AVALUACIÓ DELS SERVEIS BIBLIOTECARIS I DE LA SEVA … · 2016. 8. 1. · Dins del procés d’avaluació transversal dels serveis bibliotecaris de les universitats catalanes i de

AVALUACIÓ DELS SERVEIS BIBLIOTECARIS I DE LA SEVA CONTRIBUCIÓ A LA QUALITAT DE L’APRENENTATGE I LA RECERCA

INFORME INTERN D’AVALUACIÓ

Universitat Rovira i Virgili

Servei de Biblioteca i Documentació

Desembre 2006

Autoinforme del Servei de Biblioteca i Documentació de la URV 2

Sumari

Presentació............................................................................................................

........

3

0. El procés d’avaluació interna ...................................................................... 7

1. La biblioteca dins la universitat.................................................................... 13

1.1. El marc normatiu ................................................................................ 13

1.2. La planificació estratègica .................................................................. 17

1.3. Cap a la transformació del SB ........................................................... 22

1.4. Les relacions del SB amb el CBUC.................................................... 28

2. Eixos bàsics d’actuació ............................................................................... 31

2.1. En relació amb la docència i l’autoaprenentatge ................................ 31

2.2. En relació amb la recerca .................................................................. 39

2.3. En relació amb la biblioteca digital i l’ús de les TIC ............................ 44

2.4. En relació amb la cooperació i la innovació ....................................... 49

3. Organització, gestió i processos .................................................................. 53

3.1. Organització del SB ............................................................................ 53

3.2. Processos del SB .............................................................................. 57

3.3. Gestió de la participació i la comunicació .......................................... 62

4. L’assegurament de la qualitat ..................................................................... 67

4.1. Estructura i organització .................................................................... 67

4.2. Mecanismes de seguiment (plans de millora) ................................... 71

4.3. Mecanismes per conèixer la satisfacció dels usuaris ......................... 75

5. Recursos ..................................................................................................... 81

5.1. Personal .............................................................................................. 81

5.2. Instal·lacions ....................................................................................... 89

5.3. Fons .................................................................................................... 96

5.4. Pressupost .......................................................................................... 105

6. Resultats ...................................................................................................... 113

6.1. En relació amb la prestació de serveis i el volum d’activitat ............... 113

6.2. En relació amb la satisfacció dels usuaris i del personal del SB ........ 118

6.3. En relació amb l’eficiència en la prestació del servei .......................... 123

Annex 1. Taules d’indicadors ............................................................................... 131

Annex 2. Document de comprovació de l’Autoestudi ........................................... 136


Presentació

Procés i agents implicats

Dins del procés d’avaluació transversal dels serveis bibliotecaris de les universitats catalanes i de la seva contribució a la qualitat de l’aprenentatge i de la recerca, que està duent a terme, durant l’any 2006, l'Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU), el Servei de Biblioteca i Documentació (en endavant SBiD) de la Universitat Rovira i Virgili (en endavant URV) va rebre l'encàrrec de dur a terme -en la sessió inicial del procés celebrada a Barcelona el mes de febrer de 2006- l'esmentada avaluació. Es va acordar amb l’AQU la realització del procés d'avaluació un cop resolt el procés de canvi de govern de la URV, amb eleccions a rector el maig de 2006. Així, una vegada va ser constituït el nou equip de govern (juny 2006) i es van delimitar els responsables dels serveis bibliotecaris dins l'equip, el 10 de juliol de 2006 es va constituir el Comitè d'Avaluació Interna (CAI) de l’SBiD de la URV, amb la composició següent:

• Antoni González Senmartí, president del CAI, secretari general de la URV.

• M. Teresa Bargalló Escrivà, secretària del CAI, cap de la Secció d'Adquisicions de l’SBiD.

• Mariantònia Aloguín Pallach, vocal, cap de Servei.

• Esperança Manera Roca, vocal, coordinadora de la Biblioteca del Campus Sescelades de l’SBiD.

• Susana Garciapons Miranda, vocal, cap de la Biblioteca de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut de l’SBiD.

