Anàlisi comparativa Informes OCRI internacional de la ... · Les universitats catalanes en el context mundial (2) Anàlisi comparativa internacional de la producció científica

1

Anàlisi comparativa internacional

de la producció científicadels agents de recerca de

Catalunya:una visió de sistema

Informes OCRI

Anàlisi sistema R+D+Inúm. 1 – novembre 2010

2

ÍNDEX

1. Bases de l’anàlisi realitzada.................... .............................................................. 4

PART A: SITUACIÓ DEL SISTEMA DE RECERCA CATALÀ EN EL MÓN2. Les Universitats ................................................................................................................ 7

3. Els Centres de recerca........................ ................................................................... 14

4. Els Hospitals................................. ........................................................................... 20

PART B: ANÀLISI COMPARATIVA AMB PAÏSOS DE REFERÈNCIA5. Comparativa Catalunya / Espanya................ ....................................................... 27

6. Comparativa Catalunya / França i Alemanya...... ................................................. 31

7. Comparativa Catalunya / Regne Unit i Irlanda... .................................................. 37

8. Comparativa Catalunya / Holanda i Bèlgica i els països nòrdics........................ 41

Anàlisi comparativa internacional de la producció científica dels agents de recerca de Catalunya

3

Anàlisi comparativa internacional de la producció científica dels agents de recerca de

Catalunya: una visió de sistema

PART A:

SITUACIÓ DEL SISTEMA DE RECERCA CATALÀEN EL MÓN

4

1. Bases de l’anàlisi realitzada

Què és el SIR i què inclou (document complet a http://scimagoir.com/pdf/sir_20 10_world_report.pdf )

� Les anàlisis realitzades en aquest informe són les que apareixen en el Scimago Institutions Rankings(SIR) World Report 2010, que és l’informe més exhaustiu i de major abast existent sobre la producciócientífica de les institucions de recerca del món.

� L’informe SIR inclou 2.833 institucions (que han generat més de 100 documents el 2008). El llistat de les institucions complet es pot veure en l’informe.

� Les 2.833 institucions estan agrupades en: Educació Superior (Universitats i altres), Sistema sanitari(Hospitals i altres), Centres de recerca governamentals, Empreses i altres.

� Aquestes 2.833 organitzacions són les responsables de més del 80% de la producció científica mundial entre el 2004 i el 2008 (període que abasta aquest estudi) segons la base de dades Scopus, la qual és actualment la que incorpora el major nombre de revistes científiques que es publiquen al món.

Què és l’informe Scimago-UOC

� És una anàlisi similar al SIR però centrat en les i nstitucions catalanes . En aquest document s’han utilitzat les dades ampliades d’aquest informe en les taules on es mostren tots els ens catalans , perquèen l’informe SIR només visualitza els que ultrapassen un llindar de producció científica.

Quins indicadors principals s’utilitzen

� La producció científica (OUTPUT) és l’indicador que mesura el nombre de documents publicats per cada institució en les revistes científiques.

� L’impacte normalitzat (NI) és un indicador de la qualitat científica que mesura la ratio (en percentatge) entre l’impacte científic mitjà d’una institució i la mitjana mundial. Així, quan una institució té per exemple un NI de 1,3 ens indica que el seu impacte científic és 30% superior a la mitjana mundial (1) i si és 0,8 ens indica que el seu impacte és un 20% inferior a la mitjana mundial.

Dades del SIR World Report 2010 i de l’Informe Scimago- UOC

5



Situar el sistema català de recerca en el context mu ndial� Entendre quina és la posició actual del sistema de r ecerca català , i de les seves institucions, dins

del context mundial i de l’entorn europeu en particular.

Comparar el sistema català de recerca amb el d’altre s països� Situar comparativament el sistema català de recerca en referència al d’altres països del nostre

context.

Quins objectius té l’anàlisi

S’han analitzat les dades de l’informe SIR corresponents als sectors d’Universitats (institucions d’educació superior), de Centres de Recerca (ens governamentals) i d’Hospitals (sector salut).

Malgrat els tres sectors s’han analitzat en primer terme per separat, ateses les diferències entre ells, cal tenir una visió de conjunt de tots ells quan es fa la comparació per països (el pes dels diferents sectors varia i existeixen diferents particularitats a considerar sense les quals es pot crear una distorsió en les anàlisis realitzades). Així, per exemple, hi ha països que no tenen una xarxa significativa de centres de recerca separats de les universitats (cas anglès) o bé llocs on la producció científica dels hospitals està integrada dins de la de les universitats (cas alemany).

Cal esmentar que aquest estudi no pretén mesurar la productivitat científica (resultats segons recursos esmerçats), qüestió també molt rellevant, perquè el SIR no apunta dades al respecte.Així, doncs, és ben possible que universitats o ens de recerca amb resultats similars mostrinproductivitats diferents o força diferents, i viceversa.

6



Les dades es presenten majoritàriament en el mateix tipus de gràfica:

� Eix de les “x”: es representa l’OUTPUT (producció científica) de cada institució, és a dir, el nombre de documents científics publicats en el període 2004-2008. L’escala adoptada és logarítmica.

� Eix de les “y”: es representa l’NI (Impacte Normalitzat), un indicador de la qualitat de la recerca científica publicada de cada institució relativa a la mitjana mundial (NI=1) en el període 2004-2008. L’escala adoptada en aquest eix és lineal.

Presentació de les dades

OUTPUT

NI

1

2

1.000 10.000 100.000

3Organitzacions que tenen una producciócientífica de molt elevada qualitat i molt elevada quantitat

x

y

Totes les dades que es mostren en aquest format estan extretes de l’informe SIR 2010

Mitjana mundial

7

2. Les Universitats. El context mundial


Index d'impacte normalitzat (NI) i nombre de publicacions (OUTPUT)

0,00

0,50

1,00

1,50

2,00

2,50

3,00

100 1.000 10.000 100.000

OUTPUT

NI

Univ món

� La majoria d’universitats (ens d’educació superior) estan entre un OUTPUT de 1.000 i 10.000 i entre un NI de 0,5 i 1,5.

� Existeix una correlació positiva lineal entre la producció científica (OUTPUT) i l’impacte (NI). Així, les institucions més grans (amb més OUTPUT) tendeixen a tenir un major impacte. Hi ha, però, institucions petites (baix OUTPUT), sovint molt especialitzades, amb molt alt impacte i institucions amb molt OUPUT, i amb impacte mitjà-baix.

� Hi ha un nombre petit d’universitats que superen el 2,00 de NI (més del 100% d’impacte superior a la mitjana), i que al seu torn tenen un OUTPUT molt elevat. Aquestes són les universitats de referència mundial en recerca.

Univ. Harvard

London School of Hygiene and Tropical Medecine

Univ. Tokyo

London Business School

Univ. Toronto

Univ. Tsinghua

8

2. Les Universitats. Les universitats catalanes en el context mundial (1 )� Les universitats catalanes (“a” a ”g”) tenen una NI superior, entre un 18% i un 56% a la mitjana mundial (a-1,41; b-1,35; c-

1,18; d-1,35; e-1,56; f-1,26; g-1,35) i un OUTPUT alt ( “a” a “c”) o mitjà (“d” a “g”).

