Un h

ome

i un

nen

dalt

d’un

a bi

cicl

eta,

en

una

troba

da fe

stiv

a ce

lebr

ada

fa p

oc a

Bar

celo

na. O

RIO

L D

UR

AN

Número 1791. Del 23 al 29 de juny del 2006. Any XLI. 0,20 €

Anem amb biciFUTUR. Gairebé tothom té una bicicleta a casa. Però quinés el futur d’aquest mitjà de transport fora de l’oci? / 2 a 8

MOISÈS BROGGI / 14 • ARRIBA EL CARNET PER PUNTS / 18 • CENTENARI DE DOS MESTRES / 22 • IBSEN / 25 • ON ANEM? / 30 • LA XARXA / 34

PUBLICITAT

empresa Màsters i Postgraus 2006-2007

Tel. +34 93 542 18 50www.idec.upf.eduinfo@idec.upf.eduBalmes, 132

Per contactar amb nosaltres

Què et queda per descobrir?

Continua aprenent. ■ Comunicació Empresarial■ Comunicació i Periodisme de Moda■ Direcció de Comunicació■ Direcció d’Empresa■ Direcció Estratègica de Persones■ Direcció Estratègica de lesTecnologies de la Informació■ Direcció de Recursos Humans

■ Formació i Desenvolupament del CapitalHumà■ Gestió d’Empreses de Comunicació iGrups Multimèdia (UPF-Grup Godó)■ Gestió d’Empreses Culturals■ Gestió d’Empreses de la Indústria de laMúsica■ Gestió de l’Esport

■ Gestió Turística (IDEC-EADA)■ Intel·ligència Competitiva i VigilànciaTecnològica (on line)■ Logística Integrada■ Màrqueting■ Màrqueting Directe i Interactiu■ Màrqueting Farmacèutic

■ Màrqueting Intern■ Màrqueting de Serveis■ Negocis Internacionals■ Selecció, Avaluació i Conservació delPotencial Humà■ Tècniques d’Informació i ComunicacióEmpresarial

864907/771971µ

2 � DOSSIER presència · Del 23 al 29 de juny del 2006

FUTUR. Un 75% dels catalans tenen una bicia casa. Una bona xifra, sí. Però sobretotl’utilitzen a l’estiu i a la primavera, els dieslliures... I la bicicleta com a mitjà de transport?Cal convèncer-se’n i que hi hagi infraestructures

� De la Conferència Mundialsobre la Bicicleta Vélo Mondial2000 en va sortir la declaraciód’Amsterdam: «Les persones–inclosos els nens–, haurien detenir el dret d’anar en bicicletaquan vulguin. Declarem que l’úsde la bicicleta requereix una ma-jor acceptació i promoció perpart de totes les organitzacions ide tots els governs arreu delmón.» En aquesta declaració esrecordaven els enormes benefi-cis de l’ús de la bici: en l’indivi-du, la societat, i el medi ambient.Transport porta a porta ràpid ieficaç; el ciclista no es veu afec-tat per la congestió del trànsit;millora de la salut física i mental;igualació de tothom, tant és serjove com gran, home o dona, méso menys ric. La bicicleta és silen-ciosa, neta i sostenible; no ame-naça la natura ni el paisatge...

Dos dies parlant de la bicicle-ta, com aquell que diu, de sol asol. És possible? Sí. I encara vanquedar coses per dir. S’ha pogutveure al I Congrés Català de laBicicleta, del 7, dia de la presen-tació, al 9. Implicació de les ins-titucions, organització de la fun-dació Eca Global. Hi han anatunes 300 persones. No parlem dela quantitat ingent de ponents.D’arreu. Des de l’alcalde de Do-nostia, Odón Elorza (acèrrim de-fensor de la bici com a mitjà detransport urbà) fins al represen-tant de l’Ajuntament de Bor-deus, el metge Valentí Fuster...

MERCÈ MIRALLES / Barcelona

– ENTITATSDe tots els colors(sense comptar elsenllaços que aportencadascuna):www.amicsdelabici.org;www.bacc.infowww.moutenbici.org;www.infobici.com;www.ecobicicleta.com;www.conbici.orgwww.valenciaenbici.net;ciclismourbano.org;www.pedalibre.org;www.biciclot.net;www.ccub.orgbarcelonacamina.org;www.bicifamiliar.org;bicicletasplegables.comI ara algunes entitatsinternacionals:www.velo.qc.ca (bicicletaal Quebec);www.ivelo.co;www.parisvelosympa.com; www.mdb-idf.org (enfrancès, millordesplaçar-se enbicicleta); velo.info;www.lcc.org.uk (LondonCycling Campaign);www.ffct.org (federaciófrancesa decicloturisme);www.ecf.com (federacióeuropea de ciclistes);www.echosvelo.net(notícies de la bicicleta);www.villes-cyclables.org(relació entre ciutat ibici); www.ctc.org.uk(Uk’s NationalCyclists’organisation);www.carfree.com(ciutats lliures decotxes); www.bypad.org;fubyci.org (federaciófrancesa d’usuaris de labici); www.fiab-onlus.it(federació italianad’amics de la bici);www.cartovelo.com(guies d’arreu);www.cities-for-cyclists.org; www.bycyklen.dk(recorre Copenhaguen).

