Avaluació dels Programes d’orientació

laboral als joves de Sant Boi.

Quina és la capacitat de resposta real?

Autor: Marc Ibañez Ferre

Tutora: Sandra Escapa Solanas

Grau en Sociologia

2

3

Resum:

Les condicions sociolaborals dels joves espanyols en el cotext actual es defineix per una

alta flexibilitat, dificultats a l’hora de trobar feina i un gran nombre de treballs en

condicions precàries. En aquest marc s’inicien al llarg del estat diversos programes que

ajuden a millorar l’ocupabilitat d’aquest col·lectiu. Amb el treball aquí mostrat, s’ha

procurat realitzar una avaluació dels diversos programes municipals d’orientació laboral

per a joves en la població de Sant Boi de Llobregat i analitzar quina és la capacitat de

resposta d’aquests serveis envers a les necessitats del jovent del municipi.

Abstrac:

The social and labor conditions of young Spaniards in the current cotext is defined by

high flexibility , difficulties in finding work and many work in precarious conditions . In

this context initiated several programs throughout the state to help improve the

employability of this group. With the papper shown here , has sought to make an

assessment of the various municipal programs targeting employment for young people

in the town of Sant Boi de Llobregat and analyze what the responsiveness of these

services towards the needs of youth the municipality.

Paraules clau:

Ocupació

Joves

Serveis municipals

Avaluació

Programes

Sant Boi de Llobregat

4

Índex

1. Introducció 5

2. Marc teòric i context 6

3. Pregunta d’investigació 9

4. Objectius i hipòtesis 10

5. Metodologia 10

6. Anàlisi de resultats 12

6.1 A. resultats quantitatius 12

6.1.1 Diagnosi quantitativa 12

6.1.2 Memòries de programes 15

6.1.2.1 Conclusions sobre les memòries 26

6.2 A. resultats qualitatius 27

6.2.1 A. entrevistes a joves 27

6.2.1.1 Conclusions sobre les entrevistes a joves 32

6.2.2 Anàlisi entrevista a COBOI 33

6.2.2.1 Conclusions sobre entrevista a COBOI 37

6.2.3 Anàlisi grup de discussió Factoria Jove 38

6.2.3.1 Conclusions sobre grup de discussió

Factoria Jove 41

7. Conclusions 43

8. Referències bibliogràfiques 46

9. Annexos 49

9.1 Diagnosi quantitativa: Situació laboral dels joves de Sant Boi 49

9.2 Transcripció entrevista COBOI 61

9.3 Transcripció grup de discussió La Factoria Jove 73

9.4 Transcripció entrevistes a joves 84

5

1. INTRODUCCIÓ

Actualment, vivim en un context on la crisi econòmica afecta de ple als joves, provocant

una incorporació tardana i de baixa qualitat al mercat laboral, en un àmbit educatiu on

cada cop és més difícil obtenir titulacions superiors degut a les taxes elevades, el preu

mitjà del crèdit universitari en primera matriculació a Catalunya es situa en 33,52€, i les

condicions necessàries per ser becari, aprovar el 90% (en el cas de carreres relacionades

amb ciències jurídiques) dels crèdits matriculats i tenir una mitjana superior al 6,5, i, on

tenir una titulació superior, no és garantia de millora substancial d’oportunitats de

trobar una feina de qualitat.

En aquesta línia, trobem el municipi de Sant Boi, una ciutat de l’àrea metropolitana de

Barcelona, pertinent a la comarca del Baix Llobregat, sent el segon municipi amb major

població de la comarca amb 83000 habitants. Sant Boi presenta dos eixos estratègics

principals d’activitat econòmica. Per una banda, trobem el sector primari. Sant Boi

disposa del parc agrari més gran de la comarca, amb la carxofa com a element de

promoció de la ciutat i per un altre banda, el sector sanitari, concretament en l’àmbit de

la salut mental amb unes instal·lacions i infraestructures històriques i gestionades per

dues organitzacions reconegudes internacionalment com les Germanes Hospitalàries

Benito Menni i Sant Joan de Deu.

En matèria de joventut, Sant Boi presenta una taxa d’atur juvenil del 43,1%. Dels 12.081

joves del municipi, 7.720 no en tenen feina, dels quals únicament 3.238 joves es troben

com a població activa en cerca de feina. Només el 50% dels joves aturats està

correctament registrats al SOC i, per tant, l’administració pública té una imatge

distorsionada de la grandària real del problema. Fet que només ens deixa amb un 35,4%

de la població jove del municipi ocupada.

És per aquests motius que es considera a la població jove de Sant Boi de Llobregat un

col·lectiu de risc en matèria laboral que pot arribar a afectar a la resta de facetes de la

seva vida. Una incorporació llunyana i de baixa qualitat al mercat laboral, provoca que

els joves tinguin poques oportunitats de començar el seu projecte de vida. Aquest fet,

retarda l’emancipació dels joves, l’edat a la que tenen descendència i per tant, fomenta

l’envelliment de la població. Alhora, els joves no tenen capacitat adquisitiva per

fomentar el consum i agilitzar l’economia, les dinàmiques generacionals es veuen

interrompudes al tenir que viure en el nucli familiar fins una edat elevada, fet que pot

esdevenir canvis en les relacions familiars.

Sant Boi disposa de multitud de serveis i programes municipals per ajudar a la gent jove

a trobar treball i a millorar les seves aptituds tant professionals com personals que abans

desconeixia. Resulta curiós que mantenint converses amb varis cercles d’amics, em vaig

adonar que gairebé ningú coneixia l’existència d’aquests serveis inclús jo mateix si no

fos per col·laborar amb el departament de joventut.

6

Per ser partícip d’aquests programes, és necessari estar inscrit en la Garantia Juvenil,

programa europeu que busca reduir l’atur juvenil en aquells països on supera el 25%. En

aquesta línia, a Sant Boi trobem programes com l’ESKALA, PUC MÉS, ENDAVANT JOVES,

o PRIMERA OPORTUNITAT, programes que més endavant s’explicaran més

exhaustivament en què consisteixen.

Així doncs, vaig decidir realitzar el Treball de Final de Grau sobre aquests serveis, valorar

la seva incidència en els joves del municipi, quin grau d’èxit tenen i quins problemes hi

veuen tant els usuaris com els tècnics que hi treballen.

El tema escollit és valorar la capacitat de resposta que tenen els serveis municipals de

Sant Boi de Llobregat per atendre les necessitats dels joves del municipi en l’àmbit

laboral.

Finalment, agrair a totes aquelles persones, serveis i institucions que m’han permès

accedir-hi, parlar amb ells, expressar-me les seves opinions i facilitar-me tota la

informació que he necessitat en tot moment. Sense aquestes facilitats no hagués estat

possible, gràcies.

2. MARC TEÒRIC I CONTEXT

Els i les joves d’avui es troben en una situació dramàtica dins d’un mercat laboral de

precarietat on tenir una titulació superior no és sinònim de millora substancial

d’oportunitats de trobar una feina de qualitat i l’accés a la formació cada vegada es troba

més restringit amb unes taxes abusives, el preu mitjà del crèdit universitari en primera

matriculació a Catalunya es situa en 33,52€, i les condicions necessàries per ser becari

que molts joves no poden assumir, aprovar el 90% (en el cas de carreres relacionades

amb ciències jurídiques) dels crèdits matriculats i tenir una mitjana superior al 6,5.

Aquest fet provoca una paradoxa i es que molts joves han de treballar per poder pagar-

se els estudis però el nou sistema educatiu superior i les condicions per rebre beques

obliguen als joves a renunciar al treball per poder dedicar-hi un major nombre d’hores

a la seva formació.

Segons les dades d’El Observatorio de Emancipación del Consejo de la Juventud de

España, en 2014 un 56,3% dels joves menors de 30 anys assalariats es trobaven en una

situació de sobrequalificació en la seva feina, un 8,7% més que al 2013. I el 30,3% de

joves amb titulació universitària es troben en situació d’atur, gairebé 18 punts per sobre

que els nostres homònims europeus.

Una taxa d’atur juvenil del 45,4%1 i un 21,3% de treballadors sota el llindar de la pobresa

entre els joves de 18 a 24 anys són les dues xifres que millor reflecteixen l’impacte de la

1 Dades per a joves entre 16 i 35 anys del quart semestre de la EPA 2015.

7

crisi econòmica en els joves espanyols. A més a més, el col·lectiu jove representa un

10,2% menys sobre el total de població treballadora actualment que al 2007. Segons

dades del INE, en el tercer trimestre de 2015, 400.600 joves d’entre 16 a 29 anys porten

a l’atur més de dos anys i ja no reben cap tipus de prestació per part de l’Estat, fet que

provoca que depenguin econòmicament d’altres xarxes d’obtenció de recursos com

poden ser les xarxes familiars.

Aquesta situació provoca que la capacitat d’Espanya d’atraure i retenir talent es vegi

disminuïda ja que, per primer cop en anys, el saldo migratori juvenil al 2013 va ser de

caràcter negatiu, és a dir, van abandonar més joves el país dels que van entrar.

Si comparem les dades del INE d’abans de la crisis amb la situació actual, observem que

a Espanya tenim 2,42 milions de treballadors joves quan aquesta xifra arribava gairebé

als 5 milions al 2007. Un 20% dels joves menors de 30 anys a Espanya ni estudia ni

treballa segons les dades del INE a finals de 2014.

Hi ha poc treball i el treball que hi ha és precari, el 28% dels treballadors joves ho fan

amb un contracte a temps parcial, gairebé el doble que al 2007, la formació només

s’indica en un de cada cinc joves com a motiu per treballar a temps parcial. Aquesta

precarització es reflexa de manera més clara a les dones, on aquestes es troben en un

35% dels casos com a treballadores a temps parcial.

És en aquest context on neix a nivell europeu els programes de Garantia Juvenil a finals

del 2013, uns programes que s’apliquen a tots aquells països de l’Eurozona amb una taxa

d’atur juvenil superior al 25% i que té com a objectiu agilitzar l’empleabilitat de la

població jove. Aquests programes, en molts casos, s’apliquen a nivell municipal i

consisteixen en oferir una formació als joves que s’adeqüi a les característiques del

marcat laboral local. Un cop finalitzada aquesta formació, els joves han de rebre una

oferta de treball de qualitat en un període màxim de quatre mesos. Aquests programes

inicialment només contemplaven a aquells joves fins als 25 anys però en juliol de 2015,

a Espanya, desprès d’una votació al congrés i al Senat, es va decidir ampliar el rang

d’edat fins als 30.

Les condicions per accedir a aquets serveis a Espanya són les següents: Tenir entre els

16 i els 30 anys d’edat (fins Juliol de 2015, eren 25), estar en situació d’atur superior a

30 dies naturals i no rebre cap tipus d’acció formativa superior a 40 hores mensuals en

els últims 30 dies.

Tot i que aquests programes porten poc més de dos anys de bagatge, els resultats

obtinguts no són tot el que cabria esperar. A finals de 2014, només 30.000 dels 762.800

joves als qui anava destinat al programa van apuntar-se a la Garantia Juvenil. El nombre

d’inscripcions de joves al programa es va veure augmentat considerablement a finals de

2015, hem de ser conscients que també es va ampliar el rang d’edat d’usuaris, però si

tenim en compte la magnitud del problema és ínfim, només un 8,5%, és a dir, 120.000

del milió i mig de joves aturats d’Espanya estaven inscrits a la Garantia Juvenil segons

trobem al article de PorCausa i Juan Calleja (2015). Els experts assenyalen aquest

problema com a una falta de difusió, ja que no arriben als joves l’existència d’aquests

8

programes, per part de l’administració pública. “Las cifras actuales de inscripción son

ridículas, teniendo en cuenta la magnitud del problema al que nos enfrentamos”, ens diu

Borja Suárez, Professor Titular de Dret del Treball i Seguretat Social de la Universitat

Autònoma de Madrid. “La Garantía Juvenil, tal y como ha sido diseñada en España, tiene

un recorrido limitado e insuficiente”. Segons comenta a un article de ElDiario.

Segons J. Ramos i C. Rodriguez (2016), el baix nombre de participants de la Garantia

Juvenil a espanya podria venir explicat pels següents factors: “Una escasa incidencia que

se relaciona con varios problemas, como obstáculos Asociados al procedimiento

informático, la exigencia de doble registro para darse de alta en el sistema (como

demandante de empleo y beneficiario), la escasez de incentivos para inscribirse, dado

que, por un lado, las acciones de formación son incipientes, cuando no inexistentes –a

pesar de que el Consejo Europeo, subrayan, recomienda que se hagan en un plazo de

cuatro meses– y, en segundo lugar, debido a la paralización de la puesta en marcha de

las Agencias de Colocación y, con ello, de las políticas activas de asesoramiento y de

intermediación, que impide que los jóvenes inscritos cuenten con itinerarios

personalizados.” Així doncs, els experts remarquen la dificultat que tenen els joves per

inscriure’s degut a uns requisits i una burocràcia exigent i els pocs incentius que aquests

perceben sobre la seva participació en el programa.

Dins d’aquest programa de Garantia Juvenil, l’Ajuntament de Sant Boi, dins del

departament de joventut La Factoria Jove, ha creat una multitud de programes

d’orientació laboral i d’ocupació adreçats als joves del municipi:

- ESKALA: Joves de 18 a 30 anys en situació d’atur que es plantegen un procés de

canvi per a la inserció laboral o formativa. Elaboració d’un pla de vida. Itineraris

prelaborals, ocupacional i de inserció. Pràctiques en empreses i coaching.

Formació TIC.

- PUC MÉS: Joves de 16 a 24 anys en situació d’atur, amb baix nivell acadèmic i

baixa qualificació professional. Pla de treball individual i grupal, motivació,

autoestima, hàbits socials, competències bàsiques i instrumentals.

- ENDAVANT JOVES: Joves de 16 a 29 anys amb risc d’exclusió social inscrits a la

Garantia Juvenil. Itinerari formatiu individual.

- FEM OCUPACIÓ: Joves de 18 a 29 anys en situació d’atur i estudis secundaris

complerts inscrits en la Garantia Juvenil. Formació i possible contractació.

- PRIMERA OPORTUNITAT (Previst implantar-ho al llarg de 2016): No queda definit

el rang d’edat. Joves amb titulació superior o CFGS. S’ofereix un contracte de

durada determinada a l’Ajuntament de Sant Boi per treballar en àmbits

relacionats amb la seva formació.

Per altra banda, també impulsat per l’Ajuntament de Sant Boi de Llobregat, trobem la

plataforma COBOI, una plataforma impulsada en el 2013. COBOI és una llançadora de

projectes. Aquesta plataforma disposa de dos tipologies de projectes. Per una banda, la

llançadora d’emprenedoria. Aquesta llançadora ofereix formació en emprenedoria, co-

working, acompanyament i assessorament especialitzat per a la posada en marxa

d’iniciatives per a la emprenedoria social. Alhora, també ofereix ajudes econòmiques als

9

ciutadans que ofereixin una idea emprenedora, innovadora i sostenible econòmicament

per definir, fer viable i posar en marxa el seu model de negoci.

La idea d’innovació, creativitat, emprenedoria sempre ha estat lligada als joves i això

queda reflectit quan observem que en el programa COBOI 2015, dels 10 projectes

seleccionats, el 70% pertany a població jove del municipi.

Per altre banda, COBOI també ofereix la llançadora d’ocupació. Aquesta llançadora va

destinada exclusivament als joves del municipi dels 16 fins als 35 anys i es busca

augmentar les possibilitats d’inserció al mercat laboral dels participants. Aquesta

llançadora conta amb el suport de Acción contra el hambre i consta de sessions de

treball grupals i individuals, tallers pràctics de recerca activa de feina i habilitats socials,

intermediació laboral amb empreses i eines per afavorir l’èxit d’inserció laboral. En

aquest projecte han participat, al llarg de les tres edicions, 70 joves de Sant Boi i els

resultats obtinguts són que el 60% dels participants han trobat feina i un 25% ha retornat

a la formació reglada.

Finalment, a l’any 1990, sorgeix a Sant Boi CORESSA S.A, una empresa municipal que

busca promoure l’activitat econòmica i oferir diversos serveis als ciutadans del municipi.

Els objectius de l’empresa són lluitar contra l’atur, atendre els col·lectius més

desfavorits, recollir els residus de la ciutat i cobrir les necessitat d’aparcaments en les

zones més deficitàries del municipi i per aconseguir-ho, contracta a ciutadans del

municipi sempre prenen com a punt de partida criteris socials.

En el passat més d’Abril de 2016, s’inicien dos programes, SINGULARS i JOVES PER

L’OCUPACIÓ. Aquests programes es troben contemplats dintre de la garantia juvenil i es

componen de 20 i 40 joves respectivament. En el cas de SINGULARS els joves han escollit

entre dos itineraris, per una banda, formar-se en agricultura, floricultura ecològica i

horticultura o bé, en Community Manager – Disseny gràfic. Aquest programa té una

duració aproximada de 4 mesos i va dedicat a joves amb baixa qualificació. En el cas de

JOVES PER L’OCUPACIÓ, els joves han escollit també entre dos itineraris, per una banda

instal·ladors de fibra òptica o bé carretoner o mosso de magatzem. En aquest cas el

programa dura nou mesos i un cop més, va destinat a joves entre 16 i 24 anys amb baixa

qualificació.

3. PREGUNTES D’INVESTIGACIÓ

Aquest treball busca donar resposta a aquestes qüestions:

¿Són els serveis municipals de Sant Boi capaços de donar resposta a les

necessitat dels joves del municipi en matèria laboral?

¿Quins són els problemes que detecten els joves i els tècnics d’aquests serveis i

projectes?

¿Per què no arriba l’existència d’aquests serveis als joves del municipi?

¿Quina és la seva capacitat d’incidència? ¿Quin grau d’èxit tenen aquests

programes?

10

4. OBJECTIUS I HIPÒTESIS

L’objectiu principal del estudi és veure quina és la capacitat que tenen els serveis

municipals de Sant Boi de Llobregat per donar resposta a les necessitats dels joves del

municipi en matèria laboral. Detectar els punts forts i febles d’aquests serveis. Per assolir

aquest objectiu ens centrarem en tres serveis municipals clau: COBOI, CORESSA i els

diversos programes oferts per La Factoria Jove.

La hipòtesis principal és:

- Els serveis municipals d’orientació laboral són incapaços de donar resposta a les

necessitats dels diversos perfils de joves del municipi.

D’aquesta hipòtesi principal sorgeixen dues:

- Els serveis municipals de La Factoria Jove, tot i tenir un ampli ventall de

programes d’orientació laboral, donen resposta a les necessitats a un perfil molt

determinat de joves: joves sense estudis o baix nivell educatiu, generalment,

derivats de serveis socials.

- Els joves de Sant Boi no coneixen els serveis que tenen disponibles en matèria

d’orientació laboral i, per tant, no fan ús.

5. METODOLOGIA.

La definició de jove per entendre a qui va dirigit el treball és la següent: Jove és tot aquell

individu que té una edat compresa entre els 16 i els 35 anys. Tot i que la gran majoria de

dades i enquestes que es faran servir al llarg del treball contemplen la descripció de

joves fins als 29 anys, les polítiques adreçades als joves en el municipi de Sant Boi

consideren que una persona jove és aquella fins als 35 anys d’edat. Per tant, resulta més

senzill escollir aquesta descripció de jove alhora de realitzar les entrevistes amb aquells

que hi treballen en els projectes i serveis abans esmentats.

La metodologia combina una part quantitativa i un altre de qualitativa. En quant a la

part quantitativa es procedeix a la recerca d’indicadors a través de fonts primàries i

secundàries que ens permetin realitzar una diagnosi sobre la situació del jovent de Sant

Boi en l’àmbit laboral. L’extracció i explotació de dades de la part quantitativa es troba

en format de titulars i gràfics en el apartat d’annexos

Com a fonts primàries s’han utilitzat enquestes realitzades per tècnics del Ajuntament

del municipi com són l’Enquesta de Condicions de Vida de Sant Boi de Llobregat

realitzada al 2013 a una mostra representativa de la població de Sant Boi de Llobregat.

En aquest cas, només s’utilitzarà aquells casos de la mostra en que els individus

pertanyen al rang d’edat definit com a jove, en aquest cas, dels 16 als 29 anys (330

11

individus). Per altre banda, dades obtingudes a través del Observatori de la Ciutat,

portal estadístic municipal on s’aboquen dades que poden ser consultades per la

ciutadania.

Com a fonts secundàries trobem dades extretes a través del IDESCAT. Així mateix, de

l’Observatori d’Empresa i Ocupació del Baix Llobregat i del Observatori Català de la

Joventut on es treballa amb l’Enquesta a la Joventut de Catalunya i es pren com a

referència l’àmbit metropolità ja que Sant Boi pertany a ell.

Pel que fa referència a la part qualitativa, s’ha abordat la temàtica des de diverses

vessants. Les tècniques realitzades per l’obtenció de dades qualitatives són l’entrevista

en profunditat i el grup de discussió. Així doncs, en primer lloc, trobem una entrevista

en profunditat al tècnic treballador de COBOI, responsable de la Llançadora d’Ocupació,

tutor, Coach i dinamitzador del grup d’usuaris/es. A continuació, es realitza un grup de

discussió amb els tècnics responsables dels diversos programes d’orientació laboral que

ofereix la Factoria Jove. Finalment, s’han realitzat 16 entrevistes a joves escollits al atzar

que resideixen al municipi. Per a l’elecció dels joves participants a les entrevistes, s’han

tingut en compte criteris d’edat, sexe i nivell educatiu de tal manera que establim dos

grups d’edat: entre 16 i 25 anys i un altre grup d’entre 26 i 35 anys. Pel que fa al nivell

educatiu, s’han establert quatre grups: sense estudis acreditats o amb estudis primaris,

amb estudis obligatoris, amb cicles formatius i amb estudis superiors. S’han realitzat les

entrevistes de tal manera que tots els perfils pre establerts de sexe, edat i nivell educatiu

han quedat coberts. En les entrevistes als joves s’han tractat temes relacionats amb

l’ocupació, la formació i la comunicació.

Les entrevistes als joves s’han realitzat entre els mesos de març i abril de 2016 i tenien

una duració molt variada que es situa entre els 25 minuts i l’hora d’entrevista en funció

de les respostes dels joves. En quant a l’entrevista a la tècnica de la Llançadora

d’Ocupació de COBOI, va ser realitzada el passat 22 d’Abril amb una duració aproximada

d’una hora. Finalment, el passat dimecres 27 d’abril es va realitzar el grup de discussió

amb tres tècniques de la Factoria Jove. Aquestes tècniques són les encarregades de

gestionar, dinamitzar i acompanyar als usuaris participants dels programes ESKALA, PUC

MÉS i la Garantia Juvenil. El grup de discussió va tenir una durada aproximada d’una

hora.

Pel que fa referència a CORESSA, tot i ser una empresa que dóna treball a diversos perfils

població del municipi i comptar amb un dels programes que més anys porta executant-

se de manera intermitent per millorar l’ocupabilitat dels joves, es desestima la

realització d’entrevistes degut a que els tècnics que actualment realitzen aquest servei

són recent contractats per un pla d’ocupació i porten en el seu lloc de treball poc més

de tres setmanes, a data d’Abril de 2016. En el passat mes d’Abril de 2016, s’inicien dos

programes dedicats exclusivament a millorar l’empleabilitat dels joves del municipi.

Com els programes es troben actualment en fase de desenvolupament, no tenim

resultats finals i, per tant, es desestima la realització d’entrevistes i altres indicadors.

12

6. ANÀLISI DE RESULTATS

6.1. Anàlisi quantitatiu

6.1.1 Anàlisi diagnosi quantitativa

2A Sant Boi tenim una taxa d’atur juvenil del 43,1% segons les dades obtingudes a

l’Enquesta de Condicions de Vida de Sant Boi de Llobregat del 2013, des de ara ECV 2013.

Dels 12.081 joves del municipi, 7.720 no en tenen feina, dels quals únicament 3.238

joves es troben com a població activa en cerca de feina. Només el 50% dels joves aturats

està correctament registrats al SOC i, per tant, l’administració pública té una imatge

distorsionada de la grandària real del problema. Fet que només ens deixa amb un 35,4%

de la població jove del municipi ocupada.

Segons fonts del IDESCAT, les dones joves tenen una taxa d’atur registrada superior en

2015 a la dels homes joves, 886,9 noies registrades de mitjana anual i 832,8 nois

registrats de mitjana anual. Aquesta tendència va variar durant el període de crisi ja que

entre 2008 i 2014, els homes joves tenien una major presència en els registres del SOC.

Actualment, amb dades de gener de 2016 i segons l’Observatori d’Empresa i Ocupació,

independentment del nivell educatiu, les dones segueixen tenint majors probabilitats

de trobar-se en situació d’atur que els homes, tot i que a nivells de formació superiors,

aquestes diferències s’alleugeren.

1 En l’Enquesta de Condicions de Vida de Sant Boi de Llobregat realitzada al 2013 es contempla com a jove a tots aquells individus amb una edat compresa entre els 16 i els 29 anys. Per a la resta de fonts estadístiques es fa servir la definició institucional del municipi de jove: individu amb edat compresa entre 16 i 35 anys. A l’apartat d’annexos es troben totes les dades aquí referenciades en format de titulars, gràfics i/o taules.

13

Tot i així, hem de continuar parlant que pertànyer al gènere femení és motiu de

discriminació a l’hora d’obtenir una feina independentment del nivell educatiu o l’edat,

tal com s’observa al gràfic 1.

Font: Elaboració pròpia a partir de dades de l’Observatori d’empresa i ocupació

Pel que fa a la duració de la demanda de feina per part dels joves de Sant Boi, trobem

que la gran majoria triga una mitjana d’entre 3 i 6 mesos en trobar feina. També resulta

curiós que trobem un repunt de joves que porten més de dos anys amb demanda de

feina. (Observatori d’Empresa i Ocupació del Baix Llobregat, 2015.)

En el cas dels joves de Sant Boi que treballen, tal i com s’observa al gràfic 2, resulta

alarmant que si tenim en compte els contractes signats al municipi per joves al desembre

de 2015, un 90,75% d’aquests són temporals i un 42,8% amb una durada inferior a un

mes. Així mateix, posseir una titulació superior no ajuda substancialment a tenir majors

probabilitats d’obtenir un contracte indefinit. Aquestes dades reflecteixen la situació de

precarietat laboral que viuen els joves ja que no existeixen diferencies significatives

entre ambdós sexes. Novament, la font consultada per extraure aquestes dades ha estat

l’ Observatori d’Empresa i Ocupació del Baix Llobregat.

Gràfic 1. Atur juvenil registrat segons sexe i nivell educatiu. Sant Boi. 2016

.

14

En la mateixa línia, segons l’ECV 2013, observem que els joves de Sant Boi, aquells entre

16 i 29 anys han signat de mitjana, tres contractes en els últims cinc anys, gairebé el

doble que la resta de rangs d’edat de població.

Font: Elaboració pròpia a través de les dades de l’Observatori d’empresa i ocupació. Desembre 2015

Tant mateix, els joves de Sant Boi segueixen la tendència de les dades observades als

organismes estatals, sent un 30% dels joves que treballen a jornada parcial, a més, un

56,4% assegura que almenys de tant en tant, fa hores extra en el seu lloc de treball,

segons dades de ECV 2013.

L’activitat professional que més treball dóna als joves de Sant Boi és la de treballadors

dels serveis i del comerç, amb un 33,40% dels casos. També trobem certa representació

de tècnics i professionals científics i intel·lectuals i de treballadors qualificats de la

industria i la construcció amb un 13% i 12,8% respectivament. Pel que fa referència a

l’activitat de la empresa on treballen els joves de Sant Boi trobem un major índex en

aquelles que es dediquen al comerç i reparacions, seguida de les indústries

manufactureres i l’Hosteleria. (ECV 2013).

Si observem les dades de l’Observatori de la Joventut de Catalunya i prenem com a

territori de referència l’àrea metropolitana, veiem que el 55% dels joves consideren que

tenen poques o cap possibilitats de promoció a l’empresa on treballen actualment, els

joves ocupats de l’àmbit metropolità considera que la seva feina està poc o gens ben

pagada en un 54% i finalment, resulta curiós que tot i el context laboral actual, el 70%

dels joves considera que la seva feina actual és estable.

Finalment, quan es pregunta als joves del municipi sobre les dificultats de conciliar feina

amb altres aspectes de la vida quotidiana, consultar gràfic 3, un 30% expressa tenir

almenys algunes dificultats. Les dones són el col·lectiu que majors dificultats té, tot i que

Gràfic 2. Tipus de contractes signats per joves Sant Boi. Desembre de 2015

.

15

no són diferencies molt significatives amb el que s’observa dels homes. Una de les

possibles explicacions a que les dones siguin les que expressen tenir majors dificultats

és la dedicació de la dona al treball domèstic i de cura.

Font: Elaboració pròpia a traves de les dades de l’ECV 2013.

6.1.2 Anàlisi de les memòries dels programes.

Factoria Jove:

Programa ESKALA 2014 – 2015

El programa ESKALA va dirigit a les persones joves de Sant Boi d'entre 18 i 30 anys que

estiguin a l'atur i vulguin superar aquesta situació. El programa contempla la formació

en l'ús de les eines TIC (Tecnologies de la Informació i la Comunicació) i la creació d'una

plataforma en línia pròpia, que s’utilitza al llarg de tot el programa com a suport als seus

itineraris d'ocupació i d'inserció.

La persona coach (entrenador/a) ajuda als participants a observar i prendre consciència

de les seves pròpies creences i conductes, a empoderar-se i saber triar les millors

alternatives que potencien els resultats que busca.

