5º-Llengua-Valenciana-RyA-Caminos

8/12/2019 5-Llengua-Valenciana-RyA-Caminos

1/112

Fitxes de refor

Fitxa 1 La comunicaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3Fitxa 2 Ls de c/qu, g/gui j/g . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .4Fitxa 3 Ls del diccionari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5Fitxa 4 Preparar l escriptura dun text . . . . . . . . . . . . . . . . . . .6Fitxa 5 El llenguatge i les llenges . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .7

Fitxa 6 Ls de r/rr. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .8Fitxa 7 Paraules sinnimes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9Fitxa 8 Fer una pluja didees . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10Fitxa 9 El substantiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11Fitxa 10 Laccentuaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12Fitxa 11 Paraules antnimes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13Fitxa 12 Emplenar un qestionari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14Fitxa 13 Ladjectiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15Fitxa 14 Normes daccentuaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 16Fitxa 15 Famlia de paraules . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 17Fitxa 16 Descriure un personatge . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 18Fitxa 17 Graus de ladjectiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 19Fitxa 18 Laccent diacrtic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .20Fitxa 19 Camp lxic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 21

Fitxa 20 Anunciar un esdeveniment . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .22Fitxa 21 Els determinants. Larticle . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .23Fitxa 22 La partici de paraules . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .24Fitxa 23 Paraules polismiques. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 25Fitxa 24 Un conte amb dos personatges . . . . . . . . . . . . . . . .26Fitxa 25 Els pronoms personals. . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .27Fitxa 26 Signes que tanquen enunciats . . . . . . . . . . . . . . . . .28Fitxa 27 Paraules simples i paraules compostes . . . . . . . . .29Fitxa 28 Contar una experincia personal . . . . . . . . . . . . . . .30Fitxa 29 El verb: arrel i desinncies . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 31Fitxa 30 Paraules amb ssonora . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .32Fitxa 31 Prefixos i sufixos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .33Fitxa 32 Descriure un lloc . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .34Fitxa 33 El verb: nombre i persona . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .35

Fitxa 34 Paraules amb ssorda . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .36Fitxa 35 Les expressions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 37Fitxa 36 Escriure un text expositiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .38Fitxa 37 El verb: temps i mode . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .39Fitxa 38 Lapstrof . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .40Fitxa 39 Els sufixos augmentatius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 41Fitxa 40 Millorar lestil dun text . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .42

Fitxa 41 Els temps verbals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .43Fitxa 42 La coma . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .44Fitxa 43 Els sufixos diminutius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .45Fitxa 44 Escriure el text dun cmic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .46Fitxa 45 La primera conjugaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .47Fitxa 46 El punt i coma . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .48

Fitxa 47 Els gentilicis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .49Fitxa 48 Argumentar . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .50Fitxa 49 La segona conjugaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 51Fitxa 50 La contracci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .52Fitxa 51 Altres tipus de sufixos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .53Fitxa 52 Escriure un informe . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 54Fitxa 53 La tercera conjugaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .55Fitxa 54 Paraules amb guionet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .56Fitxa 55 Els prefixos de situaci . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .57Fitxa 56 Resumir un conte . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .58Fitxa 57 Classes de verbs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .59Fitxa 58 Els dos punts . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .60Fitxa 59 Les sigles . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 61Fitxa 60 Escriure dilegs . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .62

Fitxa 61 Reps . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .63

Fitxes dampliaci

Fitxa 1 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 64Fitxa 2 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 66Fitxa 3 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 68Fitxa 4 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .70Fitxa 5 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .72Fitxa 6 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .74Fitxa 7 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .76Fitxa 8 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .78Fitxa 9 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 80Fitxa 10 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 82

Fitxa 11 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 84Fitxa 12 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 86Fitxa 13 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 88Fitxa 14 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 90Fitxa 15 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 92

Solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .94

LlenguaREFOR I AMPLIACI5PRIMRIA


2/112

Refor i ampliaci Llengua 5s una obra collectiva

concebuda, creada i realitzada en el Departament de Primria

dEdicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.,

sota la direcci dEnric Juan Redal, Jos Toms Henao

i Immaculada Gregori Soldevila.

En la seua realitzaci han intervingut:

Text: ngels Campos, nxela Carril, Gonal Lpez-Pampl, Roger Sarri.

Illustraci: Josep Vic

Correcci: ngels Campos

Edici: Roger Sarri

Aquesta obra est protegida per les lleis de drets dautor i la seua propietatintellectual correspon a Voramar/Santillana. Els usuaris legtims de lobra

noms estan autoritzats a fer-ne fotocpies per a usar-les com a materialdaula. Queda prohibida qualsevol altra utilitzaci tret dels usos permesos,especialment aquella que tinga finalitats comercials.

2009 by Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.C/Valncia, 44. 46210 Picanya (Valncia)PRINTED IN SPAINImprs a Espanya per

CP: 131953Depsit legal:


3/112

3 2009 Edicions Voramar, S.A./Santillana Educacin, S.L.

1. Uneix, mitjanant fletxes, els dibuixos amb les formes de comunicaci que els

corresponen.

2. Escriu en els quadres qui s lemissor, qui s el receptor i quin s el missatge en

aquesta vinyeta.

La comunicacis lexpressi didees, opinions i sentiments.

Podem comunicar-nos mitjanant gestos, senyals visuals, senyals acstics...per la forma ms important de comunicaci s el llenguatge.

Els elements de la comunicacisn lemissor, el receptor, el missatge,el codii el canal.

Recorda

Refor

1 La comunicaci

senyal visual

senyal acstic

gest

Quin s el codi utilitzat?

Quin s el canal?

Respon.

Passam la sal.

Nom Data


4/112


Per a representar el so ksescriu cdavant a, o, ui qudavant e, i.

Per a representar el so de la gdegatsescriu gdavant a, o, ui gudavant e, i.

Per a representar el so de lajdejoiasescriujdavant a, o, ui gdavant e, i.

Recorda

4. Observa lexemple i escriu el verb que falta en cada oraci.

Ls de c/qu,g/guij/g

Refor

2

1. Completa els espais buits amb co qu.

anviar ex ursi eixal omer e ivalent

es oltar es irol m ina ullera ra eta

2. Completa els espais amb c, qu,gu,goj.

Al uns diumen es vaig al enovs, on viuen la

tia eda i loncle __aume. Tenen una __asa menuda

amb un hort e ant, ple de ats, eranis,

alfbe es i un esmiler tan alt e pu a fins a la

teulada. La meua ermana i jo passem tot el mat

u ant en a ell ard i ens ansem tant e al

final ens hem de itar a fer una be adeta desprs de

prendre la llet meren ada e ens ha preparat la tia.

A la nit sempre hem de llavar la roba, per lhem

es itada i embrutada bona osa.

Ens ho passem enial!

3. Canvia de nombre les paraules segents.

boja taronges

granja rogesmonja pluges

Si Marta pica una oliva, jo piqueuns tramussos.

Toni ac i ells aparquen all.

Nosaltres torquem els plats i ella els gots.

ngels paga el dinar si tu elsopar.

No vull que es ell ni que et mogues tu.

Nom Data


5/112


Ls del diccionari

Refor

3

En el diccionari es recullen les paraules ordenades alfabticamentlletraper lletra. A lhora de buscar, has de saber que els substantiuses

presenten en singular(informei no informes); els adjectius, en masculsingular (correctei no correctani correctes), i els verbs, en infinitiu(redactari no redacteni redactar, etc.).

Recorda

1. Escriu amb quina forma buscaries en el diccionari les paraules segents. Tingues en

compte quina classe de paraula s cada una.

camaleons

aclareix

atrapen

foscos

reis

instantnia

negra

corria

2. Busca, en la sopa de lletres, les tres paraules definides i escriu-les al costat

de la definici corresponent.

Escriu les tres paraules anteriors en ordre alfabtic.

Que est en un estatde runa.

Emetre el lle i altres animals

el seu so caracterstic. Cam o llocs que es recorren

en un viatge.

G R R G I A R

R U U E S R U

U I T R R U

N I U T G NN E N T B I

A S A A S R S

3. Ratlla, en cada srie de paraules, aquella que no pot ser entrada en el diccionari.

jornals jornaler jornada jorn

desfer desfici desfan desfiar

afirmar afnica afortunat afric

mar mares mar marc

roda rodar roden rodet

portar portes porta porter

Nom Data


6/112


Preparar lescriptura dun text

Refor

4

1. Llig la situaci segent i respon a les preguntes.

2. Escriu ara el text tenint en compte les respostes que has donat en lactivitat 1. El text

ha de contestar aquestes preguntes:

El teu collegi ha fet una revista escolar, en la qualsexpliquen els esdeveniments ms importantsde lescola i es publiquen els treballs dels alumnes.La mestra tha demanat que escrigues per a la revistaun text sobre el premi de fotografia que va guanyarla setmana passada un xiquet de la classe.

Quin tipus de text ser ms adequat per a explicar lesdeveniment?

Un cmic Un treball de classe Una notcia Una carta

Qu vols aconseguir amb el teu escrit?Fer riure Informar Protestar Donar ordres

Qu hi haurs dexplicar?

s un text breu o extens?

A banda del text, quins materials pots aportar-hi?

Una foto Una medalla Un dibuix

Qu Qui On Quan Com Per qu

Nom Data


7/112


1. Esmenta dues situacions de la teua vida quotidiana en qu uses el llenguatge oral

i dues ms en qu uses el llenguatge escrit.

