En són exemple: perdre, rebre, rompre,corrompre, batre, combatre, botre,
percebre, ... Només veurem, com els mesos passats,les tres formes més usuals del passat,present i futur.
Passat (per exemple, verb perdre: ahir elMadrid de bàsquet perdia per 82 a 81 ...)Jo perdia Nosaltres perdíem
Tu perdies Vosaltres perdíeu Ell perdia Ells perdien Exemples: En Joan rebia una carta – Elsgrecs combatien amb fúria – Corrompíeu amb diners - ...
Present (per exemple, verb perdre:sempre perdo les claus del cotxe)Jo perdo Nosaltres perdem
Tu perds Vosaltres perdeu Ell perd Ells perden Exemples: Tu combats amb més ganes -
Ara rebem el correu a casa - Bateu massa tard - ...
Futur (per exemple, verb perdre: demàperdrem el partit)Jo perdré Nosaltres perdrem
Tu perdràs Vosaltres perdreu Ell perdrà Ells perdran (fixeu-vos que es diu jo perdré, no pas joperderé com de vegades se sent dir)Exemples:
Et rebré amb bona cara – Combatrem amb totes les forces – Ho percebràs deseguida - ...
Accents: Només s’accentuen els següents: Passat.- Els acabats en –íem, -íeu (perdíem, rebíem, combatíeu,...)Futur - Els acabats en –ré, -ràs, -rà
(batré, percebràs, rebotrà,...)
Recordatori Aquesta sèrie de Regles s’està publicantdes de l’agost del 2010. Els temes tractats han estat:1-Regla 1 - Paraules acabades amb a,plural amb es (casa, cases) (Agost 2010)
2-Regla 2 - Consonants s, ss, c, ç, z (casa,passa, caça, cirera, calze) ..... (Setembre2010) 3-Regla 3 - Articles i apòstrof (l’home,l’única, la unió, les hores).....(Octubre 2010) 4-Regla 4 - Apòstrof amb de (d’humor,d’àngel)........... (Novembre 2010) 5-Regla 5 - Contraccions: al, del, pel, can
…… (Desembre 2010) 6-Miscel·lània basada en faltes freqüents ....... (Gener 2011)7-Regla 6 – Verbs auxiliars Haver, Anar,Ser, o amb “perífrasi”: Caldre,Poder……(Febrer 2011)8-Regla 7 - Com s’escriuen els temps delsverbs en passat, present i futur(1)………(Març 2011)
7/28/2019 57 -setembre- 2011
http://slidepdf.com/reader/full/57-setembre-2011 18/35
18
9-Regla 8 – Com s’escriuen els tempsdels verbs en passat, present i futur(2) (Abril 2011)10-El dictat d’en Samba ................. (Maig2011)
11-Regla 9 - Com s’escriuen els tempsdels verbs en passat, present i futur(3)……..(Juny 2011)12-Llenguatge genuí …….. (Juliol 2011)13-Regla 10 – Com s’escriuen els tempsdels verbs en passat, present i futur(4)….(Agost 2011)
Consells
Per escriure en català, si el parleunormalment, només us cal:
Llegir sovint diaris, revistes i llibres encatalà.— Anireu fent vostres les paraulescorrectes i les construccionsescaients.
Perdre la por:
— Només si es comença es potanar millorant.
Escriure sempre en català cartes,notes, correu electrònic:— És escrivint que es vandetectant i superant les dificultats.
Instal·lar un corrector de català al’ordinador. — Alerta!, no distingeix uns mots
d’altres (com ara hem o em, hem fet,em penso)
Anar aprenent les regles principals.— A més de la nostra ajuda, podeutrobar molts llibres senzills i molt benfets.
Sr. Pere Blasi i Maranges(1885-1961)
Escrit per Joan Surroca i Sens
Era un dia clar, un ruixat oportú caiguthores abans havia netejat l’atmosfera
amb la mateixa eficàcia d’una badana enpassar-la per un vidre entelat. A més,s’havia girat un lleuger airet detramuntana que purificava l’ambient ipermetia gaudir del blau lluminós delcel, tan propi de l’Empordà. D’haver-semeravellat de semblant firmament, elmateix Cioran hauria claudicat del seupessimisme en comprovar que, a més de
la música de Bach, existeixen altresarguments que demostren que la creacióde l’univers no pot ser vista com un error
L’aire lleuger refrescava la testa de tretspronunciats del viatger que en aquellsmoments començava a divisar el bisbemort. Endormiscat, degustava amb
plaer, poc a poc i mos a mos, una pomaper aplacar la set. No acabava d’agafar elson per l’emoció que experimentava encontemplar el paisatge de camps acabatsde segar i d’herbes humitejades queactuaven com el més majestuósencenser en fer-li arribar aromesembriagadores. Els arbres exuberants,en bona part fruiters, arbusts i plantes
7/28/2019 57 -setembre- 2011
http://slidepdf.com/reader/full/57-setembre-2011 19/35
19
silvestres eren l’anunci de l’excel·lentèpoca que l’esperava en aquelles terres.El paisatge li donava la més cordialbenvinguda endevinant que esdevindriael seu amic i un estudiós avançat de les
terres catalanes. La monòtona estridentfressa del motor del vehicle que eltransportava no era cap obstacle, ans alcontrari, li feia aguditzar l’oïda perpercebre el cant d’un rossinyol que noveia i observava, en canvi, algunbecadell, fàcil de localitzar pel seu becllarg; un estol d’ells provocava el brogitcaracterístic en vibrar les plomes de les
seves cues en acció. Encara estavaencantat amb aquest espectacleformidable quan descobreix centenarsd’orenetes gregàries que fan camí cap aterres africanes on suavitzaran l’hivern.
