Aixarop 28

25Setembre 2009

28Desembre 2010

Tomàs OlivarTarragona 1991

Tinta xinesa sobre paper Carson 50x70

3

l’aixarop

L’autor de la nostra portada.......... 4-5 Grups de treball COFT ...............6-7Jornades / Cursos i congressos ......... 8-10Entrevista .....................................11Un poble, una farmàcia.......... 12-13En profunditat ....................... 14-15Notícies................................... 16-19Retalls de premsa .................... 20-21Altes, baixes i defuncions............. 22

sumari

staffEdita: Col·legi Oficial de Farmacèutics de la Província de TarragonaCodirectores: Amàlia Oliete Mathioux i Pilar Salvador ColladoConsell redactor: Andreu Suriol Ribé,Amàlia Oliete Mathioux,Pilar Salvador Collado, Gema Pons Ciprés,M. Paz Salamanca Domínguez,Tina Rubio PlazaArt i disseny: Feeling ComunicacióCoordinació editorial: Montse Preciado Maydeu

DLT: 637 / 01ISSN 1888-430X

junta de governSr. Andreu Suriol Ribé PresidentSr. Tomeu Fullana Fiol VicepresidentSr. Jordi Blanch Pastor SecretariSra. Francesca Masot Roigé TresoreraSr. Francisco Mateo del Pozo Vocal 1 - DocènciaSra. Anna Sánchez Farré Vocal 2 - Consell de Col·legis Farmacèutics de CatalunyaSra. Mercè Maduell Canals Vocal 3 - Oficina de FarmàciaSra. Zara Magre Sánchez Vocal 4

Editorial

MALGRAT TOT, FELICITATSBenvolgudes companyes i benvolguts companys,

No hi ha mal que cent anys duri –diuen– però em temo que el nostre mal perdurarà encara l’any vinent.

Mai com ara havíem tingut per part de l’administració sanitària (especialment de la catalana) el reconeixement de la nostra profes-sionalitat i mai com ara se’ns havia castigat la nostra feina.

Havíem assolit en algunes CA (entre elles, la nostra) estàndards de qualitat en la prescripció amb molt de sacrifici, però la retallada ha afectat per igual tant els que érem curosos com els que han tingut una conducta més laxa en aquesta qüestió.

La catedral de Tarragona està edificada damunt del temple d’August. La farmàcia ha de continuar creixent per damunt del que ara tenim. I en aquesta direcció anem, amb il·lusió de cara al futur i amb la voluntat de concertar una cartera de serveis que ja tenim aprovada.

Algú pot dir –amb raó– que una cartera de serveis aprovada sense dotació econòmica és fum. Sí, però hem obert una via que fins ara ens era negada.

I el que ningú ens podrà dir és que hàgim perdut la il·lusió de seguir endavant per continuar desenvolupant la nostra professió, ja sigui a l’oficina –tant els propietaris com els adjunts–, a l’hospital, en les anàlisis, en la salut pública, a l’òptica, a l’ortopèdia, a la indústria, a la distribució...

Una forta abraçada nadalenca,

Andreu Suriol RibéPresident

NOTA: El consell redactor de L’Aixarop no es fa responsable de les opinions expressades en la revista, ni necessàriament les comparteix totes, encara que, en pro de la llibertat d’expressió, les respecta i les publica íntegrament.

4

l’aixaropL’autor de la nostra portada

TOMáS OLivAR

Va néixer a Madrid l’any 1929, va arribar a Tarragona quan encara era un nen i va ser durant anys professor de dibuix i pintura de l’Escola d’Art i Disseny de la Diputa-

ció de Tarragona, de la qual també va arribar a ser cap d’estudis. La seva obra ha estat reconeguda fora d’Espanya i ha rebut nombrosos premis.

Al seu estudi del carrer de les Escrivanies Velles i a l’esplanada de la catedral, rep L’Aixarop. No ha pogut escollir una

situació millor per realitzar aquesta pintura tan seva inspirada en temes de Tarragona. Per alguna raó se sent plenament Tarraconense.

Ens parla de la seva família, dels seus amics, de la seva obra i d’aquesta sèrie de dibuixos titulada «La

força dels pobles» que va realitzar per l’antic Nou Diari; de la qual, posteriorment, va editar un llibre.

En l’actualitat està jubilat, per això té més temps per dedicar-se a la pintura. Veiem com durant l’agost d’aquest mateix any va

realitzar una exposició a la Diputació titulada «Nova Imperial Ta-rraco», amb la qual va aconseguir un gran èxit i en la qual es fa pa-

tent la transformació de la seva pintura. Hi veiem una pintura moderna, amb grans traços i una exquisida combinació de

colors. Com ell mateix explica, amb l’arribada de la càme-ra fotogràfica, va haver de passar de l’impressionisme a

l’expressionisme.

Ha estat molt agradable compartir amb ell una part del seu temps, la seva pintura i la seva col·lecció d’objectes antics.

Moltes gràcies,

Amàlia Oliete

4

5

l’aixarop L’autor de la nostra portada

2008

2010

2009

TOMáS OLivAR

Tots nosaltres hem rebut durant els últims anys la felicitació de Nadal del COFT amb obres del pintor Tomás Olivar. Són imatges escollides d’entre desenes, dels diferents pobles de la nostra província.

6

l’aixaropGrups de treball COFT l’aixarop

GRUP DE TREBALL SORTiDES PROFESSiONALS (2) MembresCoordinadora: Marisa Rosique, farmacèutica comunitària i vocal d’IFM. Secretària: Sara Pros, farmacèutica comunitària i vocal de Farmacèutics Adjunts. Resta de membres: Imelda Vergés, farmacèutica directora tècnica de laboratori farmacèutic; Pilar Salvador, farmacèutica del servei de farmàcia hospitalària i vocal d’Hospitals; Cristina Baiges,

farmacèutica del laboratori farmacèutic i vocal d’Indústria; Gemma Galofré, farmacèutica de l’àrea tècnica de farmacèutica; Zara Magre, farmacèutica directora tècnica del magatzem de distribució i vocal de Distribució.