� A les univ. cat. (“a” a ”g”) no hi ha correlació entre OUTPUT (associat a grandària) i NI (impacte). El sistema universitari públic català és doncs homogeni en la NI, no depèn de la grandària, ni de l’antiguitat. ni de la ubicació.

� En el rang de les universitats catalanes de menor grandària (“d” a ”g”) hi ha poques universitats del món per sobre en quan a NI (algunes de les que ho estan són molt especialitzades o són “college” o “ecole normal”).

Index d'impacte normalitzat (NI) i nombre de publicacions (OUTOUT)

0,00

0,50

1,00

1,50

2,00

2,50

3,00

100 1.000 10.000 100.000

OUTPUT

NI

Univ món

Univ. catalanes

ab

c

d

e

fg

h

Index d'impacte normalitzat (NI) i nombre de publicacions (OUTOUT)

0,00

0,50

1,00

1,50

2,00

2,50

3,00

100 1.000 10.000 100.000

OUTPUT

NI

Univ món

Univ. catalanes

ab

c

d

e

fg

h

(OUTPUT)

Univ. Món: institucions d’educació superior de l’informe SIR 2010

Universitats catalanes: a-UB; b-UAB; c-UPC; d-URV; e-UPF; f-UdG; g-UdL; h-URLLes altres universitats catalanes no apareixen en l’informe SIR atès que no han superat el nombre 150 publicacions en el període 2004-2008

9


0,00

0,50

1,00

1,50

2,00

2,50

3,00

100 1.000 10.000 100.000

OUTPUT

NI

Univ Europa

Univ. asiàtiques

Univ. catalanes

Univ. nordamericanes

2. Les Universitats. Les universitats catalanes en el context mundial (2 )


� Les universitats nord-americanes (USA+Canadà) sobresurten en el global mundial. De fet, representen la gran majoria de les que tenen, al mateix temps, un OUTPUT i un NI elevats. Comparativament, les universitats asiàtiques es situen respecte les nord-americanes en el lloc oposat de la gràfica, mentre que les europees, malgrat estan més properes en el seu conjunt, al sistema nord-americà, tenen poques universitats amb elevat OUTPUT i elevat NI i cap universitat de molt elevat OUTPUT i NI. Poques univ. nord-americanes estan per sota 1,0 en NI.

� El sistema català estaria situat en el més alt nivell dins del sistema asiàtic, mentre que en el nord-americà ocuparia un lloc mitjà sense cap universitat d’alt OUTPUT i alt NI comparativament. A nivell europeu (pàg 9), el sistema català ocupa un lloc mitjà-alt en NI, especialment en les univs. mitjanes (“a” a “g”). En canvi no hi ha universitats catalanes que tinguin al mateix temps un NI alt (>1,5) i un OUTPUT alt (>10.000) alt comparat amb les univ. europees líders.

En les següents pàgines (10 a 12) es pot veure aquesta gràfica desagregada

10


0,00

0,50

1,00

1,50

2,00

2,50

3,00

100 1.000 10.000 100.000

OUTPUT

NI

Univ Europa

Univ. catalanes



11


0,00

0,50

1,00

1,50

2,00

2,50

3,00

100 1.000 10.000 100.000

OUTPUT

NI Univ Europa

Univ.nordamericanesUniv. catalanes



35 Univ. Europees42 Univ. Nord-americanes

1 Univ. Europea20 Univ. Nord-americanes

12


0,00

0,50

1,00

1,50

2,00

2,50

3,00

100 1.000 10.000 100.000

OUTPUT

NI Univ Europa

Univ. asiàtiques

Univ. catalanes

2. Les Universitats. Les universitats catalanes en el context mundial ( i 5)


13

2. Les Universitats. Les universitats catalanes


� Es presenten les dades de les universitats catalane s extretes de l’estudi Scimago-UOC (oct-2010). � Com es pot veure, l’IQS i ESADE han estat tractats separadament a la URL malgrat que pertanyen a aquesta universitat. � Q1 indica el % dels documents que han estat publicats en revistes científiques del 1r quartil (les més rellevants).� COL INT indica el % dels documents publicats que s’han fet amb col·laboració internacional.

ORGANITZACIÓ PRODUCCIÓ IMPACTE (NI) Q1(%) COL INT(%)

Universitat de Barcelona 12.904 1,41 61,84 42,97

Universitat Autonoma de Barcelona 9.864 1,35 57,54 39,42

Universitat Politecnica de Catalunya 9.123 1,18 36,69 39,56

Universitat Rovira i Virgili 2.862 1,35 54,12 37,67

Universitat Pompeu Fabra 2.295 1,56 60,78 51,98

Universitat de Girona 1.717 1,26 54,34 42,11

Universitat de Lleida 1.430 1,35 56,5 31,26

Universitat Ramon Llull 512 0,76 30,08 31,45

Universitat Oberta de Catalunya 215 0,93 11,63 26,51

Instituto Quimico de Sarria 177 0,91 47,46 36,72

Universitat Internacional de Catalunya 101 0,72 38,61 18,81

Escola Superior d'Administracio i Direccio d'Empreses 79 0,94 29,11 41,77

Universitat de Vic 67 1,54 35,82 31,34

Universitat Abat Oliba CEU 2 0 0 -

14

3. Els centres de recerca. El context mundial


� Existeixen grans conglomerats de centres de recerca governamentals a França (CNRS), Alemanya (Max Planck), Espanya (CSIC), Rússia (Academy of Sciences) i Xina (Academy of Sciences) entre altres: tenen un OUTPUT molt elevat i un NI divers que és superior o inferior a la mitjana mundial (1,00). En aquests conglomerats de centres se suposa hi ha centres amb diferents OUTPUTS i NI (no es disposa de dades en l’informe SIR).

� Malgrat la no disponibilitat de dades desagregades dels grans conglomerats, es pot deduir de la gràfica que, a diferència de les universitats, no existeix una correlació positiva entre OUTPUT i NI. Així, apareixen centres petits i mitjans (amb OUTPUT baix-mitjà) que tenen una alt o molt alt NI (>2,00). Aquests són centres especialitzats, sovint, en els àmbits biomèdic i tecnològic.


0,00

0,50

1,00

1,50

2,00

2,50

3,00

3,50

100 1.000 10.000 100.000

OUTPUT

NI

Ens públicsrecerca móna

bc

d

e

f

g

h ij

k

Chinese Academyof Sciences

Max Planck

Russian Academyof Sciences

CNRS

CSIC (incloent centres a Catalunya)

Broad Institute of MIT and Harvard: NI-6,02; OUPUT-861Whitehead Institute for Biomedical Research: NI-5,07; OUPUT-736

Group Health Center for Health Studies

15


0,00

0,50

1,00

1,50

2,00

2,50

3,00

3,50

100 1.000 10.000 100.000

OUTPUT

NI Ens Gov. món

En Gov. catalans

Ens Gov. Cat.Biosalut

a

bc

d

e

f

g

Ens Gov. catalans: a-IRTA; b-ICFO; c-IFAE; d-IEEC; e-ICIQ; f-CRG; g-BSC

Ens Gov catalans biosalut: h-IMIM; i-IDIBAPS; j-IDIBELL; k-IRB

h ij

k

3. Els centres de recerca. Els centres catalans en el context mundial (1)� Es mostren els centres de recerca catalans (Ens Governamentals) que apareixen en l’informe SIR (els que no apareixen es

degut a que tenen un OUTPUT inferior a 100 en l’any 2008). Dels 39 centres catalans CERCA actuals n’apareixen 11 (“a” a “k”) en l’informe SIR. En la pàgina 15 es poden veure tots ells independentment de la seva producció científica amb dades extretes de l‘informe Scimago-UOC. Els centres del CSIC a Catalunya apareixen conjuntament amb tots els del CSIC.