D A D E S Un llarguíssim etcètera. De totplegat se’n farà un llibre, i està aInternet el web: www.congresbi-cicat.org. Xavier Corominasn’ha estat el director. «Costamolt de dir, però em sembla queha estat un èxit, tant pel nivellcom per l’impacte ciutadà, me-diàtic, les conclusions... A partdel manifest, han sortit propos-tes. De tot això se n’ha de parlar.»Podria ser, per exemple, que esfessin propostes sobre formacióviària, ja que la convivència s’hade valorar molt. Segur que esvoldrà que s’acarin polítiquesque tinguin en compte les dimen-sions del territori on es treballa.No és el mateix Barcelona que unpoblet.

«És hora que les infraestruc-tures que es facin per a la bicicle-ta es facin bé d’entrada. No potser que es facin actuacions provi-sionals, ni pegats. Ho dic, perexemple, perquè s’hauria de so-lucionar aquest carril que estàpintat al terra de la Diagonal aBarcelona i que té un ús massiu. Iallà es poden generar conflictes.I a la rambla Catalunya, tresquarts del mateix.» Els ciclistes,en aquest cas, podrien anar per lacalçada, per exemple, si es to-qués el límit de velocitat... «Unaaltra qüestió important és quequan s’engeguen accions a favorde la bicicleta, a mitjà termini jaes veuen resultats, en tots els sen-tits. I després, hi ha un fenomenque ha estat un descobriment: labicicleta pública. Hi hem de pen-

presència · Del 23 al 29 de juny del 2006 DOSSIER / ANEM AMB BICI � 3

El dia 11 de juny es va fer a Barcelonauna gran festa dedicada a lesbicicletes, i també els patins.Aquesta és la XXI edició de la festa.Aquesta escena de la imatge esproduïa a Montjuïc. / ORIOL DURAN

sar molt. Definitivament, pot serun tomb... Dóna unes possibili-tats de mobilitat! Ah, i cal valorarque cada vegada que posem unabicicleta en circulació, normal-ment traiem un cotxe. Això, per auna ciutat, és importantíssim.» Il’impacte acústic i les emissionsde CO2. I les institucions, quinacara fan davant de tot això? «Si aCatalunya, gràcies a l’aplicaciódel Pla Estratègic de la Bicicletaes fan altres plans, i es doten demitjans... Hi ha d’haver una certanormalització. S’han de norma-litzar polítiques i reglaments per-què no pot ser que cada municipiho faci a la seva manera. L’altraqüestió seria lligar el Pla Estratè-gic als plans municipals dedesenvolupament de la bicicleta.Falta encara una visió global, co-muna, de país.» Això de fer lescoses per bona voluntat... «Enca-ra anem posant pegats i no can-viem el xip. Insisteixo, pensemen el que es va fer en els carrersper a vianants, ja no es pot tornarenrere. S’ha de dir «fem-ho!»Allí on s’ha fet ha triomfat; bus-quem la millor estratègia.

«El Pla Estratègic és una einaimportant, l’única cosa és que ai-xò d’aquí a 20 anys ens queda atots tan lluny... Hauríem d’escur-çar terminis.»

Dos textos importants

En el marc del congrés es van do-nar a conèixer dos documents.L’un ens ajuda a fer-nos al càrrecde quin és el perfil de l’usuari dela bicicleta. L’altre ens diu quèfarà el govern de tot plegat, enmatèria de bicicletes d’ara enda-

4 � DOSSIER / ANEM AMB BICI presència · Del 23 al 29 de juny del 2006

vant. Hi ha altres documents mésgenèrics que també val la penaconèixer, Barcelona en bici, pen-jat al web de l’Ajuntament deBarcelona (www.bcn.es); el quehi ha sobre aquesta matèria al de-partament de Política Territorial iObres Públiques i a Medi Am-bient. En aquestes planes hi hadocuments com En bici, cap a

ciutats sense mals fums, de la Co-missió Europea. També es podenllegir altres referències menysinstitucionals, com ara www.ur-banred.aq.upm.es, per parlar dela promoció dels transports alter-natius. Abans d’entrar en matèria

amb els dos documents citats, pri-merament, uns textos extrets dewww.bcn.es/bicicleta: «Ferraraté 132.000 habitants i 100.000 bi-cis; més del 30% dels desplaça-ments al col·legi o a la feina es fanen bici.» Caram.