3. Emplena la fitxa segent sobre les diferents llenges que coneixes.

El llenguatges el mitj de comunicaci ms important entre els ssershumans, perqu s el ms complet. El llenguatge pot ser oralo escrit.

La llenguas el conjunt de sons, paraules i regles que comparteix un grup deparlants. Tots els ssers humans utilitzem el llenguatge, per cada grup deparlants fa servir una llengua distinta: angls, xins, castell

Recorda

Refor

5 El llenguatge i les llenges

Llenguatge escrit

Llenguatge oral

2. Descriu la situaci que representa el dibuix, en relaci amb ls del llenguatge i les

diferents llenges.

Excuse me, sir,could you?

Quina llengua parles a casa?

Quina altra llengua saps parlar?

Coneixes el nom daltres llenges?Escriu-ne almenys tres.

Nom Data


8/112


1. Classifica aquestes paraules segons com sone la r.

2. Copia el text substituint els asteriscs perro rr, segons corresponga.

Per a representar el so de r forta, sescriur a principi de paraula i darrereconsonant, i rrentre vocals.

Per a representar el so de rsuau, sescriu sempre r.

Recorda

Ls de r/rr

Refor

6

irritaci esperana rpid honrat heroi rebot

article folre Pere arrufat carassa favor

Bona nit, un *efresc i un paquet de *oses.*oses? Ac no en tenim, de *oses. A no s una

flo*iste*ia!Pe* si en tens da*e*e de tu!S, tinc un *am de *oses. Les acabe de colli* dun

*ose* del meu ba*i.No em *efe*isc a aix! Vull di* *oses per a

menja*.Ah, bo*les! Pe* pe* qu no mho has dit des del

comenament?

Bo*les, *oses... Aix no a*iba*em a entend*ens mai!

Forta com

Ramon.

Suau com

Araceli.

Nom Data


9/112


1. Relaciona les paraules que siguen sinnimes.

2. Emparella les paraules segents per sinnims i escriu-les davall de la imatge

que corresponga.

3. Torna a escriure les oracions substituint les paraules destacades pel sinnim

del requadre que corresponga. Vs alerta amb les concordances.

Paraules sinnimes

Refor

7

La decoraci daquell palauera rica.

Magrada parlaramb Joana. s simptica.

No he entsres del que mha ditel pare.

En aquest establimentvenen un gnere molt fi.

barat aromtic

cansat saludable

olors econmic

espectacular fatigat

sa admirable

cotxe careta casa mscara habitatge autombil

botiga

agradable

exuberant

mansi

explicar

conversar

comprendre

delicat

Algunes paraules signifiquen el mateix que altres. Per exemple,sorpresai admiradatenen el mateix significat. Les paraules que tenen el mateix

significat sanomenen paraules sinnimes.

Recorda

Nom Data


10/112


2. Ordena les gotes de pluja que has seleccionat i proposa una idea ms per a cada ttol.

1. Than proposat un treball de classe sobre lalimentaci saludable; ratlla les gotes de la

pluja didees que no et servirien (nhi ha tres en cada fila).

Fer una pluja didees

Refor

8

elscuiners ms

famosos

hidratsde carboni

elsnutrients

xupa-xups

ALIMENTACI SALUDABLE

ingredientsprincipals

cullera

vitamines

receptesde cuina

cassoles

paella

en quconsisteix una

dieta saludable?

reduir elconsum de greixos

un pessicde sal

suc detaronja

alimentar-se demanera equilibrada

recomanacionsper a una dieta

saludable

prendre msfruites i verdures

prendrealiments variats

Ttol

(gotes grans)

Continguts

(gotes menudes)

Nom Data


11/112


Refor

9 El substantiu

Els substantiussn paraules que anomenen persones, animals, coses,idees o sentiments. Els substantius tenen gnere(masculo femen)

i nombre(singularo plural).

Els substantius poden ser comunsi propis, individualsi collectius i concretsiabstractes.

Recorda

1. Subratlla els substantius de les oracions segents, seguint la clau.

La ciutat que ms magrada s Lisboa.

Locell de la gbia s una cadernera.

Slvia s una gran jugadora de bsquet.

El riu Millars desemboca a Almassora.

Substantius comuns Substantius propis

3. Forma el plural de les paraules segents.

arbre

avi

bra

reina

2. Escriu un substantiu de cada classe.

individual

concret

collectiu

abstracte

Escriu de nou les oracions anteriors canviant de gnere els substantius destacats

i les altres paraules que necessites.

4. Digues en quin gnere estan els substantius destacats.

La tiade Pau t una granja de vaques.

Magrada molt la gossetadel meu cos. El metgede mon pares molt amable.

Al corral hi ha gallines i cavalls.

De blau De roig

Nom Data


12/112


1. Encercla la sllaba tnica de les paraules segents.

2. Contesta les preguntes segents i posa exemples de cada cas.

Les paraules estan formades per sllabes. La sllaba que sona amb msfora en una paraula s la sllaba tnica. Les altres sanomenen tones.

En algunes paraules, la sllaba tnica va marcada amb un signe anomenataccent grfic. En valenci, laccent grfic pot ser greu(`) o agut(), segonsla vocal que el porta. Porten accent greu les vocals a, ei o; porten accentagut les vocals e,i, oi u.

Recorda

Laccentuaci

Refor

10

Alcia cami jove pgines exercici

Alacant

videojoc

sorpresa

cmoda

notcia

Quin so representa laccent greu sobre la o?

La ii la usn vocals obertes o tancades?

Quin so representa laccent agut sobre la e?

Per qu, quan li posem accent grfic, la asempre porta accent greu?

3. Lorxatera del dibuix t singlot i pronuncia com a tniques (en majscula) les sllabes

que no ho sn. Reescriu el text i encercla les sllabes tniques correctes.

Nom Data

Tinc ORxata fresCA dexuFA amb FARtons! Qui en vol

un GOtet per a tastar-LA?


13/112


Refor

11 Paraules antnimes

3. Escriu lantnim que correspon a cada paraula.

guanyar

comenar

llanar

donar

alegre

fort

ric

bo

1. Pinta els quadres que continguen parells de paraules antnimes.

mullarnetejar

proplluny

huidesprs

omplirbuidar

bodifcil

repararespatlar

suaubrut

tardprompte

pujarcrrer

atrevitprudent

2. Relaciona cada paraula amb lantnim corresponent.

sa gros

fosc egoista

vestit clar

prim malalt

geners despullat

Algunes paraules signifiquen el contrari que altres. Per exemple, brutciatun significat contrari al de la paraula netedat. Les paraules que tenen

significats contraris sanomenen paraules antnimes.

Recorda

4. Copia el text segent substituint les paraules destacades per un antnim.

Voliavendreaquell pis. Era molt fosci estava en un carrer sorolls. Les habitacions erenmenudesi la cuina, antiga. A ms, tenia una plaa de garatge estreta. En resum, un pismolt lleig.

Nom Data


14/112


2. Emplena aquest qestionari tenint en compte les respostes anteriors.

1. Contesta les preguntes segents sobre la millor manera demplenar qestionaris.

Refor

12 Emplenar un qestionari

LA COVA DELS LLIBRES

UN PUNT DE TROBADA

PER ALS LECTORS

El tipus de lletra que far servir per a les respostes s...

bonica majscula artstica Per a escriure el qestionari, far servir...

llapis retoladors de molts colors bolgraf

Per a emplenar les dades personals dun qestionari, s necessari saber...

el codi postal del poble o ciutat la talla de sabates el color dulls

NOM

COGNOMS EDAT

ADREA

CODI POSTAL POBLACI

TELFON CORREU ELECTRNIC

Quants llibres lliges cada any?

sis ms de sis menys de sis

Quins tipus de llibres tagraden ms?

contes novelles poemes teatre

Quina temtica prefereixes?

aventures misteri terror altres

Escriu el ttol de lltim llibre que hages llegit.

Nom Data


15/112


Refor

13 Ladjectiu

Els adjectiussn les paraules que expressen qualitatso estatsdels substantius.Els adjectius van en el mateix gnere i nombreque els substantius a qu es

refereixen.

Recorda

2. Fes els canvis necessaris en els adjectius daquestes oracions perqu siguen correctes.

1. Encercla els adjectius que trobes en aquest text.

3. Observa aquesta imatge i escriu quatre substantius amb els adjectius corresponents,

com en lexemple.

Victria de Fernando Alonso

Fernando Alonso va fer un avanament genial en el re-volt ms perills del circuit. Va ser una maniobra difcil

i arriscada. Encara que havia eixit des de la setena po-sici, el pilot asturi va aconseguir un gran triomf. Ensegon lloc va creuar la meta Robert Kubica, el pilot po-lons i, desprs dell, el jove corredor Sebastian Vettel.

Un cotxe esportiva Un cotxe esportiu

Una roda punxatsUns esportistes famoses

Una victria dol

Unes curses frentica

Un llibre obert

Nom Data


16/112


2. Resol lencreuat. Totes les paraules sn esdrixoles.

3. Llig aquest text i accentua, si cal, les paraules en negreta.

1. Encercla la sllaba tnica de les paraules segents i classifica-les a continuaci.

Les paraules agudessn les que tenen lltima sllaba tnica. Saccentuenquan acaben en vocal, en vocal seguida deso en les terminacions -eni -in.Exemple:dem, desprs, entn.

