t-ERROR - tnc.cat · Projecte T6] han estat còmplices i m’han permès de jugar amb un text que és completament estripable i que anem canviant amb els actors, segons l’espai,

t-ERROR Jordi Oriol Sala Tallers

2

Projecte T6 Sisena edició 2011/2013

Consolidat com un referent de promoció de l’escriptura teatral contemporània al nostre país, amb un historial de 27 autors que hi han participat i 33 espectacles estrenats, el Projecte T6 del TNC inicia, novament amb el suport de la SGAE, la seva sisena edició.

L’escriptura teatral a Catalunya manté, des de fa uns anys, una excepcional vitalitat i ha donat magnífics exemples de qualitat, que han despertat l’interès per la nostra dramatúrgia més enllà de les nostres fronteres. El teatre contemporani català disposa de bons autors, ara ja de generacions i estils diferents, que donen diversitat a les cartelleres dels teatres professionals i garanteixen la presència als escenaris dels temes i motius de la nostra realitat social i cultural. Aquest és un aspecte de vital importància que cal preservar i potenciar a favor de la bona salut i del futur del nostre teatre.

En aquest context, la tria de nous autors per a una nova edició del T6 ha d’anar forçosament encaminada cap a la gent més jove, cap als creadors que tot just comencen i que, a través d’alguns premis o d’estrenes en teatres alternatius o de petit format, es troben fent els seus primers passos professionals i comencen a mostrar els trets de la seva personalitat artística.

La participació en el Projecte T6, amb tot el que comporta el seu procés: la priorització del treball de l’autor com a aspecte essencial de la creació teatral, la posada en comú de les pròpies inquietuds amb la resta dels participants, la possibilitat de treballar amb uns mínims recursos tècnics i professionals, la complicitat d’un equip artístic d’alt nivell, actors i actrius inclosos, però també la pressió d’una estrena prefixada, la resposta del públic i el ressò que tindrà en els mitjans; tot això ha de poder servir a aquests joves creadors per donar un pas definitiu en la seva trajectòria.

Seguint l’experiència de l’edició anterior i tenint en compte els seus bons resultats, l’edició actual del T6 repeteix alguns dels seus plantejaments de funcionament, amb lleugeres modificacions. D’una banda, com ja hem dit, repetim l’aposta pels creadors més joves, per bé que en aquesta ocasió la diversitat d’edats, estils i perfils creatius és força més marcada que en l’edició anterior; d’altra banda, mantenim també la fórmula d’una companyia o un nucli d’actors regulars i propis del T6, que s’anirà ampliant i complementant segons les necessitats de cada projecte; i, finalment, d’acord amb la voluntat expressada pels propis autors, també mantenim la idea d’una autoria global de l’espectacle, que inclou la direcció escènica com una faceta més del treball d’autor.


3

Els actors i actrius Òscar Castellví, Oriol Genís, Anna Moliner, Àngels Poch, i David Vert es mantenen, així, com a nucli estable i pal de paller de la Companyia T6, que es veurà ampliada per a cada espectacle, d’acord amb les necessitats de cada autor.

I els autors (7 en aquest cas, tenint en compte la presència d’un tàndem d’autors que treballen conjuntament) que formen la sisena edició del T6 i que estrenaran les seves propostes en el transcurs de les dues properes temporades a la Sala Tallers del TNC, són els següents:

el tàndem format per Nao Albet i Marcel Borràs, Marc Angelet, Jordi Faura, Jordi Oriol, Marilia Samper i Helena Tornero.

Són autores i autors joves, d’edats, estils i trajectòries diferents. Alguns d’ells treballen vinculats a grups de creadors o tenen companyia pròpia, altres combinen l’escriptura de teatre amb altres gèneres literaris o amb la pràctica actoral. En el currículum de tots ells, hi apareixen premis, mencions, reconeixements diversos que demostren l’interès i la intensitat de l’activitat que ja han dut a terme, malgrat la seva breu trajectòria. La presència dels seus primers treballs en sales alternatives, mostres i festivals de teatre, tallers de llicenciatura, cicles dedicats a la nova dramatúrgia, etc., ha servit perquè el TNC pogués detectar la seva veu i copsar la qualitat del seu món creatiu. Ara, a través del T6, cal que consolidin una via de creixement, de maduresa artística i professional, i, sobretot, d’aproximació al públic. Toni Casares Coordinador del Projecte T6

Els autors de la 6a. edició del Projecte T6: Nao Albet/Marcel Borràs, Marc Angelet, Jordi Faura, Jordi Oriol, Marilia Samper, Helena Tornero


4

La comèdia dels t-ERRORs

t-ERROR, la proposta de Jordi Oriol per al Projecte T6, és una peça que fluctua entre dues línies. La primera ens planteja la situació còmica del jove dramaturg convidat pel TNC a fer un T6 i que viu el bloqueig de l’escriptura. Un experiment d’autoparòdia amb el sentit de l’humor, de ficció dins de la ficció, que caracteritza l’obra d’aquest jove autor.

La segona línia ens parla de la família del protagonista, els habitants del fantàstic (en tots els sentits) túnel del terror que dibuixa Jordi Oriol. Un seguit de personatges que, a la manera pirandel·liana, van a la recerca d’un autor. Una paròdia de la vanitat de l’ofici de l’actor que posa de manifest, com Pirandello, l’angoixa del personatge que és conscient que no és amo del tot dels seus actes, que hi ha un destí –o un autor superior– que el governa com un titella.

L’autor: Jordi Oriol

Autor, director, actor i músic, Jordi Oriol va néixer a Barcelona el 1979. Llicenciat en Direcció escènica i Dramatúrgia a l’Institut del Teatre, ha escrit i dirigit espectacles com Home-Natja (Temporada Alta, 2010), Un tal ímpetu vital (Teatre Lliure, 2009), Ara estem d’acord estem d’acord (Teatre Lliure, 2008) i OB-sessions (Círculo de Bellas Artes de Madrid, 2007 – Sala Beckett, 2008), entre d’altres. Ha treballat com a actor en alguns dels seus muntatges, així com en obres com L’home de la flor a la boca, de Luigi Pirandello (Biblioteca de Catalunya, 2008) i Mil Tristos Tigres (Festival NEO 2006), entre d’altres. Com a músic, ha format part de quartets de cambra i de jazz, així com Big Bands de jazz com l’Alois Hába Big Band i la Big Band de Terrassa.