I una endevinalla. En castellà,però: «Es rauda y bonita,/ligera y

esbelta./Te lleva y la llevas,/al

mar y a la sierra./Sin humos ni

ruidos,/el sosiego no altera./¿Qué es?» Està clar, la bicicleta.

Anem a pams. L’enquesta La

percepció i l’ús de la bicicleta a

Catalunya (maig del 2006), pre-sentada en l’obertura del congrés.

� Juntament amb el campió dels Tours,

Miguel Indurain, l’interès es va centrar en

l’eminent cardiòleg català establert als

EUA Valentí Fuster. A la pantalla, una

imatge d’ell enfundat en un mallot i no una

bata blanca és sorprenent. Parli doctor,

parli. «El primer que cal pensar és quina

és la meva personalitat? Qui som,

cadascú? En funció d’això cal invertir els

esforços en allò que som».

Automàticament, Fuster es pregunta: «Per

què vaig en bicicleta? Perquè el meu

caràcter té tres característiques: m’agrada

molt la natura, m’agrada fer activitats

tranquil·les i sóc molt competitiu. La

bicicleta és perfecta.» El 1992 va anar

amb uns amics i en bici a la Provença.

Havia trobat el que li agradava. «Em va

donar autoestima i optimisme.» El que

està clar, però, és que no es pot obligar

ningú a fer alguna cosa que no porta dins.

Des d’aleshores, ha anat pujant

muntanyes amb la bicicleta. El Tormalet, el

Puèi Domat, Mont Ventoux... «No siguem

superficials! Hem d’estar implicats

emocionalment en allò que fem.» Per

damunt de tot, insisteix Fuster, «cal

passar-s’ho bé». A partir d’aquí, ja es pot

parlar dels beneficis en el sistema

cardiovascular i el cervell. / M.M.

Valentí Fuster «dixit»

Des del 1993, les vies verdes han permès recuperar, a tot l’Estat, i per a l’ús de ciclistes i caminants, uns 1.500 quilòmetres

d’espai que abans ocupaven traçats de tren que havien quedat en desús. Encara hi ha uns 6.000 quilòmetres disponibles

Un quilòmetre nou de via verda cada tres dies

� Unes seixanta persones vanparticipar en la jornada tècnicaque els organitzadors del I Con-grés Català de la Bicicleta vanpreparar el dissabte dia 10 a lesvies verdes. Uns quaranta quilò-metres, un desnivell del 0,5%.

Vies Verdes (programa esta-tal: www.viasverdes.com, iwww.viesverdes.org, del Con-sorci Vies Verdes de Girona, iwww.terra-alta.org per les viesverdes de la Terra Alta; al PaísValencià, consulteu www.lasa-ria.com i www.paletao-cres.com). A l’Estat espanyol hihavia, el 1993, 7.600 quilòme-tres de línies de ferrocarril senseservei de trens. Des d’aleshores,els antics recorreguts s’estancondicionant perquè puguin sertrepitjats per cicloturistes i cami-nants. Actualment hi ha 60 itine-raris per tot l’Estat, l’equivalenta uns 1.500 quilòmetres.

El programa de les vies ver-des va més enllà. El 1998 es vafundar a Bèlgica l’AssociacióEuropea de les Vies Verdes, pre-sidida per la Fundació dels Fer-rocarrils Espanyols fins al 2004.Té representants de vuit països.Carmen Aycart, directora delprograma Vies Verdes, va ser alcongrés. «Pensant en tots elsquilòmetres de vies en desús, jaes veu que és un potencial enor-me. Travessar tot l’Estat, pedale-jant, en un recorregut condicio-nat i ple de patrimoni.» El pro-

M.M.

«PENSANT ENTOTS ELSQUILÒMETRESDE VIES ENDESÚS, JA ESVEU QUE ÉS UNPOTENCIALENORME.TRAVESSAR TOTL’ESTAT,PEDALEJANT...»

jecte és condicionar-ne 255 qui-lòmetres més. De fet, se’n fa uncada tres dies. «L’accessibilitatés universal, no deixem ningúfora.» Aycart va recalcar la im-portància de «vendre» les viesverdes com un valor turístic afe-git. Cal insistir també en la segu-retat. «Cal posar obstacles a l’ac-cés de vehicles motoritzats. No-més falta que els ho prohibeixinperquè en tinguin més ganes.»

No cal dir tampoc el que pot re-presentar la rehabilitació d’esta-cions de tren: centres d’interpre-tació, ecomuseus i petits hostals.Emili Mató és gerent del Con-sorci de les Vies Verdes de Giro-na. El 2005 hi va haver 800.000usos a les vies. Per Mató, els rep-tes de futur són «un bon mante-niment de la infraestructura itambé la promoció. És fonamen-tal implicar-hi l’administració

local».Quant a Barcelona, hi ha una

iniciativa que té el suport de propde cent entitats i milers de ciuta-dans: el Camí Verd del Vallès(www.camiverd.org). Aquestcamí passaria prop de Sant Quir-ze, Sabadell, Cerdanyola, SantCugat i Rubí. Tot és començar aBarcelona. Diu un testimonid’un ciutadà que hi dóna suport:«Salvem el Vallès!»