El Sr. Blasi feia el viatge a Torroella elsetembre de 1911, ara fa cent anys, per
començar a exercir de mestre amb lail·lusió pròpia d’un jove de vint-i-sis anysrecent estrenats i la preparacióintel·lectual d’una generació que hadonat els millors fruits d’aquesta terra.Anava vestit amb correcció, polit i nocalia que obrís la boca per mostrarmaneres exquisides de civilitat. Al llargdels vint anys de la seva docència a la
vila es va operar un d’aquests miracleslaics: una sola persona pot canviar lavida d’un poble. Cert, sense el Sr. BlasiTorroella oferiria una aparent semblançafísica amb el que ha esdevingut. Noobstant això, és igualment veritat queTorroella no seria, ni de bon tros, lamateixa.
Altres dones i homes honorables hanimpartit la seva pedagogia a Torroellaamb dedicació i encert al llarg dels anys.La figura del Sr. Blasi mai no hauria dedeixar a l’ombra aquells que tenen llum
pròpia. Són les circumstàncies les queobliguen a què del seu cas se n’hagi deparlar a part. L’any del seu naixement, elde la gran epidèmia de còlera, espresentava el Memorial de Greuges,redactat per intel·lectuals, industrials ipolítics catalans, al rei Alfons XII. Quanportava tres anys a Torroella, el 1914, esconstitueix la Mancomunitat de
Catalunya presidida per Prat de la Riba,primer acte polític del catalanisme. Viu ala nostra vila els anys de la dictadura dePrimo de Rivera. Restablertes lesllibertats es desplaça a Barcelona icol·labora políticament com a diputat alParlament de Catalunya per ordenar elpaís geogràficament i també per
restablir el lideratge cultural i educatiud’un poble que es nega a sucumbir. Técinquanta anys quan es produeix el copmilitar del trenta-sis i mor a causa d’unmalaurat accident de tràfic als setanta-cinc anys a Barcelona després de passarllarg temps a l’exili.
La seva vida està acompanyada per
episodis polítics de gran calat i, en sertots més fills del nostre temps que delsnostres pares, la vida del Sr. Blasi éslluny de ser una existència al marge delsesdeveniments. No és un homeinsensible als sofriments aliens, ni unintel·lectual tancat a la seva torre d’ivori.És d’una plasticitat absoluta per copsarels senyals dels temps i és aquesta
7/28/2019 57 -setembre- 2011
http://slidepdf.com/reader/full/57-setembre-2011 20/35
20
agudesa de reflexos el que ens mostra elmillor d’ell mateix, al marge dels seusdots de pedagog i d’estudiós. És unhome íntegre que sap aprofitar l’impulsque va suposar el moviment del
Noucentisme, del 1906 fins l’arribada dePrimo de Rivera, per col·laborar, comtants altres, a construir unes basessòlides pel futur. Es procedeix a la fixacióacadèmica de la nostra llengua i neixenles institucions científiques i culturalsque fan de la nostra nació sense estat uncas únic al món.
Torroella ha estat agraïda amb el Sr.Blasi. M’imagino que si a aquest homede bé li fos permès tornar entrenosaltres, ni que només fos un dia, estrobaria encara amb alguns dels seusalumnes que ara l’estimen més que mai.Aleshores veig que parla amb lageneració dels seus néts espirituals i que
l’acompanyem a la ronda que porta elseu nom i a la biblioteca “Pere Blasi”,queda parat. Encenem un delsordinadors i a www.emporion.orgcliquem “hemeroteca” i observa que vansortint a la pantalla tots els números dela primera i la segona època de la revista”Emporion”, sense faltar mai la sevacol·laboració perquè ell en fou el creador
juntament amb Mn. Viver, en JosepCastells i l’Eduard Viñas. Fa una ganyotapropera al plor emocionat quan després,en el mateix aparell, repassa elscinquanta-set números ininterromputsde l’actual tercera època amb voluntatde continuïtat. Ell no diu res. Pensa, aixòsí, que s’havia equivocat quan opinavaque amb els de la seva generació
s’havien acabat els bojos engrescats percauses nobles. Ens mira, amb el cap baix,dibuixant un lleu somriure de felicitatimmensa després de comprovar tanbona collita d’una esforçada sembra.
Quan tots l’observem, se’ns escapa i volestar un moment sol davant el vidre delfinestral del carrer Porta Nova. Bon llocperquè res no el distreu del seupensament que es retroba amb el joveque arribava a Torroella, avui fa centanys. “Enguany -pensa- en fa cinquantaque vaig abandonar definitivamentaquest món i vuitanta que vaig deixarTorroella i un rar privilegi m’acaba depermetre tornar per un dia. Serancapaços aquests torroellencs que avuim’acompanyen de preservar el llegat dela meva generació? Sabran insuflarinquietuds als joves d’ara?” Ell continuaamb el posat de murri que ningú no veu,
segueix amb el mateix somriure i alça elcap per primera vegada per descobriridèntic cel blau al del dia de la sevaarribada. Cluca els ull i confia.