Les paraules planessn les que tenen la penltima sllaba tnica.Saccentuen quan acaben en consonant (excepte en les terminacions -as,-es, -is, -os, -us, -en, -in) i en diftong. Exemple:recrrer, mirveu.

Les paraules esdrixolessn les que tenen lantepenltima sllaba tnica.Saccentuen totes. Exemple:llstima.

Recorda

Normes daccentuaci

Refor

14

Paraules agudes Paraules planes Paraules esdrixoles

El meu amic Jordivisquedurant un any a Berlin. Encara que ell s de Penaguila, a la comarcade lAlcoia, sa mare s de Coloniai sempre han tingut molta relacioamb el paisgermanic. Unavegada el vaig visitar i alprincipiem vaig sentir molt confus: jo haviaestudiat alemany, per ara

tothomel parlava i semblava un examen! Quan alguem deia algunacosa, em quedava parat, pe-roal cap duns diestot va millorar molt. No ho pareix, perolalemany no s gens dificil!

mecnic Mari sabia qumica estigu Maria

nevera frmula regal histria prdua iogurt

1. Gran ocell en perill dextinci.2. Continent on hi ha el Per i el Canad.3. Capital de la comarca de la Costera.4. Estratgia per a guanyar un partit.5. Botiga on vnen medicaments.

6. Acci i efecte de perdre.

4 5

6

1

3

2

Nom Data


17/112


Famlia de paraules

1. Classifica aquestes paraules segons la famlia a la qual pertanyen.

2. Ratlla les dues paraules que no pertanyen a la famlia de la paraula indicada.

3. Completa les caselles i escriu paraules de la famlia desec.

4. Escriu V (verdader) o F (fals).

Refor

15Nom Data

pedrada prtic empedrar pedrera porter

pedregar portal portada pedrota portella

pedra

porta

1. Completament sec.2. Perode de falta de pluges.3. Llevar la humitat.4. Terreny molt sec.

4

1 R

2 S

3 A

Escriu una oraci amb dues de les paraules anteriors.

Algunes paraules shan format a partir daltres. Per exemple, la paraula terrestresha format a partir de la paraula terra. Totes les paraules que shan format a

partir duna paraula determinada formen una famlia de paraules.

Recorda

mariner mar mareig maraca marea

papada empaperar empapussar paperina papereria

llibrer llibreria llibertat llibret lliure

focus foguera enfocar fog fogueig

mar

paper

llibre

foc

Martells de la mateixa famlia que Mart.

Arenals de la mateixa famlia que arena.

Cordells de la mateixa famlia que cor.Fortalesas de la mateixa famlia que fort.


18/112


Descriure un personatge

1. Llig la descripci i encercla el personatge al qual es refereix.

2. Subratlla en el text anterior la informaci segent.

3. Tria un dels personatges dels dibuixos anteriors i escriu les paraules clau que el definirien.

4. Escriu la descripci del personatge a partir de la planificaci que has fet en lactivitat 3.

De roig Qui s? De verd Com s el seu carcter?

De blau Com s fsicament? De taronja Qu li agrada?

Refor

16Nom Data

Xaloc el vampir

Xaloc s un jovenet vampir, que encarano ha ingressat a lInstitut Superior delsUllals, perqu no supera el metrei mig dalada. T el cabell llargi fosc, com un mantell de llana que licobreix mitja esquena. La negror de lacabellera fa ressaltar encara ms els ullsblaus brillants, aix s, una mica ocultsdarrere dunes ulleres enormes. ssimptic, divertit i sobretot molt inquiet:es passa el dia fent bromes a la famlia.Li agrada molt llegir llibres dhistriadels seus avantpassats, desprs dunbon berenar amb el seu refresc preferit:Sanguinola.

general

fsic

carcter

gustos


19/112


Graus de ladjectiu

1. Digues en quin grau estan els adjectius de les oracions segents.

2. Completa les oracions amb els adjectius corresponents.

Refor

17Nom Data

El graudun adjectiu indica la intensitat amb qu lsser o lobjecte a ques refereix ladjectiu posseeix una qualitat.

Els graus de ladjectiu sn tres: positiu, comparatiui superlatiu. El graucomparatiu pot ser dinferioritat, digualtati de superioritat.

Recorda

El golf s menys perills que lalpinisme.

El cel s blau.

Aquest actor s famosssim.

La Safor est els Ports.

El Montg s el Bartolo.

Les comarques de la costa sn

les comarques de linterior.

3. Observa el dibuix i escriu tres oracions en qu compares Joan amb el senyor Sebasti.

Usa formes de ladjectiu en grau comparatiu i grau superlatiu.

Exemple:Joan s altssim, per el senyorSebasti s ms gros queJoan.

tan alt com ms poblada que menys fredes que


20/112


Laccent diacrtic

1. Digues qu signifiquen les paraules destacades en negreta.

2. Completa les oracions amb la paraula que corresponga en cada cas.

Refor

18Nom Data

A vegades, laccent grfic sutilitza per a diferenciar una paraula duna altraque t la mateixa forma per un significat diferent. Aquest tipus daccent grfic

sanomena accent diacrtic.

Recorda

Andreu stan gandul que no espentina mai.

Mamare sha trencat la mesquerra.

El mes msbonic s maig.

La persona que les instruccions s lentrenador de lequip.

Com que em vaig gitar molt tard, aquest mat tinc molta

Si no a lexcursi hauran danar a classe igualment.

3. Observa els dibuixos i escriu una oraci amb les paraules net/nti una altra amb les

paraules s/os, en qualsevol forma de gnere i nombre.

vnen / venenson / sndona / dna


21/112


Camp lxic

1. Colloca cada paraula en el camp lxic que corresponga.

2. Escriu una paraula per a cada imatge.

3. Digues quin camp lxic formen aquestes paraules.

Refor

19Nom Data

xutar projectar gol rodar actriu entrenador

penal claqueta film porteria productor rbitre

a)

b)

c)

Marca a quin camp lxic pertanyen les paraules anteriors.

Escriu tres paraules ms per a cada camp lxic anterior.

els oficis la salut la grip

a. pentagrama, tocar, flauta

b. tren, bitllet, viatjar

c. suma, restar, equaci

Les paraules astrnom, allunari espacialestan relacionades amb un mateixtema: lunivers. El conjunt de paraules de diferent classe (subtantius, adjectius,

verbs...) que es relacionen amb un mateix tema formen un camp lxic.

Recorda

cinema

futbol


22/112


Anunciar un esdeveniment

Refor

20Nom Data

1. Al collegi han organitzat un concert per a celebrar larribada de la primavera. Completa

aquesta fitxa amb la informaci que hauria dincloures en el cartell anunciador.

2. Fes ara el cartell anunciador, en qu inclogues la informaci anterior. Recorda que ha

de tindre un disseny ben atractiu.

Nom de lesdeveniment

Lloc de celebraci

Data Hora

Quin grup hi actuar?

Es far alguna actuaci ms?

Quants diners costar lentrada?

Qui hi est convidat?Quina illustraci o foto posars en el cartell?


23/112


Els determinants. Larticle

1. Completa el text amb les formes de larticle que corresponga.

2. Torna a escriure aquest text posant els articles en el lloc on toca.

Els mestres de escola ens van dur a conixer barris antics de Valncia. Va guiar

visita una xica que anava vestida com persones de edat mitjana. El que msem va agradar va ser Llotja, sobretot per columnes que hi ha dins edifici.

Va ser com fer un viatge al passat!

Refor

21Nom Data

Les paraules que van davant el substantiu per a concretar-lo o determinar-lofuncionen com a determinants.

Les classes de paraules que poden fer la funci de determinants sn elsarticles, els demostratius, els possessius, els numeralsi els indefinits.

Larticles una paraula que funciona com a determinant i indica el gnerei el nombre del substantiu que el segueix.

Recorda

3. Observa els dibuixos i escriu davall larticle i el nom del que representen. Digues tamb

en quin gnere i quin nombre est cada un.

La romeria de les Canyes

Conta histria la que castellonencsvan els traslladar-se la de muntanyetaon tenien poble original el a plana laa partir de any l 1252. Romeria la deCanyes les recorda cada any aquelltrasllat.

les bruixes

femen

plural


24/112

dues sllabes tres sllabes quatre sllabes


La partici de paraules

1. Separa les sllabes de les paraules segents.

2. Encercla les paraules que estiguen ben partides.

3. Copia cada paraula amb les sllabes partides, com en lexemple.

Refor

22Nom Data

A lhora de partir les paraules a final de lnia, cal seguir les normes segents:

No es poden separar les lletres que formen part de la mateixa sllaba.Exemple:ves-pradai no ve-sprada.

No es poden separar els diftongs. Exemple:cui-nai no cu-ina.

Cal separar els dgrafs en sllabes diferents, excepte els dgrafs gu, qu, ll,nyi ig. Exemple:pas-savenper pe-lleter.

No sha de deixar cap lletra sola a final o a comenament de lnia.Exemple:ales-horesi no a-leshores.

Recorda

carro

bossa

trinquet

meravella

joguet

pinya

gorilla

tonyina

cotxe

fulla

guitarra

motxilla

l-hora

el comp-te

lagu-lla

la parcel-la

la i-cona

els pass-os

Ara escriu correctament les separacions mal fetes.

caureu quaranta remei enviament rona cincia

dirn faena aeroport incaut histria diari

cau-reu


25/112


Paraules polismiques

1. Numera cada oraci segons el significat de la paraula copa.

2. Observa les illustracions i escriu una oraci amb cada un dels significats de banc.

3. Explica el significat de la paraula terraen cada oraci.

4. Encercla les paraules que siguen polismiques.

Refor

23Nom Data

1.Vas amb forma decampana sostingutsobre un peu.