Un grup de participants al congrés. Un tren especial els va dur des de Barcelona per fer la via verda Girona-Sant Feliu de Guíxols. / JOAN SABATER

presència · Del 23 al 29 de juny del 2006 DOSSIER / ANEM AMB BICI � 5

Algunes conclusions de l’en-questa. Els usuaris de la bicicletasón majoritàriament homes,d’entre 16 i 29 anys. Un 75% delscatalans tenen una bici a casa. Deltotal de la població, un 42% va enbicicleta amb certa freqüència;un 12% alguna vegada a la setma-na, i gairebé un 4% cada dia. Elsque fan servir la bici ho fan sobre-tot a la primavera i a l’estiu, tot ique hi ha un 18,9% gens menys-preable de ciutadans que la fa ser-vir al llarg de tot l’any, faci eltemps que faci. De fet, enquesta apart, els països centreeuropeus enels quals el pes de l’ús de la bici és

més gran no tenen precisament unclima agradable. Més del 75% dela població diu que hi ha d’havermés espais per circular, més apar-caments, i que s’hauria de poderdur la bici en transport públic. Un90% assenyalen cap a les admi-nistracions, tot dient-los que hau-rien de fomentar-ne l’ús.

El congrés tenia com a fita de-mostrar que hi ha molta feina afer, però això és una aposta de fu-tur. Joaquim Nadal, conseller dePolítica Territorial i Obres Públi-ques va ser a la inauguració. «Hiha més implicació nostra enaquest congrés que no pas en l’ad-

� Hi ha un projecte que té a penes un

parell de mesos de vida, i és molt especial.

Bicinostrum (www.bicinostrum.org). Vol

fomentar l’ús responsable de la bicicleta

com a mitjà de transport sostenible al

districte de Ciutat Vella (barris de la

Barceloneta, el Casc Antic, el Gòtic i el

Raval), a Barcelona. Crear una comunitat

de veïns que comparteixen un parc de

bicicletes comunitàries (bicisharing).

Bicinostrum es fa càrrec dels problemes

mediambientals, socials, econòmics que hi

ha a les ciutats amb relació al transport. I,

a l’hora, coneix els problemes de la zona:

«Bicinostrum soluciona els problemes

materials que limiten el desenvolupament

de la bicicleta, com ara robatoris i

dificultats d’emmagatzematge –molts

edificis de Ciutat Vella no tenen

ascensor–. També s’elimina la necessitat

d’aportar un capital inicial per a comprar

una bicicleta.» I afegeixen: «Ciutat Vella és

un districte especialment bo per anar en

bicicleta. Sense pendents, amb carrers

pacificats, i mala comunicació entre els

barris.» Potser allò més interessant, fins i

tot, sigui el diàleg que es pot establir entre

els veïns del barri, pel fet de compartir un

mateix bé. Tots socis d’un «club», amb

drets i deures. / M.M.

Membres d’un club «exclusiu»

Bicicleta per passejar el diumenge, o per anar a la feina, a l’escola, a la universitat... I per anar de vacances? Cada vegada són

més els que es decanten per acostar-se a les ofertes, autòctones i foranes, que organitzen sortides. Turisme pacífic

Turisme sobre rodes

� «En els viatges no es tractad’arribar a un punt concret, sinóque el desplaçament ja és d’in-terès. Disfrutar d’un territori. Elritme lent de la bicicleta et per-met entrar en l’entorn de manerapausada... Potencialitats? L’au-tenticitat del patrimoni, la tran-quil·litat, la seguretat, la diversi-tat...» Així s’expressa EmparVaqué, geògrafa, creadora de laempresa Cicloturisme i MediAmbient i responsable de lacreació de productes (www.ci-cloturisme.com). El turisme, i deretruc, l’economia, formen partde les expectatives que té la bici.

Una altra experiència és la dePedals de Foc (www.pedalsde-

M.M.