� La majoria dels 11 centres catalans (“a” a “k”) amb més produccció tenen un NI elevat o molt elevat (>2,00) havent-hi dos d’ells (“d” i “e” que estan entre els 10 primers (cal considerar que no es disposa de dades desagregades dels centres Max Plack, CNRS o CSIC). L’OUTPUT dels centres catalans és baix-mitjà. Només dos d’ells superen els 1.000 documents en el període 2004-2008 i són centres en l’àmbit de biosalut, en el qual es publica molt més que els altres.


16

3. Els centres de recerca. Els centres catalans en el context mundial (2)


� Els centres nord-americans, sovint pertanyents a les agències federals, solen tenir un NI entre 1,5 i 2,0 i uns OUTPUTsmajors de 1.000. No representen, vistos en conjunt, una gran diferència en comparació amb els europeus encara que n’hi ha pocs (quasi cap) amb NI inferior a 1,0. La major diferència és, en canvi que a Nord-amèrica, a diferència que a Europa i a Àsia, no hi ha conglomerats de centres de recerca tipus CNRS separats de les universitats. Per altra banda, els centres asiàtics es situen majoritàriament amb NI inferiors a 1,5 i OUTPUT alt o molt alt, destacant l’Acadèmia de Ciències de Xina.

� Els centres de recerca catalans que apareixen en l’informe SIR se situen, vistos en conjunt, en el rang alt dels europeus pel que fa a NI, amb rang similar de NI als dels centres nord-americans i més alt que els asiàtics. Aquí cal tornar a comentar que és probable que hi hagi diversos centres del Max Plank o el CNRS amb alt o molt alt NI. Per altra banda, els centres catalans representarien centres petits en quant l’OUPUT vistos en les perspectives nord-americana i asiàtica.


0,00

0,50

1,00

1,50

2,00

2,50

3,00

3,50

100 1.000 10.000 100.000

OUTPUT

NI

Ens Gov. Europa

Ens Gov.nordamericansEns Gov. catalans

Ens Gov. Cat. Biosalut

Sèries5

Ens Gov. asiàtics

Chinese Academyof Sciences

Max Planck

CNRS


Broad Institute of MIT and Harvard: NI-6,02; OUPUT-861Whitehead Institute for Biomedical Research: NI-5,07; OUPUT-736

17

3. Els centres de recerca. Tots els centres catalans


0,00

0,50

1,00

1,50

2,00

2,50

3,00

3,50

1 10 100 1.000 10.000 100.000

OUTPUT

NI

Ens Gov. món

Centres CERCA

Centres CERCA Biosalut

Grans Infraest. Cat

Altres

ICREA

Es mostren dades de tots els organismes governamentals catalans extretes de l’estudi Scimago-UOC. Veure taules pàgines següents. No apareixen els següents centres CERCA : CED-Centre d’Estudis Demog`rafics; CIIRC-CentreInternacional d’Investigació dels recursos costaners; CREI-Centre de Recerca en Economia Internacional; FundacióIRTA-UdL; IC3- Institut Català del Clima; ICRCP- Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural; IMPPC- Institut de Medicina Predictiva i Personaitzada del aleocologia Humana i Evolució Social; IREC- Institut de Recerca en Energia de Catalunya; MOVE-Markets, Organitzations and Votes in Economics. Alguns dels centres són de recent creació; no es coneix perquè no apareixen altres. Els investigadors ICREA incorporats al sistema català (no solament en centres de recerca) es mostren en el seu conjunt.

18

3. Els centres de recerca. Tots els centres catalans (2)ID ORGANITZACIÓ PRODUCCIÓ IMPACTE Q1(%) COL INT(%)

65842 Institut d'Estudis Espacials de Catalunya 587 3,01 58,77 72,57 CERCA

65858 Institut Catala d'Investigacio Quimica 442 2,69 83,94 45,48 CERCA

63785 Institut Catala de Recerca de l'Aigua 18 2,19 94,44 11,11 CERCA

30729 Fundacio I2Cat, Internet I Innovacio Digital A Catalunya 13 2,04 30,77 61,54 CERCA

61537 Institut Catala d'Arqueologia Classica 5 2,02 60 20 CERCA

65789 Institut de Ciencies Fotoniques 648 1,93 68,83 67,9 CERCA

65790 Institut de Fisica d'Altes Energies 590 1,91 69,66 81,02 CERCA

65885 Centre de Recerca Ecologica i Aplicacions Forestals 341 1,74 80,35 42,23 CERCA

64182 Centre Tecnologic Forestal de Catalunya 88 1,7 60,23 60,23 CERCA

63794 Institut de Geomatica 18 1,69 33,33 61,11 CERCA

65473 Centre Internacional en Metodes Numerics en Enginyeria 98 1,54 72,45 48,98 CERCA

65153 Institut Catala de Nanotecnologia 132 1,41 75,76 73,48 CERCA

65785 Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentaries Barcelona 892 1,35 58,3 41,03 CERCA

65934 Centre Tecnologic de Telecomunicacions de Catalunya 325 1,31 29,85 36,62 CERCA

64190 Institut de Bioenginyeria de Catalunya 87 1,29 70,11 44,83 CERCA

61228 Institut Catala de Paleontologia 16 1,12 81,25 43,75 CERCA

64956 Centre de Visio per Computador 170 1,06 17,06 28,24 CERCA

63369 Centre de Recerca Matematica 46 0,76 19,57 65,22 CERCA

61256 Centro de Investigacion en Salud Internacional de Barcelona 109 2,99 73,39 72,48 CERCA

32982 Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental 136 2,57 81,62 76,47 CERCA

33244 Centro de Medicina Regenerativa de Barcelona 34 2,22 85,29 88,24 CERCA

61263 Institut Municipal d'Investigacio Medica 1086 2,2 71,18 46,69 CERCA

30275 Institut d'Investigacions Biomediques August Pi i Sunyer 1637 2,14 71,72 34,09 CERCA

63599 Institut d'Investigacio Biomedica de Bellvitge 617 2,12 68,23 33,55 CERCA

34384 Centro de Regulacion Genomica 358 1,92 85,2 64,53 CERCA

35315 Institut Catala de Ciencies Cardiovasculars 123 1,41 74,8 29,27 CERCA

63353 Fundacio Privada Institut d'Investigacio Biomedica de Girona Dr. Josep Trueta 41 1,35 73,17 21,95 CERCA

30635 Institut de Recerca Biomedica Barcelona 515 1,31 79,03 45,24 CERCA

CERCA* 9.172 1,82 65,2964 50,64

ICREA 1.844 2,26 75,92 68,95

66085 Barcelona Supercomputing Center 232 1,6 46,12 45,26 Gran Infra.

64280 ALBA Synchrotron Light Facility 83 0,82 54,22 73,49 Gran Infra.

35469 Centro Nacional de Genotipado Barcelona 56 2,04 80,36 41,07 Gran Infra.

*Les dades totals CERCA de NI són una mitjana dels centres. Aquesta mitjana no equival matemàticament a la NI calculada del conjunt de centres CERCA com un tot

