> 4 i 5Estatut Bàsic del’Empleat PúblicUna nova oportunitat per-duda

> 6Després de laLOEEn defensa de l’EscolaPública, ara com sempre

> DOSSIERJornades sobreviolència en eltreball

> 11El Suprem tornaa reconèixer launitat lingüísticadel valencià i elcatalà

> 13S’han de prohibirels mòbils en els centres educatius?

AllioliQuaderns de l’ensenyament del País Valencià · núm. 193 · Época IV · Abril 2006

Intersindical

El Sindicatorganitza enmaig unesjornadessobreFormacióProfessional El Sindicat ha organitzatper als dies 12 i 13 demaig les jornades sobreFormació Professional“El present i el futur del'FP. Cal un noumodel?”, que se celebraran al'institut d’FP SuperiorAusiàs Marc, deValència. La FormacióProfessional és la granoblidada en les lleiseducatives i la gran des-coneguda entre lapoblació, malgrat serbàsica en qualsevolsocietat avançada. Peraixò, en les jornadess’analitzarà l’actualestatus i els nous reptesque haurà d'afrontarl’FP davant les direc-trius que incideixen enla mercantilització del'educació.

Des que es va presentar el projecte de la Llei d'Educació (LOE), quehavia de substituir la Llei de Qualitat del PP, la Confederació de STEs-ino ha deixat d'intervindre. En les seues actuacions ha evitat l'enfron-tament entre les dues xarxes educatives, i ha treballat perquè l'EscolaPública es convertisca en l'eix vertebrador del sistema, com caliaesperar dels compromisos electorals adquirits pel Partit Socialistaabans de guanyar les eleccions de 2004, així com les formacions políti-ques que li van donar suport. STEs-i ha estat l'única organització sin-dical que ha fet públiques en tot moment les successives propostesque anava presentant en tots els fòrums. Les nostres publicacions ipàgines web són testimonis d’aquest esforç.En veure que algunes propostes no anavem pel bom camí, el Sindicatno va dubtar en convocar la comunitat educativa a mobilitzacions. Desdel 5 d'octubre de 2005 —concentració davant el Ministeri— STEs-i haestat sempre on calia. No com altres, que s’apunten a última hora afer valoracions crítiques, quan les coses pinten d'un altre color. Al vol-tant del 14 de desembre o del mes de març passat, aquesta organitza-ció ha desplegat una intensa activitat. Hem fet força juntament amb elprofessorat interí o amb altres col·lectius en les seues lluites. I hemacabat com començàrem, revindicant una altra Llei. Sense renúncies.I ara que s'ha aprovat la LOE mantenim com el primer dia les nostresexigències mentre d’altres han fet renúncies i han callat massa coses. Seguim mantenint la coherència de lluitar pel que considerem que ésmillor per al nostre sistema educatiu i per això proclamem novamentque tant en la negociació com en la mobilització cal compartir deci-sions.

La Llei d’Educació, aprovada d’esquenes al professorat

L’Escola Pública ha de vertebrar el sistema educatiu

AAuugguussttoo SSeerrrraannoo ii BBeeaattrriizz QQuuiirróóss,, ppoorrttaavveeuuss dd’’SSTTEEss-ii,, rreeaalliittzzeenn ddeeccllaarraacciioonnss aaddiiffeerreennttss mmiittjjaannss ddee ccoommuunniiccaacciióó eenn uunnaa ccoonncceennttrraacciióó aa ffaavvoorr dd’’uunnaa aallttrraa LLlleeii

dd’’EEdduuccaacciióó,, aa llaa PPuueerrttaa ddeell SSooll ddee MMaaddrriidd.. / PEDRO ANDREU

2 / 193 / ABRIL 2006

Publicitat embarassosa El dolor que ens fa malMaria Lozano Estivalis

PA I ROSES

Jaume Martínez Bonafé

TEATRES DE L’ESCOLA

Arribí amb el documental A tornallom a lamà i una proposta didàctica molt clara dinsde la carpeta: preguntar-nos per lesurgències educatives que reclama la veuangoixada d’un territori atacat de mort perun model de productivitat i progrés insos-teniblement capitalista. Vam mirar amb elsilenci de la pena i la ràbia el relat de lalluita heroica de la gent de l’horta de laPunta. Dones majoritàriament i joves,iaios, llauradors i llauradores arrelats auna terra cobejada pels especuladors. I éstan immensa la lliçó que va impartiraquesta gent amb la seua resistència quenomés tinc una paraula per a poder fer lasíntesi: la lliçó de la dignitat. I des de ladignitat, l’esforç organitzatiu: en laUnificadora de la Punta la majoria de ladirectiva eren dones, incloent-hi la presi-denta, la secretària i la tresorera de l'asso-ciació. I des de la dignitat i l’organitzaciótambé la solidaritat: hi va haver personesque, enmig del combat quotidià, van perdrela por del text i de la paraula, i se serviende les altres dones per a entendre els tex-tos jurídics referents a la pedania i lesexpropiacions. I van perdre la por de llegirel diari i de parlar a qui calguera. I des dela dignitat, l’esforç organitzatiu i la solida-ritat, el combat, amb la descarada des-igualdat a què ens té acostumats el siste-ma. Miràvem les imatges de les excavado-res envaint els camps, arrancant plantes iarbres, furtant una terra que havia fet fèrtilel pas del temps dels segles i el treball de

generacions de llauradors. I destrossantles alqueries i les barraques, convertint-les en runa després de traure els seushabitants, a espentons, des de dintre deles cases i de damunt de les teulades.

Quan va acabar la pel·lícula vam inten-tar treballar. Ja sabeu: obrir un debat,compartir esquemes, analitzar els fets icoses així. Però en mirar el meu alumnatvaig veure que ploraven, com plorava jo.Aleshores no podíem fer una altra cosaque no fóra regar amb l’aigua salada de laràbia el planter de l’espant, el dolor queens fa mal. El primer pas potser d’unsaber que no es conforme amb contemplari explicar. Un saber de dignitat en un tempsd’urgències com l’actual ha de ser tambéun saber de lluita.

Hi ha successos que molt sovint passendesapercebuts, perquè són considerats coma meres anècdotes en el cada volta mésespectacular món de la informació i que, noobstant això, poden convertir-se en autènti-ques joies educatives. Recentment, s'ha fetpúblic en mitjans de comunicació espanyolsque a Austràlia i els EUA algunes donesembarassades ofereixen els seus ventres almillor postor com a espai publicitari en unapàgina web de subhastes. Això significa quedurant la gestació el cos d'aquestes doneses transforma en suport per a col·locar-hi

anuncis de tot tipus de productes. Fins i tothi ha hagut casos en els quals s'ha patroci-nat el part d'algun bebé que ha vingut almón envoltat de marques, logotips i eslò-gans comercials.

Ja deia amb ironia el periodista francésRobert Guerín que l'aire que respirem és uncompost d'oxigen, nitrogen i publicitat, i noés difícil constatar fins a quin punt el dis-curs, les pràctiques i la filosofia del mónpublicitari s'ha apropiat les identitats indivi-duals i col·lectives. Però quan apareix enescena una notícia amb aquestes caracte-rístiques, alguna cosa caldria remoure enles consciències d'una ciutadania tan sovintadormida davant aquestes qüestions. I no estracta tant d’avaluar comportaments indivi-duals o de valorar simplement els fets sobreels quals s'informa, com d'enquadrar-los enuna estructura social la dinàmica de la qualpermet sense massa alteracions assumir lacompleta mercantilització dels subjectes.

En aquest sentit, és important, per alsqui es dediquen a l'educació o per als inte-ressats a construir alternatives a aquestsassumptes, conéixer què en pensen els i lesadolescents, de tot això. ¿Com rebran unainiciativa d'aquest tipus i com la integraranen la seua estructura de pensament i d’ac-ció dins del món que els envolta? ¿Fins aquin punt afectarà la relació imaginària i lavivència dels seus cossos i el sistema derelacions que s'estableix des d'aqueix mer-cadeig que repercuteix en la vida, la pròpia ol'aliena? ¿Quina repercussió podrà tindre enel seu imaginari sobre la reproducció, lacriança i la cura d'altres el fet de traduir enpreu econòmic el valor d'un procés tan sim-bòlic i vital?

Però encara hi ha una volta de rosca quepot obrir més interrogants. Un diari britànicdenunciava un altre negoci que bé mereixe-ria un treball de reflexió en les aules: unaparella australiana va voler subhastar elnom i els drets publicitaris de la seua fillaencara no nascuda. És a dir, qui més pagarali posaria un nom comercial a una xiqueta ila utilitzaria per a màrqueting i promocionsfins que complira cinc anys. Està comprovat:en aquest món de realitats subhastades lapublicitat sempre supera la ficció.

Hi ha successos que moltsovint passen desapercebuts,anècdotes en el món de lainformació que poden conver-tir-se en autèntiques joieseducatives.

Reina per (quasi) un diaJoan Blanco

EL MORTER

EL PARDAL

Les persones més joves no podranrecordar el programa televisiu —enTVE, l’única que existia aleshores—Reina por un dia, que al comença-ment dels anys seixanta dirigien JoséLuis Barcelona i Mario Cabré. En elprograma, la seleccionada explicavaels seus somnis i esperava veure’lscomplits. Fins ací l’explicació.

L’exresponsable del nostre ram,María Jesús Sansegundo, va serdurant quasi un dia la ministra feliçque havia aconseguit aprovar unanova llei educativa, venuda com elprincipal acord social per l’ensenya-ment dels últims anys. No havientrascorregut 24 hores d’aquestesdeclaracions de Sansegundo i jaestava destituïda.

Tampoc no havien passat 24hores i algunes organitzacions ava-listes de la seua reforma es desmar-caven de la ministra i es felicitavenpel canvi. Quina gratitud!

Altres, en canvi, restàvem perple-xos. No podia ser d’una altra mane-ra. Després d’haver aconseguitimposar en el Ministeri d’Educacióuna política sectària respecte a orga-nitzacions que, com STEs-i, no com-parteixen tanta “bona nova” per al’escola pública, ara resulta que lafigura que ha simbolitzat aquesta fitahistòrica se’n va. I no precisamentamb massa normalitat.

Alguns hauran de començar altravegada amb una nova ministra —potser amb un nou equip?—. Quinacontrarietat, amb les eleccions sindi-cals, ai senyor, a la cantonada. Tanbé que havien preparat la jugada.

A l’exministra no li guardem gensde rancor. En relació amb el profes-sorat, Sansegundo va abordar unanegociació de la LOE amb un acordgestat amb tres organitzacions sindi-cals —una en primeríssim grau(CCOO) i les altres dues com aacompanyants (UGT i CSIF)— a quèes va convidar a sumar-se un altresindicat (ANPE), això sí, al final d’unasecretíssima negociació que desem-bocava, 24 hores més tard, en unamesa de negociació—només 24hores, com la ministra cessada—

perquè la resta d’organitzacions:STEs i la Confederació SindicalGalega, s’hi afegiren sense partici-par-hi. La jugada per a deixar-hi foraels STEs-i es va repetir mesos des-prés amb la negociació del pla deconvivència. En aquella ocasió, vanpermetre que signara la CEAPA laqual, que se sàpia, no forma part dela mesa negociadora del professorat.

L’exministra, a la fi, ens ha per-més identificar els responsables d’a-guns desgavells i de confirmar queels STEs-i molesten perquè, encompte d’acovardir-se, han mantin-gut la dignitat, han plantat cara atanta arbitrarietat i confirmen laseua condició de força ascendententre el conjunt dels treballadors del’ensenyament.

Sansegundo no ha estat a l’alturaque se n’esperava, ni ha sigut capaçd’aplicar i defendre el programaelectoral del seu partit. El resultat jael coneixem: una llei que suposa laconsagració de la subsidiarietat del’escola pública i l’augment de privi-legis per la privada.

Pocs dies en vigor i al caliu de lallei sonen ja els tambors de novesagressions. L’equilibri buscat entreambdues xarxes està trencat, imirem a Catalunya, sembla que arafins i tot es modifica el llenguatgeprogre que algunes organitzacionsesquerranes mantenien per a parlarsense dissimulació que tota l’escolaés subvencionable perquè tota l’es-cola compleix el mateix paper social.O el que és el mateix, tots els drets, iobligacions, ja veurem.

Només ens queda felicitar a lanova ministra, Mercedes Cabrera,d’indubtable formació acadèmica iexperiència professional i parlamen-tària, de la qual cal esperar que sigacapaç d’aconseguir que en els des-plegaments de la LOE es concretenmesures que servisquen per apotenciar l’ensenyament públic, elqual escolaritza, no ho oblidem, vorael 70% de tot l’alumnat. Si avançaper aquest camí, ja sap que potcomptar amb STEs-i. Deixem elssectarismes en el passat.

Miràvem les imatges de lesexcavadores envaint elscamps, arrancant plantes iarbres, furtant una terra quehavia fet fèrtil el pas deltemps dels segles i el treballde generacions de llauradors.

JOSEP HERRERO

El Congrés dels Diputats ha aprovatla Llei d'Educació (LOE). En relacióamb la Llei de Qualitat (LOQE) del PP,la nova norma legal presenta avan-ços significatius, com hem tingutocasió de ressaltar en anteriors edi-cions. De fet, algunes de les milloresque incorpora han estat incloses enel text original a partir de les esme-nes que STEs-i va presentar, en latramitació parlamentària, al ConsellEscolar de l’Estat o directament alsresponsables del Ministerid’Educació i als grups parlamentaris.

Però també hem dit que la LOE ésinsuficient, que no millorarà la quali-tat de l'ensenyament i que no és lallei que necessita l'educació pública,a què causarà perjuís en beneficidels interessos de les patronals del'ensenyament privat i la jerarquiaeclesiàstica. Vam dir que el conjuntde temes de què s’ocupa la nova dis-posició era el marc adequat per atractar i millorar les condicions labo-rals dels professionals de l’ensenya-ment i que, tanmateix, el professorathi era el gran absent. De fet, el min-vat pacte entre el ministeri i algunssindicats només ha servit per a feruna política tendent a excloure STEs-ide la negocaciació col·lectiva a què tédret per la representativitat que li hanatorgat les treballadores i els treba-lladors de l’ensenyament.

La LOE és, en molts aspectes —en massa—, una continuació de laLOQE del Partit Popular. És, a més,una llei en què, per primera vegadaen la història, l'Estat fa abandó d'unade les seues obligacions fonamentalsquan afirma: “El servei públic de l'e-ducació pot ser prestat pels poderspúblics i per la iniciativa social, com agarantia dels drets fonamentals delsciutadans.” És una norma que no téen compte la Constitució, la qual

estableix (art. 27.5): “Els poderspúblics garanteixen el dret de tots al'educació”, ja que la immensa majo-ria de l’ensenyament privat —l’ano-menada “iniciativa social”—, malgratla dedicació i professionalitat del seuprofessorat, no pot garantir el dretfonamental a l'educació quan el seuobjectiu prioritari és obtindre benefi-cis econòmics i adoctrinar.

La LOE manté restriccions a laparticipació de la comunitat educativaen la gestió democràtica dels cen-tres, l'elecció de les direccions i lescompetències dels consells escolars.És a dir, els mateixos aspectes nega-tius de la llei del PP, intensament cri-ticada tant pels responsables delPSOE com per les associacions depares i de mares d'alumnes i la tota-litat dels sindicats progresistes.

Les organitzacions —partits polí-tics i organitzacions sindicals— quees van presentar a les eleccions ambun missatge de defensa de l'EscolaPública haurien de rendir comptesdavant la ciutadania i els seus votantsper explicar les raons de les seuescessions al xantatge de les forcesmés obscurantistes del país i per nohaver complit els seus programes icompromisos electorals.

Nosaltres, en companyia de per-sones i d’organitzacions que ensneguem a claudicar —res a veureamb les renúncies que alguns inten-ten justificar ara amb gran esforçretòric—, afirmem modestamentque seguirem defenent l'EscolaPública, la millor aposta possibleperquè els desenvolupaments nor-matius de la LOE incorporen garan-ties i mesures que l’enfortisquen.Perquè una Escola Pública de quali-tat, laica i participativa és la millorgarantia d'una societat més lliure imés democràtica.

EDITORIALUna llei insuficient

ABRIL 2006 / 193 / 3

ÈÈPPOOCCAA IIVV - NN..ºº 119933 ·· AAbbrriill 22000066 ·· SSIINNDDIICCAATT DDEETTRREEBBAALLLLAADDOORRSS II TTRREEBBAALLLLAADDOORREESS DDEE LL’’EENN-SSEENNYYAAMMEENNTT DDEELL PPAAÍÍSS VVAALLEENNCCIIÀÀ.. IINNTTEERRSSIINN-DDIICCAALL VVAALLEENNCCIIAANNAA ((SSTTEEPPVV-IIvv)) ·· DDIIRREECCTTOORR::Joan Blanco · CCAAPP DDEE RREEDDAACCCCIIÓÓ:: RafaMiralles · RREEDDAACCCCIIÓÓ:: Vicent Atienza, ManoloCabanillas Adel Francés, Xelo García, SantiagoEstañán, Vicent Mauri, Jaume Llopis, ToniViñas · MMAAQQUUEETTAACCIIÓÓ:: Jordi Boluda · FFOOTTOO-GGRRAAFFIIEESS:: Joan Blanco, Jordi Boluda ·CCOORRRREECCIIÓÓ LLIINNGGÜÜÍÍSSTTIICCAA:: Toni Soriano·AADDMMIINNIISSTTRRAACCIIÓÓ,, RREEDDAACCCCIIÓÓ II PPUUBBLLIICCIITTAATT::Juan de Mena, 18, baix. 46008 València. T.963919147 · F. 963924334 · allioli.stepv@inter-sindical.org · www.intersindical.org/stepv ·IIMMPPRRIIMMEEIIXX:: · Bronte Graf, S. L. · Cullerers, 18.Alaquàs. · T. 961515017 · TTIIRRAATTGGEE:: 15.000exemplars · IISSSSNN:: 1576-0197 · DDIIPPÒÒSSIITTLLEEGGAALL:: V-1.454-1981 · FFRRAANNQQUUEEIIGG CCOONNCCEERR-TTAATT:: 46/075 ·· IINNTTEERRSSIINNDDIICCAALL VVAALLEENNCCIIAANNAA·· AALLAACCAANNTT:: Glorieta P. Vicente Mogica, 5-12.03005 · T. 965985165 · AALLCCOOII:: Jordi de SantJordi, 16-B. 03804 · T. 965523151 · AALLZZIIRRAA::Avgda. Luis Suñer, 28-4t, p. 16. 46600 · T.962400221 · BBEENNIICCAARRLLÓÓ:: Plaça del’Ajuntament, 3. 12580 · T. 964465283 · EELLXX::Maximilià Thous, 121-b. 03201 · T. 966225616 ·CCAASSTTEELLLLÓÓ:: Marqués de Valverde, 8. 12003 · T.964269094 · GGAANNDDIIAA:: Sant Pasqual, 13 - 1r dta.46700 · T., F. 962950754 · VVAALLÈÈNNCCIIAA:: Juan deMena, 18. 46008 · T. 963919147 · XXÀÀTTIIVVAA::Portal del Lleó, 8, 2ª. 46800 · T. 962283067 ·UUNNIIVVEERRSSIITTAATT DD’’AALLAACCAANNTT:: Edifici GermàBernàcer, b. Tel. 965909512 ·· UUNNIIVVEERRSSIITTAATTJJAAUUMMEE II CCAASS-TTEELLLLÓÓ:: Ed. Rectorat. CampusRiu Sec. Tel. 964728812 ·· UUNNIIVVEERRSSIITTAATT DDEEVVAALLÈÈNNCCIIAA:: Blasco Ibáñez, 21. Tel. 963983018·· UUNNIIVVEERRSSIITTAATT PPOOLLIITTÈÈCCNNIICCAA DDEE VVAALLÈÈNNCCIIAA::Camí de Vera, s/n. Tel. 963877046 ·· UUNNIIVVEERRSSII-TTAATT MMIIGGUUEELL HHEERRNNÁÁNNDDEEZZ ((EELLXX)):: MaximiliàThous, 121 b. Tel. 966225616 ·· UUNNIIVVEERRSSIITTAATTCCAARRDDEENNAALL HHEERRRREERRAA - CCEEUU:: Alfara delPatriarca. Tel. 963877046 ·· UUNNIIVVEERRSSIITTAATTCCAATTÒÒLLIICCAA SSAANNTT VVIICCEENNTT FFEERRRREERR:: Godella.Tel. 963877046

Quan creus que ja s’acaba... Per alConsell de la Generalitat, que des-prés d’haver perdut una llarga llis-ta de sentències envers la unitat dela llengua, continua entestat enutilitzar políticament el valencià encompte de dedicar-se a la seuapromoció i ús.

Un any més, per a la Federaciód’Escola Valenciana, que enguany amés de la dinamització de la nostrallengua en l’ensenyament i lasocietat, ha ampliat el seu compro-mís a la lluita per una societat sos-tenible.

OLI

ALL

Botellot Parella lingüísticaCarme Miquel

A LA PORTA DE L’AULA

Tudi Torró

DES DEL SUD VALENCIÀ

Fa aproximadament un any llegia en lespàgines de l’edició valenciana d’El País lanotícia d’una iniciativa atraient, esperança-dora i a la vegada emocionant i divertida —en la foto que l’acompanyava, set dones,totes rient, divertides i amb mirada còmpli-ce—. Es tractava de la presentació delVoluntariat pel Valencià, una idea senzillaperò atrevida: dues persones amb unobjectiu simbiòtic; és a dir, l’una vol ensen-yar i l’altra vol aprendre, per això formaranuna parella lingüística, tot un compromís!

No vaig fer cap seguiment del tema finsque un bon amic company- sofridor per lallengua, com ens anomena Enric Larreulaen el seu llibre Dolor de Llengua, em va dir

que a Elx hi havia una llista de persones al’espera de parella. Ell, naturalment s’hihavia apuntat i aquell dia acabava de tele-fonar-li qui seria la seua, una dona jove,filla de murcians amb un fillet en la línia envalencià. Quan ella li va telefonar li parlavaamb una barreja entre valencià i castellàque denotava, de entrada, una falta de pre-judicis i, per tant, una actitud magníficaenvers la llengua dels valencians. Ell esta-va emocionat, expectant i amb ganes decomençar. Tot açò ho parlàvem mentre ensdirigíem cap a Alzira a un sopar organitzatper Escola Valenciana. La seua dona, unaelxana llauradora de soca-rel com li agra-da definir-la, ens escoltava atenta comsempre, intervenint discretament, ambpoques però encertades paraules.

Va ser la Nit de l’Escola Valenciana laque va arredonir la nostra conversa.D’entre totes les presentacions i actua-cions, n’hi va haver una que ens va emocio-nar especialment. Era la que retria unhomenatge senzill però molt simbòlic auna dona romanesa que fa any i mig queviu a Catarroja i que havia participat en elprograma Voluntariat pel valencià. Aquestadona parlava un valencià acurat, amb bonafonètica, i expressava una estima i conside-ració per la llengua d’acollida que ja la vol-dríem per a molts valencians i valencianes.

Na Lídia no s’ho va pensar més i fa unsdies que estrenà parella lingüística. Li hatocat en sort una dona nascuda al rovelletde l’ou d’Elx, filla, néta i dóna de valencia-noparlants però que no pot pronunciar mésde dues paraules seguides en el nostrecatalà. Ningú de la seua família vol parlar-li en valencià, perquè “no els ix”. Quantesparelles lingüístiques farien falta per a fernormal el que hauria de ser normal enqualsevol país, com parlar en la llenguaque ens és pròpia?

