22Agost 2008

Renovació de càrrecs COFTJunta de Govern · Vocalies de Secció

3

l’aixarop

Gerència ....................................................4Farmàcies amb història ........................ 5-6-7Entrevista ................................................8-9Un poble, una farmàcia. ................ 10-11-12Reportatge....................................13-14-15Notícies ...............................................16-17En profunditat................................18-19-20Jornades /Cursos i campanyes.....................21Altes i baixes. ...........................................22Naixements. .............................................22Tu tens, jo vull . ........................................22 Digue’ns què penses. ...............................23Retalls de premsa. ....................................23

sumari

staffEdita: Col·legi Oficial de Farmacèutics de la Província de TarragonaCodirectores: Amàlia Oliete Mathioux i Pilar Salvador ColladoConsell redactor: Andreu Suriol Ribé, Montserrat Rocamora Batalla, Noemí Giné Anguera, Sara Pros Saumoy i Tina Rubio PlazaArt i disseny: Feeling ComunicacióCoordinació editorial: Montse Preciado Maydeu

D.L.T: 637 / 01ISSN 1888-430X

junta de governSr. Andreu Suriol Ribé PresidentSr. Tomeu Fullana Fiol VicepresidentSr. Jordi Blanch Pastor SecretariSra. Francesca Masot Roigé TresoreraSr. Francisco Mateo del Pozo Vocal 1- DocènciaSra. Anna Sánchez Farré Vocal 2- Consell de Col·legis Farmacèutics de CatalunyaSra. Mercè Maduell Canals Vocal 3- Oficina de FarmàciaSra. Zara Magre Sánchez Vocal 4Sra. Sara Pros Saumoy Vocal 5

editorial

editorial

NOTA: El consell redactor de L’Aixarop no es fa responsable de les opinions expressades en la revista, ni necessàriament les comparteix totes, encara que, en pro de la llibertat d’expressió, la respecta i les publica íntegrament.

JUNTA DE GOVERNPresidentVicepresidentSecretariTresoreraVocal 1Vocal 2Vocal 3Vocal 4Vocal 5

Sr. Andreu Suriol Ribé Sr. Tomeu Fullana Fiol Sr. Jordi Blanch Pastor Sra. Francesca Masot Roigé Sr. Francisco Mateo del Pozo Sra. Anna Sánchez Farré Sra. Mercè Maduell Canals Sra. Zara Magre Sánchez Sra. Sara Pros Saumoy

Salutació president. Renovació de càrrecs.

Benvolgudes companyes i benvolguts companys,

Encetem un nou cicle amb gent disposada a treballar per millorar l’estat del col·lectiu.

Ja heu anat rebent salutacions dels diferents vocals de secció que us ofereixen de participar en les activitats de la vocalia i, alhora, demanen la vostra col·laboració per tal de millorar la nostra formació professional i sanitària.

Jo, per la meva part, en nom de la Junta de Govern, aprofito ara per recordar que, en aquest vaixell, no hi ha un “nosaltres” ni un “vosaltres” (i encara menys, un “ells”). Com ha passat en aquests quatre anys – i com no podia ser d’una altra manera – continuaré estant a plena disposició del col·legiat per tot allò se’m pugui necessitar

Ens han marxat de la Junta el Josep Olivella, que no donava mai una batalla per perduda fins que va jugar amb qui sempre es tenen les de perdre, i la Noemí Giné, la Montse Rocamora, l’Adolf Segarra, la Imelda Vergés, el Ramon Robusté i la Rita Soler. Tots aquests han marxat per voluntat pròpia i deixant bon record entre els companys de Junta.

La incorporació de la Mercè Maduell, del Jordi Blanch, de la Cristina Baiges, de la Ma Pau Salamanca, de la Lourdes Guasp, de l’Helena Molero, del Lluís Escuder i de la Gemma Ciprés segur que aportarà idees noves i noves maneres de fer.

Els que continuem, aportarem l’experiència necessària per tal de gestionar la realitat i intentar millorar-la en la mesura que sigui possible.

Andreu Suriol RibéPresident

Junta de Govern proclamada electa el dia 16 de juny de 2008 en el procés electoral celebrat en aquest Col·legi Professional.

VOCALS DE SECCIÓ ELECTESVocal d’Alimentació, Nutrició i DietèticaVocal de Farmacèutics d’HospitalVocal d’IndústriaVocal de DermofarmàciaVocal d’AnalistesVocal de DistribucióVocal d’OrtopèdiaVocal d’IFM, Medi Ambient iAdministracions PúbliquesVocal d’Homeopatia i FitoteràpiaVocal d’Optometria, Òptica i Acústica AudiomètricaVocal de Farmacèutics Adjunts

Sra. M. Paz Salamanca DomínguezSra. Pilar Salvador ColladoSra. Cristina Baiges VidalSra. Amàlia Oliete MathiouxSra. Lourdes Guasp TichellSra. Zara Magre SánchezSr. Lluís Escuder MonfortSra. M. Luisa Rosique Roman

Sra. Gemma Pons Ciprés Sra. Helena Molero Ciutat

Sra. Sara Pros Saumoy

4

l’aixaropgerència

Ja fa molts anys que el COFT imparteix formació a la delegació de Tortosa, amb l’objectiu d’atansar-se a la població de la zona i evitar els múltiples desplaçaments a Tarragona per aquest motiu.

Malgrat tot, el COFT no va voler quedar-se únicament en això i en la Junta General de 2003 es va aprovar la creació d’una delegació col·legial a Tortosa.

La seu de la delegació es va ubicar al mateix lloc on s’impartien els cursos fins aquell moment, és a dir, a la seu de la delegació del Col·legi de Met-ges de Tarragona, que va passar de ser únicament Col·legi de Metges a ser Col·legi de Metges i tam-bé de Farmacèutics.

Això es va aconseguir gràcies a la signatura d’un pacte amb el COMT en virtut del qual, a canvi d’unes reformes a les instal·lacions de Tortosa, se’ns permetia tenir la nostra seu i utilitzar-la du-rant uns anys.

Tot i que ja va entrar en funcionament un cop aca-bades les obres, no va ser fins aquest 2008 quan es va celebrar la inauguració oficial conjunta.

DELEGACIÓ COFT TERRES DE L’EBRE

A la delegació de Tortosa hi treballa un admi-nistratiu, el Sr. Diego Caballé, que atén tant els col·legiats metges com farmacèutics de la zona. L’horari d’atenció al públic és de 8.00h a 15.00h de dilluns a divendres, excepte el mes d’agost, quan la delegació tanca per vacances.

A més, un dia a la setmana, el delegat del COFT a les Terres de l’Ebre, el Sr. Adolf Segarra, tam-bé està a disposició dels col·legiats de la zona per qualsevol qüestió fora dels tràmits purament ad-ministratius que requereixi la seva atenció.

A grans trets els serveis que ofereix la seu són:

Tina Rubio

• Recepció i tramesa de documentació.• Tauler d’anuncis del COFT• Formació • Diverses gestions: Lliurament de certificats digitals, etc.• Presència del delegat del COFT a Terres

de l’Ebre un dia a la setmana

5

l’aixarop farmàcies amb història

Pensàvem que ja no ens quedaven farmàcies cen-tenàries per visitar i, ves per on, L’Aixarop ha estat a la farmàcia de la nostra companya Núria San-romà, que el passat mes de març va celebrar els seus 100 anys d’existència. Si passeu per la farmà-cia val la pena aturar-se davant l’aparador per veure una mostra de les coses que la Núria ha guardat del seu avi. Entre aquestes coses hi ha un dels maletins dissenyats per als ginecòlegs de principis del segle passat de Tarragona, amb una llibreta on s’anotava el contingut i el número del maletí. També guarda la relació de bàscules que durant un temps es deixa-ven a les mares per controlar el pes dels nadons. Una altra cosa curiosa que trobareu a l’aparador és un “pisteri”, una mena de candil de porcellana amb una gassa a l’extrem que s’utilitzava com a biberó.