(no es disposa d'aquesta dada malgrat que la mitjana és una referència)

Es presenten en la taula les dades dels organismes governamentals extretes de l’estudi Scimago-UOC. Q1 indica el % dels documents que han estat publicats en revistes del 1r quartil (les més rellevants)Col- Int. Indica el % dels documents que han estat fet en col·laboració internacional

19

3. Els centres de recerca. Tots els centres catalans (i 3)ORGANITZACIÓ PRODUCCIÓ IMPACTE Q1(%) COL INT(%)

Agencia Catalana de l'Aigua 29 1,38 55,17 3,45 Gene

Institut Cartografic de Catalunya 35 0,66 31,43 31,43 Gene

Empresa Publica Aigues Ter Llobregat 13 0,58 38,46 15,38 Gene

Institut Geologic de Catalunya 7 0,36 71,43 100 Gene

Centre d'Alt Rendiment Esportiu 19 0,33 36,84 21,05 Gene

Secretaria General de l'Esport 11 0,33 18,18 (null) Gene

Agencia de Residus de Catalunya 2 0,3 0 (null) Gene

Fundacion Catalana para la Investigacion 2 0 50 (null) Gene

Institut d'Estudis Catalans 53 0,7 49,06 28,3 IEC

Museo de Ciencias Naturales Barcelona 44 1,06 72,73 36,36 Museu

Museu de Granollers Ciències Naturals 25 0,88 56 28 Museu

Museu d'Arqueologia de Catalunya Barcelona 10 0,67 50 40 Museu

Museu Geologic del Seminari de Barcelona 19 0,16 0 31,58 Museu

Parc Natural de Sant Llorenc del Munt i l'Obac 6 0,93 50 50 Parc natural

Parc Natural de Cap de Creus 3 0,93 33,33 (null) Parc natural

Parc Natural del Delta de l'Ebre 4 0,85 75 50 Parc natural

Centre de Referencia en Materials Avancats per a l'Energia 77 2,21 74,03 59,74 Centre Ref.

Centro de Referencia de Bioingenieria de Cataluna 59 1,5 59,32 37,29 Centre Ref.

Xarxa de Referencia en Tecnologia dels Aliments 209 1,57 69,38 15,79 Xarxa

Xarxa de Referencia de Recerca i Desenvolupament en Aquicultura 25 0,78 40 52 Xarxa Ref.

Grupo de Estudio y Proteccion del Quebrantahuesos 32 2,18 43,75 15,63

Centre de Recerca en Sanitat Animal 203 2,05 78,82 33,99

Ayuntamiento Santa Pola 2 2,01 100 (null)

Laboratori Agroalimentari 1 1,9 100 (null)

Consorci Costa Brava 3 1,86 100 33,33

Laboratorio de Genetica Molecular Vegetal 72 1,79 80,56 43,06

Institut d'Estadistica de Catalunya 10 1,76 0 10

Centre Especial de Recerca en Quimica Teorica 197 1,51 87,82 61,42

Institut Paleontologic Dr Miquel Crusafont 22 1,25 77,27 59,09

Centro Nacional de Condiciones de Trabajo 9 1 66,67 11,11

Centre d'Arqueologia Subaquatica de Catalunya 5 0,94 60 0

Centre Catala del Plastic 41 0,88 46,34 46,34

Centre de Sanitat Avicola de Catalunya i Arago 4 0,72 75 (null)

Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius Jordi Perello 2 0,72 0 (null)

Consorcio Escuela Industrial de Barcelona 36 0,71 25 22,22

Altamira Information 9 0,69 11,11 66,67

Parque Zoologico de Barcelona 11 0,65 27,27 45,45

Centre de Recerca en Economia i Desenvolupament Agroalimentari 13 0,63 7,69 46,15

Barcelona Regional, S.A. 5 0,61 40 (null)

Centro de Desarrollo Tecnologico de Sistemas de Adquisicion Remota y Tratamiento de la Informacion14 0,38 7,14 28,57

Pangaea Biotech, S.A. 2 0,35 100 (null)

Centre d'Estudis d'Alt Rendiment Esportiu 3 0,24 33,33 (null)

Entitat de Sanejament d'Aigues 19 0,18 26,32 15,79

Institut Barcelona d'Estudis Internacionales 5 0,14 20 80

Reial Academia de Ciencies i Arts de Barcelona 16 0,02 6,25 (null)

Instituto de Ensenanza Secundaria Castellarnau 2 0 100 50

Instituto de Investigacion Aplicada del Automovil 2 0 100 100

Asociacion de Investigacion de las Industrias del Curtido y Anexas 2 0 0 50

Collegi de Logopedes de Catalunya 1 0 0 (null)

Centre de Recursos Educatius per a Deficients Auditius Baix Llobregat 1 0 0 (null)

20

4. Els Hospitals. El context mundial


� Existeix una certa correlació, menor que en el cas de les universitats entre el volum de la producció científica i l’impactecientífic (NI), encara que per institucions d‘OUTPUT baix-mitjà la dispersió en NI és molt elevada.

� La majoria d’hospitals i d’organitzacions biomèdiques estan concentrades, pel que fa a l’OUTPUT, entre els 500 i els 2.000 documents publicats en el període 2004-2008. Són poques les institucions de més de 10.00 documents.

� Pel que al l’impacte (NI), el rang majoritari d’institucions es situa entre 1,0 i 2,0 havent-hi una trentena d’institucions que superen el 2,5 de N i que tenen OUTPUTs molt diversos.


0,00

0,50

1,00

1,50

2,00

2,50

3,00

3,50

100 1.000 10.000 100.000

OUTPUT

NI

Hospitals món

American Cancer Society: NI-5,67; OUPUT-574WellcomeTrust Sanger Institute: NI-3,86; OUPUT-1.424Montreal Heart Institute: NI-3,69; OUTPUT-864

Massachussets General Hospital

National Institute of Health (USA)

Massachussets General Hospital

Mayo Clinic Minessota

21


0,00

0,50

1,00

1,50

2,00

2,50

3,00

3,50

100 1.000 10.000 100.000

OUTPUT

NI Hospitals món

Hospitals catalans

Ens. Gov. Cat.Biosalut

a

bc

de

f

ghij

k

l

mno

p

Hospitals/sistema sanitari català : a-ICO; b-Clínic; c-Vall Hebron; d-Santa Creu i Sant Pau; e-Bellvitge; f-Germans Trias i Pujol; g-Mar; h-St. Joan de Deu; i-Parc Taulí ; j-Arnau de Vilanova ; k-Josep Trueta; l-ICS

Ens Gov catalans biosalut : m-IDIBAPS; n-IMIM; o-IDIBELL; p-IRB

4. Els Hospitals. Els hospitals catalans en el context mundial (1)� Es mostren els hospitals i centres de recerca de biosalut catalans (en alguns països aquests centres estarien integrats i no

separats dels hospitals) que apareixen en l’informe SIR (els que no apareixen es degut a que tenen un OUTPUT inferior a 150 en el període 2004-2008). Existeix una correlació forta entre OUTPUT i NI, especialment si no es consideressin les institucions a, f, m, n i o.