3.Part ms altadun arbre, formadaper fulles i branques.

2.Premi que es dnaal guanyador dunacompetici esportiva.

La copa de larbre est plena docells.

Posam aigua a la copa, per favor.

Va arribar el primer i va aconseguir la copa que tant desitjava.

Els mariners van arribar a terradesprs dun llarg viatge.

Portes els pantalons bruts de terra.

Hi ha paraules que tenen ms dun significat. Per exemple, la paraula acollidorsignifica cmode i amable. Les paraules que tenen ms dun significat

sanomenen paraules polismiques.

Recorda

peu rellotge mnega goma calendari


26/112


Un conte amb dos personatges

1. Fes parelles relacionant els personatges oposats de les dues columnes.

Refor

24Nom Data

2. Tria una parella de les anteriors i contesta les preguntes segents.

Escriu els noms dels dos protagonistes.

Personatge 1 Personatge 2

On viuen?

Com s i qu li agrada fer al personatge 1 que has triat?

Com s i qu li agrada fer al personatge 2?

Qu els pot fer canviar?

Com ser el final? Marca la resposta.

Feli Trist Inesperat

3. A partir de les respostes anteriors, inventa un conte que tinga com a protagonistes la

parella de personatges que has triat. No toblides del ttol.

humil gandul

llest cregut

treballador agarrat

geners ximple

PERSONATGE

1

PERSONATGE

2


27/112


Els pronoms personals

1. Digues si els pronoms personals destacats sn forts o febles.

2. Completa les oracions amb els pronoms forts adequats.

3. Encercla els pronoms febles que trobes en el text segent i collocals en el lloc

corresponent de la taula.

Refor

25Nom Data

Els pronoms personalsserveixen per a anomenar els ssers o objectessense utilitzar substantius.

Hi ha pronoms de primera, segonai tercerapersona.

Els pronoms personals poden ser fortso febles. Els pronoms forts podenanar sols. Els pronoms febles acompanyen sempre un verb.

Recorda

Elshas trobat ja?

Jocomprar el diari en tornar descola.

Explica-li qu vam fer ahir.

Nosaltresvam reprendre la partida desprs del descans.

no parle a la paret, et parle a

A no li agrada aquest grup, per a lentusiasma.

durem larrs, dureu la carn i

duran la verdura.

singular plural

1a persona

2a persona

3a persona

Treballar a casa

Si us dic que ma mare guanya diners sense eixir de casa em direumentider. Per ma mare s dibuixant de cmics i t un estudi alpis on vivim. Li agrada molt la faena i sovint fa caricatures als

meus amics i els les regala. Per aix els agrada visitar-nos! Per apublicar els cmics, ha descanejar-los i enviar-los per correuelectrnic. Qu et pareix el treball de ma mare?


28/112


Signes que tanquen enunciats

Refor

26Nom Data

Per a indicar que una oraci acaba i en comena una altra, utilitzem diversossignes de puntuaci:

Al final de les oracions en qu safirma o es nega alguna cosa, sescriu unpunt, del qual hi ha tres tipus: punt i seguit(sescriu per a separar duesoracions del mateix pargraf), punt i a part (sescriu per a separar dospargrafs) i punt final(sescriu per a indicar el final dun text).

Al final de les oracions en qu es pregunta alguna cosa sescriu un signedinterrogaci.

Al final de les oracions en qu sexpressa sorpresa, admiraci, por, etc.sescriu un signe dexclamaci.

Recorda

1. Encercla els punts daquest text de diferents colors, seguint el codi.

2. Llig el dileg segent i encercla, de color taronja, els signes dinterrogaci, i de color

morat, els dexclamaci.

Liderat per al Valncia

El Valncia va recuperar ahir el primer lloc de la Lliga, desprs de vncer per quatre golsa zero a lestadi del Numncia. Aquesta victria confirma el bon joc de lequip. De fet, moltsel veuen ja com un dels aspirants al ttol.El Vila-real tamb es consolida com un dels millors equips de la temporada. Encara que

ahir noms va aconseguir un empat, ha mantingut una trajectria molt slida. Per aix, spossible que lany que ve torne a jugar competicions europees.La Lliga torna el cap de setmana que ve amb ms emocions. Els equips valencians tenenencara alguns partits molt difcils. Caldr que hi estiguem ben atents.

Perdone, la carretera de Vinars?No, ho sent, per no tinc arrs.

Que no mha sentit? Li pregunte per lacarretera de Vinars!

I jo li dic que no en tinc, darrs!Arrs, no! Vinars!Mire, all darrs no en fan. Per si segueixrecte arribar a Vinars, on tenen unllagost per a llepar-sen els dits!

Ahh!

Hi has trobat una altra classe de punt?

Encerclals amb els colors del primer exercici.

De verd el punt i seguit De groc el punt i a part De roig el punt final


29/112


Paraules simples i paraules compostes

1. Forma paraules compostes relacionant els verbs de les dues primeres columnes

amb els substantius corresponents.

2. Digues a partir de quines paraules simples shan format aquestes compostes.

3. Escriu la paraula composta amb qu es designen aquests elements.

4. Escriu tres paraules compostes que comencen amb cada verb. Pots fer servir el

diccionari si et cal.

Refor

27Nom Data

para porta vidres avions

neteja trenca nous boscos

guarda obre fang llandes

llevataps +

portabicicletes +

muntacrregues + para-xocs +

penja-roba +

trencaclosques +

Les paraules que shan format a partir de la uni de dues o ms paraules,com para-xocs(verb parar+ substantiuxocs), sanomenen paraules compostes.

En canvi, les paraules que no es componen daltres paraules, com moll,sanomenenparaules simples.

Recorda

portar guardar


30/112


Contar una experincia personal

1. Marca quina daquestes oracions pertany a lexplicaci duna experincia personal.

2. Fixant-te en loraci que has triat, completa les caracterstiques daquests textos.

Refor

28Nom Data

La policia ha detingut latracador de joieries al seu domicili de Castell.

La pluja es forma a partir de laigua que sevapora del mar. Lany passat vaig anar a esquiar i em vaig sentir el ms feli del mn.

La Serra de Mariola s un paratge singular, amb una gran diversitat de flora.

3. Tenint en compte les caracterstiques que has indicat en lactivitat 2, escriu un correu

electrnic a un amic en qu li expliques una ancdota divertida que thaja passat recentment.

Tema:

Hola

Com ha anat el cap de setmana? A mi

De: [email protected]

A: [email protected]

Data:

Tipus de verbs: Temps Persona

Exageracions:

Paraules que descriuen sentiments:


31/112


El verb: arrel i desinncies

1. Troba els verbs que hi ha en aquest poema.

2. Separa larrel de la desinncia en aquests verbs.

3. Relaciona cada arrel amb la desinncia que li correspon i escriu la forma resultant.

4. Escriu tres formes a partir de larrel indicada, i tres ms a partir de la desinncia.

Refor

29Nom Data

Els verbssn paraules que expressen accions o estats. Cada verb t diferentsformes. Les formes verbals poden ser simples, compostesi perifrstiques.

El conjunt de totes les formes dun verb sanomena conjugaci.Cada forma verbal consta darreli desinncia.

Recorda

Davall lescala de la catedral,es troba la tomba de Pau Partal.El seu cognom era Folc, no Partal,

per s que Partal rima amb catedral.EDWARDLEAR

menjarem

senties

expressem

debateu

trencaren

doneu

correrem

preferisc

parl- -iria

consent- -r

bat- -e

cant-

-ars


32/112


Paraules ambssonora

2. Escriu el nom del que representa cada dibuix. Totes les paraules tenen essa sonora.

3. Busca en la sopa de lletres sis paraules que contenen essa sonora i copia-les.

3 13 7 17 15 6 11 12 5 14 2

Refor

30Nom Data

El so de la ssonora es pot representar amb les grafies zi s:

Sescriu za principi de paraula i darrere consonant. Sescriu sentre vocals.

Recorda

1. Encercla els nombres que continguen una essa sonora. A continuaci, escriu els seus

noms en lletres.

Contenen essa sonora els nombres

Escriu una oraci per cada una de les paraules anteriors.

C A S A T M XA O I B V S Z PR N S E R O P RR Z U T M T E EO E Z O N A S SS E V L M N A

S N S U P V R LA L Z I N A L I


33/112


34/112


Descriure un lloc

2. Tria adjectius que et puguen servir per a la descripci de la foto.

1. Aquest estiu has anat de vacances a un lloc que tha agradat molt i nhas fet fotografies

com aquesta.

Refor

32Nom Data

3. Una amiga no sap on anar de vacances i vol que la informes del lloc on has estat tu. Des-

criu la fotografia a partir de la planificaci que has fet en les activitats 1 i 2.

Informaci general

El que es veu en primer pla

El que es veu en segon pla

El que es veu al fons

guapo frtil alt meravells

cabals rid alegre rpid

Classifica en aquesta fitxa els elements del paisatge de la foto anterior.


