EL REPORTATGE19SomGarrigues • del 25 de novembre al 6 de desembre de 2011

Quan avui dia en una conversa informal apareix la paraula anarquisme es generen tot un seguit de controvèrsies que sempre acaben anant a parar a la Guerra Civil i als disbarats de la rereguarda republicana. Però què en sabem del moviment anarquista? Qui eren, quines motivacions tenien i per-què es movien? I de la seva relació amb les Garrigues?

Al mes de març d�enguany, el Mi-quel Andreu publicava, en aquest mateix quinzenari, un reportat-ge sobre la simbologia de la dic-tadura encara present en alguns espais públics de les Garrigues. Possiblement aquesta sigui l�ex-plicació més gràfica del desco-neixement tan esbiaixat d�un dels moviments socials i polítics més importants dels Països Catalans com és el llibertari. La Guerra Ci-vil va donar als seus vencedors la possibilitat d�escriure només una versió de la història i obviar-ne, o tergiversar-ne, la part que no els interessava. En la memòria col-lectiva actual ha perviscut la visió fosca que va donar el franquisme dels anarquistes, i és per aquest motiu que quan encara avui dia

Anarquisme garriguenc

Jordi Soldevilasomgarrigues@somgarrigues.cat

apareix la paraula anarquisme a les converses, aquestes acaben conduint inexorablement cap a la violència a la rereguarda republi-cana generada en els primers me-sos de la guerra.El recentment desaparegut pro-fessor Josep Termes va explicar al llarg de diferents obres qui eren els anarquistes i quin era el seu projecte social, i ho va fer exposant-ne amb rigor les llums i ombres. Segons el professor Ter-mes, les claus d�aquell moviment estaven en les dues ànimes que tenia: una de constructiva (sin-dicalista) i l�altra de destructiva (insurgent), vinculades a dos dels seus principals ideòlegs (Bakunin i Kropotkin, respectivament). Tanmateix, pocs historiadors s�han dedicat encara a aprofun-dir sobre el moviment llibertari i obrer, i encara menys a les co-marques de Ponent. Enguany, per exemple, ha aparegut per primer

cop una obra dedicada al movi-ment obrer i, concretament, a l�anarquisme ponentí, titulat Me-mòria Llibertària. 100 anys de mo-viment llibertari a Ponent i editat pel sindicat CGT. És des d�aquesta obra que podem iniciar un primer recorregut històric sobre l�anar-quisme a les Garrigues, i ja podem avançar que ens hem trobat amb algunes sorpreses.

Llardecans, primera estacióL�olivera i l�oli han estat un dels emblemes de les Garrigues Ad-ministratives i Històriques, pro-ductes estrella d�un desenvolu-pament originat al segle XVIII i que continuà al segle XIX. Joan J. Mateu explica l�èxit econòmic aconseguit a través del producte entre els anys 1860 i 1880, fet que va permetre duplicar, i fins qua-druplicar, la població de la comar-ca. És en aquest marc que es va produir una revolta política que

Llardecans fou probablement el primer poble on els obrers es van organitzar | FOTO: F.F. |

EL REPORTATGE20 SomGarrigues • del 25 de novembre al 6 de desembre de 2011

va donar lloc a sis anys d�obertu-ra democràtica (1868-1874) i a la Primera República (1873-1874). L�augment de les llibertats de-mocràtiques va facilitar que els treballadors s�organitzessin en societats obreres per millorar les seves crues condicions de vida. Les societats obreres de seguida van enllaçar amb l�internaciona-lisme socialista que promovien en aquells moments Marx i Bakunin a Europa a través de l�Associació Internacional de Treballadors (AIT), fet que va iniciar la relació entre una part de l�obrerisme amb una alternativa social al capitalis-me.Les comarques de Ponent no en van quedar al marge, i les Garri-gues, tampoc. Pel poc que sabem avui dia, el 1872 a Llardecans ja hi havia organitzades dues soci-etats obreres, una d�oficis varis i una de jornalers del camp. Seria un dels primers municipis ponen-tins que va veure com s�organitza-

ven els obrers, junt amb Cervera, Agramunt i Lleida. No tardarien gaires mesos a córrer rumors de l�organització d�una altra societat obrera al poble veí de Maials. La idea s�estenia i el moment econò-mic exigia un repartiment més just dels beneficis.El 1870 diverses societats obreres

Aquarel·la que recorda els fets del tren de la Floresta per la Setmana Tràgica, obra de Carles Vallalta.