El programa Eskala es desenvolupa en 3 fases: entrenament pel balanç vital, itinerari

ocupacional i itinerari d'inserció. En la primera fase cada jove analitza el seu punt de

partida (coneixent amb profunditat de quines esferes de la seva vida potencien o

dificulten la presa de decisions) i prendrà consciència de la seva posició respecte al

mercat laboral realitzant el seu propi pla d'acció vital. A la següent fase, els participants

Gràfic 3. Dificultats per conciliar vida laboral i familiar segons sexe dels joves de Sant Boi.

Sant Boi. 2013

.

16

comptaran amb els recursos proporcionats per l'Eskala per a l'adquisició de

competències tècniques (un taller de tast a càrrec de l'empresa, professionals a mà i

pràctiques en empreses). En la tercera fase els participants executaran el seu projecte

professional amb la formació i la recerca activa de feina. Comptaran amb sessions

grupals sobre tècniques i planificació de la recerca de feina, accés a la borsa de feina

disponible, així com de tutories individuals per l'acompanyament cap a la seva inserció.

El programa té caràcter anual i té una durada de Gener fins Desembre.

Perfils de joves que han participat als programes 2014 i 2015:

Els joves participants en l’edició de 2014 tenen una edat compresa entre els 18 i 30 anys.

La mitjana d'edat en el GRUP 1 està en els 22,6 anys i en el GRUP 2 és de 22 anys. En el

cas de l’edició 2015, els joves participants tenen una edat compresa entre els 18 i 30

anys, però hi ha accedit dues dones majors de 30 anys, de 31 i 32 anys respectivament.

La mitjana d'edat en el GRUP 1 està en els 24 anys i en el GRUP 2 en 22,6 anys.

Edició 2014:

Edició 2015:

Taula 1. Programa ESKALA 2014. Participants segons sexe i país d’origen.

.

Taula 2. Programa ESKALA 2015. Participants segons sexe i país d’origen.

.

17

En referència al sexe, s’observa que en els dos grups trobem una presencia major de

dones que en el cas dels homes. En l’edició 2015 del programa ESKALA trobem 29

participants dels quals 14 són nois i 15 són noies. Per tant, podem dir que no existeixen

diferències significatives entre els dos sexes.

En quant al país d’origen dels participants, s’observa que el 66,66% dels casos pertanyen

a nacionalitat espanyola. La següent nacionalitat més present en el programa és la

marroquina, en un 21% dels participants. Així doncs, podem determinar que l’ús

d’aquests programes és majoritàriament, de la població autòctona.

En l’edició 2015, novament, la nacionalitat predominant continua sent l’espanyola i amb

molta diferencia envers a les altres nacionalitats. Podem confirmar que l’ús d’aquests

serveis és predominant entre la població autòctona. En el còmput total de joves trobem

que ens apareixen 34 mentre que en la taula anterior parlàvem de 29 participants, això

és degut a que durant el llarg del programa es produeixen 5 abandonaments.

Barri de residència de participants

En quant al barri de residència dels participants de l’edició 2014, s’observa que la gran

majoria, un 87,8% pertanyen als barris cèntrics del municipi (Marianao, Barri Centre i

Vinyets – Molí Vell), és a dir, aquells amb major riquesa i només un 12.1% dels

Taula 3. Programa ESKALA 2014 i 2015. Participants segons barri de residència.

.

18

participants són d’aquells barris més perifèrics (Casablanca, Camps Blancs i Ciutat

Cooperativa) on els seus habitants pateixen un major risc d’exclusió social. Un cop més

queden reflectides les barreres físiques i socials entre els districtes del municipi.

En el cas de l’edició 2015, novament, es torna a observar que aquells barris perifèrics

del municipi i amb major risc d’exclusió social són aquells en els que no hi ha presència

de joves participants en el programa, amb l’única excepció de Ciutat Cooperativa que en

aquesta edició hi participen quatre joves.

Si comparem les xifres totals de participació, observem que la suma de tots els

participants dels barris perifèrics no arriba a superar el total de participants del barri

cèntric on menys joves han participat. Amb aquesta taula es pot observar les dificultats

dels serveis municipals d’accedir a aquells barris on el nivell de riquesa és menor i, per

tant, augmenta el risc d’exclusió social.

Nivell d’estudis

En aquesta taula s’observa el nivell educatiu dels joves participants al programa. En el

cas de l’edició 2014, com pot observar-se, el 93% dels joves tenen un nivell educatiu baix

– mig, concentrant-se la gran part d’aquests amb estudis obligatoris i Cicles Formatius

de Grau Mig. Tanmateix, tres joves posseeixen estudis superiors.

En l’edició 2015 s’observa que gairebé el 50% dels participants no té l’educació

secundaria obligatòria completada i desapareixen aquells pocs participants vists en

l’edició anterior amb estudis universitaris. Aquesta idea reforça un cop més la hipòtesis

de que els serveis d’orientació laboral oferts per la Factoria Jove només responen a les

necessitats d’un perfil molt limitat de jove, amb baix nivell educatiu i/o derivat de serveis

socials.

Vies d’accés al programa:

A continuació es mostra les vies d’accés dels joves participants en el programa en l’edició 2014. Tal i com pot observar-se, la majoria pertanyen a derivacions d’altres serveis municipals, fundacions o entitats.

Taula 4. Programa ESKALA 2014 i 2015. Participants segons nivell educatiu.

.

19

Els principals canals de derivacions han estat:

- Serveis Socials: 14 joves - El Punt Jove: 9 joves - Joves derivats de CORESSA: 2 joves - Oficina de treball del SOC: 3 joves - Associació de dones magribines El Farah: 1 joves

Alguns joves han vingut per iniciativa pròpia:

- Joves que s'han informat al blog de Joventut: 2 joves - Joves que s'han informat al facebook de Joventut: 1 jove - Joves que s'han informat per participants del programa: 1 jove

Com podem observar, només quatre joves han acudit per iniciativa pròpia per formar

part del programa. Aquesta idea ens apropa a la hipòtesis exposada inicialment de que

els serveis d’orientació laboral oferts per la Factoria Jove només responen a les

necessitats d’un perfil molt limitat de jove. Alhora, també reflexa una falta de

comunicació ja que l’existència d’aquets serveis no arriben a la població jove.

A continuació es mostra les vies d’accés dels joves participants en el programa a l’edició 2015. Tal i com pot observar-se, la majoria pertanyen a derivacions d’altres serveis municipals, fundacions o entitats. Els principals canals de derivacions han estat:

- Serveis Socials: 17 joves - Joves derivats per antics participants del programa ESKALA: 9 jove

- Joves derivats pel professorat de Preparació a les proves d'accés al GS: 2 Joves

Joves han vingut per iniciativa pròpia: 1 jove

Novament s’observa com els programes de la Factoria Jove es nodreixen principalment

de participants derivats d’altres serveis o institucions i queda reflectida una mancança

de capacitat per aconseguir que els joves assisteixin per iniciativa pròpia.

20

Resultats obtinguts

Podem valorar positivament els resultats obtinguts al llarg del programa ESKALA 2014.

S’observa que el 66,66% dels participants aconsegueix la inserció laboral i un 32,3%

torna a la formació reglada. Durant la durada del programa, es signen 49 contractes de

feina entre 22 joves i 14 d’aquests van obtenir més d’un contracte durant la execució

del programa.

Dels 49 contractes signats pels joves, 19 van ser contractes amb intermediació directa

del programa ESKALA entre l’empresa i el jove. A més, hem d’entendre que es probable

que en la resta dels casos, la participació en el programa facilités les eines i el

coneixement necessari als joves per trobar feina.

Per altre banda, s’ha de tenir en compte que un jove pot signar més d’un contracte,

tanmateix, un mateix jove pot inserta se laboralment i tornar a la formació reglada en el

mateix any i també ser conscients de que no es disposen de totes les dades sobre

duració, tipus de jornada, etc de tots els contractes que es van signar durant l’execució

del programa.

En l’edició de 2015 els resultats obtinguts també s’han de valorar positivament. Un

65,5% dels joves participants aconsegueix una feina i un 41% torna a la formació reglada.

En tot cas, també hem de fixar-nos en la duració dels contractes signats per joves. En

l’edició anterior trobàvem 6 contractacions amb caràcter indefinit, fet que en aquest cas

no s’ha aconseguit cap. El nombre de contractacions a jornada completa també era més

elevat proporcionalment que en aquesta edició.

Taula 5. Programa ESKALA 2014 i 2015. Resultats obtinguts.

.

21

Com a aspectes positius també s’han de remarcar l’alt percentatge de joves que tornen

a la formació reglada si tenim en compte que el perfil educatiu dels joves d’aquesta

edició predominaven aquells sense l’ESO i la possibilitat de realitzar pràctiques en

empreses que dóna l’oportunitat d’obtenir experiència laboral a aquells joves que fins

aleshores no tenien.

Sectors on s’han contractat als joves del programa ESKALA a l’edició 2014

A continuació, es mostra la relació de contractes signats per els joves participants i el

sector econòmic de l’empresa, alhora que el càrrec o lloc de treball a desenvolupar pel

jove.

- COMERÇ: 21 contractes - 43 % de la contractació o Dependent/a: 7 contractes o Caixer/a: 2 contractes o Promotor/a: 4 contractes o Reposició - magatzem: 7 contractes o Repartidor/a publicitat: 1 contracte

- LOGÍSTICA: 12 contractes - 25 % de la contractació

o Mosso/a magatzem: 2 contractes o Manipulador/a: 10 contractes

- TURISME I HOSTALERIA: 8 contractes - 16 % de la contractació

o Ajudant de cuina: 3 contractes o Cambrer/a: 3 contractes o Muntador/a fires: 2 contractes

- SERVEIS A LES EMPRESES: 4 contractes - 8 % de la contractació

o Recepcionista: 2 contractes o Neteja: 2 contracte

- SALUT: 1 contracte - 2 % de la contractació

o Nutricionista: 1 contracte

- INDUSTRIA TÈXTIL: 1 contracte - 2 % de la contractació o Cosidor/a: 1 contracte

- COMUNICACIÓ: 1 contracte - 2 % de la contractació

o Gestor/a de la comunicació i marketing empresarial: 1 contracte

- SERVEIS SOCIALS: 1 contracte - 2 % de la contractació o Monitor/a del lleure: 1 contracte

22

S’observa que el comerç, la logística i el turisme i l’hosteleria són les activitats

econòmiques que major sortida professional han donat als joves participants del

programa ESKALA en l’edició del 2014.

Factoria Jove

Programa PUC MÉS 2014.

Definició del programa:

El projecte “Puc Més” constitueix un recurs orientador i formatiu que a partir de nous

marcs d’aprenentatge i atenent les característiques i el projecte personal de cada jove,

li proporciona els elements necessaris per facilitar el seu itinerari sociolaboral, i per tant,

el seu camí cap a la vida adulta.

Les persones destinatàries d’aquest programa són joves d’entre 16 i 24 anys en situació

de vulnerabilitat i d’atur, baix nivell acadèmic i de competències, manca d’estratègies

personals i amb necessitat d’orientació i recolzament. Majoritàriament, els i les joves

venen derivats dels diferents serveis municipals i recursos del municipi: centres

educatius, serveis de joventut, serveis socials, etc. No obstant, es donen casos puntuals

de joves que participen per iniciativa pròpia.

Aquest projecte, es va iniciar al novembre de 2013 i va finalitzar al juliol de 2014.

L’objectiu inicial era treballar amb un grup pilot de 8 a 10 joves. Finalment, la primera

edició del “Puc Més” s’ha tancat satisfactòriament amb dos grups que sumen 22 joves.

Perfil dels joves que han participat al programa PUC MÉS 2014.

Dels 22 participants, 19 venen derivats de serveis socials. Només dos joves van acudir

per iniciativa pròpia al programa. Tots els participants es caracteritzen per tenir:

Com es pot observar, tots els participats es caracteritzen per tenir un risc d’exclusió

social molt elevat i estar patint una situació límit.

Taula 6. Programa PUC MÉS. Perfil dels Participants.

.

23

Resultats obtinguts

Els resultats obtinguts no són tant positius com els obtinguts en les dues edicions del

programa ESKALA, el percentatge d’insercions laborals es situa al 33%, sent només 7

joves els que troben feina gràcies al programa. Per altre banda, cal destacar que un alt

percentatge de joves que han participat al programa, han decidit tornar a la formació

reglada.

En tot cas, els resultats aquí exposats són de caràcter quantitatiu, hem de recordar el

perfil d’usuari jove d’aquest programa. En aquests casos, tot i l’objectiu final del

programa ser la inserció laboral o el retorn a la formació reglada, pot resultar de més

ajuda un augment de l’autoestima del usuari i un recolzament en aquestes situacions.

COBOI

Programa Llançadora d’ocupació 2014 – 2015.

Definició del programa:

És seleccionen un grup de 20 persones en situació d’atur, actives i solidaries que, amb

l’ajut d’una coach, s’organitzaran i col·laboraran en equip per impulsar la inserció laboral

dels participants. Els objectius són trobar feina, orientar la carrera professional del

participants i desenvolupar les seves competències.

Amb aquesta voluntat s’ha acordat treballar de manera conjunta amb la Fundació Acció

Contra la Fam (ACF) a través del projecte “Vives Emplea”, per assolir l’important repte

d’ajudar als joves a cercar feina de manera activa i millorar les seves habilitats socials.

Les principals activitats que s’ofereixen en el marc d’aquesta Llançadora d’Ocupació són:

sessions de treball grupals i individuals; tallers pràctics de recerca activa de feina i

Taula 7. Programa PUC MÉS. Resultats obtinguts.

.

24

habilitats socials; intermediació laboral amb empreses; i eines per afavorir l’èxit

d’inserció laboral.

Durant un temps acordat entre els propis participants i els tutors que sol rondar els 4-5

mesos, i mitjançant un treball col·lectiu, els i les joves col·laboraran de manera conjunta

en el procés de cerca de feina, estimulant l’aprenentatge entre participants i gaudint de

la implicació i del recolzament mutu.

Dades perfil de participants

Edat i sexe

Com es pot observar, en l’edició de 2015, varen participar dos persones majors de 35

anys i que, per tant, no es troben dintre del objecte d’estudi d’aquest treball. La franja

d’edat amb major presència al programa és la de 21 a 25 anys i no s’aprecien diferencies

significatives envers al sexe.

Via d’accés al programa

Derivats de serveis socials: Edició 2015 = 8 joves

Nivell educatiu

Taula 8. Programa Llançadora d’Ocupació COBOI 2014 i 2015. Edat i sexe dels Participants.

.

Taula 9. Programa Llançadora d’Ocupació COBOI 2014 i 2015. Nivell educatiu dels Participants.

.

25

Tot i que el nivell formatiu predominat continua sent baix, en l’edició de 2015 de la

Llançadora d’ocupació de COBOI trobem una major presència de joves amb nivell

educatiu mig i superior participant en el projecte.

Resultats obtinguts

En primer lloc, s’observa que el nombre de participants de la llançadora d’ocupació no

és tant elevat com el de la resta de programes. Això podria venir explicat per que en

aquestes edicions, gairebé no en tenien joves derivats d’altres serveis. A través dels

resultats obtinguts en les memòries, s’observa que la taxa d’inserció laboral dels joves

que participen a la llançadora d’ocupació de COBOI és del 50%. En aquest cas, els

resultats obtinguts envers al retorn dels joves a la formació reglada no és tant positiu

com els dels programes de la Factoria Jove. Tot i així, cal destacar que en aquest cas, el

perfil d’usuari no es troba tant limitat com en els altres casos.

Per altre banda, la duració de les contractacions dels usuaris té una menor durada que

en el cas dels joves contractats a altres programes ja que en aquest programa, només

trobem a dos joves amb un contracte laboral superior als 6 mesos en totes dues edicions.

Com aspecte positiu, també nombrar que no trobem a cap jove amb un contracte d’una

durada inferior a un mes.

Taula 10. Programa Llançadora d’Ocupació COBOI 2014 i 2015. Resultats obtinguts.

.

26

Tal i com succeeix amb el programa ESKALA, la majoria de contractacions de joves es

produeix en el sector del comerç i els serveis, tot i que en aquest cas si que trobem a

joves contractats en la construcció.

6.1.2.1. Conclusions sobre les memòries.

Un cop realitzat l’anàlisi de les memòries dels diversos programes, es pot extreure les

següents conclusions:

o El programa ESKALA de La Factoria Jove és el que major grau d’èxit presenta

entre tots els analitzats en quant a insercions laborals i retorns a la formació

reglada.

o El programa PUC MÉS de La Factoria Jove no aconsegueix el grau d’insercions

laborals de joves que seria desitjable.

o Els programes de la Factoria Jove atenen, principalment, a un perfil molt limitat

de jove, generalment amb baix nivell educatiu, en risc d’exclusió social i derivats

de serveis socials, entitats o associacions.

o Tots els programes tenen dificultats per aconseguir que els joves del municipi

participin.

o La Llançadora de COBOI és el programa que menys es nodreix de participants

derivats d’altres serveis municipals.

o La Llançadora d’Ocupació de COBOI no té un gran índex de retorn a la formació

reglada per part dels seus participants.

Taula 11. Programa Llançadora d’Ocupació COBOI 2014 i 2015. Activitat econòmica de les

contractacions.

27

o La Llançadora d’Ocupació de COBOI és el programa amb un perfil més divers

d’usuaris joves.

6.2. Anàlisi resultats qualitatius

6.2.1 Entrevistes a joves.

Un cop finalitzades les 16 entrevistes, el quadre on es mostra el perfil dels entrevistats

queda de la següent forma:

En les entrevistes es pregunta als joves sobre tres grans temàtiques: ocupació, formació

i comunicació. L’apartat d’ocupació és l’eix central d’aquest treball i es pregunten

aspectes sobre com s’ho fan per buscar feina, quins serveis municipals han fet servir,

què opinen sobre aquests o si en coneixen la garantia juvenil, entre d’altres qüestions.

S’ha considerat oportú incloure en l’entrevista un apartat referent a la formació ja que

aquesta juga un paper important en l’empleabilitat de tot individu. En aquest apartat es

tracten aspectes com sí en fa formació i de quin tipus, si coneixen el sistema de beques

municipal, si coneixen els cursos de formació oferts per la Factoria Jove o quin tipus de

formació troben a faltar en el municipi, entre d’altres qüestions.

Finalment, l’apartat de comunicació s’inclou per saber el coneixement dels joves sobre

els serveis municipals, com reben aquesta informació i com els hi agradaria rebre-la

entre d’altres qüestions.

Ocupació.

Taula 12. Perfils dels 16 joves entrevistats distribuïts segons sexe, edat i nivell educatiu.

.

28

S’observa que dels 16 entrevistats, nou es troben treballant i set en situació d’atur. Dels

nou que treballen, un ho fa en caps de setmana, un altre només dissabtes, un altre amb

substitucions i finalment, un sense contracte i de manera esporàdica. En quant a

tipologia de contracte, tres dels nou que treballen ho fan amb un contracte fixe i un és

autònom. Finalment, set dels nou que treballen ho fan en relació al seu nivell formatiu.

Entre els set que estan al atur, trobem que la majoria pertanyen als nivells educatius

més baixos: Dos sense estudis acreditats, quatre amb estudis obligatoris i un amb un

Cicle Formatiu de Grau Mig. També nombrar que les dues persones restants sense

estudis acreditats treballen de manera precària; una només dissabtes i un altre sense

contracte i de manera esporàdica. Així doncs, l’atur es concentra entre tots els

entrevistats en aquells nivells educatius inferiors: sense estudis acreditats i estudis

obligatoris.

Quan es pregunta als joves sobre com busquen o han trobat la seva feina, l’opció

predominant, en set dels casos, és a través de plataformes virtuals i internet, seguida de

les relacions personals i coneguts, en 5 casos. Les següents opcions més assenyales,

totes amb 4 casos, són tirar CV personalment, a través de pràctiques i a través dels

serveis municipals. En l’últim lloc trobem a porta freda i trucar per telèfon. S’ha de tenir

en compte que un mateix jove pot anomenar més d’un mètode.

Així doncs, trobem que 4 dels 16 entrevistats assenyalen que acudeixen als serveis

municipals quan han de buscar feina. Seguidament, és va preguntar als entrevistats si

algun cop havien acudit a qualsevol servei municipal per sol·licitar feina. 10 dels

entrevistats van dir que havien acudit, com a mínim, un cop a CORESSA, 6 d’ells estan o

han estat inscrits a un programa de la garantia juvenil, un entrevistat va acudir a COBOI

i un altre al servei PRELABORAL (Servei d’orientació laboral per a persones afectades de

trastorns mentals greus).

A aquells joves que van anomenar durant l’entrevista que havien acudit a algun servei

laboral, se’ls hi va demanar l’opinió sobre aquests i van assenyalar el següent:

Opinions sobre CORESSA

o “Només m’han ofert formació inútil”

o “Serveix de gran ajuda per trobar feina”

o “Mai m’han trucat per oferir-me res”

o “Només m’envien ofertes de treball per poder apuntar-me”

o “Només m’han ajudat a millorar el CV”

o “No és útil per a persones amb formació mig – alta”

o “És molt limitat el tipus d’ofertes de treball que ofereixen”

o “No es compleixen els objectius que es marquen tot i que el problema

és de l’estructura social, no tant dels serveis”

o “No em van trobar feina però em van animar i recolzar verbalment”

Trobem que la majoria d’opinions tenen un caràcter negatiu o neutre, només trobem

una única opinió que té un valor explícitament positiu: “Serveix de gran ajuda per trobar

29

feina”. És fa evident la idea existent entre els joves d’un servei que no es útil per segons

quins perfils de població, formació poc útil o un servei limitat. Tot i així trobem un jove

que, tot i que reconeix que els serveis no compleixen els objectius, indica que la culpa

és de l’estructura social.

Opinions sobre la Factoria Jove (Garantia Juvenil)

o Em vaig apuntar però no he anat

o Em va servir de gran ajuda, ha fomentat la confiança en mi mateix i el

meu creixement personal

o M’ofereix formació amb possible sortida professional

o Els joves ens donem compte que no estem sols i tenim recolzament.

o No ofereix tantes solucions com a un l’hi agradaria

En aquest cas, observem que les opinions dels joves envers als programes d’orientació

laboral de la Factoria Jove són, majoritàriament, positives. Cap de les opinions indica

que l’entrevistat ha trobat feina gràcies al servei però, si més no, gran part d’aquestes

indica una millora substancial en l’estat d’ànim i la formació dels entrevistats.

Opinió sobre la Llançadora d’Ocupació COBOI

o Em va ajudar a saber com vendre’m, coneixem millor a mi mateixa, tenir les

coses clares. Em va posar en contacte amb empreses, em van fer entrevistes.

En el mateix cas que la Factoria Jove, l’opinió és explícitament positiva, indica una

millora substancial de l’autoconeixement i l’estat d’ànim del entrevistat, per altre banda,

també indica accions que es relacionen directament amb la intenció de facilitar la seva

inserció laboral com la realització d’entrevistes de feina i el contacte amb empreses

gràcies a la participació en el programa.

Seguidament, es va preguntar als entrevistats què podria fer l’administració pública per

ajudar a resoldre aquesta situació i van assenyalar el següent:

o “Més informació sobre aquests serveis. No arriben als joves.”

o “No només ensenyar-te com buscar feina sinó com aconseguir-la ( Detectar

necessitats, valors i què busquen les empreses per crear un CV explícitament per

elles i preparar una entrevista per cada una d’aquestes).”

o “Aquests serveis ajuden però fins a un cert nivell. Segons quins perfils de població

(formació mig – alt) necessiten altres coses que aquí no s’ofereixen.”

o “Crear un servei nou que fos com una ETT per a joves i gestionada per joves.”

o “Deixar de vendre la idea de que la situació dels joves està justificada pel context

actual. A els joves se’ls ha d’animar i ajudar i no compadir-se.”

30

Tres dels entrevistats van indicar que existia una falta d’informació sobre els serveis i

recursos municipals d’orientació laboral i, per tant, aquests no arriben als joves. Així

mateix, tres entrevistats veuen problemes metodològics en la manera de funcionar

d’aquests serveis i proposen un canvi de dinàmica a l’hora d’ensenyar com buscar feina.

Novament, sorgeix la idea de servei poc útil a població amb un nivell educatiu superior.

Un jove proposa la creació d’un nou servei per a joves i gestionat per joves. Finalment,

es destaca la idea de deixar de justificar la situació dels joves i compadir-se, cal actuar.

A continuació, es va preguntar quines són les dificultats que troben per buscar feina a

Sant Boi i els entrevistats van indicar aspectes com la sobrequalificació de les feines amb

sous precaris i jornades abusives, la falta d’experiència i/o formació i la falta d’una borsa

de treball tècnica que compleixi les expectatives dels joves amb titulacions superiors al

municipi. Finalment, un jove va assenyalar que es veia obligat a mentir en el CV indicant

menor formació de la que realment tenia per aconseguir feina.

Per acabar el bloc d’ocupació, es va preguntar als entrevistats sobre les perspectives que

tenien de trobar feina acord amb el seu nivell formatiu. La majoria dels entrevistats van

mostrar una visió optimista, pensen en readaptar-se i seguir formant-se o provar nous

camins per trobar feina. No tenen una visió estanca, si no troben feina de lo seu,

buscaran nous camins.

Formació.

10 dels 16 entrevistats reben algun tipus de formació. 3 fan formació reglada, 5 formació

no reglada i 2 fan formació tant reglada com no reglada. Els motius indicats entre els 6

joves que no reben cap tipus de formació per no formar-se van ser els següents:

o “Esperant a complir l’edat per poder matricular-me”

o “Considero que tinc suficient formació”

o “Per que fan exàmens per accedir i sempre els he suspès”

o “No m’ho puc permetre econòmicament”

o “Per la meva situació irregular no puc matricular-me”

o “No tinc temps”

En segon lloc, es va preguntar als entrevistats quin tipus de formació troben a faltar dins

de l’oferta existent al municipi. Les respostes dels entrevistats es mostren a continuació:

o Ampliar el nombre de Cicles Formatius tant de Grau Mig com Superior,

especialment en l’àmbit sanitari.

o Formació no reglada en mecànica de vehicles de motor

o Formació no reglada en informàtica (aspectes més tècnics)

o Seu del IOC (Institut Obert de Catalunya)

o Formació no reglada dirigida a persones amb un nivell educatiu baix i sense

exàmens ni proves que s’han de superar per poder realitzar-les

o Serveis Municipals d’acadèmies de reforç escolar i ampliar el nombre de

centres i/o places dels cursos de proves d’accés a la formació reglada

(selectivitat, CFGM/S, etc...)

31

Sant Boi es caracteritza per tenir un dels parcs sanitaris més grans de la comarca i un

dels complexes de salut mental més importants a nivell nacional, per tant, l’aposta per

la formació en l’àmbit sanitari dels joves del municipi pot ser una bona opció amb

múltiples sortides professionals al mercat laboral local. Per altre part, també es

demanda formació no reglada més variada i amb menys requisits per accedir-hi, una seu

del IOC al municipi i centres de suport per a la formació reglada.

Des de 2008, l’Ajuntament de Sant Boi va crear un sistema de beques municipals

dirigides als joves del municipi amb l’objectiu de cobrir aspectes que la beca de MEC no

assoleix i així permetre que els joves del municipi puguin seguir formant-se, millorar la

conciliació familiar, obtenir material didàctic, garantir la mobilitat i transport per accedir

als centres formatius o labores, etc. Aquestes beques són gestionades per la Factoria

Jove i es sol·liciten en el seu espai. Es va preguntar als entrevistats si coneixien

l’existència d’aquestes beques. Els resultats obtinguts van ser que 6 dels 16 entrevistats

les coneixien, 4 van sol·licitar la beca i 2 la van obtenir. Seguidament, es va preguntar a

aquets dos joves en quina mesura la beca va cobrir les seves necessitats:

Beca al material. Jove que estudia al IOC se’l hi concedeix una beca per comprar un

portàtil per poder estudiar. Alhora, sol·licita una beca de transport per acudir a una

formació no reglada i l’hi diuen que no pot obtenir les dues beques, ha d’escollir entre

el portàtil o el transport.

Beca al transport. Va permetre que un jove continues rebent la formació que realitzava

en un altre municipi. La seva família no podia permetre’s el cost d’aquest

econòmicament.

Tot i aquest problema amb la concessió de dues beques per part del mateix jove, s’ha

de valorar de manera molt positiva l’existència d’aquestes beques. Tot i així, també cal

remarcar el grau de desconeixement sobre la seva existència entre els entrevistats, fet

que novament deixa de manifest una manca d’informació sobre els serveis municipals

per part dels joves de Sant Boi.

Finalment, també des de la Factoria Jove s’organitzen periòdicament, dins del programa

“La formació t’obre portes”, diversos cursos subvencionats o amb un cost molt reduït

dirigit als joves del municipi. Dins d’aquests cursos trobem formació de cuina, idiomes,

titulació de monitor de lleure, disseny gràfic, entre molts d’altres. Es va preguntar als

entrevistats si coneixien l’existència d’aquests cursos i 12 dels 16 entrevistats van

respondre que si. 6 d’aquests 12 havien participat en algun curs, la majoria en la titulació

de monitor de lleure.

Comunicació

Per inciar aquest apartat, es pregunta als entrevistats sobre com s’assabenten de les

activitats i serveis municipals que hi ha al municipi. Les respostes més assenyalades són

les de boca a orella i a través de les xarxes socials, indicades en 5 casos, seguides dels

cartells enganxats pels carrers i del Viure a Sant Boi (Revista municipal mensual),

32

finalment, amb dos casos, els pamflets enviats a domicili sobre activitats o festes i els

cartells exposats en els diversos equipaments municipals.