«ÉS UNAEMPRESA[TRIXI], I ÉS UNPROJECTE DEVIDA. ESTEMPREOCUPATSPEL MEDIAMBIENT IVOLEMCOL·LABORARAMB EL NOSTREGRANET DESORRA»

foc.com). Descobrir el Pirineu al’estiu. Un recorregut en bicicle-ta tot terreny pel perímetre delParc Nacional d’Aigüestortes.Un trajecte que hi ha la possibili-tat de fer-se a mida: de la versiómés suau en sis etapes i amb guiafins al repte de fer-ho en tres dies(només en el cas d’experts) i sen-se guia. La Val d’Aran, l’Alta Ri-bagorça, el Pallars Jussà i el Pa-llars Sobirà. 220 quilòmetres«en què tothom trobarà la mesu-ra justa a les seves ganes de peda-lar i conèixer aquesta part del Pi-rineu». A Pedals de Foc expli-quen que l’objectiu és que elsparticipants acabin la ruta. «Sino l’acaben, és com un fracàs.Les etapes mínimes són de qua-

ranta quilòmetres. El terreny ésel del Pirineu, una mica dur...»Van començar, diuen, com unaafició, amb imaginació, visiópositiva... «És important que elsclients no s’hagin de preocuparde res.»

En comú? Un somriure

Un altre turisme és el que es fa aciutat: Trixi Barcelona(www.trixi.com). Gerald Cas-pari n’és representant, especia-lista en circuits turístics i trans-port urbà en bicitaxi. «És unaempresa, i és un projecte de vida.Tots estem preocupats pel mediambient i volem col·laborar ambel nostre granet de sorra.» Tenendeu vehicles i 18 conductors, i

funciona entre l’abril i l’octubre.L’objectiu és portar 50.000 pas-satgers. Quin és el perfild’aquestes persones? Un 75%dels casos, turistes, «tot i quefem coses curioses, com ara duruns senyors molts grans que vanvoler anar al Raval per recordarla infantesa.» Els Trixistes (con-ductors) fan moltes rutes dife-rents i van als punts més turís-tics. El preu es mesura en temps,i per a dues persones: 6 euros (15minuts); 10 (mitja hora), i 18(una hora).

Els clients, un cop baixen delTrixi, havent fet un recorregutmés o menys llarg, a uns 8 km/ h,tenen un tret comú: «Surten ambun somriure.»

Un exemple de turisme urbà, a Barcelona, damunt d’un Trixi, un bicitaxi. Al costat el Valais, a Suïssa (consulteu a www.suisse-a-velo.ch). / TRIXI / M.M.

6 � DOSSIER / ANEM AMB BICI presència · Del 23 al 29 de juny del 2006

No es deixen de recordar les mesures de seguretat que tothom ha de seguir perquè anar en bicicleta no sigui un risc per a la

integritat física. El ciclista ha de vigilar, però també els seus companys de via, i les infraestructures haurien de ser les adequades

El xassís del ciclista, el propi cos

� A Catalunya hi ha hagut mésde 150 morts a la carretera desdel gener. I sentencia Rafael Ol-mos, director del Servei Catalàde Trànsit: «És l’activitat huma-na amb més accidentalitat.»«Catalunya és una nació petitaamb una gran complexitat.» Enaquest 6% de l’Estat hi ha el15,4% de la població (caldria su-mar-hi els turistes), el 17,6%dels vehicles, el 16,9% dels con-ductors, el 20-25% de la mobili-tat, i la xarxa viària és el 7,3%.

S’ha publicat el dossier tèc-nic de seguretat viària La bici-

cleta: un vehicle segur? Els acci-

M.M. dents en zona urbana en què es-tan implicats ciclistes són un2%, mentre que en zona interur-bana són un 1%. La diferència develocitat entre unes vies i les al-tres fa, però, que a les interurba-nes les lesions siguin molt mésgreus. En zona urbana les topa-des s’assemblen als atropella-ments de vianants. Què fóra elmillor? Que les vies pedalablesfossin segregades. I no oblidemels carrils bici a la vorera, un es-pai compartit amb vianants. Onhi ha més accidents? A la con-fluència de vies i a les cruïlles.Les rotondes són perilloses.

I als espais interurbans?

Moltes vegades es vulnera lapreferència de pas dels ciclistes.Hi concorren factors que agreu-gen la situació: menys espaitransitable, més velocitat,menys visibilitat. Quan hi hamés perill? En els girs, i les in-corporacions i sortides de la via.

Amb tot, la tendència és unabaixa en la implicació de ciclis-tes en accidents. Però el xassís ésel seu cos. Es recomana casc (ho-mologat); robes resistents a cai-gudes, proteccions als colzes igenolls, elements d’il·lumina-ció, reflectors... I a la bici, pres-sió adequada als pneumàtics,frens de disc, retrovisors...

� De material sobre seguretat se’n pot trobar molt.

Escollim els Biciconsells de l’entitat Mou-te en Bici

(www.mountenbici.org). Concretament, a ciutat.

Primer de tot, seguir les normes de circulació.

Buscar les rutes més segures; circular pel centre

del carril, no arrambat a la dreta; no circular per les

voreres si es pot evitar; fer predicibles els

moviments als altres conductors, fer senyals amb

el braç abans de girar o aturar-se... I ara, En

bicicleta, respecta i fes-te respectar (Ajuntament

de Barcelona). «Si tens una topada amb un altre

vehicle, actua com un conductor i no deixis que tot

s’arregli amb excuses.» I també: «Intenta fer un

comunicat amistós. Si ets responsable d’alguna

topada, no dubtis a donar les dades de la teva

assegurança.» / M.M.