• Muntsa Berdun Rivas, vocal, tècnica especialista de la Biblioteca del Campus Sescelades de l’SBiD.

• Carme Murcia Besada, vocal, ajudant de biblioteca de la Facultat de Lletres de l’SBiD.

• Aurora Ruiz Manrique, vocal, professora del Departament de Química Física i Inorgànica.

• Mario Arias Oliva, vocal, professor del Departament de Gestió d'Empreses.

• Marta Tomàs Subirats, vocal, estudiant de Filologia Anglogermànica.

• Andra Breza, vocal, estudiant de Doctorat dels Estudis Culturals Mediterranis-Erasmus.

• Araceli López Romera, vocal, estudiant de Ciències del Treball.

Suport metodològic al CAI:

• Sara Gimeno Vila, assessora, coordinadora de la Unitat de Qualitat i Planificació del Gabinet Tècnic del Rectorat.

• Ignasi Papell Garcia, assessor, tècnic de suport a la direcció del Gabinet Tècnic del Rectorat.

Amb aquesta composició es garantia la representativitat de totes les categories laborals del personal de l'SBiD, i la participació en les reunions plenàries de representants de la comunitat universitària (dos professors i tres alumnes de diversos cicles d'ensenyament) i de la direcció de la URV. Els dos assessors metodològics van col·laborar en tot moment per garantir el bon funcionament i organització d'un CAI nombrós i heterogeni.


El Servei de Biblioteca i Documentació de la URV

La Universitat Rovira i Virgili -creada segons la Llei 36/1991 de 30 de desembre de la Generalitat de Catalunya- va iniciar la seva trajectòria com a nova universitat amb la vocació de continuïtat de la presència universitària a les comarques tarragonines del segle XVI i XVII. Alhora recollia l'esforç, el treball i la voluntat de la comunitat universitària tarragonina, especialment a través dels diferents centres creats a partir del 1971 i que depenien llavors de la Universitat de Barcelona. En la llei de creació, s'especificava que la URV havia d'integrar i ordenar els diversos ensenyaments universitaris que s'impartien a les comarques meridionals i els de nova creació que havien de servir de base per al desenvolupament d'una nova universitat amb personalitat pròpia.

El 1992 la URV va començar la seva activitat amb el Servei de Biblioteca -que va anomenar-se Servei de Biblioteca i Documentació a partir de l’any 2002- ja integrat. Quant al marc normatiu propi de l’SBiD, l’Estatut vigent –en el seu article 142- el defineix com un servei de suport a l'estudi, la docència, la investigació i l'extensió universitària. Alhora, l'article 143 de l'esmentat Estatut delimita les funcions i els objectius del Servei en els termes termes:

� L'SBiD té com a funció facilitar l'accés als recursos d'informació i documentació, difondre'ls i col·laborar en els processos de creació del coneixement.

� L'SBiD és un sistema de recursos per a l'aprenentatge, la docència, la investigació i les activitats relacionades amb el funcionament de la Universitat en el seu conjunt.

� És competència de l'SBiD gestionar eficaçment els recursos d'informació i documentació, amb independència del concepte pressupostari i del procediment amb què aquests recursos s'adquireixin o es contractin i del seu suport material.

A més, el Reglament de l'SBiD vigent en l'actualitat -aprovat pel Consell de Govern de data 16 de febrer de 2006- delimita les funcions, els usuaris, l'organització i el règim econòmic de l'esmentat Servei. Conté, a més a més, com a annexos la normativa de préstec, la normativa del Servei de Préstec Interbibliotecari i Obtenció de Documents i la normativa d'accés i d'ús de l'Arxiu del Llegat Vidal-Capmany. En concret, caldria destacar que l'esmentat Reglament fixa, en el seu primer article, que l'SBiD de la URV s'estructura com un conjunt de centres de recursos per a l'aprenentatge i la investigació (CRAI).

Pel que fa a les principals magnituds de la URV, el curs 2006-07 compta amb uns 12.000 alumnes matriculats en programes de grau i postgrau, té una plantilla de més de 800 docents a temps complet i més de 450 de personal d'administració i serveis (PAS).