• Donar a conèixer totes les sortides professionals, tant exclusi-ves com compartides amb altres titulacions, fer-ne la màxima difusió a través de la web col·legial, així com a través dels no col·legiats, estudiants de Farmàcia, altres col·legis oficials, facul-tats de Farmàcia.

• Organitzar xerrades dirigides als col·legiats, impartides per personal especialitzat en cada matèria.

La web del COFT (www.coft.cat) disposa de diverses mono-grafies elaborades pel GdT. En aquest número us presentem aquestes:

Definició: Persona, amb la titulació i formació exigides per la llei, que treballa per una entitat que fabrica, importa o comer-cialitza medicaments i és responsable davant d’aquesta entitat, de l’administració i de tercers, de garantir la conformitat dels medicaments amb les especificacions tècniques exigides, així com d’organitzar, validar i monitoritzar els processos que porten a tal fi.

Requisits:

• Ser llicenciat en Farmàcia, Medicina, Veterinària, Química, Química i tecnologia farmacèutica o Biologia.

• Tenir experiència de com a mínim 2 anys en un laboratori farmacèutic, en activitats d’anàlisi quantitativa de principis actius, així com en altres proves i verificacions necessàries per assegurar la qualitat dels medicaments.

Incompatibilitats: Amb altres activitats de tipus sanitari que su-posin interessos directes amb la distribució o dispensació de me-dicaments, o bé que vagin en detriment de l’exacte compliment de les seves funcions.

Funcions:

• Firmar tots els documents de caràcter tecnicosanitari.

• Aprovar i responsabilitzar-se de tota la documentació tècnica re-lativa al registre de medicaments i a l’autorització del laboratori.

• Vetllar pel correcte compliment de les especificacions autorit-zades de cada medicament que està autoritzat a fabricar i cuidar que els procediments i els controls s’actualitzin d’acord amb l’avenç dels coneixements científics i tècnics.

• Responsabilitzar-se personalment de la vigilància i del control dels processos d’elaboració i coordinar el conjunt dels departa-ments que intervenen en la fabricació.

• Garantir l’aplicació de les «Normes de correcta fabricació», fins i tot si alguna operació està encomanada a un tercer per contracte.

• Aprovar els procediments de fabricació i de control, així com la documentació requerida.

• Ordenar i supervisar les validacions periòdiques.

• Autoritzar la posada al mercat de cada lot de medicaments, una vegada certificada la seva conformitat amb les especificacions autoritzades. S’ha de formalitzar aquesta garantia mitjançant documents i registres adequats, s’han de tenir permanentment actualitzats i a disposició dels inspectors acreditats, com a mínim fins a 2 anys després de la data de caducitat.

L’obligació de certificar la conformitat i d’autoritzar cada lot sub-sisteix encara que, en la fabricació, hi hagin intervingut altres la-boratoris.

• Auxiliar a les autoritats en l’exercici de les seves funcions ins-pectores.

• Ordenar la retirada dels lots del mercat quan sigui necessari i comunicar a les autoritats inspectores aquesta decisió.

• Verificar la correcta distribució de medicaments i promoure allò que sigui convenient per a la immediata localització i retirada dels lots.

Marc legal:

• RD 1564/1992

• Directiva 2001/83/CE

• Directiva 2004/27/CE

• Llei 29/2006

Enllaços d’interès:

AEFI: www.aefi.org

Farmaindústria: www.farmaindustria.es

Objectius del GRUP DE TREBALL SORTiDES PROFESSiONALS

iNDÚSTRiA FARMACÈUTiCA i COSMÈTiCADiRECTOR TÈCNiC iNDÚSTRiA FARMACÈUTiCA

7

l’aixarop jornades / cursos i campanyes

7

l’aixarop Grups de treball COFT

Per realitzar les activitats de fabricació i d’importació (o al-guna de les seves fases com ara control, condicionament, envasat, etiquetatge...), cal disposar d’un tècnic responsable, amb qualificació adequada, que supervisi l’activitat de fa-bricació i/o d’importació dels cosmètics i garanteixi que els productes compleixen els requisits exigits per la normativa vigent.

Per tal de valorar la idoneïtat del tècnic responsable, es consi-derarà suficient la possessió d’un títol universitari o d’un títol oficial equivalent relacionats amb les activitats que s’hagin

de realitzar. El seu nomenament cal que sigui comunicat a l’Agencia Española de Medicamentos y Productos Sanitarios.

Marc legal:

• RD 1599/1997

• RD 209/2005

Dins de la indústria, però, hi treballen molts altres farmacèutics en tasques diferents a la de la direcció tècnica com són: fabri-

cació, control de qualitat, garantia de qualitat, I+D, registres, màrqueting, visita mèdica...

Els farmacèutics incorporats a un equip d’atenció primària actuen com a gestors del coneixement en relació al medica-ment amb la finalitat d’accedir i d’avaluar el gran volum de tot tipus d’informació i transformar-la en informació útil per al metge d’atenció primària, així com adaptar-la per facilitar la transmissió al ciutadà i millorar l’educació sanitària.

Requisits: Ser llicenciat en Farmàcia o disposar de l’Especialització en Farmàcia hospitalària.

La feina es realitzarà en un centre d’atenció primària que dis-posi de servei de farmàcia autoritzat i acreditat per la docència postgrau.

Incompatibilitats: Amb altres activitats de tipus sanitari que suposin interessos directes amb la distribució o dispensació de medicaments o que vagin en detriment de l’exacte compliment de les seves funcions.