Curs de seguretat viària per a canalla en bici. Un ciutadà pedalejant al costat del port Vell. / GUSTAU MORENO / GABRIEL MASSANA

«Biciconsells»

ministració i la continuïtat de lesseves accions. Mea culpa! Si uncop tancat el congrés ho tornem adeixar en segon lloc estaríem des-mentint algun dels compromisospolítics que avui estem fent.» Elcas és que els assistents al congrésvan rebre la novetat de la presen-tació del Pla Estratègic de la Bici-cleta, segon document importantd’aquestes jornades. Som moltlluny del 27% d’ús quotidià de labicicleta als Països Baixos, peròes vol treballar per canviar les xi-fres. Segons el pla, es construiran1.200 quilòmetres de carril segre-gat per a bicicletes. El termini

«QUAN ES VEU ELTROS QUE S’HAPUJAT, ELS ULLSBRILLEN, SESEGREGUENENDORFINES.CARREGAR-SED’ENERGIA,GAUDIR I PATIR.PENSES: ‘QUEN’ÉSD’ABSURDA, LAMANERA DEVIURE A LACIUTAT’»

s’acaba el 2026. El cost total, 100milions d’euros. Això entre altresmesures. Pels ciclistes, el somniés que els resultats del pla es co-mencin a veure aviat. Vaja, queno calgui esperar-se al 2026.

Entre plans, enquestes, quei-xes i defenses d’incivisme es po-dria perdre la intervenció de PacoTortosa, doctor en geografia perla Universitat de València, es-criptor i ciclista apassionat. En-treu al web www.paletao-cres.com («La nostra oferta abas-ta també la realització de viatgesde cicloturisme d’alforges, tallersterapèutics en el medi natural

–l’anomenem ‘Oci Sanador en laNaturalesa’–» i que té diversesrutes com «De l’Horta Sud a laRibera Alta: Benifaió»; «La co-marca de Requena-Utiel: Sinar-ques»; «El massís de la Safor i laVall de Gallinera».) Al congrés,Tortosa va parlar d’això, d’unacosa semblant a la ciclo-teràpia.«Un amic psicòleg em va dir: ‘Ai-xò de pedalejar sense presses curamés que deu sessions a la mevaconsulta!’» Des de fa uns dosanys hi ha pacients d’aquest amicper als quals s’organitzen sorti-des que combinen la bicicleta i elstallers. Estrès, ansietat, falta

d’autoestima... Un grup d’unesdeu persones. Arribar fins al km 0de l’expedició en tren, i a pedalarfins a la nit, que es descansa en unestabliment sostenible. «S’acon-segueix que una pujada sigui unateràpia. Quan es veu el tros ques’ha pujat els ulls brillen, se se-greguen endorfines. Carregar-sed’energia. Gaudir i patir. Penses:‘Que n’és d’absurda, la manerade viure a la ciutat’.» I continuadient: «Els monitors són els pri-mers beneficiats, per l’afecte ambquè ens tracten els participants, jaamics estimats.» I tot per una bi-cicleta.

presència · Del 23 al 29 de juny del 2006 DOSSIER / ANEM AMB BICI � 7

Algunes ciutats europees posen en marxa el que s’anomena bicicleta pública, ja sigui de lloguer o gratuïta. El cas de Lió és dels

més recents: en sis mesos s’han fet milions de recorreguts en bici, que haurien representat uns 200.000 viatges en cotxe

Vehicle normalitzat o joguina de cap de setmana?

� «Els carters suecs, avui dia, te-nen pedaleig assistit.» Així entrauna entitat bicicletaire la notíciaque els carters, a Suècia, on sem-pre han utilitzat la bicicleta coma eina de treball, disposen denous models, acabats d’estrenar,amb un petit motor elèctric [per ainteressats, www.ecobike.com].La normalitat amb què la bicis’insereix a la vida va més enllàde quatre pedalades fortuïtes. I sino, que ho preguntin als de Lió,un exemple quan es parla de bici-cleta pública.

L’administració francesa téallí rodant un parc d’unes 3.000bicicletes, en el programa Vé-

lo’v, repartides en més de 200aparcaments. Disponibles 7 diesa la setmana, 24 hores. T’identi-fiques, t’endús la bicicleta, fas eltrajecte corresponent, i la deixesen un altre aparcament. Un som-ni? Un èxit! En un any, 50.000persones han utilitzat el servei(www.grandlyon.com). Sebas-tian Bührmann, de RupprechtConsult, va explicar en el con-grés que en els primers sis mesoses van fer 2 milions de recorre-guts, i que això va reemplaçaruns 200.000 viatges en cotxe. Demarç de 2005 a març de 2006,l’ús de la bicicleta s’ha incre-mentat un 44%. L’experiènciade la bici pública es pot posar enmarxa de moltes maneres. Si esvol. Va néixer a Amsterdam el1968, quan un grup d’artistes

M.M.