El xicot feia un somriure estúpid. Amb un gotde plàstic, ple amb alguna cosa que anavabevent, feia bots i repetia de manera monòto-na: “al botellón, on on, al botellón”. Al seuvoltant, cinc joves més, repetien el mateixamb el mateix somriure estúpid i els ulls tér-bols. L’escena es produïa durant les últimesFalles de València. Per aquells dies la ciutatsencera era un gran botellot, és a dir, milersde joves, amb botelles plenes de líquids alco-hòlics, bevien pel carrer mentre caminaven oseien en qualsevol lloc. Si aquests fets es pro-duïen de nit o de matinada solien acabar ambles botelles de vidre volant per l’aire i asclant-se perillosament mentre els carrers s’om-plien de beguda enramada i d’orins. En Falles,molts espais de València es convertiren enracons etílics i, per aquest motiu, no hi tinguéèxit la convocatòria de macrobotellot, que enaltres ciutats va reunir, respectivament,milers de joves en un mateix lloc durant elmateix cap de setmana.El fet no és trivial. Si l’anomenada cultura del’alcohol és ja un hàbit preocupant integrat enel món jove, aquesta nova modalitat demacrobotellón, una convocatòria anònimamassiva, hi afegeix gravetat i convida a unareflexió profunda. D’una banda, cal constatarque atribueix al fet de beure una diversióintrínseca. No és que se sent música o esballa i alhora es beu, no. Simplement es beu ies fa per competitir, és a dir, si del que estracta és de veure quina ciutat congrega mésgent en aqueixes reunions alcohòliques,també es tracta de veure qui beu més. Hi ha,per tant, no només una acceptació del fet del’alcoholisme, sinó una valoració positiva delmateix com a element de divertiment identifi-catiu del món jove.D’altra banda, es planteja com un acte derebel·lia, com una manera de trencar les nor-mes establides, quasi com un acte de lliber-

tat. I aquest és el fet més trist perquè mostral’alienació i manca de sentit crític de moltagent jove, incapaç de veure la manipulacióque, d’ells, en fa el món del negoci. O és quealgú pensa que les convocatòries per beuresón innocents i no afavoreixen ningú? Com diuel sociòleg C. Freixas: “L’oci de la gent jove noté res de lliure. Determinades indústries jas’encarreguen d’explotar-lo, provocant neces-sitat, creant modes, reproduint-hi la lògica delmercat que assegura la subordinació de lagent.”Però hi ha més fets. Històries com les delsmacrobotellots posen en evidència les pobresrelacions que existeixen entre la gent jove,que per a socialitzar-se necessita activitatstan distorsionades humanament com lesesmentades. Haurem de reflexionar, començant pelsmateixos joves, i canviar les coses. Perquèmés del 12% de la gent entre 16 i 25 anys beuen excés, amb conseqüències greus per a lasalut. Perquè el 60% d’accidents de trànsitprotagonitzats per joves tenen l’alcohol com acausa. I perquè necessitem una joventut sanaper a viure en una societat lliure.

Els macrobotellots posen enevidència les pobres relacionsque existeixen entre la gentjove, que per socialitzar-senecessita activitats tan distorsionades humanamentcom les esmentades.

Quantes parelles lingüístiquesfarien falta per a fer normalen qualsevol país, com parlaren la llengua que ens és pròpia?

Personal funcionari i laboral de l'Administració General de l'Estat,CCAA, Universitats i Administració Local, ens públics i organismes d'e-lles dependents. Supletori per al personal sanitari, docent, de justícia,militar, cossos de seguretat....El personal laboral es regirà per les lleis laborals i el seu convenicol·lectiu.

Llistat de principis ordinadors entre els que destaquen: igualtat, mèrit icapacitat en l'accés, jerarquització en l'Administració, participació i nego-ciació de les condicions de treball, igualtat de gènere i objectivitat, profes-sionalitat i imparcialitat en el servei públic.Drets: no inclou moltes novetats respecte a la legislació vigent.Destaquen: conciliació de la vida familiar i laboral, avaluació del treballper sistemes objectius i públics i defensa jurídica i defensa del'Administració en causes obertes per l'exercici legítim de la seua acti-vitat professional.

Personal funcionari (de carrera o interí), laboral i eventual. Hi ha fun-cions que no poden ser exercides per personal laboral –encara queroman en el seu lloc el personal laboral que les exerceix actualment(DT 1a).Es regula el personal directiu. No ha de ser necessàriament funcionarii les seues condicions de treball no es regeixen per la negociaciócol·lectiva. Tindran un règim especial i s'avaluarà la seua labor ambcriteris d'eficàcia i eficiència (productivitat).

Estableix els mateixos requisits per a l'adquisició de la condició de fun-cionari i les distintes causes de pèrdua de la condició de funcionari queja existien.

Es regulen els plans d'ordenació de recursos humans: anàlisi denecessitats, mesures de mobilitat i promoció, modificacions de RPTs,previsió de noves incorporacions. Les Ofertes Públiques d'Ocupació(OPEs) han de ser anuals. S'estableix l'obligació de creació dels regis-tres de personal.

L’Estatut Bàsic i la Intersindical

L'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic s'estàredactant en secret, fora de les meseslegalment constituïdes per a fer-ho i de fetla majoria de les organitzacions sindicalsnomés accedeixen al que allí es tractaquan el tema ja ha estat acordat. Els sindi-cats CCOO, UGT i CSIF i el govern espanyolnegocien d’esquenes als treballadors i lestreballadores una llei que pretén actualit-zar la normativa que regula el treball delpersonal empleat públic i que substituirà laLlei de Funcionaris Civils de l'Estat (Decret

315/1964, de 7 de juny), la Llei 30/1984, de2 d'agost, de Mesures per a la Reforma dela Funció Pública i la Llei 9/1987, de 12 dejuny, d'Òrgans de Representació,Determinació de les condicions de Treball iParticipació del Personal al Servei de lesAdministracions Públiques.

L’Estatut serà el marc legal on haurand'encaixar-se totes les lleis de funciópública de cadascuna de les administra-cions i limitarà les condicions laborals delpersonal del sector públic. Temes impor-tants com la jornada laboral, la formació,la conciliació de la vida personal, familiar ilaboral o la salut laboral estan marginats o

deficientment abordats en l'esborranyd'Estatut que s’ha conegut.

Per tal d’oferir una informació transpa-rent sobre les conseqüències de l’aprovacióde l’Estatut en aquestes condicions, esresumeixen a continuació els aspectes mésimportants de l'esborrany del text legal,així com les propostes de la IntersindicalValenciana.

Un debat necessariEl conjunt de les treballadores i els treba-lladors ha de poder intervindre en un pro-cés que ara per ara es troba allunyat delscentres de treball, refugiat en àmbits de

les Administracions on la presència de sin-dicats com el nostre resulta molesta. LaIntersindical aposta per traslladar el debatsobre l’Estatut als centres de treball, per talque totes les treballadores i els treballadorspuguen intervindre en la formulació d’unEstatut que arreplegue les seues demandes.Des de la base és precisament des d’on elsrepresentants dels sindicats han de arreple-gar les iniciatives, i només a partir d’ací tras-lladar-les a l'Administració i al Parlamentque haurà d'aprovar finalment l’Estatut.

L’Estatut de l’Empleat Públic, tot el quecal saber d’una nova oportunitat perduda

Se negocia en secret pel govern i tres sindicats

El ministre Sevilla presenta una imatge negativa dels treballadors públics

FUNCIÓ PÚBLICA

4 / 193 / ABRIL 2006

Un Estatut bàsic ha de ser aplicat a tots els empleats públics: no hand'estar exclosos àmbits tan importants com el personal de Justícia, deSanitat o Docent. S'ha d'estendre al personal de les empreses públi-ques. Ha d'excloure al personal contractat per criteris de confiança,polítics, ideològics o religiosos (assessors, professors de religió...).

Els principis ordinadors de l'ocupació pública i els drets són proucorrectes, però falta l'obligació de les administracions a assegurar elsdrets. L'Estatut hauria d'incloure: obligació d'assegurar la integritatfísica i cobertura de la responsabilitat civil dels empleats públics;defensa i millora de serveis públics de qualitat i universals; experiènciacom a instrument de capacitació; igualtat de condicions laborals i retri-butives per a treballs iguals, democràcia en la gestió i control sociald'administracions i serveis públics; estabilitat en l'ocupació pública.

Ha d'haver-hi un sol tipus de personal públic. En l’actual redacció es mantéla diferenciació entre funcionari i laboral, contra la doctrina del TribunalConstitucional i contra la tendència a la funcionarización de tot el personal.Un aspecte positiu és el reconeixement de la necessitat del personal tem-poral i interí. La regulació del personal directiu és preocupant, per quant introdueixla cultura dels contractes d'alta direcció de les grans empreses en lesadministracions públiques.

Jubilació als trenta anys de servei o als seixanta d’edat amb el 100% deles retribucions.

Se substitueixen els "plans d'ocupació" per plans d'ordenació de recur-sos humans, la qual cosa aparentment és més lògic, perquè permetuna planificació més enllà de la resolució de problemes concrets.L'obligatorietat de les OPEs anuals i els registres de personal són duesmesures positives.

Objecte i àmbit d’aplicació

Principis ordinadors idrets dels empleatspúblics

Empleats públics

Jubilació i extinció de larelació de servei

Planificació de recursos humans

L’Estatut diu... Les propostes d’Intersindical

Els sindicats del sector públic STEPV, STAPV,STSPV i STA, integrats en la IntersindicalValenciana (IV), han manifestat la seua oposi-ció a les paraules del ministred’Administracions Públiques en la presenta-ció de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic,“perquè la proposta no aporta solucions a lesexpectatives dels treballadors i les treballa-dores i, a més, el ministre en presenta, delcol·lectiu, una imatge negativa”. Segons laIntersindical, “es perd una ocasió històricaper a modernitzar, actualitzar i homogeneït-zar la situació dels empleats de les diferents

administracions públiques, deixant senseresoldre qüestions bàsiques o passant-hi depuntetes per damunt, com la precarietatlaboral, la promoció i el desenvolupamentprofessional o la mobilitat entre diferentsadministracions”.

D’acord amb l’anàlisi d’Iv, “és greu que almàxim responsable del funcionament de lesadministracions públiques, no el preocupe,sobretot, la modernització de l’Administraciópública, l’adaptació a les noves necessitatsque demanda la societat o la potenciació del'eficiència i efectivitat dels seus empleats i

les seues empleades, i en canvi prioritzel’establiment de mecanismes penalitzadorsper als treballadors i les treballadores queincomplisquen les seues obligacions, com siaquestes actituds foren predominants enl’àmbit del sector públic”.

La Intersindical Valenciana ha eixigit alministre que faça un aclariment públic perrestituir la dignitat i la credibilitat delsempleats públics, “i l’exhorta a reflexionarprofundament sobre la seua proposta, ja queen els termes en què està plantejada —sense garanties de transparència, imparcia-

litat i equitat— es qüestiona greument laindependència dels treballadors públics res-pecte del poder polític, perquè pot convertir-se en un instrument de coacció. “Estem con-vençuts”, afirma la Intersindical, “que ambl’estímul positiu i el reconeixement de latasca diària de les empleades i els empleatspúblics i, especialment, amb una correctagestió de la política de recursos humans i lamillora de les condicions laborals, s’aconse-guiran més beneficis per als ciutadans queamb una política punitiva”.

ABRIL 2006 / 193 / 5

Els funcionaris s'agruparan en cossos, escales o altres agrupacions,per competències tècniques o capacitats comunes, que podran ser cre-ades, suprimides o modificades per l'AGE i les CCAA. Cada administra-ció ordenarà els llocs de treball mitjançant Relacions de Llocs (RLTs).Els grups seran dos, dividits en dos subgrups cada un, corresponentsals grups A, B, C i D (DT2ª). El grup E es declara a extingir (DT3ª). Elpersonal laboral es classificarà en funció de el que disposen els seusconvenis col·lectius.

Principis dels procediments d'accés, des dels d'igualtat, mèrit i capacitatals de publicitat, imparcialitat i professionalitat dels tribunals, correlacióentre procés selectiu i funcions a desenvolupar i eficàcia, eficiència i agili-tat en els processos selectius. Nova edat per a l'accés: 16 anys. Es reserva un mínim del 5% per apersones amb discapacitat. Els òrgans de selecció seran col·legiats, estendirà a la paritat home-dona i no pot haver-hi polítics, però sí sindi-cats.Personal funcionari: oposició o concurs-oposició. En aquest últim lavaloració de mèrits no pot determinar per si mateixa el resultat. El personal laboral pot accedir per concursos de mèrits. S'estableix un termini de cinc anys perquè el personal temporal puga pre-sentar-se a processos selectius on es valoren com a mèrit els serveis pres-tats (DT4ª).

Les administracions establiran sistemes d'avaluació i determinaran elsefectes d'aquesta avaluació sobre la carrera professional, la mobilitat iles retribucions.

Estableix quatre possibles modalitats de carrera professional:-Carrera horitzontal: canvi de categoria o grau sense canviar de lloc.-Carrera vertical: ascens per provisió de llocs de major nivell.-Promoció interna vertical: d'un subgrup professional a un altre.-Promoció interna horitzontal: entre cossos o escales del mateix sub-grup. En els processos de promoció interna del personal funcionari s'exigeixsuperar proves selectives (no necessàriament en el cas del personallaboral).

La provisió es farà per concurs o per lliure designació amb convocatò-ria pública. La continuïtat en el lloc obtingut per concurs es vincularà al'avaluació del treball. Es permet la mobilitat forçosa dins d'una illa oprovíncia. S'establiran mesures de mobilitat entre administracions.

Les retribucions segons els Pressupostos Generals de l'Estat.Bàsiques, segons el subgrup i iguals per a totes les Administracions:sou i trienni (el personal interí no cobrarà triennis). Complementàries:nivell, grau o categoria (carrera administrativa personal), específic (llocde treball), productivitat (avaluació del treball). Les pagues extresseran completes, sense productivitat. Les del personal laboral es fixa-ran per negociació col·lectiva.

Servei actiu, Serveis especials (càrrecs polítics), Serveis en altresAdministracions, Excedència (interés particular, agrupació familiar,atenció de familiars) i Suspensió de funcions (per pena o sanció).

Es reconeix la negociació col·lectiva amb el límit de la cobertura pres-supostària. Les taules es constituiran amb els sindicats més represen-tatius i amb els que aconseguisquen el 10% de la representació encada àmbit. Es podran crear Meses Sectorials per acord. Es crega unaMesa General per al conjunt de les Administracions Públiques.S'exclou de l'obligatorietat de negociació la concreció de l'accés a l'o-cupació pública i la promoció professional (OPEs i concursos). ElsAcords es compliran llevat que les administracions, per circumstàncieseconòmiques, els modifiquen o suspenguen per a salvaguardar l'inte-rés públic.

S'estableixen una sèrie de principis ètics i de conducta per al personalempleat públic.

S'estableix un llistat de faltes molt greus. Les greus i lleus es deixen ales lleis estatals o autonòmiques o als convenis col·lectius.S'estableixen algunes sancions i es fixen els terminis de prescripció deles faltes i sancions, els criteris per al procediment disciplinari i lescondicions de les mesures provisionals.

És correcte que cada administració puga ordenar els seus empleatsd'acord amb les seues necessitats, però no queda clar qui realitzarà enel futur les funcions que corresponen al grup E, ni tampoc si hi ha unareordenació de funcions entre els altres grups. L’actual redactat eslimita a citar les noves denominacions i les seues correspondènciesamb els grups actuals.És preocupant que no s'assegure que el personal laboral es classifica-rà amb els mateixos criteris que el personal funcionari.

No s'ha d'accedir abans de la majoria d'edat. Els òrgans de seleccióhan d'anomenar-se per sorteig, entre el personal del cos o escala con-vocada. Els representants de sindicats només han d'exercir el control,no qualificar. Els procediments per a l’accés: concurs-oposició, concursi oposició.L'oposició ha de primar la capacitat per a realitzar les funcions assig-nades al lloc front a la pura acumulació memorística de coneixements.Si l'experiència és un instrument de capacitació fonamental, en la fasede concurs ha de tindre un pes especial. Les administracions han dereconéixer-li al personal interí que s'han convocat OPEs per davall deles necessitats reals, la qual cosa ha conduït a l'actual situació de tem-poralitat. Per això, amb independència que es puga establir un procésextraordinari de consolidació, el concurs i el concurs-oposició han de serels sistemes normals d'accés.

No ha d'haver-hi complements de productivitat o qualsevol altre criterisubjectiu o poc clar. No hi ha manera d'avaluar, individual i objectiva-ment, el treball realitzat per tot el personal empleat públic.

Cada llei de la funció pública, estatal o autonòmica, podrà determinarles modalitats de carrera professional per al seu àmbit, però no quedaclar si s'ha de cenyir a alguna de les quatre modalitats o pot regularalguna nova. La carrera horitzontal és interessant però suscita incògnites, perquè esbasa en l'avaluació de l'exercici de llocs, una magnitud difícilmentobjectivable. Es proscriu la promoció interna mitjançant concurs, laqual cosa suposa un retrocés, ja que algunes administracions ja latenien establerta amb relatiu èxit.

Concursos de trasllats anuals i reducció al mínim de les comissions deservei. Reducció al màxim de la lliure designació sense consolidar grauni categoria. No a la mobilitat forçosa per a flexibilitzar l'ocupaciópública, sinó com a forma de millorar i ampliar el servei públic.

Ha d'haver-hi només tres grups de titulació. Les pagues extres han deser completes. L'antiguitat ha de ser d'import igual per a tots els tre-balladors i treballadores de les Administracions, independentment delgrup a què pertanguen, siguen fixos o interins. No han d'existir concep-tes retributius com la productivitat, que en molts casos són abstractes isubjectius i poden donar lloc a situacions arbitràries, obscurantistes iinjustes.

Com a mesura de conciliació de la vida familiar i laboral, ampliació delperíode de reserva del lloc de treball fins a tres anys quan siga peratenció de familiars. També per a víctimes de violència de gènere.

Els àmbits de negociació han de ser descentralitzats per administra-cions, territoris i sectors. L'Estatut ha de marcar els mínims en lescondicions de treball del personal empleat públic sense impedir lacapacitat de negociació real en les diferents administracions. Han depoder negociar-se plans de formació, RPTS , retribucions, drets sindi-cals, processos de promoció interna, mobilitat, OPEs, salut laboral,mecanismes de negociació col·lectiva i millores de les condicions detreball. Els acords han de ser ratificats pel personal afectat, abans dela seua firma. Rebaixa fins un 5% la representativitat dels sindicats pera accedir a les meses de negociació, com en les eleccions polítiques.

Innovació interessant. Hauria d'estendre's la seua aplicació als càrrecspolítics i de confiança.

Caldria garantir, en tot cas, la imparcialitat dels processos i evitar lesarbitrarietats per part dels responsables polítics i administratius.

Ordenació de l'ocupaciópública

Accés a l'ocupació pública

L'avaluació del exercici

La carrera professional ila promoció interna

Provisió de llocs de treball i mobilitat

Sistema retributiu

Situacions administratives

Negociació col·lectiva,representació i participació. Dret de reunió

Codi de conducta delsempleats públics

Règim disciplinari

AllioliEl 24 de novembre de 2005 se sig-nava un acord que comprometial’Administració a augmentar lesplantilles d’Infantil en un docentmés per cada tres unitats. L’acord

amb l’Administració arribava des-prés d’una campanya reivindicativade l’STEPV-Iv en resposta a un cla-mor estés en tots els centres enexigència d’ampliar les plantilles.L’acord recollia que la dotació de lesplaces es faria efectiu en tres ter-minis, entre gener de 2006 i setem-bre de 2007. Des del començamentde 2006, el primer període, hi hapendents de dotació un centenar deplaces que caldria que estigueren jaen els respectius centres de treball.

En aquest sentit, els sindicats recla-men el compliment de l’acord perpart d’Educació i l’enviament imme-diat del professorat als centres.

L’Administració insisteixen arecórrer a l’argument que el tema“està bloquejat en Hisenda”, un vellpretext amb el qual pretenen res-pondre a tot: les llicències per estu-dis; l’acord de plantilles d’FP; lescondicions laborals del professoratinterí; la manca de dotació de lesplaces generades pels programes

PASE i PROA; la no-publicació de laresolució de perfils dels centres deSecundària; la no aplicació del 0,3%d’augment salarial pactat a la mesageneral...

Si les autoritats de la Conselleriad’Hisenda s’atreviren a bloquejar elsou dels polítics que estan al cap-davant de l’Administració valencianai que eludeixen constantment laseua pròpia responsabilitat, éssegur que aquests no invocarienHisenda amb tanta alegria.

Educació diu que la decisió depén arad’Hisenda

ENSENYAMENT PÚBLIC

L’Administració incompleix els terminis per a ampliar les plantilles d’Infantil acordades

AllioliL’Administració educativa ha tancaten fals la negociació de l’Ordred’Atenció Hospitalària i Domiciliàriaen no rebre el suport de cap sindi-cat. La Generalitat imposa un con-

junt de regulacions parcials i pocambicioses per al sistema educatiui desaprofita l’oportunitat de comp-tar amb una normativa consensua-da amb els representants dels tre-balladors i les treballores.

La representació sindical prete-nia aprofitar el desplegament del’ordre per a regular globalmentuna situació singular del sistemaeducatiu. Finalment, però, la normaestableix i defineix les actuacions i

les obligacions del professorat queha d’atendre les unitats hospitalà-ries i el protocol d’actuació per al’atenció domiciliària. L’ordre regulatambé la tasca burocràtica del pro-fessorat —i el centre— que ha defer aquestes actuacions educativesi preveu, per primera vegada, quela provisió dels llocs de treball deles aules hospitalàries es realitzaràde manera ordinària.

STEPV-Iv continuarà exigint l’es-

tabliment d’aules hospitalàries entotes les àrees de salut; la negocia-ció d’unes plantilles base; la coor-dinació amb el centre de referènciade l’alumnat; la formació del pro-fessorat i l’atenció per part del’Administració de totes les necessi-tats que es generen, tant en l’aten-ció hospitalària com en la domici-liària.

L’Administració no volconsensuar la normativa

ENSENYAMENT PÚBLIC

Cap sindicat fa costat a l’Ordred’Atenció Hospitalària i Domiciliària

AllioliSTEPV-Iv ha rebutjat la proposta decalendari per al proper curs de laConselleria d’Educació per haverestat imposada i no negociada. Desde 1998, en què es va pactar l’ordremarc, no s’ha tornat a obrir la nego-

ciació, tot i que la llei de qualitat delPP modificava substancialment lescondicions laborals del professorat iaugmentava unilateralment els dieslectius de treball. La proposta pre-senta un únic model d'horari i nodóna opcions per a flexibilitzar lajornada escolar —especialment enInfantil i Primària— perquè els con-sells escolars municipals puguenadoptar fórmules distintes —com la

de jornada continuada— de lesestablides per l’Administració.

Dies lectius i dies festius- Educació Infantil, Primària iEspecial. Comencen les classes l’11de setembre i acaben el 22 de juny.- Educació Secundària, Batxillerat iFormació Professional. Les classess’inicien el 15 de setembre, diven-dres, i acaben el 22 de juny.

- Ensenyaments Artístics, d’Idiomesi Formació de Persones Adultes.Inici de classes el 2 d’octubre i fina-lització el 28 de juny. Dies no lec-tius: 6, 7 i 8 de desembre. Tambésón festius: 9 i 12 d'octubre, 1 denovembre, 19 de març i 1 de maig.

Les vacances de Nadal s’esten-dran des del 23 de desembre fins al7 de gener i les de Pasqua del 5 al16 d'abril.

Conselleria impedeix queels consells municipalsaborden la ‘jornada continuada’

ENSENYAMENT PÚBLIC

El Sindicat rebutja la proposta de calendari escolar

6 / 193 / ABRIL 2006

Allioli En la Mesa Sectorial d’Educació del9 de març, els responsables de laConselleria van explicar que la con-vocatòria de llicències per estudisde 2006 estava paralitzada perHisenda. Les llicències són unamodalitat que permet al professorataccedir a noves titulacions i partici-par en plans de formació i reciclat-

ge. La proposta presentada per lamateixa Administració en la mesaera, tanmateix, “molt insuficient”,segons l’STEPV-Iv, atés que noméses proposen, “després de huit anyssense convocar-les, 20 llicènciesquadrimestrals i 20 d’anuals”. Peral Sindicat les llicències anunciadessón insuficients, si es té en compteque en el sector treballen més de45.000 docents.

El Sindicat ha manifestat queconsidera “necessari i urgent” queEducació faça pública la convocatò-ria de les llicències per estudis peral professorat dels centres públics i

ha denunciat l'incompliment quesuposa que continue sense efectivi-tat el compromís del Consell deconvocar les llicències.

Cal recordar que el Consell ges-tionat pel Partit Popular va suspen-dre les llicències per estudis que esconvocaven des dels anys huitanta.La suspensió de la convocatòria, en1997, va ser justificada en el seumoment “per manca de pressu-post”, encara que es va assegurarque l’any següent es duplicaria elnombre de llicències. Tanmateix, laConselleria no va fer, a partir de lla-vors, cap convocatòria.

Pel febrer de 2006, Font de Morava signar un protocol de negociaciópel qual es compometia a convocarles llicències, un compromís finsara incomplit que, afirma elSindicat, “fa palesa la manca d'inte-rés dels responsables de laConselleria per la formació del pro-fessorat, més enllà de les declara-cions públiques i de la política d'a-parador a què ens tenen acostu-mants. De fet, el País Valencià ésl'única comunitat autònoma que noconvoca llicències per estudis”.

El Consell del PP va suspendre les llicències el 1997

ENSENYAMENT PÚBLIC

STEPV reclama la convocatòria de llicències per estudis per al professorat

AllioliDesprés de molt insistir pels sindi-cats, Conselleria ha acceptat quecal publicar al Diari Oficial (DOGV)els perfils dels centres —nombred’unitats d’ESO, BAT i CF— i nego-ciar una normativa que establiscaels criteris de modificació d’unitatsdels centres de Secundària. El

document “Previsió d’unitats encada centre. Consideracions, pautesi referències”, presentat perConselleria, es convertirà, desprésdel procés de negociació obert, enuna ordre que haurà d’establir, simés no, criteris clars de creació,habilitació i supressió d’unitats enels IES i un sistema de participaciódemocràtica —consells escolars,juntes de personal, mesa de nego-ciació— que permeta incidir en laplanificació educativa.