Pel que fa a l’SBiD, l’any 2005 disposava de 8 punts de servei distribuïts en 4 ciutats (Tarragona, Reus, Vila-seca i Tortosa), seguint el model urbà de la URV. L'any 2005 l’SBiD tenia gairebé 15.500 usuaris potencials (entre alumnes de grau, postgrau, doctorat i formació continua, a més de personal docent i investigador i PAS). En plantilla tenia 47 persones i 24 becaris de col·laboració en biblioteques.

Estructura del Servei

L'estructura actual de l'SBiD està definida en el catàleg de fitxes de lloc de treball i es descriu breument a continuació:


� La cap del Servei és la responsable de la gestió i el funcionament de l'SBiD. Depèn funcionalment en l’actualitat del secretari general i jeràrquicament del gerent.

� Al seu torn, de la cap del Servei depenen les biblioteques de campus (del Campus Sescelades a Tarragona, del Campus Bellissens a Reus i del Campus de les Terres de l'Ebre a Tortosa), les seccions (d'Adquisicions, de Catalogació i de Préstec Interbibliotecari i Obtenció de Documents), les biblioteques de centre (de la Facultat de Lletres, de la Facultat de Ciències Jurídiques, de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, de l'Escola Universitària d'Infermeria, i de l'Escola Universitària de Turisme i Oci), el Centre de Documentació Europea i l'estructura administrativa del Servei.

� Les biblioteques de campus estan gestionades per un coordinador de Biblioteca de Campus, del qual depenen els caps d'àrea corresponents, encarregats de la gestió d'àrees concretes de la biblioteca de campus i la resta de personal que hi treballa (ajudants de biblioteca i tècnics especialistes de biblioteca).

� Hi ha un cap de secció per cadascuna de les seccions, junt amb els ajudants de biblioteca i tècnics especialistes que hi treballen.

� Les biblioteques de centre estan gestionades per un cap de biblioteca de centre i els ajudants de Biblioteca i tècnics especialistes de biblioteca que hi desenvolupen les seves funcions.

D’altra banda, els becaris de col·laboració en biblioteca realitzen tasques de suport en l'esmentada estructura.

Metodologia en l’elaboració de l’autoinforme

El procés d'elaboració de l'autoinforme ha constat de tres fases diferenciades. A la primera fase es va constituir formalment el Comitè d'Avaluació Interna, que va rebre una sessió de formació inicial (juliol 2006). A la sessió de treball introductòria es va acordar el calendari i es van organitzar els grups de treball. En total es van fer sis grups, un per cada punt de l'autoinforme, d'entre 3 i 5 persones, de manera que cada membre del comitè pertanyia a dos o tres grups. La composició dels grups fou diversa, amb representació de tots els col·lectius (personal de l'SBiD, personal docent i investigador (en endavant PDI) i alumnat). Per cada grup es va nomenar un líder i es va procurar que cada membre del comitè liderés almenys un grup. Aquest líder era l'encarregat de contactar i organitzar les sessions de treball del grup.

En una segona fase es va fer una recollida exhaustiva de dades. Tota la informació obtinguda va ser centralitzada per la secretària del CAI, que va treballar amb el personal de l'SBiD i la resta de serveis i gabinets de la URV per aconseguir les dades i valoracions necessàries perquè la feina del CAI fos còmoda, fàcil i sostinguda en evidències de qualitat. La informació es va posar a disposició dels membres del comitè a través de l'eina telemàtica BSCW (Basic Support for Cooperative Work). Aquesta aplicació permet l'accés a tots els documents mitjançant una clau personal a través del navegador web des de qualsevol ordinador connectat a internet. La classificació dels documents i les dades segueix la mateixa estructura que l'autoinforme, de manera que es facilita la cerca de dades necessàries per fer la valoració dels diferents apartats. Paral·lelament al procés de recollida de dades, es va obrir un període d'anàlisi de la informació recollida i de detecció d'instruments addicionals a posar en marxa, com l'enquesta de satisfacció del personal de l'SBiD i la reunió amb el grup focal sobre formació.