Funcions: En aquest àmbit, tan jove que encara s’estan perfilant les sortides professionals que té, hi trobem diverses àrees de compe-tència: treball com a farmacèutic, com a gestor de la informació, en relació amb les persones i amb contribució personal. Dividirem les funcions de la següent manera:

Funcions derivades de la relació amb altres professionals assis-tencials:

1. Proporcionar informació objectiva i contrastada sobre medi-caments i productes sanitaris.

2. Col·laborar en la formació i la docència en matèria de medi-caments i productes sanitaris.

3. Executar activitats i programes dirigits a millorar l’ús de me-dicaments i productes sanitaris.

4. Avaluar l’ús dels medicaments i dels productes sanitaris.

5. Garantir el compliment de la normativa que regula la prestació far-macèutica i complementària del SNS (en l’àmbit estatal i autonòmic).

Funcions derivades de la seva integració en estructures de plani-ficació i gestió sanitàries:

1. Incorporació d’elements relacionats amb l’ús dels medicaments en la planificació i la gestió de l’atenció primària de cada servei au-tonòmic de salut.

2. Aplicació dels estudis d’utilització de medicaments i produc-tes sanitaris com a mètode de la farmacoepidemiologia per a la detecció de problemes i analitzar-los.

3. Estudiar la variabilitat de l’ús dels medicaments.

4. Donar suport a l’equip directiu del CAP.

Funcions derivades de la investigació sobre medicaments en l’atenció primària de salut:

1. Estudis d’utilització dels medicaments.

2. Assajos clínics.

Funcions derivades de la relació amb els usuaris del sistema:

1. Promoure l’educació sanitària sobre medicaments i productes sanitaris.

2. Promoure el correcte compliment terapèutic per part dels pa-cients.

Funcions derivades de la relació amb altres àmbits i centres as-sistencials:

1. Coordinació entre els centres d’atenció primària i l’atenció especialitzada.

2. Coordinació dels CAPs i de les oficines de farmàcia del seu àmbit geogràfic.

Marc legal: S’està acabant de dissenyar. Actualment és:

• Llei General de Sanitat.

• Llei del Medicament, actualment: Llei de l’Ús Racional del Medi-cament i dels Productes Sanitaris.

• Lleis d’ordenació farmacèutica de les comunitats autònomes: a Ca-talunya tenim el Decret 84/1985.

Enllaços d’interès: www.agemed.es / www.stanpa.es / www.pharmacos.eudra.com

iNDÚSTRiA COSMÈTiCA:

ALTRES SORTiDES A LA iNDÚSTRiA:

FARMACÈUTiC ESPECiALiSTA EN ATENCiÓ PRiMÀRiA

8

l’aixaropJornades / Cursos i congressos l’aixarop

8

17è CONGRÉS NACiONAL FARMACÈUTiC

Sota el títol de «Farmàcia al servei del pacient» es va celebrar a Bilbao el 17è Congrés Nacional Far-macèutic els passats dies 20, 21 i 22 d’octubre.

Hi van assistir multitud de companys, estudiants i acreditats preocupats i interessats pel futur d’una professió tan important per a la societat , que «tocada» per la crisi econòmica de caràcter mundial i, més concretament, europeu, necessi-ta un canvi de direcció en la seva pròpia gestió i en relació amb els altres sectors que hi estan relacionats com són la indústria i la distribució.

Van ser molts els professionals que, amb el seu coneixement i la seva posició en aquests diferents camps, ens van oferir una visió general de l’estat actual i del futur de la farmàcia en les diferents taules rodones, ponències i conferències. Es va parlar de la situació de la farmàcia a Europa, dels possibles canvis que s’haurien de fomentar, dels avantatges i dels inconvenients, així com d’altres temes d’actualitat candent, com l’expansió de la venda per Internet de medicaments i la presen-tació de la Guia pràctica pels serveis d’atenció far-macèutica a la farmàcia comunitària.

Vivim en un món en el qual les noves tecnolo-gies galopen a un ritme trepidant i en el qual Internet s’ha immiscit en la nostra vida quoti-diana, gairebé sense adonar-nos-en i d’una ma-nera contundent. Ha estat un avantatge? Indub-tablement ho ha estat, però aquesta «rapidesa» ha deixat multitud d’escletxes per on s’han in-troduït activitats que, sota aquest buit legal, han fet d’aquest sistema de comunicació global el seu camp d’actuació. Un clar exemple, que es va tractar en aquest congrés, va ser la venda de medicaments per Internet. Es va parlar tant de la venda legal de medicaments a través de pà-gines web de farmàcies autoritzades, com de la venda fraudulenta, perillosa, no només per la seva il·legalitat sinó, pel que és més important: l’expansió de medicaments falsificats, que en el millor dels casos poden comportar una incorrec-ta manipulació i, en el pitjor, una adulteració, amb els consegüents riscs per a la població.

Això, unit a la gran facilitat d’accés a una infor-mació detallada de principis actius, malalties i, fins i tot, prospectes de medicaments, i a un mal ús d’aquesta informació, ha fet d’aquesta venda per Internet una gran oportunitat de negoci que fa que més del 50% dels medicaments que cir-culen per Internet hagin estat falsificats. Va ser la sentència Doc Morris 2003 del Tribunal de Jus-tícia Europeu la que va obrir la porta i és aquesta situació actual que vivim la que fa que les di-verses autoritats es plantegin com regular aquest mercat per aconseguir que es respectin les lleis de cada país individualment i fa una diferenciació entre el país subministrador i el país receptor. Aquesta actuació en el nostre país marcaria una línia divisòria clarament definida entre la libera-lització i el manteniment de l’actual sistema.

Tenint en compte la situació actual, és necessari un canvi en el model farmacèutic actual cap a un model retribuït. Hi ha dues possibles direccions: una primera, cap a un model de descomptes (major volum, menor preu) que desembocaria inevitablement en la liberalització i, una segona, cap a un model de retribució per serveis, que fa-ria de la nostra farmàcia un sinònim de qualitat, qualificació i professionalitat dins del camp de la salut.