Cal recordar que fins ara en elscentres de Secundària cada any es

creaven, s’habilitaven i fins i tot sesuprimien unitats, una mesura quecomportava desplaçar una part delprofessorat. Tot aquest procés —adiferència del que es donava en elsnivells d’Infantil i Primària— es feiasobre la base del treball de campde la Inspecció educativa i sempreen els despatxos d’Educació, senseque ningú més sabera els criterissobre els quals es prenien determi-nades decisions i sense que desdels consells escolars i les juntesde personal es pogueren presentaral·legacions contra els acords,

adoptats sovint de manera opaca.STEPV-Iv considera que és el

moment de parlar de la continuïtatde l’alumnat als centres, de ràtios,de línies en valencià i d’autoritzacióde batxillerats i cicles formatius,“per poder millorar l’oferta públicadels ensenyaments de secundaris,obligatoris i postobligatoris, del PaísValencià”.

El document original i les esme-nes presentades pel Sindicat estana l’abast de les persones interessa-des a: www.intersindical.org/stepv.

El Sindicat exigeix unanormativa transparent queimpedisca l’especulació

La pressió sindical aconsegueix l’inici de negociacions sobrel’’arranjament’ de Secundària

ENSENYAMENT PÚBLIC

En la tramitació de l’última fase dela Llei Orgànica d’Eduació (LOE), elCongrés de Diputats no va aprovarfinalment l'esmena a la disposiciótransitòria 17a —que sí que haviasigut acceptada pel Senat—, relativaal procediment d'accés a la funciópública docent. L’esmena preveia unprocés extraordinari per al profes-sorat interí i substitut.

Dels 326 diputats presents, 149hi van votar a favor i 177, en contra.L'esmena rebutjada, que comptavaamb el suport de la Confederaciód'STEs-i i la plataforma estatal delprofessorat interí, reconeixia unamajor valoració de l'experiènciadocent fins al màxim legal permésen la fase de concurs —representa-ria passar del 33% al 45%— mentreque la fase d'oposició constava dedos exercicis no eliminatoris —unamemòria i una prova— les qualifica-cions dels quals sumaven en elcòmput global.

Tot i no tractar-se d'un accésdiferenciat, com reclamava elSindicat, aquesta solució milloravamolt la proposta inicial del Ministerid’Educació, que es basava en l'a-cord bàsic sobre condicions sociola-borals signat per l'Administracióeducativa central i diversos sindi-cats el 20 d'octubre de 2005. Com jaés sabut, el Congrés de Diputats harectificat finalment el text aprovatpel Senat i ha deixat la regulació del’accés a la funció pública docent talcom recollia la llei educativa del’anterior Administració. D’aquestamanera, el ministeri, els sindicatsque han signat l'acord bàsic ialguns partits polítics han impeditque prosperara una fórmula quepermetia solucionar la situació deprecarietat que arrossega el profes-sorat interí.

Les coses clares En la manca de voluntat política delMECD i del PSOE cal buscar lesresponsabilitats principals que nos’haja aconseguit finalment unamillora de la llei. Però també calresponsabilitzar-ne les organitza-cions sindicals que, per l’octubre de

2005, van signar un acord roín i quedurant la fase de tramitació parla-mentària han pressionat el govern iels partits polítics fins a aconseguirque no s'hi incorporara ni un accésdiferenciat ni un procés extraordina-ri.

Com s'ha vist, no n'hi haviaimpediments legals ni es vulneravacap llei: només calia votar sí a unaesmena aprovada majoritàriamenten el Senat. Pel que sembla, lainestabilitat laboral de 80.000docents no és, en aquest moment,un problema prioritari per al governni per als partits polítics que donensuport a la seua gestió.

STEPV-Intersindical Valenciana,la Confederació d'STEs i la platafor-ma estatal de professorat interí —que agrupa més de 15 organitza-cions sindicals— han treballat devalent en els últims mesos. Hanconvocat mobilitzacions, una marxaa Madrid de 10.000 persones, hanpropiciat i mantingut nombrosesentrevistes amb els responsablesde distints partits polítics en elCongrés i el Senat, s’han reunit ambla cúpula del Ministeri d’Eduació…Hi ha hagut una presència constant

de representants sindicals en elsdebats parlamentaris, s'ha viatjatcontínuament a Madrid per fer-hisentir la veu del professorat interí.Prova d’aquest esforç ha sigut laincorporació en els debats delSenat de l’esmena adés comentada.Però, al remat, la pressió d’un sin-dicat i la decisió del ministeri hanimpedit que la millora prosperara.

Amb tot i això, el Sindicat consi-dera molt favorablement el treballque ha desplegat i agraeix a lesprofessores i els professors interinsel seu constant suport en tot el pro-cés en defensa del dret a l'estabili-tat laboral del col·lectiu i del seuaccés a la funció pública docent.

Però la lluita ha de continuar. Aracal pressionar els nous responsa-bles del Ministeri d’Educació peraconseguir que en el reial decret dedesplegament de la LOE es valorel'experiència docent i no expulse dela funció pública aquells companys iaquelles companyes que handemostrat de fa temps i sobrada-ment la seua capacitat professionalamb el treball en el sistema educa-tiu.

La Llei d'Educació norecull l’accés extraordinariper als interins

ENSENYAMENT PÚBLIC

El professorat interí haurà deseguir pressionant per a la seuaestabilitat laboral

ABRIL 2006 / 193 / 7

La Llei Orgànica d’Educació (LOE)ha finalitzat el seu tràmit parlamen-tari. Lamentablement, les expecta-tives que alguns s’havien creat ambuna cambra de majoria progressistano han cobert ni el mínim esperat,en vista del programa electoral ambquè el Partit Socialista va arribar algovern. Per a comprovar-ho, noméscal repassar la redacció de la lleialternativa a la Llei Orgànica deQualitat (LOQE) que el mateix PSOEva presentar quan estava a l’oposi-ció.

Però si lamentable va ser elcanvi de posició del PSOE, mésencara ha estat el comportamentd'organitzacions com CCOO, FETE-UGT, CEAPA i la Confederació dePares i Mares del País ValenciàGonzalo Anaya —quina vergonya,Gonçal, que ara es neguen a escol-tar les teues crítiques a la llei!— lesquals, oblidant les seues mateixesposicions i les mobilitzacions enquè van participar durant la trami-tació de la LOQE del Partit Popular,

pateixen ara un sobtat Alzheimerque els fa participar en un pacte perl'educació mitjançant el qual elgovern posa l'Escola Pública enmans de jerarquia catòlica, la patro-nal i les forces conservadores.

Fer memòriaNo cal furgar massa fondo leshemeroteques per a repassar elsmanifests i les convocatòries per aassistir a manifestacions —fins i tot,vagues— que les organitzacionsal·ludides van fer juntament amb elnostre Sindicat. Recordem la vagadel 29 d'octubre de 2002 o la Marxaestatal a Madrid, del novembre delmateix any, i identificarem unessigles i unes persones desaparegu-des ara per art de màgia en ladefensa de l'Escola Pública. Aquellsdocuments i manifests reclamavenal govern del PP el mateix que elsSTEs i altres forces seguim recla-mant al govern socialista.

Només quan han comprovat queel tràmit de la LOE en el Senatincloïa propostes encara més reac-cionàries —sobre l’ensenyament dela Religió o l'escola infantil—aquestes organitzacions han fetnotar la seua reacció amb un docu-ment i una roda de premsaparal·lela a la definitiva aprovació dela LOE. Aquest comunicat tractava

de llançar al PP perles com ara:”Sihi ha un bon desenvolupament nor-matiu, tindrem una bona llei”; “(cal)emplaçar totes les forces polítiquesi sindicals per a arribar a un pacteautonòmic entorn del desenvolupa-ment i l’aplicació de la LOE”; “La lleiha eixit amb un gran consens, queinclou la patronal de centres catò-lics FERE”. O que: “(CCOO, FETE-UGT i Confederació Gonzalo Anaya)tenim clar que no permetrem queel Consell no negocie la llei, i hofarem amb mobilitzacions i el quefaça falta”. O siga, una vegada quela LOE ha sigut aprovada —amb elconsens de la patronal dels centrescatòlics, lliurant la infantil a la ini-ciativa privada, limitant les compe-tències dels consells escolars,negant l'elecció democràtica de l'e-quip directiu i impedint l'accés dife-renciat del professorat interí—, labondat de la llei dependrà de lavoluntat del PP valencià (!) degarantir “un bon desenvolupamentnormatiu”.

Ara mateix, quan la llei estàaprovada i es poden analitzar lesposicions d’uns i d’altres al llarg delprocés, cal apel·lar a la memòria irecordar que l’STEPV-Iv i laConfederació de STEs es van man-tindre coherents amb la defensa delmodel d'Escola Pública que el con-junt d’organitzacions progressistessempre havien defensat.

En efecte, quan es va aprovarLOGSE el 1990, els STEs, així comels Moviments de RenovacióPedagògica i altres col·lectius pro-gressistes en van denunciar lesdeficiències: com la llei no permetiamillorar la qualitat de l'Educació.Durant el fals debat de la mal ano-menada llei de qualitat el Sindicatva denunciar —juntament ambaquells que ara opten pel silenci—les iniciatives neoliberals de traslla-dar al sistema públic els modelsd’“eficiència de gestió” de l’empresaprivada, i de substituir la gestiódemocràtica per concursos de

mèrits. Tots plegats defensàvem alesho-

res l'escola laica, perquè ens opo-sàvem al model d'ensenyament dela Religió del PP. Denunciàvem, enparlar de les xarxes i itineraris clas-sistes, el paper que compleix unaescola infantil en mans de la inicia-tiva privada i el perill que per a laxarxa pública suposava el finança-ment d’aquest tram educatiu sensela garantia de construcció de cen-tres de titularitat pública.

Nova etapaAra s’obri una nova etapa, ambnous fantasmes sobre els qualshaurem de pensar: per exemple, lagestió privada de centres de titulari-tat pública.

És un nou període en el qual,d'una banda, cal que la nova minis-tra es manifeste més dialogant quela seua antecessora amb les veuscrítiques de l’esquerra. És un noumoment històric crucial per arecompondre la unitat de les forcesd’esquerres i fer que el govern delPP complisca els mínims legislatiusexigits a l’ensenyament concertat iimpedir que desenvolupe els aspec-tes més reaccionaris de la llei.

En la nova etapa cal tindre benpresent que la lluita per l'EscolaPública, valenciana, democràtica,laica i de qualitat és un objectiu aquè no renunciarem governe quigoverne, una aspiració que calconstruir amb el compromís con-junt de tots els moviments socialsprogressistes. Perquè un altreensenyament és possible.

Més informació: Tots els documents i convocatòriesde la plataforma Per una EscolaPública valenciana, democràtica,laica i de qualitat es poden consul-tar en:http://www.gratisweb.com/escola-publicapv/

L’aprovació de la LOE hade permetre reorganitzarles forces progressistes

Per l’Escola Pública,ara com sempre

ENSENYAMENT PÚBLIC

J.B.

8 / 193 / ABRIL 2006

Jornades sobreFormació Professional “El present i el futur de l'FP. En cal un nou model?”

12 i 13 de maig de 2006

ddiivveennddrreess,, 1122 ddee mmaaiigg 18 h. Obertura.18.15 h. Situació actual de l’FP a laComunitat Valenciana: problemàtica,perspectives de futur, propostes. PerEnrique Miquel Benedito, cap d'àread'Ordenació i Innovació Educativa de laConselleria d'Educació.19.15 h. La seguretat i la salut laboral del

professorat d'FP. José Luís GonzálezMeseguer i Doménec Ortolà, membresdel comité de Seguretat i Salut Laboral20.30 h. Demostració de pentinats i decarecterització a càrrec dels cicles dePerruqueria i Estètica de la famíliad’Imatge Personal de l’IES La Pataconad’Alboraia.21 h. Aperitiu, a càrrec del cicle formatiud'Hoteleria i Turisme de l'IES de la Poblade Farnals.

ddiissssaabbttee,, 1133 ddee mmaaiigg 9.30 h. El marc europeu i espanyol. QuinaFP ens volen imposar? César CascanteFernández, professor de Didàctica id’Organització escolar en la Universitatd’Oviedo.10.30 h. Debat.

11 h. Descans.11.30 h. Models de centres d'FP: IES, cen-tres específics i centres integrats (taularedona). Modera: José Miguel Rivas,director de l'IES Pere Boïl, de Manises.14 h. Cloenda.

LLlloocc:: Institut d’FP Superior Ausiàs Marc.C/ Àngel de Villena, s/n. València.MMaattrrííccuullaa:: Gratuïta.CCeerrttiiffiiccaacciióó:: Conselleria d’Educació (doscrèdits).OOrrggaanniittzzaa:: Escola Sindical de FormacióMelchor Botella.CCooll··llaabboorraa:: STEPV-Iv.IInnffoorrmmaacciióó ii iinnssccrriippcciioonnss:: Personalment oper telèfon en les seus de l’STEPV-Iv, i a:www.escolasindical.org

AllioliAmb la signatura del conveni entreles conselleries d'Educació i deJustícia els lletrats de laGeneralitat defendran el professo-rat en aquells delictes i faltescomesos contra ells en l'exercicidel seu treball —agressions,insults, vexacions, amenaces...—.S'ha establit un protocol per a

actuar quan es produïsca una inci-dència d'aquest tipus. Aquestesmesures s’emmarquen dins el plade prevenció de la violència de laGeneralitat.

STEPV-Iv ha manifestat que, tot iconsiderar que es tracta d’unamesura necessària, reclamada desde fa temps, reprova el Consell perhaver adoptat de manera unilateralunes mesures que afecten les con-dicions laborals, sense escoltar l'o-pinió del professorat. En la redac-ció del protocol per a l'establimentde l’anomenat pla de prevenció dela violència (PREVI),“l’Administració ha ignorat les

organitzacions sindicals, les juntesde personal, la mesa sectorial i elmateix Consell Escolar Valencià.No s'ha escoltat el criteri delsrepresentants dels treballadors enassumptes, com ara l’observatoride la violència i en els protocols dedenúncia de l'assetjament escolar,l’entorn dels centres educatius, ladefensa jurídica del professorat iels plans de convivència”, assegurael Sindicat.

Com és sabut, el Sindicat hadesenvolupat a través dels seusserveis jurídics, els delegats i lesdelegades de salut laboral i elsseus militants, tasques d'assesso-

rament, suport i defensa d’unaingent quantitat de treballadores itreballadors afectats per incidentsde violència. “Menysprear l’expe-riència i la tasca que els represen-tants del professorat poden prestara les mesures ara anunciades, ambgran suport propagandístic —adverteix STEPV-Iv—, difícilmentpermetrà millorar les condicionslaborals del professorat i la consi-deració social del treball docent. Elpresident Camps i el conseller Fontde Mora reiteren, així, el seumenyspreu cap al professorat enl'adopció de mesures que suposa-dament l’haurien de beneficiar”.

ENSENYAMENT PÚBLIC

La Generalitat ignora els sindicatsdocents en el protocol per a ladefensa jurídica del professorat

Allioli La Mesa Sectorial d’Educació vaacordar per unanimitat el reparti-ment dels fons addicionals previs-tos en l’acord de la Mesa General

de la Funció Pública entre els50.000 professores i professorsvalencians. L’acord representa unincrement lineal del 0,3% de lamassa salarial a cada docent i unaltre augment proporcional del0,4% de la massa salarial. En con-junt, els salaris pugen 0,7%, unamillora que s’incorporarà en lanòmina de maig, amb efectes desde l’1 de gener de 2006. La MesaSectorial desbloqueja així la paràli-

si en què es trobava l’acord de laMesa General de negociació de laFunció Pública del passat 25 d’oc-tubre. STEPV-Iv ha subscrit l’acordsectorial per haver-se negociat enl’àmbit legalment establit, persuposar una millora retributiva iper no fer cap referència als plansprivats de pensions.NOTA:Els increments salarials que s’in-corporaran a la nòmina de maig

alteren les quantitats reflectides enel quadre “Revisa la nòmina 2006”,que contenia l’edició de generd’ALLIOLI. Les xifres actualitzadescorresponents als distints capítolsretributius de la nómina es podenconsultar en:www.intersindical.org/stepv

ENSENYAMENT PÚBLIC

La Mesa Sectorial d’Educació desbloqueja l’acord retributiu defunció pública

El passat 4 d’abril es va fixar elcalendari de negociació de la MesaSectorial d’Educació per als mesosd’abril i de maig. Alguns temesestan en fase de negociació, i altrespendents.

També es van fixar els temes denegociació de la comissió Sectorialde Seguretat i Salut Laboral. Enconcret, la creació i provisió delsllocs de treball dels serveis de pre-venció, el pla de formació específicaen salut laboral, la vigilància en lasalut i els plans d’autoprotecció.

La negociació no ha avançat moltdurant els darrers mesos per diver-sos motius com la manca de recur-sos econòmics de la Generalitatvalenciana, la descoordinació del’Administració Educativa, el poc pesd’educació en el govern valencià, lamanca d’interés de la Conselleriaper l’ensenyament públic i per

millorar les condicions del profes-sorat valencià...

Malgrat eixe context, s’ha acon-seguit millorar les plantilles d’edu-cació infantil dels col.legis públics ide les escoles infantils de laGeneralitat Valenciana, la provisiódels llocs de treball de Formació dePersones Adultes, l’aplicació de l’a-cord retributiu de la Mesa Generalde Negociació... però encara que-den molts temes pendents.

STEPV-Iv ha anunciat que conti-nuarà treballant per aconseguirtancar la negociació de tots elstemes que estaven previstos al pro-tocol de negociació i per obrir lanegociació de nous temes que pre-ocupen al professorat valencià comel pla Concilia (modificació deldecret de permisos i llicències), PlaValencià de Convivència Escolar i eldesplegament de la Llei d’Educacióal País Valencià. Mesa Sectorial. 4 d’abrilCondicions laborals del professoratinterí. Dijous 6 abril. Reunió ambConselleria i ST. Mesa tècnica: 11 abril

Plantilles i centres d’Infantil 0-33Mesa tècnica: 25 abrilProjecte de Ordre Ensenyamentsd’Idiomes. Mesa tècnica: 11 maigCatalogació lingüística dels llocs detreball d’itineràncies i majors de 55anys. Llicències per estudis: Mesasectorial. 4 maigSPES. Mesa tècnica: 9 maigCriteris de creació i supressió d’u-nitats d’ESO i BAT. Mesa tècnica: 27abrilRetribucions. Revisió de l’acord deretribucions del personal docentPrimera setmana de juny. Data perdeterminar.Infrastructures educativesSeguiment i compliment del plad’infrastructuresDespeses de funcionamentFòrum per a analitzar i debatre pro-postes de millora de funcionamentdels centres docents. Mesa tècnica: 16 maigComissió sectorial de Seguretat iSalut Laboral. Mesa tècnica. 12abril. Creació i provisió dels llocs detreball dels serveis de prevenció.

Comissió sectorial. 3 maig. Pla deformació específica en salut laboral.Mesa tècnica. 17 maig. Vigilància enla salut. Mesa tècnica 31 maig.Plans d’autoprotecció. Mesa tècnica07 juny. Tancament de tots elstemes. Comissió sectorial 21 junyPla Concilia per al professorat(modificació del decret de permisosi llicències). Proposat per l’STEPV.Data per determinar.Pla valencià de convivència escolarProposat per l’STEPV, data perdeterminar.

Altres informacions d’interésCefires. Xarxa de centres, plantillesi provisió. Ja s’han resolt els tràmitsper a la seua publicació, però espe-raran a publicar-ho per adaptar lesreferències normatives a l’Estatutd’Autonomia i a la LOEDecret de la funció directiva.Consolidació del percentatge delcomplement. El pagaran en lanòmina d’abril o maig

ENSENYAMENT PÚBLIC

Calendari de negociació per al tercer trimestre

per una convivència democràticaViolència en el treball

La violència que es viu als centres de treball (moltespecialment els educatius i sanitaris) és una vivènciageneralitzada. Els pocs estudis específics existentssobre el fenomen es refereixen a la seua extensió iprofunditat, que no respecta professions ni fronteres.El compromís amb la defensa de la seguretat i la salutlaboral de la Confederació de STEs-I i de laIntersindical Valenciana s’ha materialitzat recentmenten les Jornades Confederals celebrades a València.

Amb el lema Violència en el treball. Per una convi-vència democràtica i un treball saludable, més dedues-centes persones, treballadors i treballadores detot l’Estat es reunien entre el 3 i el 5 de març de 2006 iparticipaven de manera singularment activa en elsdebats que van suscitar les ponències.

Per tal d’oferir una primera aproximació als temesabordats en les jornades, i mentre l’organitzacióenllesteix una edició acurada dels materials originals,ALLIOLI en presenta unes referències útils, una menade resum d’algunes ponències, així com dues entre-vistes amb Joana Fornés i Carme Valls, especialistes

que hi van aportar la seua experiència. Les pàgines següents incorporen dades i reflexions

sobre comportaments violents i aprofundeixen endeterminades expressions violentes com ara la violèn-cia física, la violència psicològica o l’assetjamentmoral en el treball (mobbing) i l’assetjament sexual.El dossier també recull un nou tipus de violència, laque pot generar la mateixa organització. Finalment,s’hi inclou un extracte amb les conclusions principalsde les jornades.

El Dia Internacional de la Seguretat i Salut en elTreball (28 d’abril) és una ocasió propícia per a impul-sar un debat sobre la violència en el treball. En aques-ta direcció, aquests materials aspiren a constituir-seen una referència de partida per a contribuir a encararmillor un repte inajornable que té ara mateix la classetreballadora: la violència produïda en els entornslaborals.

EDICIÓ ESPECIAL: VIOLÈNCIA EN EL TREBALL. Abril 2006

Allioli Intersindical

> VI i VIIEntrevistes aCarme Valls iJoana Fornés

> IV i VViolència psicològica i violència organitzacional

> IIIL’assetjamentsexual

> IIAproximació a laviolència en eltreball

> VIIIConclusions deles Jornadessobre violènciaen el treball

II / 193 / ABRIL 2006 JJOORRNNAADDEESS VVIIOOLLÈÈNNCCIIAA EENN EELL TTRREEBBAALLLL

José Luis González MeseguerQuè és la violència en

el treball (VT)L'Organització Mundial de laSalut, l'Organització Internacionaldel Treball i l'Agència Europeaper a la Seguretat i Salut Laboralcoincideixen a dotar el conceptede violència (V) d'un contingutmés ampli que el d'agressió físi-ca. Les tres institucions estand’acord, quant a la concepció deviolència en el treball (VT), com“l'ús deliberat de la força física oel poder, contra un mateix o unaaltra o altres persones, en cir-cumstàncies relacionades amb elseu treball i en les quals es patis-quen amenaces, atacs o abusos”.

Comportaments violents.Tipus de VTLes actuals anàlisis de la VTsituen en peu d'igualtat la V físicai la V psicològica. Se supera aixíun període llarg en el qual ni s’i-dentifica ni es valora la violènciapsicològica.

El Centre d'Higiene i Seguretaten el Treball de Canadà consideraque hi ha VT “en tots els casos enquè una persona se sent maltrac-tada, amenaçada, intimidada oagredida en el context del seutreball”. En funció del criteri ques'adopte, podem referir-nos a la Vper acció o per omissió. Segons laforma que adopte, parlarem de Vfísica, verbal, gestual, simbòlica,sexual o psicològica. Si atenemels grups o col·lectius sobre elsquals s'exerceix, hi ha V o discri-minació per nacionalitat, ètnia,edat, orientació sexual o discapa-citat. Adoptarem, d'entrada, latipologia més acceptada.

Dades sobre l'extensió de la VTUtilitzem les dades de les princi-pals institucions preventives:enquesta sobre violència i treballa la Unió Europea, de l'OIT (2000);enquesta nacional de condicionsde treball de l'Institut Nacionalde Seguretat i Higiene en elTreball del Ministeri de Treball(2003); enquesta sobre condicionsde treball a la ComunitatValenciana.

Quadre 1.

De 150 milions de treballadorsi treballadores europeus, uns 38milions, més del 25%, es reconei-

xen com a subjectes d'algun tipusde VT. Això suposa que: · Vora deu milions de personesque treballen han sigut objecte deviolència física. D’aquests, n’hi haquatre milions que són víctimesde violència exercida per perso-nes del propi lloc de treball.· Tres milions de persones hansigut víctimes d'assetjamentsexual. · Més de 12 milions han sigutobjecte d'intimidació i acoquina-ment. · La discriminació per raó de l’e-dat —4,2 milions—, sexe —2,5milions—, nacionalitat, ètnia, dis-capacitat i orientació sexual arri-ba fins a un total d’11 milions detreballadors i treballadores.· A l'Estat espanyol s'observen engeneral les mateixes orienta-cions. La freqüència major de la Vpsicològica o moral en el treballsupera en més del doble el nivellde V física comesa per personesno pertanyents al lloc de treball.A continuació, destaca la discri-minació sexual, per edat, la Vexercida per persones pertan-yents al lloc de treball i l'assetja-ment sexual .