Rehabilitació
Escrit per Mercè Pagès
7/28/2019 57 -setembre- 2011
http://slidepdf.com/reader/full/57-setembre-2011 21/35
21
Amb motiu d’un desafortunat accidenten un lloc públic, i per una negligència demal disculpar (un esglaó enmig d’unpassadís amb els llums apagats i sensecap senyal que n’advertís la seva
presència), vaig fer una caiguda amb tanmales conseqüències que em vaigtrencar el braç i el canell de la mà dreta ivaig rebre una forta patacada al pit i a lamandíbula que va tardar massa dies acurar-se. en definitiva, que em vaig fermolt de mal, sobretot tenint en comptela meva edat. ja sé que ningú ho volia,però cal no tenir descuits que puguin
portar tan males conseqüències. el queem sap greu és que, dos mesos desprésde l’accident, l’esglaó -que jo sàpiga-encara continua sense senyalitzar.
És per aquest motiu que he conegut elcentre de rehabilitació del cap detorroella, un local gran, clar i espaiós
que, de bon començament, ja t’hi fasentir bé. és net i força ben equipat,segons el meu modest criteri. des d’aquí vull expressar el meu agraïment perl’amabilitat, l’acolliment i la paciènciaamb què em va atendre lafisioterapeuta, la sra. Sílvia. no sempreés així en aquests centres, on el pacientespera trobar una mica d’ajuda, consell i
cura, quan és possible. no passo per altque sempre hi ha gent molt exigent queno té presents les limitacions i el poctemps de què disposen els metges, peròla veritat és que són moltes les ocasionsen què un en surt decebut, ja queesperava una mica més d’atenció,d’explicacions. ser metge, infermera,ajudant o administratiu d’un centre de
salut com els que tenim a torroella,palamós, girona, o a qualsevol altre lloc,requereix una entrega, una dedicació iuna generositat per part del personalque hi exerceix la seva carrera, la seva
professió. aquest hauria de ser el seucompromís en escollir la feina! el quel’usuari sobretot hi troba a faltar, i queno requereix grans estudis, és una cosatan senzilla com saber escoltar el malalto la persona que els fa una consulta tanbé com sap. al meu entendre, i al demoltes persones amb qui n’he parlat, ésla millor medecina per al pacient, saber-
lo escoltar.
El meu tractament en aquest centre derehabilitació ha estat de vint sessions degairebé dues hores cada dia. allí hepogut conversar i conèixer gent d’edat,nacionalitat i temperament diferents. hihe conegut gent tranquil·la, inquieta,
xerraire o reservada, tota unaexperiència! la fisioterapeuta, la sílvia,coneix bé la seva feina i la sap combinarperquè tots els pacients que hiassisteixen puguin fer els seus exercicissense gaires esperes per utilitzarl’aparell que els correspon: la làmpadade calor, les peses, les cintes, elscaragols, els banys de parafina, els
estiraments, els massatges, lesaplicacions combinades de fred i calor,les barres..., tot és a càrrec de la sílviaqui, a més a més, organitza les visites,contacta amb els malalts per oferir-losles hores més convenients i un munt decoses més. però ella les fa sempre ambun somriure, i amb la seva veu suau itranquil·la explica, tantes vegades com
7/28/2019 57 -setembre- 2011
http://slidepdf.com/reader/full/57-setembre-2011 22/35
22
calgui, com s’han de fer els exercicis a fique siguin eficaços, i els canvia per altresen cas que siguin de mal fer. escolta elspacients i els pregunta si el seu dolor hamillorat, o qualsevol altra cosa que li
calgui conèixer. això vol dir no parar entot el matí, de vuit a tres de la tarda.repeteixo: els meus respectes i el meuagraïment per la feina ben feta.
Ah, si cadascun de nosaltres fes, sempreque ens fos possible, la feina ben feta!
L'aeroport de Girona:
benedicció o forat negre?
Escrit per Albert Llausàs i Pascual
Aquests dies la societat gironina veualarmada com l'aeroport Girona-CostaBrava viu constants retallades de vols ipassatgers, en bona mesura pel trasllat
de rutes que la companyia Ryanairrealitza cap a l'aeroport del Prat. Políticsgironins, institucions, cambres decomerç i hostaleria i fins i tot laUniversitat de Girona han fet front comúper reclamar una aposta més decididaper al manteniment i creixement del'aeroport de Vilobí d'Onyar, encara quesigui a base de subvencions. Al mateix
temps, però, sabem que l'impacteambiental de l'activitat aèria és greu, ique és un dels sectors que contribueixendecisivament a l'emissió de carboni al'atmosfera, afavorint l'escalfament
global i el canvi climàtic. És, doncs, unbon moment per reflexionar sobre lescauses i impactes d'aquests moviments acasa nostra i al món.
Em sembla que el debat s'està realitzantamb una preocupant lleugeresa i sense
tenir en compte els impactes negatiusque comporta l'activitat aèria. Cal tenirpresent que el sector és un dels mésescandalosament subvencionats ambdiner públic. Al principi de la cadena,perquè la recerca que permetdesenvolupar i fabricar avions, motors,materials i sistemes de seguretat es
finança amb diner públic. Sigui perquèaquests productes derivend'aplicacions que d'inici eren militars, osigui perquè s'investiguen en universitatsi centres de recerca públics, la factural'assumeix el conjunt de la societat,mentre que les descobertes i aplicacionspassen al sector privat, que en fal'explotació i se'n beneficia de manera
exclusiva. Seguint la cadena, la fabricació
7/28/2019 57 -setembre- 2011
http://slidepdf.com/reader/full/57-setembre-2011 23/35
23
de naus es reparteix majorment entredues companyies: l'americana Boeing il'europea Airbus. Pel seu valorestratègic, ambdues empreses estanfortament subvencionades pels
respectius governs, fins al punt que hancreuat denúncies per no respectar lesregles de competència de lliure mercatque teòricament se'ls apliquen. El públicpaga el disseny dels avions i la fabricació.Seguim. Per poder ser funcionals, elsavions requereixen pistes d'aterratge iunes instal·lacions mínimes: terminal,aparcaments, personal de terra, etc. Tot
això ho paga directament el sectorpúblic, a través d'organismes com AENAa casa nostra. Per si no n'hi hagués prouamb pagar el disseny, la fabricació i lesinstal·lacions, els governs de cada regióvan entrar en una guerra de subvencionsper mirar d'atraure els fluxos cap al seuterritori. Així, a Girona s'establiren
acords de patrocini i compensacions pelsseients buits de Ryanair per tal que lacompanyia portés més avions a Vilobí.