«MOLTA GENTUTILITZA LESBICICLETESPÚBLIQUES I ALFINAL ESCOMPRA LASEVA BICI»

van engegar el projecte White bi-

ke: pintaven bicicletes de blanc iles posaven a disposició dels ciu-tadans. A Alemanya, França, Di-namarca, Bèlgica... «Ja és unconcepte madur.» En una ciutatcom Barcelona es podria im-

plantar? Segons Bührmann, «sí,seria possible i podria ajudar apromoure l’ús de la bici. Ara bé,només tindrà sentit posar-ho enmarxa si Barcelona continuafent carrils bici, si hi ha progra-mes d’educació viària, aparca-

ments per a bicis...» «A Barcelo-na hi ha moltes activitats per pro-moure l’ús de la bici. Si els ciuta-dans tenen l’oportunitat d’usarun sistema gratuït, estic segurque molts tastarien com és aixòd’anar en bici per la ciutat.»L’experiència a França mostraque moltes persones primer uti-litzen les bicicletes públiques, alfinal es convencen de fer serviraquest mitjà a la ciutat i es com-pren la seva pròpia bici.

L’ús de la bicicleta públicarepresenta un ús intel·ligent i efi-cient de l’espai urbà, diu Bühr-mann. Tornem a Lió. Un aparca-ment de 6 bicicletes públiques(60 usuaris/ dia) pot substituirl’estacionament d’un cotxe (4usuaris/ dia). Els costa 8 milionsl’any.

La ciutat es mou molt. Se-gons dades de l’enquesta de mo-bilitat del 2005 (www.atm-transmet.org), un dia feiner, a laRegió Metropolitana de Barce-lona, els 3,9 milions de personesque en formen part fan 12,1 mi-lions de desplaçaments. La mit-jana és de 3,1 desplaçaments endia feiner. Anar a peu (33,2%) iel cotxe són els mitjans de trans-port més emprats (36,9%). ABarcelona ciutat, només dos decada deu desplaçaments internses fan en vehicle privat. Segonsdades del 2005 aportades perl’Ajuntament, el 46% dels des-plaçaments interns es fan a peu oen bicicleta.

La bici «per anar a treballar», i «per treballar», com la policia local de Badalona. / LL. CRUSET/ L. BRUFAU

� Hi ha una campanya que sota el lema Bicia’t

(www.bacc.info) vol introduir el transport en bicicleta

a empreses, associacions i altres entitats que van

signar l’Agenda 21. Entre aquests ens hi ha la

Fundació Pere Tarrés i el Col·legi d’Aparelladors i

Arquitectes Tècnics. Dit això –hi ha molts més

exemples–, toca tractar del sentit del terme

«intermodalitat». En parla Ciclo Times, publicació

del Bacc (Bicicleta Club de Catalunya), d’aquest

juny: «Desplaçament realitzat entre l´origen i el

destí combinant dos o més mitjans de transport.»

Perquè hi intervingui la bicicleta cal que es

potenciïn les combinacions. Bicicleta + transport

públic: l´usuari va a l´estació de tren o bus en

bicicleta i la deixa aparcada durant el dia. És

còmode, es pot aparcar... Però cal millorar els

accessos i fer aparcaments, millor tancats i vigilats.

I transport públic + bicicleta? Pot ser que es lloguin

bicis a l’estació, o pot ser que l’usuari deixi la bici

permanentment a l’estació (es fa a moltes ciutats

europees). S’hi ha de treballar. Finalment, què hi ha

de la combinació bicicleta + transport públic +

bicicleta? Vol dir pujar la bici al tren, per exemple.

Anem a veure. Es pot consultar al web de la

Generalitat (Política Territorial i Obres Públiques).

Dies feiners. Al metro, no a les hores punta. A

Renfe rodalies, fins a les 3 de la tarda si no va molt

ple, sinó et poden fer baixar. Als FFCC, tots els

dies, totes hores. I els autobusos... Ai! Hi ha països

que ja han habilitat els vehicles. Queda dit. / M.M.

Intermodalitat, sí, però sense «molestar»

Ferrocarrils de la Generalitat catalana. Espai per a bicis.