Podríem fer-se observacionssemblants al País Valencià, senseper això deixar d’afirmar que nosón possibles les anàlisis compa-ratives, ja que la dada més signi-ficativa, la V verbal, no té parangóen altres enquestes.

Factors en la violència en eltreballLa VT és un problema estructuralarrelat en factors socials, organit-zatius i personals. Ara ens inte-ressa explicar el mètode d'inter-

pretació de la VT. Fins fa poc les anàlisis es res-

tringien a la V física i responsabi-litzaven l'individu que la protago-nitzava -el seu caràcter agressiu,les seues fustracions personals,el trasllat dels problemes fami-liars, les drogues o l’alcohol. Novolem obviar la importància del’individu, les seues carències psi-cològiques o els comportamentsindividuals intolerables (com l’in-compliment laboral de les obliga-cions preventives de l’article 29 dela LPRL), però avui aquesta pers-pectiva única s’ha superat.

Hi ha tres aportacions que cal

posar en relleu:a) La VT sol provindre d'una com-binació de causes, és a dir, delsquatre factors de risc: individuals,situacionals, organitzacionals isocials.b) La forma d'abordar el proble-ma ha de tindre en compte lesdimensions del problema i ha deser integrat, participatiu, sistemà-tic, no discriminatori i sensibleals factors culturals i a les dife-rències entre els sexes. c) Tota actuació preventiva ha d'in-corporar també dues òptiques: ladoble presència de la dona i l'aten-ció dels que estan més desprote-gits per raó de classe o de diferèn-cia per sexe, ètnia, edat…

Algunes conseqüències de la VT· Qui més sofreix els efectesnegatius de la VT és el treballadoro la treballadora. La violènciacausa enormes danys i patiments.Es produeixen agressions físi-ques, abusos, amenaces o intimi-dació, que afecten psicològica-ment. Totes les manifestacionsviolentes, com ara l'assetjamentsexual i altres discriminacions,perjudiquen la salut i originentrastorns fisiològics, psicològics,

de conducta i fins i tot, en casosextrems, discapacitats i mort. Elsefectes de la VT no acaben ací: lafamília i la comunitat se’n ressen-ten directament. Els efectes de laVT extrema a vegades han degra-dat definitivament la convivènciaentre familiars i amistats.· També hi ha repercussions eco-nòmiques. La més important és lapèrdua d'ingressos per malaltia iles despeses en consultes i tracta-ments mèdics. Les conseqüèncieseconòmiques per a les empresessón importants: costos vinculatsamb les baixes i amb les jubila-cions anticipades; alts índexos derotació i de reemplaçament delpersonal, menor productivitat, cos-tos de les queixes i dels pleits.Altres conseqüències estan rela-cionades amb la reducció de laqualitat i la pèrdua de prestigi. · No han d'obviar-se tampoc lesrepercussions socials. D'unabanda, el grau de V o de satisfac-ció laboral és un componentimportant de la qualitat de tre-ball, el qual modela el tipus desocietat. Els efectes de la VTpoden elevar el nivell de por id'ansietat existent en la societat.De l’altra, tots paguem els seuscostos, a través d'impostos méselevats per a cobrir l'atenciómèdica pública, costos de rehabi-litació, de desocupació i de reca-pacitació per a les víctimes. Lesmalalties causades per la VTestan considerades com unamalaltia comuna, causada perl'individu.

Prevenció de la VT· És obligació inexcusable de lesadministracions i les empreseselaborar el pla de prevenció de

riscos laborals on figure:- Identificació i avaluació dels fac-tors de risc de tots els llocs detreball, tenint en compte lessituacions de treball i les zonesespecials on es registra un índexmés elevat d’incidència. - Compromís i declaració de políti-ca de la dirección contra la VT. Calconsiderar una sèrie de condi-cions: elaboració per represen-tants de la direcció i dels treballa-dors; aplicació real a qualsevolpersona que tinga relació ambl'empresa; definició amb llenguat-ge precís i concret sobre què s'en-tén per VT i quina serà l'actitud del'empresa sobre la V relacionadaamb el treball i el compromís de ladirecció per a previndre-la; con-creció de les conseqüències per aqui amenace o provoque actes vio-lents; esbós d’un procediment deposada al punt de mesures preven-tives; declaració de qualsevol inci-dent de V; designació de persones iprocediment confidencial que per-meta formalitzar la declaració;garanties que no hi haurà represà-lies contra qui declare incidentsviolents.- Adopció de mesures preventi-ves. Un element clau és la inter-venció en origen per a eliminarqualsevol factor de risc, especial-ment els de tipus psicosocial iorganitzatiu.- Si s'ha ocasionat un dany a lasalut, cal posar-se a la disposiciódel treballador o treballadora queel pateix, assessorar-lo en l'anàli-si de la seua situació, oferir-lialternatives i, si ho desitja, elabo-rar una estratègia conjunta. - Desenvolupament d’una culturapreventiva centrada en l’ésserhumà i basada en la dignitat, lano-discriminació, la igualtat d'o-portunitats i la cooperació.Exigència del compliment de lallei: vigilància de la salut, forma-ció i informació, elaboració deprocediments, auditories… - Constitució d'un nucli sindicaldins de cada centre de treballcapaç de fer front a les situacionsde patiment davant de la violèn-cia, per tal d’afavorir i rendibilit-zar la concentració de forces, jun-tament amb les persones delega-des de prevenció.- Desplegament del Comité deSeguretat i Salut Laboral per aexigir la integració de la prevencióen la gestió de l'Administració oempresa, vigilar el compliment dela normativa preventiva i poten-ciar la participació dels treballa-dors en l'elaboració de propostes.- Altres propostes: difondre infor-mació sobre exemples positius deles mesures legislatives, pautes iactuacions innovadores en aques-ta àrea, de forma que done peu aaltres iniciatives antiviolència;fomentar els programes antivio-lència; ajudar les organitzacionsempresarials i de treballadors adesenvolupar polítiques eficacescontra la violència en el treball;elaborar programes de formació;formular procediments que infor-men sobre casos de violència enel treball; coordinar iniciativesantiviolència per a convertir-lesen plans i estratègies organitzats;estudiar noves lleis específiques.

Aproximació a la violència en el treball

Tots paguem els costosderivats de la violènciaen el treball, a travésd’impostos per a cobrirl’assistència mèdicapública.

Tipus de Violència Unió Europea (2000) INSHT INVAS-SSAT(15 països) Espanya (2003) (2005)

Violència física exercida per persones pertanyents al propi lloc de treball 2.5% 0,6% 0,55 6,2 V. verbalViolència física exercida per persones no pertanyents al seu lloc de treball 4,1% 2,9% 1,93 0,5 V. físicaAssetjament sexual (pretensions sexuals no desitjades) 2% 1,1% 0,36 0,2Violència moral en el treball. Intimidació i acoquinament 8,5% 5,0% 4,5% 0,9Discriminació per l'edat 2,8 1,4 0,57 0,4Discriminació per la nacionalitat 1,1 0,5 0,15 0,3Discriminació sexual 1,7 1,2 0,73 0,5Discriminació per raça o ètnia 1% 0,4% 0,15 0,2Discriminació per una minusvalidesa 0,5 0,2 0,31 0,1Discriminació per l'orientació sexual 0,3 0,1 0,11

JJOORRNNAADDEESS VVIIOOLLÈÈNNCCIIAA EENN EELL TTRREEBBAALLLL ABRIL 2006 / 193 / III

José Luis González MeseguerAproximació a la violència

física en el treball (VFT) La violència física (VF) s'exerceixper mitjà de la força física enforma de colps, espentes, punte-llons i lesions provocades ambdiversos objectes o armes. Potser quotidiana o cíclica. De vega-des pot acabar en suïcidi o homi-cidi. La detecció és més fàcil enlesions físiques greus (fracturesd'ossos, talls, punxades, hemo-rràgies, lesions internes, crema-des, asfíxia...) que en lesions físi-ques lleus o que no requereixenatenció mèdica i no posen enperill la salut.

Durant algun temps, la VF eral’única violència a considerar. Laimportància que han adquirit mésrecentment la violència psicològi-ca, l'assetjament sexual o la vio-lència organizacional no ha deservir ara per a restar importàn-cia a la violència física en el tre-ball (VFT). Les greus repercus-

sions i la notable incidència hanestat novament confirmades perl'Institut Nacional per a laSeguretat i Salut Ocupacionaldels Estats Units, que ha identifi-cat una mitjana de 20 empleatsassassinats cada any i vora unmilió de treballadors víctimes d'a-tacs en el mateix període.

Grups professionals mésexposats a la VFT Els sectors laborals més afectatsper la VFT són els que treballenamb el públic —el sector de ser-veis— i especialment les dones iels homes que treballen en sec-tors com la sanitat, el transport,l’educació, la restauració, elcomerç detallista i el sectorfinancer (infermers, metges,docents, cambrers, taxistes, tre-balladors a domicili, bombers,guàrdies de presons, missat-gers...). Els factors de risc mésfreqüents són, a més, la manipu-lació de mercaderies, diners iobjectes de valor, els treballs ensolitari, les funcions d'inspeccióo d’autoritat en general, contac-tes amb alguns clients i organit-zacions amb mala gestió (factura-ció deficient, atenció problemàti-ca, manca d'existències, etc…).

Mesures específiques per a laprevenció de la VFT a) Evitar o reduir els actes de vio-lència. Cal detectar el perill, ava-luar els riscos, adoptar mesurespreventives i observar com estàorganitzat el treball i l'entorn enquè es desenvolupa. També calatendre la formació i la informa-ció del personal —per exemple,per a tractar amb pacients vio-lents—. S'han de decidir mesuresconcretes de gestió —guies d'u-suari per a organitzar millor lescues, campanyes de “tolerànciazero” per explicar les conseqüèn-cies per a qui atempte contra elpersonal…— i/o mesures relacio-nades amb la concepció del lloc

de treball, com col·locar àrees derecepció, venda i servei de laclientela en llocs on es pugaveure el que passa; situar mobi-liari de manera que l'empleat

estiga més prop de l'eixida que elclient; instal·lar barreres físiquesde protecció; disposar de poquesentrades amb accés al lloc de tre-ball; utilitzar targetes per a con-trolar l'accés a certes àrees; etc.b) Minimitzar el dany desprésd’un incident violent. Ha d'haver-hi procediments ben coneguts detot el col·lectiu en cas d'incidentsviolents: no deixar sol a qui hajapatit o presenciat un acte violent;que els responsables s'involucreni facen costat a les víctimes; queaquestes reben suport mèdic ipsicològic i ajudes en les gestionsadministratives i judicials; infor-mar a la resta de la plantilla perevitar rumors. Siga com vulga, lainvestigació ha de dur-se a termeen un ambient d’absència d’incul-pació de la víctima. Han decomunicar-se i registrar-se elsfets, fer-ne una avaluació i millo-rar les mesures de prevenció ambla participació de la direcció, elcol·lectiu dels treballadors i lestreballadores, els delegats dePrevenció, el Comité deSeguretat i Salut Laboral i elServei de Prevenció de RiscosLaborals.

Treballar de cara alpúblic, un factor de riscdecisiu

La violència física en el treball

Rubén Belandia FradejasNo coneixem massa l'assetjamentsexual en el treball perquè afectamajoritàriament les dones —incor-porades plenament a la vida labo-ral fa relativament poc de temps—i perquè té a veure amb el sexe, unaspecte central d’una cultura mas-clista que considera les dones coma objectes que no poden dir “no” ihan d'aguantar comentaris, propo-sicions, xantatges, tocaments oagressions.

L'Organització Internacional delTreball (OIT) assenyala que no sónles dones més “guapes” l’objecteprincipal d'assetjament, sinó lesmés vulnerables des del punt devista econòmic i personal, pel seuestat civil —viudes, divorciades—,per dependre d’un salari de quèdepén la seua família, per treballaren sectors tradicionalment mascu-lins, per ser nova en el centre detreball o per tenir contracte laboralprecari. És sobretot la necessitatd’ocupar un lloc de treball —i lapor de perdre’l— el que fa queaquestes dones hagen de suportarsituacions que vulneren la seuadignitat i que no s’atreveixen adenunciar. Coadjuva la falta desolidaritat dels testimonis muts itambé que les denúncies acabenmés amb un juí a la denunciantque al seu assetjador.

Una falsa modernitat qualificad’“estreta” la persona que es queixao denuncia un comportamentinadequat dels seus companys osuperiors. Però la clau està en el

respecte a la llibertat dels altres.Entre companys i companyes detreball és possible lligar, dir-se bar-baritats sexuals, clavar-se mà i finsi tot fer l'amor en l'hora de l'entre-pà, però sempre que es faça amb elconsentiment de les persones i enús ple de la seua llibertat. El límitconsisteix a respectar la negativa del'altra persona i no imposar-licomentaris, assetjar-la amb propo-sicions, posar-li la mà damunt, imolt menys si ha manifestat queconsidera inapropiat aquest com-portament. No es pot caure en l'e-rror de considerar només les viola-cions, greus agressions o assassi-nats, perquè també les accions ver-bals, els gestos o els contactesfísics, per exemple, causen pati-ment, atempten a la dignitat de lapersona, creen problemes familiarsi suposen costos —baixes laborals,medicaments...

En general l'assetjament sexual,el practica qui exerceix una jerar-quia o una situació de poder que lipermet fer xantatge a la víctima —per condicionar la seua + la feina o

la seua promoció professional— oatemptar contra els seus dretslaborals si no accedeix als desitjossexuals de l’assetjador.L'assetjament també pot ser exer-cit per companys de treball.

A vegades, el rebuig o la denún-cia de l'assetjament converteix lavíctima en objecte d'assetjamentmoral, tant per part del seu asset-jador sexual com pels companysque, en una suposada reacció soli-dària, encobreixen l'assetjador icontribueixen a rematar la faena

iniciada per aquest, i que culminenla destrucció de la víctima i provo-quen el seu abandó del lloc de tre-ball o un greu deteriorament de laseua salut.

Prevenció primària de l'assetja-ment sexual Per a impulsar aquesta prevenció,cal una educació en valors queincloga els principis de la coeduca-ció. Les actuacions en el treballs’han de dur sobretot en espaisamb molta població masculina, onla incorporació laboral de doness’ha fet amb contractes precaris.L’accés a la informació promou laprevenció de les víctimes i assen-yala comportaments de possiblesagressors i testimonis. És fona-mental la formació de represen-tants sindicals i de la gestió derecursos humans i de la prevenció.Finalment, cal el compromís de ladirecció per a eradicar l'assetja-ment. A més, convé impulsar unprocediment intern de denúncia iabordatge ràpid, discret i eficaç.

Prevenció secundàriaCal escoltar atentament la personaafectada i mostrar-li suport; oferir-se-li per a la tramitació de ges-tions en l'empresa o institució, iposar al seu abast els serveis jurí-dics del sindicat; subministrar-liinformació senzilla i rigorosa sobreel seu problema —i més detalladaen llibres, estudis, webs o associa-cions específiques—; animar-laque escriga el seu cas en detall ique reflexione sobre les proves, lespersones que han sigut testimonisdels fets i sobre altres casos sem-blants produïts en el mateix servei,àrea o departament.

Amb les dades anteriors, calanalitzar i acordar amb la personaafectada les accions a realitzar. Si

les accions patides són greus, caldenunciar-les en els tribunals dejustícia —fins i tot sense testimo-nis, perquè n’hi ha prou amb lacoherència del testimoniatge de lavíctima, avaluat per perits judi-cials—. Si no són greus es pot par-lar amb l'assetjador —o assetjado-ra—, sol·licitar la intervenció de ladirecció i demanar suports en l'en-torn laboral. Si la persona està oha estat de baixa per l'assetjamentse n’ha de reclamar el reconeixe-ment de l’origen laboral. El tracta-ment a rebre ha de ser el d’acci-dent de treball.

Els delegats i les delegades dePrevenció poden formular propos-tes de mesures preventives sobreles quals cal que es pronuncie ladirecció. Si la direcció es nega aprendre-les, la negativa ha d’estarraonada, però si la seua respostaés inadequada, es pot presentaruna denúncia davant la Inspeccióde Treball. La Inspecció té la res-ponsabilitat d’identificar la situació,reclamar l'adopció de mesurespreventives i, en el sector privat,pot proposar l’adopció de sancions.Es pot presentar una denúncia d'o-fici davant els tribunals si es consi-dera que els fets detectats sónconstitutius de delicte. També espot sol·licitar l’obertura d'un expe-dient disciplinari contra els asset-jadors per falta de respecte a ladignitat dels subordinats, com-panys o superiors. És sabut que enmolts casos la decisió final sobre sis'obri o no expedient sol recaureen la direcció, la qual tendeix aprotegir els assetjadors o, en casosmolt escandalosos, a demanar-losque no repetisquen els comporta-ments. Aquesta última via es para-litza si es produeix una denúnciajudicial.

L'assetjament sexualen el treball

L'assetjament sexual elpractica qui ocupa unasituació de poder.

Als Estats Units, cadaany s’identifiquen vorad’un milió de treballadors víctimesd’atacs.

IV / 193 / ABRIL 2006 JJOORRNNAADDEESS VVIIOOLLÈÈNNCCIIAA EENN EELL TTRREEBBAALLLL

Conviene separar meridianamente lo quellamamos violencia osituaciones de agresiónde lo que son los riesgospsicosociales en el trabajo

La tàctica agressora esbasa en una comunicaciómonopolitzada, hostil idesproveïda d'ètica,generada principalmentpel líder/assetjador, ipropagada pel grup.

Francisco Fuertes MartínezEl mobbing, assetjament moral,assetjament psicològic o psicoterror—en el treball o en qualsevol altreàmbit obligat de la vida social— ésun fenomen grupal que consisteixen l'agressió subreptícia, sistemàti-ca, envolupant, cap a un individu,des d'un desequilibri de poder fàcticcreixent —real o simbòlic; humana-ment real, en definitiva— atés quela víctima es resisteix a la voluntatarbitrària del líder del grup, el qualmanté la voluntat cega de desacre-ditar radicalment l'insubmís. Lamateixa dinàmica d'aquesta síndro-me sociopàtica tendeix a organit-zar-se en la direcció més fatídica, sino hi intervenen forces socialsexternes que contraresten el totali-tarisme agressor encobert.

La tàctica agressora es basa enuna comunicació monopolitzada,hostil i desproveïda d'ètica, genera-da principalment pel líder/assetja-dor, i propagada pel grup, a travésd'atacs a l'estatus laboral i profes-sional, la vida personal i privada,l'entorn social o la salut física i psí-quica i, en general, tot allò que enl'especificitat de “l'ara i ací”, en elcontext aprofitat de manera oportu-nista, prostituïsca sibil·linament lesatribucions psicosocials de la vícti-ma. Encara que aïlladamentpuguen semblar “normals”, la seuasistematicitat i persistència, quedesbarata qualsevol legítima accióde defensa de la víctima, envoltaaquesta última en un estrés socialextrem, i muta l'actitud sanamentinsubmisa (reactància psicològica)inicial, en una destructiva vivènciad'indefensió psicològica —la pro-gressiva convicció que “tota la meuavida està en mans de forces fos-ques, no val la pena fer-hi res”—.En aquest procés, es distingeixendiferents etapes segons com s’am-plia l'abast social del conflicte i se’n

determina la solució o l’agreuja-ment.

Prolegòmens. És l’etapa inicialde “tempteig” en un escenari com-partit entre qui pretén la submissióconsentida d'un altre —semblant ala tàctica de captació de les sectesper “bombardeig d'amor” i aquestaltre, que per educació, dubte gene-rós, cautela, por o poca destresa, noreplica a temps amb un “no” nítid idiplomàtic. El cultiu d'habilitatssocials d’assertivitat en situacionsdelicades és l'antídot per a previn-dre i superar aquesta fase, així comla responsabilitat de les autoritatsper a evitar o vigilar aquestes situa-cions. Un exemple extrem i dramà-tic és el de la infermera o treballa-dora social novella, sense entrena-ment específic ni acompanyamentde persones veteranes, que es trobasola davant l’assetjament sexual demalalts mentals. Hi ha una granignorància institucional sobreaquest risc concret.

Incident o incidents crítics. És eldetonador del conflicte, quan la víc-tima potencial expressa, verbal-ment o conductualment, alt i clar —sobretot en contrast amb l'etapaanterior— envers l’assatjador enpotència un missatge basat en qua-tre aspectes: a) mostrar una rotun-da voluntat d'independència; b)davant una persona que és l’anti-model social del que pretén sem-blar; c) del que l’assetjat indòmit téevidència, fruit de l'etapa prèvia; d) ide la qual podria donar testimoniat-ge. N’hi ha prou que algun d'a-quests aspectes estiga vagamentexplícit perquè la resta la posa elcontext, i sobretot, les inferènciesgratuïtes del destinatari, el qualofés íntimament —”se sent amena-çat”—, s'autolegitima per a castigarsense límit. L’exemple més clar és

el del policia municipal que expres-sa davant el polític local corrupte:“Sé que no ets honest com presu-meixes i no em sotmetré a les teuesarbitrarietats.”

Cal desenvolupar especials pre-caucions davant els “equilibristessocials”, que es poden sentir ame-naçats per una simple delació.

Fase adolescent. En aquestafase de l'assetjament, el grup entraen escena definitivament i progres-sivament —en una situació socialsana, la bèstia virtual no naixeria—,però a vegades propagant no nomésles accions que suggerisca el líder,sinó avançant-se als seus desitjos,perquè l'assetjament compleix unafunció addicional exemplaritzantper a la resta dels actors que com-parteixen l’escenari. És una menad’avís per a navegants que preténaconseguir —amb la por, l’ús arbi-trari i la impunitat del poder— unestat de submissió general, unamena de mobbing sociològic. Enaquest procés, la víctima resultasocialment estigmatitzada i arriba acol·laborar en el seu propi assetja-ment. L'ajuda de gent de confiançade la víctima —inclosos els sindi-cats de manera oficiosa— pot serfonamental per a analitzar el pro-blema i avaluar estratègies de solu-ció, o almenys de no empitjora-ment. La persona assetjada ha deprocurar i demostrar eficientmentque no està sola. Un exemple és eld’un sindicalista, d’un cert rangpolític, que va comprovar com elseu assetjament es tallava en secl’endemà mateix que el seu partit vaguanyar les eleccions.

Fase àlgida. En aquesta fase, lesautoritats de personal i/o els sindi-cats —ara sí oficialment— hi inter-venen i confereixen al problema uncaràcter oficial. Els responsables depersonal solen negar l'existènciadel conflicte o el justifiquen —alcapdavall, una denúncia d'assetja-ment posa en qüestió el sistema

establit— encara que en són direc-tament responsables. Un salt enaquesta etapa ocorre amb la inter-venció externa de professionalsterapeutes, assessors jurídics, finsa l’“opció final” de recórrer als jut-jats. Si no s'assoleix la solució, elproblema s'agreuja, les conseqüèn-cies poden ser l'exclusió professio-nal i social: baixes definitives, aban-dó voluntari del treball, jubilacionsanticipades, greus malalties, i fins itot el suïcidi.

La majoria de les notícies d'un casde mobbing sorgeixen en aquestaetapa. Per a entendre-ho, convéindagar en les etapes prèvies i, cap-tant-ne l’estructura i la dinàmica,pronosticar el futur, depenent decom i de què es fa. Si no hi ha empa-tia —“això em pot passar a mi, aqualsevol congènere”— és difícil cap-tar el dany acumulat. Però és mésdifícil encara, visualitzar l'espasa deDàmocles del dany potencial i para-frasejar Epicur amb raonaments deltipus: “mentre no hi ha un desenllaçfatal no hi ha mobbing; quan n’hi ha,no val la pena fer-hi res.”

La característica estructuralbàsica d'aquesta síndrome és unescenari privat —des de l'alcova finsal laboratori científic— sense testi-monis imparcials o amb testimoniscaptius d’allò que el violent presen-ta davant el públic i ofereix unaimatge modèlica amb aportacionsvirtuals atractives per a la societaten general o els poders fàctics enparticular, espai aquest a què torna—una vegada i una altra— esgri-mint la seua aurèola pública. És latàctica del mag que juga amb allòque ensenya i allò que oculta en lesseues mànegues. En la ment delpúblic, interessadament o impo-tentment ingènua, es gesten lesinferències corresponents que ama-guen o exculpen el violent i afonen oignoren la víctima. Sense aquestcontagi, col·laboració, connivència omenfotisme social, aquest bruixotviolent perdria la seua màgia.