Costa d'entendre com en una economiaque, teòricament, cada cop és mésliberalitzada, el sector de l'avió s'hagiconvertit de facto en una branca del'esfera pública. Com s'explica que hom
pugui volar de Girona a qualsevoldestinació Europea per menys de 50euros anada i tornada? Fàcilment,perquè la resta del preu real del vol jas'està pagant, amb recursos públics, ambimpostos que paguen tots els ciutadans,volin o es quedin a terra. En un momentde retallades generalitzades a múltiplessectors de molt més interès general, no
se sent a parlar gaire de contenció en ladespesa que representa tota aquestafesta aèria. La hipocresia no acaba aquí.Quan Girona o Lleida ploren la pèrdua devols a favor de Barcelona semblen
oblidar com, mitjançant la mateixaestratègia basada en l'oferimentd'incentius econòmics, elles varenprendre vols a Perpinyà i Tolosa. Des del'instant en què van entrar en aquest jochavien de tenir clar que en algunmoment també els podia tocar la creu ique podia haver-hi algú disposat a pagarmés per atraure activitat. També sorprèn
aquí com un govern, el de la Generalitatde Catalunya, que diu voler ser més petitper poder donar més rellevància alsector privat en múltiples àrees s'indigniquan una gran companyia com Ryanair lipretén fer xantatge. En una negociacióés lògic que el més petit sempre tinguiles de perdre, i més davant companyies
multinacionals que tenen múltiplesalternatives de negoci i que se sabenfestejades per totes elles.
A nivell ambiental, cal tenir present que,per exemple, en un vol entre Girona iLondres cada viatger emet uns 270 Kg dediòxid de carboni, mentre que si fes elmateix recorregut en tren, aquesta
quantitat es reduiria fins només uns 40Kg, o sigui un 85% menys. L'avió és, sensdubte, el mitjà de transport més brutque existeix, de manera que hauria deser una de les dianes sobre les qualshaurien de recaure més polítiques decontenció de la emissions i la context onfins i tot mantenir la quantitat deviatgers anual és considerat un fracàs.
7/28/2019 57 -setembre- 2011
http://slidepdf.com/reader/full/57-setembre-2011 24/35
24
Per sort, hi ha una solució que potacabar de cop amb tots dos problemes,el que tots hàgim de pagar part de lesvacances que el veí vol fer anant en aviói el de les enormes emissions de carboni
causades pel sector. I sens dubte és unasolució que hauria de resultar atractivaals que governen el món, perquè encaixaamb la seva doctrina: deixeu fer alsmercats. Ells s'encarregaran de posar elpreu del bitllet més a prop del cost real.Anar en avió no ha de ser un dretuniversal, com sí que ho ha de ser eltransport públic de proximitat. Que es
transfereixin els fons públics destinats al'avió cap al tren i el bus, molt méssostenibles i útils a l'economiaproductiva. I qui vulgui anar en avió ques'ho pagui. Si a Girona realment hi hademanda, llavors hi haurà vols al'aeroport, no cal patir.
Evidentment, amb el panorama actual latransició hauria de ser o bé traumàtica obé progressiva. Per desgràcia, lesúniques veus que se solen sentir són lesque reclamen una solució basada encedir al xantatge de Ryanair i seguirabocant recursos públics a les butxaquesd'un grapat d'empreses poderoses.S'aposta pel que en diuen la
“democratització del volar”, és a dir, quepràcticament tothom pugui seguirviatjant per 50 euros, o almenys que esmantingui aquesta falsa il·lusió.
Llibres - Joan Margarit
Escrit per Maria Teresa Calabús Casas
Vaig tenir el plaer de conèixer en JoanMargarit en un dinar de presentacionsde les novetats de Sant Jordi de l’any2007 organitzat per l’enyorat IsidorCònsul.He de confessar que no he llegit gairepoesia. Sempre he sigut molt novel·lera.Temia, doncs, fer un mal paper davanten Margarit i pensava que seriaimpossible fer qualsevol comentarimínimament intel·ligent.Ell acabava de publicar Casa de
Misericòrdiai ens va parlar ambnaturalitat i franquesa de com va néixerla poesia que dóna nom al recull depoemes.Em va tenir fascinada tota l’estona queva parlar i em va despertar la necessitat
immediata de llegirtot el que teniapublicat. Pas a pas,
poema a poema, heconegut la veu i lagrandesa del poetacatalà.Passats quatre anys,
seduïda ja irremeiablement, vaigescoltar un video on Joan Margarit llegiala poesia Tancant l’apartament de la
platja. Ara us explicaré els meus
7/28/2019 57 -setembre- 2011
http://slidepdf.com/reader/full/57-setembre-2011 25/35
25
pensaments més íntims , però m’heu deprometre que no us riureu de mi.Quan vaig escoltar els versos:“Ja està net i endreçat.