5

t-ERROR Jordi Oriol Direcció .............................................................................................. Jordi Oriol

Escenografia ..................................................................................Sebastià Brosa

Vestuari ........................................................................................... Laura Garcia

Il·luminació ......................................................................................Àlex Aviñoa

Composició ................................................................................Carles Pedragosa Jordi Santanach

So ..............................................................................................Carles Pedragosa

Caracterització ................................................................................ Núria Llunell

Ajudanta de direcció .......................................................................Alícia Gorina Construcció de l’escenografia ................Jorba-Miró Estudi-Taller d’escenografia

Realització de vestuari ..................................................................... Laura Garcia Repartiment:

Judith / Bruixa .................................................................................Àngels Poch

Pere Jordà / Vampir .......................................................................... Oriol Genís

Oriol Jordà ......................................................................................... David Vert

Eva Jordà / Penjada .......................................................................Anna Moliner

Salva / Mòmia .............................................................................. Òscar Castellví

Garrido ......................................................................................Carles Pedragosa

Bellido ........................................................................................Jordi Santanach Muntatge, assaigs i representacions: Equips tècnics i de gestió del Teatre Nacional de Catalunya Agraïments: Jordi Salvadó, Víctor Molina, Pere Riera, Indi Gest ,Sílvia Delagneau, Arnau Vallvé, Pau Vallvé, Marcel Bagès, Bernat Castells, Eudald Magri i Paqui Garcia Producció: Teatre Nacional de Catalunya El Projecte T6 compta amb la col·laboració de la SGAE


6

El terror de l’error Qui hagi vist altres espectacles de Jordi Oriol (Home-Natja, Un tal ímpetu vital...) sabrà que, si ja resulta enutjós haver de preguntar-li a un autor de què va una obra que encara està enllestint, en aquest cas és, a més, certament inútil. Els espectacles concebuts per aquest jove dramaturg van més enllà del llindar de l’argument i ens proposen unes regles del joc diferents, desconegudes fins ara. I ell, que ho sap, posa una cara d’incomoditat quan li fas l’endimoniada pregunta, abans de començar un dels primers assaigs de t-ERROR. Mira amb ulls interrogants i, després d’uns segons de silenci, diu: «Et fa res si t’ho envio per correu electrònic d’aquí un parell de dies?». I, al cap d’uns dies, rebem a la bústia les paraules següents, que ens poden aclarir una mica (o no) què podrem trobar a la Sala Tallers quan anem a veure t-ERROR: «De què va tot plegat? De tot i res, suposo. De la vida i la mort. De ser i no ser, al mateix temps. De la dificultat d’explicar-se amb paraules. D'explicar-nos. De com els mots es tornen remots. Perquè tot ja està escrit. Ja està dit. Un només reprodueix allò que veu, allò que llegeix o escolta. Som vampirs d’altres vampirs. El reflex del reflex d’algun original. Tot el que tenim és heretat. No som més que un producte d’un producte d’un producte. Els nostres pares ja eren productes. Com també ho eren els nostres professors, els nostres referents. La percepció del món canvia quan t’adones que no ets més que un més. Que res de tu és veritable i únicament teu. No ets responsable del teu aspecte, ni del que fas, ni del que penses. Res d’això és a les teves mans. Igual que un CD no és responsable del que duu gravat. Ets gairebé tan lliure d’actuar com un ordinador programat. Però tots creiem que continuem controlant la nostra vida. Potser això va del terror d’adonar-nos que no som més que personatges. Rèpliques d’algun original. Simples errors.»


7

Un cafè amb... Jordi Oriol 12+1 declaracions per entendre una obra de teatre 1. No em considero un gran narrador d’històries. M’agrada molt més el procés de creació d’un espectacle. És per això que tenia una idea respecte de t-ERROR: partir de la situació real, és a dir, de l’encàrrec de fer un text per al Projecte T6 amb uns actors determinats. Em semblava interessant parlar del procés de creació d’aquest text. 2. No em considero només autor. Vinc d’altres disciplines, i he acabat aquí tot seguint un camí erràtic. Podria haver acabat en un altre lloc perfectament. 3. Entenc l’escriptura teatral com un manual d’instruccions, que serveix com a marca per començar els assajos, però que es pot canviar en el procés. No entenc el text com una cosa fixa o hermètica, però admeto que no és una visió gaire ortodoxa. 4. Existeix una gran diferència entre el que escric i el que acabo fent en escena. Procuro pensar que el que escric no és important, perquè si m’ho penso, o bé em bloquejo i no ho escric, o bé m’acaba pesant massa la responsabilitat. Si en comptes d’escriure d’aquesta manera m’ho plantejo com un joc, és una altra cosa. En aquest sentit, el Sergi [Belbel] i el Toni [Casares, coordinador del Projecte T6] han estat còmplices i m’han permès de jugar amb un text que és completament estripable i que anem canviant amb els actors, segons l’espai, el vestuari, etc. 5. Parlo del bloqueig de l’escriptor perquè en aquest cas, jo també m’he trobat encallat en el procés creatiu. A t-ERROR hi ha un autor a qui passen exactament les coses que m’han passat a mi. 6. El treball de tots els implicats en una producció de teatre no es fa de manera separada. Es tracta d’un procés col·lectiu, i trobo que l’autor també s’hi ha de mostrar partícip. Tothom depèn de tothom, no és una sola persona qui decideix com ha de ser l’espectacle. Per això, per a mi, el procés d’assaigs és essencial. Curt, el temps que passem a la sala d’assaig, però intens. Això ho estic vivint, a la vegada, com a autor i com a director. Construeixo el text a mesura que anem assajant. És una situació un pèl angoixant, per a mi i per als actors. 7. Tot això hi surt, a l’obra. Es diu t-ERROR, entre altres motius, perquè el teatre és l’essència del concepte assaig-error. Veig el teatre com un procés que podria no acabar-se mai: treballes i treballes, i sempre corregiries més coses, però hi ha un moment en què ho has de donar per bo, un moment que coincideix bàsicament amb el dia de l’estrena. En realitat, però, una peça evoluciona fins a l’últim dia de funció, perquè mentre duren les representacions es van fent canvis, els actors troben nous camins, l’obra evoluciona.