L’any 1920, hi havia més de 10.000 afiliats sindicals a la província de Lleida. Els èxits i el lideratge de Joaquim Maurín hi van ajudar

L’Agrupació Obrera de les Borges es reunia al Centre Republicà. | FOTO: M.A. |

estatals van decidir adherir-se a l�AIT i crear-ne la Federació Regi-onal Espanyola. El març de 1872 s�hi adherien les societats obre-res de Lleida i al juliol del mateix any ho feia la federació local de Llardecans, formada per dues seccions que devien correspon-dre a les dues societats existents.

De fet, actualment tan sols conei-xem les adhesions de les federaci-ons locals de Lleida i Llardecans a la secció estatal de l�AIT, i és que el cop d�estat del general Pavía el 1874 no va donar temps per a gai-re més. Malgrat tot, la força de la federa-ció local de Llardecans sí que de-via influir a la resta de pobles de la comarca, perquè, en una comu-nicació entre la federació local i la Federació Regional Espanyola, la primera exposa la voluntat de crear federacions locals �en todos los pueblos de la comarca�.Just l�any que s�adheria Llardecans a l�AIT, aquesta patia una divisió entre marxistes i bakuninistes, que donaria lloc a la històrica divisió dins l�obrerisme entre co-munistes i anarquistes. Les co-marques de Ponent van acabar decantant-se per l�anarquisme, després d�uns primers moments de vacil·lació amb el marxisme.Tanmateix, l�aposta per l�anar-quisme no va poder tenir massa transcendència en un primer mo-ment, perquè el cop d�estat de Pa-vía �que l�any 1874 va acabar amb la Primera República� es va em-portar per davant tot el moviment obrer, que va haver de passar a la clandestinitat. No foren els únics, però, ja que amb el cop militar també van quedar al marge del sistema tots els republicans, els

catalanistes i els carlins.

Renaixement a les Borges i ex-pansió a les GarriguesLa desfeta provocada per la fi de la Primera República va sotme-tre l�obrerisme a un llarg silenci a les comarques de Ponent. I no seria fins als primers anys del se-gle XX quan tornaria a brotar. El 1903 ja trobem organitzades so-cietats obreres en vuit poblacions de la zona, entre les quals una a les Borges Blanques. El sindica-lisme rebrotava a les Garrigues després de gairebé trenta anys sense notícies. Les societats de les comarques de Ponent es posaren en contacte per crear la Federació Obrera Provincial, que el 1904 ja reunia 250 afiliats.És difícil resseguir l�activitat d�aquest primer nucli, però potser té alguna analogia amb la reper-cussió que tingué la Setmana Trà-gica a les Garrigues. En aquella revolta es produïren tot un seguit de fets que culminaren amb la crema d�un tren a la Floresta per part d�un nombrós grup d�Arbeca i altres participants de les Borges i Juneda. Els revoltats intenta-ven impedir que els homes de les classes més desafavorides fossin enviats a la guerra del Marroc. La intervenció de l�estudiant de me-dicina i anarquista arbequí Josep Perera devia ajudar a promoure la revolta i qui sap si també a difon-dre les idees llibertàries a la co-marca. Això i el fet que els homes de les cases benestants no anessin a la guerra van ajudar a prendre consciència de classe als més po-bres i a començar a pensar que l�anarquisme podia ser una eina per lluitar contra les acusades di-ferències socials del moment. La fundació de la Confedera-ció Nacional del Treball (CNT) el 1910 va donar lloc a la creació d�una poderosa eina, gràcies al suport de les societats locals i a la posada en pràctica de nous mèto-des sindicals. Tant és així que als anys deu es van organitzar dues vagues que van paralitzar el país (la vaga revolucionària de 1917 i la de la Canadenca, a Barcelona, de 1919), però la falta d�informació no ens permet saber la repercus-sió que aquestes mobilitzacions van tenir a les Garrigues. Queda pendent per a un proper article. El que sí sabem és que els èxits sindicals i el lideratge de Joaquim Maurín van fer augmentar l�afi-liació sindical a la província de Lleida fins a assolir 10.312 afiliats el 1920, tot un rècord que no es tornaria a produir ni durant els anys trenta. En aquest context, durant els anys deu van reaparèixer diver-