A continuació, es pregunta als entrevistats quin és el mitja de comunicació millor per

comunicar-se amb els joves i tots coincideixen en respondre internet. Seguidament, es

pregunta com creuen que la informació sobre aquests serveis pot arribar a més joves.

Les respostes dels entrevistats són les següents:

o “Millorar la web municipal i/o crear un apartat exclusiu on s’informa sobre els serveis i

activitats que es realitzen per a els joves del municipi.”

o “Informar des de els centres educatius.”

o “Xarxes socials.”

o “App del municipi.”

o “Community Manager que es dediqui a gestionar i dinamitzar els diversos perfils de les

xarxes socials i web municipal.”

o “Educador de carrer.”

Cinc dels joves entrevistats coincideixen en la idea de millorar la pàgina web municipal,

fer-la més atractiva i intuïtiva o crear un apartat exclusiu dins del web on s’informi de

tots els serveis i activitats dedicats als joves que es fan al municipi. Un altre idea amb

bastant consens és potenciar els perfils municipals a les xarxes socials, fer publicacions

més atractives i visuals. Les següents idees que van coincidir van ser la de informar des

de els centres educatius de l’existència d’aquests serveis i la creació d’una app

municipal. Finalment, s’anomena la idea de contractar a un Community Manager per

gestionar i dinamitzar els perfils i la web municipal i introduir la figura de l’educador de

carrer.

Per acabar la entrevista, es pregunta als joves sobre com els hi agradaria a ells

personalment rebre la informació del Ajuntament. El major grau de coincidència es dóna

amb una web optimitzada, ordenada per àmbits i senzilla, el mòbil i les xarxes socials,

seguidament trobem el correu electrònic, la creació d’una newsletter però sense Spam,

on els usuaris poden escollir quin tipus d’informació estan interessants en rebre. En

menor mesura es nombra el Viure a Sant Boi.

6.2.1.1 Conclusions sobre les entrevistes als joves

A través del que han manifestat els diversos joves durant les entrevistes, podem

extraure les següents conclusions:

o Queda de manifest que existeix un problema de comunicació sobre els serveis

municipals ja que aquests són desconeguts pels joves del municipi.

o CORESSA és el servei municipal d’orientació laboral més conegut, tanmateix és

l’únic que fins fa ben poc no tenia des de fa un temps programes destinats

exclusivament als joves i també és el que concentra el major nombre d’opinions

negatives.

33

o La Factoria Jove, tot i ser el departament de joventut del Ajuntament de Sant Boi

i oferir una gran varietat de serveis als joves del municipi, no és tot el conegut

que hauria de ser. Tot i així, recull la majoria d’opinions positives.

o La Llançadora d’ocupació de COBOI és pràcticament desconeguda pels joves del

municipi.

o Els serveis municipals són poc útils per als perfils de població amb formació mig

– alta.

o Es requereix un canvi de metodologia en la manera de fer dels serveis municipals

d’orientació laboral.

o Els joves demanden formació que s’adeqüi al mercat laboral local

o Els joves demanden que s’augmenti l’oferta de formació no reglada del municipi,

no només pensant en nivells bàsics sinó també amb nivells superiors.

o El sistema de beques municipal no es conegut pels seus beneficiaris, els joves.

o Es necessària una remodelació o redissenyar la pagina web municipal per tal de

fer-la més atractiva, intuïtiva i senzilla.

o Sorgeix la idea de l’educador de carrer.

o S’ha de potenciar els perfils municipals de les xarxes socials per tal de fer arribar

la informació a més joves.

6.2.2. Anàlisi entrevista a la tècnica de la Llançadora d’ocupació de COBOI

El passat 22 d’abril de 2016 es va realitzar una entrevista en profunditat a la tècnica

coach que s’encarrega de realitzar l’acompanyament als participants de la Llançadora

d’Ocupació de COBOI. En aquesta entrevista es tracten varies qüestions, en un inici, es

pregunta sobre el naixement de la llançadora, més endavant es tracten aspectes

metodològics i de gestió del projecte, qüestions relacionades amb el perfil d’usuaris del

servei, un apartat de comunicació i una petita valoració final.

En primer lloc, la Llançadora d’Ocupació es tracta d’un conveni entre acció contra la fam

i l’Ajuntament de Sant Boi, dins del projecte “Vives Emplea”. Aquest conveni sorgeix

quan fa tres anys, acció contra la fam decideix que ha d’actuar a espanya per tal

d’intentar millorar la situació de vulnerabilitat i precarietat laboral que estan patint els

joves espanyols. En una trobada a Madrid, coincideixen un tècnic directiu del

Ajuntament de Sant Boi i el director d’acció social d’acció contra la fam que per una

conversa fortuïta es crea un clima de sintonia entre tots dos i cada un exposa els seus

34

projectes i preocupacions. La tècnica del Ajuntament de Sant Boi va explicar la idea de

COBOI i la seva vessant social i el director social d’acció contra la fam va considerar que

el seu projecte de Llançadora d’Ocupació podia encaixar en aquest espai. És així com a

traves de varies converses i reunions es decideix que Sant Boi sigui una de les quatre

ciutats (Dos a Madrid, una a Sevilla i una a Sant Boi) on es realitzaran les proves pilot per

tal d’engegar aquest projecte. Actualment, la Llançadora d’Ocupació ja es present a una

vintena de províncies de tot l’Estat espanyol.

Les dificultats principals a l’hora d’impulsar-la a Sant Boi van ser transmetre la

informació del projecte a la població, aconseguir participants, crear un espai a la ciutat

on s’identifiqui la Llançadora d’Ocupació de COBOI, fer-se conèixer entre els altres

serveis, saber quines diferencies i semblances hi ha amb la resta de serveis i intentar

establir col·laboracions. La tècnica reconeix que encara queda molt camí per recórrer i

que no estan del tot identificats tres anys després pels ciutadans del municipi.

L’objectiu principal de la Llançadora, va contestar l’entrevistada que, evidentment, és

trobar ocupació als seus usuaris, però que no es queda només aquí, va més enllà, es

busca també fomentar l’autoconeixement, la positivitat, la reflexió i el creixement

personal. Trobar una feina de dos mesos no soluciona res, el que soluciona es que

després d’aquests dos mesos, els usuaris tinguin la confiança en si mateixos per

continuar tirant endavant.

Quan es va preguntar sobre el nombre de treballadors en la Llançadora d’ocupació de

COBOI, la tècnica va respondre que ho gestionava tot ella sola, nomes estava ella

encarregada de tota la Llançadora d’Ocupació de Sant Boi i que per aquest motiu només

podia existir un equip de participants d’un màxim de 20 individus. Amb més personal

podrien crear-se més equips i arribar a més gent tal i com es pot veure en aquesta cita:

“És un projecte on estàs durant cinc mesos amb vint persones i llavors, clar, contra més

persones hi hagués d’acció contra la fam a més gent podríem arribar”. També va

anomenar que en temes més administratius i de tot lo relacionat amb el contacte amb

l’Ajuntament, contava amb en Sergi Frias, tècnic de la Llançadora d’emprenedoria de

COBOI, que treballen al mateix espai però en projectes diferents.

Per treballar amb els joves, ens explica, s’intenta adaptar a les necessitats de cada equip

de participants, en funció dels seus interessos i coneixements, les sessions es planifiquen

d’una manera o altre. Les classes no són magistrals, durant les primeres sessions es

treballa el foment de l’equip, l’autoconeixement i l’objectiu de vida, a continuació,

experts externs acudeixen al programa per tal d’exposar la seva experiència i

coneixements al equip i en la part final, cada equip ha de crear un projecte. Aquest

projecte és a lliure elecció del equip amb l’únic requisit de que ha de ser una idea

innovadora i creativa. L’objectiu d’aquest projecte es fomentar el treball en equip i fer-

se visible, fer algo que tingui un sentit.

Les sessions, normalment, són impartides per la tècnica, tot i que sempre deixa que els

usuaris donin sessions en funció dels seus coneixements i competències, és a dir, si dins

del equip hi ha un expert en Excel, aquest farà una classe a tots el seus companys sobre

35

l’ús del Excel, etc. A més, a principis del programa, es pregunta sobre els interessos i

motivacions dels participants i s’intenta portar experts externs per tal de realitzar

sessions sobre aquells àmbits d’interès en comú dels equips. Per exemple, si acudeix el

responsable de RRRHH d’una empresa, aprofiten per realitzar qüestions i resoldre

dubtes sobre com actuar en una entrevista. La tècnica fuig de les classes magistrals i

creu en un model més proper on la classe es desenvolupa a mode de conversa amb

preguntes i respostes. Els membres de l’equip són protagonistes i no alumnes. Cada

equip és diferent i busca coses diferents. L’objectiu és no crear una sensació de pèrdua

de temps.

En referència a la relació amb l’Ajuntament, la tècnica ens diu que és una relació molt

bona, que mai ha tingut problemes amb aquest i que sempre l’han facilitat tot el que ha

necessitat. Sempre que s’inicia i s’acaba un projecte, l’Alcaldessa o el primer tinent

d’alcaldia acudeixen a l’acte i parlen amb els participants. També anomena que ara, en

aquesta última edició, hi ha una augment de les relacions amb serveis socials i que

comencen a derivar usuaris cap a aquest projecte.

En quant entrem en la temàtica sobre els recursos necessaris per realitzar el projecte,

la tècnica realitza una crítica a la seva organització, acció contra la fam, i sol·licita l’ajuda

d’una altre persona que de manera centralitzada es pugui encarregar de la prospecció

d’empreses per als diversos projectes ja que són els mateixos tècnics dinamitzadors dels

grups qui s’encarreguen també d’aquesta feina i reconeix que no arriba ja que s’ha

d’encarregar de tot en un temps molt limitat, entre 4 i 5 mesos, i no l’hi es possible crear

un teixit ampli d’empreses amb les que poder col·laborar. Aquesta afirmació queda

plasmada en el següent comentar: “si que trobo a faltar algú que de manera

centralitzada es poses en contacte amb empreses, que ens fes la prospecció perquè aquí

cada un fa la seva amb el seu equip i com tenim molt poc temps per treballar, cada equip

es diferent, no té massa sentit tenir una empresa per tots els equips perquè clar, un any

pot funcionar molt bé el Leroy però al següent potser a ningú l’interessa el Leroy, no té

gaire sentit estar sempre amb la mateixa empresa, no?”. Tant mateix, també realitza

una crítica cap al Ajuntament, dient que en alguns municipis, és aquest qui també ajuda

en la prospecció però a Sant Boi no és el cas.

La entrevistada assenyala com a dificultat principal per dur a terme el projecte un

problema de difusió i comunicació, en menor mesura, comenta les dificultats típiques

de la gestió i cohesió d’equips, comenta que normalment, al segon més la gent comença

a trobar feina i per tant, ha d’abandonar l’equip, fet que provoca un cert desànim en la

resta dels membres però que al llarg de les edicions ja ha aprés tècniques i recursos per

gestionar-ho. Seguidament, parla de la importància d’efectuar un bon procés de selecció

per escollir els membres que formaran part del equip. La principal competència a

analitzar en el procés de selecció és la flexibilitat, la capacitat de readaptar-se, escoltar

les opinions dels altres i saber que poden ser diferents a les teves, que la majoria pot

prendre una decisió en la que estiguis en contra, etc. Bàsicament és evitar que persones

conflictives entrin al equip per garantir el bon funcionament del grup.

36

En quant a la prospecció d’empreses, anomena que la reacció d’aquestes sol ser o bona

o neutre, dolenta gairebé mai. Diu que el que busca és l’apropament dels RRHH de les

empreses a les persones del equip, convidar-los a passar una estona amb ells aportant

la seva experiència i coneixement i si durant el transcurs de la sessió detecten a un

participant que pot ser candidat per treballar a la seva empresa, molt millor. Diu que es

mostren molt més receptius quan els convides d’aquesta manera en comptes d’anar i

preguntar si tenen vacants per deixar els CV. Un cop acabada la sessió, la tècnica

pregunta al responsable de RRHH si es possible que els membres de l’equip enviïn el CV

i si aquest respon que si, són els propis usuaris qui decideixen a quines empreses els

interessa enviar-ho i fer-ho. Al preguntar sobre si això mateix es fa al sector públic o

entitats i associacions, contesta que aquests ja tenen altres maneres de seleccionar

personal i que no es mostren tant receptives com el sector privat.

Per altre banda, la tècnica també assenyala la necessitat de contractar a més personal

per tal de poder obrir més equips a la llançadora i així poder arribar a més gent. Aquesta

idea, de moment, no serà possible per problemes de finançament. La tècnica explica que

la llançadora d’ocupació de COBOI es finança gracies al Fons Social Europeu i el sector

privat. Aquest primer finança entre el 50% i el 80% del cost total del projecte en funció

de la riquesa de la regió. Catalunya es considera una regió rica i, per tant, aquest

finançament és del 50%. El 50% restant prové de sistemes de finançament privats ja que

l’Ajuntament de Sant Boi no contribueix en finançar el projecte. En aquests moments

s’està negociant amb l’Ajuntament de Sant Boi per intentar que aquest pagui el 25% del

cost del projecte de tal manera que el finançament d’aquest serà 50% Fons Social

Europeu, 25% Ajuntament de Sant Boi i 25% capital privat. Degut a aquests problemes

de finançament, no es contempla la possibilitat de contractar a més personal per tal

d’ampliar el nombre d’equips i arribar a més joves.

Quan es pregunta sobre quan considera que la Llançadora d’Ocupació ha estat un èxit,

la tècnica ens parla sobre els indicadors formals (nº d’insercions, nº de usuaris que

tornen a la formació reglada, etc) i creu que aquests són importants però per a ella,

aquestes avaluacions quantitatives no són les principals, és en aquet punt quan realitza

una critica als models tradicionals d’avaluació: “No ens conformem amb la precarietat,

hi ha persones que troben feina, cobrant en negre, necessiten treballar i deixen l’equip,

per mi això no és un èxit tot i que en el indicador és contempla com que si”. La tècnica

ens parla d’una vessant més qualitativa que no apareix reflectida als informes, el més

important per a ella és ajudar als usuaris, fomentar el seu autoconeixement i la seva

autoestima, que un cop finalitzat un contracte, tinguin la suficient confiança en si

mateixos per no tenir que recórrer un altre cop a un servei així, facilitar les eines i la

motivació necessària per seguir endavant.

En quant al perfil dels usuaris de la llançadora. La tècnica no aprecia diferencies

significatives entre el sexe, l’edat, l’origen o el nivell educatiu, diu que els usuaris de la

llançadora tenen un altre tipus d’aspecte comú: “Persones que estiguin obertes a

processos de canvi personal, persones normalment amb vides molt viscudes,

normalment amb molt aprenentatge, moltes dificultats, que han passat per processos

37

molt dolorosos, si que es nota que estan més oberts a millorar, a treballar temes

d’emocions”. Persones amb vulnerabilitat, que han patit molt a les seves vides però que

alhora tenen un compromís cooperatiu amb el seu entorn. Les vies d’accés d’aquestes

persones al servei són varies, des de derivacions de Serveis socials, Caritas, aldees

infantils fins a persones que venen per iniciativa pròpia a través de les xarxes socials o

d’ex-participants. Diu que un 50% derivats de serveis socials i altres serveis i un altre

50% per iniciativa pròpia.

Les diferencies dels joves quan arriben i quan marxen del projecte són totals, fins i tot

en la forma de vestir. Persones molt introvertides acaben sent capaços de parlar amb

un micròfon davant de més de 60 persones, passen d’una actitud passiva a una actitud

activa, comencen a veure les coses d’una manera molt més positiva, es cuiden a sí

mateixos, augmenta la seva autoestima i la confiança en si mateixos. Aquests aspectes

són un dels valors afegits d’aquests programes i que no es contempla en l’avaluació.

Seguidament, es qüestiona a la tècnica si considera que la Llançadora d’Ocupació de

COBOI és coneguda pels joves del municipi i què es podria fer per fer-la arribar a més

gent. La resposta és rotundament no. Parla sobre la dificultat de situar a COBOI en el

mapa de serveis del municipi: “no estem indentificats pels joves, tenen aquests tres eixos

de la Fundació Marianao, la Factoria Joves i CORESSA, jo crec que COBOI no és conegut,

quan els joves pensen ens serveis pensen en aquestes tres grans espais, no en nosaltres.”

La poca col·laboració que existeix entre serveis que es dediquen més o menys al mateix

(La Factoria Jove, COBOI, CORESSA i la Fundació Marianao) i la dificultat que suposa crear

un espai entre aquests tres grans serveis que porten molts anys al municipi fent la seva

feina. Potser caldria destacar la idea aquesta de la falta de col·laboració.

Finalment, per acabar, es convida a la tècnica a realitzar algun tipus d’autocrítica a la

Llançadora d’Ocupació de COBOI. El principal problema que veu és que aquest servei no

té un caràcter permanent, apart, és un projecte d’equip i si el projecte ja es troba

avançat i apareix un altre persona amb necessitats, no es pot incorporar en el projecte.

Per tant, considera que seria positiu també obrir una vessant amb caràcter individual

per a aquelles persones que venen a sol·licitar el servei un cop el projecte ja es troba en

una etapa més avançada, poder rebre algun tipus d’ajut fins que s’iniciï un nou equip.

6.2.2.1. Conclusions entrevista la Llançadora d’Ocupació de COBOI

A través del que es pot veure al llarg de l’anàlisi de l’entrevista, poden extraure’s les

següents conclusions:

o La Llançadora d’ocupació té problemes de finançament. L’ajuntament de Sant

Boi no finança aquest projecte i han de recórrer a capital privat. Seria

recomanable que l’ajuntament finances part del projecte per tal de poder

contractar a més personal i així, poder ampliar la cobertura del servei.

o La tècnica de la Llançadora expressa dificultats, per manca de temps, per

realitzar el projecte amb la qualitat que ella desitjaria. El programa es queda una

mica coix en la prospecció d’empreses.

38

o COBOI, tot i que amb menor mesura, s’alimenta d’usuaris participants derivats

de serveis socials i altres fundacions o entitats.

o Crítica als models tradicionals d’avaluació.

o Hi ha una feina tant important com la d’insertar laboralment a els joves, aquell

procés de creixement personal i gestió emocional que aprenen els usuaris durant

el projecte. Caldria realitzar nous models d’avaluació per tal de contemplar

aquesta vessant més qualitativa que no sorgeix als informes.

o Novament, queda de manifest un problema de comunicació i difusió del

programa, els joves no coneixen l’existència d’aquest servei.

o A la Llançadora d’Ocupació de COBOI l’hi costa molt que sigui identificat amb el

seu propi espai dins de la cartera de serveis municipals

o S’observa una falta de col·laboració entre els diversos serveis municipals que

atenen als joves en matèria d’ocupació.

6.2.3 Anàlisi grup de discussió amb tres tècniques de La Factoria Jove, tutores dels

programes ESKALA, PUC MÉS i Garantia Juvenil.

En primer lloc, es va preguntar a les tècniques que participen quin era el valor afegit dels

seus programes i com afecta als joves que hi participen. Totes tres coincideixen en

nombrar aquella part més qualitativa dels programes, aquella que no resulta avaluada

en els informes. Fomentar aquesta confiança i autoconeixement entre els usuaris, veure

com inicien el programa amb una actitud més pessimista i a mesura que avança i veuen

com les coses donen resultat es produeix un canvi en l’actitud, esdevenen persones

positives i capaces, augmenta la seva autoestima i aconsegueixen coses que fins ara els

hi semblava impossible.

També com a valor afegit s’assenyala la transversalitat que ofereix el espai on estan

ubicats aquests programes. Aquests es troben en el mateix espai que el servei

d’informació juvenil municipal i permet que un jove amb una demanda concreta surti

d’allà amb tota la informació pertinent a múltiples serveis ja que no només es s’ofereix

el programa en concret al jove que realitza la demanda sinó que surt d’allà amb tot un

ventall de possibilitats que abans no es contemplava.

A continuació, s’introdueix el tema de la metodologia, els objectius i la gestió i es

pregunta a les tècniques si canviarien alguna cosa per tal de poder realitzar millor la seva

39

feina. En aquesta pregunta trobem una major discrepància, per una banda, la tècnica

del PUC MÉS anomena que ella disposa d’una flexibilitat molt amplia per fer i desfer la

metodologia del programa en funció de les necessitats dels usuaris i del que creu

convenient en cada moment.

Per altre banda, la tècnica de la Garantia Juvenil ens parla d’una excessiva

burocratització a través de diferents òrgans de govern per accedir al servei que acaba

afectant de manera negativa als joves: “Jo clar, de la garantia juvenil que ve tot molt.. hi

ha tants organismes, no? UE, govern central, generalitat, el SOC, ajuntament, etc doncs

que clar, això implica molta burocràcia, molts requisits, molts protocols d’actuació que

al final acaben afectant al jove per que la persona jove al final acaba passant com una

gimcana per arribar a inscriure’s a la garantia juvenil”. També troben què els requisits

per accedir-hi, demanen que un jove estigui almenys un mes sense estudiar ni treballar

i per tant, si un jove en mig del programa obté un contracte d’una hora, ha d’abandonar

el programa i tornar a esperar el mes per tal de complir els requisits per accedir-hi. Si

durant el transcurs d’aquest més sorgeix una formació ocupacional dirigida als joves de

la Garantia Juvenil i interessant pel jove, aquest no la pot realitzar perquè no es troba

inscrit i això només per haver signat un contracte d’una hora.

Finalment, totes tres es mostren d’acord en canviar el sistema d’avaluació ja que aquests

només contemplen els valors quantitatius, es dir, nombre d’insercions, i no la qualitat

d’aquestes ja que, com es deia abans, un contracte d’una hora es considerat un èxit en

segons quins programes i avaluacions. Tal i com diu la tècnica tutora de l’ESKALA: “Per

mi és molt més important el que hagin recuperat o hagin après eines com per quedar-se

un altre cop a l’atur no sigui tornar a estar en aquest pou d’inseguretat, d’incertesa, de

que se’t cau l’autoestima, no? Que puguin tenir aquelles eines per seguir amb l’objectiu

que tenien [...]”. Novament, sorgeix la idea de que no s’avalua els canvis personals que

sofreixen els usuaris participants d’aquests programes i la millora substancial que això

pot comportat a les seves vides.

Envers ales dificultats que troben a l’hora de realitzar aquests projectes, totes tres

coincideixen en que els principals motius solen ser econòmics, de recursos i d’hores. A

vegades desitjarien realitzar formacions més tècniques als usuaris o sortides a empreses

o àmbits d’interès i per temes pressupostaris no en poden. Tant mateix, també es

mostra certa dificultat amb la prospecció d’empreses. En quant al tema d’hores, les

tècniques voldrien poder treballar més hores per tal de dedicar-li major temps a la

planificació i execució però novament, per aspectes econòmics no és possible.

Per altre banda, la tècnica de la Garantia Juvenil si que demanda major independència i

llibertat ja que aquest programa ve des de Europa i per tant, tots els canvis pertinents i

la comunicació ha de passar d’un govern a altre (SOC, Ajuntament, Generalitat, Govern

Central, Fons Social Europeu) i això crea limitacions alhora d’executar el projecte. Per

altre banda, també destaca la idea de que no existeix una bona xarxa de col·laboració

entre els diversos serveis d’orientació laboral per a joves que hi ha al municipi. “Els

recursos que hi ha Sant Boi per joves en temes d’ocupació doncs de vegades es com això

es mi parcel·la, això és la meva parcel·la i això és la meva parcel·la i això limita perquè

40

moltes vegades veiem que estem treballant amb una mateixa persona i aquestes

parcel·les s’estan repetint o s’estan duplicant”. Un cop més, tal i com va sorgir a

l’entrevista amb la tècnica de la Llançadora de COBOI, queda reflectit la absència d’una

xarxa col·laborat iva entre els diversos serveis municipals.

Quan es pregunta sobre si consideren que els seus serveis són coneguts pels joves de

Sant Boi, es genera certa discrepància. Si bé el programa ESKALA i la Garantia juvenil si

que, en certa mesura, ho són, el programa PUC MÉS consideren que no. Tot i així, les

tres consideren que la difusió que es fa sobre aquests programes no és la correcta. Estan

d’acord en que no s’ha de centrar la difusió en les xarxes socials ja que hi ha joves que

no fan servir aquestes com a mitja de millora de les seves oportunitats i sorgeix la idea

de l’educador de carrer. Una figura que s’adreça als joves en el seu territori, el carrer i

les places per informar de l’existència d’aquests serveis. Per altre banda, també

s’anomena la idea de parlar amb els centres pedagògics i instituts per tal de que els

propis mestres en derivin a joves als programes. També es parla que gràcies a la Garantia

Juvenil, actualment s’està arribant a més joves dels barris perifèrics que abans no

acudien als serveis municipals destinats als joves.

Es parla de les derivacions dels serveis socials i que en anys anteriors, gairebé els grups

es planaven a través d’aquestes derivacions però que la gran majoria de joves no es

troben vinculats a serveis socials i s’ha de fer alguna cosa per tal de poder arribar a ells.

Per tant, no s’ha de centrar la difusió únicament a través de les xarxes socials ni

dependre de les derivacions de serveis socials. Es proposen idees com descentralitzar el

servei, crear un punt d’informació juvenil a cada barri, ja sigui de caràcter permanent o

rotatiu.

A continuació es parla sobre el perfil de joves que arriben a aquests serveis. En el cas del

PUC MÉS, aquest any destaca la població immigrant femenina, tot i que també

participen nois, amb un nivell educatiu baix i amb vulnerabilitat, històries personals molt

dures, que han patit molt i que busquen un canvi en les seves vides, una voluntat real

de millora.

En el cas de l’ESKALA, es comenta que el perfil abans si que era més semblant al del PUC

MÉS però que enguany s’ha volgut modificar una mica el perfil i ara es demana que els

participants tinguin com a mínim l’ESO i acceptar menys derivacions de serveis socials.

No es troba un perfil clar envers al nivell educatiu ja que hi ha usuaris amb la ESO i altres

amb màster universitari. L’únic punt en comú és que són joves que busquen feina i que

no l’estan aconseguint.

En el cas de la Garantia Juvenil trobem a joves entre 16 i 22 anys, amb baix nivell

educatiu, des estructuració social i familiar, alguns amb contacte amb la justícia, en

situacions de vulnerabilitat i que necessiten amb urgència aquest canvi.

Finalment, per acabar, es pregunta a les tècniques si consideren necessari la creació d’un

programa específic per a joves amb titulacions superiors recent sortits de la universitat

i que no troben feina. Totes tres es mostren totalment d’acord i ho consideren necessari.

Tal i com diu la tècnica de la Garantia Juvenil: “No tenen programes més enllà de que

41

una empresa privada pel seu compte vulgui dir, però no a nivell de projecte social ni res

d’això. Potser si que estaria bé desplegar alguna idea o algun projecte d’inserció de

persones universitàries. Que no hagin de marxar o que no hagin de fer tres anys de

pràctiques quan surtin de la carrera”. Tot i així, si que és veritat que des de la Garantia

Juvenil existeix un programa dedicat a aquest perfil de població però ens trobem amb

les limitacions dels requisits per accedir-hi i per això no en té massa èxit. Es reconeix que

a vegades els programes es centren en aquelles persones més desprotegides i es deixa

de banda als altres pressuposant que són capaços de fer-ho sols i moltes vegades no és

així.

6.2.3.1 Conclusions sobre grup de discussió Factoria Jove

o Novament sorgeix la idea de canviar els models d’avaluació. Hi ha tota una part

qualitativa que no s’avalua i potser és la que provoca millors millores substancials

en la vida dels participants.

o S’ha de valorar la qualitat de la contractació, un contracte d’una hora de feina

no pot ser considerat un èxit.

o Les tècniques expressen tenir problemes de recursos, econòmics i d’hores per

poder realitzar els programes amb la qualitat que elles desitjarien.

o Es requereix major independència i llibertat per als tècnics de la Garantia Juvenil.

Al ser un programa Europeu, depèn de masses òrgans institucionals en la presa

de decisions.

o Els requisits per accedir i formar part de a la Garantia Juvenil afecten

negativament de manera directe al jove usuari.

o Torna a sorgir un problema amb la difusió d’aquests programes i per tant, no

arriben a tots els joves del municipi.

o S’ha de potenciar altres vies d’accés als programes ja que a través de les xarxes

socials i serveis socials només s’arriba a una determinada part de la població

jove.

o Fins fa ben poc, les derivacions de serveis socials era la principal font d’on es

nodreixen aquests programes. En les edicions 2016 s’està intentant que això no

passi.

42

o Sorgeix la idea de la creació d’un educador de carrer.

o El principal perfil d’usuari de la Garantia Juvenil i del PUC MÉS es amb un baix

nivell educatiu, amb risc de vulnerabilitat i vides molt viscudes. En canvi, el perfil

de l’ESKALA, aquest any s’ha intentat allunyar d’això i es troba un perfil més

dispers.

o Seria necessari la creació d’un programa dirigit a joves amb titulacions superiors.

43

7. CONCLUSIONS

Durant el transcurs del treball s’ha pogut observar que les condicions sociolaborals dels

joves espanyols en el cotext actual es defineix per una alta flexibilitat, dificultats a l’hora

de trobar feina i un gran nombre de treballs en condicions precàries i de sobre

qualificació. En aquest marc s’inicien al llarg del estat diversos programes que ajuden a

millorar l’ocupabilitat d’aquest col·lectiu. Amb el treball aquí mostrat, s’ha procurat

realitzar una avaluació dels diversos programes municipals d’orientació laboral per a

joves en la població de Sant Boi de Llobregat i analitzar quina és la capacitat de resposta

d’aquests serveis envers a les necessitats del jovent del municipi.