Aquest últim model és abanderat per l’atenció farmacèutica, en la qual hi ha 3 serveis claus per al futur del nostre model actual:

*INDICACIÓ*DISPENSACIÓ*SEGUIMENT

9

l’aixarop jornades / cursos i campanyes

9

l’aixarop Jornades / Cursos i congressos

CONGRÉS DE FORMULACiÓ MAGiSTRAL

Durant els dies 28 i 30 d’octubre va tenir lloc a Osca el XIVè Congrés de Formulació Magistral. Va ser una trobada de sanitaris en la qual es va poder constatar el desconeixement dels medi-caments individualitzats per part dels metges d’atenció primària. A causa d’això, es va crear per part de l’AEFF i de l’APROFARM El projecte 2015, per tal de procedir a la seva divulgació en els diferents centres de salut d’Espanya. És òbvia la necessitat que tenen de la formulació magis-tral tant la pediatria com els malalts de malalties estranyes i, fins i tot, la veterinària, sense oblidar-nos de l’homeopatia.

La formulació magistral cobreix buits terapèutics i s’adapta a les necessitats de cada pacient. És, per

això, necessari que aquestes accions de divulga-ció i coneixement arribin a la societat. En aquest congrés, després d’haver fet un recorregut per les últimes tendències tant en principis actius com en tecnologies (com, per exemple, els liposomes), es va tenir molt en compte la qualitat en crear-se el projecte PACMI, amb la participació de la Universitat San Jorge de Saragossa, de gran ajuda perquè el farmacèutic formulador mantingui la qualitat dels seus medicaments individualitzats.

Amàlia Oliete vocal de Dermofarmàcia

Parlem, així, d’una «cartera de serveis» que s’ha de sostenir en un sistema de pagament conjunt que el faci possible, amb el qual s’obtindran uns serveis acreditats que complementarien els ser-veis bàsics de la farmàcia.

Per a una correcta implantació d’aquest nou model és necessari un estudi d’impacte d’implantació, així com una retroalimentació entre farmàcia, pacient i administració, encami-nada a no perdre el sentit de «servei públic».

Com a resum de tot allò exposat anteriorment, només em queda destacar la importància de

l’esforç conjunt, dins del món de l’oficina de farmàcia, del titular i de l’adjunt, amb l’objectiu comú d’un coneixement del paisatge mèdic i del seu entorn, que passa per l’actualització constant i el reciclatge formatiu necessari per tal d’estar «al dia» i fer d’aquesta qualitat farmacèutica el lema del nostre futur.

Irene Ruiz Balaguervocal de Farmacèutics Adjunts

17è CONGRÉS NACiONAL FARMACÈUTiC

Jornades / Cursos i congressos l’aixarop

10

PLENUFAR iv

Dades generals• No hi ha diferències notables en l’edat (mitjana: 32,5 anys), alçada i pes.• Contesten fonamentalment universitàries o dones amb alta for-mació.• L’ús d’anticonceptius orals durant més d’un any és alt (62,3%), davant del 46,6% nacional.• La percepció subjectiva de la seva salut actual com de la seva alimentació és bona o molt bona en el 89%. Aquesta percepció millora durant l’embaràs i la lactància.• Les dones en situació de lactància són les que millor activitat física realitzen, gairebé 11,5 h diàries.

Informació obstètrica• El 20,8% de les dones ha tingut un avortament previ.• El 10% de les dones lactants es troben en el seu tercer embaràs, davant del 6% nacional.

Informació de la lactància• La intenció de mantenir una lactància materna exclusiva durant els 6 primers mesos del nadó és major durant l’etapa de l’embaràs, en contrast amb les dades reals en mares recents (del 62,4% al 47,1%). Pràcticament es redueix el 20%.

Hàbits nocius• El tabaquisme i el consum d’alcohol es redueixen en el moment de conèixer l’embaràs, si bé torna a augmentar durant la lactància.

Hàbits alimentaris• El grup de dones en estat preconcepcional té el patró alimentari més allunyat del recomanat: són les que consumeixen menys làc-tics, peix, verdura, amanides, fruita fresca, llegums i cereals, i les que més embotit i pastes consumeixen.• El consum de fruits secs i peix diari és baix, tenint en compte que estem en una zona productora d’aquests aliments.• És preocupant que només consumeixen làctics a diari el 85% de les mares lactants.• Hi ha un alt consum de pastes industrials i embotits en els tres estats.• El greix més utilitzat per cuinar és l’oli d’oliva verge.

Suplementació de la dieta• El 27% de les dones en estat preconcepcional i d’embaràs pre-nen suplements d’àcid fòlic/vit. B12 • El consum de ferro augmenta des de l’estat preconcepcional (10,4%) a l’embaràs (24,6%).

La intervenció activa dels farmacèutics des de l’oficina de farmàcia pot ajudar a establir hàbits alimentaris saludables que sobreïxin po-sitivament en la salut de la dona i dels seus fills.

70%

60%

50%

40%

30%

20%

10%

0%

Mat

erna

0-6

Mix

ta 0

-6

Mat

erna

0-3

Art

ifici

al 0

-6

Mix

ta 0

-3

90%80%70%60%50%40%30%20%10%0%

Mai

Cons

um m

ensu

al

(1-3

rac

ions

/mes

)

Cons

um s

eman

al

(1-6

rac

ions

/sem

anal

s)

Cons

um d

iari

(>

=1 r

ació

/dia

)

Cons

um m

ensu

al

(1-3

rac

ions

/mes

)

Cons

um s

eman

al

(1-6

rac

ions

/sem

anal

s)

Cons

um d

iari

(>

=1 r

ació

/dia

)

60%

50%

40%

30%

20%

10%

0%

Mai

Tipus de lactància prevista en mesos

Materna 0-6

Materna 0-3

Artificial 0-6

Mixta 0-3

Mixta 0-6

46%

26%

18,2%

0%

10,4%

62,4%

15%

12,8%

3,8%

6%

47,1%

17,1%

24,3%

5,7%

5,7%

Preconcepcional Embaràs Lactància

Consum de lactis

Mai

Consum mensual (1-3 racions/mes)

Consum setmanal (1-6 racions/setmanals)

Consum diari (>=1 ració/dia)