8

8. Què és l’escriptura? Com puc escriure la història d’un violador si mai he violat ningú? Com puc escriure la història d’un mecànic si no conec la seva professió? Qui sóc jo per parlar d’aquestes coses, si no les he experimentades abans? Aquestes preguntes em van fer plantejar d’entrar a escena, posar-hi un personatge que sigui jo. 9. A t-ERROR hi he posat un mirall perquè m’hi pugui reflectir, però com passa amb els vampirs, de vegades no m’hi veig. No saber-te veure és angoixant. Com m’he de dibuixar? De manera grotesca? De manera realista? 10. No m’agraden gaire les sinopsis. Em costa resumir l’argument d’un espectacle, però ho intentaré. La cosa va d’un autor que ha d’escriure una obra per al TNC i pateix un bloqueig. La seva família, els seus amics, intenten ajudar-lo, però no se’n surt. El TNC, evidentment, preocupat, envia uns productors a casa seva per donar-li un cop de mà, però això només fa que empitjorar les coses. Dins el cap de l’autor va emergint una mena de «t-ERROR» psicològic. Tot això passa mentre veiem l’obra de teatre, de manera que present i passat s’esdevenen al mateix temps. Això crea un equívoc constant. 11. Podríem dir que és una comèdia dels errors, o dels «t-ERRORS». 12. Parlo dels autors que es plantegen si val la pena escriure, si és important deixar el «llegat» d’una obra determinada. Si t’atures a pensar-hi, el tipus de por de què parlo és molt petita, comparada amb els grans temes de la vida, però al mateix temps és un intent honest d’abordar aquests temes a escena. No és res nou: ja ho han fet abans gent com Proust, Woody Allen, Fellini... gent que ha dibuixat caricatures seves en un full de paper, o en una pel·lícula, per preguntar-se fins a quin punt val la pena tot plegat. 13. Tot això, barrejat amb altres arguments. Perquè, tot i dir que no vull caure en el parany d’explicar històries, al final hi caic, i les acabo explicant.


9

Jordi Oriol i la teràpia de joc Jordi Oriol és un jove escrivaire, sonador i actuant a qui li agrada jugar amb les paraules, amb els gestos, els sons i les melodies per donar (perdonar… de què?) als seus artefactes escènics una respiració pròpia, original, moltes vegades inquietant, poètica, sovint divertida i gairebé sempre inconformista, o potser, més ben dit, inconformada (per allò de voler-se mantenir sempre allunyat dels «ismes», massa dogmàtics). Un creador amb vocació de re-descobrir el món i les seves cosetes, a través d’una mirada personal, neta, lúdica, un pèl innocent o un pèl perversa, segons com es miri. Vaja, que sembla que no hagi trencat mai cap plat, ell.

Format a l’Institut del Teatre, al Taller de Músics i a l’Aula de Música Moderna de Barcelona, Jordi Oriol (alumne privilegiat i reconegut amb premi extraordinari) s’ha vinculat des dels seus inicis a projectes que promouen la transversalitat de les disciplines artístiques, com ara Àreatangent o l’Associació Artística Indi Gest, en què ha pogut desenvolupar la seva polifacètica activitat com a dramaturg, músic, actor o poeta, sense haver d’establir cap ordre de prioritats estilístiques i entenent l’escenari com un territori per al divertiment i la provocació, en el bong! sentit de la paraula. L’Oriol (que també és un ocell esvelt, de colors llampants i vol ondulant, amb un so onomatopeic característic que li ha donat el nom) ha presentat els seus espectacles o creacions en espais i festivals com el Teatre Lliure, la Sala Beckett, el Festival Grec de Barcelona o Temporada Alta de Girona.

Els títols de les seves obres ja donen una pista de l’interès de l’autor per esprémer al màxim el potencial semàntic que ofereixen les paraules, però també per disseccionar amb humor i mala llet l’esperit i les formes de vida de l’home contemporani en la seva vessant més comuna i/o «petitburgesa»: a OB-sessions (Premi INJUVE 2007 a la millor proposta escènica) un home aparentment feliç, «ben casat» i amb el desitjat reconeixement professional és víctima de les seves pròpies manies terapèutiques fins a límits absurds, malaltissos, tràgics... Trobem personatges amb problemes similars, sempre en la frontera entre la genialitat, la mediocritat i l’absurd de les seves pròpies ambicions, a altres obres de l’autor com Ara estem d’acord estem d’acord (2008), Home-Natja (2009) o Prometeu no res (2009).

El sentit musical del seu teatre i la dimensió escènica que la música pren en els seus treballs es complementen amb una visió lúdica del treball d’actor, que contrasta i potencia el sentiment patètic de l’existència humana.

En la tria de joves autors que el TNC ha fet per a la nova edició del Projecte T6, la presència de Jordi Oriol i del seu teatre de volada ondulant i sonoritat particular, és una aposta per la creativitat desacomplexada, la redescoberta del llenguatge i, perdó (ara sí) també per les simples ganes de jouer. Toni Casares Coordinador del Projecte T6


10

Jordi Oriol Autor i direcció

Nascut a Barcelona l’any 1979. Llicenciat en Direcció escènica i Dramatúrgia a l’Institut del Teatre (Premi Extraordinari, 2007). Ha rebut formació com a actor a l’estudi Nancy Tuñón i al Col·legi de Teatre de Barcelona, i com a músic a l’Arc, a l’Aula de Música Moderna i al Taller de Músics de Barcelona.

Ha escrit i dirigit diversos espectacles teatrals amb la seva companyia Indi Gest, entre els quals destaquen: Home-Natja. Temporada Alta 2010 i Teatre Lliure. 2011; Prometeu No Res. Temporada Alta 2009; Un tal ímpetu vital. Teatre Lliure. 2009; El títol no mata. Grec 2008, Ara estem d’acord estem d’acord. Teatre Lliure. 2008; OB-sessions. Círculo de Bellas Artes, Madrid. 2007. Sala Beckett. 2008. Premi INjuve 2007 a la millor proposta escènica i nominació als Premis Butaca; Concert per a sis oficinistes i un lloro. Teatre Romea. 2006; Digestions mentals. AREAtangent. 2006.

També ha dirigit espectacles d’altres autors: Els Comptes de la Lletera de Josep Pedrals (Temporada Alta 2011), Three More Sleepless Nights de Caryl Churchill. The Barn Theatre, London. 2005; Lleons al jardí d’Albert Roig. Festival Internacional Entrecultures, Tortosa. 2004; I pelava la taronja amb les dents / E pelava a laranja com os dentes, conjuntament amb Silvia Delagneau. AREAtangent. 2004.

Ha fet la direcció artística de L’Ocell de Foc amb la Banda Municipal de Barcelona (L’Auditori, 2009), assessorament escènic de l’espectacle La Belbel Underground (BarriBrossa, Mercat de les Flors, 2006), ajudant de direcció de Stefan Metz a Are You Talking To Me? (La Manufacture, Lausanne, i Teatre Estudi, Barcelona. 2006).