Al inici del treball, s’exposen tres hipòtesis que han estat contrastades a través de

diverses tècniques d’investigació:

- Els serveis municipals d’orientació laboral són incapaços de donar resposta a les

necessitats dels diversos perfils de joves del municipi.

Aquesta hipòtesi queda acceptada, a través de l’anàlisi de les memòries i les entrevistes

tant als joves com als tècnics que s’encarreguen, s’observa que el perfil d’usuaris

d’aquests serveis sol estar relacionat amb joves amb poc nivell formatiu, en situació de

vulnerabilitat i risc d’exclusió social. Si bé és cert que trobem lleugeres excepcions com

pot ser el cas de l’edició de 2015 de la Llançadora d’Ocupació de COBOI o l’edició 2016

del programa ESKALA on trobem alguns usuaris amb un nivell superior de formació, però

la representativitat de joves amb nivell educatiu mig – alt i que no sigui derivat de serveis

socials en aquests programes és poc significativa en comparació amb el perfil

característic abans esmentat.

Per altre banda, els joves manifesten la poca utilitat d’aquets serveis amb perfils de

població amb un nivell formatiu mig – alt. Tant mateix, creuen que els serveis municipals

són limitats i recomanen un canvi en la metodologia d’aquests programes, amb una

formació que s’adeqüi a les necessitats del mercat laboral local. Consideren que aquets

serveis no compleixen els objectius que es marquen, tot i que en alguns casos, assoleixen

la culpa a l’estructura social i no tant en deficiències dels serveis.

Tot i així, hem de tenir en compte que el grau d’èxit d’aquests serveis entre els seus

participants, en la seva majoria és elevant, sobretot en el cas del programa ESKALA, on

gairebé el 65% dels usuaris troba feina i un 35% torna a la formació reglada o COBOI on

el 55% dels participants se inserta laboralment.

- Els serveis municipals de La Factoria Jove, tot i tenir un ampli ventall de

programes d’orientació laboral, donen resposta a les necessitats a un perfil molt

determinat de joves: Joves sense estudis o baix nivell educatiu, generalment,

derivats de serveis socials.

Podem acceptar aquesta hipòtesis a través dels resultats obtinguts de l’anàlisi de les

memòries dels programes. En aquestes memòries s’observa que més de la meitat

44

d’usuaris participants en els programes analitzats de la Factoria Jove procedeixen

derivats de serveis socials, entitats o fundacions, amb un perfil educatiu baix – mig.

Aquesta hipòtesis queda refutada amb l’anàlisi del grup de discussió realitzat amb les

tècniques dels programes analitzats de la Factoria Jove. Es reconeix que fins aquesta

edició, aquests programes es nodreixen principalment de serveis socials i pocs joves

acudeixen per iniciativa pròpia. El principal perfil d’usuari de la Garantia Juvenil i del PUC

MÉS es caracteritza per ser un jove amb un baix nivell educatiu, amb risc de

vulnerabilitat i vides molt viscudes. Tot i així, aquest any han volgut canviar aquesta

situació i són conscients de que en tenen un problema per arribar a altres perfils de

joves. En aquesta línia, en el programa ESKALA, aquest any s’ha intentat limitar el

nombre d’usuaris derivats de serveis socials, tenir com a requisit per accedir els estudis

obligatoris complerts com a mínim i oferir una oferta més atractiva cap a altres perfils

de població.

Tant mateix, les tècniques es mostren coincidents en determinar que seria necessari la

creació d’un programa concret d’orientació laboral destinat a un perfil de població amb

un nivell educatiu superior, sent conscients de les dificultats dels joves universitaris i

recent graduats tenen per enfrontar-se al mon laboral i obtenir un treball adient amb la

seva titulació.

- Els joves de Sant Boi no coneixen els serveis que tenen disponibles en matèria

d’orientació laboral i, per tant, no fan ús.

A través del anàlisi d’entrevistes a joves i els tècnics dels diversos programes, queda de

manifest l’existència d’un problema greu de comunicació i difusió d’aquests serveis on

gran part dels joves no saben de la seva existència. COBOI resulta un servei pràcticament

desconegut pels joves del municipi i la Factoria Jove presenta també dificultats per

obtenir usuaris participants als programes que arribin per iniciativa pròpia. La Garantia

Juvenil resta desconeguda per gran part del jovent santboià.

El servei més conegut pels joves de Sant Boi és CORESSA, tot i així és el que acumula la

major part de opinions negatives dels joves envers als serveis. Hem de recordar que

CORESSA no es dedica exclusivament a la població juvenil i que tot i que té programes

dedicats als joves, aquests són de caràcter intermitent i quant aquests no són presents,

les atencions que reben són similars a les de una oficina de treball (millorar CV, enviar

alguna oferta de treball i poc més).

La resta de serveis, especialment COBOI, tenen problemes greus de difusió dels seus

programes als joves. En aquesta línia, els joves proposen una millora de la pàgina web

municipal on crear un espai dedicat exclusivament als joves on aparegui tant les

activitats que es realitzen al municipi adreçades a aquest col·lectiu com els diversos

serveis on adreçar-s’hi ordenats per àmbits de tal manera que la consulta sigui ràpida i

intuïtiva. Tant mateix, també es demanda una millor dinamització dels perfils municipals

a les xarxes socials per tal de transmetre la informació d’una manera més atractiva. Un

altre proposta del jovent, és la creació d’un newsletter on els joves poden decidir quin

tipus d’informació volen rebre i així evitar el Spam. Per acabar, tant en les entrevistes

45

als joves com en el grup de discussió amb la Factoria Jove sorgeix la idea de incorporar

la figura de l’educador de carrer. Una persona que s’integri al territori on es mouen els

joves a les places, carrers, bars, etc i s’encarregui d’informar-los sobre l’existència

d’aquests serveis.

A través del treball, s’han pogut observar altres aspectes que no estaven contemplats

inicialment i resulten d’interès per futures avaluacions. Tant en l’entrevista amb la

tècnica de la Llançadora d’Ocupació de COBOI com en el grup de discussió amb la

Factoria Jove sorgeix una crítica als models d’avaluació tradicionals ja que aquests

només contemplen valors quantitatius, és a dir, nombre d’insercions laborals, nombre

de joves que tornen a la formació reglada, nombre de contractes, etc. Hi ha una part del

projecte que és tant important com la inserció laboral i no es contempla als informes i

es el procés de creixement personal que sofreixen els joves durant el transcurs del

programa, el retorn de la confiança en si mateixos, augment de l’autoestima, actitud

positiva i totes aquelles coses que es treballen i resulten una millora substancial en la

vida d’aquests joves. El fet de que si tornen a quedar-se a l’atur, ser capaços de si

mateixos de seguir endavant i no necessitar tornar a cap programa d’aquests.

Un altre aspecte dels sistemes d’avaluació que resulta criticat per tots els tècnics és que

no es valora la qualitat de la feina trobada. Si un jove participa al programa i troba una

feina d’una hora, aquest jove ja es considera com un indicador d’èxit del programa quan

la realitat es ben diferent, especialment en el cas de la Garantia Juvenil on aquest jove

es veu obligat a abandonar el programa i estar un mes al atur per poder tornar-hi, amb

tota la pèrdua d’oportunitats que això implica.

També es destaca l’absència d’una xarxa col·laborativa entre els diversos serveis

d’orientació laboral juvenil al municipi. Aquest fet provoca que moltes vegades es perdi

temps i recursos duplicant la feina que realitza altre servei o que joves que encaixen en

un perfil més adequat a un altre programa, no sigui derivat cap a aquest. Falta una xarxa

de col·laboració entre els professionals dels diversos serveis per tal de compartir

informació, experiències, resultats i maneres de fer amb l’objectiu de millor la qualitat

d’aquests serveis i no trepitjar-se uns a els altres.

Finalment, cal remarcar la importància de que projectes d’avaluació com aquest es

continuïn realitzant. Espanya no es caracteritza per tenir una praxi avaluaria

culturalment establerta. La realitat social varia constantment i les polítiques d’acció

social es plantegen sobre un escenari concret, valorar l’impacte de les diverses

polítiques, accions i programes és una eina per permetre l’adaptabilitat continua de les

intervencions públiques i garantir que els recursos s’inverteixen de la millor manera

possible.

Les avaluacions, sovint, són percebudes com exàmens, rés més lluny de la realitat. Les

avaluacions consisteixen en un aprenentatge i oportunitat de millora. Fer avaluació és

fer recerca, recerca sobre la realitat social i l’impacte de les intervencions. Fer avaluació

és detectar espais a millorar, és crear qualitat, és millorar la vida dels ciutadans que hi

són partícips dels diversos programes, polítiques o accions.

46

8. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES

- Gobierno de España. Estrategia de emprendimiento y empleo joven 2013/2016.

Resumen ejecutivo. Ministerio de empleo y Seguridad social. (2013). Recuperat el 25 de

Maig de 2016 de:

http://www.empleo.gob.es/ficheros/garantiajuvenil/documentos/EEEJ_Resumen_Ejec

utivo.pdf

- Gobierno de España. Estrategia de emprendimiento y empleo joven 2013/2016.

Triptico. Ministerio de empleo y Seguridad social. (2013). Recuperat el 25 de Maig de

2016 de:

http://www.empleo.gob.es/ficheros/garantiajuvenil/documentos/EEEJ_Triptico.pdf

- Gobierno de España. Plan nacional de implantación de la Garantía Juvenil en España.

Anexo y Contexto. Ministerio de empleo y Seguridad social. (2013). Recuperat el 25 de

Maig de 2016 de:

http://www.empleo.gob.es/ficheros/garantiajuvenil/documentos/plannacionagarantia

juvenianexo.pdf

- Gobierno de España. Plan nacional de implantación de la Garantía Juvenil en España.

Ministerio de empleo y Seguridad social. (2013). Recuperat el 25 de Maig de 2016 de:

http://www.empleo.gob.es/ficheros/garantiajuvenil/documentos/plannacionalgaranti

ajuvenil_es.pdf

- PorCausa investigación y periodisme y Consejo de la juventud de España. Sueños rotos,

retrato de una generación marcada. (2015). Recuperat el 30 de Maig de 2016 de:

https://porcausa.org/suenosrotos/

- Garantía Juvenil. (2016). Recuperat el 25 de Maig de 2016 de:

http://garantiajuvenil.com/

- Ajuntament de Sant Boi de Llobregat. (2016) COBOI. Recuperat el 21 de Maig de 2016

de:

47

http://www.coboi.cat/ca/

- Ajuntament de Sant Boi de Llobregat. (2016) COBOI. Recuperat el 21 de Maig de 2016

de:

http://coboi2013.blogspot.com.es/

- Ajuntament de Sant Boi de Llobregat. (Febrer 2016) Revista Viure a Sant Boi. Sant Boi

de Llobregat. Recuperat el 27 de Maig de 2016 de:

http://www.santboi.cat/Publi013.nsf/A72E13C9FACD28B9C1257F4E003270DE/$FILE/

VSB%20Febrer%202016.pdf

- C. Rodríguez i J. Ramos. El sistema español de Garantía Juvenil y Formación Profesional

Dual en el contexto de la Estrategia Europea de Empleo. (2016). Recuperat el 9 de Juny

de 2016 de:

https://www.ucm.es/data/cont/docs/430-2016-04-18-WP01.pdf

- Gobierno de España. Enquesta de población activa. TERCER trimestre 2015. JÓVENES

DE 16 A 29 AÑOS EN LA EPA. Principales Resultados. (2016). Recuperat el 2 de Juny de

2016 de:

http://www.injuve.es/sites/default/files/2015/44/publicaciones/NotInfoEPA%20PrinR

esultados%202015-3T%20(16a29a%C3%B1os).pdf

- Observatori de la ciutat. Sant Boi de Llobregat. Recuperat el 21 de Maig de 2016 de:

http://observatori.santboi.cat/

- Observatori Català de la Joventut. Recuperat el 21 de Maig de 2016 de:

http://treballiaferssocials.gencat.cat/ca/ambits_tematics/joventut/observatori_catala

_de_la_joventut/

- Observatori d’empresa i ocupació. Recuperat el 21 de Maig de 2016 de:

http://observatoriempresaiocupacio.gencat.cat/ca/obs_focus/obs_territori/

48

- Ajuntament de Sant Boi de Llobregat. (2016) La Factoria Jove. Departament de

joventut de Sant Boi de Llobregat. Recuperat el 25 de Maig de 2016 de:

https://joventutsantboi.wordpress.com/

49

9. ANNEXOS.

9.1. Diagnosi quantitativa: La situació laboral dels joves de Sant Boi.

Atur:

- A Sant Boi tenim un 43,10% de taxa d’atur juvenil al 2013.

Població d'entre 16 i 29 anys % sobre total població

TOTAL 12.081

Població activa 7.514 62,20%

Població ocupada 4.277 35,40%

Població desocupada 3.238 26,80%

Taxa d'atur 43,10%

Població inactiva 4.482 37,10%

Font: ECV 2013

- Només entorn al 50% dels joves que es troben en situació d’atur són registrats

correctament al SOC al 2013.

Font: ECV 2013

50

- Des de el inici de la crisi, els homes tenien major presència en el registre de

joves aturats, aquesta tendència va acabar al 2014, on les dones tornen a la

capçalera.

Font: IDESCAT

- El sector de serveis és el que ha sofert el cop més dur a la crisi, per altre banda,

també és el sector on hi ha més treballadors a Sant boi. Tot i així, al 2014 presenta

una petita recuperació.

Font: IDESCAT

51

- Si observem la taxa d’atur juvenil registrat per sexe i nivell educatiu, les dones

independentment del nivell educatiu sofreixen d’una major taxa d’atur, en el

cas dels estudis, els que posseeixen estudis secundàris son els que major

presència en tenen a la taxa d’atur juvenil.

Font: Observatori d’empresa i ocupació

- La majoria de joves de Sant Boi es troben registrat com a demandants de treball

aproximadament fins a 6 mesos. Resulta curiós els valors observats quan la

duració de la demanda és superior als 24 mesos. Desembre de 2015.

52

Font: Observatori d’empresa i ocupació

Els que estan treballant:

- La majoria dels joves de Sant Boi treballen fora del municipi.

Font: ECV 2013

- Aquest ho fan en un 90,75% dels casos amb un contracte temporal. Tot i que les

diferencies son poc significatives, les dones pateixen una major temporalitat que

els homes. Desembre 2015

Font: Observatori d’empresa i ocupació. Desembre 2015

53

- Si ens fixem en el nivell educatiu, un major nivell no necessariament implica

majors probabilitats de tenir un contracte indefinit.

Font: Observatori d’empresa i ocupació

- La duració d’aquests contractes, gairebé un 43% sol ser de menor a un més. El

fet de ser de durada indeterminada no vol dir que sigui un contracte indefinit.

Font: Observatori d’empresa i ocupació

54

- En vers a l’alta temporalitat i la poca duració dels contractes signats per joves de

Sant Boi, aquest col·lectiu ha signat una mitjana de gairebé 3 contractes en els

últims 5 anys. El doble que el següent rang d’edat.

Font: ECV 2013

- El 50% dels joves de Sant Boi treballaven entre 35 i 40 hores setmanals al 2013.

Un 30 % assegura fer jornada parcial.

Font: ECV 2013

55

- Dels joves de Sant Boi que treballen, un 56,4% diu que a la seva feina realitza,

almenys de tant en tant, hores extra.

Font: Enquesta a la joventut de Catalunya 2012.

-Un 65% dels joves ocupats amb estudis post-obligatoris considera que la seva ocupació

té relació amb el camp d’estudis que ha cursat.

Font: Enquesta a la joventut de Catalunya 2012.

- L’activitat professional que més treball dona als joves és la de treballadors dels

serveis i del comerç, amb un 33,40% dels casos. També trobem certa

representació de tècnics i professsionals científics i intel·lectuals i de

treballadors qualificats de la industria i la construcció amb un 13% i 12,8%

respectivament. Pel que fa referència a l’activitat de la empresa on treballen els

56

joves de Sant Boi trobem un major índex en aquelles que es dediquen al comerç

i reparacions, seguida de les indústries manufactureres i l’hosteleria.

%

Personal directiu i de gerència 2,50%

Tècnics i professionals científics i intel·lectuals 13,00%

Tècnics i professionals de suport 8,20%

Personal administratiu i d'oficina 8,50%

Activitat professional Treballadors dels serveis i del comerç 33,40%

Treballadors qualificats del sector primari 0,00%

Treballadors qualificats de la indústria i la construcció 12,80%

Operadors d'instal·lacions i maquinària 8,70%

Ocupacions elementals o no qualificades 2,20%

NS/NC 10,70%

Indústries manufactureres 16,80%

Aigua, sanejament i gestió de residus 0,00%

Construcció 5,00%

Comerç i reparacions 18,10%

Transport i emmagatzematge 4,10%

Hostaleria 10,00%

Informació i comunicacions 1,80%

Activitat de l'empresa Activitats financeres i d'assegurances 2,20%

Activitats immobiliàries 0,00%

Activitats professionals, cientifiques i tècniques 4,60%

Activitats administratives i serveis auxiliars 4,10%

Administració pública 7,30%

57

Educació 2,00%

Activitats sanitàries i de serveis socials 7,60%

Activitats artístiques, recreatives i d'entreteniment 1,90%

Altres serveis 3,70%

Llars que ocupen personal domèstic 0,00%

NS/NC 10,90%

Font: ECV 2013

-La situació professional dels joves en l’àmbit metropolità mostra que el 73,2% dels

ocupats son assalariats del sector privat mentre que el 13% ho és en el sector públic i un

9% autònom sense assalariats.

Font: Enquesta a la joventut de Catalunya 2012

- La majoria de joves de Sant Boi troben feina a través de relacions personals i

amics. El segon mètode més eficaç per trobar feina és enviant curriculums a

empreses. Cal destacar la poca eficàcia de CORESSA i el SOC en els joves de Sant

Boi.

58

Mètode pel que va trobar la feina actual

Mitjançant una oficina de treball pública (SOC) 0,00%

Mitjançant alguna oficina de treball privada o una ETT 6,50%

A través de CORESSA i el Servei Català de Col·locació 0,00%

Enviant currículums a empreses 27,60%

A través de relacions personals, coneguts, amics, etc. 36,90%

Responent un anunci en premsa 0,00%

Responent a un anunci a un portal de feina a internet 12,50%

Fent oposicions o similars 4,90%

Altres mètodes 11,60%

NS/NC 0,00%

Font: ECV 2013

- En l’àmbit metropolità, el 55% dels joves consideren que tenen poques o cap

possibilitats de promoció a l’empresa on treballen actualment.

Font: Enquesta a la joventut de Catalunya 2012

59

- En la mateixa línia observem que només un 40% dels joves creu que la seva

carrera professional millorarà en els propers anys dins de la mateixa empresa.

Font: Enquesta a la joventut de Catalunya 2012

- Resulta curiós que tot i el context laboral actual, el 70% dels joves considera

que la seva feina actual és estable.

Font: Enquesta a la joventut de Catalunya 2012

60

- Els joves ocupats de l’àmbit metropolità considera que la seva feina està poc o

gens ben pagada en un 54%.

Font: Enquesta a la joventut de Catalunya 2012

- Tot i que en els dos sexes l’opció predominant és la de cap dificultat, els homes

son els que expressen tenir una menor dificultat per conciliar vida laboral i

familiar.

Font: ECV 2013.

61

- Si ens centrem en el motiu per el qual els joves deixen la feina segons el nivell

educatiu, observem una petita relació entre a menor nivell educatiu, major

probabilitats de ser acomiadat.

Font: Petjada educativa 2010.

9.2. Transcripció entrevista a COBOI

Introducció

Com neix la idea de la llançadora d’ocupació?

Neix perquè Bueno, acció contra la fam té un conveni amb el Ajuntament, vale? Llavors,

acció contra la fam és una organització de cooperació internacional que no treballava a

Espanya. Des de fa uns tres anys que es va plantejar donat la situació de precarietat

laboral i els problemes que hi ha a Espanya, pues fer algun tipus d’acció a Espanya. A

nivell internacional el que es treballa sobretot és temes d’aigua, nutrició, d’atenció en

emergències i es veu que aquí a Espanya això esta cobert per l’estat i altres tipus

d’entitats i llavors el que es planteja es fer un altre tipus d’acció adreçada més cap el

empoderament de les persones orientat tant a la feina com a emprenedoria.

Aquí treballem tot lo relacionat amb l’ocupació tot i que una de les sortides professionals

pot ser emprendre, no? Llavors això enllaça amb la llançadora de projectes de COBOI.

Neix una mica amb aquest neguit de fer algun tipus d’acció a Espanya des de un

plantejament molt innovador on hi hagi un equip de treball, on es treballi molt el tema

de emocions, coaching i, Bueno, es fa la prova pilot a diguéssim, s’inicia aquí a Sant Boi

a Catalunya, que comencem quatre: Dos a Madrid, una a Sevilla i aquí a Sant Boi son els

62

primers equips que es desenvolupen i, Bueno, neix una miqueta amb un equip aquí a

Sant Boi i anar fent, anar provant i ara ja esta present a la majoria de províncies, en 19

o 20 províncies. Neix una miqueta amb aquest neguit d’una organització internacional

que vol començar a actuar a espanya i que es planteja aquest tipus de metodologia.

Va ser l’Ajuntament qui es va posar en contacte amb vosaltres? (només preguntar si no

ho ha dit ella abans responent a la primera pregunta)

Pues mira, va ser una trobada del meu cap, el director d’acció social que esta a Madrid i

la Isabel Sarrate que en aquell moment estava a participació ciutadana del Ajuntament

de Sant Boi. Es van trobar en un event, van començar a parlar, van veure que hi havia

molta sintonia, el projecte de COBOI estava en marxa però no feia molt de temps, van

veure que hi havia molts punt en comú amb la filosofia de COBOI, sobretot el tema de

cooperació, el tema del empoderament, el tema d’un plantejament innovador, i Bueno,

a través sobretot de Isabel Sarrate van veure que existia aquesta sintonia, acció contra

la fam estava encara en aquesta fase de recerca de llocs on desenvolupar el projecte i

la veritat es que va ser una miqueta com una trobada més que acció contra la fam anés

al Ajuntament o el Ajuntament ens digués algo a nosaltres. Va ser una sintonia entre un

projecte com COBOI i el que nosaltres buscàvem. A partir d’aquí es va començar a fer

converses i passes per poder-ho desenvolupar a aquí.

Si que des de el ajuntament estaven bastant interessats en que es pogués allotjar aquí i

nosaltres, per descomptat, també, en treballar amb un Ajuntament com Sant Boi.

Heu trobat dificultats a l’hora d’impulsar-la?

La dificultat principal és que és un projecte nou, que no es coneix, ara ja no clar, ja fa fos

anys que estem aquí, però al principi era molt nou, a vegades es difícil que arribi la

informació als diferents actors o entitats que estan treballant a Sant Boi i la dificultat

més important que vam trobar va ser a l’hora de donar a conèixer el projecte i

aconseguir participants. Vam fer una tasca molt àrdua de contactar, jo per la meva part,

amb entitats grans, petites, amb el ajuntament, les diferents àrees de l’Ajuntament,

promoció econòmica, aconseguir visites, explicar el projecte, veure quines diferències

hi ha entre els altres projectes que s’estan desenvolupant a la ciutat, veure quin punt de

sintonia podia haver-hi. D’a vegades hi ha entitats que treballen amb els seus propis

participants i usuaris i potser no es plantegen de derivar a aquests cap a altres projectes,

no? Tenir-ho clar que no ens derivaran gent, que aquí si que podem aconseguir. Serveis

socials, per exemple, si que ens ha derivat bastanta gent.

És una tasca molt de... Bueno, que no es només una visita, de varies, no? De que es esto

de la llançadora, molt de treball en xarxes, buscar contactes per anar poquet a poquet

sent identificat, almenys sent identificat, desprès ja ve la possible col·laboració o

cooperació però primer és molt de picar pedra i d’anar una mica doncs explicant,

explicant, explicant, no? Intentant buscar, estar a dins, estar a tot arreu on puguem dir

63

doncs: Bueno, joc sóc la Rut de la llançadora d’ocupació i ja fa dos anys que som aquí i

ja molta gent ens coneix i molta més que no sap que existim però Bueno, jo crec que al

final, entrar en un territori nou, un projecte nou, en un lloc com Casablanca també, que

has de peregrinar molt per que sàpiga la gent que hi ha aquest projecte que encara que

ho sàpiga’n i ho expliquis, no se, a vegades no queda clar o no hi ha interès i això passa,

hi ha de tot. Hi ha persones que son molt fans i pensen que es molt interessant, entenen

el projecte i els hi agrada i hi ha altres persones que Bueno, no. No podem agradar a

tothom i ja esta, hem de buscar aquests vincles i contactes.

Preguntes metodològiques

Quins són els objectius de la llançadora d’ocupació de COBOI?

L’objectiu principal és, en principi trobar ocupació, és molt important aquest objectiu

però, ja ho posem en més global. Trobar un camí, un projecte, una ocupació, el que sigui

que sigui profitós per la persona i que sigui o vagi amb consonància amb el seu objectiu

de vida i una mica amb la seva personalitat i la seva felicitat vale? O sigui, al final,

treballem molts temes d’analitzar, de reflexionar, de conèixer a un mateix. Llavors, clar,

el que més es dóna son insercions laborals, evidentment son persones que necessiten

treballar però no ens quedem només en buscar feina encara que sigui dos mesos, no?

Vale, tu pots treballar durant dos mesos però, clar, has de continuar treballant pel teu

objectiu. No volem el curt termini sinó el llarg termini, principalment ocupació o un pas

cap endavant.

El projecte és ideal per persones que es troben en un moment de que estan super

perduts, que fa molt de temps que fan recerca i no tenen èxit, perfils més joves que no

saben que volen fer amb la seva vida, persones que volen replantejar-se la seva carrera

professional i una mica aconseguir donar un pas endavant cap a on sigui, si has de tornar

a estudiar pues estudies, cadascú el decideix. Llavors és ocupació o sortir d’aquest

embús en qualsevol àmbit.

Quantes persones treballen per tal de realitzar i gestionar la llançadora d’ocupació a

Sant Boi? Creus que el nombre de treballadors és suficient per donar resposta a les

demandes dels usuaris?

Aquí a Sant Boi jo i amb el Sergi Frias que es el coordinador de COBOI i parlem cada dia,

ell s’encarrega d’habilitar els espais i de coordinació amb el Ajuntament, alguna reunió,

facilitar enllaç amb el ajuntament, a les reunions anem junts. Estem el Sergi Frias i jo

aquí a sant boi.

Clar, lo ideal seria que, jo al final els meus equips son de 20 persones, ens reunim tres

dies a la setmana, si en poguéssim reunir, replicar i arribar a més gent seria molt millor.

És un projecte on estàs durant cinc mesos amb vint persones i llavors, clar, contra més

persones hi hagués d’acció contra la fam a més gent podríem arribar.

64

Com es treballa amb els joves? Realitzeu algun tipus d’activitats amb els usuaris? De

quin tipus?

M’intento adaptar a tot el que volen treballar ells, això vol dir que els projectes son molt

creatius, per exemple, si ens volem donar a conèixer com equip, obtenir feina i ser

identificats com a gent de talent, gent que es mou, gent activa, doncs una de les

activitats es fer un projecte creatiu, potser un curtmetratge, pot ser un event, pot ser un

taller de CV, etc. Això, a més de ser acció, no és només reflexió, sinó que ens estem

movent i quan ens movem estem més actius i tenim una actitud més positiva, ajuda

perquè és més divertit. Les sessions no son classes, jo no estic tres hores parlant, para

nada, el que fem és, Bueno, durant les primeres sessions dinàmiques més orientades

cap al team Building, autoconeixement, definició d’objectius, desprès tenim visites de

RRHH que ens parlen d’entrevistes, ens parlen de CV, però Bueno, desprès sempre cada

equip té un projecte.

El projecte l’escolleixen ells, jo no marco línies, que voleu fer? Doncs el que sigui. Això

també serveix per cohesionar l’equip, crear un producte del que ells es sentin orgullosos

i que serveixi com a manera diferent de donar a conèixer a els participants i de ser

visibles al mercat, necessitem fer soroll, no? Dir nosaltres estem aquí. Llavors, es el que

ells decideixen, el grup més jove va escollir fer un curtmetratge amb el guió, story board,

tot, és molt xulo fer un projecte amb un sentit, no fer-ho per fer sinó amb un sentit.

Qui realitza aquestes activitats (personal extern, intern...)? Com us poseu en contacte

amb elles?

Normalment les sessions les porto jo, tant les grupals com les individuals, ells també fan

sessions, és a dir, si hi ha una noia que és diplomada en estètica doncs dóna una sessió

d’imatge personal, o un que sap molt d’Excel, doncs farà una sessió d’Excel. A partir

d’aquí jo sempre al principi els ofereixo coses, per exemple: Voleu fer entrevistes en

angles? Que us assembla si busquem a una persona que ens ajudi a preparar un

curtmetratge? O lo bàsic, marca personal, Linkedin, imatge personal, tema de xarxes i

tal que els ofereixo i moltes vegades hem recolzo d’un professional extern, vale? En

temes així molt específics. Tot el tema d’autoconeixement i objectius ja el puc portar jo

perquè jo sóc Coach però temes més de... Bueno, jo també tinc experiència en RRHH i

podria fer jo les entrevistes però sempre va bé que vingui algú de fora perquè es com

més fresc i així obtenen opinions d’altres professionals.