� La pràctica totalitat dels ens catalans tenen un impacte superior a 1,00 havent-hi 5 d’ells que superen el 2,00 i un (“a”) que supera el 2,5, fet que el posiciona entre les 25 primeres del món amb NI (l’OUTPUT d’aquest ens està al voltant de 700).

� Pel que fa l’OUTPUT, la meitat d’institucions catalanes es situen en més de 1.000 documents. Una d’elles (“b”), que té un NI proper a 2,0, es situa més enllà dels 5.000 documents en aquest període, estant entre les 25 amb més OUTPUT del món.

22

4. Els Hospitals. Els hospitals catalans en el context mundial ( i 2)


0,00

0,50

1,00

1,50

2,00

2,50

3,00

3,50

100 1.000 10.000 100.000

OUTPUT

NI

Hospitals europeus

Hospitals catalans

Hospitalsnordamericans


Hospitals asiàtics

� Els hospitals i ens mèdics de recerca nord-americans són els que ocupen la majoria dels primers llocs mundials en impacte (NI) i OUTPUT (els 10 primers són nord-americans). La diferència global entre Nord-amèrica i Europa resulta d’aquestes 10 institucions i algunes més 10 més amb alt NI i OUTPUT baix-mitjà. Els hospitals asiàtics estan concentrats en la part baixa de la gràfica, molt lluny en el seu conjunt dels nord-americans i els europeus.

� La meitat dels hospitals i ens de recerca biomèdica catalans estarien situats en la part alta en el context europeu i mitjana-altaen el nord-america mentre que superarien clarament els asiàtics. L’altra meitat dels ens catalans tenen un NI proper a 1,0 i OUPTUT baix o mitjà.

23

4. Els Hospitals. Tots els hospitals i ens de recerca en salut catala ns (1)


0,00

0,50

1,00

1,50

2,00

2,50

3,00

3,50

10 100 1.000 10.000 100.000

OUTPUT

NI

Hospitals món ambmés de 100publicacions

Hospitals i ens salutcatalans

Ens. Gov. Cat.Biosalut


24

4. Els Hospitals. Tots els hospitals i ens de recerca en salut catala ns (2)ORGANITZACIÓ PRODUCCIÓ IMPACTE Q1(%) COL INT(%)

Centro de Investigacion en Salud Internacional de Barcelona 109 2,99 73,39 72,48 CERCA

Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental 136 2,57 81,62 76,47 CERCA

Centro de Medicina Regenerativa de Barcelona 34 2,22 85,29 88,24 CERCA

Institut Municipal d'Investigacio Medica 1086 2,2 71,18 46,69 CERCA

Institut d'Investigacions Biomediques August Pi i Sunyer 1637 2,14 71,72 34,09 CERCA

Institut d'Investigacio Biomedica de Bellvitge 617 2,12 68,23 33,55 CERCA

Centro de Regulacion Genomica 358 1,92 85,2 64,53 CERCA

Institut Catala de Ciencies Cardiovasculars 123 1,41 74,8 29,27 CERCA

Fundacio Privada Institut d'Investigacio Biomedica de Girona Dr. Josep Trueta 41 1,35 73,17 21,95 CERCA

Institut de Recerca Biomedica Barcelona 515 1,31 79,03 45,24 CERCA

Fundacio Irsicaixa 174 3,49 83,91 48,28 C. Recerca

Institut de Recerca Biomedica de Lleida 77 1,25 64,94 25,97 C. Recerca

Institut d'Investigacio Sanitaria Pere Virgili 2 2,5 50 100 C. Recerca

Fundacio Ircis Institut de Recerca Ciencies de la Salut 37 0,93 45,95 29,73 C. Recerca

Agencia d'Avaluacio de Tecnologia i Recerca Mediques 77 1,89 51,95 44,16 Gene

Institut Catala de la Salut Barcelona 423 0,9 18,91 5,91 Gene

Institut Catala d'Oncologia, Hospitalet de Llobregat 748 2,56 68,18 58,02 Hosp

Sant Joan de Deu, Serveis de Salut Mental, Sant Boi del Llobregat 97 2,13 74,23 60,82 Hosp

Hospital Universitari Germans Trias i Pujol 1523 2,05 47,21 19,76 Hosp

Hospital Clinic i Provincial de Barcelona 5319 1,89 56,23 27,67 Hosp

Hospital Universitari Vall d'Hebron 3174 1,71 48,65 23,82 Hosp

Hospital Universitari de Bellvitge 1714 1,45 50,35 17,27 Hosp

Instituto de Investigación en Ciencias de la Salud Germans Trias i Pujol 60 1,56 61,67 31,67 Hosp

Institut Guttmann 80 1,41 32,5 47,5 Hosp

Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta 475 1,39 49,68 18,32 Hosp

Hospital General de Catalunya 89 1,39 37,08 21,35 Hosp

Hospital de la Santa Creu i Sant Pau 2280 1,38 52,81 24,91 Hosp

Hospital Universitari Sant Joan de Reus 183 1,32 48,63 14,75 Hosp

Hospital de Tortosa Verge de la Cinta 93 1,27 47,31 24,73 Hosp

Hospital de l'Esperit Sant 89 1,27 32,58 4,49 Hosp

Hospital Mutua de Terrassa 334 1,24 43,41 15,87 Hosp

Centro Medico Teknon 178 1,2 34,83 12,92 Hosp

Hospital General de L'Hospitalet 66 1,18 25,76 10,61 Hosp

Hospital del Mar 1482 1,17 45,95 18,83 Hosp

Corporacio Sanitaria Parc Tauli 653 1,17 35,22 16,85 Hosp

Hospital Municipal de Badalona 57 1,16 33,33 21,05 Hosp

Hospital Universitari Arnau de Vilanova 537 1,15 35,01 11,17 Hosp

Hospital Terrassa 108 1,14 34,26 11,11 Hosp

Hospital de Sant Joan de Deu de Esplugues de Llobregat 769 1,11 37,84 25,88 Hosp

Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII 404 1,09 44,31 16,83 Hosp

Institut Catala d'Oncologia, Girona 66 1,09 50 37,88 Hosp

Hospital Dos de Maig de Barcelona/Consorci Sanitari Integral 69 1,06 31,88 10,14 Hosp

Hospital de Mataro 198 0,96 31,82 9,6 Hosp

Hospital General de Granollers 135 0,96 34,07 10,37 Hosp

Consorci Sanitari de Terrassa 69 0,84 18,84 4,35 Hosp

USP Institut Universitari Dexeus 210 0,8 31,9 22,38 Hosp

Fundacio Parc Tauli-Institut Universitari UAB 105 0,77 33,33 9,52 Hosp

Hospital de Viladecans 76 0,74 25 3,95 Hosp

Hospital General de Vic 83 0,73 37,35 8,43 Hosp

Hospital Universitari Sagrat Cor 142 0,71 32,39 7,75 Hosp

Institut Municipal d'Assistencia Sanitaria 373 0,7 37 14,21 Hosp

Hospital de La Esperanza 135 0,45 19,26 4,44 Hosp

Hospital de Santa Maria 59 0,43 15,25 5,08 Hosp

Aminu Kano Teaching Hospital 77 0,42 19,48 18,18 Hosp

25

4. Els Hospitals. Tots els hospitals i ens de recerca en salut catala ns (i 3)ORGANITZACIÓ PRODUCCIÓ IMPACTE Q1(%) COL INT(%)