Com a actor, en teatre l’hem pogut veure a la seves obres: Prometeu No Res. 2009; Ara estem d’acord estem d’acord. 2008; La Caiguda d’Amlet. Dir. Xavier Albertí. Temporada Alta 2007. També a Alícia. Un viatge al país de les Meravelles de Lewis Carroll (Teatre Lliure. 2009) i L’home de la flor a la boca de Luigi Pirandello (Biblioteca de Catalunya, 2008) dirigides per Carlota Subirós, o Mil Tristos Tigres dirigida per Álex Serrano (Festival Neo 2006), entre d’altres. En cinema, ha participat a Forasters de Ventura Pons o La Mari de Jesús Garay. En televisió, ha treballat a les sèries Zoo, De moda, Majoria Absoluta o Setze Dobles, entre d’altres. També ha escrit textos radiofònics per a COM Ràdio (La flor del cul o la clau del paradís o Estúpida història d’un estúpid, 2007). Com a músic ha format part de quartets de jazz, Big Bands (Alois Hába Big Band, amb Ramon Cuadrada i la Big Band de Terrassa, amb John Dubuclet), bandes de funky i música Disco com INO (Inspector No), i formacions pròpies com UNISO (amb Sergi Sirvent), entre d’altres. Fa sis anys que treballa com a professor d’interpretació poètica al CaixaForum de Barcelona. Membre fundador de les associacions Heliogàbal i AREAtangent, i ara ho és de l’associació artística Indi Gest.

Recentment ha rebut l’aplaudiment a la creació emergent dels Premis FAD-Sebastià Gasch 2011, per la seva trajectòria.


11

Òscar Castellví és... Salva / Mòmia

Llicenciat en Art dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona (2008). Membre de la companyia de teatre Al Galliner de Sabadell i de la companyia de teatre infantil la Joventut de la Faràndula de Sabadell. Teatre: Una història catalana de Jordi Casanovas. Projecte T6. 2011; Gang Bang (Obert fins a l’hora de l’Àngelus) de Josep Maria Miró i Coromina. Projecte T6. 2011; Vimbodí vs. Praga de Cristina Clemente. Projecte T6. 2011; A una nena nua llepa-li la pell, llepa-li la pell a una nena nua de Marc Artigau. Sala Fabià Puigserver. Teatre Lliure. 2010; Arturo Ui de Bertolt Brecht. Versió i direcció d’Israel Solà. Institut del Teatre de Barcelona. 2010; Jo tenia un fanal a la boca de Marc Artigau. Cafè Teatre La Virgen Barcelona. Centre Cultural de Cardedeu. 2010; L’estona que vaig ser poema de Marc Artigau. La Cuina. Biblioteca Bonnemaison. Grec 2010; Lluny de Nuuk de Pere Riera. TNC. Projecte T6. 2010; A mi no em diguis amor de Marta Buchaca. TNC. Projecte T6. 2010; M de Mortal de Carles Mallol. TNC. Projecte T6. 2010; La Silibararera o quantes galetes pots posar-te a la boca fins que se’t deixi d’entendre. Cia. elnacionalNOensvol. Teatre Gaudí Barcelona. 2009; No em ratllis / No me ralles. ZumZum Teatre. Gira espanyola i catalana. 2008-2009; Quan encara no sabíem res. Autoria i direcció de Josep Maria Miró. Teatre Arniches d’Alacant. Escena Nacional d’Andorra. Teatre Tantarantana de Barcelona. 2007-2008; Tres Tristos Traumes de Pasqual Alapont. Cia. Al Galliner. Teatre Ca l’Estruch de Sabadell. Institut del Teatre de Terrassa. Teatre Àgora de Sabadell. Cafè Teatre Llantiol de Barcelona. 2004-2009; Terrrífic del Tricicle. Participació a les 500 representacions al Teatre Victòria de Barcelona. 1992. Televisió: ha col·laborat amb el Tricicle a les sèries Dinamita i Xooof!. Cinema: ha protagonitzat diversos curtmetratges com David. Dir. Carles Sans. 1995. Nominat als XI Premis Goya.


12

Oriol Genís és... Pere Jordà / Vampir

Badalona, 1950. Llicenciat en Interpretació per l’Institut del Teatre de Barcelona. Estudis de tècnica vocal i cant. Cursos amb Hellen Gallagher, Konrad Zchiedrich, Penny Cherns i Sue Weston, Carol Rosenfeld i stage al Théâtre du Soleil amb Ariane Mnouchkine.

Teatre (selecció): Gang Bang de Josep Maria Miró i Coromina. Projecte T6. 2011; Flor de nit en concert. Dir. David Pintó. Teatre Condal. 2011; Vimbodí vs. Praga de Cristina Clemente. Projecte T6. 2011; Vida privada de Josep Maria de Sagarra. Dir. Xavier Albertí. Teatre Lliure. 2010; Marburg de Guillem Clua. Dir. Rafel Duran. TNC. Sala Petita. 2010; Genet-Las criadas (Les bonnes) de Jean Genet. Dir. Manel Dueso. Sala Muntaner. 2008. Temporada al Teatro de La Abadía de Madrid i al Teatre Micalet de València. 2010; La corte del Faraón de Lluïsa Cunillé i Xavier Albertí. Sala Muntaner. 2008. Temporada al Teatro de La Abadía de Madrid. 2009; El dúo de La Africana. Teatro María Guerrero de Madrid. 2009; Crónica sentimental de España, a partir de textos de Manuel Vázquez Montalbán. Dir. Xavier Albertí. Cia La Reina de la Nit. Sala Muntaner, Cuba i FIBA Argentina. 2009; Pinsans i caderneres. Text de Narcís Comadira. Dir. Xavier Albertí. Girona, Barcelona i Festival de Guanajuato (Mèxic DF). 2008; Boris Vian, constructor d’imperis. Dir. Xavier Albertí. Sala Muntaner. 2007; PPP, sobre textos de Pier Paolo Pasolini. Dir. Xavier Albertí. Teatre Lliure. 2005; Pulsió (Der Drang) de Franz Xaver Kroetz. Dir. Glòria Balañà. Cia. Teatre de Calaix. 2005; L’home de teatre (Theatermacher) de Thomas Bernhard. Dir. Xavier Albertí. Teatre Lliure. Premi Wonderland de l’Àlex Gorina a la Guía del Ocio al millor actor de repartiment de la temporada 2004/2005; Vermell, negre i ignorant (Red black and ignorant. 1a part de War Plays) d’Edward Bond. Dir. Manel Dueso. Festival de Sitges i Sala Muntaner. 2003; 34 Poemes de Kavafis (Recital de poemes de Konstandinos P. Kavafis). Dir. Mariona Rosselló i Manel Dueso. 2001; El tiet Vània d’A. P. Txèkhov. Dir. Josep Minguell. Cia. Teatre de Calaix. Teatre Nou Tantarantana. 2000; La Comèdia dels errors de W. Shakespeare. Dir. Helena Pimenta. TNC Sala Petita. 1999; Brecht por Brecht. Dir. Mario Gas. Teatro Albéniz, Madrid. 1999; Sweeney Todd de Stephen Sondheim. Dir. Mario Gas/Manolo Gas. Teatre Poliorama. Centre Dramàtic de la Generalitat. 1995. Reposició al Teatro Albéniz de Madrid. 1998; L’hort de cirerers d’A. P. Txèkhov. Dir. Konrad Szchiedrich. Cia Talleret de Salt. Mercat de les Flors. Grec 1994; La flauta màgica de Mozart i E. Schikenader. Dir. Fabià Puigserver. Teatre Lliure.