4%

1,30%

18,20%

76,60%

1,50%

0%

12%

86,50%

4,30%

0%

11,40%

84,30%


Consum de peix

Mai




1%

3,90%

93,50%

1,30%

2,30%

2%

87%

8,30%

2,90%

7%

82,90%

7,10%


Consum de fruits secs

Mai




13%

14,30%

59,70%

13,00%

15,00%

11%

56%

18,00%

8,60%

23%

57,10%

11,40%


En la campanya Plenufar IV (Pla d’Educació Nutricional per al Farmacèutic), el lema de la qual era «Educació nutri-cional en l’etapa preconcepcional, d’embaràs i de lactància», hi van participar 3.000 farmacèutics de l’àmbit nacional (50 de Tarragona) que van mostrar la importància d’educar nu-tricionalment 40.000 dones en aquests estats. No existeix en el món un treball amb un número d’enquestes tan alt

M. Paz Salamanca Domínguez vocal d’Alimentació

Col·laboració: Joaquim Nolla Solé. farmacèutic comunitari

sobre aquests estats. Tenint en compte que a tot Espanya el número total de naixements és de 500.000/any, el Plenufar ha aconseguit arribar al 10% d’aquesta població, ja que són campanyes que agraden a la població. A més, va obtenir el Premi Correu Farmacèutic 2009. Ens disposem a donar a conèixer les conclusions i a valorar el resultat de les enques-tes realitzades en l’àmbit de Tarragona.

100%90%80%70%60%50%40%30%20%10%0%

Mai

Cons

um m

ensu

al

(1-3

rac

ions

/mes

)

Cons

um s

eman

al

(1-6

rac

ions

/sem

anal

s)

Cons

um d

iari

(>

=1 r

ació

/dia

)

jornades / cursos i campanyes

11

l’aixarop Entrevista

EL PESSEBRE DEL COFT. UN ANy MÉS. QUiM NOLLA

L’Aixarop ha entrevistat el nostre company Joaquim Nolla en altres ocasions, ja que, a més de ser un excel·lent farmacèutic, és tam-bé excel·lent en la seva faceta artística. En aquesta ocasió volem parlar amb ell sobre els betlems, alguns dels quals hem pogut admirar tots al COFT quan arriba el Nadal. Quim és membre de l’Associació Pessebrista de Tarragona.

P. Des de quan fas betlems?R. Els recordo des de sempre. Ens desplaçàvem a Ma-rçà a recollir molsa i tot el material que es necessitava i en fèiem un de gran, de 4 o 5 metres. És una tra-dició que no m’agradaria que es perdés i, des de fa aproximadament 14 anys, el faig per a l’aparador de la meva farmàcia. He pogut comprovar que als clients els agrada. Quan s’acosten les festes de Nadal pregun-ten per ell i fins i tot vénen per contemplar-lo.

P. Tens algun tema preferent?R. Conservo els últims quinze, dels quals catorze es-tan basats en estampes de la ciutat de Tarragona.

P.Quin és el que més t’agrada? R. Particularment, els que més m’agraden són el re-presentat a l’interior de pots de farmàcia i el que està amb la catedral.

P. Pots comentar-nos alguna cosa dels que estan exposats al COFT?R. Al COFT n’hem tingut cinc, sempre l’any poste-rior al de la meva farmàcia. Alguns han representat l’anunciació al claustre de la catedral o la fugida a Egipte a través del portal de Sant Antoni.

P. Quin ha estat el més difícil de construir?R. El que reprodueix la Casa Castellarnau. Vam tar-dar dos anys a fer-lo, gairebé sempre amb l’ajuda de Javi Diaz (molts de nosaltres el coneixem perquè ens ha portat a les farmàcies les nostres comandes de me-dicaments, des d’aquí el saludem especialment).

P. Què prepares per a aquest any?R. Aquest any faré la baixada de Misericòrdia presa en profunditat.

Ens acomiadem. Moltes gràcies, Quim. No deixa-rem de visitar el betlem del COFT, ni tampoc els que s’exposen a l’Associació Pessebrista del carrer Gi-rona, a la catedral o a l’ermita de Loreto (sabem que, d’aquest últim, te n’encarregues del manteniment).

Amàlia Olietevocal de Dermofarmàcia

1r premi 81è c. 2009

Diorama Joaquim Nolla

1r premi79èc. 2007

articlel’aixaropUn poble...

12

Trenca el silenci d’un matí tranquil a la farmàcia el so del telèfon i, amb sorpresa, rebo la notícia de sortir a la revista de L’Aixarop del Col·legi.

En primer lloc, vaig pensar que hi ha molts com-panys i/o amics exercint en el món rural des de fa més temps que jo, però després vaig considerar que tampoc era bonic donar un no a aquell que havia pensat en mi i, seguint la roda, tothom po-drà sortir.

Aquest fet em va permetre conèixer en Joaquin Perí del Masroig. A l’Amàlia i la Sara, ja les co-neixia del Col·legi. Vam passar unes hores agra-dables, quatre persones de la mateixa professió en un context diferent del quotidià. Escullo anar a Solivella on vaig retrobar la Sara, que des del ju-liol és la farmacèutica d’aquesta població, situada al vessant meridional de la serra del Tallat de la Conca de Barberà. He escollit la Sara perquè m’ha fet gràcia el fet que ella em substituís com a de-legada dels farmacèutics adjunts al Col·legi i ara hagi aconseguit una farmàcia pròpia. Malgrat faci

poc temps que exerceix en el món rural, ha estat una col·laboradora en aquesta secció de L’Aixarop juntament amb l’Amàlia, i aquest és un petit re-coneixement a la feina feta durant aquest temps.

Un poble, un farmàcia, un farmacèutic

Solivella. Sara Pros

l’aixarop Un poble...

13

Arribem a Solivella al voltant de la una d’un dis-sabte. La Sara acaba d’atendre un client i ens rep amb el seu somriure natural i desinteressat.