Els armaris tancats, com les finestres.
No ens hem descuidat res damunt delsmobles.
El dormitori amb el llit fet, …vaig pensar, mira tu que senzill, fins itot jo ho podia haver escrit… Però llavors va continuar:La tauleta de nit amb el retrat
de la noia amb els ulls il·luminats
per un somriure.
Tot l’hivern sola i escoltant el mar. Ai las! Així es demostra perquè JoanMargarit és un Poeta i jo sóc una humilllibretera que l’admira.
En un món millor
Escrit per Jordi Bellapart
Aquest mes de juliol he passat uns dies aNoruega. Visitar el Parc Frogner a Oslo,creat pel cèlebre escultor GustavVigeland, un meravellós recinte queaquest artista figuratiu i humanista vaomplir durant prop de cinquanta anys,amb estàtues representatives de figureshumanes, expressives, realistes, que són
un cant a la relació entre homes i dones,
pares i fills, avis i néts. La vida, lasupervivència, la mort. Emotiuhomenatge a la humanitat. Visitar la salad’entrega dels Premis Nobel de la Pau al’Ajuntament d’aquesta ciutat. Veure la
ciutat de Trondheim, capital medieval deNoruega, encara avui centre espiritualdel país, centre universitari i de culturade referència mundial. Navegar pelsfiords enmig d’altes muntanyes, decalma i bellesa sublim, imaginant unrerefons musical amb les notes delprimer moviment Morgenstemning de lacèlebre suite Peer Gynt del músic
nacional noruec Edvard Grieg. Conèixerde primera mà el nivell social i debenestar de la societat noruega. Desprésde totes aquestes experiències, es fadifícil imaginar que al cap de cinc diespoguessin passar els tràgicsesdeveniments que va viure aquest país.
Però la realitat novament fa evident queenmig d’aquestes societats altamentavançades i excessivament confiades(pensem en l’assassinat d’Olof Palme),poden sorgir casos d’extrema violènciaque posen al descobert ideesaparentment inofensives, que sóncontràries a l’essència de l’Europa queha fet possible aportacions fonamentals
per a la humanitat, idees que intentenconduir-la cap a camins xenòfobs,ultranacionalistes, d’extrema dreta, detrista experiència en el passat, malgratque molts s’esforçaran a dir-nos que elcriminal Breivick és només un pertorbat.
Les societats escandinaves són un
exemple d’aquesta contradicció.
7/28/2019 57 -setembre- 2011
http://slidepdf.com/reader/full/57-setembre-2011 26/35
26
Noruega, Suècia i Dinamarca són trespaïsos amb molts aspectes en comú. Amés de tenir una història compartida alllarg de molts segles, actualment sóntres estats independents que tenen
encara molts lligams: societats riques iavançades, amb llargues tradicions degoverns socialdemòcrates que els hanportat a aconseguir i arrelar altes cotesde benestar social però que amaguenmoltes vegades (potser també pelclima), vides depressives, tendències alsuïcidi, frustracions desmesurades ipuntuals tendències a l’odi.
Uns dies abans d’escriure aquestesreflexions, vaig veure la pel·lículaHaevnen (Civilització), traduïda aquí comEn un món millor , de la directora danesaSusanne Bier, en què el cinema torna altema de la violència soterrada en lessocietats europees més avançades (l’any
passat ho va fer amb la colpidora Lacinta Blanca de l’alemany MichaelHaneke).
Susan Blier construeix en la sevapel·lícula uns personatges en base alsprincipis de bondat o maldat, covardia oheroïcitat, venjança o comprensió,violència o diàleg i ho fa amb dos
adolescents, nous companys a l’escola.L’un ha perdut la seva mare víctima d’uncàncer i culpa d’això el seu pare quesempre li havia amagat la gravetat del’estat de la mare, inculcant-lil’esperança que es curaria. I l’altre, quepateix assetjament per part d’altrescompanys de classe, dubta de la valentia
del seu pare que prefereix establir diàleg
amb els violents abans de respondre’lsamb violència. Però el nen ignora que elseu pare, que treballa per una ONG al’Àfrica, està en un camp de refugiats ones juga la vida intentant curar el màxim
de persones, moltes víctimes de laviolència de les bandes armades del paísi on és considerat un heroi. Enmig deldesconeixement, els dos nois es fanamics i aquesta amistat els porta a unperillós joc de venjança i ràbia que els faqüestionar els seus ideals.
Se’ns fa difícil pensar que aquest mónd’odi i violència, mostrat a la ficció a lapel·lícula i plasmat a la realitat amb elsfets de juliol a Noruega, siguiconseqüència d’aquestes societatsavançades, de justícia social, de benestarben repartit i també sovintcompromeses en la lluita contra lesinjustícies del món. Segurament que no
és així. En aquest sentit la història deSusanne Blier ens ofereix lesesfereïdores imatges del camp derefugiats africà i mostra el contrast entreuna violència salvatge, primitiva, desupervivència, la del tercer món i lasofisticada violència del món acomodat.Aquesta violència latent, que apareix a lapel·lícula entre uns adolescents, fills
d’una societat permissiva, seguramentno té res a veure amb la violència latentque va propiciar la massacre del juliol,però no deixa de ser l’efecte d’unasocietat competitiva on es valoren lesaparences socials i els odis apareixencom una aposta de falsos valors.L’extrema dreta europea, alimentadaper l’odi a les persones i a certes idees i
7/28/2019 57 -setembre- 2011
http://slidepdf.com/reader/full/57-setembre-2011 27/35
27
per una crisi econòmica que afectaamplis sectors de la societat, cadacontesa electoral guanya vots.