Cinema: El segundo nombre de Paco Plaza; Las vidas de Celia d’Antonio Chavarrias; Atlas de geografia humana d’Azucena Rodríguez; El coronel Macià de Josep Maria Forn; Milagro! i Tiempos pasados curts de l´ESCAC. Dir. Àlex Llopis.

Televisió: Poble Nou, Ventdelplà, Hospital central.


13

Anna Moliner és... Eva Jordà / Penjada

Teatre: comença fent teatre amateur a Badalona, la seva ciutat natal, on també hi estudia piano, cant i solfeig. Més tard comença a estudiar interpretació a l’escola Timbal, amb professors com Roser Batalla. El 2007 s’inicia en la tècnica Meisner amb Javier Galitó-Cava. Realitza també diversos cursos de dansa clàssica, jazz, contemporani i claqué a les escoles Timbal i Area. El seu debut professional és el 2004 amb Mar i Cel de Dagoll Dagom al TNC, interpretant el personatge de Maria. Posteriorment, encara amb Dagoll Dagom, participa en tres espectacles més: Mar y cielo a Madrid, pel qual va ser guardonada amb el premi Gran Vía com a Millor Actriu Revelació 2006 pel personatge d’Idriss; Boscos Endins en el paper de Caputxeta, amb què ha obtingut el premi Butaca com a Millor Actriu de Musical 2008; i, recentment, el 2008, Aloma al TNC. El 2008 funda la companyia Zerega, juntament amb David Pintó, Xavi Álvarez i Ota Vallès. El primer espectacle de la companyia és Danny i Roberta de John Patrick Shanley. Dins del Projecte T6 del TNC: M de Mortal de Carles Mallol; A mi no em diguis amor de Marta Buchaca; Lluny de Nuuk de Pere Riera; Vimbodí vs. Praga de Cristina Clemente; Gang Bang (Obert fins a l’hora de l’Àngelus) de Josep Maria Miró i Coromina; Una història catalana de Jordi Casanovas. Televisió: des de 2009 interpreta el personatge de Tru al Club Súper 3; la sèrie Sagrada Família de Dagoll Dagom a TV3.


14

Àngels Poch és... Judith / Bruixa

Teatre: al TNC: Una història catalana de Jordi Casanovas. Projecte T6. 2011; Gang Bang (Obert fins a l’hora de l’Àngelus) de Josep Maria Miró i Coromina. Projecte T6. 2011; Vimbodí vs. Praga de Cristina Clemente. Projecte T6. 2011; Joan Maragall, la llei d’amor. Dir. Joan Ollé. Temporada Alta. TNC Sala Gran. 2010; Lluny de Nuuk de Pere Riera. Projecte T6. 2010; A mi no em diguis amor de Marta Buchaca. Projecte T6. 2010; M de Mortal de Carles Mallol. Projecte T6. 2010; El jardí dels cinc arbres. A partir de texos de Salvador Espriu. Dir. Joan Ollé. 2009; Lleons de Pau Miró. Dir. Pau Miró. 2009; Primera història d’Esther de Salvador Espriu. Dir. Oriol Broggi. 2007; 16.000 pessetes de Manuel Veiga. Dir. Joan Castells. 2005; Salamandra de Josep Maria Benet i Jornet. Dir. Toni Casares. 2005; Dissabte, diumenge i dilluns d’Eduardo De Filippo. Dir. Sergi Belbel. 2002 i 2004; Primera plana de Ben Hecht i Charles MacArthur. Dir. S. Belbel. 2003; El Cafè de la Marina de Josep Maria de Sagarra. Dir. Rafel Duran. 2003; La comèdia dels errors de Shakespeare. Dir. Helena Pimenta. 2000; Els gegants de la muntanya de Pirandello. Dir. Georges Lavaudant. 1999; L’estiueig de Goldoni. Dir. S. Belbel. 1999. Altres muntatges recents: Hikikomori de Jordi Faura. Dir. Jordi Faura. La Villarroel. 2008; El ángel exterminador de Luis Buñuel. Dir. Joan Ollé. Grec 2008; Yvonne, princesa de Borgonya de Witold Gombrowicz. Dir. Joan Ollé. Teatre Lliure. 2008; Hedda Gabler de Henrik Ibsen. Dir. Pau Carrió. Biblioteca de Catalunya. 2008; Passat el riu de Joe DiPietro. Dir. Oriol Broggi. Teatre Romea. 2007; La cantant calba de Ionesco & La cantant calba al McDonalds de Lluïsa Cunillé. Dir. Joan Ollé. Teatre Lliure. 2006; El malentès d’Albert Camus. Dir. Joan Ollé. Teatre Lliure. 2006; Amor Fe Esperança d’O. Von Horvath. Dir. Carlota Subirós; L’oncle Vània de Txèkhov. Dir. Joan Ollé; Fedra de Racine. Dir. Joan Ollé; Enric V de Pirandello. Dir. Oriol Broggi; Tartuf de Molière. Dir. Oriol Broggi; Morir de S. Belbel. Dir. S. Belbel; Zowie de Sergi Pompermayer. Dir. Lluís Homar; La bona gent de Santiago Rusiñol. Dir. Pep Cruz. Televisió: ha participat a les sèries: Porca misèria, Temps de silenci, La memòria dels Cargols, Estació d’enllaç, els dramàtics dels programes La vida en un xip i Vostè jutja, i a les Tvmovies Pirates i Sota el signe d’aquari. Premi de la Crítica de Barcelona (temporada 1994/1995). Premi Butaca 1995. Premi Memorial Margarida Xirgu (temporada 1997/1998).