Fent una mica d’història direm que l’avi de la Nú-ria, el senyor Rafael Sanromà Gabriel, va ser el precursor de la nissaga, que ja ha arribat a la quarta generació amb la Clara, la filla de la Núria. Un fet curiós: cap dels quatre té el títol atorgat per Fran-co. L’avi es va llicenciar el 1907, temps del regnat d’Alfons XIII, i el mes de març de 1908 va obrir l’oficina de farmàcia al carrer Unió, 17, de Tarra-gona. La seva façana era modernista, malgrat que

la que ens ha arribat a nosaltres és la remodelació que se’n va fer als anys 40 i que, com podeu veure, va ser molt “moderna” per al seu temps. Rafael Sanromà va ser una figura important a la ciutat, pertanyia a diferents associacions professionals i fins i tot va ser president del Gimnàstic. En aquella època la farmàcia era un laboratori d’específics i qualsevol medicament era formulat. Aquí va néixer l’Opilatol®, tònic reconstituent amb molta fama entre la població. També va ser el primer a intro-duir a Tarragona el quefir - iogurt i el sèrum de la llet, les indicacions del qual, segons la propaganda d’aquell temps, deien que era per a malalts gastro-intestinals, esgotament per vòmits, intolerància a altres aliments, afeccions cutànies d’origen gastro-intestinal (urtucària, herpes…) i febre tifoidea. Es conserva el primer llibre comptable de la farmà-cia, que impressiona per la caligrafia, que sembla impresa; també es conserven nombrosos llibres manuscrits d’apunts de la carrera, alguns del segle XIX, un formulari de 1903 que mereix un estudi a banda pel seu contingut, i fins i tot una quarta edi-ció de la Farmacopea Española (1817).

La segona generació va ser Francisco Sanromà Daroca, pare de la Núria, que es va llicenciar el 1932, durant la República i es va fer càrrec de la farmàcia el 1933.

FARMÀCIA SANROMÀ

La Núria Sanromà amb el seu equip

farmàcies amb història

6

l’aixarop

Antiga Farmàcia Sanromà

Opilatol

Sr. Rafael Sanromà Gabriel

Sr. Francesc Sanromà Daroca

Façana antiga farmàcia

Façana actual renovada anys 40

7

l’aixarop farmàcies amb història

Un any més tard va preparar la seva tesi sobre un tema molt ecològic en aquella època, Pro-cedimiento químico en el tratamiento de las aguas residuales y del lodo. A ell li va tocar viure l’agrupació d’alguns laboratoris específics espa-nyols, que van iniciar la singladura de la indústria farmacèutica, el desenvolupament de magatzems, el naixement dels distribuïdors i el desembarca-ment de les multinacionals al nostre país.

És molta la informació en llibres, aparells, útils, etiquetes, medicaments (entre els quals n’hi ha d’homeopàtics), retalls de premsa, etc., que es troben entre les parets de la farmàcia Sanromà, però jo ja no us continuo explicant res més. Haurem d’esperar que prengui cos una idea que té la Núria sobre un llibre per poder recrear amb més exactitud la que ha estat la història d’aquesta farmàcia tan lligada a la ciutat de Tarragona. Ànims, Núria, esperem aquest llibre.

Pilar Salvador

Mostra d’estris, pots, específics, llibre receptari...amb molta història

entrevista

8

l’aixarop

Com està posicionada la província de Tarragona respecte a Catalunya pel que fa a les donacions de sang?

Les donacions de sang a la demarcació de Tarragona estan una mica per sota de la mitjana de Catalunya. L’any 2007 l’índex de donació de sang de Catalunya va ser de 39.2 donacions per cada 1.000 habitants, mentre que el de Tarragona va ser de 35.7.

Cal remarcar que en els últims anys la demarcació de Tarragona està incrementant de forma significativa les donacions de sang, per sobre de l’increment de Catalunya.

Per regions sanitàries cal fer esment de les donacions a les Terres de l’Ebre que, amb un índex del 43,7, se situen com la tercera regió sanitària de Catalunya en donació de sang.

Es necessita més sang de la que es dóna? Existeix alguna alternativa a les donacions de sang?

Segons l’Organització Mundial de la Salut, l’autosuficiència requereix un índex de 45 donacions per cada 1.000 habitants i a Catalunya encara estem una mica per sota.

Podem dir que no som deficitaris en components sanguinis i com a fet remarcable podem destacar que des de fa més de dos anys a Catalunya no ha calgut fer cap crida excepcional a la població motivada per una manca de sang.

Malgrat el temps, els esforços i els recursos emprats a desenvolupar alternatives a la sang, a dia d’avui encara no es disposa de substituts artificials. Ara per ara, l’única font d’obtenció de components sanguinis són les donacions voluntàries de sang.

Què ha significat la signatura del conveni entre el Banc de Sang i Teixits i el Col·legi de Farmacèutics de Tarragona?

Aquesta iniciativa, que ha estat pionera a tot l’Estat, ha representat el suport d’un dels col·lectius més importants de professionals de la salut a la tasca de promoció i difusió de la donació de sang.

Els farmacèutics, pels seus coneixements professionals i per la seva proximitat amb la població, ens poden ajudar molt a difondre la necessitat de la donació de sang entre la societat.

Estem convençuts que la col·laboració de la xarxa d’oficines de farmàcia de Tarragona en la difusió dels missatges del Banc de Sang i Teixits contribuiran de forma significativa a incrementar les donacions de sang a la nostra demarcació.

Disposeu d’altres canals per difondre aquest missatge de salut?

Intentem fer servir tots els canals de comunicació disponibles per difondre el nostre missatge, des dels més convencionals com el correu postal o la premsa escrita fins a les noves tecnologies de la informació i la comunicació, passant pels mitjans audiovisuals. Ara estem treballant en allò que anomenem “Via verda de la comunicació”, mitjançant la qual les convocatòries que reben els donants per correu postal s’estan substituint a poc a poc per missatges SMS, correus electrònics o trucades telefòniques.

A què consisteix el fraccionament de la sang? Quins components s’obtenen?

A partir d’una donació de sang convencional, el producte se separa en tres components principals: els hematies, que es conserven refrigerats (2 a 6º C) i tenen una caducitat de 6 setmanes; el plasma, que s’emmagatzema con-gelat (- 30º C) i té una caducitat de 3 anys, i les plaquetes, que es conserven en agitació permanent i a temperatura ambient (22º C) i caduquen als 5 dies.

A partir del plasma, mitjançant un fraccionament industrial, s’obtenen els hemoderivats, entre els quals destaquen l’albúmina, els factors de la coagulació, les immunoglobulines, l’antitrombina III i l’alfa-1 antitripsina, entre d’altres.

ENTREVISTA al Dr. Enric Contreras Barbeta Director del Banc de Sang i TeixitsTarragona i Terres de l’Ebre

article

9

l’aixarop entrevista

Quin tipus d’analítiques es realitza amb la sang donada? Com es controla la qualitat de la sang? Com es distribueix?

A la sang procedent de les donacions voluntàries se li fan anàlisis exhaustives per garantir la seva qualitat. Podem dividir les anàlisis en dos grans grups, aquelles que tenen com a objectiu la detecció de malalties infeccioses transmissibles per la sang, i els estudis de les característiques immunològiques.

Entre les anàlisis del primer grup podem destacar les tècniques de detecció de l’hepatitis B, hepatitis C, virus de la immunodeficiència humana, sífilis, malaltia de Chagas i virus HTLV-I i II. Actualment el Banc de Sang i Teixits està treballant per incorporar una tècnica de detecció de la malària.

Entre les anàlisis del segon grup podem destacar el Grup ABO, l’Rh, el fenotip eritrocitari i la detecció d’anticossos irregulars eritrocitaris.

Respecte a la qualitat, el Banc de Sang i Teixits disposa de sistemes molt avançats que garanteixen totalment la qualitat dels components sanguinis i dels hemoderivats.

El nostre laboratori de seguretat transfusional està considerat un dels més avançats d’Europa.