“Los indomables” de Vinaixa o “Los de siempre” de la Pobla són alguns dels grups d’afinitat que es van crear als anys vint

Llardecans: primer assaig col·lectivista a PonentPossiblement l�experiència més interessant dins el moviment anarquista previ a la Guerra Civil (1936-1939) es va donar a Llardecans. Els afiliats a la federació local del poble van aconse-guir una porció de terra prou gran com per plantar-hi 600 olivers i 2.000 ceps. Els terrenys per dur a terme el projecte eren anti-gues pastures de cases benestants. L�experiència, però, no devia durar gaire, perquè al gener de 1874 es produïa el cop d�estat del general Pavía i les societats obreres tornaven a la clandestinitat, aquestes i tots els seus projectes de justícia social.

EL REPORTATGE21SomGarrigues • del 25 de novembre al 6 de desembre de 2011

Edifici que albergava la Societat Obrera de Juneda. | FOTOS: A.S. |

ses societats obreres a la comar-ca. El 1914, els treballadors de les Borges reprenien el seu projecte societari del 1903. Aquest cop ho feien als baixos del Centre Re-publicà Democràtic, amb el nom d�Agrupació Obrera de les Borges i amb la presència inaugural del dirigent revolucionari Andreu Nin. Per la seva banda, els treba-lladors de Juneda organitzaven la seva Societat Obrera el 1915, tam-bé a l�entorn dels republicans. Si bé algú pot pensar que aques-tes societats eren de tendència republicana i que l�anarquisme en quedava lluny, només cal res-seguir la correspondència entre 1910 i 1919 amb el periòdic anar-quista Tierra y Libertad per veu-re que l�anarquisme sí que tenia adeptes a la comarca i que era cal-do de cultiu de futurs nuclis. La correspondència ens indica que hi havia lectors, com a mínim, a Juneda, Vinaixa, la Pobla de Cér-voles, les Borges, l�Albi i la Grana-della. Això donarà lloc a la creació de diversos grups d�afinitat ideo-lògica a principis dels anys vint, amb el nom de �Los indomables� a Vinaixa, �Los de siempre� a la Pobla de Cérvoles, �Los invenci-bles� al Vilosell o �Los inflexibles

a l�Albi. Tots aquests grups van tenir relació amb el sindicalista reusenc Joan Montseny (cone-gut amb el pseudònim de Frede-ric Urales) i la seva filla, Federica Montseny, estiuejants a les Masi-es de Poblet, des d�on es desplaça-ven a les Garrigues per participar en actes de propaganda. A més, la mare de Joan Montseny era de la Granadella.D�aquesta època localitzem ad-hesions a la CNT de diverses so-cietats obreres garriguenques, com les de Maials, les Borges i, possiblement, Juneda. I si resse-guim les subscripcions al periòdic Lucha Social, publicat pels cene-tistes lleidatans, observem que la influència del sindicat augmenta a les Garrigues. Així, trobem subs-criptors a Almatret, Llardecans, Maials, Sarroca, Arbeca, les Bor-ges, Cervià, Granyena, Juneda, la Pobla de Cérvoles, els Torms, el Vilosell i Vinaixa. Una influència gens menyspreable.A principis dels anys vint, però, Joaquim Maurín va fer un tomb cap al comunisme, tomb que va fer aparèixer divergències dins de la CNT. Els anarquistes van fun-dar cap al 1921 la Federació Anar-quista de Lleida i província, dins

la qual hi havia grups o individus de Sarroca i Cervià. D�aquest po-ble, a més, coneixem el nom d�un dels seus militants, Josep Zarago-za. La dictadura de Primo de Ri-vera, però, va tallar de nou l�acti-vitat del moviment llibertari, que no renaixeria una altra vegada fins a la Segona República.