L’altre dia va estar la de RRHH de Leroy Merlin i aprofiten i fan preguntes: Escolta, et dic

si tinc fills? Quan parlem de salari? Però a un nivell molt de que la persona es senti amb

ells i ells preguntin, no tant classes magistrals perquè tenim una manera de treballar

més propera, l’equip és tant important com la gent que ve. Esta molt bé que vinguin

responsables de RRRHH d’empreses i els hi facin entrevistes però després també

nosaltres donar feedback. Els protagonistes son ells, son participants, no son alumnes i

ells també els hi dic que si volen algun contingut, que ho demanin, no se, temes de

65

nutrició perquè es veritat que quan la gent es queda a l’atur l’alimentació es deixa de

banda, doncs Bueno, busco alguna persona que sàpiga de nutrició.

Al final esta obert, si que hi ha tallers que son com comuns però que abans ho consulto

amb ells. Imagina les entrevistes en angles, jo abans ho pregunta i si hem diuen escolta

que no tenim ni papa d’angles pues no fem aquest taller, si volen, jo sempre tinc un

contacte que pot col·laborar amb nosaltres en aquest aspecte. Cada equip és diferent,

busca coses diferents, el ritme. Hi ha persones que al principi volen treballar molt el

tema de CV i altres que estan farts de treballar CV i en aquest cas no toquem res de CV.

Ens adaptem una miqueta al equip, a les primeres sessions fem una miqueta de què

necessiteu. Això a mi hem serveix per saber quins punts son importants i prerpar-me la

planificació però no hi ha cap equip en el que s’hagin repetit. Les primeres setmanes si,

per lògica el primer a treballar és la marca personal, però jo observo molt i veig en quin

moment estan i si son experts en marca personal no repetiré. El que no volem és crear

una sensació de pèrdua de temps, no? És un temps valuós, estan buscant feina i

necessiten hores per lo tant, si no es útil una sessió, no la volem fer, no la necessitem

fer.

Manteniu contacte amb l’Ajuntament? Com és aquesta relació? Qui és el vostre

interlocutor?

Si, si, si. Normalment el primer dia sempre ha vingut algú del ajuntament, el tinent

d’alcalde Carcelén, l’alcaldessa, la Isabel Sarrate i a l’event que fem, tancament o

presentació també convidem a les persones del Ajuntament, fan un speach, Bueno,

durant el transcurs del projecte si necessitem alguna cosa, no se, per exemple sobre

comunicació: Que volem fer un reportatge al Viure a Sant Boi, venen i ens fan les

entrevistes, tot, qualsevol cosa. Amb serveis socials també ara perquè tenim persones

derivades, protocol, farem un esmorzar amb l’Alcaldessa...

Disposeu de tots els recursos necessaris per a realitzar el programa? Què trobeu a faltar?

Qui creus que us els hauria de facilitar?

Jo crec que si. Clar, per la part de la meva organització, acció contra la fam si que tenir

en compte que hi ha com 20 projectes a nivell nacional si que trobo a faltar algú que de

manera centralitzada es poses en contacte amb empreses, que ens fes la prospecció

perquè aquí cada un fa la seva amb el seu equip i com tenim molt poc temps per

treballar, cada equip es diferent, no té massa sentit tenir una empresa per tots els equips

perquè clar, un any pot funcionar molt bé el Leroy però al següent potser a ningú

l’interessa el Leroy, no té gaire sentit estar sempre amb la mateixa empresa, no? Doncs

això ens ajudaria amb aquesta tasca de estar constantment buscant empreses perquè

la veritat és que no arribem, el màxim contactes amb empreses en un projecte han estat

8, es que clar, en 5 mesos no dona per més perquè no es trucar i ja, no? És trucar, anar

a veure’ls convence’ls, que desprès tinguin disponibilitat, és un procés llarg. Si que estuc

contenta a l’hora de alguns contactes que he fet com Corte Inglés, Decathlon, i Bueno,

66

varios, però no son gaires la veritat, podríem tenir molts més si tinguéssim aquest

suport.

Per part del Ajuntament si que vam fer una reunió amb la Patrocina però crec que no és

el tipus de col·laboració que la Patrocina esta acostumada a realitzar. Buscar

patrocinadors de material, i clar, nosaltres busquem una cosa una miqueta diferent i

Bueno, jo crec que es complicat tot el tema d’empreses. No se si hi ha molta vinculació

entre el ajuntament i les empreses o no, cada entitat ho fa una miqueta... es busca la

vida i la veritat es que per part de l’organització si que crec que cal aquesta figura.

Trobeu dificultats a l’hora de dur a terme el programa? Quines dificultats són?

En el transcurs del projecte no perquè en realitat no necessitem molts, molts recursos,

no? Jo gestiono un petit pressupost per tot el tema del material i tot això. Si que si

necessitem fer algun event o alguna cosa puc contar amb els tècnics de districte i no

tenim mai cap problema...

La dificultat principal és el tema de la difusió i la comunicació. En aquest últim si que hi

ha hagut moltíssima participació, ja es comença a notar que fa tres anys que som aquí,

no se si es un cas puntual perquè es el primer equip que hem passa. Pel que fa el projecte

no, és un projecte que té les seves fases, intento que la motivació sempre sigui molt alta,

hi ha les típiques dificultats de cohesionar un equip, però bueno, això ja tenim eines per

treballar-ho, tractar-ho, parlar amb la persona individualment i desprès amb l’equip, son

coses que poden passar, potser que algú no estigui a gust i vol marxar pues ho treballem,

no? Lo típic, gestió de conflictes dintre del equip, desprès vivim diferents fases, al segon

més normalment hi ha molta gent que troba feina perquè comença a activar-se i passar

de ser vint a que deu desapareguin que és una cosa que m’ha passat en tots els equips.

Troben feina i clar, els que es queden, es queden una miqueta ostres i ara què? Aquell a

trobar i jo no, però bueno, com ja m’ha passat ja ho se reconduir, tornes a fer temes de

team Building, temes de motivació, busques activitats perquè tornin a estar contents i

actius, bueno, son les dificultats típiques del que seria una gestió d’equip però res més.

No hi ha res que diguis que tinc un problema greu amb això, vull dir, és una cosa que

aprens a gestionar-la i ja esta.

Si que es veritat que en el procés de selecció hi ha tres coses molt bàsiques que jo

sempre analitzo que és el tema de la flexibilitat, saber adaptar-se, som persones

diferents i es dificilt treballar junts por amor al arte perquè si es una empresa i et toca

de company pues t’aguantes però això que es voluntari...porque tengo que aguantar al

pesao este? Llavors és una mica flexibilitat, hi ha diferents opinions, diferents edats,

diferents vides i encara que no ho comparteixis, has d’entendre que l’altre té un altre

opinió, entendre que potser tu no estàs d’acord amb una desició que pren la majoria i

respecte. Sobretot, persones conflictives no poden ser perquè una persona conflictiva

pot fer que tot l’equip no funcioni.

67

Si que vaig tenir per exemple en una sessió grupal, que normalment al procés de selecció

faig una sessió grupal per veure com interactuen, si es respecten i tal i va acabar fatal

però fatal, fatal, van haver-hi persones molt mal educades, boikoteadores natos i

d’aquesta sessió grupal per exemple, vaig perdre a tots els que no ho eren i que volien

apuntar-se al projecte i van identificar el projecte com “aquí hay personas así” i no van

voler entrar eh. Aleshores jo vaig trucar dient que aquests no entraran, que no se que,

però va ser com una mala experiència, no? Llavors haig d’anar amb molta cura que

ninguna persona conflictiva i deixada, jo els hi maxaco molt, no? Això és un treball

d’equip, los llaneros solitários aquí no, lo siento, ir a tu bola no, i me’n recordo en

aquesta sessió que un noi va dir: “Divide y venceras” per que era de fer un treball en

equip, va boikotejar la dinàmica, havien de fer una torre junts i van fer tres torres i jo

vaig dir: “Bueno, esto es Trabajo en equipo?” i hem va dir això del divide y venceras, i

això no va així. Un sol element d’aquests, treball voluntari, venen aquí a les 9 de matí a

aguantar una persona que no, pues no. Llavors tot el que pugui fer en el procés de

selecció per detectar, que de vegades se’t escapa algú eh, fallem, a vegades se’t escapa

alguna persona que no es que sigui conflictiva però si molt geperuda, mi opinió per sobre

de tot i no sap treballar en equip. Si només és una persona això es pot treballar però

quan hi ha un gruix important de gent així, no es pot treballar en equip, és un treball en

equip molt... Jo sempre ho dic, a les empreses no es un treball en equip com aquest, no?

Aquí tots som iguals, hem d’escoltar i respectar les opinions dels altres, som un equip,

no es fàcil, no tots saben treballar en equip, aquí procurem que tots o la majoria sàpiga’n

fer-ho perquè sinó és impossible, si només tinc 5 mesos de projecte i haig de dedicar-

los a fomentar el treball en equip, no acabem., en el primer mes s’ha de saber ja estar

en grup, això pot ser un problema greu. Jo se que altres equips d’Espanya han tingut

persones conflictives dintre dels equips, tios que van robar a altres companys i altres

problemàtiques i crec que això és de lo pitjor que et pot passar perquè això afecta a tot

l’equip, és una llàstima però hi ha persones que s’han de quedar fora per a que els altres

puguin aprofitar l’experiència

Realitzeu prospecció d’empreses per presentar el programa per tal d’establir convenis o

contractacions al sector privat? Quina és la reacció d’aquestes? Es mostren interessades

en col·laborar? I en el sector públic? I en associacions o fundacions?

Si. Normalment la reacció és bona, jo crec que es bona o es indiferent, dolenta

normalment no acostuma a ser però si que hi ha persones que son una mica sospitoses,

no? Et diuen “que quereis de mí? Es que ahora no tengo ofertas” i jo els hi dic que el que

volem és aprofitar la seva experiència. Intentem entrar a través del que seria el

voluntariat corporatiu, busquem l’apropament, els hi diem que nosaltres tenim un

projecte i que ens aniria molt bé com experts en RRHH que poguessin aportar-nos el seu

coneixement, la seva experiència, conèixer l’equip, etc. Ho preguntem d’una manera

més indirecta, no truco a la porta i dic: “Tienes ofertes? Que tengo a un grupo de

parados” No. El que vull és que coneguin a l’equip perquè crec molt en el feeling que

68

pot haver-hi entre persones. Vull que vinguin aquí, encara que sigui a explicar com fan

els processos de selecció a les seves empreses i si hi ha una persona què.. Per que clar,

no és el mateix veure CV que conèixer persones, llavors busquem aquesta connexió i es

dona, amb lo qual, creiem que esta bé. El meu estil no és directe, és d’apropar a la gent

al projecte. Quan ells s’emporten d’aquí una bona experiència, hem aconseguit una

connexió i això vol dir que en el moment en que tinguin una vacant pensin en nosaltres

o en una persona concreta del equip. El que vaig sempre és preguntar-l’hi si els importa

que els envií els CV del equip i si hem poden fer un feedback dels CV. Però que els enviïn

ells, no vull potenciar la idea del cole, jo no porto a nens, no. Necessito que ells facin

algo, que siguin visibles, no en plan et porto de la mà i t’ho faig fàcil. Quan vingui aquesta

persona t’ho has de currar i donar bona imatge i si estas de braços creuats i no preguntes

res, doncs tu mateix però t’estan avaluant, no? Tens una oportunitat única per apropar-

te a aquesta persona i generar una bona opinió. Ho has de fer si vols trobar feina i que

et contractin. Doncs ells envien els CV, alguns si i altres no, avegades no els interessa

aquella empresa i no envien el CV, ells mateixos, i hi ha uns altres que van més enllà, ho

busquen al Linkedin i desprès les empreses ja decideixen que fer, si els agafen o no però

no donar-los tot mastegat, perquè no son nens.

Sobretot sector privar perquè altres associacions i fundacions entenc que tindran ja

altres maneres de seleccionar a personal i no ho acabo de tenir clar. Ells els serveis

municipals ja els coneixen, CORESSA, mirar ofertes i tot això i ja tenen un volum

d’usuaris, no crec que els meus... No crec que el sector públic i les associacions funcionin

amb la mateixa lògica que l’empresa privada. Per exemple, el Corte Ingles hem va dir: jo

tinc una pila enorme de CV i hem comprometo a posar els vostres a dalt de la pila, jo no

crec que en una entitat social puguin fer això perquè no tindria lògica.

S’ha contemplat la possibilitat d’ampliar el nombre membres per grup o crear nous grups

per tal d’arribar a més joves?

Si, lo ideal seria poder combinar dos grups alhora perquè com et comentava abans que

al segon mes hi ha molta gent que desapareixen, seria ideal per juntar els dos equips i

portar-los entre dos persones. Ampliar el equip no, inclús lo ideal per mi, seria 15 i en

faig equips de 20, més grans no.

Es que clar, nosaltres depenem sempre de finançament, de si en tenim o no. Aqui a Sant

Boi no s’ha plantejat fer dos grups, no, nosaltres a Catalunya només estem a Sant Boi i

a Hospitalet. Volem créixer aquí però sempre estem subjectes a finançament. Nosaltres

estem financiats pel Fons Social Europeu i una petita ajuda de La Caixa que es va

aconseguir l’any passat. Si tinguéssim major finançament faríem més grups però sinó,

no podem. Esta complicat el tema del finançament. Segurament estarà nomes Sant Boi

i Hospitalet durant bastant temps i no crec que creixi gaire més perquè la financiació és

complicada. Acció contra la fam demana uns diners a Fons Social Europeu i què passa?

Pues que depèn de la comunitat, Fons Social Europeu mai et dona el 100% del projecte,

69

depèn de la comunitat et dona el 50% o el 80%. Aquí a Catalunya, el Fons Social Europeu

paga el 50% i el altre 50% l’hem de buscar i estem buscant donants. A Andalusia,

Extremadura i tal, per exemple, financen el 80% i llavors ells només han de buscar un

20% que és molt poquet i llavors és més fàcil que un Ajuntament et pagui el 20%,

demanar el 50% ja és complicat. Llavors a Andalusia, Extremadura i tal hi ha una

quantitat de projectes brutals i a zones més riques com nosaltres només hi ha 2. Aquí a

Catalunya no ens ho posen fàcil.

I el Ajuntament us finança algo?

No, aquí el Ajuntament no, s’està parlant d’aconseguir una petita aportació del

Ajuntament, encara que no sigui el 50%, que sigui el 25% i buscaríem el altre 25% en una

entitat privada. El primer cop va ser amb Barclays, ara La Caixa, s’esta parlant també

amb Fundació Telefònica per intentar fer un mix de Fons Social Europeu, finançament

públic i finançament privat, però és complicat ara mateix plantejar un altre equip aquí,

té un cost, s’hauria de contractar una altre persona i es complicat. Jo crec que no, aquest

any segur que no.

Quan considereu que la llançadora ha tingut èxit?

Clar, jo hem recolzo molt en les avaluacions dels participants, a mi m’avaluen a mitat de

projecte i al final, és una avaluació qualitativa. Jo vaig testejant al llarg del curs però

òbviament, l’avaluació que fan és sense mi, ve una persona de Madrid i parla amb ells,

no? I a mi hem fan un feedback del que diuen. A mi, si tots els participants, sobretot si

he aconseguit que no hi hagi abandonaments, per mi es important, aconseguir tenir el

equip motivat fins al final, si he aconseguit que els participants canviïn la seva actitud,

millorin la motivació, estiguin més optimistes cap al seu futur, per mi esta bé perquè el

objectiu final que jo tinc els indicadors de resultats que son haig de fer un 40%

d’insercions laborals que s’ha aconseguit en tots els equips, però a mi, que una persona

trobi feina de tres mesos o una feina que no l’hi agrada per mi no és un èxit, tot i que els

indicadors diuen que si, per mi no perquè als tres mesos aquesta persona esta igual. El

meu objectiu és que encara que treballin tres mesos, després ja no necessitin ni un equip

com la llançadora ni cap tipus d’ajuda, que siguin ja experts en la seva estratègia de

recerca d’objectius perquè hi ha persones que acaben al final i no troben feina però que

després els vas seguint i troben resultats més potents i amb una major duració perquè

s’han pogut pendre un temps de reflexió, han treballat més coses i aquests son per mi

els grans èxits, no? Els que al acabar el projecte no tenien feina però que als dos mesos

han trobat una cosa que era como guau! Per exemple, un noi que havia treballat de

cuiner però que ja no volia continuar a la dedicant-se a la cuina, que volia dedicar-se al

cinema, pues esta treballant en temes de cinema, esta estudiant, treballant en una

productora i al final del projecte no havia trobat feina.

Per mi això és perquè aquesta persona si que ha fet un canvi, ha apostat pel seu futur,

la seva felicitat, és difícil. Jo se que des de l’empresa volen indicadors perquè després

70

han d’anar al Fons Social Europeu i presentar el projecte amb resultats perquè vegin que

funciona, que estem insertant laboralment a les persones però bueno, al final hem de

ser més ambiciosos, no ens conformem amb la precarietat, hi ha persones que troben

feina, cobrant en negre, necessiten treballar i deixen l’equip, per mi això no és un èxit

tot i que en el indicador és contempla com que si. Llavors, jo hem quedo satisfeta quan

això, quan veus que van evolucionant, que al acabar el projecte ja no hi ha la

dependència cap aquests serveis, son coses que treballem durant cinc mesos, la

responsabilitat, el empoderament, llavors quan veig que acaben i no senten neguit en

plan y ahora que voy a hacer, dios mio? Si no que estan ya se lo que quiero hacer, lo

tengo claro llavors si, ja hem quedo més tranquil·la sabent que aquests ja tiren sols, no

necessiten ajuda, trigaran més o menys però ja tiren sols

Utilitzeu algun tipus d’indicadors per fer el seguiment? Quins són?

Insercions laborals, insercions formatives i projectes d’emprenedoria, depèn de la zona

és dona més uns o altres. A Andalusia la principal sortida és la emprenedoria i aquí a

Catalunya la inserció laboral, hi ha més moviment de mercat. Els més joves si decideixen

tornar a estudiar també ho contemplo com un indicador d’èxit.

Preguntes en relació als usuaris

Quin és el perfil d’usuari de la llançadora?

La veritat és que no afecta el nivell formatiu, no veig diferencies entre persones amb

graus o estudis primaris, edat indiferent, sexe indiferent, és més un tema d’interessos i

motivacions, persones que estiguin obertes a processos de canvi personal, persones

normalment amb vides molt viscudes, normalment amb molt aprenentatge, moltes

dificultats, que han passat per processos molt dolorosos, si que es nota que estan més

oberts a millorar, a treballar temes d’emocions. Jo crec que persones amb un perfil

cooperatiu, persones que a la seva vida quotidiana ja tenen aquest neguit de donar un

cop de mà, d’ajudar, no se. Jo crec que les persones que s’interessen hi ha com una

selecció natural, qui s’interessa per aquest projecte son persones que els agrada

treballar temes socials i amb aquesta vessant més cooperatiu.

Com arriben al programa? Qui els informa de la seva existència? (Ajuntament, publicitat,

boca-orella...?)

Hem tingut moltes vies, normalment venen per xarxes, contactes d’ex-participants,

serveis socials ens deriva gent i Caritas i aldees infantiles també ens deriva gent. Aquest

any sobretot derivacions de serveis socials i gent que arriba espontàniament dient que

l’hi ha parlant del projecte. Seria 50% arriba a través de xarxes socials i boca – orella i un

altre 50% de derivacions de Serveis socials i tal.

Trobeu alguna diferència en els joves quan es presenten per primer cop a la llançadora i

al finalitzar el programa? Quines?

71

Es com un canvi total, inclús de manera de vestir, actitud, persones que al principi no

volien casi ni parlar a ser capaços de quan arriba un convidat pues fer un elevator peach

(vendret en un minut) persones molt introvertides que van acabar fent un elevator

peach davant de 60 persones amb micro i tal. Jo veig que s’atreveixen més, surten més,

canvies l’expressió, passen d’unes primeres sessions mñes pasives a una actitud més

activa, més positius, cuiden la seva imatge.

Durant les primeres sessions sempre faig el mateix, vamos a quejarnos “el mercado

laboral es una porqueria” “no hay Trabajo para los jovenes” “Es todo muy precario” i

això funciona perquè avegades hem tingut incorporacions amb el projectes més avançat

i tenen aquesta actitud així més derrotista que tenen al principi i és el propi grup qui els

anima i ja veus que estan canviant el chip. Veus conforme va avançat el projecte que

arriba un moment en que gairebé dintre del equip no admeten la negativitat, si ve algun

un dia una mica més negatiu, la resta l’animen i estan per ell. Quan veus que s’estan

donant ànims entre ells, no es com al inici que era un “si ya, es que esta todo muy mal”,

“te endiendo, a mi tambien me pasa” veus que ha canviat del ho veig tot negre a ara

veig un punt de llum. Una noia que portava 8 anys buscant feina i no l’havien trucat mai

i estan al projecte la van trucar i es va fer una festa i clar, només l’havien trucat, imaginat

si la seleccionen.

De veritat, hi ha gent que creuen que és impossible que trobin feina, no veuen res i

depsres quan veuen que troben feina i evolucionen pensen “ostia, pues no era tan

difícil” es veritat que l’àmbient no acompanya, la gent s’apiada el aturat i els mitjans de

comunicació sempre diuen les mateixes noticies sobre precarietat i explotació i quan

veus que aquí la gent dels equips troben feina, penses aquí passa algo, hi ha una part de

la realitat que no es veu, i es la possitiva, la que si que la gent troba feina i perquè no

hauries de ser tu? Negar la possibilitat és horrible, t’ho arribes a creure i s’ha de lluitar

contra això, si tu no tens esperança, apaga i vamonos, jo no puc perdre l’esperança i haig

de transmetre-la al equip, no puc deixar que hem convencin, creure en això és

fonamental, això canvia tot, si t’ho creus, et mous i si et mous, et fas visible.

Molta gent que hem deia es que jo ja no se on buscar, he buscat a tot arreu i quan es

mouen al final et diuen, es que jo estava tant desanimat que ja no buscava feina. Es que

clar, no es començar des de el tens que tirar CV sinó que has d’anar més enrere, què

t’està passant perquè no tiris CV? Que estàs desanimat, que ho veus tot negre, que ho

estàs passant molt malament, que tens ansietat, etc. Vale, doncs primer s’ha de treballar

això i desprès ja comencen amb llençar el CV. Per això també els equips no poden ser

molt més grans per que cada persona és un mon i té la seva història i si no esbrines que

hi ha darrera, farem aquí cinc mesos i no servirà per a res.

Preguntes sobre comunicació

Creieu que la llançadora d’ocupació de COBOI és coneguda pels i les joves de Sant Boi?

Com podríeu arribar a més joves?

72

No. Para nada. No ho se, hem intentat moltes coses, jo crec que el punt per on passen

més joves és la Factoria jove però des de allà mai ens han derivat cap jove. Nosaltres

enviem els cartells, hem fet reunions però no. Potser tenen moltes coses o

sobreinformació i no s’acaba de saber el què. Després també hi ha la Fundació Mariano

però la Fundació Marianao té els seus propis projectes, la Factoria Jove també té els seus

propis projectes, CORESSA no crec que sigui molt freqüentada per joves i bueno, jo hem

plantejo, on son els joves? La veritat es que no arriba, potser el concepte COBOI sigui

massa complex, no estem indentificats pels joves, tenen aquests tres eixos de la

Fundació Marianao, la Factoria Joves i CORESSA, jo crec que COBOI no és conegut, quan

els joves pensen ens serveis pensen en aquestes tres grans espais, no en nosaltres.

També és normal, son serveis que porten molts anys al municipi, son super consolidades,

fan molt bona feina i nosaltres hem de aconseguir trobar el nostre espai, fer-nos un

huequito.

No se si estem i no se si estarem identificats amb els joves de Sant Boi. Potser el concepte

d’emprenedoria social és algo que espanta, potser els joves pensen que no tenen res a

fer aquí. Les persones que ens arriben per iniciativa pròpia solen ser persones amb un

nivell formatiu alt, amb inquietuds socials i sinó, la resta son derivats de serveis socials

o el SOC.

Valoració final

Si tinguéssiu que fer algun tipus d’autocrítica sobre la llançadora, què diríeu?

Jo per mi, crec que és un problema que siguin equips que comencen i equips que acaben,

m’agradaria trobar la manera de que això, també per començar a ser identificats dintre

del territori, hauríem de començar a oferir alguna cosa de tipus permanent. El problema

es que si m’arriba algú ara que estem a mitat de projecte, jo no el puc agafar, llavors, jo

crec que a l’administració, et veuen més visible quan ofereixen algo amb caràcter

permanent, quan estàs implantant al territori. Potser contractar un altre persona per

oferir un altre tipus d’atenció, coaching individual, donar una sensació d’estabilitat.

Nosaltres estem subjectes a finançament i cada cop que acaba un projecte, hem de

tornar-nos a reunir amb l’Ajuntament, per saber si continuarem o no. Jo entenc que si

no es un servei permanent, la gent no vindrà, tenir una major presencia, major atenció,

oferir coaching individual, potser això pot ser el que ens diferencia d’altres serveis, fer a

COBOI un altre tipus de servei més permanent. Aquí sempre és un empiezo i acabo, mai

saps si continues o no i això els ciutadans també ho veuen, no dona la sensació d’un

servei permanent.

73

9.3. Transcripció grup de discussió la Factoria Jove.

Preguntes

Quin és el principal valor afegit que s’està assolint en els vostres programes? (grau d’èxit,

etc)

T1. Jo en el meu cas el valor afegit mes enllà de poder oferir recursos i serveis

subvencionats als, això, el valor afegit es quan els joves que venen trobin un punt de

confiança, el poder fer, jo estic aquí quan necessitis, i poder donar aquesta proximitat,

aquest treball que s’escapa de tots els disseny de programes de, tot, que no es poden

avaluar, de tota aquesta part personal, de motivar-los de crear vincles, tot això es un

valor afegit important. Bueno això es el meu cas.

T2 Jo volia comentar el mateix, en el meu cas que també es una mica com el de la T1, al

fer formació durant un temps continuant ¡, doncs el poder acompanyar els joves i jo que

se el veure que els van sortint entrevistes de feina amb el currículum nou que els hem

fet i que et venen abans d’una entrevista perquè necessiten una tutoria perquè no se

com fer una entrevista, perquè fas un acompanyament mes enllà de les formacions i

perquè el perfil de cada un es molt variat, almenys al meu grup, son super dispars però

també es molt xulo que gent molt diferents d’una ciutat tant petita, com pot ser Sant

Boi, que diries que es coneix tothom, no es coneixen, [comentaris de les altres

participants sobre si es o no gran sant Boi] bueno perdoneu! per a mi es petit, el que

crees aquí es un vincle, jo et passo aquesta oferta de feina, i creem un espai fins i tot

virtual, hi ha Facebook que també genera mes motivació , si perquè un dels principals

problemes, a l’hora de fer recerca de feina es que arriba un moment que quan no truca

ningú o fas moltes entrevistes però no t’estan agafant, et pilles una desmotivació molt

gran no?

I es molt important tornar encendre les ganes els mecanismes buscar les alternatives, i

crec que lo xulo, perquè jo crec que el que explico no es res que no sàpiguen sinó

l’acompanyament que anem fent, aconseguir que una empresa estigui interessada en

una persona concreta i no se, aquesta tarda comença una noia a fer practiques que no

te ni la ESO, que ja hi ha un compromís de fer-la de cara setembre, i comença aquest a

tarda en una agencia de viatges, com una cosa molt seria. i abans, lo xulo es q es que

nosaltres em fet el contacte però a ella li han fet una entrevista prèvia que ha hagut de

passar diguem perquè la volguessin a la agencia, perquè potser li podrien dir que no. i

la ha passat! i dius... l’ha han vist amb unes capacitats i potencialitats molt fortes, i es

com, potser si que esta servint d’alguna cosa el que estem fem i de treballar molt: com

ens comuniquem i quina postura hem de tenir corporal que son coses que donen molta

informació de la persona que tenim davant i es com molt xulo perquè aquesta noia esta

en un moment una mica delicat anímicament i que hagi passat sola la entrevista, i

comenci avui es com...això es molt potent per mi això, Bueno no se.

T3. Bueno doncs jo relacionat amb el que diuen elles, el vincle que es creen amb les

persones usuàries que venen al projecte, que es un dia rere dia, que es un

acompanyament personal i grupal , etc. Crec que es molt important el canvi que es

74

produeix quan venen que estan mes desmotivats que tenen moltes inseguretats, molts

casos de fracassos escolar i professional, que els ho viuen com un fracàs personal. Veus

com creixen com canvien les coses, com s’empoderen i tenen mes confiança en ells i

això te resultats

T1: Com la noia que ha dit la meva companya o Jo tinc un parell de noies que també van

venir super desmotivades que no volien fer res, que se sentien que no valien per res

estudiar i ara estan fent cursos de català i estan venint al puc mes i estan fent un curs

de monitora de lleure, estan fent tres formacions a l’hora, s’han adonat que poden i

estan ara a tope a l’altre polaritat, però vull dir que a mesura que s’autoconeixen i fem

dinàmiques per a relacionar-se amb elles mateixes d’una altre manera que no es en la

autoflagelacio ni el no puc, doncs es van obrint aquests ventalls de possibilitats amb

elles ( ja que son totes noies) acompanyant-les en aquest pas i vivint-lo doncs es molt

xulo.

T3: Bueno i també un altre valor afegit per mi, jo també a través de la garantia juvenil

sobretot, com és un programa molt transversal que té relació amb moltes àrees, això

t’obliga, per una banda t’obliga i et facilita, el poder coordinar-te també amb altres

serveis. El fet que la garantia juvenil, en aquest cas, estiguem ubicats al Punt, això fa és

un valor afegit molt important el poder oferir a les persones que vinguin no només la

garantia juvenil, sinó també tots aquells serveis que té disponibles al seu municipi.