Centro Cochrane Iberoamericano 55 3,09 41,82 34,55

Clinica Creu Blanca 10 2,75 20 (null)

USP Instituto Oftalmologico de Barcelona 13 2,7 69,23 7,69

Centro de Investigacion Biomedica en Red de Enfermedades Hepaticas y Digestivas 253 2,54 71,94 23,32

Centre Diagnostic Pedralbes Cetir Grup Medic 12 2,31 83,33 50

Fundacio ACE - Institut Catala de Neurociencies Aplicades 26 2,05 50 34,62

Centre d'Atencio Primaria Sardenya 16 1,97 37,5 31,25

Unitat d'Investigacio sobre Tuberculosis de Barcelona 12 1,96 33,33 8,33

Centro de Investigacion Biomedica en Red de Epidemiologia y Salud Publica 425 1,8 66,12 36,94

Fundacio Lliga Per a la Investigacio i Prevencio del Cancer 15 1,73 66,67 33,33

Centre d'Estudis Epidemiologics sobre les Infeccions de Transmissio Sexual i Sida de Catalunya 31 1,61 38,71 16,13

Institut Catala d'Oncologia, Badalona 14 1,6 42,86 50

Area Basica de Salud Raval Sud 20 1,59 5 (null)

Institut d'Estudis de la Salut 47 1,54 29,79 31,91

Agencia de Salut Publica de Barcelona 301 1,53 42,86 22,26

Complejo Asistencial en Salud Mental Benito Menni 43 1,48 58,14 41,86

CRC Instituto de Alta Tecnologia 38 1,48 73,68 44,74

Instituto de Microcirurgia Ocular de Barcelona 54 1,47 70,37 25,93

Fundacio Lluita Contra la SIDA 54 1,44 70,37 33,33

Euroclin Institute Barcelona 10 1,41 40 10

Centre d'Atencio Primaria Drassanes 16 1,4 25 6,25

Hospital Comarcal del Alt Penedes 17 1,39 29,41 11,76

CETIR Grup Medic 40 1,36 35 12,5

Hospital de Barcelona 46 1,33 19,57 8,7

Hospital Sant Jaume Olot 17 1,33 23,53 17,65

Hospital de Sant Pau i Santa Tecla 48 1,29 68,75 8,33

Hospital de Sant Jaume de Calella 35 1,27 31,43 2,86

Parc Sanitari Pere Virgili 13 1,27 53,85 76,92

Institut d'Investigacio en Atencio Primaria Jordi Gol, Barcelona 52 1,23 36,54 13,46

Consorci d'Atencio Primaria de Salut de l'Eixample 32 1,23 25 9,38

Mutua de Terrassa 19 1,22 26,32 10,53

Laboratori de Referencia de Catalunya 14 1,21 42,86 (null)

Area Basica de Salut Sardenya 18 1,16 11,11 22,22

Hospital Provincial Santa Caterina 31 1,11 48,39 25,81

Hospital Residencia Sant Camil 22 1,07 22,73 9,09

Instituto Poal de Reumatologia 11 1,07 36,36 27,27

Hospital San Juan de Dios, Manresa 39 1,06 15,38 (null)

Servei Catala de la Salut Barcelona 72 1,05 29,17 8,33

Fundacion Avedis Donabedian, Barcelona 14 1,04 42,86 35,71

Centre d'Atencio Primaria Jaume I 26 1,02 15,38 15,38

Centre d'Atencio Primaria Bon Pastor 15 1,01 20 20

Centre d'Atencio Primaria La Mina 53 1 16,98 3,77

Hospital Plato 30 1 56,67 23,33

Hospital Comarcal de Blanes 15 1 20 6,67

Departament de Salut Barcelona 230 0,99 31,3 9,57

Health Outcomes Research Europe, S.L. 70 0,98 38,57 15,71

Hospital Psiquiatrico Universitario Institut Pere Mata 30 0,98 53,33 16,67

Fundacio Puigvert 350 0,97 36,29 17,43

Instituto Medico Vilafortuny 34 0,95 55,88 58,82

Clinica EUGIN Travessera 11 0,95 81,82 18,18

Banc de Sang i Teixits de Catalunya 113 0,91 44,25 23,89

Laboratori d'Immunobiologia per a la Recerca i les Aplicacions Diagnostiques 39 0,91 53,85 30,77

Institut de Diagnostic per la Imatge 53 0,89 43,4 13,21

ORGANITZACIÓ PRODUCCIÓ IMPACTE Q1(%)

Fundacio Institut Catala de Farmacologia 91 0,85 31,87

Institut d'Atencio Psiquiatrica, Salut Mental i Toxicomanies 29 0,85 44,83

Societat Cooperativa d'Installacions Assistencials Sanitaries 24 0,8 25

Hospital de Palamos 39 0,79 20,51

Hospital Sant Rafael, Barcelona 34 0,79 29,41

Hospital de Figueres 49 0,77 28,57

Servei d'Atencio Primaria Tarragona-Valls 20 0,76 40

Hospital Comarcal Sant Antoni Abat 10 0,73 30

Althaia Xarxa Assistencial de Manresa 48 0,7 25

Pius Hospital De Valls 12 0,7 41,67

Badalona Serveis Assistencials, S.L. 48 0,68 10,42

Clinica Barceloneta 18 0,68 44,44

Hospital d'Igualada 26 0,67 19,23

Parc Hospitalari Marti i Julia 12 0,65 16,67

Centre d'Atencio Primaria Gotic 32 0,63 6,25

Hospital de Mollet 24 0,63 16,67

Institut Clinica Corachan 12 0,63 58,33

Diagnosticos y Tratamientos Avanzados S.L. 13 0,62 46,15

Clinica Girona 29 0,61 17,24

Centre d'Atencio Primaria El Pla 20 0,61 40

Hospital Quiron Barcelona 26 0,6 42,31

Institut Kaplan 20 0,58 0

Area Basica de Salut La Florida Sud 10 0,58 10

Servei d'Atencio Primaria Reus-Altebrat 13 0,56 30,77

Centro Medico Delfos 23 0,55 13,04

Centro de Atencion Primaria Balafia Pardinyes Seco de Sant Pere 13 0,54 23,08

Centro Internacional de Medicina Avanzada 18 0,52 16,67

Institut d'Assistencia Sanitaria 21 0,51 23,81

Centre d'Atencio Primaria Sant Marti 10 0,5 30

Centre d'Atencio Primaria Llefia 10 0,49 20

Area Basica de Salud La Gavarra 11 0,46 0

Consorci Sanitari Integral 27 0,45 11,11

Hospital Sant Joan de Deu de Martorell 13 0,45 0

Area Basica de Salut Eixample 15 0,44 6,67

Hospital de Sant Boi 20 0,42 30

Consorci Hospitalari de Catalunya 16 0,42 0

Servei d'Atencio Primaria Baix Llobregat Centre 13 0,41 15,38

Clinica Pilar Sant Jordi 15 0,4 6,67

Centre d'Atencio Primaria Passeig Maragall 12 0,38 0

Centre d'Atencio Primaria La Marina 13 0,36 7,69

Centre d'Atencio Primaria Les Corts 24 0,35 4,17

Hospital Asepeyo Sant Cugat 23 0,35 4,35

Unidad Docente de Medicina Familiar y Comunitaria, Barcelona 14 0,35 7,14

Centre d'Atencio Primaria Rambla Ferran 15 0,31 33,33

Centre d'Atencio Primaria El Clot 10 0,28 20

Centres Assistencials Dr. Emili Mira i Lopez Recinte Torribera 27 0,23 22,22

Centre d'Atencio Primaria Doctor Vilaseca 13 0,19 15,38

Centro de Oftalmologia Barraquer 12 0,19 41,67

Area Basica de Salut Girona 4 13 0,18 15,38

Institut de Medicina Legal de Catalunya, Divisio de Barcelona 26 0,17 7,69

Regio Sanitaria Barcelona 14 0,15 7,14

Area Basica de Salut Sant Vicenc dels Horts 12 0,08 0

Centre d'Atencio Primaria Doctor Lluis Saye 10 0,08 10

Centre d'Atencio Primaria Sant Vicenc dels Horts 11 0,06 0

26

Anàlisi comparativa internacional de la producció científica dels agents de recerca de