15

David Vert és... Oriol Jordà

Teatre: Una història catalana de Jordi Casanovas. Projecte T6. 2011; Gang Bang (Obert fins a l’hora de l’Àngelus) de Josep Maria Miró i Coromina. Projecte T6. 2011; Vimbodí vs. Praga de Cristina Clemente. Projecte T6. 2011; Lluny de Nuuk de Pere Riera. TNC. Projecte T6. 2010; A mi no em diguis amor de Marta Buchaca. TNC. Projecte T6. 2010; M de Mortal de Carles Mallol. TNC. Projecte T6. 2010; El Rei Lear de Shakespeare. Dir.: Oriol Broggi. Biblioteca de Catalunya. 2008; Yvonne, princesa de Borgonya de W. Gombrowicz. Dir.: Joan Ollé. Teatre Lliure. 2008; Una mujer en transparencia d’Eva Hibernia. Dir. Eva Hibernia. TNC Sala Tallers. 2008; Molta aigua de Carles Mallol. Dir: Victor Muñoz. 2007; El factor Luxemburg de Pere Riera. Dir: Victor Muñoz. 2007; Party Line de Marc Rosich. Dir: Andrea Segura. 2006; Ñi hujri-mujrí (no és fàcil de dir) d’Eva Hivernia. Dir: Marta Gil. 2007; Els estiuejants de Maksim Gorki. Dir: Carlota Subirós. Teatre Lliure. 2006; La finestra tancada de Agustí Vila. Dir: Carme Portacelli. Teatre Lliure. 2005; Estricta vigilància de Jean Genet. Dir: Iñaki Garz. Tantarantana Teatre. 2005; El galán fantasma de Calderón de la Barca. Dir: Pepa Calvo. Tantarantana Teatre. 2004; 4D Òptic de Javier Daulte. Dir: Javier Daulte. Teatre Lliure i Sala Beckett. 2004; Los empeños de una casa de Sor Juana Inés de la Cruz. Dir:Pepa Calvo. Teatro del Repartidor. Nou Tantarantana. 2003; Les filles de King Kong de Theresia Walser. Dir: Ana Silvestre. Sala Beckett. 2002; Vindrà algú de Jon Fosse. Dir: Antonio Simón. Sala Beckett. 2001; La nit just abans de Nadal de Anthony Neilson. Dir: Ferran Audí. Versus Teatre. 2000; Equipatge cap al 2000. Més depressa, més depressa. La Cubana. CCCB. 2000; Mil errores y un deseo de Gemma Rodríguez. Dir: Ariadna Martí. Artenbrut. 1999. Televisió: Via Augusta, Mar de fons, Ventdelplà, ÉL, ELLA, Iris TV (Tv-movie), Pepe Carvalho (Tv-movie), Jet Lag, Mirall trencat. Cinema: REC 2. Dir. Jaume Balagueró i Paco Plaza. 2008; 3 dies amb la família. Dir. Mar Coll. 2008; Diario de una ninfómana. Dir: Cristian Molina. 2007; REC. Dir. Jaume Balagueró i Paco Plaza. 2006; Sin ti. Dir. Raimon Masllorens. 2005; It is the cause, my soul. Curt dirigit per Maria Litvan. New York. 2000; Vida en común. Curt en 16mm. Dir: Miriam Ollé. 1997


16

Carles Pedragosa és... Garrido

Composició, so i músic

Barcelona, 1982. Als 8 anys inicia els estudis de piano a l’acadèmia de música Ars Nova sota la direcció de Maria Canals. Durant 10 anys assoleix la formació clàssica fins que obté el títol de grau mig (Diplomatura, Pla 66) en piano al Conservatori Superior de Música del Liceu. El mateix any, motivat per l’interès en la música dins de l’àmbit audiovisual, inicia la llicenciatura de Comunicació Audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra, estudis que combina amb els de piano i harmonia moderna a l’Escola Passatge amb Marc Vernis i Javier Feierstein. Actualment és professor de piano, llenguatge i conjunt instrumental en aquesta escola.

Durant aquest període comença a participar en diferents curtmetratges com a compositor de bandes sonores. Al mateix temps forma part de diversos projectes musicals entre els quals cal destacar el septet de cançó experimental Tarannà i el seus treballs Senyals de Vida (BankRobber, 2008) i Pintades d’amor i de guerra (BankRobber, setembre 2009) i la banda de disco-funk Se atormenta una vecina de la qual n’és membre fundador.

Estudia un any a la Freie Universität de Berlín, on s’especialitza en la creació de música per a l’audiovisual. Un cop acabats els estudis, comença a treballar com a muntador musical a Televisió de Catalunya, feina que compagina amb l’activitat docent i els seus projectes musicals.

Darrerament ha escrit la música pels llargmetratges Positius (Ovideo, 2007) de Judith Colell, Hollywood contra Franco (AreaTV, 2008) d’Oriol Porta i Arropiero, El vagabund de la mort (Diafragma, 2008) de Carles Balagué.

Comença a col·laborar amb la Companyia Indi Gest com a músic, compositor i actor a partir de l’assaig obert Ara estem d’acord, estem d’acord (Teatre Lliure, 2008). Posteriorment segueix treballant amb la companyia als espectacles El títol no mata (Festival Grec, 2008) i Un tal ímpetu vital (Teatre Lliure, 2009) de Jordi Oriol, Prometeu no res (Radicals Lliure, 2010 ajudantia de direcció i disseny de l'espai sonor), i Home-Natja (Temporada Alta 2010, Teatre Lliure i Sala Beckett, música i intèrpret).


17

Jordi Santanach és... Bellido

Composició i músic

Barcelona, 1978. Comença els seus estudis de saxo a l’edat de nou anys al Conservatori de Barcelona, i posteriorment cursa estudis de flauta travessera al Conservatori de Sabadell. També estudia al Taller de Músics amb Alfons Carrascosa i a l’Escola de Música de Bellaterra amb Eladio Reinón.

L’any 2001 es trasllada a Holanda per estudiar amb John Ruocco i Ton Roos durant quatre anys al Royal Conservatory de La Haia. Allà també rep classes magistrals de Dave Liebman, Michael Brecker, Chris Cheeck o Rick Margitza entre d’altres, i col·labora amb la Konninklijk Big Band acompanyant a Slide Hampton i a Kenny Wheeler en el North Sea Jazz Festival de La Haia.