La distribució de la sang es fa des dels nostres serveis centrals, que es troben a les dependències de l’Hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona, on es fa el fraccionament de la sang i les anàlisis. Des dels nostres serveis centrals es distribueixen els components sanguinis a les unitats territorials, que són les encarregades de fer arribar els productes a tots els hospitals de la seva demarcació. A Tarragona la unitat territorial principal es troba a l’Hospital Universitari Joan XXIII, però també disposem d’unitats a Reus (Hospital Universitari Sant Joan) i a Tortosa (Hospital Verge de la Cinta).

Quines són les activitats que realitza el Banc de Sang i Teixits, a més de promoure donació de sang?

Les principals línies d’activitat del Banc de Sang i Teixits són:·Donació i transfusió de sang·Laboratori d’Immunobiologia i Diagnòstic molecular·Banc de Teixits·Teràpia cel·lular. Cal destacar el Banc de sang de cordó umbilical i la Factoria cel·lular Josep Carreras, dedicada a les cèl·lules progenitores hematopoètiques (cèl·lules mare)·Recerca·Docència

Quins projectes de futur té el Banc de Sang i Teixits?

Durant aquest mes de juliol s’ha posat la primera pedra de les noves dependències centrals del Banc de Sang i Teixits, que estaran ubicades al districte del 22@ de Barcelona, en un edifici de 5 plantes i més de 16.000 metres quadrats.

A curt termini, el projecte més immediat és la creació d’un Banc de llet materna, que seria el segon de l’Estat espanyol.

Recentment s’ha aprovat la creació per part del Banc de Sang i Teixits d’una càtedra de Medicina Transfusional, des de la qual impulsarem totes les activitats de docència.

Entre els programes que estem desenvolupant destacaria els diferents projectes de recerca, en totes les nostres línies d’activitat, en col·laboració amb institucions internacionals, especialment en l’àmbit de la Teràpia cel·lular i de la Medicina Regenerativa.

També cal destacar la línia de col·laboració amb països poc desenvolupats, per ajudar-los a disposar de sang segura. Hi ha diferents col·laboracions en marxa amb alguns països africans, com Sierra Leone i Moçambic.

Al continent americà, el Banc de Sang i Teixits lidera el projecte Hemagenia, que té com a objectiu desenvolupar la medicina transfusional a tots els països sud-americans.

Malgrat tot això, el nostre principal objectiu continua sent garantir els components sanguinis suficients i de qualitat excel·lent per a tots els centres sanitaris de Catalunya.

10

l’aixaropun poble...

Un poble, una farmàcia, un farmacèutic

Pinell de Brai

Amics i companys de L’Aixarop, aquesta vegada sóc jo qui ha de triar un poble per fer una mica d’història del farmacèutic i del lloc. Jo sempre ho vaig tenir clar: un poble que particularment m’agradava molt era Pinell de Brai o, d’una manera més col·loquial, el Pinell. Per diferents motius el tema va anar re-tardant-se fins al mes de juny, quan l’Amàlia em va trucar i vam quedar un dia. Jo havia parlat amb la Dolors, la farmacèutica del Pinell, i estava satisfeta i contenta que s’hagués triat el Pinell per fer aquest recull. I he de dir que el marit de la Dolors, Laureà, va ser un “cicerone” perfecte que ens va acompanyar i informar de tot el que ens calia.

Entrant en matèria, direm que el Pinell és un poble molt maco, més del que sembla malgrat la primera impressió que des de fora del poble es pugui tenir. És un poble típic de la Terra Alta, molt ben comunicat amb l’Aragó i les Terres de l’Ebre.

He quedat amb l’Amàlia i la Sara, al Pinell, i ens trobem de casualitat al costat de la cooperativa.

Ara farem un molt curt resum de la història d’aquesta població: la primera referència del Pinell es remun-ta a l’acta de donació de Ramon Berenguer IV als templaris, l’any 1150, quan s’anomena el castell de Pinell, del qual avui només en queden les ruïnes.

Durant la Guerra de Successió, el Pinell va fer cos-tat a la causa borbònica, contràriament a l’opció majoritària de Catalunya. En reconeixement, Car-les III li va donar el títol de “Fidelísima Villa”.

En el segle passat la Guerra Civil va tenir el darrer episodi bèl·lic en la batalla de l’Ebre. Les serres de Pàndols i Cavalls van marcar part de la línia del front i quan les tropes de Franco van trencar les defenses de Cavalls l’exèrcit republicà es va des-moronar.

L’economia del Pinell gira a l’entorn de les indús-tries de la confecció, de material refractari i per a la construcció i una mica l’agricultura: préssec, cirera, oli i vi. Ara molts veïns van a treballar als voltants: Tortosa, Móra i Gandesa.

Hi ha uns quants llocs que no podeu deixar de visi-tar, com són: la cooperativa agrícola, obra moder-nista de César Martinell, de la qual parlarem tot se-guit; el mirador de les “cases penjants”, tot i que la millor vista de la població es té des del roquer de la carretera que ve de Tortosa o Gandesa; i el monòlit commemoratiu de la Batalla de l’Ebre a la cota 705 de la serra de Pàndols, amb una vista esplèndida i molt a prop de l’ermita de Santa Magdalena, on es fa una romeria.

11

l’aixarop un poble...

I si us agrada i podeu fer esport, heu d’anar per la Via Verda, caminant o en bicicleta.

Ara una de les estrelles de la visita, la cooperativa:l’estil de l’edifici s’emmarca tradicionalment dins del modernisme, però el fet de ser una obra amb les benediccions oficials de la Mancomuni-tat potser hauria d’englobar-lo com a noucentista. César Martinell es considerava a ell mateix nou-centista, però també deixeble, admirador i segui-dor de Gaudí.

El celler està format per tres naus frontals i dues de situades transversalment a la part posterior del’edifici i a diferent nivell. La nau de l’esquerra, amb dues plantes, es destina a molí d’oli, la cen-tral i la de la dreta són sales destinades a tines per a l’elaboració del vi. El celler es mostra com un gran espai dividit pels grans arcs parabòlics que suporten la coberta. Aquests arcs de grans di-mensions presenten els cercanyols foradats i això dóna més sensació de lleugeresa i lluminositat a l’edifici.

La façana principal ens mostra les tres naus. Cada nau es corona amb una cornissa decorada a la part superior amb ceràmica vidrada d’un bonic i intens color verd. Un sòcol alt d’un paredat curosament treballat presenta, a la part baixa, les obertures de ventilació i també integra les monumentals por-tes d’entrada, situades al centre de cada una de les naus que són de pedra buixardada. Coronant el sòcol, recorrent tota la façana principal al llarg de més de 40 metres, trobem el fris ceràmic pintat per Xavier Nogués que representa, amb caricatu-res, les feines de recol·lecció i elaboració del vi i de l’oli. El fris de ceràmica afortunadament es va conservar molt bé perquè va estar amagat durant molts anys.

La col·laboració d’aquest artista va aportar nous elements que donen a aquest projecte un valor es-pecial dins de les obres de César Martinell.

Ara una part d’una sala està destinada a l’elaboració del vi i l’altra part al molí de l’oli.Són altres temps.

A les portes de la catedral del vi

12

l’aixaropun poble...

Una cita de l’escriptor Josep M. Espinàs:“Fins ara només n’havia vist fotografies. Ara m’estic davant la façana del celler del Pinell deBrai i em miro aquest edifici amb un sentiment molt semblant al de la reverència (...) Qui en vadir la catedral del vi no exagerava gens...”

Ara parlarem una mica de les festes, que a la Ter-ra Alta són molt importants, boniques i engresca-dores: Sant Llorenç, el 10 d’agost, festes majors;

Sant Antoni, el dissabte més proper al 18 de ge-ner; la romeria a l’ermita de Santa Magdalena, el segon dissabte després de Setmana Santa, i al ju-liol, Sant Cristòfol.