Catalunya: una visió de sistema

PART B:

ANÀLISI COMPARATIVA AMB PAÏSOS DE REFERÈNCIA

27

5. Comparativa Catalunya / Espanya. L’estructuració del sistema públic de recerca� Catalunya : Universitats i Hospitals de grandària variable amb un nombre significatiu de centres de recerca

de la Generalitat (CERCA) autònoms separats de les universitats i dels hospitals i que bibliomètricamentestan també separats. A més, existeixen els centres del CSIC a Catalunya dels que només es poden presentar dades agregades en el total CSIC.

� Espanya : Universitats i Hospitals de grandària variable amb un gran conglomerat de centres de recerca agrupats en el CSIC (la majoria a Madrid) i un nombre reduït de centres de recerca autònoms. Uns i altres separats de les univ. i dels hospitals.

Les Universitats – gràfica pàgina 28� La majoria d’universitats espanyoles tenen un impacte (NI) inferior a les universitats públiques catalanes, un

nombre significatiu de les quals no superen la mitjana mundial. L’impacte de les universitats espanyoles téuna lleugera correlació positiva amb l’OUTPUT (relacionat amb la seva grandària). Respecte al volum de producció (OUTPUT), de les 5 primeres universitats de l’estat tres són catalanes.

Els Centres de recerca – gràfica pàgina 29� El CSIC, que reuneix un nombre molt gran de centres, alguns a Catalunya, té una producció científica molt

elevada, amb una mitjana de 1,4 d’impacte normalitzat (NI). En el futur caldria disposar d’un agregat dels centres catalans CERCA. Els centres de l’Estat que no pertanyen al CSIC (cap d’ells ubicat a Catalunya) presenten OUTPUTS similars als centres catalans i impactes (NI) inferiors als dels centres catalans; només un d’ells, el CNIO, té un impacte equiparable a la mitjana catalana.

Els hospitals – gràfica pàgina 30

� El sistema de centres hospitalaris estatals està situat per sota del català en impacte (NI) i en producció(OUTPUT). A diferència, de Catalunya, hi ha un bon nombre d’hospitals estatals que no superen la mitjana mundial en impacte. Hi ha un conjunt de 5-6 hospitals catalans que marquen clarament la diferència entres els dos sistemes.


28


0,00

0,50

1,00

1,50

2,00

2,50

3,00

100 1.000 10.000 100.000

OUTPUT

NI Univ. Europa

Univ. espanyoles

Univ. catalanes

5. Comparativa Catalunya / Espanya. Les Universitats


29


0,00

0,50

1,00

1,50

2,00

2,50

3,00

3,50

100 1.000 10.000 100.000

OUTPUT

NI Ens Gov. Europa

Ens Gov. espanyols

Ens Gov. catalans


CSIC

5. Comparativa Catalunya / Espanya. Centres de recerca


30


0,00

0,50

1,00

1,50

2,00

2,50

3,00

3,50

100 1.000 10.000 100.000

OUTPUT

NI Hospitals europeus

Hospitals catalans

Hospitals espanyols

Centros en red estatals


5. Comparativa Catalunya / Espanya. Hospitals


31

6. Comparativa Catalunya / França i AlemanyaEstructuració del sistema públic de recerca� França : Gran nombre d’universitats i ecôle superiuers amb un nombre significatiu de centres de recerca, i

un gran conglomerat d’aquests integrats en el CNRS. Un sistema hospitalari de recerca ampli i complex.

� Alemanya : Gran nombre d’universitats de grandària mitjana i gran que integren els hospitals universitaris (i la producció científica!). Un nombre molt elevat de centres de recerca governamentals, molts d’ells de grandària significativa i a més, com en el cas francès i espanyol, existència d’un gran conglomerat de centres de recerca integrats en l’Institut Max Planck.

Les Universitats – gràfica pàgines 32 i 33� El conjunt de les universitats franceses estan lleugerament pel damunt en impacte (NI) al sistema català

vist en conjunt havent-hi una major dispersió en NI que en el sistema català. Pel que fa a la producció les similituds són també significatives.

� Els sistema d’universitats alemany (inclou la producció científica dels hospitals) té una homogeneïtat elevada respecte a la NI i el OUTPUT. Comparativament amb Catalunya, les universitats alemanyes tenen un NI lleugerament superior especialment entre les que tenen OUTPUT alt.

Els Centres de recerca – gràfica pàgines 34 i 35

� Els sistemes francès alemany són difícils de comparar amb el català. En tot cas, hom pot dir que els centres catalans que surten en l’estudi tenen nivells d’impacte (NI) més elevats que els francesos i comparables amb els alemanys, encara que en un cas i l’altre no és possible veure l’impacte desagregat dels centres del CNRS i del Max Planck. Per altra banda, els centres catalans presenten encara comparativament OUTPUTs menors, per tenir masses crítiques menors i per la jovenesa d’algun d’ells.


� Els OUTPUTs i els NI dels sistemes català i francès són comparables salvant les distàncies en el nombre.


32


0,00

0,50

1,00

1,50

2,00

2,50

3,00

100 1.000 10.000 100.000

OUTPUT

NI Univ Europa

Univ. catalanes

Univ. franceses

6. Comparativa Catalunya / França. Universitats


33


0,00

0,50

1,00

1,50

2,00

2,50

3,00

100 1.000 10.000 100.000

OUTPUT

NI Univ Europa

Univ. catalanes

Univ. alemanes

6. Comparativa Catalunya / Alemanya. Universitats


34


0,00

0,50

1,00

1,50

2,00

2,50

3,00

3,50

100 1.000 10.000 100.000

OUTPUT

NI

Ens Gov. Europa

Ens Gov. francesos

Ens Gov. catalans


6. Comparativa Catalunya / França. Centres de recerca


35


0,00

0,50

1,00

1,50

2,00

2,50

3,00

3,50

100 1.000 10.000 100.000

OUTPUT

NI

Ens Gov. Europa

Ens Gov. alemanys

Ens Gov. catalans


6. Comparativa Catalunya / Alemanya. Centres de recerca


36


0,00

0,50

1,00

1,50

2,00

2,50

3,00

3,50

100 1.000 10.000 100.000

OUTPUT


Hospitals catalans

Hospitals francesos

Hospitals alemanys


6. Comparativa Catalunya / França. Hospitals


La producció científica dels hospitals alemanys està quasi totalment integrada a les universitats

37

7. Comparativa Catalunya / Regne Unit i IrlandaL’estructuració del sistema públic de recerca� Regne unit : Gran nombre d’universitats i d’Hospitals de grandària variable amb un nombre poc significatiu

de centres governamentals desvinculats d’universitats i hospitals.