Llavors moltes vegades ve una persona a fer una demanda concreta però surt desprès

amb altres possibilitats que no contemplava, llavors, aquesta coordinació, aquesta xarxa

que s’ha de treballar moltíssim encara en aquesta part però genera una xarxa que abans

no existia o no d’aquesta manera. Això és un valor per mi molt important.

T1: O fa una demanda explicita i potser hi ha altres demandes que no fan que son més

importants, no? I ens adonem després de conèixer el cas.

Modificaríeu algun aspecte d’aquests programes (metodologia, gestió, objectius..)?

Quines son les vostres suggereixes o idees?

T1: En el meu cas clar, els objectius d’això és com més flexible, aleshores clar, hi havia

un programa fet que era T3 la referent de l’any passat i bueno, estic canviant les coses

que veig que s’han de canviar o per necessitats dels usuaris que venen aquest any o

sigui, que la meva cap no hem diu això ha de ser així, així i així, no, hi ha molta flexibilitat

per poder fer el projecte com més s’adeqüi als usuaris que hi ha en aquell moment, no

hi ha algo fixat.

T3: Jo no, jo canviaria moltes coses de... bueno, jo del teu programa si que canviaria

algunes coses, puc afegir? Es que com el portava l’any passat, jo per exemple el PUC

MÉS, doncs aquesta flexibilitat és molt positiva però si que canviaria una miqueta el

poder ampliar el programa, ampliar les hores de treball per poder millorar la qualitat

d’un projecte, hi ha certes condicions que afecten al...

T1: Clar, jo hem referia a metodologia, objectius, ampliar clar, això si que estaria molt

bé.

75

T3: Jo clar, de la garantia juvenil que ve tot molt.. hi ha tants organismes, no? UE, govern

central, generalitat, el SOC, ajuntament, etc doncs que clar, això implica molta

burocràcia, molts requisits, molts protocols d’actuació que al final acaben afectant al

jove per que la persona jove al final acaba passant com una gimcana per arribar a

inscriure’s a la garantia juvenil. Llavors, jo la metodologia, mis practiques si que faig una

crítica important, no? O ens adaptem a la velocitat dels joves i la societat en general o

no podem funcionar com abans perquè això ja ha canviat, no? Dins dels objectius també

doncs per una banda volen, o sigui l’objectiu és millorar l’ocupabilitat dels joves però

per això delimiten que el jove ha d’estar sense estudiar i sense treballar mínim un mes.

Llavors que passa? Doncs que a vegades molts joves amb el panorama econòmic i

contractual en que estem ara que et fan contractes d’un dia o dos dies, per hores o un

mes doncs sent jove, si et fan un contracte d’una hora, encara que sigui una hora ja s’ha

d’esperar un mes per poder tornar a formar part de la garantia juvenil. Això implica que

si surt una formació ocupacional que surt ja en aquest moment, no la pot fer per que

s’ha d’esperar. O sigui, certes coses que intentes ajudar al jove oferint possibilitats però

per altre banda, hi ha coses que l’estan frenant i això és una limitació important, molt,

molt, molt. Això, és la protocol·lització de tot, hi ha coses dissenyades per gent que crec

jo que no han trepitjat el carrer crec jo. Potser qui posa els requisits o esta ampliant o

dient que això ha de ser així, potser estaria bé que poguessin, no se de quina manera,

perquè jo no estic allà però que potser trepitgessin una mica els serveis, el carrer i el

perfil de persones que hi ha aquests programes. Ho fan tot amb un idioma i uns

vocabularis tant raros que no, que la gent no s’entera, no m’entero ni jo.

T2: Jo no se que afegir ara, ah, bueno, jo l’únic que diria és que, bueno, apart del tema

d’hores que no hem permet fer tot el que m’agradaria fer, que si que es veritat que al

final, els resultats mesurables només poden ser uns i molts cops crec que la nostres feina

va molt més enllà del que pots ficar, de dir quants nº d’insercions o... i per mi,

evidentment per mi és un èxit que els meus joves, aquells amb qui comparteixo

programa, s’insereixin però tal i com esta el panorama laboral, els contractes quan

duren? Tres mesos, sis, depèn de cada cas, si passes un període de proves, si no el

passes. Per mi és molt més important el que hagin recuperat o hagin après eines com

per quedar-se un altre cop a l’atur no sigui tornar a estar en aquest pou d’inseguretat,

d’incertesa, de que se’t cau l’autoestima, no? Que puguin tenir aquelles eines per seguir

amb l’objectiu que tenien, per tornar a tirar CV per, potser han de fer una formació que

fins ara han estat rebutjant i és el moment per aprofitar i fer-la. Per que ara la idea de

treballar, de fet, amb els nostres pares era treball de 40 hores i per tota la vida i si no

treballes no ets ningú i això esta canviat i la flexibilitat que ens demanen també és la

flexibilitat del mercat d’ara tens feina, ara no en tens, doncs si ara no tens feina doncs

aprofita i et formes, i que això no faci que minvi el valor teu com a persona. Per que

sento molts casos que venen joves que han estat treballant molt de temps i de sobte es

com que estan amb un bajon absolut de es que me quedat sense treball i es com si no

pogués fer res. A mi m’agradaria canviar una mica això, no? Només valorar amb aquests

números que recullen sols una part de l’experiència.

76

T1: Per que les avaluacions moltes vegades amb projectes ocupacionals, formacions

ocupacionals i demes, s’avalua el número d’insercions que esta molt bé i s’ha de mirar

però a vegades queda coix aquella part que és més qualitativa i no queda reflectida en

l’avaluació d’un programa.

T2: Potser que aconsegueixis una inserció en una feina i que realment la feina siguin

unes condicions precàries que no se, a mi no hem ve de gust que acabin en un lloc així,

no? O que sigui d’un dia i això ja comptaria com un èxit del programa.

T3: A la garantia juvenil per exemple això contaria com inserció perquè de fet aquesta

persona hauria de deixar el programa fins que no tornes a passar aquell més. Vull dir

que els programes, aquí van una mica coix. Només es fixen en el quantitatiu i deixen de

banda el qualitatiu.

T2: El que passa també es que és molt complex trobar la manera correcta per avaluar la

part més qualitativa. Com ho valores? S’haurien de fer entrevistes? No ho se...

T3: S’hauria de fer un treball molt més social i quan tots els temes laborals o d’ocupació

només ens fixem en les insercions laborals només surt el tema quantitatiu, en canvi, si

parlem d’inserció sociolaboral, tota aquesta part més social, si que s’estableixen

protocols per poder avaluar tota aquesta part més qualitatius però moltes vegades

entrem en un altre perfil, no? També de que els recursos i els propis projectes estan

definits d’una manera que només son en temes d’inserció laboral.

Trobeu algun tipus de dificultat a l’hora d’exercir la vostra feina? Quin/es?

T2: Bàsicament d’econòmics i d’hores. Jo en el meu cas si que tinc una companya que fa

9 hores de prospecció d’empreses, tot i així si que és veritat que amb la prospecció

d’empreses que nosaltres treballem per una fundació que es diu Intermèdia aleshores

si tu tens una companya que ja té el contacte amb aquella empresa, tu ja no pots anar

a aquella empresa directament, hi ha com un circuit per fer-ho i això a vegades

dificulta... bueno, és una burocràcia més, com la de que parlava ella de que ha de passar

per tots els governs. Si, evidentment, fa el camí més dificultós, i que faltin hores poder

fer més carrer i anar a preguntar i tal doncs ens dona les oportunitats que ens dona i els

contactes que tenim per poder connectar els joves amb les empreses, però bueno, així

estem, fent malabars.

T1: Bàsicament les hores, recursos econòmics bueno, per poder donar una mica més si

volem fer una sortida amb els joves o alguna cosa, aquí és on tenim una mica els límits,

no? Que ja no hi ha més calers pels programes.

T2: A mi a vegades m’agradaria fer formacions tècniques d’alguns temes que jo no

domino tant i que podria portar a algú que ens donés més llum sobre el tema i hem veig

limitada per tema de pressupost.

T3: Jo el tema de limitacions, con la Iglesia hemos topao, doncs canviant la Iglesia per

organismes. Com és un programa en que esta tothom allà, que si Europa diu això, el

govern allò, el SOC això i tal, moltes vegades tot esta tant dissenyat en circuits que et

77

trobes amb limitacions. Si tinguéssim més llibertat o independència a l’hora de gestionar

aquests projectes, no només parlo com a tècnica, sinó no dependre tant d’altres

organismes, llavors és complicat i desprès un altre limitació també, doncs que... no se

com explicar-ho... Els recursos que hi ha Sant Boi per joves en temes d’ocupació doncs

de vegades es com així es mi parcel·la, això és la meva parcel·la i això és la meva parcel·la

i això limita perquè moltes vegades veiem que estem treballant amb una mateixa

persona i aquestes parcel·les s’estan repetint o s’estan duplicant, això son limitacions si

no tenim una bona xarxa de col·laboració, unes consignes clares a l’hora d’intervenir a

les persones doncs son limitacions desprès, no? Fins aquí puc fer això, fins aquí puc fer

allò, fins aquí no, fins aquí has de preguntar no se què, no se si m’explico. Bueno, això

son les limitacions que trobo.

Creieu que els diversos programes d’orientació laboral que ofereix la Factoria Jove son

coneguts pels i les joves de Sant Boi? Què es podria fer per arribar a més joves?

T3: No. Hi ha un segment de la població, hi ha uns programes destinats per joves

d’ocupació com “Joves per l’ocupació” que porten anys ja que s’estan realitzant, hi ha

un perfil important de joves de Sant Boi que els coneixen perquè tenen oportunitats per

gent que té molt poqueta formació, fan pràctiques, a més tenen una remuneració

econòmica, llavors això crida molt l’atenció el fet de que et paguin en aquest curs. Però

per exemple, la formació que es fa des de el SOC, que hi ha formacions ocupacionals,

parlem de formació i el referent és el SOC, no? Les seves formacions ocupacionals els

joves no les coneixen.

T2: Son espectaculars...

T3: Primer que no en fan ús de l’oficina de treball, els joves potser s’apunten un dia però

no van i tampoc no tenen allà una informació o no la reben o no saben, no se...

T2: A les oficines de treball no hi ha informació...

T3: Bueno, no serè jo qui ho digui però, pel motiu que sigui, de les formacions

ocupacionals, només els dirigeixen a la web del SOC i buscat un curs i tal i qual, no? Però

falta més recerca. Almenys, potser un jove més autònom, amb certes habilitats,

independència de poder buscar-se-les, potser si però hi ha molta població jove que no.

Llavors aquestes formacions acaben que no les coneixen.

T1: No hi ha la suficient publicitat penso jo, jo no ho veig...

T2: No, es que a més, si que crec que hem falta com una mini orientació a l’oficina de

treball però es que hem baso fins i tot amb la meva pròpia vivència en el primer cop que

hem vaig dirigir a l’oficina de treball a apuntar-me a l’atur. A mi ningú hem va explicar la

possibilitat d’apuntar-me a cursos gratuïts i ja venia de la universitat, o sigui amb un cert

perfil, un cert recorregut, i va ser desprès de la meva primera gran feina i jo no hem vaig

enterar de res però si és veritat que com jo mai deixo de formar-me perquè vaig buscar

per internet i hem vaig trobar coses. Tot i així, la web està dissenyada d’una manera que

crec que és poc intuïtiva i això al final fa que no arribi a tota la població...

78

T3: Que potser és la població que més ho necessita, potser aquí a Sant Boi és molt

conegut, si vols fer un curs, ves a CORESSA, no? Això de... és com allà fan cursos i plans

d’ocupació, potser és Vox Populi, si vull un curs, pues a CORESSA.

T1: I també en informació, és un referent en informació, si vols informar-te sobre

qualsevol curs i tal, doncs vas a CORESSA.

I Vosaltres, els vostres cursos, creieu que son coneguts pels joves de Sant Boi?

T2: Jo crec que si..

T1: El PUC MÉS no...

T2: O sigui, no moltíssim però més o menys si que hi ha joves que han vingut perquè el

meu com ja fa més anys que es fa, doncs altres amics seus l’han fet i si que funciona molt

les noves tecnologies, és a dir, des de que es va fer el Facebook fa dos anys, ha traspassat

més fronteres que si hem possés amb un megàfon a sobre un cotxe a dir que existeix el

programa, crec que la coordinació amb El Punt és bàsica perquè en molts casos, com

estem al mateix espai doncs quan detecten un perfil de jove que pot encaixar a l’ESKALA,

el deriven o si més no, hem passen el contacte i desprès tenir Facebook amb molta gent

com amistat i que puguis fer una difusió de tot el que fas, realment funciona, funciona

mes que altres maneres que s’han utilitzat fins ara.

T1: Bueno, noves tecnologies, i potser fer també més difusió, publicitat, tríptic, tot, jo

penso que hi ha molts nois i noies amb el perfil del programa del PUC MÉS que no tenen

la ESO, no troben feina perquè no tenen la formació adequada i tampoc tenen els

recursos i les eines per saber que poden fer. Hi ha moltes persones que es troben en

aquesta situació i que no saben que existeixen aquests programes. No considero que

hàgim fet la difusió adequada. També és un projecte jove que té tres anys i s’ha

publicitat a la radio, quan venen al punt se’ls informa i tal.

T3: En part jo crec que per a això, s’ha de mirar com arriba, no? O sigui, si jo agafo i els

usuaris i miro com arriba, per exemple, el PUC MÉS esta molt clar com arriben,

derivacions pràcticament, de serveis socials. Hi ha joves que no estan vinculats a cap

servei, no estan vinculats a serveis socials, a l’institut tampoc, no estan vinculats a cap

servei, llavors, molts d’aquests joves que és al que tu t’estàs referint potser, no? No

arriben perquè clar, hi ha una part que si que es important que son les xarxes de

comunicació, les xarxes socials, això evidentment, però hi ha molts joves que no utilitzen

les xarxes socials o les utilitzen no precisament per mirar opcions de futur opcions de no

se que, no, les utilitzen per comunicar-se. Llavors, què passa? Que xarxes socials,

derivacions, perfecte també però si que potser s’hauria d’anar a buscar..

T1: Un educador de carrer

T2: Si, en això estava pensant...

T1: Un educador de carrer que conegui als xavals i que pogués orientar una mica i

explicar-les els recursos que hi ha. Jo aquest any el que estic fent és que estic anant als

instituts i estic parlant amb els Caps d’estudis, coordinadors pedagògics, la integradora

79

social del Camps Blancs que entenc que és una de les que millor coneix als alumnes que

han fracassat per veure si hem pot passar també casos d’alumnes o ex-alumnes que no

han acabat la ESO, que no estan fent res i Bueno, de moment no he tingut molta sort. I

si hagués un educador de carrer seria la ostia ja. Jo crec que hi ha un educador de carrer

ja però és més per temes de gent sense sostre, per joves no hi ha i caldria aquesta figura.

T3: Llavors arribar aquesta població que és característica , vull dir que no estan vinculats

a serveis, que no utilitzen les xarxes socials per una millora de la seva ocupabilitat. En el

meu cas per exemple per la Garantia Juvenil si que es cert que estan venint al Punt molts

joves que abans no venien com per exemple, molts joves de barris com Camps Blancs

no venien, doncs a través de la Garantia Juvenil venen més, molts joves que estaven...

que no venien al servei d’informació juvenil perquè no demanen informació o no ho

saben, si no estudien per a que aniré a informar-me sobre el que puc estudiar, sinó

treballo per a què, si no viatjo, per a què... Hi ha molts joves que no utilitzen el servei

d’informació juvenil i potser estan més despenjats de tot, no? I a través de la garantia si

que es cert que venen però perquè ja tenen aquesta demanda. Vull fer aquest curs o

amb això m’ajudarà a trobar feina, però si no hi ha aquesta demanda específica, els joves

es queden sense conèixer els programes. Esta el Facebook de Joventut, el Viure a Sant

Boi, el newsletter, la web del ajuntament però només arriba a una part.

T1: Jo penso que a la part precisament de joves que encaixarien en el meu projecte, no

arriba.

T2: En el meu cas si que m’arriben

T3: Per que el teu és un perfil diferent, en el meu moltes vegades tant joves i tant

desanimats que molts o la gran majoria, jo en el meu cas, eh, l’any passat gairebé tots

estaven derivats de serveis socials, però hi els que ni tant sols estan apuntats a serveis

socials? Hi ha motls joves que no estan apuntats a serveis socials però no significa que

no tinguin necessitats, simplement no estan vinculats a serveis socials però han fer

abandonament escolar o no treballen o... i aquest moltes vegades estan, es que no hem

de tenir en compte només l’abandonament acadèmic, es que moltes vegades també no

saben fer ús de les xarxes socials, existeix també l’analfabetisme de les xarxes socials,

no saben i no hem de centrar només la difusió a les xarxes socials perque no a tothom

arribarà, a molta població si però no a tots.

T2: No no, clar, jo tampoc soc de Sant Boi i tot just acabo d’aterrar però com més

coordinats estiguéssim entre els serveis, jo crec que una Fundació Marianao que també

arriba a uns sectors que, no se com buscar maneres de..., evidentment, en educador de

carrer seria ideal, de fet, en pensava que hi havia...

T1: Hi ha un però no es per joves

T3: Si mirem on viuen els usuaris del servei d’informació juvenil, segurament que en els

barris perifèrics hi ha més desconeixement dels serveis que hi ha. No se de quina manera

es pot fer això, no? Però...

T1: Descentralitzar

80

T2: No se, potser fer un servei d’informació juvenil a cada casal o amb els recursos dels

barris...

T1:Desprès els barris perifèrics també, Casablanca, Camps Blancs... Un servei rotatiu

entre els barris, no se..

T3: Arriba? Arriba a molta gent però hi ha a molta gent que no. El perfil més vulnerable

i tot això jo crec que no arriba.

T1: I sobretot també és molt important això, no? La coordinació entre professionals, no?

Que per exemple molts, jo que vinc de la educació secundaria dels institusts, molts

profes no saben, no? Els programes que fem aquí, no? Doncs parlar amb ells i que

estiguin assabentats. També poder brindar als alumnes usuaris que tinguin doncs la

possibilitat de poder venir aquí, de fer altres projectes, altres programes....

T2: Es que potser en molts casos amb això potser es previndria un abandonament

escolar, no? Més enllà d’un reforç escolar que ara ja existeix un programa. No se, es que

hi ha molts casos de si estudio Català i aprovo sinó que l’hi poden estar passant tantes

coses a aquests nois que el que necessiten és algo més enllà que aprendre el català, no?

T3: Això és un altre nivell, ja sabem que l’educació i ensenyament és un altre nivell...

T2: No, no, però parlo de poder derivar un jove al PUC MÉS que...

T3: Si, però un institut et dirà, depèn de la voluntat que tinguin, et dirà nono, si aquí no

hi ha fracàs escolar, no hi ha abandonaments, no? Perquè això ens ho trobem.

A quins joves s’està arribant? Perquè?

T3: Super majors.

T1: El perfil meu és molt variopinto. Aquest any podem destacar molts immigrants,

immigrants que van arribar aquí fa dos, deu o quinze anys però que ho tenen més difícil

per la llengua, es van despenjar dels estudis i després tornar a agafar els estudis en un

altre idioma els hi és més difícil, la acollida se’ls hi fa una mica malament. El meu perfil

bàsicament immigrant, moltes noies, he tingut alguns nois però ja estan fent algun curs

o treballant, fent alguna formació i bueno, son joves vulnerables que casi sempre tenen

histories familiars dures, son supervivents casi tots ells i bueno que volen un altre

oportunitat i que estan posant energia i força per generar un canvi per que si no, no

estarien aquí perquè en el PUC MÉS no els hi donem cap títol de has assistit X hores i

has fet això. Seria com un pre treball o pre formació. El nivell educatiu és baix, encara

que si que tinc alguns que podrien fer un CFGS que no tenen un nivell tant baix, el que

passa es que per circumstancies de la vida han tingut que deixar els estudis, han tingut

fracàs acadèmic i després no s’han enganxat altre cop però si que tinc xavals que podrien

fer molt més, que el nivell educatiu és baix però això no implica que no tinguin la

capacitat.

T2: Ja veus, jo els vaig conèixer i...

T1: A que si? I bueno, son muy bonitos, a mi m’encanten

81

T2: Guau, es que no et podria parlar d’un perfil, o sigui, si que es veritat que fins ara

l’ESKALA tenia un perfil més semblant amb el PUC MÉS i que aquest any que hi ha hagut

canvis en el programa, una de les demandes que hi havia per part de joventut era canviar

una mica el perfil, és a dir, volien joves que mínim tinguessin la ESO en general i intentar

que no tots vinguessin de serveis socials, respondre una mica a que hi ha molts joves de

18 a 30 anys que estan sense feina i no necessàriament estan a serveis socials i intentar

arribar a ells també. Si que es veritat que els números han canviat, de tots els joves que

tinc, tot i que alguns si que poden estar vinculats a serveis socials, en la majoria de casos

no han arribat per serveis socials i ho han fet a través el Facebook i pel Punt i alguns per

CORESSA i res. Aleshores es que perfils tinc abismals, tinc des de gent que no té la ESO

a gent que té un Master. O sigui, a veure, només tinc dos persones que han acabat els

estudis universitaris, una que esta a la universitat, la gran majoria grau mig o procés d’un

grau superior però també tinc algunes persones que no tenen la ESO però tenen 10 anys

d’experiència treballant, no? I clar, hem fet una entrevista prèvia per veure quin era el

seu grau de compromís i dedicació. Hi havia alguns casos que no sabíem si la persona

era més adient per l’ESKALA o el PUC MÉS. Bàsicament, serien joves que busquen feina

i que no la estant trobant perquè hi ha alguna part del camí que falla o no s’està enfocant

de la manera correcte.

T3: El meu perfil de joves, una cosa son els requisits que hi ha des de el programa o sigui,

joves de 16 a 30 anys que ni estudien ni treballen, si això ho adaptem a la realitat de la

garantia juvenil de Sant Boi, majoritàriament el perfil de joves que treballo son joves de

16 a 22 anys, molt jovenets, amb molt poca qualificació acadèmica, molts sense la ESO

o només amb la ESO, i amb necessitats associades a tot això, molt amb dinàmiques de

carrer, des estructuració social i familiar, moltes persones també tenen algun contacte

amb justícia, moltes vegades aquest baix nivell acadèmic o fracàs escolar doncs va

associats també a altres... Son joves vulnerables, no? Que no tenen gaires opcions si no

en fan un canvi...

Amb la situació sociolaboral actual, com es que no es plantegen programes dirigits cap

a altres perfils de joves, com podrien ser els de formació superior? Creieu que es

necessari?

T2: Totalment, bueno jo si. Parlo per la meva experiència ja personal amb amics meus

de que surten de la carrera i no saben ni com fer-se un CV, no saben com apuntar-se...

o sigui, ja només per això, hi ha molta desinformació. Si que es cert que a grau mig i a

grau superior que hi ha FOL, vale que potser esta mal feta però com a mínim, expliquen

coses que ens haurien d’explicar a tots.

T3: Per exemple, a través de la garantia si que hi ha un programa que es dirigit a persones

amb graus superiors o títols universitaris que esta molt enfocat a buscar el talent,

competències, contactes amb empreses o sigui que es un programa que és molt

interessant.

T2: Com es diu?

82

T3: Singular talent, però que passa? Que moltes vegades les persones que venen de la

universitat no compleixen els requisits perquè acaben de acabar o encara no ha passat

el temps per apuntar-se a la garantia juvenil o van trobant feina encara que no sigui de

lo seu. Bueno.... el problema amb els requisits que parlàvem abans... Potser, bueno, el

projecta de Primera Oportunitat que esta plantejant-se des de l’Ajuntament....

s’hauria d’incentivar a les empreses, o sigui, incentivar no només amb ajudes

econòmiques, si no, generar una economia que d’alguna manera, les persones que

surten d’una formació superior, que son professionals, no es suficient fer contractes de

practiques a les empreses, aquestes persones tenen, no se, sembla que tot es solucioni

amb les pràctiques i les pràctiques estant molt bé, però no deixen de ser un temps de

uns mesos cobrant poc i si cobres, no se, jo crec que si, s’hauria de fer, però no només

un programa d’orientació laboral, sinó un programa que mires també qui contracta al

final, no? Es que no ho se... no se quina és la manera. També col·legis professionals o les

pròpies borses de feina de les universitats, que s’han d’incentivar més i moure molt

més..

T2: Ja, si que crec que hi ha una mica de desconeixement, apart de que no existeixen

tantes oportunitats com hauria de ser amb estudis superiors, hi ha molt desconeixement

de quins son els mecanismes que hi ha per trobar feina. Ja això és a nivell personal, jo

estic fent CV a companys que han acabat la carrera perquè no saben fer-ho. Aquí falla

algú, que son persones amb un cert nivell educatiu, social i cultural i tot i així hi ha moltes

coses que no coneixem, no? I també, no se, potser això ja és una idea o algo que no té

massa lògica però si que tinc la sensació que a vegades, potser no acabem d’arribar,

encara que hi haguessin programes per estudis superiors, no acabem d’arribar a la gent

amb estudis superiors com jo sempre estic al dia del que fan al meu Punt d’informació

jove però no l’hi faig cas, com que no se si l’oferta acaba de ser la que buscaria un jove

amb estudis superiors actualment, no se,

T1: Potser no hi ha oferta però és per que no hi ha demanda de part d’aquestes persones

T2: No se, potser al Punt Jove tenim números de la gent que ve. Primordialment, quin

nivell d’estudis té?

T1: Clar, ve algú amb un nivell superior que tinguin aquestes problemàtiques o

handicaps en plan no se que fer per trobar feina o ajudeu-me a fer un CV per

competències

T3: Venen fora de la garantia, que els envien des de CORESSA, si ets jove, vas al Punt, i

més que fer el CV és busco feina, per on puc començar, o temes internacionals o

pràctiques, però falta eh, jo crec que si, que s’hauria de fer algo. A vegades ens centrem

en fer programes cap a les persones amb menor nivell i tal i pressuposem que aquelles

persones que han estudiat, que ja tenen un recorregut i un cert nivell doncs les deixem

de banda, com que ja saben i no és axí. No tenen programes més enllà de que una

empresa privada pel seu compte vulgui dir, però no a nivell de projecte social ni res

d’això. Potser si que estaria bé desplegar alguna idea o algun projecte d’inserció de

83

persones universitàries. Que no hagin de marxar o que no hagin de fer tres anys de

pràctiques quan surtin de la carrera.

84

9.4. Transcripció entrevistes a joves

Entrevista 1.

Dades de perfil

Dona, 23 anys, Graduada en Arqueologia i estudiant de Màster en arqueologia biològica,

especialitat en antropologia forense. Treballa en un pla d'ocupació al museu de Sant Boi

a Can Torrent. Contracte de 6 mesos

En primer lloc parlarem sobre l'atur i l'ocupació

Com vas cercar la feina?

Quan vaig acabar la carrera vaig tirar CV a llocs relacionats amb la meva formació,

desprès vaig enviar CV del que fos, i vaig estar un any sense trobar feina, desprès com

vaig fer les pràctiques al museu hem van trucar per dir-me que havia un Pla d’ocupació.

Hem vaig inscriure al SOC i a CORESSA, vaig fer les proves i hem van seleccionar. Aquí

m'han permès tocar de tot, tractament de peces, gestió, arxiu, cara al públic, ha estat

una experiència molt enriquidora

Quan comences a buscar feina per on comences?

Jo quan vaig començar a buscar feina tenia molt al cap un CV explicant tot el que tú ets

i no, és un CV per a cada tipus de feina. Si has d'enviar un CV per ser cambrera posa que

tens la ESO i poc més, si poses més coses no t'agafaran. La formació pot ser un gran ajut

com un gran obstacle a l'hora de trobar feina. A vegades no t'agafen per estar sobre

qualificat

Coneixes els programes/accions que es fan des de Joventut, com entre d'altres el

Programa de Garantia Juvenil?

Hem van trucar i enviar una carta per assistir però amb l'horari que es feie m'era

impossible perquè estava a classe. Si que els coneixia

Quina opinió et mereixen?

No he pogut participar així que no puc opinar...

85

Què us ajuda i què es podria fer?

Com a experiència laboral només he tingut aquesta i per tant, no puc saber com està el

panorama ni quines dificultats reals hi ha per cercar feina. Et podria dir incentivar als

joves, no vendre la moto de que com estem en crisi és molt difícil trobar feina perquè

això ens desmotiva. És sobretot això, esborrar l'estigma de justificació de la situació

laboral dels joves per culpa de la crisi. És veritat que la cosa esta malament però si es

vol, es pot

Quins serveis o recursos us generen confiança?

Quan vaig anar a CORESSA, hem van fer sentir una mica millor, tot i que no hem van

trobar feina, hem van animar verbalment

Quines dificultats trobeu?

Bueno, mai m'ha importat trucar als llocs per resoldre dubtes així m'estalvio les

dificultats

Quines perspectives veus de trobar feina, de treballar en el futur amb els estudis que

estàs cursant actualment o amb els que ja tens?

Doncs, sincerament, no ho penso, visc el ara, quan hem quedi un més del pla d'ocupació

ja començaré a preocupar-me. Intento gaudir tot el que puc ara al Museu i desprès ja es

veurà

Un altre grup de preguntes relacionades amb la formació reglada/no reglada

Estàs fent formació actualment?