I ara una mica de la Dolors i el Laureà, els farma-cèutics del Pinell, que hi són des de l’any 1980. Tots dos són de Tortosa i es van conèixer en aques-ta bonica població del Baix Ebre quan eren uns nois joves. Més tard van marxar a Barcelona per estudiar Farmàcia. Ara Laureà és IFM o Agent de Salut i pràcticament està cada dia a Sant Carles, quan té temps ajuda a la Dolors en la nova oficina de farmàcia que és a l’interior de la població, molt a prop del museu i de l’església parroquial de Sant Llorenç. Tenen dos fills: la Sílvia, llicenciada en Farmàcia, amb premi extraordinari de llicencia-tura i que treballa en investigació, i el David, un enginyer químic.

La seva oficina de farmàcia és nova, bonica, molt espaiosa i molt ben aprofitada. Després de passe-jar una estona per la població i els seus llocs més bonics anem a dinar a un restaurant, ca l’Àngel, on mengem molt bé, i anem a fer un tomb per la cooperativa que unes guies ens mostrem amb mol-ta informació i cura. Una recomanació: si podeu, visiteu-la i si no, també; heu d’anar a fer una visita al celler de la cooperativa, us agradarà. L’Amàlia i la Sara crec que ho certificaran.

José Antonio MoraFarmacèutic

Miravet

Família farmacèutica Blanch/López: Laureà, Dolors i Sílvia amb el José Antonio.

Detall de l’obra de César Martinell

12

article

13

l’aixarop reportatge

Tot va ser molt ràpid.Era un divendres, després de tancar la farmàcia, jo estava al meu despatx... revisant el correu electrònic. Feia poc que estava a farmàcies Ecocèutics i vaig entrar al fòrum... Llegeixo: “-assumpte: Etiòpia, -remitent: Montse Félez”. Obro i llegeixo: “ ja sé que és quasi impossible, però si hi ha cap farmacèutic/a que vulgui anar 3 mesos a Etiòpia... seria del gener al març de l’any vinent (2008), truqueu-me”. Se’m va posar la pell de gallina. De sobte em vaig aixecar de la butaca. Només tenia tres paraules al cap: “hi vull anar” i no parava de fer voltes pel despatx tot dient-me “no pot ser”.

A les 24 hores ja havia trucat a la Montse Félez, una farmacèutica de la província de Girona molt “canyera” que em va posar en contacte amb el president de la Fundación El Alto, per a sorpresa meva, veí meu i fill d’un farmacèutic que coneixia dels meus temps a l’AFET. Increïble! David Roca, farmacèutic de Vinaròs, era el cos i l’ ànima del projecte en el qual jo participaria. I, no és per res, però tenir una ONG privada amb seu a 40 quilòmetres de casa, per a una farmacèutica de l’Aldea, és un luxe. Des d’aquell moment ja vaig saber que tot seria un èxit.

Des de la Fundación El Alto em van explicar la feina i les circumstàncies del lloc. També tindria una companya: una farmacèutica de Madrid que hi faria una estada de 6 mesos. Es diu Cristina i amb ella he compartit dos mesos, a Etiòpia. Encara continua allà...

El lloc es diu Gambo, on enviaven tots els leprosos del sud d’Etiòpia. Està situat a uns 270 quilòmetres al sud d’Addis Abeba, la capital etíop, i a uns 2.100 metres d’altura. Fa uns anys es va fundar una leproseria que mantenen les Germanes de Foucault i posteriorment es va construir el Gambo General Rural Hospital, finançat i gestionat per l’orde catòlic de la Consolata (d’origen italià). De la farmàcia de l’hospital se n’ha fet càrrec la Fundación el Alto, fa un any i mig, amb l’objectiu d’organitzar totes les feines que li són pròpies: distribució de tota la medicació als malalts hospitalitzats, dispensació als malalts ambulatoris, proveïment, emmagatzematge i control dels medicaments i formulació de medicines no comercialitzades.

Quan la Cristina i jo vam arribar a l’ hospital ja estaven totes les existències inventariades informàticament (increïble, no?): la fundació ja havia instal·lat dos ordinadors en xarxa –un a la farmàcia de consultes externes i l’altre

ETIÒPIA... UNA AVENTURA INESPERADA

14

l’aixaropreportatge

a l’hospitalària pròpiament dita- amb un programa en castellà (problemàtic per als etíops, amb els quals ens entenem amb anglès, però que els encanta perquè així gaudeixen de les últimes tecnologies). La nostra feina ha estat consolidar i protocol·litzar tot el sistema de dispensació de la medicació de 24 hores a tots els malalts dels quatre serveis que hi ha a l’ hospital: sala de leprosos, sala de pediatria, sala de ginecologia i general. A més arribar a un acord amb els responsables de cada servei sobre la medicació que hi ha d’haver a les farmacioles de les sales per atendre les urgències i la forma de controlar les sortides i el seu manteniment.

Però el gran repte el primer trimestre del 2008 ha estat muntar un laboratori de formulació magistral. Uf!

La primera quinzena de febrer va acudir una expedició de sis farmacèutics “d’alt standing” (ho dic perque crec que són dels millors del país en formulació magistral amb OF.)... Allí a Gambo es van posar la granota d’electricistes/pintors i van condicionar el local que teníem previst com a laboratori. En dues setmanes teníem llum i endolls per tot arreu i les parets blanques i lluentes. Ah!, el millor va ser quan van obrir les maletes: totes carregades d’agitadors magnètics, unguators, envasos, embuts, morters, encapsuladors, bany maria... la Cristina i jo no ens ho podíem creure! Tots els estris que havíem somiat durant un mes ara els teníem davant

nostre! Seríem les “reines de la formulació magistral!Nosaltres vam continuar fent les nostres feines de rutina, però en David (“the boss”), Montse, Santi, Diego, Martín i Ion van suposar un extra d’ energia i vitalitat important.

Un cop el laboratori va estar preparat vam acordar la llista de fórmules que estàvem preparats per a elaborar i vam informatitzar tot el procés d’elaboració i control.

La llista inclou unes 30 fórmules entre locions, solucions, emulsions, cremes, pastes, càpsules i xarops.

El problema va sorgir quan vam donar la llista als els metges (els fixos de l’hospital i voluntaris) els va agradar tant que no donàvem a l’abast en fabricar i, és clar, alguns p.a. se’ns van anar acabant (clindamicina, ketoconazole...), així que en tres setmanes ja demanàvem enviaments de matèries primeres i la Fundación encara no tenia en regla l’exportació internacional de medicaments. Mals menors...

Ara venia la feina “de veritat”: formar els tècnics etíops en l’elaboració de les fórmules. Aquest treball durarà uns mesos més perquè la formació dels treballadors no és gens bona i, tot i que tenen moltes ganes d’aprendre, han de refrescar tots els conceptes matemàtics i de pesada, les diferents unitats de mesura, percentatges... (quines tardes!).

15

l’aixarop reportatge

Vam fer tantes coses en dos mesos allà! Ara, des de la perspectiva que dóna el temps m’adono de tot el que hem aconseguit. Però encara queda molt més: continuar amb la formació del personal, elaborar guies farmacoterapèutiques, protocol·litzar el moviment de medicaments i productes sanitaris des del magatzem de la farmàcia als diferents serveis... i el més important: aconseguir un equip de treball etíop ben format que funcioni sol, perquè quan la Fundación El Alto posa en marxa projectes per al desenvolupament, un cop completats només continua al lloc per tutelar-los.

La veritat és que ha estat una gran experiència personal i professional. No sé si tornaré a repetir, però no ho descarto.

Hi ha una diferència tan gran entre el nostre món i el seu... que si no ho vius no t’ho pots creure. La pregunta que

em faig és: quant de temps podran conviure aquests dos móns tan diferents, de forma pacífica, al mateix planeta?

D‘altra banda, quan la gent em pregunta com ho he viscut jo o si m’ha canviat en alguna cosa... no sé què dir. El que sí sé és que quan veig immigrants d’origen africà sento un gran respecte, veig persones que deixen tot el que estimen i coneixen per millorar la seva qualitat de vida i la de la seva família. A l’hora sento agraïment... per la meva vida. I, evidentment, l’escala de les coses que em preocupen (al dia a dia) ha canviat.