La Segona RepúblicaLa proclamació de la Repúbli-ca l�abril de 1931 va significar l�obertura de vells debats interns dins de la CNT, i la influència de Maurín a Ponent va fer que al-guns sindicats locals es dividis-sin o sortissin de la CNT, com ho van fer els de les Borges, Juneda o Maials. Per contra, els sindicats d�Arbeca, Cervià i la Granadella es van mantenir fidels a l�ideari anarquista fins a la Guerra Civil. La divisió va alimentar el doctri-

L’intent revolucionari del 8 de gener de 1933Un sector important de la FAI apostava per desestabilitzar el règim republicà i instaurar el comunisme llibertari mitjançant intents armats. És el que es va conèixer com �gimnàstica revo-lucionària�. La militància lleidatana de la FAI, amb el suport de militants de pobles propers, es va afegir a l�intent del 8 de gener de 1933. L�objectiu era assaltar la caserna de La Panera de Lleida per obtenir armes i, posteriorment, la caserna de la Seu Vella, des d�on dominar la ciutat. L�empresa va quedar-se a La Panera, on hi va morir Domingo Gassió Musté, faista de la Pobla de Cérvoles, que junt amb altres militants del seu poble i del Vilosell van par-ticipar en el cop.

La Setmana Tràgica a les Garrigues, la revolta dels pobresLa Setmana Tràgica va tenir a les Garrigues una important mo-bilització d�una part dels seus habitants. La negativa a deixar marxar els homes de les classes més desafavorides a la guerra del Marroc va comportar el tall de les vies fèrries, el trencament dels pals del telègraf a Juneda i les Borges i alguns encesos mítings a la capital i a Arbeca. La crema del tren a la Floresta seria el punt àlgid d�aquesta revolta. L�aixecament també ressonava en altres pobles com l�Albi, on els seus partidaris es van fer sentir al carrer. La forta repressió posterior, però, encaminarà el moviment cap a altres vies organitzatives que arribaran fins a la Guerra Civil.

narisme dins la CNT, cosa que va comportar l�alineament amb les tesis insurreccionalistes de la FAI (Federació Anarquista Ibèri-ca), tal com es va veure en l�intent de cop revolucionari del gener de 1933 [v. desglossat]. A les Garrigues, a més, segons el secretari provincial de la FAI, hi havia grups afins a aquesta orga-nització a la Pobla de Cérvoles i Vinaixa.Els successos desencadenats per la proclama de l�Estat Català del president Lluís Companys el 6 d�octubre de 1934 com a resposta a la involució conservadora de la

República tenen una curiositat a les Garrigues. Arreu de Catalunya la proclama i la posterior revol-ta se sosté amb la militància del BOC (Bloc Obrer i Camperol), alguns republicans, rabassaires i membres d�Estat Català. A Cervià, a més, s�hi va afegir el Sindicat de Treballadors de la CNT, l�únic cas a les comarques de Ponent. Al cap de dos anys, la Guerra Civil farà créixer l�afiliació al sindicat i canviarà la correlació de forces. Amb el conflicte bèl·lic comença-va una altra història, ja més cone-guda, i de què es parla a l�entrevis-ta de la pàgina següent.