Violència psicològica en el treball

José Maria Avilés MartínezAgresividad, violencia y riesgos

psicosocialesMientras que la agresividad es unproceso natural y hasta deseable enla condición humana que ayuda a ladefensa, lucha y consecución delogros, la agresión es un procesoconstruído y social que no esimprescindible y que muestra diver-sas formas en su seno, una de lascuales es la violencia. El términopsicológico “violencia”, supone laadmisión de contenidos y maticesque hacen referencia a producciónde daño, ejercicio físico de la fuerzay destrucción en sus consecuencias.Sin embargo, la violencia en el tra-bajo, además de los aspectos físicos,supone un abanico de conductas ycomportamientos más amplios en elque se incluyen daños sociales,

emocionales, a la libertad y la digni-dad de las personas.

Conviene separar meridiana-mente lo que llamamos violencia osituaciones de agresión de lo queson los riesgos psicosociales en eltrabajo, que están directamenterelacionados con las condicionesen que se desarrolla la actividadlaboral.

Factores de riesgo psicosocial ymodelos de interpretaciónLos factores de riesgo psicosocialson aquellas condiciones de trabajoque pueden influir de maneraimportante para que los trabajado-res y trabajadoras vean comprome-tida su salud personal. Su acumu-lación y su permanencia en eltiempo puede ocasionar estréslaboral y afectar negativamente lasalud. Existen evidencias científicasde la relación entre estrés, factoresde riesgo y enfermedades que oca-sionan, entre ellas algunas cardio-vasculares, gastrointestinales, desalud mental, alteraciones de con-ducta, etc.

Para estudiar los factores de ries-go psicosocial se han desarrolladodos modelos no alternativos sinocomplementarios. El primero consi-dera como principales determinan-tes de la salud las exigencias psico-lógicas, el control sobre el trabajo yel apoyo social. El segundo atiendeal desequilibrio existente entre elesfuerzo puesto en el trabajo y lascompensaciones recibidas.

Del primero señalaremos lasdemandas psicológicas, de diversosigno: a) cuantitativas —volumen detrabajo, presión de tiempo, interrup-ciones continuas—; b) cognitivas —toma de decisiones, hacer muchascosas a la vez—; c) emocionales —realizar un servicio con personas—; d)exigencia de esconder las emociones.

Por control entendemos la posi-bilidad de desarrollar las habilida-des —trabajo creativo—; la influen-cia o autonomía respecto al conte-nido y a las condiciones de trabajo;el control del tiempo de trabajo yde descanso; el sentido del trabajoacorde con nuestros valores; y laimplicación o integración en la

empresa. Por apoyo social nos referimos a:

a) La previsibilidad o disposición dela información adecuada y a tiempopara adaptarnos a los cambios; b)La definición clara del rol y los con-flictos de rol por exigencias contra-dictorias o por exigencias diferentesa las que deberían ser; c) La calidaddel liderazgo de la dirección; d) Elrefuerzo o los mensajes de compa-ñeros y dirección sobre cómo se tra-baja; e) Las posibilidades de relacio-nes sociales y sentimiento de grupo;f) La ayuda de compañeros y supe-riores, o sea, hasta qué punto pode-mos contar con ellos para que cola-boren con nosotros.

La situación más negativa parala salud és la de la alta tensión, esdecir, altas demandas y bajo con-trol, combinados con bajo apoyosocial. Su contrario es la baja ten-sión, con pocas demandas y altocontrol. El trabajo activo de altasdemandas con alto control y altoapoyo social permite mayor apren-dizaje y participación social, biendiferente del pasivo, con bajas

Violencia y riesgos psicosociales

JJOORRNNAADDEESS VVIIOOLLÈÈNNCCIIAA EENN EELL TTRREEBBAALLLL ABRIL 2006 / 193 / V

José Luis González MeseguerLa visión secular atribuía la respon-sabilidad única de la VT a los indivi-duos-trabajadores. Una visión másamplia incorpora el factor social enla generación de la VT. Sin embar-go, la VT no es responsabilidadexclusiva de la sociedad y de losagentes que en ella intervienen,sino la que nace en la propia orga-nización.

Los factores de riesgo nacen enla organización Los factores psicosociales quehemos citado anteriormente repre-sentan la exposición al riesgo quesoportamos —que habrá que identi-ficar y evaluar—, pero la organiza-ción de la empresa o institución suorigen –sobre la que hará faltaactuar para eradicar o reducir lasexposiciones- y el estrés es el pre-cursos de la enfermedad o trans-torno que se puede producir y sequiere evitar. Sin embargo, no exis-ten estudios que demuestren unarelación causa-efecto entre aumen-to de estrés y de violencia en el tra-bajo. Bien es cierto que cuando nose descubre esa relación, existe unconcepto reduccionista de violencia:se suele identificar con un compor-tamiento de una o varias personas.Un buen ejemplo de ello es la expli-cación de algunas sentencias querelacionan el acoso psicológico nocon el trabajo y su organización,sino únicamente con las relacionesinterpersonales que se establecenen cualquier empresa. Sin embargopodemos aplicar la calificación deviolentas a las condiciones labora-les o factores de la organizaciónque causan daño. Se han aportadonumerosas evidencias científicasentre estos factores psicosociales ynumerosas enfermedades y trans-

tornos en la salud. Por ello, sepuede establecer un primer tipo deviolencia organizacional, o violencianacida de la propia organización,como el conjunto de factores psico-sociales que dañan la salud.

Características de modelos deorganización del trabajo.Existe un segundo tipo de relacio-nes violentas que las organizacio-nes pueden llegar a desarrollar consus trabajadores y trabajadoras congran naturalidad. Tienen su origenen los diferentes modelos de orga-nización del trabajo. Tiemposmodernos, la célebre película deChaplin, refleja algunos de ellos. Elmodelo taylorista de trabajo —condisociación entre diseño y ejecuciónde tareas, parcelación y estandari-zación de las tareas de ejecución,retribución segun productividad,etc…— da menos autonomía y con-trol del proceso de trabajo, menosparticipación, menos desarrollo delas habilidades propias, etc… Pero,hasta qué extremos afecta a lasalud?

Las nuevas formas de organiza-ción del tabajo, relacionadas con lasinnovaciones de la gestión, la eco-nomía del conocimiento y el uso denuevas tecnologías, no son capacesde abandonar los conceptos taylo-ristas, pero proponen principioscomo la “calidad total”, en contra-dicción con la intensificación deltrabajo, la disminución del control,el incremento de la inseguridadrespecto a la estabilidad en la ocu-pación... Se observan nuevas con-tradicciones como el ejercicio delsistema de poder bajo formas deflexibilidad, como el recorte deplantillas, etc…

Parece que que el empresaria-do ha detectado el rumbo de

estos cambios y se ha adaptadomejor que los trabajadores… paraimponer su sistema. Es tiempopues de empezar a analizar lasnuevas formas de organizaciónempresarial de la globalización.

La edición española de larevista Le Monde Diplomatique(enero 2006) publica un interesan-te trabajo sobre la empresa Wal-Mart, actualmente la más grandedel mundo. Esta multinacional dela distribución exige a sus emple-ados un recorte de los salarios y asus proveedores una reducción delos precios. Niega a sus emplea-dos la pausa para el almuerzo ypara preservarse de los sindica-tos, cuando surge el primer brotede descontento organizado en undeterminado emplazamiento de laempresa se envía hasta allí unavión con un cuadro superior conla finalidad de desarrollar psico-logías y pedagogías de sumisión.Otro trabajo publicado en marzopor Le Monde Diplomatique abor-da la precariedad y el Contrato dePrimer Empleo (CPE) en Francia,que identifica como violenciaorganizacional la práctica exten-dida por muchas empresas derepetir los contratos por un día ala misma persona.

Diana Scialpi ofrecía en otra oca-sión un análisis de la violencia refe-rida a las administraciones públicasy en organizaciones de diferentestipos, descubriendo también queexiste una violencia institucional oviolencia político-burocrática queadopta diferentes formas legales yno legales de fácil o díficil verifica-ción. Tiene efectos devastadoresporque los principios de respeto a laley y al estado de Derecho se suelenvulnerar indirectamente a través delos espacios de indeterminación ode inconcreción normativa, argu-mentando la capacidad autoorgani-zativa de la Administración —que enla empresa privada se suele disfra-zar de “por necesidades del servi-cio” o “por necesidad de adaptaciónde la producción”—. En otros ámbi-tos, como las organizaciones políti-cas, o las que tienen fines sociales o“caritativos” la violencia tambiénpuede ser extrema, disfrazadaahora de “correlación de fuerzas”,del “objetivo fundamental a conse-guir”, de la “misión”, etc.

Existen modelos de organiza-ción empresarial que han modifi-cado los factores de riesgo, bus-cando que los aspectos socialesincidan directamente en los aspec-tos técnicos, con alternativas orga-nizativas como el “enriquecimientodel trabajo”, la “rotación de pues-tos”, la “participación directa con-sultiva o delegativa”, el “trabajocooperativo”, la “ordenación de jor-nada compatible”, el “recurso a lainformación predecible”.

La empresa o institución extre-madamente violentaExiste una tercera forma de ejerci-tar la violencia organizacional basa-da en decisiones durísimas, peroque constituyen una realidad.Nosotros las llamamos “institucio-nes extremadamente violentas” queadoptan conscientemente determi-nadas prácticas:

a) Reincidencia de accidentesgravísimos que ocasionan amputa-ciones permanentes o muertes detrabajadores sin que la direcciónadopte medidas preventivas, negán-dose además a declarar a favor dela seguridad y salud de sus trabaja-dores y trabajadoras.

b) Abandono de los trabajadoresy trabajadoras frente a las exposi-ciones de factores de riesgo muypeligrosas —por la cantidad o por laduración— que ocasionan enferme-dades profesionales o daños dañosrelacionados con el trabajo, queprovocan bajas y pueden degeneraren incapacidades.

c) Organizaciones que incumplenlas leyes y normativas laborales ypreventivas, abierta o veladamente,utilizando la seguridad y salud delos trabajadores en beneficio econó-mico o de poder. La especial aten-ción a determinados colectivos —inmigrantes explotados, trabajado-res de economía sumergida, obre-ros de subcontratas, jóvenes concontratos precarios, discapacitados,despedidos, prejubilados y para-dos— no debe hacernos olvidar elterrible clima de violencia demuchas de nuestras organizacionesdonde no impera la ley y en las que,por ejemplo, se vulnera el derechouniversal a la vigilancia de la salud,se arruina a las personas o se lesniegan los más elementales princi-pios de un estado de Derecho.

La Prevención de la VTFrente a esta violencia, debemosconseguir lugares de trabajo salu-dables. Antes que nada, ser capa-ces de respetar y que se respete laley, la democracia. Imediatamente,redefinir algunos valores como lasolidaridad y el proyecto colectivo.Hemos de volver a constituir núcle-os de trabajadores en el centro detrabajo identificando los interesescomunes. Hemos de desarrollarmás la imaginación en las formasde defensa —algunas indirectas,como las derivadas de la condiciónde consumidores—. Hemos desaber mostrar a los más jóvenesnuestras experiencias para queellos también nos marquen cami-nos nuevos. Tardaremos más omenos, pero el nuevo sindicalismoha de sintetizar todo lo hecho hastaahora y resituarse para incidir con-tundentemente contra toda formade violencia y explotación.

¿Existe violencia organizacional?

El nuevo sindicalismoha de sintetizar todo lohecho hasta ahora yresituarse para incidircontundentemente contra toda forma deviolencia y explotación.

demandas y control.El segundo modelo estudia el

balance entre el esfuerzo y las com-pensaciones. Las fuentes de compen-sación son el salario, la estima —reconocimiento, apoyo y trato justo—y el control del estatus —sin amena-za de despido, ni precariedad en la

ocupación, ni cambios no deseados,ausencia de expectativas en la pro-moción o degradación de categoría—.Desde el punto de vista organizativo,la interacción entre altas demandas ybajo control sobre las recompensas alargo plazo representa la situación demás riesgo para la salud. Así pues,

las malas condiciones de trabajoinfluyen de manera decisiva a esedesequilibrio que produce una pro-funda insatisfacción laboral y quepuede ser caldo de cultivo —nuncamejor dicho— para que florezcan pro-cesos que desemboquen en el estréslaboral y en su cronificación (burnout).

Estos factores se deben analizar, ade-más, desde una doble óptica: lainfluencia de ser mujer trabajadora—el factor género— y la pertenenciaa clases sociales bajas, que enfermanmás, viven menos y sufren incapaci-dades durante más tiempo que laspersonas de clases privilegiadas.

ARXIU

VI / 193 / ABRIL 2006 JJOORRNNAADDEESS VVIIOOLLÈÈNNCCIIAA EENN EELL TTRREEBBAALLLL

Especialista en medicina interna i endocrino-logia, professora a la Universitat deBarcelona i autora de treballs especialitzats,presideix la junta directiva del Centred'Anàlisi i Programes Sanitaris. Carme Valls,diputada del PSC al Parlament de Catalunyaentre 1999 i 2003, és promotora d’Higea, unaxarxa sobre dona, salut i treball.

Joan Cortés

— La violència contra les dones, incorporauns trets diferenciats d’altres manifestacionsviolentes?— Es tracta d’una violència de gènere que noestà basada en la defensa de territoris o lapresa de poder, sinó en la manifestació delpoder sobre una altra persona per unes raonsmerament ancestrals de signe patriarcal.L’agressor creu que les dones són inferiors ique han de ser controlades i posseïdes. Enl’antiguitat, el Codi d’Hammurabi diu, per pri-mera volta, que els drets de les dones s’hand’acabar i, a aquesta retalla, s’hi apunten lesreligions que consideren que les dones sóninferiors. Aquesta concepció ha anat creantun solatge en la ment de les persones.

— Quines causes conflueixen en les manifes-tacions de violència contra les dones?— La principal és la idea que les dones hand’estar sotmeses als desitjos dels homes.Quan un home agressor veu que la donadeixa d’obeir-li i es rebel·la, quan comprovaque ja no s’hi sotmetrà, és quan la mata. Elque més valora l’agressor és el control i lapossessió.

— Hi ha un perfil sociològic en les agressionscontra les dones?— Existeix un únic tret comú: quan eren petitsels agressors van patir o van presenciaragressions del seu pare envers la muller oaltres dones del seu entorn. No és un proble-ma d’hormones sinó de com la conducta d’a-quests homes s’ha estructurat respecte a lesdones.

— Quines situacions discriminatòries patei-xen les dones en el treball? — Existeix una violència latent en la discrimi-nació laboral de les dones traduïda en la dis-criminació salarial o la manca de promociólaboral i en el fet que la majoria estan sotme-ses a la doble jornada. A avançar cap a l’equi-paració laboral, han contribuït molt les lluitessindicals. La combinació de les reivindica-cions sindicals amb les aportacions d’algunsespecialistes —que subratllen la relació entreestrés i condicions de treball— i el treballdels polítics, ha permés la promulgació delleis d’igualtat d’oportunitats, com l’aprovada

recentment pel Congrés de Diputats, que haprovocat un cert aldarull en determinadesempreses que no entenen encara que caldonar suport a la promoció laboral de lesdones. En la nostra societat, les lleis juguenun paper crucial per l’impuls que aporten.

— Hi ha indicadors de violència latent queservisquen per a alertar de determinadessituacions de risc?— Hi ha indicadors que ajuden a detectar-ho.“La seua parella és gelosa?”, “El seu maritl’obliga a tindre relacions sexuals per força ino quan vosté vol?”. Si la resposta a les duespreguntes és afirmativa, és clar que hi halatent un brot de violència i que pot ser reco-manable acudir a les consultes dels centresde salut.

— Quina incidència immediata tindrà larecentment aprovada llei d’igualtat entre elssexes?— El debat que ha provocat la llei ja és unaprimera conseqüència positiva, perquè grà-cies a la premsa la gent sap que les donescobren un 45% menys que els homes, quesón discriminades en la promoció laboral oque a penes hi ha presència femenina encàrrecs polítics intermedis. A llarg termini,les empreses introduiran canvis, més peremulació i per millorar la seua imatge queper les sancions. En la pràctica, no serànecessari aplicar les quotes perquè s’hauranaconseguit unes condicions d’igualtat realsper a accedir a llocs de direcció. La llei d’i-gualtat reflecteix un gran pacte social quepermet fer visible un problema, alhora quepromou un ampli consens que facilitarà quela mentalitat social vaja madurant a poc a pocfins que la igualtat d’oportunitats siga unarealitat.

— És previsible algun conflicte cultural acausa de l’aplicació de la llei?— El xoc de cultures tindrà lloc més intensa-ment amb la llei de la violència de gènere.Serà conflictiu sobretot en aquelles comuni-tats amb una presència significativa de perso-nes de religió musulmana. Però cal tindre encompte que gràcies a la llei ara mateix ja s’habeneficiat un 25% de dones que han denun-ciat abusos. Quan aquestes immigrants veuenque ací gaudeixen de drets ciutadans s’atre-veixen a denunciar les agressions que hanpatit durant anys. Gràcies a la llei d’igualtatels homes procedents de determinades cul-tures hauran d’acceptar que estaven equivo-cats i no tindran altra eixida que deixar decontrolar les dones, un dret que fins ara con-sideraven intocable.

— El nou Estatut d’Autonomia de Catalunya,incorpora alguna novetat pel que fa al tracta-ment de la violència de gènere?— L’Estatut reconeix el dret de les dones adecidir i a ser ateses quan han patit situa-cions de violència, un aspecte nou que nopreveu ni la mateixa Constitució.

— Quin paper juga l’educació en la reconduc-ció de tota aquesta problemàtica? — Des de les institucions escolars s’ha derespondre a la violència que alguns xicotsexerceixen subtilment fent mofa del cos deles xiques, per exemple, cal debatre en lesaules les diferències entre els sexes i educar

en la igualtat i en el respecte per a evitar laviolència, física o psicològica, perquè l’accep-tació mútua és molt important. Dit això, caladmetre que hem atorgat al professorat lamissió d’arreglar el món i és cert que l’educa-ció és molt important però no l’única via.

— Com pot contribuir l’educació emocional aevitar més conductes violentes contra lesdones?— L’educació en el respecte és molt impor-tant, i no és qüestió de conéixer una teoria.Quan entren en joc les emocions afloren elsestereotips interioritzats i apareix l’odi, l’a-gressivitat i el menyspreu. Cal educar laintel·ligència emocional per a saber expres-sar les emocions i que no es transformen enuna agressió. De vegades els qui menysexpressen les seues emocions són desprésmés agressius.

— Segons vosté, quines mesures polítiquespoden ser més eficaces per a eradicar lesagressions?— Hi ha dues mesures bàsiques. La primera,un gran pacte social com preveu la llei, queara per ara és una de les més progressistesdel món. En segon lloc, ha d’existir un plaintegral d’atenció a les persones afectadesamb cases d’acollida, pisos pont, psicòlegs,metges, personal que detecte la violència,sensibilització dels centres que reben proble-mes d’aquest estil… La mesura adoptada desensibilitzar els professionals de la sanitat hasigut decisiva.

— Un catedràtic de Teologia jubilat escrivia fapoc a València que “la dona provoca amb lallengua”. No creu que aquestes opinionsencara estan massa esteses?— Està estesa només entre sectors absoluta-ment conservadors que no entenen gens larealitat actual, però no és en absolut la quepredomina en aquest moment ni en l’àmbitcientífic ni social. Ni ací, ni a Europa, ni aLlatinoamèrica. Victòria Sau diu que “la vio-lència és un problema dels homes que patei-xen les dones” i és cert perquè els homestenen el problema perquè han interioritzat laidea de la possessió i sols saben manifestarl’amor que senten per una dona mitjançantun “o és meua o la mate”. Els problemesemocionals són dels qui els pateixen.

— Les relacions de parella que acumulen unagran dosi d’agressivitat són situacions irre-versibles?— Existeix una estratègia de mediació socialque intenta invertir la tendència. L’èxit depéndel moment en què s’introdueix la mediació idel grau de deteriorament de la relació. Quanla persona ha sigut destruïda psicològica-ment, ha de passar un temps sola per refer-se. Una llarga convivència pot ser un factordeterminant de destrucció personal. La sole-dat és una exigència que et fan les personesque han hagut de suportar agressions cons-tants. Si després de refer-se, l’altra personas’ha refet també, poden iniciar una nova rela-ció com a amics i amb respecte. La mediaciónomés funciona si no han començat lesagressions físiques. Una vegada han apareguts’ha de donar suport a la víctima perquè tren-que aquesta relació.

“La violència contra les dones és unamanifestació de poder patriarcal”

Carme VallsExperta en violència de gènere

ENTREVISTA

CCaarrmmee VVaallllss.. / ALLIOLI

JJOORRNNAADDEESS VVIIOOLLÈÈNNCCIIAA EENN EELL TTRREEBBAALLLL ABRIL 2006 / 193 / VII

Catedràtica d’Infermeria Psiquiàtrica iSalut Mental de la Universitat de les IllesBalears, Joana Fornés i Vives és especia-lista en assetjament psicològic a la Sanitati autora de diversos estudis sobre estréslaboral i salut mental, entre ells el quepateixen els treballadors de l’ensenya-ment

Joan Cortés

— S’està deshumanitzant el treball?— Des del moment que les persones passema segon terme, s’està deshumanitzant. Tard od’hora, les conseqüències afloraran i no solsafectaran la salut de les persones sinó elsresultats del seu treball i la relació amb lagent del voltant. La deshumanització pot sernefasta, especialment en professions quemantenen un contacte personal continu.

— Què és exactament la síndrome d’esgota-ment professional, del cremat o burnout?— És molt complicat establir els límits delque és i el que no és. D’acord amb criterismés o menys objectius una persona contrauaquesta síndrome quan té un grau alt d’esgo-tament emocional i, pel que fa a la desperso-nalització i la insensibilitat vers la gent quel’envolta, experimenta un grau alt d’actitudscíniques o de suspicàcia. És una persona queconsidera baix el seu nivell d’autorealitzacióen el treball.

— Hi ha un perfil de víctima de la síndrome

del cremat?— No hi ha perfils clars però sembla que, peredats, correspondria a edats madures, entre35 i 45 anys. A les persones més joves i mésgrans no els afecta tant. Els joves, perquèencara idealitzen el treball, i els més gransperquè han desenvolupat mecanismes per acontrolar millor les situacions extremes.Sabem també que afecta més les dones. Lespersones que pertanyen a un nucli familiarsón menys afectades perquè comparteixenels seus problemes, són escoltades, no sónjutjades i reben suport emocional.

— És un fenomen recent?— Problament aquesta síndrome existeix desde fa molt de temps, però no es denominava

així, sinó simplement fàtiga crònica o depres-sió. Com a síndrome mèdica és relativamentrecent, dels anys setanta del segle passat.

— Es tracta d’una malaltia professional?— S’està treballant en aquesta direcció i con-fie que prompte es consideraran, tant l’esgo-tament professional com l’assetjament pisco-lògic, patologies psicosocials emergents enl’àmbit laboral. Falta fer molta feina encara,perquè s’ha d’estudiar més la simptomatolo-gia que guarda relació amb l’estrés laboral.S’ha d’aprofundir per esbrinar què és i què noés la síndrome del cremat per concretarmillor el tractament. El fet que figure en elcatàleg de malalties professionals seràimportant perquè el diagnòstic clínic delsafectats no es diferenciarà gens del quadrerelacionat amb la depressió, encara que lesseues causes no s’assemblen gens. El tracta-ment i la recuperació que puguen rebre elsuns i els altres serà probablement molt simi-lar, però els afectats per la síndrome del cre-mat hi recauran, si no es canvien les seuescondicions de treball. Si aquesta síndrome és,finalment, considerada una malaltia profes-sional, s’hauran d’identificar els ambients detreball on es genera aquesta patologia.

— Provoca seqüeles psiquiàtriques perma-nents?— Això de “permanents” ho posaria entreinterrogants. Quant a les seqüeles psíqui-ques, hi ha quadres d’estrés importants, cri-sis de pànic, transtorns d’estrés posttraumà-tics i depressions. Quant a les crisis de pànic ials transtorns d’estrés posttraumàtics, éscuriós que fa 25 anys es relacionaven ambconflictes bèl·lics o amb desastres naturals.Hui en dia, és normal diagnosticar-los a gentque pateix assetjament psicològic en el tre-ball o un desgast psicològic.

— Fins a quin punt pesa l’entorn en la seuaaparició? — És una percepció subjectiva d’una persona,la víctima, encara que pot haver-hi interven-ció de gent del seu entorn. Però no hi ha doscasos exactament iguals, ni tan sols en lescauses. L’origen de la síndrome del cremat noestà en les males relacions en el treball coml’assetjament psicològic, sinó en els factorsambientals o organitzacionals.

— Quina actitud cal adoptar per a evitar-lla?— L’important és que els treballadors pren-guen la iniciativa, convé que es facen expecta-tives realistes i que allò que es proposenaconseguir siga possible. Hauran de posar enfuncionament un conjunt de comportaments iactituds a fi de posar-se una cuirassa que elspermeta suportar d’una forma saludableaquestes situacions. S’han d’implicar míni-mament en el seu treball, perquè en situa-cions límit el treball no sols cansa físicamentsinó que esgota emocionalment. Jo tambéaconsellaria fer exercici físic o aprendre tèc-niques de relaxació per canalitzar les ten-sions provocades pel treball.