35/112


El verb: nombre i persona

1. Situa cada verb en el lloc de la taula que li corresponga.

Refor

33Nom Data

Segons el nombre, les formes verbals poden estar en singularo en plural.Segons la persona, les formes verbals poden estar en primera, segona

o tercerapersona. Les formes no personalsdel verb sn linfinitiu, el gerundii el participi.

Recorda

fa espere tenim calleu volen tens

singular plural

primera persona

segona persona

tercera persona

2. Encercla en aquest text els verbs que estan en tercera persona del singular i, en aca-

bant, reescriu-lo canviant el verbs en primera persona del plural. Fes-hi tamb altres

canvis que necessites (pronoms, possessius, etc.).

3. Localitza els infinitius, gerundis i participis del text anterior i classificals.

Un retrobament nostlgic

Eugeni arrib al poble a primera hora del mat. No hi havia anat des que era xiquet i teniamolta illusi per retrobar els carrers i les persones de la infantesa. Estigu conversant horesi hores amb els amics. Encara que se sentia ben feli, no podia evitar una sensaci amarga:gran part de les cases que havia conegut anys arrere havien desaparegut i els boscos queenvoltaven el poble estaven desapareixent a causa dels incendis. Aix i tot, conduint detornada a casa, Eugeni sent que acabava de passar un dels millors dies de la seua vida.

Eugeni i jo

infinitiu gerundi participi


36/112


Paraules ambssorda

2. Ompli els buits de les oracions segents amb les grafies de la essa sorda que corresponga.

3. Posa un exemple de cada grafia.

4. Relaciona cada paraula segons que duga essa sorda, essa sonora o les dues.

Refor

34Nom Data

El so de la ssorda es pot representar amb les grafies s, ss, i c.

Sescriu sa principi i final de paraula i al costat de consonant. Sescriu ssentre vocals. Sescriu davant a, o, ui a final de paraula. Sescriu cdavant e, i.

Recorda

1. Llig en veu alta les paraules segents i, en acabant, encercla les lletres que representen

la essa sorda.

setmana avanar cinta Massalfassar can

porteries pensament caadora divertidssim sabata

Carle alvador va viure a Bena al.

No magrada ca ar, per magrada pe car.

He abut que reu de la mateixa famlia perqu teniu els mateixo bra o

Di abte que ve agafarem les i telle i anirem a bu car bolet

El profe or em va traure a la pi arra.

Em vaig empa ar un o et i no parava de to ir.

sa principi de paraula

sa final de paraula

sal costat de consonant

ssentre vocals

davant a, o, u , , a final de paraula

cdavant e, i ,

salze

avisar

sopa

caador

carabassa

zoolgic

escriure

cervesa

ssorda

ssonora


37/112


Les expressions

3. Escriu una oraci per a cada expressi.

Refor

35Nom Data

2. En cada oraci de les que segueixen hi ha una expressi; subratlla-la.

Est trist perqu Aitana li ha donat carabassa.

Sempre dius el que penses, no tens pls a la llengua.

Aquest mat fa un fred que pela.

1. Relaciona per a formar expressions i copia-les.

Agafar el bou per a res.

Molt de soroll en un paller.

Posar la m per les banyes.

Buscar una agulla al foc.

1.

2.

3.

4.

Escriu el nmero de lexpressi a qu corresponen les definicions segents.

Tindre confiana en alg.

Pretendre aconseguir alguna cosa difcil o impossible.

Tindre una cosa menys importncia del que sembla.

Enfrontar-se amb decisi i valentia a un problema.

Ploure a bots i barrals.

Fer un sol de justcia.

Estar als nvols.

A vegades utilitzem expressions que tenen un significat diferent en conjuntdel que tenen les paraules que les formen. Aix per exemple, trencar el gel

significa iniciar tractes que ning satrevia a comenar i no partir un trosde gel. Entre les expressions destaquen els refranysi les frases fetes.

Recorda


38/112


Escriure un text expositiu

1. Llig la situaci segent i resol lactivitat.

Refor

36Nom Data

Qu s el reciclatge?

Quines conseqncies positives t el reciclatge?

Qu opinen els meus pares del reciclatge?

Com s el procs de reciclatge de materials?

Quan va ser la primera vegada que vaig reciclar?

Quins materials es poden reciclar?

Quantes botelles de vidre caben en un contenidor?

2. Ordena i copia les preguntes que hages triat en lexercici anterior i escriu el text

responent a les preguntes. Desprs, posa-li ttol.

Marca les quatre preguntes que haur de contestar el text expositiu.

La revista de lescola prepara un nmero especialdedicat al medi ambient. Com que a laula hem treballatmolt sobre el tema, than demanat un article perqu hiexpliques qu s el reciclatge i en qu consisteix.


39/112


El verb: temps i mode

1. Reescriu aquestes oracions en passat i futur.

2. Digues quin mode verbal representa cada dibuix.

3. Escriu tres oracions en imperatiu a partir de les paraules indicades.

Refor

37Nom Data

Els verbs situen les accions en un temps(passat, presento futur), en relaciamb el moment en qu es parla.

El modedels verbs reflecteix lactitud del parlant davant all que diu. Hi hatres modes: indicatiu, subjuntiui imperatiu.

Recorda

Tinc una caseta a lhortde mon pare.

Els meus amics estande viatge a NovaZelanda.

El Valncia guanya laLliga.

Mireia fa una obra alPrincipal.

desconnectar / mbils

posar / cinturreduir / velocitat

passat present futur

Si tingueraun gosset!

Plou!Circuleu!


40/112


Lapstrof

1. Relaciona cada paraula amb larticle que corresponga.

2. Ompli els buits daquesta notcia ambl,el ola.

3. Reescriu les oracions posant en singular les paraules en negreta. Vigila amb la concordana.

Refor

38Nom Data

Els articles eli lai lenlla desapostrofen davant una paraula que comenaen vocal o en h, llevat de les excepcions segents:

Els articles eli lano sapostrofen davant el nom de les lletres.Els articles eli lai lenlla deno sapostrofen davant paraules que comencen

en i, u, hi, huquan fan de consonant i no de vocal. Larticle lano sapostrofa davant les paraules que comencen en i, u, hi, hu

tones.

Recorda

Durant les excursionsvam visitar les illesprincipals dels Columbrets.

Mon pare sho ha passat genial amb les histriesque han contat les iaies.

He fotografiat les hienesi els hipoptamsdel zoo.

iaio

horitz

iot

cotxe

histria

iarda

ambulatori

universitat

plaa

iogurt

illa

horta

el

la

l

Pluges intenses a la Comunitat

Ahir va ploure intensament a tota Comunitat, sobretot a hora de

dinar. A Alt Maestrat aigua va inundar cases i carreteres. Al Camp de

Morvedre i Horta Nord problema va ser pedra.

ajuntament de Faura, on va caldre que els bombers intervingueren amb

carcter durgncia, indica que oratge dahir va fer malb moltes taronges

a punt de collir. centre de coordinaci demergncies de Generalitat

va decretar alerta taronja pel perill daiguats forts.


41/112


Els sufixos augmentatius

1. Encercla el sufix augmentatiu en cada paraula.

2. Forma paraules noves afegint els sufixos augmentatius-ot/-ota,-s/-assa.

4. Digues a partir de quina paraula es formen aquestes.

5. Expressa el que representa cada dibuix amb un sufix augmentatiu.

3. Marca en cada parell de paraules la que s augmentativa.

Refor

39Nom Data

festassa llenguota llibrot manassa

piss rius taulota lletjota

cama

peu

ulls

nassot

donassa

cadirota

mare

home

cotxe

camions

manassa

ullerotes

Hi ha sufixos que, en afegir-los al final duna paraula determinada, expressenla idea de gran. Per exemple, si afegim el sufix -ota la paraula polp, obtenim

la paraula polpotque significa polp molt gran. Els sufixos que expressen laidea de mida gran sn els sufixos augmentatius.

Recorda

cuixota

marmota

reps

cotxs

gargot

grandot

carcassa

casassa


42/112


Millorar lestil dun text

1. Jaume ha fet un esborrany dun treball de classe, lha revisat i hi ha detectat algunes

paraules inexactes i moltes repeticions.

Assenyala lopci correcta per a substituir les expressions marcades en el text.

2. Torna a escriure el text sobre el paleoltic introduint-hi les correccions.

Refor

40Nom Data

El paleoltic

El paleoltic s el perode de fa ms anys. En aquest perode , lespersones eren nmades i vivien de la caa, la pesca i la recolleccide fruits. La paraula paleoltic vol dir pedra antiga i fa refernciaal material que sutilitzava per a fer els objectes.La manera de fer era molt simple: colpejaven dues pedres i feien que neixiren fragments, amb els quals feien coses tallants per acaar o tallar les pells i la carn dels animals.

de fa ms anys(paraula inexacta)

ms modern ms antic ms recent

en aquest perode (paraula repetida)

en aquest pas en aquest itinerari en aquesta poca

paleoltic vol dir (paraula inexacta)

paleoltic tracta de paleoltic parla de paleoltic significa

la manera de fer(paraula inexacta)

la tctica la tcnica la feina

feien que neixiren fragments

aconseguien que neixiren fragments intentaven que neixiren fragments

amb els quals feien(paraula repetida)

amb els quals provocaven amb els quals cosien amb els quals fabricaven

coses tallants(paraula inexacta)

objectes tallants fets tallants obres tallants


43/112


Els temps verbals

1. Completa el text escrivint, en cada cas, la forma verbal que corresponga.

2. Digues en quin temps verbal estan les formes que has escrit en el text anterior.

3. Escriu una forma verbal per a cada indicaci.

Refor

41Nom Data

Els temps verbalssn conjunts de formes verbals que situen lacci en el mateixtemps i en el mateix mode.