El nucli de la població se’ns presenta endreçat, bonic, rústic i alegre.

És terra de vinya i oliveres. Situada al pas de la ca-rretera que mena a Andorra i a prop del monestir de Vallbona de les Monges, han estat factors deci-sius pel seu coneixement turístic i gastronòmic.

Solivella ha estat sempre punt d’aturada de carre-ters, viatjants i comerciants. La seva activitat més coneguda és la gastronomia. Diversos restaurants a peu de carretera han contribuït a donar la fama que: «A Solivella, s’hi menja bé», i jo he de dir que tantes vegades que havia passat per allí, em sap greu no haver-ho descobert abans.

Passejant pels carrers de Solivella s’assoleix una sensació de pau, d’ordre i de bellesa, fruit de l’habilitat dels habitants que han sabut conser-

var l’arquitectura de la zona, reflectida en les ca-ses de pedra, les llindes de moltes cases, les flors i l’embelliment del carrer. Juntament amb aquesta sensació d’haver-ho sabut conservar, m’adono que la Sara, amb el seu ànim innovador dins del món de la farmàcia, ha sabut encaixar en poc temps amb el tarannà de la gent de Solivella, que la salu-den com si es coneguessin de tota la vida.

Destaca la festa del Sagrat Cor, el 9 de setembre, en la qual els carrers esdevenen catifes multicolors. Les cases s’engalanen i, en diversos racons de la població, una mostra de diverses representacions de la vida de Jesús converteixen Solivella en un extraordinari jardí teatral de gran majestuositat i bellesa.

Solivella és un poble bonic i agradable en el qual ve de gust passejar-hi.

M. Teresa Huguet i VilellaFarmacèutica de vilaplana

HiSTÒRiA DEL BRAiLLE

l’aixaropEn profunditat

14

Louis Braille, inventor del sistema d’escriptura Braille per a cecs, va néixer a la població fran-cesa de Coupvray el 4 de gener de 1809 i va morir a París el 6 de gener de 1852.

A l’edat de 3 anys va perdre la vista per una infecció a l’ull esquerre, a conseqüència d’un accident que va tenir al taller del seu pare, Simón-René Braille, ta-laverter fabricant d’arnesos per a cavalls al poble de Coupvray. La infecció també li va afectar l’ull dret i va acabar provocant-li una ceguesa irreversible als dos ulls.

Louis va complir els set anys, edat en què els nens co-mençaven el col·legi. En aquells temps els invidents no hi podien anar, no podien estudiar, i les espe-rances per a ells eren molt poques ja que no podien aprendre cap ofici ni realitzar cap feina. La majoria d’ells depenien completament d’altres persones. Si les famílies eren riques se’n feien càrrec; però, en cas contrari, no els quedava altre recurs que pidolar pels carrers per aconseguir aliments i diners.

Aleshores els invidents eren menyspreats i maltrac-tats per a la societat , ja que s’interpretava la ceguesa com a signe d’estupidesa i, sovint, eren tractats com a deficients mentals.

Durant aquells anys, en Louis va fer amistat amb Abad Palluy, que li explicava històries meravelloses, contes i fantasies; fet que motivava encara més la cu-riositat del petit Louis per aprendre. A més, va rebre una profunda fe religiosa que el va acompanyar la resta de la seva vida.

En Louis va tenir molta sort ja que la seva família tenia cura d’ell i mai no li va faltar ni amor, ni ali-ments, ni diners, però tot i així el bon Abad Palluy va saber veure que aquell nen necessitava alguna cosa més a la vida. Se’n va preocupar i, finalment, va poder contactar amb el Dr. Guillé, director de la Institució Reial per a Joves Cecs a París. Als deu anys, en Louis ja formava part del grup de seixanta alumnes que rebia la seva primera classe de geogra-fia. Tenia una gran aptitud per a la música, talent que va anar perfeccionant al llarg del temps.

La Institució Reial per a Joves Cecs de París va ser fundada per Valentín Haüy, el primer en desenvo-lupar una tècnica per imprimir llibres per a cecs. Louis, després de l’excitació que li va suposar poder llegir algun llibre, es va adonar que era un sistema molt difícil i massa lent.

És important destacar que Valentín Haüy va ser un dels pocs homes de la seva època que es va commoure en veure les penúries que passaven les persones ce-gues. Cal recordar que en aquella època es tractaven els cecs com a persones estúpides i era molt difícil convèncer la societat que es podien integrar al siste-ma laboral sense cap problema.

A l’edat de tretze anys, Louis va començar a desen-volupar el sistema Braille d’escriptura tàctil, inspirat pel capità d’artilleria de l’exèrcit de Lluís XVIII, que es deia Charles Babier i va desenvolupar un sistema de ratlles i punts en relleu per donar ordres als sol-dats en la foscor. Aquest sistema tenia algunes man-cances com, per exemple, el fet de no poder utilitzar exclamacions, punts o comes. Tampoc podien fer

15

l’aixarop En profunditat

15

operacions matemàtiques ni fer notacions musicals.Louis va treballar intensament per desenvolupar l’alfabet Braille fins que va trobar la manera de for-mar totes les lletres de l’abecedari, els accents, signes de puntuació i signes matemàtics, amb la utilització de la combinació de sis punts i algunes ratlles horit-zontals.

Aquest sistema es va provar per primera vegada a l’institut on Braille encara era alumne i, per primera vegada, els invidents van poder prendre notes, es-criure diaris, històries, etc. Sens dubte naixia una nova època per als invidents.

El 1847, els nous mètodes d’impressió adaptats al Braille van ser provats a l’escola i va ser tot un èxit.El 1850, en Louis va deixar l’ensenyança a l’institut i el 1852 va morir a París de tuberculosi. Va ser re-cordat com un home honest i intel·ligent, mestre amable i molt afectuós amb els seus alumnes.

Podem concloure dient, finalment, que va ser l’home pel qual, gràcies al seu treball, milions d’invidents d’arreu del món entrarien en una nova vida, ja que a partir d’aquell moment podrien llegir i escriure, comunicar-se, aprendre i crear i ocupar un lloc en la societat com a persones amb educació i cultura.