— Poden les empreses i les organitzacionsadoptar mesures preventives? — És clar que sí, perquè l’estrés que generaaquesta síndrome es produeix, principalment,al seu si. Però dur-ho a terme és complexperquè les mateixes situacions no afecten

totes les persones igual i les víctimes posse-eixen alguna particularitat que els intensifical’estrés. La capacitat de control i l’autonomiade les persones generen sentiments positius iuna implicació major en el seu treball, peròsense aquests ingredients apareixen la rutina,la frustració i la pèrdua de motivació. D’altrabanda, cal garantir una informació clara i útil,i unes relacions humanes respectuoses i èti-ques que ajuden a fer compatibles la jornadade treball i la vida social i familiar. Dit això, nopodem confiar que l’empresa modifique elsfactors que provoquen la síndrome.

— En quins sectors laborals n’hi ha més?

— Una precisió prèvia. L’afirmació que la sín-drome està més estesa en alguns àmbitslaborals —se solen citar la sanitat, l’educacióo les administracions públiques, sectors queestan en contacte directe amb els usuaris —s’explica perquè el fenomen hi està més estu-diat. Com més contacte personal, més exi-gències.

— Què vol dir?— Hi influeix molt el tipus de treball. És moltdiferent tractar cada dia amb tres personesque amb 30 o amb 300; són exigències distin-tes amb una intensitat diferent, i això cremamés. Siga com vulga, una bona mesura pre-ventiva consisteix a transferir capacitat d’au-tonomia als treballadors. L’organització ha dedefinir les tasques, els rols i ha de disposarde mesures de reforç establides.

— Com es pot compatibilitzar un món laboralmolt jerarquitzat, amb elevats nivells de com-petitivitat i quotes de productivitat, amb mésautonomia i autogestió dels treballadors?— La majoria de les empreses encara valorenpoc la qualitat i la professionalitat i prioritzenla competitivitat amb objectius quantitatius,no són conscients que l’augment de la pro-ducció provocarà, a la llarga, productes defec-tuosos i una major incidència de baixes labo-rals, la plantilla estarà desmotivada, treballa-ran amb menys ganes i cometran més errors.

— Són recuperables les persones afectades?— Jo diria que sí; passa que el ventall és moltampli i depén de molts factors. Per exemple,cal que la víctima se n’adone com més aviatmillor i que dispose de recursos fora del tre-ball que el compensen pel seu malestar.També depén de la seua salut perquè ambuna salut precària tindrà poques possibilitatsde superar les seqüeles que experimenta enun medi laboral hostil. D’altra banda, és moltimportant el suport que reba en el seuambient de treball. Els estudis més recentsproposen l’actuació d’una tercera personaaliena a l’empresa que intervinga com amoderadora, que contrareste el conflicte d’in-teressos existent i recupere l’objectivitat.

“L’esgotament professional rau, sobretot, a factors ambientals o organitzacionals”

Joana FornésExperta en assetjament psicològic

ENTREVISTA

Una persona contrau la síndrome del cremat quan téun grau elevat d’esgotamentemocional i considera baix elseu nivell d’autorealització enel treball.

Una bona mesura preventivaconsisteix a transferir capacitatd’autonomia als treballadors.

JJooaannaa FFoorrnnééss.. /ALLIOLI

VIII / 193 / ABRIL 2006 JJOORRNNAADDEESS VVIIOOLLÈÈNNCCIIAA EENN EELL TTRREEBBAALLLL

Conclusions generals

Àrea de Seguretat i Salut Laboral de laIntersindical Valenciana

1. Denunciar l’existència de conductes violen-tes als centres de treball i contribuir a la seuaeradicació. Més de 115.000 treballadors i treba-lladores valencians són víctimes dels diferentstipus de violència.

2. Exigir l’avaluació dels riscs psicosocials detots els centres de treball, que podria incloure’sen la previsible modificació del RD 39/1997,Reglament dels Serveis de Prevenció, actual-ment sotmés a debat. Cal incloure-hi la protecciósobre els qui denuncien formes de corrupció.

3. Identificar i eliminar en origen, en l’avalua-ció, les formes de violència organitzacional: A)Factors de risc que generen danys per a la salut iatempten contra la dignitat humana; B) Sistemesorganitzatius que, amb òptiques neoliberals i pri-vatitzadores, incompleixen sistemàticament leslleis preventives, laborals i socials. C) Accions oomissions irracionals que fomenten els acci-dents, les malalties i la discapacitat o la mort.

4. Previndre l'aparició de les malalties ocasio-nades per aquesta causa, cosa que exigeix eldesenvolupament ple dels sistemes de vigilànciade la salut, universalitzant-ne la cobertura iadaptant aquests reconeixements a les especifi-citats de la nostra professió. Cal incidir en elsriscs psicosocials i introduir la perspectiva degènere.

5. Fomentar l’elaboració d’estratègies i proto-cols conjunts en tots els centres i organitzacionsper propiciar l’exercici de la democràcia: A) Ferrespectar els drets fonamentals i laborals; B)Apostar per la solidaritat i l'interés col·lectiu; C)Impulsar la participació i garantia davant l’obli-gació d’informar sobre qualsevol situació quepuga ser un risc per a la salut.

6. Exigir la constitució dels Serveis dePrevenció de Riscs Laborals i potenciar el fun-cionament de tots els òrgans de participació:comités i delegats i delegades de Seguretat iSalut Laboral, juntes de personal, comissionssectorials i la comissió paritària de Seguretat iSalut Laboral de la Generalitat.

7. Continuar amb la decidida intervenció con-tra l’assetjament psicològic en el treball ambnoves mesures. A) Reprendre la proposta parla-mentària de 1999 per a incloure-la com infracciólaboral en l’Estatut dels Treballadors; B) Sol·lici-tar que els danys ocasionats es consideren“malaltia laboral”; C) Modificar el Criteri Tècnic34/2003 de la Inspecció de Treball per a perse-guir realment actuacions d’assetjadors en elmarc de les administracions; D) Potenciar lainformació, el debat i la formació en temes rela-

cionats amb l'ergonomia i els riscs psicosocials.8. Democratitzar l’actual marc de negociació

a fi d’obrir la mesa de diàleg social. Cal que lamesa s’enriquisca amb les aportacions dels sin-dicats. Cal elaborar un llibre blanc sobre preven-ció, amb l’objectiu d’elaborar mesures per a ferfront a: A) La sinistralitat, amb autèntics plans dexoc; B) Contractes temporals i precaris, modifi-cació de la normativa vigent; c) El quadre obsoletde malalties professionals: modificació de la lleide la seguretat social, perquè tot dany ocasionatpel treball tinga aquest tractament i no estigacamuflat com a “malaltia comuna”; D) Novesmesures per als col·lectius amb doble situació derisc: dones, immigrants, joves i discapacitats.

Conclusions sectorials

(Convé llegir les propostes de cada un dels sec-tors, atés que algunes d’aquestes també sónvàlides per al conjunt dels treballadors i les tre-balladores)

EducacióIncrement de recursos per a afrontar els

nous reptes. Reducció de les ràtios i grups perdocent. Formació inicial i contínua. Impuls a lesescoles de família i a la coeducació. Protocolsper a afrontar els casos de violència.

Actuació davant els mitjans de comunicació iestudi de l’impacte de les noves tecnologies.Exigir veracitat i respecte a la privacitat de lespersones implicades, sobretot si són menors.Combatre el sensacionalisme i desenvoluparprotocols ètics d’actuació. Reflexió amb la comu-nitat educativa i aprovació de condicions d’utiliza-ció escolar dels telèfons mòbils, MP3 i altres.

Extensió de la democràcia, els valors partici-patius i la coresponsabilitat en la gestió delscentres. Especial atenció de l’administració edu-cativa en les noves lleis a la creació d’un entornlaboral sa, superació de les pressions quefomenten l’individualisme i potenciament del tre-ball col·lectiu.

Creació de protocols d'intervenció enfrontdels problemes de violència escolar. Protocolsràpids, que respecten els drets de tot el personalimplicat i que integren les possibles sancions enel programa educatiu del centre. Recerca demecanismes de col·laboració amb les autoritatslocals que faciliten una actuació integrada i glo-bal. Treball conjunt amb els educadors socials ila policia de proximitat. Especial atenció al climad'inseguretat laboral i por existent en algunscentres privats.

Compromís total amb els treballadors i lestreballadores de l'ensenyament. Impuls a la

valoració social del treball docent. Ampliació del'assistència jurídica per part de l'administració iles patronals. Defensa incondicional de l'EscolaPública com una eina útil d'integració social,impulsora de valors democràtics i correctora deles desigualtats. Millora de l'assistència sindicala totes les persones que pateixen situacions deviolència.

Justícia i administracions públiquesQüestionar globalment i integralment el sis-

tema d'organització de les administracions públi-ques, contrastant i denunciant el funcionamentreal del suposat funcionament formal, i recalcantla violència organitzacional. Replantejar i/o racio-nalitzar el sistema d'incentius (productivitats), aixícom el sistema de comissions de serveis, tras-llats… Exigència de la concreció de funcions decada lloc, limitant les possibilitats d'ambigüitats.

Protecció integral per als qui denuncien lacorrupció en les administracions públiques, comarrepleguen les legislacions anglosaxones.Disseny de part/formulari d'incidències de salutlaboral. Inclusió en les webs dels STEs.Establiment de protocols tipus de violències omaltractaments psicològics.

SanitatElaboració d’un pla de xoc per a defendre la

salut dels treballadors de la Salut, ja que és elcol·lectiu que més sofreix la violència en el llocde treball (el 25 % del total i un 50% dels treba-lladors del sector). El pla ha d’anar encaminat a:A) Educar als usuaris i als treballadors, a mésd'afavorir la seua participació quant a la identifi-cació, prevenció i rebuig de la violència. B)Realitzar reunions conjuntes entre treballadors idireccions, revisant periòdicament els plans degestió i la política d'empresa que porten a terme.C) Aconseguir que tant les direccions com lesgerències adquirisquen responsabilitat pel que faa la vulneració sistemàtica de la legislació vigent:que s’aplique correctament el decret de jornada,l'estatut marc i els acords signats en mesa sec-torial; que no es permeta la privatització delsserveis públics de salut i que es produïsca unrebuig sistemàtic a les anomenades “noves for-mes de gestió”.- Inversió dels recursos econòmics, materials ihumans necessaris per a assegurar l'assistènciasanitària de forma digna i adequada, i amb laqualitat assistencial a què té dret l'usuari. Evitartots els perjuís derivats que afecten els treballa-dors i les treballadores.STICS (Sindicat de treballadors de la Indústria,Comerç i Serveis)

Per a facilitar l'obligació que tenen els treba-lladors i les treballadores d’“informar sobrequalsevol situació que al seu parer comporte unrisc per a la salut dels treballadors i les treballa-dores” (art. 29 LPRL) i que aquesta obligació nosupose un perjuí per a ells si es tracta d'informardirectament l'estructura de direcció de l'empre-sa, s'ha de crear una fitxa consensuada que per-meta als treballadors i les treballadores comuni-car amb els seus representants i/o amb el sindi-cat les situacions de violència en el treball que esprodueixen, i fer una àmplia difusió de la fitxa:fòrums, correu electrònic…

Facilitar al màxim la formació i la informacióals delegats sobre els protocols d’actuació.

Crear una base de dades —tant en STEs-icom en la Intersindical Valenciana— sobre elscasos sobre els quals siguen informats.Constitució en una segona fase d’un gabinet ogrup que aborde les solucions als casos plante-jats.

‘Cal denunciar totes les conductes violentes en els centres de treball, i eradicar-les’

Les Jornades sobre Violència en el treball apunten importants reptes per a l’acció sindical

CONCLUSIONS

Han colaborat en aquestes conclusions:Educació: Domingo Ortolà, BegoñaSuarez, José Maria Avilés i Grup de Taller.Sanitat: Rosana Llàcer y Grupo del Taller.Justícia i Administracions Púbbliques:Encarna García, José Antonio Bomboí,Vicente Cervantes i Grup de TallerSTICS (Sindicat de treballadors de laIndústria, Comerç i Serveis): José VicenteHigón Ballester i Grup de Taller.

SSeessssiióó ddee ttrreebbaallll dduurraanntt lleess JJoorrnnaaddeess ssoobbrree VViioollèènncciiaa eenn eell ttrreebbaallll,, aa VVaallèènncciiaa.. /MANOLO CABANILLAS

Coordinació del dossier:JJoosséé LLuuiiss GGoonnzzáálleezz MMeesseegguueerr

ABRIL 2006 / 193 / 9

Allioli L'Administració encara no hadonat el vistiplau a la propostasalarial per 2006, realitzada pelssindicats. El pretext de laConselleria és que no va pressu-postar els increments totals queexperimentaran les nòmines delsfuncionaris docents. El salaribase proposat per les organitza-cions sindicals coincideix amb el

de l'Administració. En canvi, hi hadiferències —mínimes— en ladeterminació del complementautonòmic, com s’assenyala en elquadre. La percepció d’aquestesquantitats es farà efectiva en unapaga única el 2007.Resta pendent de fixar una datade reunió entre les patronals i elssindicats per consensuar unanova fórmula de complementautonòmic del personal d’admi-nistració i serveis, una negociacióque podria retardar l'acord final,que s’aplicarà amb efectes retro-actius des de gener de 2006.

El complement autonòmicdel PAS, pendent de l’acord entre patronals i sindicats

AllioliEl procés de recol·locació del pro-fessorat afectat per supressiód’unitats concertades no finalitza-rà aquest curs. És la principalconclusió que es desprén de lesnegociacions amb la Conselleria,la qual ha elaborat un documentamb tres punts sobre aquestassumpte. En el primer punt,consten les persones que opten a

la recol·locació. En el segon, hi hales que estan ara recol·locades,provisionalment, en unitats denecessitats educatives especials.Finalment, figuren les que optenper la indemnització.

L'Administració va presentar alsrepresentants sindicals una pro-posta de regulació de la borsa derecol·locació, el contingut de laqual va ser rebutjat per les assem-blees convocades per l’STEPV, enconsiderar que era restrictiva irepresentava una regressió sobreels criteris vigents fins ara. Els sin-dicats han presentat un text alter-natiu, pendent de discussió ambEducació i els representants de les

patronals. L’últim pas del procésserà l’establiment de les novesmesures de recol·locació del pro-fessorat.

Per l’abril, hi ha prevista unamesa tècnica que, entre altresobjectius, haurà d'avançar i con-cretar solucions que permeten larecol·locació en centres concer-tats de les persones afectades.

Les indemnitzacions al profes-sorat, l'altra alternativa a larecol·locació, també estan pen-dents de resolució, ja que laConselleria va anunciar un canvien aquest capítol. Cal recordarque fins ara als sol·licitants nose’ls aplicava cap limitació però, a

principi de curs, l’Administració vamanifestar la seua intenció de noabonar les indemnitzacions par-cials ni aquelles on no hi hajacorrespondència directa entre lasupressió de la unitat i l'acomia-dament. L'oposició de les organit-zacions sindicals a aquest anuncide regulació restrictiva, així coml’advertiment de recórrer als tri-bunals de Justícia, ha obligatEducació a reconsiderar la pro-posta. Els sindicats resten a l’es-pera de la decisió del’Administració.

Nou retard en el procés derecol·locació del professorat afectat per supressions

ENSENYAMENT PRIVAT

Allioli La Conselleria ha incomplit elpagament de les despeses de

funcionament dels centres con-certats signats pel juliol de 2004,

un fet que va provocar que lespatronals del sector reclamaren

el compliment de l'addenda de2004.

Les quantitats que es deuen

als centres són el 0'9% sobre eltotal aplicat en 2005 i l’1'9% delde 2006, un increment, aquestúltim, encara susceptible devariació. Les patronals van dema-nar a totes les organitzacions dela mesa de negociació el seusuport per tal que Hisenda elsliquide els deutes. En resposta aaquest requeriment, els sindicatsvan manifestar la seua disposiciófavorable, sempre que també s'a-cordara signar un document ambl’especificació de la relació directadels increments amb el comple-ment autonòmic del personal

d’administració i serveis.Finalment, cada patronal va lliu-rar als sindicats un document.

Les assemblees convocades perSTEPV-Iv per estudiar la situacióvan acordar donar suport a la ini-ciativa de les patronals amb dosrequisits previs. El primer, laredacció de la nova fórmula de càl-cul de complement autonòmic peral PAS respecte del 2006 i l’altre, elcanvi a indefinits dels contractestemporals que actualment tenenels recol·locats provisionals pernecessitats educatives especials ique presten els seus serveis en

centres assessorats per la patronalCECE. El personal contractat encentres dependents de la patronalEducación y Gestión (EyG) gaudei-xen de contractes indefinits.

Les assemblees del Sindicatvan optar per donar suport al textproposat per CECE i declinar lasignatura del document d’EyG, pelcontingut del seu preàmbul. En ladarrera reunió de la comissió deseguiment, les patronals vanoptar per redactar un nou docu-ment conjunt.

Els sindicats condicionen el suporta la patronal en la reclamació delsdeutes de la Conselleria

ENSENYAMENT PRIVAT

Allioli

A falta del tràmit de la comissió deseguiment, les meses tècniqueshan fixat els acords que regulenels increments de plantilles, en

consonància amb els augmentsacordats en l’ensenyament públic.Els increments previstos són: cen-tres d'una línia: quatre mestres; dedues: huit; de tres: dotze; de qua-tre: setze; de cinc: vint. LaConselleria ha incomplit l'acordd’iniciar, pel gener de 2006, l’am-pliació de plantilles en el sectorpúblic, cosa que fa preveure mésretards en el sector privat.

Sobre les plantilles deBatxillerat s'ha aplicat un càlculmodular que atén les plantillesnegociades fa uns anys: 42 horesper unitat, més les hores per al'equip directiu i les dels departa-ments. No es té en compte l’hora-ri d'atenció a la diversitat.Aquestes plantilles s'aplicaran alsconcerts previstos en 2007.

Pel que fa als Cicles Formatius,

la fixació de les plantilles està mésendarrerida perquè Educació enca-ra no vol aplicar al sector els crite-ris existents en el sector públic, unobjectiu que exigeix l'STEPV-Iv. Elsprincipals punts de fricció amb laConselleria són el nombre d'alum-nes mínim per a formar grup i leshores destinades a la reducció dela càrrega lectiva.

STEPV-Iv exigeix a Educació queamplie ja les plantilles d'Infantil,Batxillerat i Cicles Formatius

ENSENYAMENT PRIVAT

ENSENYAMENT PRIVAT

L’actualització salarial de 2006 potajornar-se fins a l’any que ve

Des de juliol de 2005, no hem tor-nat a parlar de sexennis perquè hiha massa temes oberts il’Administració incompleix la seuaobligació de convocar els repre-sentants dels treballadors i lestreballadores per abordar eltema. Ahores d'ara, no sabem resde res, però en la comissió deseguiment del 30 de març, elsrepresentants de la Conselleriavan qüestionar que l’aplicaciódels sexennis es realitze pelgener de 2007, com preveul’Addenda de juliol de 2004, signa-da per la mateixa Administració:“Es constituirà a partir de setem-bre de 2004 una mesa tècnica que

tindrà, entre les seues funcions,la realització dels estudis perti-nents que possibiliten l'aplicaciódel complement de formació delpersonal docent, des de l’1 degener de 2007”. El significat d'a-quest paràgraf, que cal interpre-tar en el sentit adés apuntat, noes compartit per l'Administracióde moment. La proximitat de lesvacances i l’inici del procés elec-toral en matèria sindical, a finald’any, poden ser nous pretextosper a l’Administració per a provo-car nous ajornaments en la nego-ciació dels sexennis.

A propòsit delssexennis

Complement autonòmic Complement autonòmic(càlcul dels sindicats) (càlcul de Conselleria)

Preescolar/ Infantil, Primària i Educació Especial 350.86 ? 344.16 ?Mestres Primer Cicle ESO 457.66 ? 449.40 ?Llicenciats Primer Cicle ESO 625.84 ? 617.58 ?Segon Cicle ESO, Batxillerat, Cicles Formatius 380.45 ? 372.20 ?

10 / 193 / ABRIL 2006

Les seus comarcals i intercomarcalsdel Sindicat, a més de ser uns puntsd’informació, es configuren com aespais per a la trobada i l'intercanvid'opinions. De fet, la seu comarcalpot exercir un paper important en lavida politicosocial en el territori mit-

jançant les relacions amb altresagents i moviments socials i lesorganitzacions polítiques.

L'obertura del Sindicat a la socie-tat es tradueix en una presència fre-qüent en els mitjans de comunicació,tant en els àmbits informatius comels d’opinió. Les persones afiliadeshan de poder sentir la seu com apròpia i usar-la com un punt de tro-bada de la vida sindical en la comar-ca. L’activitat a la seu requereix d’unpla de treball i un suport per part dela Unió Intercomarcal corresponentper a dotar-la dels mitjans precisosper a un bon funcionament. En laplanificació, el desenvolupament il’avaluació de les accions programa-des en cada seu han de poder inter-vindre activament, a més dels per-manents sindicals, els nuclis sindi-cals corresponents.

El Secretariat Nacional del’STEPV-Iv proposarà que les dife-rents seus, que han d’adoptar laimatge corporativa de l’organització,acomoden la seua acció a la realitatsocial, econòmica i política de laseua comarca i que es coordinenentre elles.

El pes de la comarcaSTEPV-Iv és, des del seu origen, unsindicat de comarques. La comarcaestà present, directament o indirec-tament, en els òrgans i estructuressindicals. És més que una sensibili-tat perquè la comarca determina engran manera les candidatures en

l’ensenyament públic i, per tant, lacomposició de les juntes de perso-nal. La comarca és l’àmbit quedetermina l’existència de les seus iintervé en l’elecció dels permanentssindicals. La comarca també deter-mina la composició del ConsellNacional i del Congrés Nacional, onels representants comarcals tenenveu i vot en representació d’aquestàmbit territorial.

Històricament, la comarca haaportat amb freqüència el conflicte,però també la solució. És a dir: haprovocat el debat. La comarca fa delsindicat una organització viva i con-nectada a una realitat molt diversa,com el mateix país. La comarcaassegura que hi ha organització abanda de la direcció sindical. És enaquest sentit una garantia democrà-tica, però també de pervivència delmodel organitzatiu descentralitzat iparticipatiu que representa l’STEPV-Iv.

Tanmateix, en les unions comar-cals ha baixat la freqüència i laintensitat del debat dels assumptesamb més projecció pública en bene-fici dels temes interns, inherents alfuncionament estatutari de l’organit-zació.

Potser la creixent complexitat delsindicat, materialitzada en l’existèn-cia de més sectors —pública, priva-da, universitat, però també la granespenta de l’ensenyament secundaride la mà de la LOGSE— i de mésàmbits —salut laboral, immigració idiversitat, reformes educatives…—ha estimulat el treball fora del àmbitcomarcal, a falta de la perspectivad’una problemàtica comuna, territo-rial, susceptible d’abordar des de la

Unió Comarcal. Cal prendre la iniciativa per a esti-

mular el retrobament de l’afiliació dela comarca, la qual cosa passatambé per fer-ne, de la comarca, unfocus d’iniciatives amb projecciósocial. Els secretariats comarcalssón els òrgans més concernits a tre-ballar en aquest sentit, amb elsuport de les unions intercomarcals idel Secretariat Nacional. Per exem-ple, és possible i desitjable la des-centralització de determinades acti-vitats programades per les àrees deFormació i Investigació i de PolíticaEducativa, com és habitual en acciósindical.

Finalment, una idea llargamentacaronada és que les seus sindicalspuguen ser focus des d’on l’afiliacióprojecte activitats transversals amés d’una comarca. Per exemple, laforta presència del sindicat a lescomarques centrals hauria de moti-var l’elaboració d’iniciatives queavancen en la vertebració del nouespai territorial. El disseny de lapolítica educativa i de la formaciópodria servir per a començar a tre-ballar en aquesta direcció.

STEPV-Iv és un sindicat construïtdes de les comarques però, parado-xalment, no retorna a les comarquesla possibilitat de dinamitzar-les, mésenllà del tractament dels assumptesgenerals de l’acció sindical. És elmoment, doncs, d’iniciar una pro-gramació d’activitats d’àmbit comar-cal i supracomarcal, conduïda per lamateixa gent de les comarques.Aquest esforç haurà de rebre elsuport del conjunt de l’organització.

Des dels seus orígensSTEPV és un sindicat decomarques

Revitalitzar les seus comarcalsA CASA NOSTRA

JornadesFormació Professional. Educació

o mà d’obra barata?Veure anunci en la pàgina XX

La cultura de la infància com a eixvertebrador dels processos d’ensen-yament i aprenentatge en l’educacióinfantilDirigida prioritàriament a les perso-nes que treballen en Educació Infantila l’Alcoià-Comtat i comarques pròxi-mes.Continguts: Observació dels proces-sos d’aprenentatge dels més xicotetsde l’escola. Tipus d’intervenció delsmestres i educadors per a desenvo-lupar els processos d’aprenentatge.Com potenciar l’ambient d’aprenen-tatge.Els plantejaments pedagògics ididàctics de les escoles infantils deReggio- Emilia (Itàlia).Ponent: Alfredo Hoyuelos. Lloc i dates: Universitat Politècnicade València. Seu d’Alcoi, 19 i 20, maig.Hores: 15 (10 crèdits de formació).