Segons el temps, hi ha temps de passat, temps de presenti temps de futur.Segons els elements que els componen, hi ha tempssimples, tempscompostosi tempsperifrstics.

Recorda

Magradaria(AGRADAR) que (HAVER-HI) ms sales de teatre a la meua ciutat.

Em (DIVERTIR) bona cosa sempre que (TINDRE) loportunitat de

vore alguna obra. (PODER) anar a altres ciutats, on (DEURE)haver-hi ms teatres, per (SER) massa menut i no (GUANYAR)

diners per a pagar-me el viatge. Per (ESCOLTAR) el que us

(DIR): el dia que en (GUANYAR), estic segur que n (ESTALVIAR)

molts per a recrrer tots els teatres del mn!

pretrit imperfet, verb cantar

pretrit indefinit, verb batre

present, verb dormir

agradaria


44/112


La coma

2. Explica quina diferncia de significat hi ha entre aquestes dues oracions.

3. Continua les enumeracions segents sense deixar-te cap coma ni el punt final.

Refor

42Nom Data

Sescriu comaen els casos segents:

Per a separar els elements duna enumeraci. Per a fer un aclariment enmig duna oraci. En les notes davs i en les cartes, desprs de la salutaci.

Recorda

1. Encercla les comes del text segent. Usa el roig per a les enumeracions, el blau per a

les explicacions i el groc per a les frmules de salutaci.

Benvolguts mares i pares,

La setmana que ve la nostra escola, per des any consecutiu, celebrar lesjornades culturals. Hi haur actes de tota mena: castells unflables, conta-contes, partits de bsquet i handbol, concursos de videojocs, etc. Tot aix,que ser totalment gratut per a lalumnat, tindr lloc els dies segents:dimarts 12, dimecres 13 i dijous 14.

Atentament,

La direcci de lescola.

La bicicleta que estava lligada al fanal ha desaparegut.

La bicicleta, que estava lligada al fanal, ha desaparegut.

Magraden totes les pellcules: les dacci

Ma tia ha viatjat per bastants pasos: Turquia,

La meua germana practica molts esports: nataci


45/112


Els sufixos diminutius

1. Escriu el diminutiu de les paraules segents.

2. Ratlla les paraules que no sn diminutius.

4. Expressa aquestes altres en diminutiu.

3. Expressa aquestes frases sense diminutiu.

Refor

43Nom Data

fill

pota

mare

peix

sac

una casa blanca

un suc frescun tren verd

una tauleta boniqueta

un bracet curtet

un cotxet menudiu

paret nasset coet piset marquet fuet riuet distret

caseriu gatiu actriu poquiu ofensiu evasiu curtiu

galeta rodeta coseta escopeta neta tasseta vagoneta

taula

gos

llum

reina

pont

Copia les paraules anteriors que tenen diminutiu i escriu sobre quina paraula sha format.

Si a la paraulajerseiafegim el sufix -et, obtindrem la paraulajerseietquesignifica jersei menut. Els sufixos que expressen la idea de mida menuda

sanomenen diminutius. A vegades, aquests sufixos tamb sutilitzen pera expressar afecte o estima. Per exemple: mareta.

Recorda


46/112


Escriure el text dun cmic

1. Llig la vinyeta i contesta les preguntes.

2. Completa la cartella i les bafarades de les vinyetes segents.

Refor

44Nom Data

De nit, la mare i la filla seuen

al sof per vore la televisi...

Quin tipus doraci sutilitza enel text del quadre o cartella?

Quins tipus doracions sutilitzenen les bafarades? Quins signesde puntuaci predominen en lesbafarades?

Mare,s veritat que

venim delsmicos?

No ho s,filla, ton pare

mai no em va volerpresentar la seua

famlia!


47/112


La primera conjugaci

1. Encercla els verbs de la primera conjugaci que trobes en el text segent i copials.

2. Analitza aquestes formes seguint lexemple.

Refor

45Nom Data

Els verbs que tenen linfinitiu acabat en -arpertanyen a la primera conjugaci.La majoria de verbs de la primera conjugaci es conjuguen com parlar.

Recorda

Rennan agafa lapilota i la llana cap al centre

del camp. Albelda la para amb el piti la passa a Baraja. Senna corre cap a ell,

Baraja el regateja i envia el bal a Mata. Eldavanter perd lequilibri i Cazorla pren la pilota

per a dirigir latac cap al camp contrari.Els espectadors salcen, pareix que es

desmarca Franco, demana elbal i

infinitiu temps mode

parlarem parlar condicional indicatiu

canviaria

haurem menjat

torn

calleu

van viatjar

arribareu


48/112


El punt i coma

1. Encercla de color roig les comes i de verd els punts i comes.

2. Completa el text amb coma o punt i coma.

Refor

46Nom Data

Sescriu punt i comaen els casos segents:

Per a separar els elements duna enumeraci quan algun daquests ja portacoma.

Davant els enllaos per, tanmateix, no obstant aix quan introdueixenoracions llargues.

Recorda

En la meua classe hi ha companys de tot arreu: Josep s de Mallorca; Mariela, deCombra; Hamza, de Nador; Dorina, de Bucarest; i Christine, de Lima.

Legionaris soldats romans

pareu atenci. Hem de construir un

campament. La primera centria

plantar les tendes la segona

cavar una rasa al voltant de la muralla

la tercera construir els mursi la quarta alar les torretes.

Semblarem invencibles tanmateix

no us heu dadormir perqu

lenemic sempre est a laguait!

3. Escriu dues oracions utilitzant els enllaosperi no obstantaix precedits de punt i coma.

4. Descriu la teua habitaci i enumera els objectes que hi veus. Usa comes i punts i comes.


49/112


Els gentilicis

1. Encercla en aquest text quatre gentilicis i copials indicant a quin lloc fan referncia.

Refor

47Nom Data

Una carrera molt internacional

Ahir va tindre lloc, pels carrers alacantins, la cinquena marat.El primer lloc va ser per al marroqu Ahmed Aouita, ve de SantJoan, i a continuaci va entrar Piero Nero, itali de naixement

per alcoi dadopci.

2. Escriu el lloc don sn aquestes persones.

3. Completa amb el gentilici que corresponga.

els castellonencs

els andorrans

els alzirenys

els saguntins

els canadencs

els tarragonins

els valencians

els eivissencs

Miren va nixer a Bilbao, s

Marta va nixer a Sevilla, s

Sara va nixer a Madrid, s

Marie va nixer a Pars, s

Laura va nixer a Vencia, s Alba va nixer a Mrcia, s

La paraula castellonencindica que una persona s de Castell.Les paraules que expressen el lloc de procedncia de les persones o coses

de qu es parla sanomenen gentilicis.

Recorda


50/112


Argumentar

1. Llig aquesta situaci i respon a les preguntes.

2. Escriu la carta tenint en compte les respostes de lactivitat anterior.

Refor

48Nom Data

El pati de lescola s molt gran, per

com que est descobert, quan plou,no podeu fer-hi educaci fsica nijugar-hi. A ms, el terra relliscamolt quan est banyat i ja shi hanlesionat molts xiquets. Proposeua la direcci de lescola que cobriscauna part del pati per a solucionaraquest problema.

A qui sadrea la carta?

Qu vols aconseguir?

Quins arguments hi pots aportar?

1.

2.

Senyor/-a ,Els alumnes de 5 de primria daquest centre creiem que seria molt convenient

, per dues raons.En primer lloc, perqu

En segon lloc, perqu

Atentament,

Signa


51/112


La segona conjugaci

1. Encercla els verbs de la segona conjugaci que trobes en el text segent.

2. Completa el text amb les formes corresponents dels verbs.

3. Escriu la primera persona del futur i del condicional dels verbs segents.

Refor

49Nom Data

Els verbs amb linfinitiu acabat en -ero en -repertanyen a la segona conjugaci.Per exemple: tmer, crrer, batre, ploure. Tamb hi ha uns pocs verbs de la

segona conjugaci que acaben en-r. Per exemple: dir, dur, fer.

Recorda

No (HAVER-HI) lloc per a tantes persones a la sala dactes. El director no

(CREURE) que hi (CABRE) tots els alumnes que

(VOLER) vore lespectacle. No em pensava jo que la gent (TINDRE)

tant dinters per lobra. Per clar, els actors (SER) famosos perqu

(APARIXER) en moltes sries de televisi. Quin xit!

futur condicional

estendre

irrompre

prmer

Un dia esplndid

Ahir tingurem molta sort en la nostra excursi a Eslida.Feia molt bon oratge, encara que ja ho sabem perquhavem vist la predicci en una pgina dInternet. Lnic

que no sho creia era mon pare, perqu pensava que elsnvols dels dies anteriors no desapareixerien i ens plouriatot el cam. Encara com! Si li hagurem fet cas, no enshaurem pogut moure de casa.