Sí, he hecho dos curos que vienen por la diputación para poder trabajar en museos, y

por mi cuenta, cursos de restauración de pinturas y cosas así

Si la fas fora de Sant Boi per què?

Fuera de Sant Boi por que no se hacen aquí

86

Quina ha sigut la última formació que has fet a Sant Boi?

Lo último que hice fue unas charlas en el ámbito laboral

Quin tipus de formació trobes a faltar dins de l'oferta existent en el municipi?

No me he metido nunca a buscar aquí, siempre he ido a BCN.

Coneixes el sistema de beques per a joves que ofereix l'Ajuntament?

No

Des de La Factoria Jove s'organitzen diversos cursos sobre formació no reglada (proves

d'accés a CFGM/S, Cuina, Idiomes, Monitor de lleure, etc) els coneixes?

No

Quin tipus de formació t'interessaria trobar-hi?

Sobretodo idiomas y monitor

Per últim temes relacionats amb comunicació

Com us assabenteu de les activitats que es realitzen al nostre municipi?

Boca a boca y ahora porque estoy en el museo, pero sino, boca a boca. El viure a sant

boi lo miraba, pero tampoco le hacía mucho caso, mejor el boca a boca

De quina forma penseu que es podria arribar a més joves?

Redes sociales pero los jóvenes son muy selectivos, a no ser que sea muy visual, no se

pararan a verlo

Quin mitjà de comunicació considereu que és el més adequat per què us arribi la

informació?

Internet

87

Com us comuniqueu entre vosaltres?

Por WhatsApp, Facebook para eventos y llamadas si es importante y correo a nivel más

académico

Com t'agradaria rebre la informació per part dels diferents serveis de l'Ajuntament?

Por mail, está conectado al móvil y cuando me llega un mail me paro a mirar lo que es.

Que tenga un enlace que te lleva a una web con la información pertinente

Entrevista 2.

Dades de perfil

Home, 21 anys, estudis obligatoris, en situació d’atur.

En primer lloc parlarem sobre l'atur i l'ocupació

Com ho fas per cercar feina?

Yendo a repartir CV en mano y por internet, aparte a conocidos pregunto si hay vacantes

en sus empresas para darles el CV

Quan comences a buscar feina per on comences?

Primero CV en mano y después en internet

Per què vas a un servei o altre?

Básicamente es la necesidad de encontrar trabajo, pienso en todos los sitios que puedo

encontrar trabajo y voy. Primero busco en Sant Boi y después amplio el circulo

Quina opinió et mereixen?

Entro miro las ofertas de CORESSA pero no cumplo los requisitos (experiencia y

formación) y a los que me apunto se apunta mucha gente y no me han llamado nunca

88

Coneixes els programes/accions que es fan des de Joventut, com entre d'altres el

Programa de Garantia Juvenil?

Si, el año pasado o el anterior me apunté a un curso de carretillero y lo hice, este año

me he apuntado, pero aún no me han llamado y de eso hace ya 3 meses

Quina opinió et mereixen?

La verdad que bien, desde la semana pasada estoy haciendo un curso en el Clot de

vigilante de seguridad, viene de parte del ESKALA de la Garantía Juvenil. Es un curso

titulado y puede tener salida profesional

Què us ajuda i què es podria fer?

Pensando y mirando de hacer como una ETT gestionada por jóvenes para jóvenes,

buscar empresas que quieran contratar a gente de Sant Boi jóvenes. La idea es que lo

haga el ayuntamiento, que se ponga en contacto con empresas

Quins serveis o recursos us generen confiança?

Entre punto medio, el SOC solamente para ir a firmar el paro, por lo demás no sirve. El

punt no da tantas soluciones como gustaría, te responden dudad y poco más, me tenían

que llamar para solucionar un problema con la Garantía Juvenil y al final me tuve que

apañar yo. CORESSA bien por los cursos, pero una vez acabado el curso ya nada. Al

acabar te dicen que te llamaran para ver cómo te va y apuntarte en la bolsa de trabajo

y nada, no me han llamado nunca

Quines perspectives veus de trobar feina, de treballar en el futur amb els estudis que

estàs cursant actualment o amb els que ja tens?,

Yo intento ser positivo, pienso que si con el curso que he hecho ahora no me sale, hago

otro curso y a ver si hay más suerte

Un altre grup de preguntes relacionades amb la formació reglada/no reglada

89

Estàs fent formació actualment?

Estudio bachillerato en la IOC

Perquè en el IOC?

Porque aquí no hay institutos vinculados con el IOC. No lo hago presencialmente por dos

motivos: por horarios no puedo ir y motivos económicos, no puedo pagarme la matricula

ni materiales ni transporte

Quina ha estat l’última formació que has fet a Sant Boi?

Un curso de coressa. Porque me llamaron antes del curso del Clot, si me hubieran

llamado de Sant Boi, lo haría en Sant Boi

Quin tipus de formació trobes a faltar dins de l'oferta existent en el municipi?

Una sede del IOC en Sant Boi para poder hacer exámenes y consultas a profesores. Más

cursos que lleven a poder trabajar luego, no unas prácticas gratis. Si son prácticas con

una beca mínima o sino contratos de 6 meses

Coneixes el sistema de beques per a joves que ofereix l'Ajuntament?

Si, este año me dieron la beca para poder comprarme el portátil para estudiar en el IOC

En quina mesura cobreix els teus problemes/necessitats?

Me ayudan en parte. Me dan a elegir entre el portátil o el transporte, no me dan las dos

cosas o una cosa o la otra

Des de La Factoria Jove s'organitzen diversos cursos sobre formació no reglada (proves

d'accés a CFGM/S, Cuina, Idiomes, Monitor de lleure, etc) els coneixes?

Si

Has participat algun cop en algun?

90

Me apunté al de idiomas, pero estaban todas las plazas cubiertas

Quin tipus de formació t'interessaria trobar-hi?

De lo que me gusta está. Quizás pienso en formaciones que me ayuden a encontrar

trabajo

Per últim temes relacionats amb comunicació

Com us assabenteu de les activitats que es realitzen al nostre municipi?

Por internet, Facebook o boca a boca

De quina forma penseu que es podria arribar a més joves?

No sé, por una página web del ayuntamiento más accesible, que entres y halla un

apartado para jóvenes. Es muy complicada la página web actual

Quin mitjà de comunicació considereu que és el més adequat per què us arribi la

informació?

Por internet

Com us comuniqueu entre vosaltres?, De quina manera compartiu la informació?

Por el móvil, yo soy mucho de llamar

Com t'agradaria rebre la informació per part dels diferents serveis de l'Ajuntament?

Pues a mí me gustaría por email un newsletter pero sin spam

Entrevista 3.

Dades de perfil

91

Home, 32 anys. Primària acabada. En situació d’atur. Persona amb discapacitat

En primer lloc parlarem sobre l'atur i l'ocupació

Com ho fas per cercar feina?

Por internet, me meto en la página de CORESSA y después mi madre conoce a una de

IGUALSOM y me llamaron para hacerme la entrevista, pero ya me dijeron que todas las

plazas estaban cubiertas y no necesitaban a nadie. Tengo una chica en coressa que me

ayuda, me escribe para preguntarme como estoy, me envía ofertas para que me apunte,

me ayuda con el CV, se pone en contacto con empresas, pero de momento no he

conseguido trabajo.

Quan comences a buscar feina per on comences?

Por internet, portales virtuales. El problema es que nunca he tenido un trabajo, tengo

experiencia en prácticas, pero nunca he tenido un contrato por problemas de salud.

Per què vas a un servei o altre?

He probado aparte de coressa en el SOC y en alguna ETT y hice algunos cursos pero había

que pagar y como no trabajo no pude pagarme los cursos

Coneixes els programes/accions que es fan des de Joventut, com entre d'altres el

Programa de Garantia Juvenil?

No

Quins serveis o recursos us generen confiança?

Coressa pero ahora con el acompañamiento de Agustín

Quines dificultats trobeu?

Mi principal problema es que no tengo experiencia, carnet de conducir ni la ESO

92

Quines perspectives veus de trobar feina, de treballar en el futur amb els estudis que

estàs cursant actualment o amb els que ja tens?,

No tengo experiencia, pero cualquier cosa remunerada me vale. Estuve en el pre laboral

(servei orientació laboral per a persones amb discapacitat) e hice formación de

manipulación y tal pero no me encontraba en condiciones de trabajar

Un altre grup de preguntes relacionades amb la formació reglada/no reglada

Estàs fent formació actualment?

No

Quina ha sigut la última formació que has fet a Sant Boi?

En 2008 quise volver a sacarme la ESO pero al final nada y en el 2012 hice las pruebas

de acceso a grado medio pero no las aprobé

Quin tipus de formació trobes a faltar dins de l'oferta existent en el municipi?

Un curso de redes de informática, de configurar internet y tal pero para gente sin

estudios en coressa o algo

Coneixes el sistema de beques per a joves que ofereix l'Ajuntament?

Si pero es para jóvenes. No, no sabía que era hasta 35 años

Des de La Factoria Jove s'organitzen diversos cursos sobre formació no reglada (proves

d'accés a CFGM/S, Cuina, Idiomes, Monitor de lleure, etc) els coneixes?

Si

Has participat algun cop en algun?

Si. Edición de fotografía e imagen y video lo que pasa es que me dieron un certificado

que no pone el titulo entero. He aprendido cosas, pero tampoco era gran cosa

93

Per últim temes relacionats amb comunicació

Com us assabenteu de les activitats que es realitzen al nostre municipi?

Las fiestas mayores por los programas que llegan a casa

De quina forma penseu que es podria arribar a més joves?

No lo sé

Quin mitjà de comunicació considereu que és el més adequat per què us arribi la

informació?

Internet

Com t'agradaria rebre la informació per part dels diferents serveis de l'Ajuntament?

Me gustaría por el móvil o por correo

Entrevista 4.

Dades de perfil

Home, 27 anys, Estudis universitaris (enginyer informàtic. Treballa a jornada completa

d'infomàtic, a BCN a Indra amb contracte fixe

En primer lloc parlarem sobre l'atur i l'ocupació

Com ho fas per cercar feina?

Contactes d'amics, hem van avisar i vaig enviar CV. També funciona cada vegada més

per les xarxes socials com el meetup, a vegades les empreses es posen en contacte amb

tu

Quan comences a buscar feina per on comences?

Vaig anar a coressa, arribes a allà i només et diuen infojobs i no es surt d'allà. Buscar

feina costa i més quan ets jove i si ells només et diuen que machaquis infojobs i poc

més...No saps, no tens formació, no saps com plantejar una entrevista

94

Per què vas a un servei o altre?

Vaig anar a CORESSA

I Quina opinió et mereix?

He estat molt de temps i no m'han ofert res. Hem volien fer una formació que jo veia

completament inútil i l'únic que hem van fer va ser arreglar el CV que pot estar bé per

un tipus de gent però per gent pràcticament titulada, es una mica... Bueno...

Coneixes els programes/accions que es fan des de Joventut, com entre d'altres el

Programa de Garantia Juvenil?

No. Els conec per el un amic que hi treballa però abans no i entenc que el normal es no

coneixel's perquè si no fos per ell, no ho sabria

Què us ajuda i què es podria fer?

Aquesta dinamització que deia a l'hora de buscar feina, sobretot tècnica, per a que

aquesta dificultat no la tingui la gent. Dinamització a l'hora d'orientar-te per buscar feina

però també t'han de preparar en aquesta cerca, com fer una entrevista,

Quins serveis o recursos us generen confiança?

Generar confiança, Coressa pots confiar que t'ajudaran però fins a cert nivell. En segons

quins perfils es necessita més, necessiten coses que no s'ofereixen. Esta clar que es útil,

hi ha certs nivell que es necessari CORESSA però per tècnics no. El SOC, INEM i coressa

t'orienten però no et donen resultats, els resultats els aconsegueixes tu

I quines coses podrien oferir aquests serveis?

Com fer un CV per aquesta empresa i un altre diferent per aquesta altre. Les empreses

tenen objectius i t'han d'ensenyar a detectar-los per saber vendre’t. Que s'adaptin al

teu perfil per ajudar-te. No tant en buscar feina sinó en aconseguir-la. Fas una recerca

de feina i trobes 10 empreses, com faig que es mirin el meu CV? Faig un CV pensat per

a cada una de les empreses, investigo com son aquestes empreses i en que destaquen,

que necessiten i intento destacar les similituds del meu CV amb la empresa. i a nivell

95

entrevista passa el mateix. Sempre pots fer una entrevista millor si coneixes la empresa

i el que busquen. Això t'ho dic ara perquè tinc 27 anys, amb 18 jo tot això no ho sabia

Quines dificultats trobeu?

Penso que la borsa de treball de Sant Boi no compleix les expectatives del sector tècnic.

La gent universitària està destinada a anar-se de Sant Boi si volen millores en aquest

aspecte.

Penses que els joves de Sant Boi marxaran del municipi?

Una cosa va lligada amb un altre, si no trobes feina aquí, com vols viure a Sant Boi?

Marxes a viure allà a on trobes feina. Entenc que a llarg plas, la gent titulada de sant boi

marxarà perquè aquí no pot fer la seva vida

Quines perspectives veus de trobar feina, de treballar en el futur amb els estudis que

estàs cursant actualment o amb els que ja tens?,

Tot i que estigui treballant de lo meu, sempre vull buscar coses diferents, m'agradaria

fer formacions no privades ocupacionals per informàtics, jo sempre estic buscant

Un altre grup de preguntes relacionades amb la formació reglada/no reglada

Estàs fent formació actualment?

Informàtica a la Pompeu Fabra

Quina ha sigut la última formació que has fet a Sant Boi?

Els cicles formatius de grau superior però fa ja quatre anys

Quin tipus de formació trobes a faltar dins de l'oferta existent en el municipi?

Formació no reglada d'informàtica

Coneixes el sistema de beques per a joves que ofereix l'Ajuntament?

96

Molt per sobre, pràcticament no

Des de La Factoria Jove s'organitzen diversos cursos sobre formació no reglada (proves

d'accés a CFGM/S, Cuina, Idiomes, Monitor de lleure, etc) els coneixes?

Si

Has participat algun cop en algun?

No, per falta d’interès.

Per últim temes relacionats amb comunicació

Com us assabenteu de les activitats que es realitzen al nostre municipi?

Ultimament m’ho diuen els amics o veig un cartell. S'hauria de dedicar diners a fer una

bona campanya de marketing per a que la gent s'adonès de tot el que es fa al poble. La

gent no s'entera de la mitat de serveis que hi ha, jo no m'entero. Falta molta informació

De quina forma penseu que es podria arribar a més joves?

Se me ocurren muchas ideas, debería haber un portal que se dedique a poner todas las

actividades, repartido por temas y te puedes subscribir y que te llegue por mail. Otra

cosa, una app organizada por temas, quizás también un WhatsApp en el que solo puede

escribir el administrador y la gente lo lea. Tienes que hacerlo atractivo y sencillo. Una

app que pueda buscar las actividades de Sant Boi y aparte, que este dividida por

temáticas. La web es esencial, no puede ser la web general, debería ser una web

específica de actividades. Hay que hacer una web de jóvenes para jóvenes y que sea

atractiva para ellos y aparte, mejorar mucho la web actual que es horrible

Quin mitjà de comunicació considereu que és el més adequat per què us arribi la

informació?

El mail, deberíamos concienciarnos que vivimos en la era de la información y esto genera

sobreinformación y hay que saber gestionar la información. Quizás un curso de gestión

de correo seria simple pero muy efectivo.

Com t'agradaria rebre la informació per part dels diferents serveis de l'Ajuntament?

97

Al correo y que pueda filtrar lo que quiero recibir

Entrevista 5.

Dades de perfil

Dona, 24 anys. ESO. En situació d’atur.

En primer lloc parlarem sobre l'atur i l'ocupació

Com ho fas per cercar feina?

El último trabajo en coressa de un plan de ocupacional de 3 meses de barrendera y antes

estuve de dependienta en una tienda. Terminé la ESO y fui personalmente a la tienda a

dejar el CV, a través de internet también lo hago pero prefiero hacerlo presencialmente.

Por internet sí que me han llamado, pero como tengo poca experiencia no me han

cogido

Quan comences a buscar feina per on comences?

A esto de Coressa me lo dijo la asistenta, me comentó que había planes de ocupación

de 3 meses. Cuando terminé, estuve buscando trabajo y nada, poca experiencia.

Después conseguí entrar en lo de la Lanzadera que me informó la asistenta

Coneixes els programes/accions que es fan des de Joventut, com entre d'altres el

Programa de Garantia Juvenil?

Sí, estoy apuntada, me tenía que apuntar para hacer el curso que estoy haciendo ahora

de Community Manager y diseño grafico

Quina opinió et mereixen?

Todo bien. Estuve apuntada en la lanzadera de ocupacional (COBOI), estuve 3 meses y

había cara cara hablando personalmente con RRHH de empresas, pero lo mismo, por

poca experiencia no me cogieron. Éramos un grupo de 10 o 15 y cada uno tenía que

ponerse en contacto con las empresas de manera diferente, a mí me tocó a través de

las redes sociales. Me tocó Toy's r us y al final no pudieron venir, pero otras empresas

de compañeros sí. Sobretodo ETT

98

Què us ajuda i què es podria fer?

Lo que más me ha ayudado es aprender a venderme en las entrevistas, esto me lo

enseñó la lanzadera, aprender a saber cómo soy. Antes me quedaba en blanco, ahora

tengo las cosas más claras

Quines perspectives veus de trobar feina, de treballar en el futur amb els estudis que

estàs cursant actualment o amb els que ja tens?,

Me gustaría trabajar de diseño, de lo que estoy estudiando, tema publicidad o lo que

sea. Esto de Community manager solo es formación, no hay prácticas, pero desde

coressa hay un chico que irá a las empresas a ofrecernos para que nos den trabajo

Un altre grup de preguntes relacionades amb la formació reglada/no reglada

Estàs fent formació actualment?

Si, ahora estoy haciendo un curso de Community Manager y diseño gráfico en la Gralla.

Lo que primero durante un mes hacemos diferentes actividades de cocina, idiomas y tal.

per qué?

Solo miro cursos subvencionados porque no me puedo pagar la formación

Quina ha sigut la última formació que has fet a Sant Boi?

Tengo dos cursos más, uno de PowerPoint a través de una amiga de mi hermana en un

centro de formación. Terminé ese y me volvieron a llamar para hacer el de técnicas de

diseño de moda y fue porque eran subvencionados y me cogieron. Me ofrecieron otro

curso más aparte de los dos anteriores, pero no me podía permitir el transporte así que

no pude ir (Era en Sants). Con una ayuda económica para el transporte lo hubiera hecho

sin problemas

Coneixes el sistema de beques per a joves que ofereix l'Ajuntament?

No. Eso no lo sabia

99

Des de La Factoria Jove s'organitzen diversos cursos sobre formació no reglada (proves

d'accés a CFGM/S, Cuina, Idiomes, Monitor de lleure, etc) els coneixes?

Si

Has participat algun cop en algun?

No

Quin tipus de formació t'interessaria trobar-hi?

De momento me interesa el tema de diseño gráfico

Per últim temes relacionats amb comunicació

Com us assabenteu de les activitats que es realitzen al nostre municipi?

El Viure a Sant Boi pero solo para los conciertos y redes sociales a veces

De quina forma penseu que es podria arribar a més joves?

Por las redes sociales

Quin mitjà de comunicació considereu que és el més adequat per què us arribi la

informació?

Instagram o Facebook

Entrevista 6.

Dades de perfil

Dona, 25 anys. Sense estudis acreditats. Treballa esporàdicament sense contracte de

cambrera o de neteja.

En primer lloc parlarem sobre l'atur i l'ocupació

Com ho fas per cercar feina?

100

No encontraba trabajo y fui al massalleras a preguntar por algún curso o algo y justo

estaba al lado el que lleva PUC MÉS y me dijo que me harían una entrevista y si la pasaba,

entraría el programa

Quan comences a buscar feina per on comences?

Lo de limpieza me lo consiguió una amiga y lo de camarera conozco al dueño y cuando

necesita gente me llama. También portales virtuales y entregar CV en mano pero no me

han dado resultado

Per què vas a un servei o altre?

Los servicios más claros son los del massalleras, también he ido a Fundació Marianao y

Coressa pero nada, me envían a hacer cursos al Prat o Viladecans y pienso: Como me

envían allí si Sant Boi es más grande y la empresa es de aquí. Hice un curso de Inditex

para ser dependienta pero no me dejaron hacer las practicas porque no tenía la ESO

Coneixes els programes/accions que es fan des de Joventut, com entre d'altres el

Programa de Garantia Juvenil?

Si

Quina opinió et mereixen?

Como estoy inscrita en la garantía juvenil puedo hacer el curso de monitora de tiempo

libre

Què us ajuda i què es podria fer?

Es útil estos servicios que hace el ayuntamiento para que los jóvenes nos demos cuenta

que no estamos solos

Quines dificultats trobeu?

Lo primero es la formación, se necesita mucha formación para encontrar trabajo y estar

bien preparados, después, información, hace falta información sobre servicios. Por

ejemplo, ahora me he interesado por los DJ's y no me puedo permitir una academia,

entonces aprovecho que a veces trabajo en bodas para hacer contactos y a ver si pueden

enseñar

101

Quines perspectives veus de trobar feina, de treballar en el futur amb els estudis que

estàs cursant actualment o amb els que ja tens?,

Terminaré mis estudios, quiero llegar a un ciclo superior y me encantaría trabajar de

monitora porque me gustan mucho los niños y temas relacionados con la educación

infantil

Un altre grup de preguntes relacionades amb la formació reglada/no reglada

Estàs fent formació actualment?

Si, preparación en un proyecto de PUC MES para sacarme el graduado y me estoy

sacando el título de monitora y en septiembre quiero hacer algún ciclo, educación

infantil o social o algo así

On?

Aquí en el Massalleras

Quina ha sigut la última formació que has fet a Sant Boi?

hice en Marianao un curso de Castellano

perquè?

Aquí en el primer momento en que me quedé sin saber que hacer fui a los servicios

sociales y enseguida me guiaron

Coneixes el sistema de beques per a joves que ofereix l'Ajuntament?

No

Des de La Factoria Jove s'organitzen diversos cursos sobre formació no reglada (proves

d'accés a CFGM/S, Cuina, Idiomes, Monitor de lleure, etc) els coneixes?

Si

102

Has participat algun cop en algun?

Estoy haciendo el de monitora y hice otro en 2009 de programadora

Per últim temes relacionats amb comunicació

Com us assabenteu de les activitats que es realitzen al nostre municipi?

Por redes sociales

De quina forma penseu que es podria arribar a més joves?

Redes sociales

Quin mitjà de comunicació considereu que és el més adequat per què us arribi la

informació?

Internet

Com t'agradaria rebre la informació per part dels diferents serveis de l'Ajuntament?

Me gustaría por redes sociales

Entrevista 7.

Dades de perfil

Dona, 33 anys. Estudis universitaris. Autònoma. Treballa a una associació que va crear

amb una companya. Dinamització i Documentació per la igualtat d'oportunitats. Fan

serveis d'atenció a la comunitat.

En primer lloc parlarem sobre l'atur i l'ocupació

I en què consisteix la teva associació?

Som un equip de gent que es dedica a lo social i prestem serveis dirigits a diferents

col·lectius. Jo concretament hem dedico a temes de violència gènere, relacions amb

dones. Oferim servei a gent gran i persones amb discapacitat etc

103

Com ho fas per cercar feina?

Sempre he tingut bastanta sort. Sempre he estat treballant amb feines esporàdiques i

mai he agut de recórrer a pàgines web ni cap servei. Normalment CV en mà i en poques

ocasions a través de Mail.

Coneixes els programes/accions que es fan des de Joventut, com entre d'altres el

Programa de Garantia Juvenil?

Conec alguns, no tots, COBOI treballo directament amb ell, conec que ha CORESSA

t'ajuden a buscar feina i se que al Punt alguna cosa en fan, segur que hi ha molt més del

que conec però només se aquests

Quina opinió et mereixen?

Com a usuària, sempre que els he necessitat bé, opinió positiva, generalment m'han

donat la resposta que necessitava. També com mai he tingut una situació de necessitat

de buscar feina amb urgència així que també condiciona la meva resposta. Altres joves

que tenen una situació concreta i tenen una necessitat molt gran de treballar i van a

aquests serveis si que es veritat que no acaben de complir els objectius que es marquen.

Jo crec que és una dificultat estructural que va més enllà del que els professionals poden

aconseguir. No ho crec que el que falla estigui als serveis concretament. La generació de

joves esta perduda, no saben trobar feina i la poca que troben es precària. Els joves no

tenen il·lusió.

Què us ajuda i què es podria fer?

No se, que arribi realment la informació de què fan aquests recursos a tothom, jo crec

que els joves no saben tots els recursos que existeixen.

Quines perspectives veus de trobar feina, de treballar en el futur amb els estudis que

estàs cursant actualment o amb els que ja tens?,

De moment estan cobertes

Un altre grup de preguntes relacionades amb la formació reglada/no reglada

Estàs fent formació actualment?

Ara mateix no

104

per que?

No tinc temps

Quina ha sigut la última formació que has fet a Sant Boi?,

Un curs de coeducació que es va fer des de on jo treballo i vaig participar cap al Octubre

o Novembre

perquè?

Tinc molta feina i no tinc temps

Quin tipus de formació trobes a faltar dins de l'oferta existent en el municipi?

No reglada crec que hi ha poca oferta, la factoria jove, una escola de disseny, crec que

hi ha molt poca oferta. Acadèmies de reforç i cursos d’accés a estudis reglats, hi ha a

l'olivera però crec que hi ha poca oferta. Has de marxar de st Boi

Des de La Factoria Jove s'organitzen diversos cursos sobre formació no reglada (proves

d'accés a CFGM/S, Cuina, Idiomes, Monitor de lleure, etc) els coneixes?

Tots no, però sabia que es fan cursos allà però ni idea de quins

Has participat algun cop en algun?

No

Quin tipus de formació t'interessaria trobar-hi?

Noves tecnologies, com aplicar-ho a la vida personal i professional. Vídeos, fotos,

disseny imatges i coses així. Gestió emocional i creixement personal crec que és súper

important, ampliar l'edat d'entrada a La Akademia.

Per últim temes relacionats amb comunicació

Com us assabenteu de les activitats que es realitzen al nostre municipi?

105

Jo treballo per al ajuntament, jugo amb avantatge, conec els casals de barri i hi ha molta

informació en papers que omple parets i no serveix per a res, la gent no s'ho mira. Una

persona no anirà a un casal de barri a mirar cartells. Jo crec que el millor és internet

De quina forma penseu que es podria arribar a més joves?

Actualitzant els canals d'informació. Tenint a joves dissenyant de quina manera

arribarem als joves. Canviar accions, apropar-se als joves. Crear la figura del Community

manager que analitzi tot xarxes socials, a quina hora es connecten més, quins post

interessen, comentaris, tot. A través de les xarxes socials, l'ajuntament té una app i he

entrat dos vegades i la informació que hi ha no es correcta, esta malament, és molt

institucional, no es atractiva per a joves. La informació no arriba a la gent

Quin mitjà de comunicació considereu que és el més adequat per què us arribi la

informació?

No es pot transmetre la informació igual a un jove de 16 anys que a un de 30

Com t'agradaria rebre la informació per part dels diferents serveis de l'Ajuntament?

Jo sóc molt selectiva i hem mou el meu interès personal. Jo crec que les xarxes socials.

També hi ha molts joves al carrer, potser es necessària la figura d'educador de carrer

però sense comprometre als joves

Entrevista 8.

Dades de perfil

Home 27 anys. Sense estudis acreditats, en situació d’atur amb un fill de 3 anys i que viu

a casa dels sogres.

En primer lloc parlarem sobre l'atur i l'ocupació

Com ho fas per cercar feina?

Estoy apuntado a Coressa y en servicios sociales. Cada día vamos echando ofertas por

internet

Quan comences a buscar feina per on comences?

106

Estoy dado de alta en las páginas, y voy buscando ofertas y voy tirando al CV. Voy

probando por internet o CV en mano, voy subiendo a CORESSA a ver que sale y que no

sale.

Per què vas a un servei o altre?

Estoy desesperado, quiero trabajar y hasta que no lo encuentre no voy a parar, me abro

a todas las posibilidades

Coneixes els programes/accions que es fan des de Joventut, com entre d'altres el

Programa de Garantia Juvenil?

Estoy apuntado a la garantía juvenil pero no voy porque me hacen cursillos para los

trabajos, allí nunca me han llamado para darme ofertas o cosas nuevas. Para ir al

massalleras pues voy a tirar CV que así se consigue trabajo.

Què us ajuda i què es podria fer?

Trabajo, tengo un crio, falta poco para que se me acabe el subsidio y necesito trabajar.

Ayuda de servicios sociales, ellos solo quieren que estudie y yo tengo un crio y necesita

comer. No me ayudan en nada

Quins serveis o recursos us generen confiança?

No confió, yo he explicado mi situación y no me han ayudado en nada. Siempre nos dicen

que estudiemos, pero yo quiero trabajar. Mi mujer está en lista de espera para planes

de ocupación y lleva ya 4 meses y nunca le llaman

Quines dificultats trobeu?

Me veo negro, tengo ganas, estoy desesperado, quiero un trabajo de lo que sea

Quines perspectives veus de trobar feina, de treballar en el futur amb els estudis que

estàs cursant actualment o amb els que ja tens?,

Me gustaría acabar la ESO, pero mi prioridad es trabajar para alimentar a mi hijo

Un altre grup de preguntes relacionades amb la formació reglada/no reglada

107

Estàs fent formació actualment?