Igualtat, participació i democràcia1. Igualtat, participació i democracia:llei d’igualtat i pla de mesures valen-cià per la igualtat. Avantprojectes delleis d’igualtat d’altres comunitats.Avantprojecte de llei d’igualtat.Mesures per a aconseguir la igualtatals països nòrdics.

2. Conciliació de la vida personal ilaboral: pla de conciliació familiar ilaboral del Ministerid’Administracions Públiques.Mesures de conciliació aprovades pelgovern de les Illes Balears i altresautonomies. Altres plans de concilia-ció europeus.3. Protecció de l’autonomia personal:llei de protecció de l’autonomia per-sonal. Experiències sobre aquesttema.Lloc i dates: Gandia, la Safor, 10 dejuny.Hores: 10 (10 crèdits de formació).

XVII Escola de formació STEPV-IIv:Reptes i alternatives de futur.Adreçada, prioritàriament, als mem-bres de les juntes de personal, comi-tés d’empresa i de salut laboral,òrgans sindicals i persones perma-nents de la Federació STPV-Iv.Continguts: Propostes educatives ialternatives al voltant de la LOE i elseu desplegament. Necessitats for-matives per a afrontar les novessituacions. Potenciació de la partici-pació dels sectors educatius.Lloc i dates: balneari de Chulilla. 22 a24 de setembre.Hores: 20 (10 crèdits de formació).

CursosFormació en cooperació educativa

(quatre edicions) Cursos presencials adreçats al pro-fessorat de qualsevol nivell educatiu.Continguts: Educació i cooperació.Llums i ombres en la tasca docent.

Actituds i valors en l’educació i lacooperació. Experiències, recursos imaterials. Una programació solidàriaintegrada en el currículum. L’EscolaValenciana davant del repte de lacooperació. L’Escola com a genera-dora d’actituds envers el Sud.Presentació del programa Escolessolidàries.Llocs i dates: Castelló de la Plana,del 6 a 13 de maig. València, del 16d’octubre a 2 de novembre.Cocentaina, del 20 al 27 de setembre.Gandia, del 20 a 27 de setembre.Hores : 20 (equivalents a 20 crèditsde formació).Observacions: amb la cooperació delFons Valencià per la Solidaritat.

De la legislació docent al treball al’aula. Claus per a començar en elMagisteriCurs presencial dirigit essencialmenta docents que fa poc que han finalit-zat els estudis i volen treballar —o jaho estan fent— com a funcionariatdocent. Continugts: A. Funcionariat docent i legislacióespecifica (LODE, LOGSE, LOQE.LOPEGCE): interrelació, desenvolu-pament, relació amb el treball a l’au-la.Salut laboral. Mobilitat: maneres ilegislació sobre mobilitat del profes-sorat (concursos de trasllats, itine-ràncies, comissions de serveis, etc.).Vida laboral: permisos, excedències,llicències, jubilació, triennis, etc. Vidaal centre educatiu: ROF i RRI, etc. Elcurrículum: PCC, PEC, programació.

B. Treball a l’aula: Organització del’aula, de l’espai, dels agrupamentsd’alumnes. Distribució dels temps.Disciplina, participació, resolució deconflictes. La comunitat escolar:relacions amb l’entorn, els pares i lesmares, la resta del professorat, lesorganitzacions externes al centre.Mètodes, metodologies i treball dià-ries.Lloc i dates: Alzira, del 20 de setem-bre al 12 de novembre.Hores: 30 (30 crèdits de formació).Observació: Realitzat amb STEPV-Iv iCoderi

Pràctica de dramatització en l’aulaCurs presencial on es pretenendonar a conéixer les eines de lapedagogia teatral i la pràctica escèni-ca adreçades a l’aula escolar.Contingut: El joc com a mitjà d’apre-nentatge. Jocs col·lectius, de presen-tació. Principis de consciència corpo-ral. Expressió corporal. Tensió i rela-xació. Importància de la respiració.Jocs dramàtics. Improvisacions.Organització i temporalització de lesclasses. Procés de muntatge finalcurs.Lloc i dates: a determinar.Hores: 20 (20 crèdits de formació).

Tota la informació sobre fitxes d’ins-cripció i matriculació, validesa acadè-mica, requisits comuns a totes lesactivitats… els hi trobareu a les seusdel Sindicat o awww.escolasindical.org

A CASA NOSTRA

Convocatòries de l’Escola Sindicalde Formació Melchor Botella

PPoorrttaa pprriinncciippaall dd’’eennttrraaddaa aa llaa sseeuu ddee

ABRIL 2006 / 193 / 11

El Tribunal Suprem espanyol, en lasentència de 15 de març de 2006,ha anul·lat l’Ordre de 22 de desem-bre de 1995 de la Conselleria deCultura, Educació i Ciència de laGeneralitat Valenciana per la quales derogava l’homologació delstítols de la Junta Qualificadora deConeixements de Valencià (JQCV)amb el de la Junta Permanent deCatalà de la Generalitat deCatalunya (JPC) i el de la JuntaAvaluadora de Català del GovernBalear (JAC), com també amb eltítol de Filologia Catalana.

El Tribunal Suprem afirma, totprenent com a base la importantSentència 75/1997 del TribunalConstitucional, que la solució de siel valencià i el català són o no unamateixa llengua “ha de ser conside-rado com un problema ajeno alDerecho que tiene su sede en elámbito científico o académico y estohace que para su decisión hayan deseguirse en buena medida lospatrones que encarnan la llamadadoctrina de la discrecionalidad téc-nica; es decir, ha de estarse a lo quesobre dicho problema haya prevale-cido en la doctrina científica”.

I afirma el mateix Tribunal que,respecte al nivell científic: “La res-puesta tiene que ser que la partedemandante [ACPV i STEPV-Iv] haofrecido datos suficientes que reve-

lan que esa unidad lingüísticadefendida por ella tiene un impor-tantísimo reconocimiento en elcampo científico y académico,mientras que la Administracióndemandada no ha ofrecido datos,procedentes de ese mismo campo,que exterioricen la existencia decorrientes doctrinales de similarmagnitud que sostengan opinionesdiscrepantes acerca de si el valen-ciano y el catalán constituyen o noun mismo sistema lingüístico”.

Per això, la sentència pren com abase alguns dels arguments queACPV i el STEPV-Iv havien empraten el recurs:

- “Así lo revelan efectivamentelas acepciones que el vocablovalenciano tiene en varias edicionesdel Diccionario de la Real AcademiaEspañola.”

- “También lo demuestra lalegislación estatal de educación queha invocado la parte demandante.”

- “Y en el mismo sentido semanifiestan los Estatutos de variasUniversidades existentes en elterritorio de la ComunidadValenciana (esto es algo que resultade la STC 75/1997 y que laAdministración demandada tampo-co ha desmentido).”

- “Es especialmente significativoel acuerdo de la AcademiaValenciana de la Lengua de 9 de

febrero de 2005, por el que seaprueba el dictamen sobre los prin-cipios y criterios para la defensa dela denominación y la entidad delvalenciano [...] En este dictamen seafirma que la lengua propia e histó-rica de los valencianos, desde elpunto de vista de la filología, estambién la que comparten lasComunidades Autónomas deCataluña y de las Islas Baleares y elPrincipado de Andorra, y que lasdiferentes hablas de todos estosterritorios constituyen una lengua,un mismo sistema lingüístico [...] yque es un hecho que en España haydos denominaciones igualmentelegales para designar esta lengua:la de valenciano y la de catalán.”

La sentència ressalta que laGeneralitat Valenciana, tot i reconéi-xer la unitat de la llengua catalanaen la seua argumentació, afirmaque les diferents varietats justifi-quen una dualitat de titulacions: “Lalínea argumental seguida por laGeneralitat Valenciana en su escritode oposición a la casación viene areconocer lo anterior, desde elmomento en que pone el acento desu oposición en que el valencianoes una variedad de la lengua catala-na y en que es el dato de esa varie-dad el que justifica la dualidad decertificaciones administrativas quepreconiza y la aquí polémica supre-

sión de convalidaciones.”El Tribunal Suprem accepta els

arguments de la unitat lingüística,però entén que la Generalitat noaporta cap justificació científica queavale els seus arguments per a lano-homologació dels certificats:

“De nuevo hay que decir quesigue perteneciendo al campo cien-tífico la cuestión de si esas varieda-des dentro de un mismo sistemalingüístico son o no razón bastantepara establecer titulaciones distin-tas no equiparables ni convalida-bles. Lo cual, unido a lo anterior,significa que recaía sobre laGeneralitat Valenciana la carga deseñalar las razones de índole cien-tífico y académico que justificabanla supresión de convalidaciones quees aquí objeto de discusión.

La justificación no se ha aporta-do y, además, esa supresión resultacontradictoria con las solucionespresentes en la normativa de edu-cación del Estado.”

I per tot això, el Tribunal estimael recurs d'ACPV i l’STEPV-Iv ianul·la l'ordre que deshomologavaels títols entre la JQVC, la JPC, laJAC i també el de FilologiaCatalana. En conseqüència, doncs,tornen a quedar homologats totsels certificats administratius entreaquestes juntes i també amb l'aca-dèmic de Filologia Catalana.

La sentència del Suprem

El Tribunal Suprem espanyol ha tornat a afir-mar que el català i el valencià són la mateixallengua, en anul·lar una ordre de laConselleria de Cultura que suprimia la conva-lidació entre els certificats de català i devalencià. Segons la sentència del Suprem, launitat lingüística entre el català i el valenciàés reconeguda de manera clara en els campscientífic i acadèmic. El Tribunal Supremaccepta així el recurs de STEPV-IIv i ACPV con-tra una decisió anterior del Tribunal Superiorde Justícia de València.

STEPV-Iv valora molt positivament la sen-tència del Tribunal Suprem, ja que torna a dei-xar en blanc la política lingüística del PP,basada en la confrontació i l’afany de negar launitat de la llengua. Per això, el Sindicat exi-geix al govern de la Generalitat que compliscala sentència i que deixe d’utilitzar la llenguaamb finalitats electorals i de confrontació delpoble valencià.

Resposta al portaveu del ConsellEl Sindicat ha contestat les declaracions delconseller portaveu del govern de laGeneralitat, que ha afirmat que el Consellpensa aprovar una nova ordre que deshomolo-gue les titulacions. Aquest anunci va en contrade la mateixa sentència del Suprem i podriasuposar una prevaricació per part del membredel Consell que signara aquesta nova ordre.Tots els arguments de l’alt Tribunal atribuei-xen al món científic i acadèmic les competèn-cies sobre la unitat de la llengua i no a l'àm-bit polític, per la qual cosa no és rellevant queel nou Estatut d'Autonomia parle d’idiomavalencià. Per tot això, una nova ordre de des-homologació suposaria anar en contra de l’altTribunal i podria ser entés con una clara imanifesta prevaricació.

Les declaracions dels membres del Consellsón improvisades i producte del nerviosisme.Improvisades en haver passat de l'anunci a unrecurs quan aquest és inviable a anunciar lapublicació d'una nova ordre. Nerviosisme perhaver quedat en evidència davant del conjuntde la societat valenciana pels tribunals de jus-tícia. La seua política ha estat desemmascara-da rotundament i el cercle jurídic està tancat.

El Sindicat considera que el govern de laGeneralitat hauria d'acceptar les diferentssentències —Tribunal Constitucional, TribunalSuprem i Tribunal Superior de Justícia de laComunitat Valenciana—, els informes del móncientífic i universitari, la seua pròpia Llei deCreació de l'Acadèmia Valenciana de laLlengua, el dictamen d'aquesta última i lanormativa estatal sobre educació, i deixar jad'embolicar sobre aquest assumpte. És curiósque el PP s'òmpliga la boca cada dia a defen-dre la Constitució espanyola i es negue aacceptar les sentències de l'Alt Tribunal enca-rregat de vetlar pel seu compliment.

D’altra banda, la Generalitat hauria dedefendre les ciutadanes i els ciutadans valen-cians i, per tant, acceptar l'homologació de

titulacions que permet ampliar l'àmbit geo-gràfic de treball.

STEPV-Iv considera que el Consell de laGeneralitat ha de dedicar-se a potenciar l'ússocial de la llengua aprovant mesures quen’afavorisquen l’ús, començant pels mateixosmembres del govern, en el món del treball,els mitjans de comunicació, en RTVV o en elsespectacles finançats amb diners públics, comara la pel·lícula Tirant lo Blanc o la Copa del’Amèrica.

El Tribunal Suprem torna a reconéixer launitat lingüística de valencià i català

POLÍTICA LINGÜÍSTICA

AAssppeeccttee dd’’uunnaa mmaanniiffeessttaacciióó,, ll’’aannyy 22000044,, eenn ddeeffeennssaa ddee llaa lllleenngguuaa ii ddeell PPaaííss VVaalleenncciiàà.. /JORDI BOLUDA

Una nova ordre de deshomologació suposaria anaren contra de l’alt Tribunal i podriaser entés con una clara i manifesta prevaricació

12 / 193 / ABRIL 2006

Exercici pràctic

Àngels Martínez BonaféEls nostres problemes quotidianstenen alguna cosa a veure amb lademocràcia? En el dia a dia de lanostra vida laboral sentim moltesqueixes que fan palesa la insatis-facció del professorat amb el seutreball. De la frustració, se’n soldonar la culpa a l'alumnat o lesseues famílies, que no s'adaptena les expectatives del professor; obé se’n dóna la culpa al professoro professora, a qui es consideramancat de l'habilitat per al con-trol i la bona direcció de la classe.En aquest cas, la frustracióacompanya l'ansietat i la progres-siva desconfiança del docentenvers ell mateix i envers la seuacapacitat d'emprendre projectespedagògics propis.

Qualsevol de les dues explica-cions són explicacions alienades ialienants. És a dir, presenten elmalestar docent al marge de lescondicions polítiques, culturals ieconòmiques en què es desenvo-lupa la nostra pràctica. Són expli-cacions ideològiques, que noqüestionen la realitat social, polí-tica i econòmica que condiciona

les relacions entre el professorati l’alumnat. Sembla que el males-tar no tinga res a veure amb lademocràcia. Sembla que la salutlaboral no tinga res a veure ambel desenvolupament professionalcrític i enriquidor de l'educador.Sembla que la qualitat de vida enel treball no tinga res a veureamb la consideració del tipus desabers necessaris per a l'alumnati per al professorat.

En eixa lectura fragmentada iparcel·lada de la realitat, lademocràcia és un conjunt buit. Noserveix per a res perquè estaallunyada de la resolució delsproblemes pràctics, d’aquells vin-

culats amb la qualitat de vida.Ningú no farà cas de les invoca-cions a la participació com undeure moral de la ciutadania, siper a resoldre els problemesreals i quotidians no serveix deres la participació, la deliberació,el contrast de parers, la negocia-ció i la consideració d'interessosdiversos, la negociació i l'avalua-ció dels acords pels afectats.

No obstant això, aquestesexplicacions inculpatòries sónsorprenentment acceptades perla majoria dels docents. És com siels principis que regulen la convi-vència democràtica de les socie-tats que confien en el respecteals drets humans, no els conside-raren eficaços per a la resoluciódels problemes pràctics .

Lectura crítica dels problemesEl projecte Viure la democràcia al'escola proposa millorar la nos-tra qualitat de vida en el treballcomençant amb una lectura críti-ca dels problemes, que augmentela nostra capacitat de desenvolu-par projectes educatius autò-noms, que permeta sentir-nosprofessionals amb capacitat crea-tiva, de diàleg, de cooperació i dedesenvolupament intel·lectual, ino mers repetidors de llibres detext o aplicadors d'ordres i nor-mes que han fet altres des delsseus despatxos, lluny dels nos-tres centres.

El que entristeix el nostre tre-ball diari i el fa avorrit o frustrantpot ser analitzat i tractat des de laseua relació amb els drets i obli-gacions en el nostre horari labo-ral. Caldrà que observem quèaprenem en el nostre quefer diarisobre l'autonomia i la capacitat decrítica, el diàleg o la cooperació, eltreball en equip o la mediació,entre altres valors i habilitats querequereixen unes relacions socialsdemocràtiques i en les quals laindividualitat i les diferències nosiguen aniquilades sinó enriquidespel desenvolupament del col·lec-tiu. Un altre tipus de democràciano ens interessa gens.

Reconceptualització i intervenció Sabem que és difícil. El temps de

reflexió i debat pedagògic del pro-fessorat als centres s'ha anatreduint. Parlar avui d'ideologia ide política referida al dia a dia delcentre és poc habitual. Per això,un grup de professors i professo-res de Primària, Secundària iUniversitat hem dedicat un anysencer a catalogar situacions quetots i totes podem haver viscut, i aescriure-les o reflectir-les sobreel paper, i facilitar al mateixtemps esquemes, qüestions obreus lectures que ajuden a veureaquesta situació amb una miradacrítica.

En sentir-nos pròxims i alhorano implicats directament en l'ex-periència que s’hi narra ens ésmés fàcil observar-la i definircom el poder es desenvolupa enaquesta situació, com i quin tipusde saber fan servir els protago-nistes, i valorar el tipus de rela-cions entre les persones i les ins-titucions, les normes i els dretsindividuals que exerceixen. Es

tracta de descobrir les claus quesustenten la lectura tradicionaldels problemes i saber si hi haunes altres opcions alternativeslligades a la revaloració de lademocràcia en la quotidianitat .

Les activitats que es proposenen la carpeta de materials repe-teixen una seqüència en tresfases: A) Escenaris en els qualsestudiem el problema en la situa-ció quotidiana en què sol produir-se. B) Idees subjacents en la nos-tra pràctica, on llegim textosbreus de sociologia o teoria del'educació que fomenten la recon-ceptualització. C) Agenda omoment en què proposem lapresa de decisions per a millorarel que ens interessa.

Una lectura des de lademocràcia a l'escola

EXPERIÈNCIES

Sobre el malestar docent

Els escenaris(Realitat de què partim.L'estructura del lloc de treball)Les activitats que ocupen la majorpart del teu temps de treball,t'enriqueixen o t'empobreixen? - Analitzar breument el propi llocde treball durant una setmana.Explicar el llibre de text. Provocarcuriositat i desig de saber.Corregir exàmens o treballs.Exercir el control, sancionar i ser-monejar els alumnes. Contrastarparers amb l'alumnat. Contrastarparers amb mares i pares.Deliberar amb companys i com-panyes de treball per a prendredecisions per a millorar.Actualitzar la formació pedagògi-ca. Actualitzar la informació cien-tífica en la pròpia especialitat.Avaluar l'evolució individual del'alumnat. Participar en activitatscol·lectives del centre. Analitzarels problemes del centre i buscar

alternatives pedagògiques.Avaluar la programació d’unmateix. Reflexionar i escriuresobre la pràctica docent. Buscarmaterials didàctics nous.Analitzar els problemes de l'aula idissenyar experiències noves.

Les idees(Idees que sustenten les nostrespràctiques)Després de veure què passa i quèfem, cal que escoltem idees ireflexions sobre l’experiènciadocent. Us invitem a establir rela-cions entre el que s’afirma en lescites següents i el que ens ocorrediàriament. - “Les organitzacions modernes,a través del seu sistema jeràrquicde responsabilitats, alliberen l'in-dividu al mateix temps que lineguen qualsevol responsabilitatmoral sobre les accions que s'a-justen a les normes”.

- “Limitar la presa de decisionsals qui estan a càrrec de l'orga-nització despolititza la majoria depersones, funcionaris i usuaris, ial mateix temps les allibera dequalsevol responsabilitat moral jaque es limiten a obeir les nor-mes”.- “Els habitants de la gàbia d'aceres converteixen en especialistessense esperit, que es regeixenpels seus sentits i sense cor”.- “El primer pas en la desmitifica-ció de les organitzacions consis-teix a reconéixer que són unacosa creada i, per tant, presumi-blement poden ser recreades. Ésa dir, cal reconéixer les organitza-cions com una obra de la imagi-nació”.

(BATS R. (1989): Burocràcia,Educació i democràcia en Teoriacrítica de l'administració educati-va. Universitat de València.)

Agenda críticaCal decidir què volem fer i quèpodem començar a canviar. - Repartir les 35 hores de dedica-ció segons les tasques més ade-quades a un desenvolupamentprofessional enriquidor per alprofessorat i per a l'alumnat, queens aprope a l'autonomia i ensallunye de la burocràcia. - Construir un nou horari amb lesnostres tasques actuals i comen-çar a ratllar i a substituir aquellesque podem començar a canviaraquest mateix mes. Serà millor sisabem amb què comptem i quinsobstacles hem de véncer. Sempreserà més fàcil fer-ho en equip .

El que entristeix el nostre treball diari i el faavorrit o frustrant potser analitzat des de laseua relació amb elsdrets i obligacions en elnostre horari laboral.

Sabem que és difícil. Eltemps de reflexió i debatpedagògic del professorat als centress'ha anat reduint.

ARXIU

Joan Pau CimarroEn els darrers temps, hi ha sectorsde la comunitat educativa preocu-pats per les aplicacions que algunsjoves fan de les imatges mitjançantmòbils amb càmera. Algunes notí-cies amb aires sensacionalistesd’algunes cadenes televisives hanimpactat molts ciutadans, que hanassistit a l’espectacle d’unes imat-ges que reprodueixen una barallade joves a l'entrada d'un institut desecundària. Les imatges de l’en-frontament van ser emeses pelstelediaris i van aconseguir impor-tants índexs d’audiència entre elstelespectadors.

En aquest cas, els esforços delcentre afectat per aplicar amb agili-tat les sancions per aquests fets alsresponsables van ser sobrepassatsper la visió de les escenes de labaralla. En l’ambient de tensió d’a-

quells moments, es van alçar veusa favor de prohibir els mòbils en elsrecintes educatius, una mesura queja estava activada en alguns centresamb l'aprovació de mares i pares.

Fenomen nouEn molts centres educatius, aparei-xen fenòmens nous que eviten elcontrol del professorat i la direcció ique, a més, solen ser incompresosper uns adults poc familiaritzatsamb les tecnologies wi-fi o MP3, oamb la trasmissió de missatgesSMS, que empren un codi moltpràctic i que pot servir tant per ainsultar com per a copiar exàmens.

Les noves identitats culturalsdels joves provoquen una saturaciód'informació i d’imatges comercials.Són coneguts els efectes addictiusd'alguns abusos, com ara l’exposi-ció a milers de missatges publicita-

ris que arriben a provocar l’avorri-ment davant l'espectacle mediàtic.

¿Com cal actuar en aquestessituacions? ¿Com es pot previndreaquesta nova modalitat de violènciadigital? ¿Són suficients les normesexistents per a respondre a aquestsreptes? ¿S'han de prohibir elsmòbils en tot el recinte escolar?

En la societat espanyola, ambdèficits culturals i d'inversió en edu-cació, el sistema educatiu es trobaal bell mig, entre l'antiga societatindustrial i la nova societat de lainformació. Espanya és un delsestats situats a la cua de la inversióeducativa de la Unió Europea. I totaixò dins d’un panorama preocu-pant, provocat per les tensions pri-vatitzadores sobre el sistemapúblic, amb un alumnat molt espa-vilat i que, a vegades, sembla des-conéixer les lliçons més elementalsd'urbanitat.

Les estratègies de l'Administracióvalenciana per a afrontar la violènciaentre els joves semblen enrocadesen polítiques d'aparador de gran efi-càcia mediàtica però escassa utilitatpràctica. L’anomentat pla de preven-ció de la violència de la Conselleriad’Educació, PREVI, no serveix pràcti-cament per a res, mentre que lestutories i els equips directius man-quen de recursos necessaris per auna pràctica educativa que ha d’en-carar massa fronts oberts.

Les conselleries d’Educació,Justícia i Benestar Social s'ignorenentre elles, però les campanyes quellancen els serveixen per a calmarels ànims. Els experts també sem-blen desorientats davant del proble-ma. Una qüestió clau en termesconceptuals és saber si la violènciaque es veu en aquestes imatges és

la mateixa de sempre. ¿Es tractad’incidents actualitzats de les bara-lles trivials entre adolescents?¿S’està amplificant la dimensió realde la violència pel fenomen de lavisió mediàtica? ¿És adequada lapercepció que tenim de les situa-cions de violència? Siga com vulga,urgeix conéixer els efectes i les con-ductes lligades a l'anomenada vio-lència escolar juxtaposada ara ambles tecnologies de la informació i lacomunicació (TIC), també Internet, isembla oportú reclamar la col·labo-ració entre experts en sociologia,antropologia social i tecnologia.

