ATENCIÓ AGUDA, ATENCIÓ SOCIOSANITÀRIA

La visió sociosanitària

Xavier Pujol Fabregat – Març 2010

SITUACIÓ DE PARTIDA DE L’ATENCIÓ SOCIOSANITÀRIA:

MODEL D’ATENCIÓ BIOMÈDIC, BASAT EN SIGNES I SIMPTOMES : MALALTIA (MODEL UNICAUSAL)

NIVELLS ASSISTENCIALS DISTANTS

DAVANT LA NECESSITAT ASSISTENCIAL DEL PACIENT LA RESPOSTA DEL SISTEMA ÉS LA DERIVACIÓ

LA MALALTIA CRÒNICA I L’ENVELLIMENT POBLACIONAL : UNA REALITAT EMERGENT

1983 PROGRAMA SECTORIAL D’ATENCIÓ MALALT CRÒNIC - 1986 PROGRAMA VIDA ALS ANYS:

APAREIX UN NOU NIVELL ASSISTENCIAL? O UN NOU MODEL ASSISTENCIAL ?

ELS CENTRES SOCIOSANITARIS, EN MOLTS CASOS FRUIT DE TRANSFORMACIONS D’ÀNTICS HOSPITALS D’AGUTS ES SITUEN COM UN NOU ÀMBIT ASSISTENCIAL EN L’ESQUEMA TRADICIONAL D’ATENCIÓ PRIMÀRIA I HOSPITALÀRIA.

UN NOU MODEL ASSISTENCIAL :

NECESSITAT D’AFRONTAMENT DE L’ATENCIÓ A LA MALALTIA CRÒNICA BASAT EN LA FUNCIÓ.

S’INICÍA LA COL.LABORACIÓ ENTRE NIVELLS PER GARANTIR UNA CERTA CONTINUITAT ASSISTENCIAL, SENT MOTOR CAPDAVANTER L’ATENCIÓ PAL.LIATIVA

2000: NIVELL CONSOLIDAT – MODEL CONSOLIDAT ¿?

NIVELL ASSISTENCIAL

Desplegament de recursos assistencials d’internament i funcionals consolidat (lle, me, upal, ufiss, eaia,…)

Sistema de finançament dificultat per la participació de dos àmbits social i salut

L’atenció Hospitalària necessita de la sociosanitària per “drenar” els malalts crònics , molt d’ells persones grans.

MODEL CONSOLIDAT

Ens situem en una etapa de coordinació, de compartir de forma conjunta la resposta assistencial al malalt. La continuïtat assistencial com a repte

0

200000

400000

600000

800000

1000000

1200000

1400000

1600000

1800000

1987 2000 2008 2020 2030

Evolució i projecció població Catalunya

>84

75-84

65-74

Més enllà del 2000

Font Modificat IDESCAT

TAXA HOSPITALITZACIÓ AGUTS

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

65-74 75-84 85-89

GRUPS EDAT

ACTIVITAT SOCIOSANITÀRIA

0

50

100

150

200

250

300

350

400

450

LLE ME UPAL

UNITATS SOCIOSANITARIAS

DIE

S E

ST

AD

A M

ITJA

Fonts: CMBD-AH , CMBD-RSS Modificat

LA RESPOSTA DE L’ÀMBIT SOCIOSANITARI ALS REPTES ASSISTENCIALS DEL FUTUR : LA INTEGRACIÓ ¿?