També a Holanda entra en contacte amb la plataforma d’improvisació interdisciplinar Meeting Point, i realitza diverses actuacions en aquest terreny. Un cop llicenciat, torna a Barcelona, on col·labora en projectes musicals d’àmbit jazzístic (Santanach & G.O.O., Nelson Project, Colectivo Deimos o Enric Carreras Eclectic Project, entre d’altres) i d’estils ben diversos (com La Fundación Tony Manero, Discípulos de Otilia, Se atormenta una Vecina, Los Fulanos o Il Dolce Far Niente). Com a músic treballa també amb la companyia de teatre Indi Gest, dirigida per Jordi Oriol i participa en diverses de les seves creacions (com a compositor i com a intèrpret): Concert per a sis oficinistes i un lloro, Ara estem d’acord, estem d’acord (Teatre Lliure, 2009), Obsessions (Sala Beckett, 2008), Un tal ímpetu vital (Teatre Lliure, 2009), Home-Natja (Temporada Alta 2010, Teatre Lliure i Sala Beckett, 2011). És precisament el treball realitzat en el camp escènic un dels factors que l’impulsa a la recerca de noves formes de fusió entre disciplines, una recerca que es materialitza amb la creació de CREA, laboratori d’improvisació conjuntament amb Oriol Roca i Albert Juan.


18

Sebastià Brosa Escenografia Estudis de disseny d’interiors a l’escola EINA, i d’escenografia a l’Institut del Teatre.

Espectacles destacats: La ciutat de Martin Crimp. Dir. Víctor Muñoz i Calafell. Sala Beckett. 2011; Qui té por de Virginia Wolf d’Eduard Albee. Dir. Daniel Veronese. Teatre Romea. 2011; Llum de guàrdia de Sergi Pompermayer i Julio Manrique. Dir. Julio Manrique. Teatre Romea. 2011; Luces de Bohemia de Valle-Inclán. Dir. Oriol Broggi. Biblioteca de Catalunya. Grec 2011; Una història catalana de Jordi Casanovas. Projecte T6. 2011; La presa de Connor McPherson. Dir. Ferran Utzet. Bibliotaca de Catalunya. 2011; Desclassificats de Pere Riera. Dir. Pere Riera. La Villarroel. 2011; Joan Maragall, la llei d’amor. Dir. Joan Ollé. Temporada Alta. TNC Sala Gran. 2010; Misteri de dolor d’Adrià Gual. Dir. Manel Dueso. TNC Sala Petita. 2010; Lluny de Nuuk de Pere Riera. TNC Sala Tallers. Projecte T6. 2010; El uno y el otro de Rafael Campos. Dir. Joan Ollé. Teatro Arbolé. Zaragoza. 2010: A mi no em diguis amor de Marta Buchaca. TNC Sala Tallers. Projecte T6. 2010; M de Mortal de Carles Mallol. TNC Sala Tallers. Projecte T6. 2010; El casament d’en Terregada de Juli Vallmitjana. Dir. Joan Castells. TNC Sala Petita. 2009; El jardí dels cinc arbres. A partir de textos de Salvador Espriu. Dir. Joan Ollé. Temporada Alta. TNC. 2009; Present vulnerable. Cia. Raravis. Andrés Corchero-Rosa Muñoz. TNC Sala Petita. 2009; Trueta d’Àngels Aymar. Dir. Àngels Aymar. TNC Sala Tallers. 2009; Dublín Carol de Connor Mcpherson. Dir. Manel Dueso. Sala Beckett. 2008; Entremès de dos estudiants . Dir. Iban Beltran. Auditori Sant Francesc. 11a fira de la Mediterrània. Manresa. 2008; El Ángel exterminador de Luis Buñuel. Dir. Joan Ollé. Teatre Grec / Palacio de Congresos Expo Zaragoza. 2008; N&N. Una parella jove busca pis a Barcelona de Marc Rosich. Dir. Antonio Calvo. Sala Beckett. 2008; Un fill, un llibre, un arbre de Jordi Silva. Dir. Antonio Calvo. TNC Sala Tallers. 2008; Una mujer en transparencia d’Eva Hibernia. Dir. Eva Hibernia. TNC Sala Tallers. 2008; Garrick d’El Tricicle. 2007; Party line de Marc Rosich. Dir. Andrea Segura. Sala Beckett. 2007; Molta Aigua de Carles Mallol. Dir. Víctor Muñoz i Calafell. Sala Beckett. 2007; Soldados de Salamina. Dir. Joan Ollé. Teatre Romea. 2007; En defensa dels mosquits albins de Mercè Sàrrias. Dir. Carol López. TNC Projecte T6. 2007; El jardí abandonat de Santiago Rusiñol. Dir. Francesc Nel·lo. Espai Escènic Joan Brossa. 2007; Party line de Marc Rosich. Dir. Andrea Segura. El Teatret. Festival LOLA d’Esparraguera. Novembre 2006; Vells temps de Harold Pinter. Dir. Rosa Novell. Sala Beckett. Festival Grec 06; Last chance (última oportunitat). Direcció i dramatúrgia de Carol López. Teatre Bartrina Reus. Espai Lliure. 2006; L´home coixí de Martin MacDonagh. Dir. Victor Muñoz. Teatre Estudi. 2006; Escenografia conjuntament amb Bibiana Puigdefàbregas a l’obra European House. Pròleg d´un Hamlet sense paraules. Dir. Àlex Rigola. Cia Teatre Lliure. Al teatre de Salt. Girona. Temporada Alta 2005. Premi Butaca 2007; Dramatúrgia, direcció i escenografia, conjuntament amb Iban Beltran, a l’obra (instant). Area Tangent. 2005. Dissenyador gràfic i il·lustrador accidental.


19

Laura Garcia Vestuari Llicenciada en Art Dramàtic, especialitat d’escenografia, per l’Institut del Teatre de Barcelona (2001-2005). També ha estudiat a l’Ecole Superiore d’Arts Decoratives de Paris amb una beca Erasmus (2004-2005).