Si no heu vist En un món millor , us la
recomano. Els fets reals i la ficció enspoden fer reflexionar sobre moltes cosesperò sobretot sobre si és possible unmón millor.
Societat Catalana de Neurologia: Lacelebració d’un centenari
Escrit per Adrià Arboix
Les malalties neurològiques mésfreqüents són les feridures o ictus; lamalaltia d’Alzheimer i altres demències;l’epilèpsia, l’esclerosi múltiple, lescefalees, la malaltia de Parkinson i altrestremolors; entre d’altres.
Els neuròlegs catalans que diagnostiqueni tracten aquestes malalties s’agrupen enla Societat Catalana de Neurologia, unasocietat sense ànim de lucre amb seusocial a la ciutat de Barcelona, ambgairebé 400 associats.
Enguany la Societat Catalana deNeurologia commemora el centenari de
la fundació de la primera societat
neurològica catalana, i una de lesprimeres societats mèdiques, la“Sociedad de Psiquiatría y Neurología deBarcelona” fundada per un metge gironí el Dr. Artur Galcerán i Granés (1859-
1919) a l’any 1911. Posteriorment esdenominaria “Societat Catalana dePsiquiatria i Neurologia” i a l’any 1934estaria presidida pel Dr. BelarminoRodríguez Arias (1895-1997) que seria elprimer catedràtic de neurologia del’estat espanyol a la UniversitatAutònoma de Barcelona.
La neurologia catalana prendrial’embranzida definitiva amb la figura delDr Lluís Barraquer Roviralta (1855-1928)- setè fill d’un advocat de Santa Cristinad’Aro i germà petit de Josep MariaBarraquer, iniciador de la nissaga deconeguts oftalmòlegs- fou el creador delprimer dispensari de Neurologia a l’any
1882 a l’antic hospital de la Santa Creude Barcelona, gràcies al suport i a l’ajudadel carismàtic i estimat Dr. BartomeuRobert (1842-1902).
Amb la tragèdia bèl·lica de la guerra civils’estroncaria aquesta capdavanterasocietat neurològica. Els militarsvencedors de la guerra civil van aplicar
una brutal política d’espanyolització detota la societat civil catalana. L’entitatneurològica no en va quedar al marge,però a l’any 1941 es tornaria a refer is’adaptaria, anomenant-se “Asociaciónde Neurología y Psiquiatría”,reconvertida l’any 1968 com a“Asociación de Ciencias Neurológicas”
presidida pel Dr. Lluís Barraquer Bordas,
7/28/2019 57 -setembre- 2011
http://slidepdf.com/reader/full/57-setembre-2011 28/35
28
nét del Dr. Barraquer Roviralta.Finalment, a l’any 1973, la societatagafaria l’actual denominació de“Societat Catalana de Neurologia”,presidida pel Dr Agustí Codina Puiggròs, i
així s’arribaria a l’etapa actual.
En conseqüència, en el present any 2011 ja fa 100 anys de la fundació de laprimera societat neurològica catalana.Per aquest motiu es va realitzar a laciutat de Vic, el dia 17 de març, a la SalaSert del recinte del Sucre, un acted’homenatge on hi assistiren el Consellerde Sanitat, l’Honorable Boi Ruíz, l’alcaldede Vic, Sr. Vila d’Abadal i el president del’Acadèmia de Ciències Mèdiques deCatalunya i Balears, Dr. Alvar Net, i on esva fer la presentació, amb una granassistència de públic, d’una monografiamolt esperada anomenada “Història dela Neurologia Catalana” editada per la
pròpia Societat Catalana de Neurologia.
Figura 1. El Dr. Lluís Barraquer Roviralta(1855-1928) (esquerra) va ser elfundador del primer servei de neurologiaa Catalunya i el Dr Artur Galzeran i
Granés (1859-1919) va ser el president –
ara fa cent anys- de la primera societatneurològica catalana.
Espai de participació
El Consell de Redacció d’Emporion harebut el mes de agost aquest escrit:
A l'atenció del Sr. Albert Llausàs.
El felicito pels seus articles que sovint
llegeixo i en especial el núm. 56 (agost2011) en el que parla de la optimitzaciódel Rec del Molí que demostra que n'ésbon coneixedor.
Hi ha un punt que no entenc perquè nose'n parla, que és el fet de que el citatRec, probablement aporta ademés de les
aigües de regadiu -especialment delsarrossars- també aigües residualsprocedents de nuclis petits d'aigüesamunt i que arriben al mar sense capmena de depuració.
En opinió meva, ara que es projectaaquesta modificació tant important pelque fa a l'estalvi i optimització de l'ús del'aigua, seria també bon moment per aimplantar un sistema de depuraciód'aigua que garantís el seu abocament almar en bones condicions, en contrastamb les condicions actuals que originenuna important contaminació del mar a lazona de Pals i de la seva influència. Unaaltra alternativa seria la canalització d'un
emissari al mar per a facilitar-ne la seva
7/28/2019 57 -setembre- 2011
http://slidepdf.com/reader/full/57-setembre-2011 29/35
29
dispersió. Potser també una soluciómixta entre les dues exposades.