L’obligació de retolar els medicaments en Braille va ser adoptada pels estats membres de la UE el 30 d’octubre del 2005. Des de l’any 2006, l’ONCE ha treballat activament en el ple del Comitè Europeu de Normalització (CEN). D’aquest treball conjunt deriven l’informe tècnic sobre l’accessibilitat als prospectes dels medicaments per a persones amb

discapacitats visuals i la norma europea sobre el Braille en envasos de productes farmacèutics.

Tant l’informe tècnic citat com la norma europea estan en la seva fase final. L’informe haurà de ser ratificat pels representants dels organismes nacionals de normalització. La norma del CEN serà aprovada aquest 2010.

L’informe tècnic estableix que la informació con-tinguda als prospectes ha d’estar disponible en els formats adequats per a les persones amb discapacitat visual i, entre els formats possibles, hi ha el Braille.La norma europea sobre el Braille en els envasos dels medicaments assessora les empreses farmacèutiques i d’envasos europees sobre l’estructura del sistema Braille, l’altura del punt i altres paràmetres respecte com s’ha de posar el Braille en els envasos per tal que sigui llegible per a les persones amb discapacitat visual.

Helena Molero CiutatVocal d’Optometria, Òptica

i Acústica Audiomètrica

16

l’aixarop Notícies

viSiTA AL NOU HOSPiTAL UNivERSiTARi SANT JOAN DE REUS

El dia 13 de setembre un grup de farmacèutics de Reus va realitzar una visita guiada a les noves instal·lacions de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus. La iniciativa va sorgir del Sr. Anton Brufau, farmacèutic comunitari del barri Sant Josep Obrer, on es troba ubicat l’hospital, i delegat de zona del COFT.

Es van visitar consultes externes, dues plantes d’hospitalització, una d’elles pediatria, on les ha-bitacions estan personalitzades amb dibuixos de les festes populars, i es va poder veure en general l’estructura de l’hospital.

Tot i que no es va poder visitar el servei de farmà-cia, la Dra. Pilar Salvador, que n’és la directora, va informar sobre les noves tecnologies en logística que

s’hi havien instal·lat, entre elles la robotització en la dispensació dels tractaments de pacients ingressats. Aquest sistema consisteix a subministrar tots els me-dicaments en dosi unitària identificats amb el codi de barres.

L’infermera, en el moment de l’administració, iden-tifica el pacient a través del codi de barres del seu braçalet identificatiu i llegeix el codi de barres de la medicació. Aquesta informació es creua amb la prescripció informàtica i confirma si és correcta. D’aquesta manera es pretén tenir un total traçament del medicament i millorar en seguretat clínica.

Pilar Salvador

17


EL MUSEU DE LA FARMÀCiA. ExPOSiCiÓ D’OBJECTES ANTiCS DE FARMÀCiA AL COFT

La junta de govern, interessada a preservar el patrimoni històric farmacèutic, va decidir habilitar unes vitrines a les instal·lacions col·legials en les quals ja tenim diposi-tats alguns objectes i estris antics de farmàcia.

Per tal de catalogar adequadament aquest material comptem amb la col·laboració de la companya M. Je-sús Gallart que, havent assolit la jubilació després de la seva activitat professional com a cap de servei de farmà-cia de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, es va oferir molt amablement a portar a terme aquesta tasca.

Ens il·lusiona poder fer gran aquesta iniciativa i con-solidar-la amb la vostra aportació. Per aquest motiu, esperem que tots els que tingueu objectes que formen

part de la història de la vostra farmàcia ens els feu arri-bar al Col·legi i els cediu en dipòsit, per ser exposats en aquest racó de la casa de tots els farmacèutics de les comarques de Tarragona i de les Terres de l’Ebre: el COFT.

Esperem que la proposta us entusiasmi i que vulgueu compartir i mostrar aquests records que formen part de la vostra història professional, i també personal, amb tots els companys.

Aquí teniu unes imatges d’aquest incipient Museu de la Farmàcia.

Andreu Suriol Ribé President

(CRiDA PER A L’APORTACiÓ D’OBJECTES)


EL POLS DE LES ZONES

18

Des de quan ets al capdavant de la farmàcia?Com a única titular des de 1999. Abans com a co-propietària, amb lo meu pare, des de 1987, i com a adjunta des de 1983, quan vaig acabar d’estudiar i em vaig col·legiar.

Com definiries la teva zona? Explica’ns les seves peculiaritats: territori, tipologiade població, etc.La Zona 3 pertany a la comarca del Baix Ebre, situa-da a l’extrem meridional de Catalunya. Configura una regió natural al voltant del riu Ebre, juntament amb la Ribera d’Ebre, la Terra Alta i el Montsià, co-neguda com a Terres de l’Ebre.

La població és molt diversa. Tenim Tortosa, urbana, amb 13 farmàcies, i fem les guàrdies conjuntament; són de 24 h independentment del dia que siga, tant festiu com laborable.

Hi ha una farmàcia a l’EMD (Entitat Municipal Descentralitzada) de Jesús que comprén uns 3.800 habitants. Encara que forma part de Tortosa, po-dríem considerar-la com a rural. Aquesta no fa el torn de guàrdies amb les 13, per trobar-se separada de Tortosa.

La població de Roquetes, a tocar de Tortosa, té dues farmàcies. La població és principalment agrícola i també compta amb un polígon industrial.

Montserrat Renau Domingo Farmacèutica titular d’oficina de farmàcia a TortosaDelegada de la Zona 3

Comprèn les poblacions: Tortosa, Tortosa-Jesús, Roquetes, Tivenys, Benifallet, Mas de Barberans, Alfara de Carles, Aldover, Xerta i Paüls

L’Aixarop entrevista els delegats de zona


19

EL POLS DE LES ZONES

Vorejant l’Ebre, trobem Aldover, Xerta, Benifallet i Tivenys: pobles rurals de cara al riu; i, a la falda dels Ports, trobem tres pobles rurals de muntanya: Mas de Barberans, Paüls i Alfara de Carles.