4. Indica linfinitiu de cada forma verbal.

correrem

prenia

temeren apareixia

creurs

baten

feres creixen


52/112

teatre A ma tia li agrada molt anar al teatre.

amics

campi

indis

iogurt

horts


La contracci

1. Uneix amb fletxes cada combinaci amb el resultat que li correspon.

2. Encercla les contraccions que trobes en aquest text i digues quines paraules contenen.

3. Copia les oracions substituint la paraula en negreta per la paraula entre parntesis.

Refor

50Nom Data

Generalment, quan els enllaos a, dei perentren en contacte amb els articleseli els, suneixen i formen una sola paraula: al, als, del, dels, pel, pels. Per quan

larticle elsha dapostrofar amb la paraula segent, no es fa la contracci.

Recorda

a + el a + els de + el

de + els per + el

per + els

pel dels al pels als

del Ara escriu un exemple de cada contracci amb les paraules segents.

Una bona oferta

Sempre que va al centre, mon pare torna carregat de coses. Laltre dia ensva dur, a Xavi i a mi, unes samarretes dels nostres equips preferits. Ens vadir que en venien quatre pel preu de dues. Pels pls que no sacaben!

El pilot sent una gran emoci quan puja a lavi. (cotxe)

Amlia pateix pel controlde lectura. (examen)

La iaia ve del campde collir bresquilles. (hort)

al centre a + el centre


53/112


Altres tipus de sufixos

1. Escriu la paraula nova amb el sufix que correspon en cada cas.

2. Subratlla el sufix que s com en cada srie de paraules i escriu-lo.

3. Forma noms daparells amb els sufixos-dori-doraa partir daquests verbs.

Refor

51Nom Data

Qu tenen en com els sufixos anteriors? Marca.

Fixat en el significat de cada sufix anterior en el grup de paraules i completa.

El sufix significa lloc on es ven alguna cosa.

El sufix significa aparell que serveix per a alguna cosa.

Formen paraules que indiquen oficis o professions.

Formen paraules de gnere diferent.

Formen paraules amb el mateix significat.

llibreria papereria carnisseria sabateria sufix

despertador recollidor flotador colador sufix

despertar

congelar

contestar calfar

picar

llavar

aspirar torrar

Segons la classe de paraula que es vol formar i el significat que es vol afegira la paraula original, utilitzarem uns sufixos o uns altres. Per exemple,

el sufix -dor dhistoriadorserveix per a formar substantius que signifiquenpersona que fa....

Recorda

Persona que ven flors.

Persona que juga a tenis.

Persona que toca la flauta.

+ ISTA

Persona que ven fruita.

Persona que arregla sabates.

Persona que treballa el ferro.

+ ER


54/112

Prepara linforme contestant aquestes preguntes.


Escriure un informe

1. Llig la situaci segent i fes lactivitat.

10

8

6

4

2

Refor

52Nom Data

LAjuntament us ha demanat un informe sobre les mascotes ms habituals

a les cases del poble. De primer sha passat un qestionari i aquests han sigutels resultats de les mascotes ms habituals en un dels barris:

gossos hmsters pardalets gats ponis

Quins tipus de mascotes sn les ms habituals? Assenyalan els dos tipus majoritaris.

Quin tipus de mascota s la menys habitual? Assenyalan el tipus minoritari.

Quins dos factors poden influir ms en la tria de mascota? Marca.

El carcter de lanimal. El menjar que consumeix lanimal.

El color de lanimal. Les dimensions de lanimal.

Ttol de linforme

Introducci

Conclusi(interpretaci)

Desenvolupament(resultats)

2. Ara escriu linforme tenint en compte les respostes anteriors.

Aix doncs,

Els qestionaris revelen


55/112


La tercera conjugaci

1. Digues quin verb de la tercera conjugaci representa cada dibuix.

2. Forma el present dindicatiu, el present de subjuntiu i limperatiu daquests verbs.

3. En cada srie, ratlla la paraula que no s una forma verbal.

Refor

53Nom Data

Els verbs amb linfinitiu acabat en -irpertanyen a la tercera conjugaci.Per exemple: dormir, sentir, bullir, cosir.

Recorda

present

dindicatiu

present de

subjuntiuimperatiu

presidir presidisc presidisca presideix

competir

rendir

descobrir

Escriu una oraci amb cada verb.

sentia sentim senta sentiment sentint

llegem llegenda llegira llegeixen llegit

diran deies diem diu dies


56/112


Paraules amb guionet

Refor

54Nom Data

Sescriu guioneten els casos segents:

En les paraules compostes, quan la primera acaba en vocal i la segonacomena en r, so x.

En les paraules compostes on figura el nom dun punt cardinal. En els numerals, entre la desena i la unitat i entre la unitat i la centena (D-U-C). En altres paraules, com ara plats-i-olles, desps-dem, etc.

Recorda

2. Recorda la regla de D-U-C i escriu amb lletres els nombres segents.

1. Uneix les paraules de la columna de lesquerra amb les de la dreta per a formar

paraules compostes amb guionet. En acabant, escriu una oraci amb cada una.

3. Llig el text segent i busca-hi cinc paraules que haurien de dur guionet. Reescriu-les

correctament.

para

ping

compta

nord

pong

revolucions

oest

xocs

34

865

49

234

325

La fauna del Tria

Despsahir un grup de bilegs va comenar una importantinvestigaci sobre els animals que viuen als boscos de la riberadel Tria. Des de Ribaroja, aquest equip de vintidos cientficstractar de conixer els hbits de les espcies ms habituals,com ara el pitroig o la sarganta cuallarga, i daltres nordafricanes

que, en alguns moments, es poden vore per les nostres terres.


57/112


Els prefixos de situaci

1. Relaciona cada prefix de situaci amb el seu significat i escriu una paraula que tinga

aquest prefix.

2. Forma paraules noves amb els prefixos anteriors tenint en compte el significat que tenen.

Fixat en les pistes que et donen les definicions.

3. Relaciona i escriu el significat de cada paraula.

Refor

55Nom Data

Alguns prefixos, en afegir-se a una paraula, indiquen lloc o situaci. Per exemple,el prefix sub- de la paraulasubterraniindica, en aquest cas, que es troba davall

terra. Els prefixos que indiquen lloc o situaci sanomenen prefixos de situaci.

Recorda

pre-

extra-

sub-

post-

extraterrestre preescolar subcampi

Fer una ratlla per davall una paraula.

Perode que va desprs duna guerra.

Que es fa fora de lhorari escolar.

Que sha cuinat abans.

Que t un crrec inferior al de director.

davall

abans

desprs

fora


58/112

Era un home que es pensava que anava vestit,

per anava despullat i solament un xiquet li va dir laveritat.

Fa moltssims anys vivia en un pas lluny unemperador presumit que gastava molts diners envestits. Un dia va arribar al palau un sastre tramps queli va prometre un vestit fantstic que sols podrien voreles persones intelligents. Per fi va arribar el momentdestrenar el vestit i lemperador va fer la desfiladadespullat, per ning satrevia a confessar la veritat per

por de ser considerat ximple. Noms un xiquet va dir elque realment veia i, finalment, tot el poble sanim a dirla veritat.

Hi havia un emperador que va ser enganyat perun sastre, que li promet un vestit meravells i el vafer anar despullat. La gent es quedava sorpresa, percallava. Un xiquet va dir la veritat.


Resumir un conte

1. Tria el text que resumisca millor el conte El vestit nou de lemperador.

2. Quina informaci cont el resum que has triat? Marca les respostes correctes.

3. Quines expressions shan utilitzat per a enllaar les oracions en el resum que has triat?

Refor

56Nom Data

Personatges principals.

Lloc i moment en qu ocorre la histria.

Aspectes ms importants.

Dilegs dels personatges.

Final de la histria.

4. Fes el resum dun conte que hages llegit recentment. Inclou tota la informaci

necessria i no toblides dusar alguna expressi per a mantindre linters.


59/112


Classes de verbs

1. Encercla els verbs que mantenen larrel igual en totes les formes.

2. Escriu linfinitiu de cada verb en negreta.

Refor

57Nom Data

Els verbs regularsmantenen larrel igual en totes les formes i presentenles mateixes desinncies que el verb que els serveix de model de conjugaci.

Els verbs que no compleixen aquestes dues condicions sn irregulars.

Recorda

cansar canse, cans, cansar

anar vaig, an, anir

debatre debat, debat, debatr

passejar passege, passeg, passejar

dormir dorm, dorm, dormir

vindre vinc, vingu, vindr

Cada mat malcea les huit.

Xiquet, no trenquesres! Quan vnen a casa, els meus nts em saquegenel rebost.

No pugeslescala que caurs.

Abans de baixar del llit em calceles sabatilles.

Quins sn regulars?

Quins sn irregulars?

Com ho has sabut?

Respon.

Respon. Es tracta de verbs regulars o irregulars? Per qu?


60/112


Els dos punts

1. Llig el text segent i anota la funci dels dos punts (enumeraci o citaci).

2. Completa aquestes oracions amb enumeracions. Usa dos punts, punts i comes i comes.

Refor

58Nom Data

Sescriuen dos puntsen els casos segents:

Per a introduir una enumeraci que sanuncia. Abans de citar les paraules exactes que ha dit una persona.

Recorda

La presidenta del jurat va dir: slactuaci ms extraordinria que he vistmai: elegant, original, emocionant i diver-tida. Ets la guanyadora. Aleshores, laconcursant va respondre: Grcies, gr-cies a tots: als meus pares, a la meuagermana, als meus amics i a tots els quemhan donat suport fins arribar ac!