Portada del llibre editat per la CGT aquest any. | FONT: J.S. |

Poblacions amb presència anarquista entre 1870-1936

L’Albi

Almatret

Arbeca

Les BorgesBlanques

Cervià de Les Garrigues

La Granadella

Granyena de Les Garrigues

Juneda

Maials

Llardecans

Sarrocade Lleida

Els Torms El Vilosell

Vinaixa

La Pobla de Cérvoles

EL REPORTATGE22 SomGarrigues • del 25 de novembre al 6 de desembre de 2011

“L’anarquisme garriguenc queda totalment anul·lat després de la Guerra Civil”Jordi Soldevila: Quin pes tenia l�anarquisme abans del cop de 1936 a les Garrigues?Josep Rubió: Un cop proclamada la República, la CNT lleidatana pretenia reforçar tot el movi-ment a comarques, i a les Garri-gues se celebraren conferències i xerrades per captar el màxim de seguidors i afiliats. Així, en-tre el 6 i el 27 de maig de 1934 es van fer visites a 11 pobles de la comarca. Durant el període re-publicà es realitzaren petits ac-tes i manifestacions a diferents pobles, però cal destacar la par-ticipació garriguenca en l�assalt a la caserna de la Panera el 8 de gener de 1933 i durant el mes de juliol del mateix any es produí la crema de garberes per part dels mitgers. Cal ressaltar, a més, la seva activitat a Arbeca. Els mit-gers estaven dirigits per la CNT d�aquest poble, que, segons la premsa anarquista, aconseguí que els pagesos retinguessin els productes i provocà una aturada general (paralització de la trilla) com a protesta.Els actes revolucionaris més importants a la comarca es rea-litzaren l�octubre de 1934, espe-cialment a Juneda, on es produí l�única víctima pels fets a la de-marcació de Lleida.

J.S.: El 18 de juliol, un cop aixe-cat l�exèrcit d�Àfrica, què suc-ceeix a la comarca?J.R.: A les Garrigues, la major part dels comitès antifeixisites estaven encapçalats per mem-bres de la CNT-FAI. A partir de l�octubre del 1936, amb la dissolució dels comitès i la for-mació dels nous ajuntaments, la CNT-FAI es fa amb l�alcaldia de 7 municipis, i es van produir di-ferents conflictes, especialment amb els regidors d�ERC i del PSUC, per aconseguir el poder. El conflicte més important es produí a Cervià, amb un autèn-tic enfrontament intern entre partidaris de la CNT-FAI i del PSUC-UGT, amb la mort de 7 persones la nit del 22 al 23 d�oc-tubre de 1936. La lluita de fons era pel poder al poble entre col-lectivistes i anticol·lectivistes (un fet semblant passaria a La Fatarella el gener de 1937). J.S.: Vençut el cop militar a Catalunya, s�origina una forta repressió a la rereguarda con-tra tot allò relacionat amb la dreta. Quin balanç se�n fa a les Garrigues? X.X.: D�entrada cal dir que es van produir 183 morts (fins ara do-cumentat) per la repressió a la rereguarda a les Garrigues. 157

ENTREVISTA AMB Josep Rubió i Sobrepere

Josep Rubió i Sobrepere és doctor en Història Contemporània per la Universitat de Lleida (UdL) amb la seva tesi La Guerra Civil a les Garrigues (1936-1939). Entre la revolució, la venjança, la por i la misèria. Professor d’Història a l’IES Josep Lladonosa de Lleida i president del Centre d’Estudis de les Garrigues, ha col·laborat en diversos estudis sobre la Guerra Civil a la comarca, entre els quals destca el cost humà del conflicte, un projecte coordinat per Jordi Oliva des del Centre d’Història Contemporània de Catalunya.

A l’esclatar la guerra, la major part de comitès antifeixistes de les Garrigues estaven encapçalats per la CNT-FAI

Cervià de les Garrigues, 1968

La repressió a la rereguarda contra la dreta va produir 183 morts, sobretot repressió civil, però també religiosa

corresponen a repressió civil i 26, a religiosa. Totes les esglési-es, ermites i convents foren sa-quejats i alguns edificis cremats. Es van fer grans fogueres a les places dels pobles o als afores per cremar-hi quadres, bancs, ornaments, figures i altres.Els pobles més afectats van ser l�Espluga Calba, amb 33 víctimes, Juncosa, amb 23, i Torregrossa, amb 22 (en aquella època perta-nyia a les Garrigues).