Apreciaré molt la seva opinió.Salutacions,
Pere Carles
Agraïm l’interès del senyor Pere Carles.Hem passat el seu escrit al nostrecol·laborador Albert Llausàs, que durantun temps serà fora del nostre país.Publicarem en un altre número la sevaresposta.Consell de Redacció
Reflexions -- Xina, EstatsUnits, Catalunya, Moody’s
Escrit per Jaume Bassa Pasqual
Escric aquest article el dia 15 d’agost. Nosé com acabarà tot això. Fa molt de
temps que penso i dic –i no sóc pas gensoriginal- que la nostra època s’assemblamolt a la fi de l’Imperi Romà. Aquellimperi immens s’havia imposat per totarreu del món conegut, peròdesaparegué després d’una llargadecadència política, social i econòmica,de pèrdua de valors, afany per enriquir-
se, fuita del treball i reclamació de
subsidis i festes, abandó del camp,demografia minvant, ús inevitable de màd’obra i mercenaris estrangers,desprestigi dels principis que l’havien fetfort.
A l’extrem més oriental dels seusdominis, els romans havien tingutcontactes escadussers amb Xina, queconeixien remotament. Els n’havien arribat notícies per transaccionsexòtiques com la seda, i alguna topadaamb els imperis de l’Àsia Central queseparaven les dues grans civilitzacions.Fa 2000 anys, l’esplendor romà del’Emperador August va coincidir ambl’esplendor xinès de la dinastia Han. Mésendavant, Roma va decaure, vadesaparèixer, i en part la substituí a lallarga la dividida Europa actual. Xinaencara dura, tot i haver passat tambéper una anguniosa decadència els últims
dos segles.
Qui era més poderós, Roma o Xina? Si homesurem pel Producte Interior Brut(PIB), segurament Xina, i de molt. S’hafet una comparació del PIB de diversospaïsos des de l’any 0001 fins al 2010,basada en un estudi de la prestigiosaUniversitat alemanya de Göttingen.
Segons aquest estudi, fa dos mil anysl’Índia tenia un PIB del 27% de tot elmón, la Xina el 22%, i els països del’Imperi Romà (Itàlia, França, GranBretanya, Alemanya, etc., diguemEuropa) no passaven del 10%. L’any 1900això havia canviat molt: Xina 9%, EstatsUnits 14%, Europa 24%. Finalment, l’any
2010: Xina 14%, EUA 20%, Europa 13%.
7/28/2019 57 -setembre- 2011
http://slidepdf.com/reader/full/57-setembre-2011 30/35
30
Vist amb aquesta perspectiva, ara Xinano està fent altra cosa que recuperaruna posició perduda només fa dos-centsanys.
Contemplem ara, en una escala detemps molt més curta, els canvis delsúltims anys i dels últims dies: els EstatsUnits cada cop més endeutats, Europaamb problemes gravíssims de confiançadels inversors, i Xina fent sentir el seunerviosisme en ser la creditora mésimportant d’un deute que li diuen quecada cop hi ha menys seguretat que lipaguin. Estem molt i molt lluny d’unasuspensió de pagaments d’Europa o delsEstats Units, però mai no s’havia parlatd’aquest risc i ara sí, fins al punt que unaagència privada nord-americana dequalificació del deute acaba de rebaixarla del seu propi país, el més poderós delmón per ara.
Per cert: hi ha una gran tendència acriticar l’actuació d’aquestes agències dequalificació (de rating), dient que van“contra” l’economia dels països.“Moody’s ataca Catalunya i li rebaixa laqualificació”, hem sentit dir. No. No ésque Moody’s ens tingui mania. És com siuna persona baixa donés al metre la
culpa de la seva poca alçada. El quepassa és que aquesta agència veu moltdifícil que ens en puguem sortir, enplena crisi i amb el dèficit fiscal que hemde suportar. Més aviat hauríem de dir:“Moody’s dóna la raó a Catalunya: ambl’actual crisi i el sistema de finançamentaplicat (LOFCA), Espanya ens escanya
tant, que haurem de patir i pencar moltper poder-nos-en sortir”.
Hi afegiré tres observacions, tanmateix:
Primera, que les tres agènciesavaluadores del risc del deute delspaïsos (agències de rating) són entitatsprivades que, vés a saber per quinescauses -potser perquè no sabenendevinar el futur-, cometen errors tancolossals com atorgar la màximaqualificació al banc Lehman Brotherspocs dies abans de la seva fallida, així que, tot i ser útils als inversors, no seré jo qui els atorgui la neutralitat, fredor iseguretat del sistema mètric decimal.
Segona, que si bé els grans especuladorsen treuen enormes beneficis, la majorpart dels inversors som nosaltresmateixos quan adquirim els fons
d’inversions, fons de pensions i altresinstruments d’estalvi. Els bancs que ensels gestionen procuren donar-nos lamàxima rendibilitat amb el menor riscpossible, i amb aquesta conductaassenyada poden estar ajudant a fercaure països sencers, com Grècia,Irlanda, Portugal... o Catalunya, el deutedels quals no mereix prou la confiançade les agències avaluadores i, com aconseqüència, cada cop han de pagar uninterès més alt per col·locar-lo(emissions de deute de la Generalitat).
Tercera, que quan Reagan i Thatcher, itots els neoliberals que els van seguir,varen rebaixar els impostos dels més
rics, teòricament per ajudar la inversió,
7/28/2019 57 -setembre- 2011
http://slidepdf.com/reader/full/57-setembre-2011 31/35
31
molts d’aquests rics, per comptes d’invertir, es van estimar més comprardeute dels països a interessos cada copmés elevats, operació més rendible queinvertir en fàbriques i maquinària. De
vegades comprant el deute sense tenirels diners, i pagant després d’haver-lovenut, confiant en el guany segur.Aquests sí que són els “maleïtsespeculadors”!
