Àngels de nata

Embed Size (px)

DESCRIPTION

De Maria Josep Escrivà Il·lustracions de Maria Alcaraz Frasquet Aldonça es troba un bon dia d’hivern, camí de l’escola, un ésser estrany cobert de nata. O no era de nata...? Quasi alhora coneix una criatura de la grandària d’una poma, i un llanterner, de nom Faust, que és capaç de reparar coses inimaginables. Àngels de nata és una història on el món d’il·lusió i de fantasia dels infants conviu amb el d’algun adult especial per reivindicar que la màgia i el sentit positiu de la vida ho poden tot.

Text of Àngels de nata

  • 1ngels de nata

  • del text: Maria Josep Escriv Vidal de les illustracions: Maria Alcaraz i Frasquet de ledici: Edicions 96, SL

    Edita:Edicions 96, SLwww.edicions96.comApt. de correus 2346670 la Pobla Llargaedicions96@edicions96.comTel.: 962 461 104 / 692 221 004

    Disseny i maquetaci:Pau lvarez / Edicions 96

    DL: V-412-2013ISBN: 978-84-15802-05-1

    Qualsevol forma de reproducci, distribuci, comunicaci pblica o transformaci daquesta obra noms pot ser realitzada amb lautoritzaci dels seus titulars, llevat dexcepci prevista per la llei. Dirigiu-vos a CEDRO (Centre Espanyol de Drets Reprogrfics, www.cedro.org)

    si necessiteu fotocopiar, escanejar o fer cpies digitals dalgun fragment daquesta obra.

  • ngels de nataMaria Josep Escriv

    Illustracions: Maria Alcaraz i Frasquet

  • A la memria de Ramon Sanchis,

    mestre del collegi Joan XXIII del Grau de Gandia:

    el primer amic que em va fer estimar els llibres

    Als meus nebots Laura, Joan i Ferran

  • Un dia vaig tenir un somni. Ja s que vosaltres direu que

    els somnis es tenen de nit, i que no es pot dir un dia vaig

    tenir un somni sin una nit vaig tenir un somni, per

    el meu somni, el somni ms commovedor que he tingut

    mai, va comenar en un banc de fusta de lesglsia del

    meu poble. I no s si aix que dir ara s molt important

    en si mateix, o ho s tan sols per a mi. Per lesglsia del

    meu poble t un no-s-qu diferent de totes les esglsies

    que he conegut. I s que, mentre les persones sasseuen

    a oir missa a lesglsia del Grau que s el nom del meu

    poble, se sent de fons el soroll del motor de les bar-

    ques i els crits de les gavines, i lolor daigua de mar. Per

    de mar de la que remulla els mateixos fonaments de les

    cases. Sabeu quina s aquesta olor? Jo li dic olor de mar

    domesticada, perqu shi barreja el salobre, les sobres de

    peix de les barques, el combustible dels motors, el iode

    dels temporals. Doncs b, fins a lesglsia del meu poble,

    sobretot a lestiu, quan les portes corredisses del jard sn

    obertes, arriba olor de tot aix. Perqu el port de pesca s

    a laltra banda mateixa dels murs.

    Aix s que, no s si s important o no s important.

    Per sempre he associat el meu somni daquell dia a lolor

    de port del meu poble. Potser tot s una casualitat...

    7

  • Un bolet amb gepa

    1Ja tenia el senyor Faust a punt les seues eines de treball

    i el mat no sacabava de decidir encara entre ser mat de

    sol, de pluja o de boira. En qualsevol cas, era un mat molt

    fred dhivern. Els marges de les squies estaven coberts

    de rosada, i lherba tenia un aspecte tan verd i tan tendre

    que qualsevol la podria fer servir en una bona amanida.

    Al senyor Faust, li agradava bona cosa, lhivern, perqu

    aix podia acostar-se al caliu del seu veixell de llanda, i no

    passar fred ni calor.

    El senyor Faust era llanterner. Clar que la majo-

    ria de vosaltres no deveu saber ja qu s un llanterner.

    Llanterners, en general, sn les persones jo crec que

    quasi sempre homes que es dediquen a installar cano-

    nades, a solucionar les fuites daigua, a reparar una aixeta

    que goteja... Per llanterners eren tamb una altra cosa,

    fa alguns anys. I aix era el senyor Faust: una altra cosa.

    8

  • Mon pare deia, quan jo encara era una xiqueta, que

    els llanterners com Faust (alguns li deien Faust, a seques,

    per a mi aix em pareixia poca cosa, i li deia tamb se-

    nyor, senyor Faust), es podien comptar amb els dits duna

    m. I voleu saber qu feia aquest llanterner? Doncs arre-

    glar paelles, perols, objectes de llanda, llegons, orinals,

    paraiges... Ja veieu, res dextraordinari, si no fra que...

    Ah, se moblidava!: jo em dic Aldona.

    9

  • Un mat dhivern, dijous, crec recordar que era, Aldona

    eixia de casa acompanyada de sa mare. Es veien apressa-

    des, perqu noms faltaven deu minuts perqu tancaren

    la porta descola. Sempre hi anaven a peu. Noms havi-

    en de travessar un gran descampat, al final del carrer de

    cases on Aldona vivia amb els seus pares, i arribaven al

    collegi. Finalment el dia shavia decidit per la pluja, de

    manera que les dues, dona i doneta, es van disposar a

    obrir els paraiges a penes travessar el llindar de casa.

    Per Aldona... aaiii! va llanar un crit de terror.

    Qu s aix?! Mare, quina mala sort! Per un dia

    que plou, i al meu paraigua, li ha eixit una gepa. Ja puc

    oblidar-me del Campament dels Bolets. Un bolet amb

    gepa..., quina vergonya! Aix lnic que puc fer s portar-

    lo a lhospital!

    Afanyat, Aldona, i deixat dhospitals! No veus

    que sens fa tard?

    10

  • HOSPITAL DE BOLETS

  • La nostra amiga remugava, i es queixava, i murmura-

    va entre dents pobre paraigua, i pobra de mi, ara ja no

    tinc ni bolet amb gepa; adu al campament.... Per ho

    deia baixet baixet, perqu la mare, Merc, feia cara de po-

    mes agres com mai en la vida. Tan baixet que ning ms, a

    part de Merc, i de mi, no hauria ents qu remugava la xi-

    queta ni tenint loda ms fina del mn. Que jo qui sc...? Jo

    sc Bernat, Bernat el Contacontes. I visc en les butxaques

    daquelles persones que tenen alguna histria per contar.

    Cada dia nhi ha ms pocs, si us he de ser sincer, dhumans

    daquesta mena. La gent va a la seua, i com que noms vi-

    uen de cara a la televisi, han perdut lhbit de contar his-

    tries als fills, als marits, a les mullers, als germans menuts,

    i quasi shan oblidat de com sexpliquen succets, i de com

    se nescolten. Per aix sn altres calces. Quan vaig coni-

    xer lAldona, ella s que tenia una bella histria per con-

    tar. I jo la vaig viure de molt a prop: Bernat el Contacontes,

    installat a la butxaca dreta de la nostra amiga Aldona.

    12