Mireia juga

Lestiu que ve

Amb lescola hem anat dexcursi

3. Observa el dibuix i completa el text amb loraci que corresponga en cada buit. Recorda

que cal posar els dos punts.

El guardi del Big Ben de Londres va preguntar a Pau

.

Pau li va respondre

. Aleshores, ell va dir

.

I Pau va contestar, entusiasmat

I que s el quems tha agradat?

Havies vingut aLondres abans?

No, s la primeravegada que vinc.

Vindre amb avi!


61/112


Les sigles

1. Completa cada oraci amb la sigla que falta.

2. Qu signifiquen les sigles presents en cada imatge? Escriu els nmeros.

Refor

59Nom Data

El mes que ve haur danar a renovar el

Els pares de Pau estan de viatge als La meua cosina treballa en una molt coneguda.

La seu de l est a Nova York.

Dac a dos anys comenarem primer d

EUA

ONG

ESO ONU

DNI

Escriu el significat de les sigles anteriors.

4

2

5

3

6

Uni Europea

Empresa Municipal de TransportsRdio Televisi Valenciana

Lliga de Futbol Professional

Alta Velocitat Espanyola Unitat de Cura Intensiva

EUA ONG ESO ONU DNI

Per a expressar de manera abreujada el nom del Museu Interactiu dHistriaMedievalshan unit les lletres inicials de cada paraula: MIHM. Aquests

conjunts de lletres que es formen en unir la lletra inicial dun grup de paraulessanomenen sigles.

Recorda

1

FabricatalaUE

RTVV UCI

EMT

AVE


62/112


Escriure dilegs

2. Converteix el text anterior en un dileg. Pren com a model la intervenci de la mestra.

Refor

60Nom Data

1. Llig el text i subratlla en roig el que diu un personatge i en blau el que diu laltre

personatge.

En la classe de hui farem un recorregut per un dels monuments ms importants de laXina: la Gran Muralla Xinesa! s una fortificaci contruda fa ms de 2.300 anys i sla ms llarga del mn, amb ms de 7.000 km. va comenar a explicar la mestra.

Mentre la mestra explicava, Teresa i Joan no paraven de parlar:

Viatge a la XinaTeresa va preguntar a Joan si liagradaria anar de viatge a la Xina. Joanva respondre que s, sense pensar-sho,perqu all podria menjar molts rotlletsde primavera. Teresa li va proposardanar-hi a lestiu, per Joan, msinsegur, li va confiar que tenia porde volar i sobretot estava preocupatpels diners perqu ell noms tenia

50 euros estalviats i, a ms, no sabia xins.Teresa, molt resolta, li va contestar queaix no era un problema perqu podiengastar els 50 euros per a comprar undiccionari i participar en un concursque sortejava un viatge a la Xina: lxitestava assegurat!


63/112


Reps

1. Digues amb quin tipus de paraula es relaciona cada terme i posan un exemple.

2. Canvia el gnere i el nombre de cada paraula.

3. Escriu una oraci que continga els signes de puntuaci indicats.

4. Digues quin tipus de prefix o de sufix cont cada paraula.

5. Relaciona.

Refor

61Nom Data

abstracte Exemple

indicatiu Exemple superlatiu Exemple

feble Exemple

participi Exemple

collectiu Exemple

positiu Exemple

Dos punts, una coma i un punt final.

Dues comes i un signe dinterrogaci.

Un punt i coma, una coma i un punt final

antic antigues mgica difcil

rojos cosines diaris

home veloces fosca

subordre cosiua

camota antesala

llibret papers

sufix augmentatiuprefix de situaci sufix diminutiu

gran i enorme paraules antnimes

ample i estret famlia de paraules

mar i ona

paraules sinnimes terra i terrestre camp lxic


64/112


Ampliaci

1Nom Data

1. Observa el dibuix segent i explica qu hi ocorre anomenant els cinc elements de la

comunicaci.

Ampliaci

1

3. Observa les paraules segents i encercla les que trobaries, amb la mateixa forma,en un diccionari.

Ara digues quina paraula hauries de buscar per a saber el significat de les altres.

jugrem mestre nit dir fusters

alegre forta amic parlaria hola

corall negres daurar pobre llums

2. Classifica les paraules segents.

Explica les diferncies entre una xarrada i un discurs.

discurs xarrada nota carta missiva conversa

comunicaci oral comunicaci escrita


65/112


4. Consulta el diccionari i escriu qu significa la paraulaparpellejaren cada oraci.

5. Completa aquestes paraules amb qo amb c.

conse ncia eva uar uotidi pas ual

uaranta uiner inn ua re uadre

es uadra uejar bes uit uadern

Les estrelles parpellegenen el firmament.

La paraula parpellejar significa

Bernat est nervis, i per aix parpelleja.La paraula parpellejar significa

significat 1

significat 2

Busca en el diccionari una altra paraula que tinga dos significats diferents i copials.

6. Classifica les paraules segents segons que continguen el so de lagdegato de lajdejoiai afig ms exemples a cada llista.

projecte gavardina jueu gual

guard injecci guia regal

guerrer enginyer gerra llegir

Sonen comgat Sonen comjoia


66/112


67/112


5. Consulta, si cal, una enciclopdia i anota, al costat de cada ciutat, el pas a qu pertany

i la llengua o llenges que shi parlen.

6. Imagina que has descriure un text titulat Formes de comunicaci. Fes lesquema previa la redacci a partir daquesta pluja didees.

llenguatge regles gestos

paraules sons oral

senyals llengua escrit

Berln

Lisboa

Pars Rabat

Madrid

Atenes

Copenhaguen

Estocolm

Bucarest


68/112


Ampliaci

1Nom Data

2. Hi ha substantius que canvien de significat segons el gnere. Consulta el diccionari,

si cal, i encercla lopci adequada en cada cas.

1. Escriu el gnere contrari dels substantius segents.

3. Encercla els substantius que es mantinguen igual en plural.

Ampliaci

3

4. Aquestes sllabes formen, ordenades, tres paraules. Copia-les.

Escriu una oraci per a cada substantiu que has encerclat, en plural.

egua

emperador comtessa

marit

jutge

biloga heroi

bruixa

No mobri el clau/la clau del garatge.

Feia un pudor/una pudor insuportable.

Sha trencat el llum/la llum del menjador. Els ttols segueixen un ordre/una ordre alfabtic.

Encara no he arribat al fi/a la fi del captol.

No toblides de comprar el terra/la terra per a les plantes.

Des que ens vam enfadar, Josep em nega el salut/la salut.

llapis lla dilluns mas atles

cos inters cactus barns paracaigudes

TE

MAG

FON L

DA LE

LA

NA

PA

RAU


69/112


5. Separa en sllabes el text segent.

6. En aquesta sopa de lletres samaguen catorze verbs. Copials emparellats

per antnims.

7. Escriu cada verb al costat del significat corresponent. Tots tenen relaci amb el medi

ambient.

Busca en el text una paraula:

esdrixola

plana amb accent

plana sense accent

aguda amb accent

Triar aquells productes que tinguen menys embolcalls.

Llanar un residu al fem.

Malgastar un recurs, deixar-lo perdre.

Tornar a utilitzar un residu.

Arreplegar els residus per a tractar-los.

Obtindre els materials de qu est fet un element per a tornar-lo

a utilitzar en la fabricaci dun altre producte.

malbaratar reduir reciclar recollir reutilitzar rebutjar

D E B I L I T A R A

P F R E N A R M A C

E T Q X M O A V C

R W R U C A B G A E

D O D I A R A A N LR X I V U P R R E

E N F O R T I R A R

D E S C O B R I R A

E N D A R R E R I R

A C O R R E G I R Z

i

i

i

i i

i

i

Els pirates, malgrat ser una espcie a extingir i viureuna mica apartats daquesta civilitzaci, podrem diramb certesa que es trobaven a laguait de qualsevol

novetatMERCVIANA, El bagul de les disfresses


70/112


Ampliaci

1Nom Data

2. Agrupa les paraules segents segons la famlia de paraules a la qual pertanyen.

3. Completa el text amb les paraules segents.

1. Completa aquestes paraules amb la sllaba adequada perqu siguen planes i accentua-les.

Ampliaci

4

fo graf te graf cor eu mag fic

po tic mol sim vol e mens

casalici doneta donassa casador caseriu donant

casori donejar donatiu casament casol donaci

Un dia de pesca

Ernest s . Aquest mat ha eixit a

en un vaixell . De vesprada ha recollit les xarxes i ha descobert

que la ha sigut molt abundant. En arribar a terra ha venut

el a la llotja.

Ara, escriu tu una histria breu tituladaUn dia de caa, usant les paraulesdel requadre.

casa dona donarcasar

peix pesca pescador pesquer pescar

le xa cer ni ri tis to e

caador caar cacera caadora


71/112


5. Fes la descripci de Jaume a partir daquesta informaci.

4. Completa cada oraci amb un adjectiu que no presente variaci de gnere.

6. Classifica els fenmens naturals segents.

Aquest xiquet es diu Jaume i s el millor amic.

Jaume s

El meu gos s molt , em segueix all on vaig.

Aquesta activitat s prou , lhe resolta de seguida.

La casa de Marc s , fa ms de 200 m2.

En laire En la terra En el mar

Fenmens naturals

tif

sisme

tsunami

maregassa

tornado

tremolor

cicl

onatge

terratrmol

TRETS FSICS

Documents

5º-Llengua-Valenciana-RyA-Caminos