Ara us deixo, companys, perquè una de les prioritats és compartir el major temps possible amb les persones que estimo i que m’esperen per gaudir d’una tarda de jocs i piscina.Adéu!

Pilar Centelles i Mas.

“Casa de les medecines” en escriptura amhàrica i transcripció fonètica.La Pilar amb David Roca, responsable de l’ONG

16

l’aixarop

HOMENATGE AL COL·LEGI DE FARMACèuTICS DETARRAGONA EN EL DIA MuNDIAL DEL DONANT DE SANG

NIT DEL COL·LEGIAT 2008

notícies

El passat dissabte 14 de juny es va celebrar a Tarragona l’acte commemoratiu del Dia Mundial del Donant de Sang, on el Col·legi Oficial de Farmacèutics de Tarragona (COFT) va ser una de les entitats homenatjades per la seva col·laboració amb el Banc de Sang i Teixits (BST). La jornada va comptar amb la presència de representants de les associacions de donants de sang de totes les comarques de Catalunya i de la consellera de Salut, Marina Geli, encarregada d’entregar el guardó al president del COFT, Andreu Suriol.

El passat 29 d’abril, el COFT signava un acord de col·laboració amb el Banc de Sang i Teixits (BST) del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya amb l’objectiu que el farmacèutic, com a agent de salut de primera línia que és, pugui promoure entre els ciutadans la donació de sang i teixits. Davant d’aquesta iniciativa, la consellera de Salut, Marina Geli, agraïa al col·lectiu farmacèutic en general, i al tarragoní en particular, “la seva contribució a una tasca tan altruista com solidària”.

Benvolgudes companyes i companys: Seria habitual començar dient que, un cop més, estem aquí per donar la benvinguda, etc... etc... i mencionar tots els tòpics habituals.

Però aquest començament restaria transcendència i protagonisme a tots aquells pels quals avui es fa aquest acte, és el vostre acte, és la vostra nit del col·legiat.

Avui sou vosaltres els actors principals, ja sigui entrant en un Col·legi professional, o consolidant-hi la vostra pertinença durant vint-i-cinc anys o, fet extraordinari, culminant-ne els primers cinquanta d’exercici. Ànims i la beca per als primers, l’enhorabona i la insígnia d’argent als segons i una profunda reverència juntament amb la d’or per als cinquantenaris.

ENTREGA D’INSÍGNIES D’OR. Antoni Cuadrada Ornosa, de ReusPer cert, com que el company Pere Seró ja té la insígnia d’or, merescuda com a president, la Junta d’aquest Col·legi ha decidit d’oferir-li una al·lusiva placa en la qual es pot llegir:

“Col·legi de Farmacèutics de Tarragona. President Pere Seró i Perí (1982-1997) impulsor i ànima de la creació de la seu col·legial inaugurada l’any 1995”

...una cosa així com “Col·legi Petrum Opus”, que

m’agradaria que li fos entregada pel seu successor en la presidència, el David Rovira.

I, Pere, dijous vinent t’oferirà un dinar de germanor amb tots aquells membres de Junta que coincidiren amb tu, tant al Col·legi de Tarragona com al Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya. Pere, t’ho has ben guanyat.

Avui també honorar a qui ja no li calen honors perquè una trajectòria com la seva és el bé més preuat al qual un humà pot aspirar. En Gerard Vergés i Príncep, el doctor Gerard Vergés, arrelant en les ciències farmacèutiques, ha construït un món virtual i poètic propi. Un exemple del que dic es pot llegir en la seva obra La raíz de la mandràgora :

(“Escrit a la taula del meu laboratori”)

Mitja vida he passat entre la sang.(No pas entre batalles, que detesto;que allò dels clarins èpics és l’excusaper exculpar les grans carnisseries).

Parlo d’una altra sang, civilitzada:tubs d’assaig ordenats i retolats;l’eosinat de blau de metilè tenyint els eritròcits i els leucòcits sobre polides làmines de vidre;flascons de plasma estèril...(Nosferatusentint davall el nacre de la pellaquell batec tan dolç de la caròtida).

Heu cregut mai en faules de vampirs?

• El Col·legi Oficial de Farmacèutics de Tarragona va ser homenatjat per la seva col·laboració amb el Banc de Sang i Teixits• L’acte va ser presidit per la consellera de Salut, Marina Geli, qui va agrair la tasca desenvolupada pel col·lectiu farmacèutic

17

l’aixarop notícies

En Gerard, no sols per la seva cultura i saber, sinó també pel seu segon cognom, Príncep, deu ser bon coneixedor de l’obra de l’autor d’El Príncep, Maquiavel. Dons bé, el senyor Maquiavel construí també una obra de teatre que es deia La mandràgoraen la qual un decuit de la seva arrel podia curar l’esterilitat... Gerard, pel que veiem (set fills), la seva lectura va ser profitosa....

En aquest acte hem premiat tres personatges que s’han dedicat a la Farmàcia i que han estat i són profundament apotecaris.

Dos d’ells, però, el Pere i el Gerard han destacat en tasques diferents de l’exercici professional: en el cas del Gerard, en la recerca de la bellesa i l’harmonia a través de la paraula escrita i en el del Pere per la seva dedicació en cos i ànima a la col·lectivitat, donant el millor que tenia encara que li reportés més d’un disgust. Pere, la teva bonhomia i la teva honradesa seran sempre un exemple a imitar per tots nosaltres.

Antoni, Pere i Gerard, Gerard, Pere i Antoni, us estarem sempre reconeguts.

18

l’aixaropen profunditat

PROTOCOL D’ACTuACIÓ PEDICuLOSIDEL CAP A L’OFICINA DE FARMÀCIA

Susanna Domingo i NavarroCristina Plana i Llauradó

Farmacèutiques comunitàriesGRuP DE TREBALL “PARASITOSIS”

CICLELa llémena es diposita a la base dels cabells.Eclosiona en 7-10 dies, quan surt la larva.La larva es desenvolupa en 3 fases, de 4 dies cadascuna (unes dues setmanes).El poll adult viu uns 30-40 dies al cap d’una persona

Cicle del Pediculus humanus var. capitis

Adult Pediculus humanus var.capitis

Llémena Pediculus humanus var.capitis

DEFINICIÓ DEL PROBLEMA: PEDICuLOSI DEL CAP

És la invasió d’una persona per part dels paràsits Pediculus humanus (PH) var. capitis (poll del cap).

Els polls són paràsits que s’alimenten de sang (hematòfags).Pertanyen a l’ordre dels Phthiroptera.

I dins aquest ordre, els que afecten als mamífers són els de l’espècie Anoplura.

Cada poll és específic de cada tipus d’hoste parasitat (estenoxè).Així el poll humà tan sols parasita a l‘ésser humà i no a altres animals.

Dins els polls que afecten l’ésser humà, n’hi ha de 3 varietats: var.capitis. Poll que viu al cap. var. corporis. Poll que viu al cos i var. pubis. Poll que viu al pubis (lladelles).

MORFOLOGIA

La mida de la femella és de 2.4 a 3 mm., la del mascle es de 2.1 a 2.6 mm. Els seus ous s’anomenen llémenes i la seva mida és de 0.8 mm. Per tant, tot i ser petits, no és necessari l’ús del microscopi per veure’ls. Poden ser de color gris, blanc o groc. Quan estan plens de sang són de color vermell.

La llémena és de color marró fosc brillant quan conté la larva i de color blanc quan està buida.

És un paràsit permanent ja que totes les fases del seu cicle es desenvolupen en l’hoste.

Fora de l’hoste tan sols pot viure 48 hores

POBLACIÓ DIANA

La població més afectada és la infantil, sobretot nens entre 3 i 10 anys, encara que també hi ha casos d’infestació en adults, principalment aquells qui conviuen en un entorn amb nens.

La infestació és més freqüent en nenes (més contacte entre elles al jugar).

Menys freqüent en persones de raça negra.

SIGNES, SÍMPTOMES I SENYALS D’ALARMA

El poll s’alimenta de la sang que obté succionant.En succionar secreta saliva, la qual conté una substància irritant que produeix hipersensibilitat dèrmica i reacció inflamatòria.