8 � DOSSIER / ANEM AMB BICI presència · Del 23 al 29 de juny del 2006

� Més aviat hauríem de dir que Sigfrid Monleón

(València, 1964) estrena. Estrena arreu de l’Estat,

el dia 30: La bicicleta. La idea va sortir treballant

amb el coguionista, Martín Román, que és membre

actiu en la reivindicació de la bicicleta com a mitjà

de transport a la ciutat. Què s’explica, a La

bicicleta? Tres històries. L’amo d’un taller fa una

bicicleta amb diferents peces. Un nen, orfe de mare,

és l’escollit per heretar-la. Per fer alguns calerons,

aquest el nen –Ramon–, amb un altre company

d’escola, fa de correu de droga per a un traficant de

poca volada. Les coses se li posen difícils, al xaval,

que decideix tocar el dos. Deixa la bici al company

de classe, Òscar, perquè la hi guardi... L’Òscar

l’acaba venent per quatre xavos a una jove, Júlia,

que somia viatjar a l’estranger i que fa de

missatgera pedalejant amb la bici. La trama avança,

i la bicicleta va a parar a mans d’una dona gran,

Aurora. Torna a muntar en bicicleta i al mateix

temps que recupera aquest record, recupera també

un amor de jovenesa... «La bicicleta és un pretext

per narrar la història d’unes persones», així com per

explicar també «la transformació de la ciutat

contemporània», diu Sigfrid Monleón. Entre els

actors amb què compta per donar forma a aquesta

faula hi ha Pilar Bardem i Sancho Gracia.

Monleón va signar la seva òpera prima el 2001,

L’illa de l’holandès. A TV3 es va poder veure

Síndrome laboral, telefilm interpretat per Carmelo

Gómez i Mercè Llorens. / M.M.

Silenci, que Sigfrid Monleón roda

El director del film, Sigfrid Monleón. / JOSEP CUÉLLAR

El I Congrés Català de la Bicicleta es va tancar amb la lectura d’un manifest consensuat: la bicicleta té una enorme potencialitat,

que no s’esgota en les activitats de lleure. És un mitjà de transport que pot canviar la fesomia de les ciutats

«Millora la cohesió social i ofereix independència»

� L’últim acte de la trobada alFòrum va ser la lectura del mani-fest. El text, treballat aquestesdues jornades, va ser llegit peldirector del congrés, Xavier Co-rominas. «Proclamem que tot-hom té el dret d’anar en bicicletasense patir lesions ni danys, gau-dint, a més a més, del trajecte.Declarem que la consolidaciód’una cultura favorable a l’ús dela bicicleta requereix major pro-moció de totes les organitza-cions i de totes les institucions deCatalunya.»

«L’ús de la bicicleta com aeina de mobilitat contribueix amillorar la qualitat de vida, és sa-ludable, i té nombrosos avantat-ges tant per a l’individu com pera la societat.» La bicicleta, insis-teix el manifest, és un mitjà si-lenciós, net, assequible i sosteni-ble. I «ajuda a reduir la congestióa les ciutats i a fer el trànsit méssegur i fluid. Millora la cohesiósocial i ofereix independència illibertat». La llista d’avantatges,segons es pot llegir al text, és benllarga. Necessita poc espai peraparcar, permet una ràpida mo-bilitat en les distàncies curtes,millora la salut mental i física, ésuna oportunitat de gaudir dellleure, de fer esport i turisme...

Des del congrés es deixaconstància que, a Catalunya, elsdesplaçaments que fan la majorpart dels ciutadans són curts. Lagran majoria de viatges es fan

M.M.

dins de la pròpia ciutat; entre un60% i un 90% dels desplaça-ments són inferiors a 8 km. «Enmoltes ciutats i pobles, anar apeu i en bicicleta són els modesde transport més utilitzats. La bi-cicleta té un gran potencial coma eina de mobilitat.»

El que queda clar és que espot fer més. Pot ser una alternati-va al cotxe i la moto, en aquestsdesplaçaments curts. Per poten-

ciar-ne l’ús, però, per fer-loatractiu, cal tenir en compteaquest mode de transport a l’ho-ra de dissenyar els espais urbans;reconèixer a la bicicleta una fun-cionalitat «igual a la dels altresmitjans de transport»; millorar iincrementar la xarxa d’itinerarisciclistes, tant en l’àmbit urbàcom en l’interurbà... Adminis-tracions que llegiu, caldrà mésimplicació.

� En el mar de webs del ciberespai, n’hi ha una deforça atractiva. Fins i tot divertida, diríem. Éswww.ciclismourbano.com. «La bicicleta serveixper a molt més que per fer exercici dues hores cadatres diumenges.» És possible assabentar-se de cam-panyes com la dels bicimanifestants a Saragossa:«El alcalde no se entera que la gente pedalea», oque a Madrid, City Biking fa excursions ciclistes, oque a Vitòria el préstec de bicicletes (gratuït) ha ba-tut rècords: 10.000 usos en un mes... / M.M.

Aparcament de bicicletes situat a la cruïlla de la rambla de Catalunya amb el carrer Rosselló, a Barcelona. / NEREA CHIRIVELLA

Locals i universals