En teatre ha fet el vestuari dels espectacles: Imatges gelades. Dir. Alícia Gorina. Festival Lola. 2011; L’any que vé serà millor. Dir. Mercè Vila Godoy. La Villarroel. 2011; Els comptes de la lletera. Dir. Jordi Oriol. Temporada Alta 2011; Íncubo. Dir. Àlex Mañas. La Villarroel. 2011; Home-Natja. Temporada Alta 2010, Teatre Lliure i Sala Beckett. 2011; Un conte d’hivern. Dir. Carme Portaceli. Temporada Alta 2010; Las chicas de las tres y media Floppies. Dir. Mercè Vila Godoy. Nau Ivanov. 2010; Por culpa de Yoko. Dir. Mercè Vila Godoy. Alacant. 2008; Molts records per Ivanov. Dir. Pep Tosar. Teatre Principal de Palma. 2008; La Paradise Band. Dir. Mercè Vila Godoy. Teatre Lliure. 2008; Orígens. Dir. Joan Maria Segura. L’Orfeó de Manresa. 2007; Serf del coreògraf Bebeto Silva. 2006; ¿Quiere ser usted cuplista? Dir. Xavier Albertí. Institut del Teatre. 2007; Ventdavall. Dir. Jordi Besora. Institut del Teatre. 2007; Push Up. Dir. Mercè Vila Godoy. Institut del Teatre. 2007; La Màquina Hamlet. Dir. Antonio Simón. Institut del Teatre. 2007; Troianes. Dir. Antonio Simón. Institut del Teatre. 2006. També ha col·laborat en els espectacles Prometeu no Res de la companyia Indi Gest (Temporada Alta 2009) com a ajudant d’escenografia i vestuari, Stigma dirigit per Dani Salgado (Salon Teatro de Galicia, 2008) com a ajudant d’escenografia i vestuari, Garrick de El Tricicle com a ajudant d’escenografia, Calígula dirigit per Ramon Simó com a ajudant d’escenografia (TNC, 2005), i Amor, fe, esperança dirigit per Carlota Subirós com a ajudant de vestuari (Mercat de les Flors, 2005).

En cinema ha treballat a Cómo jugar a polis y cacos d’Alejo Levis (2005), Variacions de Pere Portabella com a assistent de vestuari i pàtina (2007), Su majestad Minor de Jean Jaques Annaud com a assistent de vestuari i pàtina (2006), El perfume de per Tom Tykwer com a assistent de vestuari i pàtina (2005).

En televisió ha treballat a la Gala Premis Nacionals de Catalunya (TV3, 2009), Ventdelpla com a ajudant d’escenografia (Diagonal TV, 2006-2007) i a 13 Rue de la Xarxa de Televisions locals (2008). També ha treballat en el sector de la publicitat, del videoclip, i de l’animació.


20

Àlex Aviñoa Il·luminació Barcelona, 1980. Llicenciat en Escenografia i il·luminació per l’Institut del Teatre de Barcelona.

Firma el disseny d’il·luminació de moltíssims espectacles teatrals entre els que destaquen: Sang al coll lligat. Dir. Rafel Duran. Estudi de l’Institut del Teatre de Barcelona. 2004; Pronóstico de Peter Handke. Dir. Jaime Pérez Roldan (també escenografia); Run d’Àlex Serrano. Festival de Teatre de Titelles de Barcelona. 2004; Narayama. Dir. Lluís Graells. 2004; Honey de Raquel Tomàs. 2005; Odio bastante de la companyia Las Perras. Premiat a la Mostra de Teatre de Barcelona. 2005; l’òpera Orlando de la Real Compañía de Ópera de Cámara. Palacio Real de Aranjuez. 2005; Radio Patera. Versus Teatre. Grec 2005; Looking for us de Raquel Tomàs. Dir. Andrea Segura. Assaig obert al Teatre Lliure. 2005; Are you talking to me de Stefan Metz. Lausanne. 2006 (també escenografia); Autopsia I d’Àlex Serrano. Naumon. 2006; Al fil de la mar. Dir. Manuela Lorente. Versus Teatre. 2006; No hay nada bueno en ti, por eso te amo. Dir. Manuela Lorente. 2006; Blasted de Sarah Kane. Dir. Jaime Pérez Roldán. Institut del Teatre. 2006; Ob-sessions de Jordi Oriol. Sala Beckett. 2007; Absurdo de Iker Gómez. Mercat de les Flors. 2008; We de Raquel Tomàs. Festival Panorama d’Olot. 2008; Jazz a les fosques de Raquel Tomàs, Iban Beltran i Cristina Alonso. La Caldera. Grec 2008; El títol no mata de Jordi Oriol. La cuina. Grec 2008; Por culpa de Yoko. Dir. Mercè Vila Godoy. Alacant. 2008 (també escenografia); Cabaret Incívic. Companyia Funàmbula. 2008; Entremès per a dos estudiants. Dir. Iban Beltran. Manresa. 2008; Las chicas de las tres y media Floppies. Dir. Mercè Vila Godoy. Nau Ivanov. 2008 (també escenografia); Vagas noticias de Klamm. Dir. José Sanchis Sinisterra. Sala Beckett. 2009; Abans del món hi havia un món de Raquel Tomàs, Cristina Alonso i Iban Beltran. La Caldera. Grec 2009; Prometeu no res de Jordi Oriol, Diego Anido i Silvia Delagneau. Temporada Alta 2009; Mi mundo no cabe en esta casa de Marta Betriu. Festival Panorama d’Olot. 2010; Home-Natja. Temporada Alta 2010, Teatre Lliure i Sala Beckett. 2011; L’any que vé serà millor. Dir. Mercè Vila Godoy. La Villarroel. 2011 (també escenografia); Els comptes de la lletera. Dir. Jordi Oriol. Temporada Alta 2011 (també escenografia); Katastrophe d’Alex Serrano. Sala Beckett. 2011.

Com a tècnic de llums i maquinista ha treballat des de 1999 per a empreses i companyies com: So Ramoneda, New Watt, Good Watt, la Faràndula de Sabadell, Centre Dramàtic del Vallès, Moonlight, Unison, Teatre Lliure, Teatre del Sol de Sabadell, Teatre Tívoli, Festival de Los Monegros, Teatre Tantarantana, L’Òpera de Sabadell, Sala Apolo, Teatre Borràs, Cia. Metros. Durant uns anys va col·laborar habitualment amb l’espai Àrea Tangent fent dissenys de llums per espectacles que s’hi presentaven, però també presentant les seves pròpies creacions, espectacles i càpsules. També ha treballat en els departaments artístiscs i d’atrezzo de la sèrie Infidels (TV3 2009 i 2010), del programa El homiguero (Cuatro, 2007) i Los Martes de Carnaval dirigida per José Luis Garcia Sánchez (2007).


21

Sala Tallers Del 12 de gener al 5 de febrer de 2012

Horaris: De dimecres a divendres, 20 h; dissabte, 21.30 h; diumenge, 18 h.

Durada: 1 h 15 minuts (sense entreacte)

Preus: 7,50-20 €

Trobada amb l’autor: divendres 20 de gener

Espectacle recomanat a partir de 14 anys Més informació a:

www.tnc.cat

www.tnc.cat/revista-t-error

Segueix-nos a:

www.tnc.cat/facebook

www.tnc.cat/twitter @teatrenacional

www.tnc.cat/youtube

www.tnc.cat/issuu


22

Documents

t-ERROR - tnc.cat · Projecte T6] han estat còmplices i m’han permès de jugar amb un text que és completament estripable i que anem canviant amb els actors, segons l’espai,