Així doncs, aquesta saliva produeix un intens prurit (picor) al cap, donant lloc a lesions produïdes pel rascat que augmenten la inflamació local, erosionen la pell i augmenten el risc de contraure infeccions bacterianes secundàries.

L’aparició d’aquests símptomes no és immediata, ja que apareixen després d’un temps de sensibilització.

Pot aparèixer febrícula (febre baixa), cefalea (mal de cap), malestar, irritabilitat i inflamació dels ganglis, sobretot darrera les orelles i prop del clatell.

Sovint però, ens trobem amb casos asimptomàtics.

Altres problemes derivats de la infestació per polls: emocionals i socials.

Es transmet per contacte directe cap - cap o per l’ús compartit de coixins, tovalloles, pintes, barrets, ...

DIAGNÒSTIC

Un dels símptomes que ajuden a diagnosticar els polls és la picor que produeixen al cap, sobretot al clatell i darrere les orelles.

Però per fer un diagnòstic acurat, resulta imprescindible localitzar algun poll o llémena.

Pot fer-se manualment, en un lloc ben il·luminat, amb l’ajuda d’una lupa o amb una pinta de pues estretes.

Les llémenes situades a 12 mm o més del cuir cabellut ja estan buides, per tant ja no estan actives.

A l’hora de fer el diagnòstic cal no confondre el poll o llémena amb altres insectes, caspa, escames seborreiques, brutícia.

19

l’aixaropl’aixarop en profunditat

TRACTAMENT

ORIGEN

MECANISME D’ACCIÓ

PRECAuCIONS

EXEMPLES NOMS COMERCIALS

PIRETROIDS: Permetrina, Aletrina, Deltame-trina, Fenotrina, Bioaletrina,...

Derivats sintètics piretrines (productes naturals que s’extreuen de les flors de la Palitra o Piretrum o Chrisantemum cinerariae folium.

➢· Absorció en l’insecte i bloqueig de la transmissió nerviosa produint la paràlisis i mort del poll.· Acció relativament curta degut a la ràpida biotransformació en l’insecte.Aquesta acció pot prolongar-se associant-les amb butòxid de piperonil, que inhibeix els enzims hidrolítics que metabolitzen les piretrines en el poll, per tant, inhibeix la degradació de les piretrines.➢· No usar en < 2 anys, embarassades o dones lactants.· No usar en pacients hipersensibles als seus components.· Evitar contacte amb mucoses.

MALATIÓN

Insecticida organofosforat.

➢·➢ Inhibeix irreversiblement la colinesterasa, provocant la mort del poll.

➢· No usar en < 2 anys,embarassades o dones lactants.· No usar en pacients hipersensibles als seus components.· Evitar contacte amb mucoses.

LINDÀ

Insecticida organoclorat.

➢·➢➢ Degut a la seva liposolubilitat penetra en les paràsits, s’absorbeix i estimula el seu sistema nerviós central, produint-li convulsions i la mort.

➢· No usar en < 2 anys, embarassades o dones lactants.· No usar en pacients hipersensibles als seus components.· Evitar contacte amb mucoses.· ➢No usar en pacients amb trastorns convulsius.

DIMETICONA

Component siliconat

➢·➢➢ ➢Actua mitjançant un procés físic que recobreix i ofega el poll.

➢· ➢No usar en < 1 any.➢· ➢No usar en pacients hipersensibles als seus components.➢· ➢Evitar contacte amb mucoses.

veure Annex I pàg. 17veure Annex I pàg. 17 veure Annex I pàg. 17 veure Annex I pàg. 17

ALTRES TRACTAMENTS: Popularment s’han utilitzat aquestes substàncies. Cap d’ells té estudis rigorosos que demostrin un benefici clínic en el tractament dels polls

VINAGRE

ESSENCIES DE Tè

EXTRACTES DE GERANI I ESPÍGOL

L’àcid acètic que conté, dissol el ciment adhesiu que fixa la llémena al pèl. Exemples noms comercials: veure Annex I pàg. 17

FORMES FARMACèuTIQuES

LOCIÓ(I GEL-LOCIÓ)

XAMPÚ

ESPuMA

ESPRAI

CREMA

COM APLICAR-HO

➢· ➢Aplicar sobre el cuir cabellut sec fins que quedi ben impregnat, fent èmfasi al clatell i darrera les orelles.· ➢Cobrir el cabell amb un gorro o bossa de plàstic i deixar actuar el producte el temps necessari en funció del principi actiu i concentració.➢· ➢Després rentar el cabell amb un xampú pediculicida o neutre.➢· ➢Aclarir amb aigua.➢· ➢Amb el cabell humit, eliminar les llémenes i polls morts amb la llemenera.· ➢Deixar eixugar el cabell de forma natural, ja que el secador pot inactivar els pediculicides.

➢· ➢➢Risc d’afectació de la pell, ulls i mucoses.➢· ➢➢Cou si hi ha lesions del rascat, degut a l’alcohol.· ➢➢Rentar-se les mans després de l’aplicació.· ➢➢En persones sensibles pot provocar irritació.

➢· ➢➢➢Rentar-se les mans després de l’aplicació.· ➢➢➢En persones sensibles pot provocar irritació.

➢· ➢➢➢Rentar-se les mans després de l’aplicació.· ➢➢➢En persones sensibles pot provocar irritació.

➢· ➢Aplicar el xampú friccionant suau per la totalitat del cuir cabellut, especialment al clatell i darrera les orelles.➢· ➢Deixar actuar el producte el temps necessari en funció del principi actiu i concentració.➢· ➢Aclarir el cabell amb aigua.· ➢Amb el cabell humit, eliminar les llémenes i polls morts amb la llemenera.➢· ➢Deixar eixugar el cabell de forma natural, ja que l’assecador pot inactivar els pediculicides.➢· ➢➢Agitar l’espuma.· ➢➢Realitzar un lleuger massatge sobre el cabell sec durant 2 o 3 minuts fins que el cabell quedi impregnat, insistint especialment al clatell i darrera les orelles.· ➢➢Deixar actuar uns 10 minuts.➢· ➢➢Rentar el cabell amb un xampú normal (preferentment neutre).➢· ➢➢Amb el cabell humit, eliminar les llémenes i polls morts amb la llemenera.· ➢➢Deixar eixugar el cabell de forma natural, ja que l’assecador pot inactivar els pediculicides.

➢· ➢➢➢➢Rentar-se les mans després de l’aplicació.· ➢➢➢➢En persones sensibles pot provocar irritació.➢· ➢➢➢➢Risc de lesió ocular.➢· ➢➢➢➢Poden provocar broncoconstricció, per tant els aerosols no han d’utilitzar si existeixen antecedents d’asma.

➢· ➢➢➢Aplicar sobre el cuir cabellut sec fins que quedi ben impregnat, fent èmfasi al clatell i darrera les orelles.· ➢➢➢Cobrir el cabell amb un gorro o bossa de plàstic i deixar actuar el producte el temps necessari en funció del principi actiu i concentració.➢· ➢➢➢Després rentar el cabell amb un xampú pediculicida o neutre.➢· ➢➢➢Aclarir amb aigua.➢· ➢➢➢Amb el cabell humit, eliminar les llémenes i polls morts amb la llemenera.➢· ➢➢➢Deixar eixugar el cabell de forma natural, ja que el secador pot inactivar els pediculicides.

➢· ➢➢➢Rentar-se les mans després de l’aplicació.· ➢➢➢En persones sensibles pot provocar irritació.

➢· ➢➢➢➢Rentar el cabell amb un xampú normal.· ➢➢➢➢Secar bé el cabell amb una tovallola.➢· ➢➢➢➢Aplicar la crema sobre el cabell humit.· ➢➢➢➢Deixar actuar entre 10 i 30 minuts.➢· ➢➢➢➢Aclarir amb aigua.· ➢➢➢➢Amb el cabell humit, eliminar les llémenes i polls morts amb la llemenera.➢· ➢➢➢➢Deixar eixugar el cabell de forma natural, ja que l’assecador pot inactivar els pediculicides.