L'efecte a vegades sensaciona-lista de les notícies que inclouen uncòctel amb telèfons mòbils més vio-lència pot tindre repercussions deconducta imitativa.

Les possibilitats de regulaciódels usos i abusos dels mòbils hau-ria d’abordar-se en el context edu-catiu. No es tractaria d'impedir l'úsa l'aula dels aparells, una prohibicióresolta per les normes internesdels centres, perquè el que ara esdebat és la mateixa presència delstelèfons en els recintes escolars.

La pregunta és: ¿són els mòbilsjoguets o aparells per a comunicar-se? Aquests mòbils són adquiritsper les famílies, pares i mares queen molts casos els regalen als fillsde 9 o menys anys. El respecte anormes clares i precises, aprovadesper la comunitat educativa, podriaser la clau per a consolidar unaconvivència democràtica en elsentorns escolars. Però, ¿sabemcom fer-ne un bon ús, de les tecno-logies, en una societat democràti-ca?

La informació com a problema

S’han de prohibir els mòbils enels centres educatius?

POLÍTICA EDUCATIVA

ABRIL 2006 / 193 /13

Los versos satánicos, del británicoSalman Rushdie, condenado amuerte en una fetua (edicto religio-so, si bien las fetuas no implican unacuerdo o norma general aceptadopor todo el Islam), fue quizá elparadigma de la persecución ideo-lógica durante mucho tiempo.

El paralelismo con las caricaturassobre Mohammed (Mahoma), sedebe precisamente a que contribuyea dar una dimensión falseada e inte-resada en la que algunos medios decomunicación tienen responsabili-dad, aunque al servicio de tradicionesculturales que miran lo islámicocomo el enemigo a batir y que res-ponden a geoestrategias de enfrenta-miento y opresión que estos días seejemplifican en el Irak y Afganistánocupados, el Irán amenazado o laPalestina agredida por Israel y lospaíses "libres" que le apoyan.

Muchos de los que asumimos eldiscurso feminista entendemos quela libertad de expresión de los artis-tas falleros, por muy creativa quesea referida a la realización deninots y monumentos, no puedeconstruirse sobre la base de la ordi-nariez y procacidad más machista.Esas expresiones de supuesta crea-tividad artística presentan esa mitadde los seres humanos que dicenrespetar, como falleras pasivas,dentro de un discurso mojigato que,

sin embargo, las presenta comoseres faltos de todo valor o inteli-gencia, más allá de sus virtudesdomésticas o perversas.

Sin embargo, esa "libertad deexpresión" es la misma que, antelas protestas de la Iglesia Católica,no ha tenido ningún problema ensustituir rápidamente entre susninots unas cruces inadecuada-mente situadas o unos vibradoresque surgen ante los ojos escandali-zados o admirados de unas monji-tas sorprendidas.

Recientemente, desde sectoresde la ultraderecha se ha intentadoatentar en el teatro Alfil de Madridcontra la representación de La reve-lación, de Leo Bassi, como tiempoatrás se hizo con la obra Me cagoen Dios. En respuesta a los atenta-dos, la Junta de Castilla-La Manchay el Ayuntamiento de Toledo hanretirado la subvención para elestreno en esta ciudad de La reve-lación, una vez que el arzobispo —ahora cardenal— AntonioCañizares, la considerara "blasfemay anticristiana". El alcalde, JoséManuel Molina (PP), apuntilló que laobra "es muy crítica con las figurasde la Virgen María y de Jesucristo(...) si hubiera sido contra Mahomaya se hubiera retirado".

Muchos de quienes apoyan estasconsideraciones dicen defender la

libertad de expresión y se definencomo liberales mientras reivindicanpelículas como La Pasión de Cristo(Mel Gibson), los azotes de los peni-tentes en los pasos de SemanaSanta, los pies humeantes sobrebrasas de personas que afirmanestar protegidas por algún santo oel zarandeo de niños en medio demultitudes enardecidas en ofrendasa la Virgen.

Hoy en día la tradición enOccidente sobre la libertad deexpresión sobrevive con claroscu-ros. En los medios de comunicaciónse habla de quien se puede hablar yse habla poco —y condicionado— dequien no interesa que se hable. Lasredacciones de los periódicos,radios o televisión saben muy bienque la proclamada libertad utilizacaminos insondables. De forma

explícita o implícita —la autocensu-ra— no se tratan determinadostemas o personajes —la monarquía,el derecho a la autodeterminación,los negocios del gobierno autonó-mico de turno, de los empresarios"amigos" de este gobierno, las fuer-zas y cuerpos de seguridad delestado...— o bien se abordan demanera que se pueda integrar den-tro de un sistema, que se proclamaliberal y democrático. De hecho,parece que la propia revista dere-chista que publicó los famososdibujos sobre Mohammed rechazótiempo atrás del mismo autor unascaricaturas parecidas en las que serepresentaba al principal protago-nista del cristianismo, porque “noeran adecuadas".

Los medios de comunicación,mediante las empresas y los con-sorcios que integran periódicos,radios, televisiones y otras indus-trias culturales, se configuran comoauténticos grupos de presión. Lascuotas de independencia de losmedios están salpicadas a menudode despidos y traslados de puestode los profesionales.Paradójicamente, los trabajadoresde estos medios y los comités deempresa en los que están repre-sentados tienen muchas cosas quedecir pero disponen de pocos espa-cios donde contarlo.

ALLEGRO MA NON TROPPO

Dibujos satánicos (I)

José Antonio Antón Valero

La libertad de expresiónde los artistas falleros,por muy creativa que seareferida a la realizaciónde ninots y monumentos,no puede construirsesobre la base de la ordinariez y procacidadmás machista.

ARXIU

14 / 193 / ABRIL 2006

Cal felicitar la regidoria d’Educacióde l’Ajuntament de Cullera i totes lespersones implicades en l’elaboració iedició d’aquesta obra. En primer lloc,per l’encertada estructura i distribu-ció dels capítols que combina equili-bradament el recorregut històricd’Escolaica i la realitat actual. Laselecció de textos de la revista localSucrona (1922-1936) és impagable.Les col·laboracions s’integren admi-rablement en el context social i edu-catiu de l’època amb totes les cir-cumstàncies locals que expliquen elnaixement de l’Escolaica a Cullera,tot acompanyat d’un magnífic suportgràfic en una luxosa edició.

Alguna explicació ha de tenir el fetque Cullera ens sorprenga periòdica-ment amb fites culturals d’aquestapotència. Val a dir que en el seumoment ja ens van sorprendre grata-ment les successives Jornadesd’Estudis de Cullera. LlegintEscolaica comprens que aquell inte-rés per l’educació racionalista delsrepublicans i treballadors cullerencsestà en l’origen de bona part d’a-questes fites actuals.

He dit fita cultural. En efecte, hevist diversos llibres que commemo-ren centenaris o noces d’argent d’al-tres centres educatius valencians enquè fa la impresió que s’ha fet quasi

com un tràmit més de l’aniversarisense anàlisis del context socioeco-nòmic local i general. En canvi, elrigor en els continguts i en aquestaedició és, insistisc, un autèntic luxeper als temps que corren i un modelque marcarà un abans i un desprésen el tractament de la història delscentres educatius. La qualitat de lahistoriografia local valenciana tambése’n beneficiarà.

Llegint els articles de RaúlSilvestre Diago, Fernando Ferrús,Ricard Camil Torres i María delCarmen Agulló m’he adonat elsmestres sabem molt poc sobre lahistòria de l’educació al PaísValencià. Que poc que en sabem,dels esforços de molta gent de diver-sos estatus que plantava cara al caci-quisme imperant i en alguns casos,com ara Cullera, aconseguia que elsfills i les filles de la classe treballa-dora tingueren una escola digna icientífica sense tuteles religioses.Que poc que en sabem, de lesinquietuts pedagògiques de moltsmestres, republicans, socialistes,anarquistes, que els portaven a rela-cionar-los amb les propostes educa-tives més avantguardistes d’Europa.Només m’ha sobtat que els costésd’entendre la conveniència, a tots elsnivells, de l’ensenyament de i en lallengua pròpia de Cullera, així coml’escassa presència de contingutsnacionals valencians.Esgarrifa pensar que encara dedi-quem tantes hores a treballar unmunt de continguts sobre guerres,revolucions i personatges llunyans isiguem tan ignorants de les con-questes econòmiques, polítiquessocials i culturals que aconseguirenels nostres propis avis i rebesavis.¿Quan dedicarem el temps que per-toca a treballar la història local,comarcal i la del conjunt del PaísValencià? Potser seria la maneramés eficaç d’aprendre la històriageneral. Siga com vulga, llibres comaquest ens fan retornar la fe enaquest País.

Autèntica fita cultural

ENXARXATS

FENT CAMÍ

Joan V. Pérez Albero

Joan Cortés

NATURA VALENCIANA

Segons la legislació valenciana, lesmicroreserves de flora són espaisreduïts, de menys de 20 ha, que con-tenen una concentració elevada deplantes endèmiques, rares, ame-naçades o d'elevat interés científic,per la qual cosa en resulta especial-ment important la protecció estricta.

Hi ha microreserves de flora enllocs tan emblemàtics com el Bec del'Àguila, el cap de la Nau, el cap del'Horta, el Menejador, el Reconco deBiar o el Penyal d'Ifac, a Alacant; elcap de Cullera, el castell de Xalans,el cim del Montdúver o la serra delCastell de Xàtiva, a València; l'alt delColomer, el barranc del Marfullar ola font del Teixet i la Palomita, aCastelló, entre altres.

Encara que la l'existència de lamicrorereserva no implica una pro-hibició exhaustiva per a l'exercici dedeterminades activitats, com ara lescinegètiques o el senderisme, cadas-cuna estableix les corresponents lim-itacions d'ús, com caminar per lessendes o camins existents per evitarel trepig generalitzat que podria per-judicar el desenvolupament normalde les poblacions de plantes rares,endèmiques o amenaçades que hihabiten, la prohibició de tallar arbres,abocament de deixalles i rebuigs,actuacions urbanístiques... etc. Estàtotalment prohibida la recol·lecció defongs i la captura d'invertebrats, atésel seu paper substancial en el cor-recte equilibri ecològic d'aquestsecosistemes.

A més, cada microreserva té plan-ificades una sèrie d'actuacions deconservació com ara la neteja, lasenyalització i col·locació de tanques,el cens i seguiment periòdic de lespoblacions, la recol·lecció periòdicade llavors de les espècies prioritàriesi el seu depòsit en el banc de germo-plasma i fins i tot l'eliminació deplantes al·lòctones.

És totalment impossible fer unadescripció en aquest espai de lesnombroses plantes subjectes de pro-tecció a les microreserves del PaísValencià. Només per a adonar-nosde la importància que per a la con-servació de la natura tenen aquestsindrets, cal saber que la Silenehifacensis, una espècie rupícola,escassa i rara de veure pels llocs onhabita, que creix en les esquerdes deles roques calcàries, i que GeorgesRouy la va descriure per primeravegada en 1884 al penyal d'Ifac (Calp)—d'on va desaparéixer posteriormentper l'excessiva recol·lecció—, haestat introduïda amb èxit en el seuparc natural originari i se la pottornar a veure en aquest entorn tanemblemàtic del nostre País.

Les microreserves de flora

LLIBRE DEL MES

No hi ha dubte que la violència degènere és una tragèdia per a lespersones afectades que no es limi-ta sols a l’àmbit personal i familiarsinó que s’estén al social, laboral...i pot hipotecar la vida de les vícti-mes. En aquesta pàgina trobarem,a banda de l’article que centra eldebat, enllaços, bibliografia, entre-vistes i un munt de documentaciópràctica. Diguem “no”, des delnostre compromís social.

Violència de gènerehttp://www.portalsocial.net/DBS/a/materials/newsletter/nwlet_15/info15.htm

“Aquest projecte naix de la neces-sitat filològica, cultural, social i derecerca de recuperar la literaturadramàtica breu dels segles XVII,XVIII, XIX i XX que, fins ara, ha estatmenystinguda, o gairebé. Llevatd’honroses excepcions, els textoshan estat recordats tan sols perremarcar-ne l’interés lingüístic —dialectològic, fraseològic, lèxic,sociolingüístic, etc.— o com areflex d’una certa societat en unscontextos històrics determinats”.Per a gaudir amb salut.

Biblioteca DramàticaValencianahttp://www.lluisvives.com/portal/BDV/

Els Ports, l’Alt i Baix Maestrat, laPlana Alta, el Camp de Morvedre,la Vall d’Aiora, La Safor, la Valld’Albaida, el Comtat, l’Alcoià, laMarina Alta i Baixa, l’Alacantí sónbones alternatives per a passaruns dies amerats per les olors, elbrogit i els colors dels nostresparatges naturals, cada vegadamés assetjats per projectes urba-nístics depredadors i de mal gust.Si hi aneu, feu-vos el favor de dei-xar el neguit a casa i desprogra-mar els vostres caps.

Turisme ruralhttp://www.eltirant.net/Hiper_Turis

me_Rural.htm

Aquesta pàgina és un compendid’informació i de materials sobre elfenomen de l’assetjament psicolò-gic, classificat en múltiples sec-cions: organitzacions, bibliografia,legislació, debat i fòrums, notícies,campanyes... Sorprén la grandiversitat d’aportacions que ultra-passa les limitacions territorialsper enunciar que es tracta d’unarealitat global i contrastada, la qualnecessita per a propagar-se unacerta dosi de complicitat i l’ajudade la llei del silenci.

Assetjament psicològichttp://www.mobbing.nu/introduc-

cio.htm

L’Escolaica (1905-2005). Cent anys d’educació a CulleraA. Picazo, J. Aparici, J.B. Malonda(eds.)Regidoria d’Educació,Ajuntament de Cullera. 267 pàgs.

L’edició especial ‘Per la llen-gua i el País’, dedicat a lesTrobades d’EscolesValencianes vol reflectirl’ambient que protagonitzacada any bona part de lasocietat civil valenciana, reu-nida per l’estima a la seuallengua, en una de les mani-festacions populars més sin-

gulars d’Europa i possible-ment del món. Les trobadesesdevenen així una expressiópública d’autoestima col·lec-tiva. En aquest númeroextraordinari d’ALLIOLI

col·laboren prestigiososestudiosos de la llengua,com Vicent Pitarch o deMiquel Àngel Pradilla, i

reprodueix un avanç del’Informe sobre l’ensenya-ment en valencià de 2006,que cada any realitza elSindicat i que enguany abor-da l’aplicació de la CartaEuropea de llengües regio-nals i minoritàries al nostresistema educatiu, aporta-cions de membres de la

Federació Escola Valenciana,o una sintesí de la situacióde la llengua en el sistemaeducatiu de les Illes Balearsi Catalunya.

Edició especial d’ ALLIOLI dedicat a les Trobades d’Escoles Valencianes

ABRIL 2006 / 193 /15

Transcorregut un quart de segle delcolp d’estat que va estar a punt deliquidar la incipient democràciaespanyola, quaranta periodistes fanuna mirada retrospectiva a aquellsfets, amb especial atenció al 23-F enel País Valencià. Completa l’edicióuna tria de les portades dels princi-pals rotatius en aquells dies.

L’estudi de distintes pel·lícules i unextens índex de films classificatsconfiguren un material valuós pera treballar els valors educatius desdel cinema, un recurs de granpoder motivador i d’atracció queserveix per educar les emocions idespertar el sentit crític, la creati-vitat i la capacitat d’anàlisi.

El cine, un entorno educativoS. de la Torre, M.A. Pujol, N. Rajadell Narcea. Madrid 2005. 212 pàgs.

23F, 25 anys desprésDiversos autorsUnió de Periodistes Valencians.València 2006. 113 pàgs.

Mirada actual a qüestions fonamen-tals de la filosofia i la teoria de l’edu-cació, el llibre s’estructura en tresparts: educació, ensenyament i pràc-tica professional; aprenentatge,coneixement i currículum; escolarit-zació, societat i cultura. D’utilitat pera comprendre el pes de la filosofiade l’educació en l’exercici docent.

El sentido de la educaciónDavid CarrGraó. Barcelona 2005. 365 pàgs.

“Una aventura intel·lectual querastreja l’aparició i presència delsprocessos comunicatius en l’evo-lució de la vida i en la transfor-mació dels comportaments indivi-duals i socials que reprodueixenel capital cognitius de la Història iel pensament humans”. Útil perals implicats en pràctiquessocials de comunicació.

Ensayo general sobre lacomunicaciónJosé Luis Piñuel, Carlos LozanoPaidós. Barcelona 2006. 328 pàgs.

La normalitzatció i l’estandardtitza-ció són dos conceptes claus de lasociolingüística. L’autor presentaun panorama del procés de norma-lització de la llengua des de pri-mers del segle XX i para atenció al’educació, els mitjans de comuni-cació i la societat civil, a més delsaspectes estrictament lingüístics.

Normalització i estandarditzacióBrauli MontoyaBromera. Alzira 2006. 140 pàgs.

A partir d’investigacions i recer-ques educatives, el llibre presentamodels per a crear recursos edu-catius dirigits a xiquetes i xiquetsd’entre quatre i vuit anys. Elsrecursos requereixen de la partici-pació de l’alumnat, sempre sobrela base de les tecnologies de lainformació i la comunicació.

Nuevas tecnologías para laeducación infantil y primariaJohn Siraj-Blatchford (comp.)Morata-MEC. Madrid 2005. 199 pàgs.

Ferran Pastor

ESCRIT AHIR

El 1998 una esquel·la informava deltraspàs de Felip Mateu i Llopis. Res departicular si no fos perquè l’anunci elposà una institució catalana —potserla Biblioteca de Catalunya— en LasProvincias. Al mateix Mateu i Llopis noli hagués sorprés gens aquesta indo-lència, ell que havia lluitat tants anyscontra la ignorància que la societatvalenciana ha mostrat tradicionalmentenvers els seus intel·lectuals més sol-vents.

Mateu i Llopis simbolitza lesopcions que una part de les classesmitjanes valencianes van prendredurant el segle XX. Cap a 1930 fundaAcció Cultural Valenciana i assumeix ladirecció de llur revista, AccióValenciana, referències emblemàti-ques del que era a València el nacio-nalisme pancatalanista. El seu oficid’arxiver el porta a treballar i publicara Tarragona, Madrid i València. Durantla Guerra, la República li encarrega desalvar els arxius més importants de laciutat de València. En acabar el con-flicte s’apunta ràpidament a la Falangei la dictadura franquista li encomanadiverses responsabilitats a Barcelona—director de la Biblioteca deCatalunya (1940-73), director del’Escola de Bibliotecàries (1942) i cate-dràtic de Paleografia i diplomàtica aOviedo (1943), València (1943-45) iBarcelona (1945-1971)—. Mateu iLlopis és dels pocs intel·lectualsvalencians que no va deixar de publi-car en català llibres i articles, des d’a-bans de la República fins al franquis-me. Durant l’última etapa col·laboràen l’editorial Torre i Lo Rat Penat.

El llibre que presente és un assaigde divulgació de geografia i històriaelaborat amb una ferma intencionali-tat valencianista. Es va publicar el1933 per l’editorial l’Estel. L’autor l’a-dreça principalment als joves:“Adreçades al jovent valencià i en par-ticular al de les comarques, rebríem elgoig més gran si poguérem trobardesprés les nostres joventuts lliuradesal conreu espiritual del país on viuen”.El 1940 un jove de comarques anome-nat Joan Fuster comprava en una lli-breria de València aquest i altres lli-bres valencians. Fóra interessant quealgú estudiés quants plantejamentsd’aquest assaig inclou Fuster aNosaltres els valencians, i que EscolaValenciana o alguna altra entitat en fesuna edició facsímil.

El precedent dels anys 30 de‘Nosaltres els valencians’

ESCRITS

ESCRIT AVUI

El professorat reconeix sovint que totel que fa referència a la llengua oralno encaixa de manera fàcil ni en elcurrículum de l’escola, ni en les acti-vitats d’aula. La didàctica de l’oralpresent en aquests textos no es con-forma amb un horari restringit i aspi-ra a “instal·lar l’espectacle de laparaula al cor de l’acció educativa”.

La llengua oral a l’escola

Juli Palou, Carmina Bosch (coords.)Graó. Barcelona 2005. 177 pàgs.

Razones y propuestas educativas ésuna col·lecció de divulgació educativaque no renúncia al rigor. En aquesttext presenta un ampli repertori d’in-dicadors per a avaluar la presènciadels drets humans en l’escola. El lli-bre analitza també els freqüents des-encontres que es produeixen entre elprofessorat, les famílies i l’alumnat.

Educación para la ciudadaníaJ.B. Martínez RodríguezMorata. Madrid 2005. 125 pàgs.

16 / 187 / JUNY 2005

L’ÚLTIMA

Les treballadores i els treballadors eixirem nova-ment al carrer l’1 de maig amb el color roig detantes lluites. Eixirem de nou per reivindicardrets pendents, construir una societat en pau,més lliure i més justa, i denunciar que encara calfer molt per a millorar les condicions de treballde les persones.

- Posar fi a la precarietat laboral que castigasobretot les persones joves, a les quals condem-na a l'atur o a uns models de contractació inesta-bles i mal remunerats.

- Integrar les treballadores i els treballadorsque arriben de lluny i que, sovint, es veuen sot-mesos a condicions de marginació i semiesclavi-tud.

- Aconseguir que les dones deixen d'estar dis-criminades, que accedisquen en condicions d'i-gualtat al mercat laboral i a la promoció profes-sional. Que siguen partícips d'un nou model d'or-ganització laboral que permeta la conciliacióentre la vida personal i professional de totes lespersones.

- Fer desaparéixer la sinistralitat laboral, quecastiga amb més força els qui pateixen una situa-ció laboral de precarietat, no sols per causes indi-viduals sinó per la mateixa estructura del sistemade relacions laborals.

- Eradicar els processos d'assetjament i vio-lència en els espais laborals, fruit en molts casosd'estructures jeràrquiques i poc democràtiquesdels diferents àmbits laborals.

- Fer realitat una democràcia sindical, en què

la veu de les treballadores i els treballadors nosiga marginada per la seua opció sindical.

A més, aquest Primer de Maig cal recordar:- Que l'assetjament i la pressió a què se sot-

met l'activitat agrícola ha provocat que els paisat-ges tradicionals del País Valencià estiguen en riscde desaparéixer per culpa de la construcció deblocs de formigó i de praderies per al golf, sub-jectes a la deriva especuladora que ens condueixa un futur insostenible. Tenim una responsabilitatindefugible amb les generacions futures i hemd'exercir-la.

- Que el teixit industrial està sent destruït, lesempreses deslocalitzades i l'economia productivasubstituïda per una altra, que és especulativa ifinancera. La competitivitat i la productivitat nopoden ser la coartada per a rebaixar els nivellssalarials ni les condicions laborals de les treba-lladores i els treballadors.

- Que els serveis públics estan sent privatit-zats: d’acord amb la nefasta DirectivaBolskestein, l'educació, la sanitat, les comunica-cions i els transports són objectius estratègicsper al poder econòmic. La mercantilització delsserveis públics bàsics constitueix una agressió alsdrets del conjunt dels ciutadans.

Denunciem l'Administració per la seua volun-tat d’avançar en la mateixa direcció i esperemque cap força sindical li faça costat, com ha oco-rregut en la tramitació parlamentària de la lleid'educació. En aquest sentit:

- El projecte de reforma laboral apunta cap amés precarització i rebaixa de les condicions

laborals.- El projecte d'Estatut de la Funció Pública

sembla pretendre la fidelització de les treballado-res i els treballadors del sector públic, tot intro-duint factors d'inestabilitat, mobilitat laboral imés jerarquització.

Però l’1 de Maig és, sobretot, un dia per a llui-tar, una jornada que serveix perquè més treballa-dores i treballadors s’organitzen. És cert que hiha companys i companyes que han perdut la con-fiança en els sindicats tradicionals: no se sentenprotagonistes i no veuen alternatives, ja que iden-tifiquen aquestes organitzacions com a nuclisreduïts on es prenen decisions importants queafecten tota la classe treballadora. No podemnegar que per a molts companys i moltes com-panyes els sindicats s’han convertit en elementsburocratitzats i aliens a les lluites socials.

Justament als companys i les companyes méscrítics els diem que si tots avancem junts podemconstruir un espai sindical comú per a avançarcap a un sindicalisme de classe més fort i alter-natiu, on materialitzar l’autorganització i la presasobirana de decisions sobre tot allò que ens afec-ta com a part de la classe treballadora.

Intersindical Valenciana continua construintaquest espai amb una organització que serveixper a participar conjuntament en les lluites.Perquè, tant si negociem com si ens mobilitzem,la Intersindical és un espai on els treballadors iles treballadores compartim decisions.

Visca el Primer de Maig!

1 de maig, contra la precarietat,per la integració i la igualtat

Alacant11.00hEscales de l’InstitutJorge Juan

Castelló de la Plana11.00hPlaça de laIndependència

València11.00hPlaça de sant Agustí

Manifestacionsdel Primer deMaig