Tornant al començament: tots aquestsdesajustos d’Occident, l’afany pel dinerfàcil i a curt termini, l’ensorrament del’economia productiva, la baixademografia, la cessió de cada cop mésfeines dures als nouvinguts, l’abandódels vells valors (l’esforç, la constància,l’estalvi, l’afany de superació, el valor dela paraula donada, etc.)... fan que lanostra època s’assembli cada cop mésals últims temps de l’Imperi Romà. Xina,
carregada de problemes, sota un règimduríssim, treballa, creix, s’inquieta, ensmira de reüll, no vol que l’enfonsem.
Hem de reaccionar. El camí que vaencetar Europa l’hem de recuperar:l’economia social de mercat, unacombinació plausible de llibertat i justícia social. Segurament insistint més
en els deures i rebaixant el sostre delsdrets. Un altre dia en parlaré. En poctemps passen moltes coses, i quanllegireu aquestes línies potser tot hauràfet un nou tomb.
Les pròximes reflexions les dedicaré,tanmateix, a fer memòria d’un dels
fundadors d’Emporion, mossèn FrancescViver, esperit selecte, esperit inquiet.
A l'aguait del nostrepatrimoni
És bo aixecar la vista enlaire. Heus aquí l’homenatge d’un torroellenc a un delsnostres símbols
Parèmies X
Escrit per Lluc Saló i Ferrer
PARÈMIES X – (Del propi autor). *
Virtut i Vici, cara i creu d’una mateixamonedaI com ella inseparables.
7/28/2019 57 -setembre- 2011
http://slidepdf.com/reader/full/57-setembre-2011 32/35
32
El veritable amor és el que segueix viuquan el sexe mor.
Tornant a 1a infidelitat.. Si, si, esclar...però ?
La felicitat es bona amiga ded’ignorància.
La felicitat, és bona amiga del'ignorància,Està a mata degolla amb la intel·ligència
*Parèmia:Màxima o sentència moral i didàctica, de
caire erudit o popular.
La parèmia popular es feia present en la
poesia i la prosa com a
recurs estilístic gràfic i viu: hi sobresurten
F.Eiximenis i sant Vicent Ferrer
La cuina de la Catrina
Escrit per Caterina Bosch
OUS “POCHÉ”
Ingredients per persona:
1 torrada de pa de motlle
1 ou
1 tros de salmó fumat
Preparació: Poseu en un cassó aigua amb un raig de
vinagre. Quan bulli coeu l’ou senseclosca durant dos minutsaproximadament. Deixeu-lo escórrer bé,poseu-lo a sobre la torrada i cobriu-loamb el salmó. Al voltant podeu fer-hiunes ratlles amb oli i unes gotes devinagre balsàmic cremós.
ROSSEJAT DE FIDEUS
Ingredients per 8 persones:
Pel sofregit:
1 ceba
1 pebrot verd
alls i julivert
80 gr. per persona de fideusnúm. 2
oli, sal i pebre
Pel brou:
1 ceba
1 porro 2 pastanagues
2 tomates
oli
½ kg de crancs
2 litres d’aigua
1 copa Brandy
1 got de vi blanc
7/28/2019 57 -setembre- 2011
http://slidepdf.com/reader/full/57-setembre-2011 33/35
33
Per l’alioli
sal
alls
suc de llimona oli
Per la picada:
2 grans d’all
julivert
una mica de brou
Preparació: Talleu totes les verdures petites, poseu-les a coure en una olla amb un xic d’oli.Quan agafi color afegiu-hi els crancs,deixeu-ho coure tot plegat uns minuts,afegiu-hi la copa de Brandy, flamegeu-lo,retireu-ho del foc i amb la ma de morteraixafeu els crancs dins de la mateixa olla.Torneu-ho a posar al foc, afegiu-hi el viblanc i deixeu-ho reduir. Cobriu-ho ambl’aigua, deixeu-ho coure tapat vintminuts. Un cop cuit passeu-hi el mini-pimer i coleu-ho pel xinès.En una paella de fer arròs, poseu-hi oli isofregiu la ceba i el pebrot ben trinxat,deixeu-ho coure uns minuts, afegiu-hi elsfideus. Deixeu-ho coure tot remenant
per tal que els fideus quedin rossejats.Cobriu-ho tot amb el brou, poseu-hi peldamunt la picada, diluïda amb un xic debrou. Es pot coure damunt del foc unscinc minuts amb el foc ben baix totremenant. Acabeu-la de coure deuminuts al forn a uns 180º – 200º.Fora del foc afegir-hi l’alioli.
Poemes d'arreu del món
Escrit per Susanna Bautista
7/28/2019 57 -setembre- 2011
http://slidepdf.com/reader/full/57-setembre-2011 34/35
34
Voluntat Ahsan Habib
Mona, Mona, on vas?Vaig a tallar les herbes al costat del llac.
Què faràs amb aquestes herbes?
Les vendré demà,compraré xarxa per pescar de filferro.Que faràs amb aquesta xarxa de pescar?
AI riupescaré moltíssim.Què faràs amb aquests peixos?
Els vendré al mercat,em compraré molts vestits,els donaré a la meva germana.I donaré menjar a la meva mare.
Recita en bengalí Rekha Belgium
Cinema i espectacles
Escrit per Jordi Bellapart
7/28/2019 57 -setembre- 2011
http://slidepdf.com/reader/full/57-setembre-2011 35/35
Pel·licula del mes: El origen del planetade los simios