Quantes farmàcies hi ha?Vint-i-tres oficines de farmàcia, de les quals 14 es concentren a Tortosa.

Què pot fer el Col·legi per a la teva zona?Penso que ha fet molt instal·lant la delegació aquí a Tortosa. No ens cal desplaçar-mos sempre per fer petits tràmits, però potser això ens fa distanciar-mos més de la seu a Tarragona. Se’ns fa més costa amunt desplaçar-mos per assistir als cursos o a les conferèn-cies de formació.

Hi ha cops que no hi ha més remei, però encara que els horaris que es programen siguin els adequats, cal tenir en compte que amb el desplaçament des d’aquí a baix perdem més de dues hores.

Per això, penso que el Col·legi ha de seguir fent l’esforç de portar els cursos o les conferències aquí, a les Terres de l’Ebre.

També reconec que hi ha poc interès darrerament. Potser és a causa dels últims temps en què tots els

professionals estem decebuts per tot plegat. Però hem de continuar formant-mos per no perdre tot el que ens queda. Hem de pensar que fem la nos-tra aportació a «la crisi econòmica», i que ja ens en sortirem.

Com a delegada, què creus que pots apor-tar per assolir aquest objectiu?Intentar que, si bé per alguns dels cursos o de les conferències que es fan no poguem desplaçar-mos, es poguessen veure gravats. No és el mateix, però els que encara hi estessem interessats, hi aniríem. Sempre podem adeprendre alguna cosa, si més no, sempre hi acudiríem alguns.

Ben segur, que hi ha més coses a fer, és per això que espero que els col·legiats d’aquesta zona em trans-metin si tenen alguna inquietud o demanda envers el Col·legi.

En lo que estiga al meu abast intentaré fer-ho.

l’aixaropRetalls de premsa

2020

Diari de TarragonaLa moranovenca M. Cinta Nogués obté el guardó d’àvia de la comarca

El Farmacéutico. La cartera de serveis remunerats,

una realitat a Catalunya

21

l’aixarop jornades / cursos i campanyesRetalls de premsal’aixarop

La VanguardiaEntrevista F. Mateo

Diari de TGN Una farmacèutica de Reus publica un

llibre infantil sobre la festa major

l’aixaropAltes, baixes i defuncions l’aixarop

MARIA TATAY DE PASCUAL - Cunit

TETYANA CHUMACHENKO - Vila-Seca

MARIA REYES CADIÑANOS LOPEZ - Cambrils

ANASS EL HANTITI - Camarles

ALBERT ARMENGOL ALERT - S.Feliu de Llobregat

SUZANNE CHAKUR - Vilafortuny

MARTA GUAITA ESTERUELAS - Reus

GUILLEM FONS JOVANI - Barcelona

BAixESCARME PUNYED WINEKEN

DEFUNCiÓ

NOvES ALTESnúm. 1778

Guillem Fons

Jovaní

núm. 1779

Carmen Ollé

Cuellar

núm. 1780

Roger Maduell

Miras

núm. 1784

Alba Garcia

Barcelo

núm. 1785

Mariona Brull

Andreu

núm. 1787

Míriam Pinilla

Andreu

Albert Rovira Sáncheznúm.

núm. 1175

Esther Torres Farrés

núm. 1776

Clàudia Viñals Castillejonúm.

núm. 1777

Virgínia Plana Garcia

núm. 1781

Tomàs Hernanz Redondo

núm. 1782

Ingrid Fortuny de Miguel

núm. 1783

JOSEP LOPEZ AGUILO núm. 1786

www.caixarenting.es902 193 180

Vol gaudir d’un Audi?

Ara, CaixaRenting li ofereix 3 models

d’Audi amb unes condicions econò-

miques excepcionals: Audi A3 per 426 €/mes1 Audi A4 per 543 €/mes1 Audi A6 per 613 €/mes1

Gràcies al rènting, tindrà inclosos els

serveis per fer-ne ús i es beneficiarà

d’importants avantatges fiscals.

A més, posem a la seva disposició la

nostra àmplia experiència en gestió de

flotes de vehicles per a empreses.

Parlem?

1 IVA no inclòs. Termini de 48 mesos i 15.000 km/any. Oferta vàlida fins al 31-12-2010 o fins que s’esgotin les existències a la Península i Balears. Extensible a altres quilometratges i terminis. La fotografia pot no coincidir amb la versió o l’equipament oferts. Termini de lliurament estimat: 30 dies. Opcionals que inclou l’Audi A3 SportBack 1.6 TDI DPF Attraction (38 u. disponibles): paquet Bàsic, Bluetooth, tempomat, barres sostre polides, reposabraços davanters. Opcionals que inclou l’Audi A4 2.0 TDI i DPF 136 CV (50 u. disponibles): paquet Tècnic, Bluetooth, reposabraços davanters, pintura negra Phantom efecte perla metal·litzada. Opcionals que inclou l’Audi A6 2.0 TDI DPF 170 CV Corporate (12 u. disponibles): paquet Business, paquet Comfort, pintura negra Phantom efecte perla o plata gel. 2 En cas que s’esgotin les existències, se substituirà per un model de característiques similars o superiors.

CaixaRenting, SAU. Gran Via de les Corts Catalanes, 130-136 (Torre BCN), 08038 Barcelona, NIF A-58662081. Inscrita en el RM de Barcelona, tom 24727, foli 192, full B-10673, inscripció 13a.

La quota del rènting inclou:

Lloguer 48 mesos i 15.000 km/any

Manteniment i reparacions

Canvi de pneumàtics

Assegurança i CarProtect

Assistència en carretera

Impost de circulació

Rènting

De regal,2 un Tablet PC Samsung Galaxy Tab

426 €al mes1

Audi A3

Documents

Aixarop 28