J.S.: Paral·lelament a la guerra, a la rereguarda republicana s�origina un projecte revoluci-onari. Quins èxits i fracassos té a la comarca? J.R.: El gran projecte revolucio-nari endegat per l�anarcosindi-calisme va ser la creació de di-

ferents col·lectivitats agrícoles després de realitzar les incauta-cions, requises o expropiacions de terrenys i locals. La CNT-FAI va tenir protagonisme en 18 de les 23 col·lectivitats formades a la comarca. Aquestes van te-nir una vigència o un relatiu bon funcionament durant un any aproximadament. A poc a poc, però, les col·lectivitats van començar a perdre pes i fun-cionalitat. A la difícil situació conjuntural del moment (guer-ra, escassetat d�aliments, etc.) hi hem de sumar tota una sèrie de factors intrínsecs, pràcticament comuns a totes, que provoca-ran, a la llarga, el seu ensorra-ment. Aquests cal reduir-los a dos d�especialment importants: l�escassetat de recursos econò-

mics provocava una important dificultat, malgrat la bona co-llita de la campanya 1936-1937. Cada vegada, a mesura que pas-saven els dies, es reduïen els productes i articles per elegir. A més, els equipaments mai foren els necessaris. I l�altre factor va ser la manca d�assessorament tècnic. La ignorància i la preci-pitació dels primers mesos van tenir conseqüències importants a la llarga, cosa que va provo-car diferents enfrontaments, queixes i malestars dins de la col·lectivitat. Pocs entenien la idea de col·lectivització, és a dir, aquella de retornar a la societat, allò que un grup reduït de gent s�havia anat apropiant. J.S.: Els Fets de Maig del 37 signifiquen un retrocés del procés revolucionari. Com es viuen als pobles?J.R.: Caldria destacar l�acte re-pressiu fet a Torregrossa el 5 de maig de 1937, molt probable-ment relacionat amb els fets i el cop de força anarquista contra gent de dretes, segurament fa-langistes, amb l�assassinat de 7 persones al Pla de Margalef.

J.S.: Vençuda Catalunya, s�en-gega una forta repressió que s�allarga més de 30 anys. Què

en queda, de l�anarquisme? Al-guna mostra de resistència? J.R.: L�anarquisme garriguenc queda totalment anul·lat des-prés de la Guerra Civil. Molts afiliats són represaliats (afuse-llats o empresonats) i d�altres aconsegueixen fugir. No conei-xem cap mostra de resistència a la comarca. Als pobles encara podem recordar locals incautats i fets servir per la col·lectivitat com a magatzems, habitatges per als refugiats, molins d�oli... També, a la Pobla de Cérvoles encara es conserva un dipòsit d�aigua que havia de bastir la po-blació i que mai es va arribar a posar en marxa. L�havien batejat amb el nom de 19 de juliol.

J.S.: Hi ha personatges desta-cats dins l�anarquisme garri-guenc? J.R.: A Arbeca, cap a finals de 1931, s�organitzà el Sindicat de Treballadors afiliat a la CNT, destacant la figura de Pere Bol-dú, �Peret del Bertomeu�, que arribà a ser el màxim líder ce-netista comarcal un cop comen-çada la guerra i secretari gene-ral de CNT de la província de Lleida. Acabada la guerra s�exilià a Toluges. Josep Reig (Cal Bel-tran), de la Pobla de Cérvoles, fou un dels primers a defensar la lluita contra el propietari i ini-cià i propagà les idees revoluci-onàries als homes que, després, el 1936, foren els capdavanters de la CNT-FAI a la població. Avesat a la part més ideològica, no el veiem ni a les llistes de la CNT en la formació del Comitè Local Antifeixista ni formant part de cap llistat de l�ajunta-ment per part anarcosindica-lista. Poc després d�acabar-se la guerra se suïcidà penjant-se a l�entrada de casa. També tenim Domingo Gassió, �Ramon de la Quima�, de la Pobla de Cérvo-les, mort a l�assalt de la Panera del 1933. Durant la guerra, en memòria d�aquell acte catalogat com a heroic pels anarquistes, se li dedicà una plaça al poble (actual plaça de l�Església) com a homenatge.

L’escassetat de recursos i la manca d’assessorament van contribuir a l’ensorrament de les col·lectivitats