� Irlanda : Universitats i Hospitals de grandària variable. No existeixen pràcticament centres de recerca governamentals.

Les Universitats – gràfica pàgina 37� A les universitats del Regne Unit i Irlanda hi ha una correlació positiva entre impacte (NI) i OUTPUT

(associat a grandària de la universitat), cosa que com s’ha dit no passa a Catalunya.

� Al Regne Unit hi ha unes 10 universitats que superen en OUTPUT i en impacte (NI) qualsevol de catalana. Hi ha una vintena (entre les quals les anteriors) que superen a totes les catalanes en impacte (NI).

� A Irlanda les universitats tenen OUTPUTs inferiors a les més grans catalanes i l’impacte de la recerca de les universitats és comparable i força homogeni com en el cas de Catalunya.

Els Centres de recerca – gràfica pàgina 38� Al Regne unit hi ha uns pocs centres de recerca que tenen un OUTPUT en general elevat i un impact

similar als catalans.


� Els rangs d’OUTPUT dels hospitals del Regne Unitat i Irlanda són comparativament similars als catalans. En canvi, en tots les franges d’OUPUT el sistema de centres hospitalaris del Regne Unit (no Irlanda) presenta valor d’impacte lleugerament superiors als dels hospitals catalans. Cal recorda com s’ha comentat anteriorment que els hospitals del Regne Unit i Irlanda tenen pocs centres de recerca en biosalut separats dels hospitals (i de les universitats).


38


0,00

0,50

1,00

1,50

2,00

2,50

3,00

100 1.000 10.000 100.000

OUTPUT

NI Univ Europa

Univ. catalanes

Univ. regne unit

Univ. irlandeses

7. Catalunya / Regne Unit i Irlanda. Universitats


39


0,00

0,50

1,00

1,50

2,00

2,50

3,00

100 1.000 10.000 100.000

OUTPUT

NI Ens Gov. Europa

Ens Gov. regen unit

Ens Gov. catalans

Ens Gov. irlandesos


7. Catalunya / Regne Unit i Irlanda. Centres de recerca


40


0,00

0,50

1,00

1,50

2,00

2,50

3,00

3,50

100 1.000 10.000 100.000

OUTPUT


Hospitals catalans

Hospitals regne unit

Hospitals irlandesos


7. Catalunya / Regne Unit i Irlanda. Hospitals


41

8. Catalunya / Holanda i Bèlgica i països nòrdicsEstructuració del sistema públic de recerca� Holanda i Bèlgica : Nombre d’universitats per habitant equiparable a Catalunya que tenen grandària

mitjana-alta. Reduït nombre de centres de recerca i d’hospitals que computin la recerca a part de les universitats.

� Països nòrdics : l’estructuració dels sistemes de recerca públics de Noruega, Suècia, Finlàndia i Dinamarca és similar. Tenen un nombre significatiu d’universitats de diferents grandàries, pocs centres de recerca autònoms separats de les universitats (Finlàndia en té més dels que surten en l’estudi però amb poca producció científica) i pel que fa als hospitals el seu nombre es comparable entre ells i amb Catalunya,encara són pocs els que tenen pocs tamany i produeixen resultats científics.

Les Universitats – gràfica pàgina 42 i 45� Les universitats holandeses i belgues tenen uns OUTPUTs mitjans superiors a les universitats catalanes,

en part degut a l’estructuració del sistema de recerca públic. L’impacte (NI) de les universitats holandeses és significativament superior a les catalanes, de fet pràcticament totes les universitats holandeses estan per sobre de l’1,50. Per la seva banda, les universitats belgues tenen un impacte mitjà lleugerament superior.

� La similar mitjana d’impacte (NI) i la baixa dispersió d’aquest entre universitats és un tret que comparteixen els països nòrdics entre ells i amb Catalunya. La única diferència que s’observa és que en tots aquests països hi ha alguna o algunes universitats que superen a totes les catalanes pel que fa a la NI.

Els Centres de recerca // els hospitals – gràfica pàgina 43 i 46 //pàgina 44 i 47� Els centres de recerca holandesos i blegues tenen OUTPUTS similars als catalans mentre que els catalans

tenen una mitjan superior pel que fa a l’impacte (NI). En el països nòrdics pareixen pocs centres de recerca que tenen OUPUTs similars als catalans però uns impacte inferiors de mitjana.

� La majoria dels centres de hospitalaris i ens de l’àmbit de la salut holandesos i belgues que surten en l’estudi SIR tenen impacte científics similars als catalans encara que menor dispersió. Pel que fa las països nòrdics la qualitat científica mitjana (NI) és alta en la majoria d’ells encara que no supera la dels hospitals catalany amb major impacte. No tenen per altra banda OUTPUTs significativiment superiors

42


0,00

0,50

1,00

1,50

2,00

2,50

3,00

100 1.000 10.000 100.000

OUTPUT

NI Univ Europa

Univ. catalanes

Univ. holandeses

Univ. belgues

8. Comparativa Catalunya / Holanda i Bèlgica. Universitats


43


0,00

0,50

1,00

1,50

2,00

2,50

3,00

3,50

100 1.000 10.000 100.000

OUTPUT

NI Ens Gov. Europa

Ens Gov. holandesos

Ens Gov. catalans

Ens Gov. belgues


8. Catalunya / Holanda i Bèlgica. Centres de recerca


44


0,00

0,50

1,00

1,50

2,00

2,50

3,00

3,50

100 1.000 10.000 100.000

OUTPUT


Hospitals catalans

Hospitals holandesos

Hospitals belgues


8. Comparativa Catalunya / Holanda i Bèlgica. Hospitals


45


0,00

0,50

1,00

1,50

2,00

2,50

3,00

100 1.000 10.000 100.000

OUTPUT

NI Univ Europa

Univ. catalanesUniv. norueguesUniv. danesesUniv. suequesUniv. finlandeses

9. Comparativa Catalunya / països nòrdics. Universitats


46


0,00

0,50

1,00

1,50

2,00

2,50

3,00

3,50

100 1.000 10.000 100.000

OUTPUT

NI Ens Gov. Europa

Ens Gov. noruecsEns Gov. catalansEns Gov. suecsEns Gov. finlandesosEns Gov. danesosEns Gov. Cat. Biosalut

8. Catalunya / països nòrdics. Centres de recerca


47


0,00

0,50

1,00

1,50

2,00

2,50

3,00

3,50

100 1.000 10.000 100.000

OUTPUT


Hospitals catalans

Hospitals noruecs

Hospitals suecs


Hospitals finlandesos

Hospitals danesos

8. Comparativa Catalunya / països nòrdics. Hospitals


48

http://www.gencat.cat/diue/ocri

L’OCRI agraeix a Lluís Rovira (DGR), a Begoña Gros (UOC) i a Josep Anton Ferré (AQU) la seva contribució a aquest informe.

Documents

Anàlisi comparativa Informes OCRI internacional de la ... · Les universitats catalanes en el context mundial (2) Anàlisi comparativa internacional de la producció científica