FUNCIONAL ESTRUCTURAL

Brocklehurst JC , Interface between geriatric and general medicine. Health Trends 1989: 21:48-50

The Royal College of Physicians of London Ensuring equity and quality of care for elderly people. The interface between geriatric medicine and general internal medicine. 1994

Aduke Onafowokan. St James’s University Hospital .Age-related geriatric medicine or integrated medical care ? Age and Ageing 1999; 28:245-247

PROCÈS NO EXENT DE DIFICULTATS: EXEMPLE DECADA DELS 90 A ANGLATERRA

El internista es el medico de cabecera del paciente ingresado.“Si la Geriatría funcionase mejor, sin duda habría mucha patología del anciano que no tendría que resolverse en el mediohospitalario. Es decir, pensamos que los geriatras desarrollan un gran papel en el medio sociosanitario. Sin embargo, no creemosque estos especialistas deban acaparar la asistencia del paciente de edad avanzada, porque eso nos atañe, en realidad, a todos losclínicos.” 2009 President de la Sociedad Española de Medicina Interna

El geriatra, ángel guardián del anciano frágil“Tal visión sólo puede manejarla un profesional que esté especialmente adiestrado”2009 President de la Sociedad Española de Geriatria y Gerontologia

“Geriatria y medicina interna: dos disciplinas obligadas a entenderse”ExPresident de la Sociedad Española de Geriatria y Gerontologia. Jano 2004 nº 1524

INTEGRACIÓ ESTRUCTURAL

FINANCIACIÓ:

DESPLEGAMENT DEL SISTEMA FINANÇAMENT CAPITATIU

POLITICA DE RRHH

MANTENIMENT D’AUTONOMIA DE GESTIÓ DE LES ENTITATS

EL SISTEMA DE FINANÇAMENT DEL SOCIOSANITARI POT DIFICULTAR LA INTEGRACIÓ.

ELS COSTOS PEL SOCIOSANITARI PODEN INCREMENTAR-SE PER ATENDRE LA MAJOR COMPLEXITAT DEL PACIENT.

LA POLÍTICA DE RECURSOS HUMANS FINS AQUEST ANY 2010 ERA UNA DIFERÈNCIA A SUPERAR.

LA AUTONOMÍA DE GESTIÓ NECESSÀRIA PER AFRONTAR EN MOLTS CASOS INVERSIONS FETES PER AQUESTES ENTITATS.

INTEGRACIÓ ESTRUCTURAL

ORGANITZACIÓ:

CO-UBICACIÓ DE SERVEIS

ALIANCES ESTRATÈGIQUES

APROVACIÓ DE PLANIFICACIÓ INTERINSTITUCIONAL

GESTIÓ COMÚ DE PROGRAMES ESPECÍFICS

UNITATS GERIÀTRIQUES D’AGUTS ,SUBAGUTS, POSTAGUTS AMB GESTIÓ COMPARTIDA PER EQUIPS PROFESSIONALS DE L’ÀMBIT SOCIOSANITARIBaztán JJ and col. Effectiveness of acute geriatric units on functional decline, living at home and case-fatality among older patients admitted to hospital for acute medical disorders; meta-analysis. BMJ 2009;338:b50

Gonzalez-Montalvo j y col. Eficiencia de las unidades geriátricas de agudos en los hospitales españoles. Revista española de Geriatria y gerontologia, Vol 44 4: 205-208

Mirallés R. y col, Valoración geriatrica en el Hospital: unidades de postagudos. Rev Mult Gerontol. 2005;15(1):30-35

Sabartes O et al.Unidades de subagudos. 2009 Rev Esp Geriatr Gerontol doi:10.1016/j.regg.2009.01.008

EQUIPS MULTIDISCIPLINARS D’INTERVENCIÓ EN ELS SERVEIS D’URGÈNCIA DELS HOSPITALS Pareja T. y col. Unidad de observación de urgencias para pacientes geriatricos: beneficios clÍnicos y asistenciales. Rev Esp Geriatr Gerontol 2009; 44:175-9

DESPLEGAR ALIANCES INTERNIVELLS ASSISTENCIALS: ELS MALALTS HIPERFREQUENTADORS

McCusker J et col. Do geriatric interventions reduce emergency department visits? A Systematic review. J Gerontol 2006; 61ª:53-62

Aimonino Ricauda N y col, Substitutive “hospital at home” versus inpatient care for elderly patients with exacerbacions of chronic obstructive pulmonary disease: a prospective randomized, controlled trial. JAGS 2008 Mar; 56: 493-500

DESPLEGAMENT DE NOUS SERVEIS DE FORMA COMPLEMENTARIA: PROGRAMAS DE SUPORT DOMICILIARI A L’ALTA HOSPITALARIA

Leff B e col. Hospital at home:feasibility and outcomes of a program to provide hospital-level care at home for acutely ill older patients. Ann Iner Med. 2005 Dec6;143(11):798-808

GESTIÓ COMÚ DE PROGRAMES ESPECIFICS: PLA D’ATENCIÓ A LA DEMÈNCIA.