PRECAuCIONS

EN LA MAJORIA DELS CASOS ES RECOMANA REPETIR EL TRACTAMENT AL CAP DE 7 o 10 DIES.

Exemples noms comercials: veure Annex II·ESTER ETÍLIC DE L´ÀCID 3-(N-BUTILACETAMINO)-PROPIÒNIC.Exemples noms comercials: veure Annex IIMecanisme d’accióPrincipi actiu amb propietats repel·lents dels polls del cap.Com aplicar-ho?·Pentinar i desenredar el cabell.·Vaporitzar el producte sobre el cabell sec fins que quedi el cabell uniformement humit.

RECOMANACIONS PROFILÀCTIQuES I CONSELLS AL PACIENT RECOMANACIONS PROFILÀCTIQUES·Revisar el cabell periòdicament, sobretot darrera les orelles i al clatell.·Pentinar diàriament el cabell (2 o 3 cops al dia).·No compartir els utensilis de neteja (pinta i raspalls) amb germans, amics o companys de classe.PRODUCTES FARMACÈUTICS PER A LA PREVENCIÓ·CITRUS MEDICA.

20

l’aixarop

·Deixar secar el cabell de forma natural.·Seguir les pautes d’higiene habituals.·Repetir una segona aplicació al cap de 4 dies i al cap de 6 o 8 hores d’aquesta segona aplicació rentar-se el cabell amb un xampú normal.Precaucions·Rentar-se les mans després de l’aplicació.·En persones sensibles pot provocar irritació.·No usar en menors de 2 anys.·QUASSIA AMARA.Arbust natiu d’Amèrica tropical.Exemples noms comercials: veure Annex II Mecanisme d’accióImpedeix l’adhesió del poll al cabell.RECOMANACIONS EN CAS D’INFESTACIÓ·Cal informar de la infestació a l’escola o centre infantil i en general a l’entorn de la persona infestada per tal que prenguin mesures preventives.

·La infestació per polls no és signe de falta d’higiene.·A les 24 hores d’un tractament, la persona infestada ja no pot transmetre la infestació.·Els polls no són portadors de malalties.·Rentar la roba (llençols, coixineres, joguines de peluix...) amb detergents habituals, i secar-la a temperatura elevada quan sigui possible. Temperatures superiors a 25 ºC durant 5 o 10 minuts maten tan a polls com a llémenes. ·La roba que no es pugui rentar s’ha de mantenir en bosses de plàstic ben tancades durant 10 o 15 minuts.·Agafar pintes i altres utensilis pel raspallat dels cabells i mantenir-los en remull durant una hora en una solució pediculicida, que pot ser, per exemple, el mateix pediculicida que s’usa per tractar a la persona infestada. També es poden escaldar a 65ºC durant 5 o 10 minuts.

en profunditat

ALGORITME D´ACTuACIÓFarmacèutics i Auxiliars de Farmàcia hauran d’aplicar els diferents passos del protocol d’actuació.

Es localitza algun poll o llémena en el cabell?

-Valorar l’existència de signes i símptomes associats a la pediculosi.-Comprovar que el diagnòstic s’ha realitzat correctament.

Infestació per polls No infestació

Se’n deriven complicacions ? (inflamació local, infeccions bacterianes,...)

Derivació al metge -TRACTAMENT (precaucions, com aplicar-ho,...)-Recomanacions profilàctiques

Verificació de l’eficàcia del tractament

NO

SI

NOSI

Recomanacions profilàctiques

ANNEX IPRODUCTES FARMACÈUTICS PEL TRACTAMENTPRINCIPIS ACTIuS EXEMPLES NOMS COMERCIALS

PIRETROIDS: Permetrina, Aletrina, Deltame-trina, Fenotrina, Bioaletrina,...

MALATIÓNLINDÀDIMETICONA

Permetrina 1.5 % OTC®(sol. alcohòlica, xampú, gel - loció).Milice ®➢ (espuma).Vapio ®➢ (esprai).Parasitrin ®➢ (xampú, loció).Antipiox ®➢ (xampú, loció).Nix ➢® (loció).Filvit-P ®➢ (loció, xampú).

Filvit ➢® (loció, xampú).Kife ➢® (xampú, loció).Neositrin ®➢ (loció).

BIBLIOGRAFIA• Documentació de Parasitologia de la Facultat de Farmàcia de la UB (2000)• Documentació del Curs de Dermatologia organitzat pel COFT (2005)• Documentació de la Campanya: “Els polls”. Consejo General de Colegios Oficiales de Farmacéuticos. Laboratoris Esteve (2005)• Catálogo de Medicamentos. Consejo Plus 2006.• Fitxes tècniques dels productes antiparasitaris cedides pels corresponents laboratoris.• Article sobre els polls. Diari setmanal: Presència. Núm.1866 (30 novembre-6 desembre 2007) Procediment PRO.05.24 (Norma ISO 9001 :2000). Valoració de protocols de tractament de trastorns menors. COFT. (2006)

ANNEX IIPRINCIPIS ACTIuS EXEMPLES NOMS COMERCIALSCITRuS MEDICAESTER ETÍLIC DE L´ÀCID 3-(N-BuTILACETAMINO)-PROPIÒNIC

QuASSIA AMARA

Klorane ®➢ (xampú vitaminat a la polpa de sidra).Repelice ®➢ (solució alcohòlica).

Assy ®➢ (xampú).Aya ®➢ (xampú - espuma).

ALTRES TRACTAMENTS:PRINCIPIS ACTIuS EXEMPLES NOMS COMERCIALSVINAGRE Para liendres ®➢ (bàlsam capil·lar).

jornades / cursos i campanyesl’aixarop

21

jornades / cursos i campanyes

Els dies 24 i 25 d’octubre de 2007 es va celebrar el XXVII Symposium de la Asociación Española de Farmacéuticos de la Industria (AEFI) a la ciutat de Tarragona.

La participació de congressistes de l’àmbit privat i públic va ser molt nom-brosa: més de 370 assistents, la major part tècnics i professionals de la in-dústria biosanitària (farmacèutica, veterinària, de productes sanitaris, cos-mètica, plantes medicinals, alimentació), així com nombrosos representants de l’administració central i autonòmica i de facultats universitàries.

Les sessions científiques van tenir lloc al Palau de Congressos de Tarrago-na, més concretament a les sales August, Eutyches i Genius, totes elles amb tots els mitjans tècnics adequats.

Tant a l’acte inaugural com a les 15 taules repartides en 5 blocs de la ma-teixa durada (1 h i 45 minuts) a raó de 3-4 ponències per taula, l’assistència de congressistes i la seva participació als torns de preguntes va ser molt notable.

La conferència inaugural va ser a càrrec del Dr. Antoni Esteve, president del Grupo Esteve i de Farmaindustria i va tractar sobre “ La investigació farmacèutica a Espanya: condicionants i perspectives de futur” Després de l’entrada en vigor de la Llei de garanties i ús racional dels medicaments i productes sanitaris, el Dr. Esteve considera que els tres principals reptes del sector són: el reconeixement de la innovació farmacèutica via preus dels nous medicaments; l’harmonització de les patents farmacèutiques a Espanya amb els altres països de la UE i la unitat del mercat farmacèutic espanyol.

Les tres taules dedicades als aspectes regulatoris dels medicaments d’ús humà van ser segurament, les més concorregudes i debatudes, amb ponents de l’AEMPS, de la DGFPS, del Departament de Salut de la Generalitat, de Farmaindustria i de diferents empreses privades.

Les quatre taules destinades a Producció i garantia de qualitat van resultar

CRÒNICA DEL XXVII SYMPOSIuM D’AEFI

de gran interès tant pels temes tractats com per la qualitat i la visió global de les diferents ponències. Dins d’ aquest grup, va destacar la presència de sis ponents estrangers. Les dues taules dedicades a Biotecnologia i investigació van tenir un fort impacte dins del Congrés, tant per la novetat en l’àmbit dels Symposiums AEFI com per la seva qualitat i interès intrínsec.