Yo he hecho el cursillo de jardinería, de barrendero en Badalona. Aquí en Sant Boi en los

cursillos he tenido que hacer un examen para entrar, pero como los he suspendido

siempre no he podido entrar en ningún curso. Habría que quitar esos exámenes

Si la fas fora de Sant Boi per què?

Porque no hay que hacer estos exámenes y me han dejado entrar

Quina ha sigut la última formació que has fet a Sant Boi?

Un plan de ocupación de mantenimiento en 2014

Quin tipus de formació trobes a faltar dins de l'oferta existent en el municipi?

Formación con menos requisitos para entrar

Coneixes el sistema de beques per a joves que ofereix l'Ajuntament?

No

Des de La Factoria Jove s'organitzen diversos cursos sobre formació no reglada (proves

d'accés a CFGM/S, Cuina, Idiomes, Monitor de lleure, etc) els coneixes?

No

Quin tipus de formació t'interessaria trobar-hi?

Carretillero, limpieza, pintura, cocina, cualquier cosa con una pequeña beca para la

gente en paro

Per últim temes relacionats amb comunicació

Com us assabenteu de les activitats que es realitzen al nostre municipi?

108

Por los panfletos que envían a casa y por ir cada pocos días a coressa. No llega

información, la gente no se entera de las cosas, de nada, ni de ofertas de trabajo, ni

comunicación ni nada

De quina forma penseu que es podria arribar a més joves?

Conocer mejor la situación de los jóvenes

Quin mitjà de comunicació considereu que és el més adequat per què us arribi la

informació?

Si es importante, por teléfono, llamadas

De quina manera compartiu la informació?

Relaciones cara a cara

Com t'agradaria rebre la informació per part dels diferents serveis de l'Ajuntament?

Teléfono para cosas serias

Entrevista 9.

Dades de perfil

Dona. 27 anys, estudis obligatoris, en situació d’atur.

En primer lloc parlarem sobre l'atur i l'ocupació

Com ho fas per cercar feina?

En el SOC o Coressa

Quan comences a buscar feina per on comences?

En el SOC voy mirando oferta y en CORESSA busco sus ofertas en internet

109

Per què vas a un servei o altre?

En Coressa te hacen una entrevista individual y te ayudan a encontrar trabajo

Coneixes els programes/accions que es fan des de Joventut, com entre d'altres el

Programa de Garantia Juvenil?

Sí, estoy apuntada a la garantía Juvenil y hice el ESKALA

Quina opinió et mereixen?

En el ESKALA me ayudaron bastante, era muy cerrada y allí me ayudaron a abrirme. La

garantía juvenil es muy extensa, la franja de edad es muy amplia

Què us ajuda i què es podria fer?

Se debería enviar más información a los jóvenes sobre estos servicios, hacer más

reuniones, enviar algunas cartas para que lleguen a más jóvenes

Quins serveis o recursos us generen confiança?

Si

Quines dificultats trobeu?

Ninguno

Quines perspectives veus de trobar feina, de treballar en el futur amb els estudis que

estàs cursant actualment o amb els que ja tens?

Espero encontrar trabajo, tengo bastantes cosas, de cocina, monitora de tiempo libre,

me gustaría pero como no tengo mucha experiencia.

Un altre grup de preguntes relacionades amb la formació reglada/no reglada

Estàs fent formació actualment?

110

No

Per que?

Porque ya he hecho mucha, el carnet de monitora, titulo de cocina,

Quin tipus de formació trobes a faltar dins de l'oferta existent en el municipi?

No sé, todo bien, hay mucha formación aquí

Coneixes el sistema de beques per a joves que ofereix l'Ajuntament?

SI, pero no me han dado ninguna

Des de La Factoria Jove s'organitzen diversos cursos sobre formació no reglada (proves

d'accés a CFGM/S, Cuina, Idiomes, Monitor de lleure, etc) els coneixes?

Si

Has participat algun cop en algun?

Si, en el de monitor de lleure

Quin tipus de formació t'interessaria trobar-hi?

Con esto está bien, algo de monitor pero no de lleure, otro tipo

Per últim temes relacionats amb comunicació

Com us assabenteu de les activitats que es realitzen al nostre municipi?

Por internet, al correo a veces me llegan cosas

De quina forma penseu que es podria arribar a més joves?

111

No se, yo creo que es suficiente, quizás hacer las reuniones más interesantes.

Quin mitjà de comunicació considereu que és el més adequat per què us arribi la

informació?

Teléfono o email, redes sociales

Com t'agradaria rebre la informació per part dels diferents serveis de l'Ajuntament?

Teléfono o redes sociales

Entrevista 10.

Dades Perfil

Dona, 17 anys. Treballa en peluqueria des de nadal. Temps complert dissabtes. Entre

setmana estudia. PFI Peluquería

En primer lloc parlarem sobre l'atur i l'ocupació

Com ho fas per cercar feina?

Por unas practicas que tenia que hacer y no me cogieron, pero vi que me gustaba

trabajar en esa peluquería. En navidades volví para pedir faena y me dijeron que si y

desde entonces estoy allí cada sábado.

Quan comences a buscar feina per on comences?

No he buscado trabajo antes.

¿Imagina que no tuvieras trabajo, como lo harías para conseguir uno?

Cuidando niños, algo así. Iría a la puerta de los coles ofreciéndome como niñera. Me

gusta más el cara a cara, pedir trabajo por internet es mas practico, pero prefiero que

me vean, que soy responsable, me gusta más así.

112

Coneixes els programes/accions que es fan des de Joventut, com entre d'altres el

Programa de Garantia Juvenil?

El SOC, también estoy inscrita en la garantía juvenil.

Quina opinió et mereixen?

Me apuntaron en la academia, pero no he ido...

En el caso del PUC MÉS haceis tambien cosas en materia laboral?

Hacemos CV y talleres para hacer un CV que llame la atención, creo que es útil esto.

Què us ajuda i què es podria fer?

La experiencia, es muy importante.

Quines perspectives veus de trobar feina, de treballar en el futur amb els estudis que

estàs cursant actualment o amb els que ja tens?

Quiero hacer el ciclo de integración social. Yo si que me veo trabajando de eso que no

de peluquera. Esta complicado encontrar trabajo pero bueno, es algo que me gusta y en

un futuro lejano, pues intento montarme mi consulta y estoy allí.

¿Y ves dificultades en poder hacer el ciclo y trabajar a la vez?

De momento me veo capaz, claro que no es lo mismo que lo que estoy haciendo que me

dan un diploma conforme un certificado profesional y ya esta, esto es un grado superior

y es más complicado. ALTRES 2

¿Y crees que es un impedimento no tener ingresos para poder estudiar?

Claro, para tener mi dinero.

Un altre grup de preguntes relacionades amb la formació reglada/no reglada

113

Estàs fent formació actualment?

Estoy participando en el programa PUC MÉS. Aparte, hice un PFI de peluquería, pero en

un año solo no se puede aprender todo. Si te gusta la peluquería y quieres avanzar haces

una prueba y pasas a Fase II del PFI que es un año más y te enseñan todo lo que no

puedes hacer en la primera fase y al final te dan un diploma para poder trabajar de ello.

Ahora estoy en la fase II de peluquería.

On?

Lo de peluquería lo hago en Cornellà.

Si la fas fora de Sant Boi per què?

Porque mi asistenta me dio números de donde hacían PFI y llamé a Camps Blancs y no

me lo cogieron y en el primer sitio que me contestaron, pues allí fue.

Quina ha sigut la última formació que has fet a Sant Boi?

3r de la ESO.

Perquè?

Porque me sentía muy desmotivada, no pintaba nada en el instituto, mucha frustración

de no que no me salían las cosas como yo quería. El problema es que hacen las cosas

volando, si lo entiendes bien y sino, hasta luego. Yo faltaba muchísimo y era el pez que

se muerde la cola.

¿Desde que dejaste el instituto se pusieron en contacto contigo otros servicios?

Servicios sociales, no podía estar con 14 años sin hacer nada. Intentaron que me

reincorporada al instituto, pero no fue posible. A los 15 años me ofrecieron el PFI.

Coneixes el sistema de beques per a joves que ofereix l'Ajuntament?

Si, pedi la beca de transportes para ir al PFI y me la dieron

114

En quina mesura cobreix els teus problemes/necessitats?

Si, me hizo un apaño, economicamente ni yo ni mis padres nos la podiamos permitir

¿Y este año la has vuelto a pedir?

La he vuelto a pedir y me la han vuelto a dar de transporte

Des de La Factoria Jove s'organitzen diversos cursos sobre formació no reglada (proves

d'accés a CFGM/S, Cuina, Idiomes, Monitor de lleure, etc) els coneixes?

Si

Has participat algun cop en algun?

En el PUC MÉS

Per últim temes relacionats amb comunicació

Com us assabenteu de les activitats que es realitzen al nostre municipi?

Whatsapp y los carteles que hay por la calle. Los paneles digitales que hay por la calle

nunca me he fijao

De quina forma penseu que es podria arribar a més joves?

Redes sociales. Facebook

Quin mitjà de comunicació considereu que és el més adequat per què us arribi la

informació?

Mail o redes sociales

Com t'agradaria rebre la informació per part dels diferents serveis de l'Ajuntament?

115

Por el móvil

Entrevista 11.

Dades de perfil

Home, 24 anys. Últim any en grau de Ciencies Polítiques. Treballa com a monitor de

Lleure en una associació

En primer lloc parlarem sobre l'atur i l'ocupació

Com ho fas per cercar feina?

Vaig fer pràctiques al casal d'estiu i els hi vaig agradar i m'han contractat per tot l'any.

Vaig trobar la feina per contacte amb una amiga, hem vaig treure el carnet de monitor i

ella hem va recomanar als salesians.

Quan comences a buscar feina per on comences?

Infojobs i Coressa però ni per una lloc ni per l'altre vaig trobar feina

Per què vas a un servei o altre?

Infojobs perque és lo típic i Coressa m'ho van dir uns amics que anés allà, que sent

politòleg segur que trobava algo però res.

Coneixes els programes/accions que es fan des de Joventut, com entre d'altres el

Programa de Garantia Juvenil?

Conec les beques però res més.

Quins serveis o recursos us generen confiança?,

No conec cap.

Quines dificultats trobeu?

116

Crec que hi ha una falta de comunicació d'aquests serveis cap als joves, No conec cap,

no ens arriba la informació, o almenys a mi.

Quines perspectives veus de trobar feina, de treballar en el futur amb els estudis que

estàs cursant actualment o amb els que ja tens?

Bueno, jo he estudiat ciències polítiques però ara m'estic encarant més cap al

ensenyament i cap aquesta perspectiva crec que millor.

Un altre grup de preguntes relacionades amb la formació reglada/no reglada

Estàs fent formació actualment? (si/no), per que?

Acabant Ciències Polítiques i estic fent Naturopatia que no se si és reglada o no reglada.

On?

A Barcelona

Si la fas fora de Sant Boi per què?

Per que a Sant Boi no es fa.

Quina ha sigut la última formació que has fet a Sant Boi?

Al institut (Batxillerat).

perquè no trobaves ofertes formatives o...?

Tampoc l'he demanat, no he buscat informació ni res. No se que hi ha a Sant Boi

Quin tipus de formació trobes a faltar dins de l'oferta existent en el municipi?

No t'ho sabria dir...

117

Coneixes el sistema de beques per a joves que ofereix l'Ajuntament?

Ho conec però no se com funciona.

Des de La Factoria Jove s'organitzen diversos cursos sobre formació no reglada (proves

d'accés a CFGM/S, Cuina, Idiomes, Monitor de lleure, etc) els coneixes?

Coneixia el de monitor de lleure i el d'idiomes.

Has participat algun cop en algun?

No

Quin tipus de formació t'interessaria trobar-hi?

Per exemple, nutrició i dietètica seria interessant.

Per últim temes relacionats amb comunicació

Com us assabenteu de les activitats que es realitzen al nostre municipi?

Pel Viure a Sant Boi o per algun cartell del carrer.

De quina forma penseu que es podria arribar a més joves?

Facebook però segur que tenen pagina i jo no m'entero de res. Es que jo sóc molt

d'informar des de l'escola.

I els joves que ja no tenen edat per ser al cole? es a dir, aquells entre 25 i 35 anys?

És complicat... internet, canals de youtube, facebook, twitter... ALTRES 2

Quin mitjà de comunicació considereu que és el més adequat per què us arribi la

informació?

Les xarxes socials.

118

Com us comuniqueu entre vosaltres?

Xarxes socials, whatsapp

Com t'agradaria rebre la informació per part dels diferents serveis de l'Ajuntament?

Paper, el Viure Sant Boi way. I per internet que hi hagues una web o cosa diària amb un

calendari on estiguessin indicades totes les activitats i informació relacionada amb joves

que es fa a Sant Boi.

Entrevista 12.

Dades sobre el perfil

Home, 18 anys, Sense estudis acreditats. Porta 4 mesos a Espanya i no té papers.

Participa al PUC MÉS

En primer lloc parlarem sobre l'atur i l'ocupació

Com ho fas per cercar feina?

Primero preguntar a conocidos, después buscar por internet

Coneixes els programes/accions que es fan des de Joventut, com entre d'altres el

Programa de Garantia Juvenil?

Lo he oido pero no recuerdo

Quins serveis o recursos us generen confiança?

Ayer estuve en el Local Nuevo, me mandó Cristina para allá para conocer gente y me lo

pasé muy bien

Quines dificultats trobeu?

119

Sin papeles es complicado, no le dan trabajo a uno...

¿Y a corto plazo, te gustaría trabajar o estudiar?

A corto plazo trabajar no, pero sí que quiero trabajar en algo. Estaba pensando en

inscribirme en un curso de mecánica, pero por mi situación que no tengo papeles no

puedo inscribirme en ningún sitio de esos

¿Y cuando crees que se podrá solucionar esta situación?

Según mi hermana, ella lleva 9 años viviendo aquí y he de estar 3 años para que me den

los papeles, sino, con abogado, pero no puedo pagarlo... Sin papeles no puedo acceder

a ningún curso ni nada...

Un altre grup de preguntes relacionades amb la formació reglada/no reglada

Estàs fent formació actualment?

Si

per que?

Programa PUC MÉS pero por mi situación no puedo hacer algo más.

¿Qué estudios tenías en tu país de origen?

No terminé la secundaria en Honduras

Quin tipus de formació trobes a faltar dins de l'oferta existent en el municipi?

Formación en mecánica que no requiera papeles

Coneixes el sistema de beques per a joves que ofereix l'Ajuntament?

No

120

Des de La Factoria Jove s'organitzen diversos cursos sobre formació no reglada (proves

d'accés a CFGM/S, Cuina, Idiomes, Monitor de lleure, etc) els coneixes?

No

Per últim temes relacionats amb comunicació

Com us assabenteu de les activitats que es realitzen al nostre municipi?

Mi hermana me lo dice todo

De quina forma penseu que es podria arribar a més joves?

Carteles en las calles

Quin mitjà de comunicació considereu que és el més adequat per què us arribi la

informació?

Por WhatsApp

Com us comuniqueu entre vosaltres?

Por WhatsApp

De quina manera compartiu la informació?

Por WhatsApp

Com t'agradaria rebre la informació per part dels diferents serveis de l'Ajuntament?

Por móvil

Entrevista 13.

Dades de perfil

121

Dona, 26 anys CFGS en integració social. 2 anys en grau de pedagogia. és treballadora

familiar. Treballa per serveis socials de BCN, contracte fixe. 29h/ setmanals. Voldria més

hores.

En primer lloc parlarem sobre l'atur i l'ocupació

Com ho fas per cercar feina?

Per infojobs, vaig començar a una empresa SAURA que no hem va acabar de agradar,

quan vaig agafar una mica d'experiència vaig trobar aquesta també per infojobs i hem

van agafar per fer suplències i desprès hem van agafar fixe.

Quina sort, no?

No creguis.. A la nostra empresa estem veient que els treballadors demanem més hores

i no ens les donen i ens trobem per infojobs i tal ofertes de la nostra empresa per

contractar a gent per hores

Quan comences a buscar feina per on comences?

Normalment infojobs però també llençant CV i anant a residències a parlar

personalment. Si tingues que tornar a buscar feina hem caldria reciclar-me molt perquè

desprès de 4 anys seguits treballant els CV i les cartes de presentació han evolucionat

molt, suposo que aniria al punt jove perquè m'ajudessin a renovar-me

Quina opinió et mereixen els serveis municipals?

Vaig anar a CORESSA un parell de vegades però gairebé no hi havia ofertes de feina i era

tot molt limitat. Hem van ajudar una mica amb el CV però ja esta

Coneixes els programes/accions que es fan des de Joventut, com entre d'altres el

Programa de Garantia Juvenil?

No

122

Quines perspectives veus de trobar feina, de treballar en el futur amb els estudis que

estàs cursant actualment o amb els que ja tens?,

Vull començar a estudiar una miqueta per continuar evolucionant, no hem veig més de

3 anys a on estic. Tinc molts usuaris de gent gran i no és el que més hem motiva,

prefereixo estar amb nens. Vaig demanant a la jefa i m'han donat dos serveis nous

Un altre grup de preguntes relacionades amb la formació reglada/no reglada

Estàs fent formació actualment?

No. L'últim que vaig fer va ser pedagogia a la UB

Per què?

Portava molts anys estudiant temes de integració social i necessitava un canvi, ara

m'arrepenteixo perquè hauria d'haver agafat educació social. Pedagogia ho vaig deixar

al segon curs, no hem va acabar de motivar

Quina ha sigut la última formació que has fet a Sant Boi?

El Grau Superior al Camps Blancs

Quin tipus de formació trobes a faltar dins de l'oferta existent en el municipi?

Des de que vaig deixar la universitat estic super desconnectada de quins cursos es fan i

el poc que miro és a bcn per tant, no se que hi ha aquí a Sant Boi, Es per desinformació

meva, no se que hi ha aquí

Coneixes el sistema de beques per a joves que ofereix l'Ajuntament?

M’havia arribat una de mobilitat però no sabia que hi havia també en altres àmbits

Des de La Factoria Jove s'organitzen diversos cursos sobre formació no reglada (proves

d'accés a CFGM/S, Cuina, Idiomes, Monitor de lleure, etc) els coneixes?

La informació que m'arriba és pels papers que veig veient quan vaig al massalleras però

res més

123

Per últim temes relacionats amb comunicació

De quina forma penseu que es podria arribar a més joves?

Via whatsapp, tot i que se que és difícil, Instagram, xarxes socials. També dir que

normalment els joves tenen poc interès en tot allò que ve de part del Ajuntament. Si et

ve la informació filtrada per àmbits d'interès si, sense abusar-ne

Quin mitjà de comunicació considereu que és el més adequat per què us arribi la

informació?

Internet

Com t'agradaria rebre la informació per part dels diferents serveis de l'Ajuntament?

Whatsapp o sms però sense abusar

Entrevista 14.

Dades de perfil

Dona, 23 anys, Cicle Formatiu de Grau Superior de infermeria. Treballa amb

substitucions al Hospital del Mar d'infermera

En primer lloc parlarem sobre l'atur i l'ocupació

Com ho fas per cercar feina?

Doncs vaig estudiar a una escola del mateix centre i al acabar hem van trucar ells per

treballar, vaig entrar a la seva borsa de treball

Quan comences a buscar feina per on comences?

Depèn, a vegades pàgines d'internet, normalment no veig rés que m'interessi per allà.

Desprès vaig a lo fàcil, CV en mà a centres comercials, dono una volta per sant Boi i

entrego CV en mà. No hem fio d'aquestes pàgines

124

I per què no et fies?

Estàs llegint algo que pot no ser veritat, tampoc mai m'han trucat de cap (es pregunta

per què no es fia de buscar feines per internet)

Coneixes els programes/accions que es fan des de Joventut, com entre d'altres el

Programa de Garantia Juvenil?

CORESSA i ja esta..

Quina opinió et mereixen?

Realment no he participat mai així que no puc tenir una opinió d'aquest

Què us ajuda i què es podria fer?

No hi he pensat mai

Quins serveis o recursos us generen confiança?

Hem genera molta confiança la Factoria Jove d'aquí de Sant Boi que dona molta

informació sobre aquests temes

Quines dificultats trobeu?

Jo crec que no perquè la factoria jove es un servei bastant conegut i que es fa conèixer

a les escoles i tal (es pregunta si creu que hi ha dificultats per accedir als serveis

municipals d'ocupació com coressa o garantia juvenil)

Quines perspectives veus de trobar feina, de treballar en el futur amb els estudis que

estàs cursant actualment o amb els que ja tens?

Realment per treballar amb un contracte fixe del que he estudiat han de passar molts

anys de substitucions sense saber mai si et tornaran a trucar però Bueno, tampoc és

que vulgui treballar sempre d'això.

125

A on?

La meva intenció és a l'estranger però encara no ho tinc clar. Se que segur que a Sant

Boi i a BCN no.

De què?

Medicina

Un altre grup de preguntes relacionades amb la formació reglada/no reglada

Estàs fent formació actualment?

No

per que?

Estic esperant que surtin els períodes d'inscripció per a les proves d’accés a la

Universitat de +25

Quina ha sigut la última formació que has fet a Sant Boi?

Vaig fer un curset pel SOC de cuidar a gent gran a la residencia del Benviure. Per no ser

un curs oficial, estava prou bé, molta informació, molts recursos i et feien fer pràctiques

dues setmanes, molt interessant, vaig acabar molt contenta

Quin tipus de formació trobes a faltar dins de l'oferta existent en el municipi?

Podrien haver-hi molts més graus mitjos i superiors dels que hi ha. Per exemple, d'àmbit

sanitari només hi ha al Camps Blancs i s'acaben les places enseguida

Coneixes el sistema de beques per a joves que ofereix l'Ajuntament?

No ho sabia

126

Des de La Factoria Jove s'organitzen diversos cursos sobre formació no reglada (proves

d'accés a CFGM/S, Cuina, Idiomes, Monitor de lleure, etc) els coneixes? Si

Has participat algun cop en algun?

Si, en el de monitor de lleure

Quin tipus de formació t'interessaria trobar-hi?

Les proves d’accés a la universitat +25 el curs previ. Hem sembla que només ho fan a

Lluís Castells però vaig estar un cop i no hem va agradar gaire...

I per què no et va agradar?

No s'adaptaven a les persones, anaven per feina, tot molt poc seriós, no s’adaptaven

massa, categoritzaven molt als alumnes en funció de a quin curs anessin canviava

constantment el tracte.

Per últim temes relacionats amb comunicació

Com us assabenteu de les activitats que es realitzen al nostre municipi?

Normalment pel Facebook rebo moltes coses perquè tinc molts amics que m'envien

coses. No sóc molt de llegir el ara Sant Boi o com es digui (Viure a Sant Boi)

De quina forma penseu que es podria arribar a més joves?

Sobretot si hi hagués una pàgina d'internet sobretot dedicada a aquestes activitats ja no

només per joves sinó per tots i no només les que organitza l'Ajuntament sinó tot el que

es fa al municipi

Quin mitjà de comunicació considereu que és el més adequat per què us arribi la

informació?

127

Internet

Com us comuniqueu entre vosaltres?

WhatsApp

De quina manera compartiu la informació?

WhatsApp

Com t'agradaria rebre la informació per part dels diferents serveis de l'Ajuntament?

Una pagina de Facebook o web on es públiques tot dividit per àmbits o temàtiques i on

pots consultar totes les coses.

Entrevista 15.

Dades de Perfil

Home, 22 anys. Treballa fixe a Pans&Company a 15h setmanals caps de setmana. Estudia

un Grau Superior d'informàtica al INS Marianao.

En primer lloc parlarem sobre l'atur i l'ocupació

Com ho fas per cercar feina?

Vaig tirar CV físicament i, en aquest cas s'havia de trucar a un número de telèfon per a

que et fessin una petita entrevista.

Quan comences a buscar feina per on comences?

Hem quedo més tranquil si veig que m'agafen el CV físicament, en mà.

Per què vas a un servei o altre?

128

Vaig anar a Coressa a apuntar-me fa uns anys i hem van trucar farà un parell de mesos

per oferir-me una feina. Fins aquest moment mai m'havien dit res.

Quina opinió et mereixen?

No m’havia parat a pensar en això.

Coneixes els programes/accions que es fan des de Joventut, com entre d'altres el

Programa de Garantia Juvenil?

No.

Quines perspectives veus de trobar feina, de treballar en el futur amb els estudis que

estàs cursant actualment o amb els que ja tens?

El cole (Marianao) té una borsa de treball i de pràctiques on gran part dels alumnes

troben feina, espero jo també trobar-hi. Jo crec que no hem costarà gaire trobar feina

del que estic estudiant (informàtic)

A on?

M'és igual

Un altre grup de preguntes relacionades amb la formació reglada/no reglada

Estàs fent formació actualment?

No

Quina ha sigut la última formació que has fet a Sant Boi?

Apart del que hem comentat dels estudis, també tinc el First. Vaig començar des de que

tenia 5 anys a estudiar anglès fins que vaig tenir uns 12 o 13 a dos centres d'aquí de St.

Boi (Let's go i Enjoy).

Quin tipus de formació trobes a faltar dins de l'oferta existent en el municipi?

129

De fet, el cicle, a St. Boi és dels pocs questos que ho fan.

Coneixes el sistema de beques per a joves que ofereix l'Ajuntament?

Vaig anar una vegada al massalleras a sol·licitar-la i hem vaig presentar però no me la

van coincidir.

Des de La Factoria Jove s'organitzen diversos cursos sobre formació no reglada (proves

d'accés a CFGM/S, Cuina, Idiomes, Monitor de lleure, etc) els coneixes?

Estic al tanto que alguns cursos es fan però mai he fet cap curs allà.

Per últim temes relacionats amb comunicació

Com us assabenteu de les activitats que es realitzen al nostre municipi?

Ens avisem entre nosaltres, boca a boca.

De quina forma penseu que es podria arribar a més joves?

Un apartat en la web del ajuntament destinada a joves on surt l'agenda de tot el que es

fa i on.

Quin mitjà de comunicació considereu que és el més adequat per què us arribi la

informació?

Internet

De quina manera compartiu la informació?

WhatsApp

Com t'agradaria rebre la informació per part dels diferents serveis de l'Ajuntament?

Depèn del tipus de informació, si es Spam de coses que no m’interessen no ho vull però

si es pot rebre informació del meu interès quan vulgui si.

130

Voldries afegir alguna cosa més?

Per exemple, quan estava al grup de percussió, sol·licitàvem un local per assajar i no ens

el deixaven. Primer si però com els veïns es queixaven pel soroll ens van anar traient tots

els locals. Problemes de insonoritzat. Habilitar equipaments.

Entrevista 16.

Dades de perfil

Home, 32 anys, CFGM de equipos de consumo. Esta estudiando para hacer la prueba de

acceso a CFGS. En situación de paro.

En primer lloc parlarem sobre l'atur i l'ocupació

Com ho fas per cercar feina?

Casi siempre mediante amigos que te dicen que hay una vacante ahí y vas y pruebas

suerte y te cogen. Estuve apuntado al paro, me enviaron un par de ofertas, pero nada

Quan comences a buscar feina per on comences?

También utilizo infojobs, etc pero de momento no he tenido mucha suerte

Per què vas a un servei o altre?

Cuando vas de parte de alguien es diferente, vas recomendado, te atienden antes, al

menos se leen el CV

Coneixes els programes/accions que es fan des de Joventut, com entre d'altres el

Programa de Garantia Juvenil?

No

Quines dificultats trobeu?

131

Yo creo que se buscan personas sobre cualificadas, demasiado, para luego pagarte como

un becario, jornadas abusivas, es imposible tener una vida social con pareja o amigos o

para ir a comprar

Quines perspectives veus de trobar feina, de treballar en el futur amb els estudis que

estàs cursant actualment o amb els que ja tens?,

Trabajo en el sector de electrónica arreglando móviles y tal por lo que siempre hay

trabajo o movimiento, el problema es que me pasaron de cobrar un sueldo digno a

cobrar menos de la mitad, con horarios abusivos. Ahora me he apuntado a la prueba de

acceso a grado superior. Yo me apunto a esto para tener mayor formación y optar a

trabajos mejores. Quiero hacerlo online porque no puedo estar dos años sin trabajar

Un altre grup de preguntes relacionades amb la formació reglada/no reglada

Estàs fent formació actualment?

Pruebas de acceso CFGS. Ahora con el rollo este le he vuelto a coger ganas a estudiar

On?

Aquí en Sant Boi

Si la fas fora de Sant Boi per què?

Ni en Sant Boi ni en Cataluña hay lo que busco Online, lo he encontrado en Cantabria y

las Canarias y ahora he pedido información para ver si es 100% online o hay que hacer

algo presencial

Quin tipus de formació trobes a faltar dins de l'oferta existent en el municipi?

Una sede de centro de estudios Online

Coneixes el sistema de beques per a joves que ofereix l'Ajuntament?

No

132

Des de La Factoria Jove s'organitzen diversos cursos sobre formació no reglada (proves

d'accés a CFGM/S, Cuina, Idiomes, Monitor de lleure, etc) els coneixes?

Si

Has participat algun cop en algun?

Las pruebas de acceso

Per últim temes relacionats amb comunicació

Com us assabenteu de les activitats que es realitzen al nostre municipi?

Me llegan por el Viure a Sant Boi y mi mujer se entera mucho por internet

De quina forma penseu que es podria arribar a més joves?

Lo veo bastante bien, el Facebook quizás podría informar un poco más

Quin mitjà de comunicació considereu que és el més adequat per què us arribi la

informació?

Internet

Com t'agradaria rebre la informació per part dels diferents serveis de l'Ajuntament?

No, el viure a Sant Boi y consultas por internet

133