INTEGRACIÓ ESTRUCTURAL

PRESTACIÓ DE SERVEIS:

CAPACITACIÓ CONJUNTA

GESTIÓ DEL CONEIXEMENT

ATENCIÓ BASADA EN GESTIÓ DE CASOS

SISTEMES D’INFORMACIÓ INTEGRATS

L’APORTACIÓ HOSPITALÀRIA EN RECERCA I FORMACIÓ CONTINUADA DELS PROFESSIONALS SOCIOSANITARIS, UNA OPORTUNITAT PER MILLORAR LA RESPOSTA ASSISTENCIAL. (METGES, DUI, FISIOTERAPEUTES,)

L’APORTACIÓ DEL PROFESSIONAL SOCIOSANITARI COM UN VALOR PER L’ADAPTACIÓ HOSPITALÀRIA.McCusker J et col, Hospital characteristics and emergency department care of older patients are associated with return visits. Acad Emerg Med 2007 May; 14(5);426-33

HOLY CROSS HOSPITAL. SENIORS EMERGENCY CENTER. WASHINGTON 2008

LA GESTIÓ DE CASOS MÉS ENLLÀ DELS NIVELLS ASSISTENCIALS.Frolich Anne et cols. Integration of helthcare rehabilitation in chronic conditions. International Journal of Integrated Care 2010 Feb, 1568-4156

ACCÈS DES DEL SOCIOSANITARI A LES TIC’S .

INTEGRACIÓ ESTRUCTURAL

CLÍNICA:

TRANSVERSALITAT DELS PROCESSOS

MESURES DE COMPLEXITAT

GUIAS DE PRÀCTICA CLÍNICA COMUNS

HISTÒRIA CLÍNICA COMPARTIDA

APORTACIÓ EN PROCESSOS DIANA- UNITATS D’ORTOGERIATRIA.Vidan M et col. Efficacy of a comprehensive geriatric intervention in older patients hospitalized for hip fracture: a randomized controlled trial. JAGS 2005, 53(9):1476-82

SUPERAR L’AVALUACIÓ DE LA COMPLEXITAT SOCIOSANITÀRIA DINS DE LA HOSPITALÀRIA PEL SISTEMA GRD, QUE NO REFLECTEIX LA SITUACIÓ FUNCIONAL I COMPLEXITAT ATESA.Garcia Navarro JA, Tomas Cedo RM. Complejidad y funcion. Revisión de los sistemas de clasificación de pacientes en geriatria. Rev Esp Geriatr Gerontol 2006;41 Supl.:50-8

GUIAS DE PRÀCTICA CLÍNICA COMUNS QUE RECULLIN ELS DIFERENTS ÀMBITS D’ATENCIÓ.

HISTORIA CLINICA COMPARTIDA HC3

INTEGRACIÓ ESTRUCTURAL

PROFESSIONALS

MILLORA GESTIÓ DEL CONEIXAMENT (RECERCA, FORMACIÓ CONTINUA)

MILLORA QUALITAT ASSISTENCIAL

MILLORA COMUNICACIÓ INTERPROFESSIONAL

FACILITA SUPERAR LES BARRERES D’ESPECIALITZACIÓ

RESPONSABILITAT CONJUNTA DE LA TASCA ASSISTENCIAL

MILLORA PRODUCTIVITAT EN RESULTAT DE SALUT A LA POBLACIÓ

MOLTES GRÀCIES