Altres taules van ser dedicades a Proveïdors, a Productes sanitaris, Ali-mentació, Veterinària, Cosmètica i Plantes Medicinals, i totes van comptar amb una nodrida presència de congressistes amb ponències sobre temes de legislació, NCF, qualitat, situació actual dels diferents sectors, etc., desen-volupades per experts de l’AEMPS, Àrea de Sanitat de Barcelona, Depar-tament de Salut, consultories privades, bufets d’ advocats i professionals de laboratoris privats.

El lema del Congrés era “El medicament, una suma d’ esforços”, segons el qual podem concloure que els esforços de la indústria biosanitària en el moment actual s’orienten cap a la clarificació de la situació legislativa, l’adequació a les NCF i les guies de qualitat i a la innovació com el futur per un mercat reglat i altament competitiu.

Els actes socials van ser una festa i sopar celebrat a La Boella, amb una ac-tuació de la colla castellera Xiquets de Tarragona, amb brindis i parlaments del president del Comitè Organitzador del Symposium, Dr. Martí Pujol, del Dr Alessandro Rigamonti, president de la AFI italiana i del Dr. Georg Roessling, vicepresident de PDA Europe, que va fer entrega d’un obsequi d’amistat al president de la Junta Nacional d’ AEFI Sr. Santiago Alsina. També es va donar el premi a la millor publicació AEFI i es va nomenar Sòcia d’ Honor la Sra. Maria Riera.

El dia 5 de juny el COFT va realitzar la jornada de portes obertes sobre diabetis, promoguda per les vocalies d’Alimentació i de Dermofarmàcia i amb la col·laboració de l’Associació de Diabetis de les comarques de Tarragona.

Al llarg de la tarda es van impartir xerrades sobre alimentació, cura de la pell i problemàtica en els peus dels pacients diabètics, amb una nombrosa assistència.

Els laboratoris Klorane i Danone ens van obsequiar amb els seus productes en el descans durant el qual es va continuar fomentant la relació entre pacients i professionals, objectiu màxim de la jornada.

JORNADA DE PORTES OBERTES COFTEmmarcada en la campanya Solar 2008 i amb la col·laboració dels laboratoris Vichy, el dia 17 de juny es va celebrar a les instal·lacions del COFT una jornada de portes obertes per indicar la protecció adequada i individualitzada de la pell, després de la determinació del seu grau de melanina.

Es van impartir xerrades a la població sobre fotoprotecció i es va realitzar un qüestonari que donarà peu a una nova campanya sobre pell sana, cabell sa que es realitzarà a la tardor juntament amb el Consejo General de Colegios Oficiales de Farmacéuticos.

Amalia Oliete Vocal de Dermofarmàcia

Us facilito la crònica del que va ser la XXVII Simposi AEFI i alhora us informo de la propera celebració de l’edició 28a que es portarà a terme el 17 i 18 d’octubre a Saragossa.Imelda Vergés Alonso

Imatge del programa de la jornada sobre diabetis i detalls de la de protecció solar.

22

l’aixarop

BAIXESANA LuZ ROMERO NAVARRO, EL VENDRELL · LuISA PIQuE DE CELIS, TARRAGONA · CLARA ADELINA FARINHA DE NOBREGA, REuS · JOSE GARCES CLAVER, TARRAGONA · SANDRA SAEZ DuRAN, LA SENIA · LuCIA CORTIÑAS VILLAZON, TARRAGONA · MAGDA CLuA COMA, TARRAGONA · ARNAu CANTANO ROIG, REuS · EuGENIA SANS FREIXAS, TARRAGONA · MARIA TATAY DE PASCuAL, VALENCIA · ALICIA DOMINGO FERNANDEZ, CAMBRILS · ESTER PuIGORIOL MASRAMON, TARRAGONA · CRISTINA MARTINEZ ALCAIDE, TARRAGONA · MIGuEL F. PEREZ CRESPO, TARRAGONA · CARME ROMANCES PuJOL, AMPOSTA · MARIA GRACIA CARMONA PALMA, TARRAGONA · PABLO MIRALLES OLASO, GANDIA · CARME CAÑETE RAMIREZ, TERRASA · AITZIBER IZARRA NAVARRO, REuS · ANGELS CuCO CAMPOS, ALCuDIA-VALENCIA · VERONICA VALERIA LOPEZ PEREZ, EL VENDRELL · JESuS SAGARDOY AGuADO, MONTBLANC

DEFuNCIONSELVIRA SuGRAÑES LLAuRADO · JOSEP OLIVELLA FALP · EMILI MESTRE ABELLA · JOSEP MONTSERRAT CAIXES · JOSEP SOLE CARBONELL

altes, baixes i esdeveniments

NOVES ALTES

DanielFarreroGonzáleznúm. 1678

núm. 1679

DavidRovira

Sanchez

CristinaMañeRovira

núm. 1676

núm. 1677

JordiSerrano

Baiget

Juan Carlos MoranSitja

núm. 1682

núm. 1681

Òscar Villuendas

Vazquez

LuciaCortiñasVillazon

núm. 1665

AnnaVilaViudez

núm. 1670

núm. 1675

AngelsCuco

Campos

núm. 1666

LluisPons

Martorell

JudithCalatayudMasip

núm. 1667

núm. 1669

Pilar de La Azuela

Buendia

PatriciaLópezGonzález

núm. 1686

núm. 1687

SaraEspinach

Iglesias

BegoñaRodríguez Carballo

núm. 1684

núm. 1685

Yrelur Josefina Rosquete Villaroel

Maria Elia Risco Pacha núm. 1663Susana Tovar López núm. 1664Cristina Vaucouloux Esque núm. 1668Silvia Rodríguez Carot núm. 1671Anna Montagut Calvo núm. 1672Jorge Roig Escriba núm. 1673José Cesar Sánchez Hidalgo núm. 1674Leticia Sánchez-Pacheco Tardon núm. 1680Angel Jordana Fenosa núm. 1683

Tu TENS - JO VuLL

Es ven material de segona mà NOu per estrenar:

Placa, Marca Selecta, 15 cm de diàmetre. Preu 120 E

Balança. Preu 700E

Interessats adreceu-vos a: Maria Àngels Vidal. Tel. 617 315 905

NAIXEMENTS

Ferran Garcia Aranda Nét de la nostra companya Carme Pons Güell

Ana Aldecoa SalazarFilla de la companya Ana Salazar Echavarriai néta d’Antonio Salazar Mena

23

l’aixarop

Galens,17 de maig 2008

Diari Aquí,19 de juny 2008

El Punt,23 de juny 2008

El Punt,6 de juny 2008

Correo Farmacéutico

Acta Sanitaria,6 de juny 2008

retalls de premsa

DIGuE’NS Què EN PENSESRESPOSTA A UNA PREGUNTASres. directores de la meva consideració:

En la meva època de director de L’Aixarop vaig intentar (sense èxit) mantenir una secció de comunicació entre els lectors i la revista.

No desaprofito, doncs, l’oportunitat que se’m presenta de respondre a una pregunta que se’m fa directament des de l’entrevista que publiqueu en el número 20 (vint números ja!) al company Francesc Escobar Poblet.

En ella, cito textualment, s’interroga el Francesc: “Jo vaig conèixer l’AFET quan el seu president era l’Andreu Suriol i ani-mava els socis a desempallegar-se de la Cambra de Comerç... què se’n deu haver fet de l’Andreu?

La resposta és fàcil: l’Andreu és on els col·legiats, amb els seus vots, han volgut que fos.

Per cert, després que els tribunals fallessin en contra de la nostra pretensió que l’adscripció a les Cambres fos voluntària, vaig pensar que era millor tenir-hi una presència activa en be-nefici del col·lectiu, i ara hi sóc com a vicepresident (segon), pels 120 vots que vaig obtenir de companys amb farmàcia de la demarcació del Tarragonès i el Baix Penedès.

Queda resolt l’enigma i moltes gràcies, directores, per fer-me un racó a la nostra revista.

Andreu Suriol Ribé