Acabada la fase de recopilació de dades, a començament de setembre es va iniciar el període d'anàlisi, discussió i redacció de l'autoinforme. En les reunions plenàries del CAI, el responsable del grup argumentava la redacció del punt, i recollia els comentaris i suggeriments de la resta del CAI. Així mateix, la secretària del CAI aixecava acta de cada sessió i convocava les següents. Setmanalment, del 8 de setembre fins al 17 de novembre hi ha hagut una sessió plenària del CAI. El dia 1 de desembre es va fer la reunió de tancament de l'autoinforme i, fetes les oportunes modificacions, es va trametre a tota la comunitat universitària perquè hi proposés les modificacions que considerés adients.

S'han fet activitats de reforç de la metodologia de treball quan s'ha cregut necessari i s'han potenciat les accions per implicar la comunitat universitària en el procés:

� Es va trametre un missatge electrònic a tota la comunitat universitària per tal d’assabentar-la de l’inici del procés d’avaluació, amb una presentació que n'explicava breument els trets principals i el calendari previst.

� El secretari general de la URV i president del CAI va trametre a tot el personal de l'SBiD, als càrrecs acadèmics del PDI i als caps de serveis i gabinets una carta per tal de fer-los avinent el procés d’avaluació.

� Es van elaborar cartells, que es van distribuir per tots els centres de la URV.

� Es va introduir un apartat específic a la web de la Biblioteca sobre el procés d’avaluació de l’SBiD, amb referències al procés d’avaluació transversal dels serveis bibliotecaris de les universitats públiques catalanes. L’esmentada web finalitza amb una sol•licitud d’ajuda a la comunitat universitària per tal que participin en l’avaluació i aconseguir, així, la millora de la biblioteca.

� Es va col·locar una drecera en la portada de la web de la URV que enllaça amb la pàgina del procés d’avaluació de l’SBiD.

� Es va demanar l’assistència per part d’un expert per tal d’analitzar dificultats que existeixen habitualment en el diàleg humà, el treball en equip i la gestió de la comunicació i millorar, així, la dinàmica del CAI.

Pel que fa al procés d'incorporació d'esmenes, s’han rebut 10 propostes d’esmenes per a diferents parts del text, que en la seva majoria han estat incorporades al text definitiu de l’autoinforme després de la reunió de discussió d’esmenes de 20 de desembre de 2006.

Consideracions generals en relació amb l’autoinforme

Al llarg de l'informe, el CAI ha acordat desdoblar algun dels indicadors en dos per tal de fer una valoració més ajustada per a cadascun dels aspectes als quals es referia l'indicador. En tots els casos s'ha argumentat el perquè d'aquesta doble valoració.

Per un altre costat, en alguns capítols s'ha optat per introduir les taules de dades enmig del text, per tal que el lector pugui contextualitzar les valoracions expressades pel CAI.


0. El procés d’avaluació interna

En resum: És positiu el procés d’avaluació interna del Servei?

A B C D

Molt positiu

X

Positiu

Poc positiu

Gens positiu

Indicadors: a b c d

0.1. Suport i col·laboració dels òrgans de govern de la Universitat X

0.2. Actitud de la comunitat del Servei respecte del procés d’avaluació X

0.3. Suport i col·laboració de la unitat tècnica d’avaluació X

0.4. Procés intern d’elaboració de l’informe X 0.5. Accions de difusió i foment de la participació en el

procés d’avaluació X

0.6. Nivell de resposta de la comunitat en el procés X

0.7. Valoració global de l’informe intern X 1. Valoració de la qualitat de l’evidència aportada 2. Canvis significatius en relació amb el procés d’avaluació anterior 3. Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors 4. Punts forts més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents 5. Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents 6. Direcció de les possibles propostes de millora/canvi


Valoració de la qualitat de l’evidència aportada

S’han tingut en compte les següents fonts d’informació com a evidències:

� Informe intern d’avaluació de l’SBiD (2006-07).

� Actes de les reunions plenàries del CAI.

� Activitats de difusió del procés d’avaluació de l’SBiD: cartells informatius repartits per tots els centres de la URV, missatge electrònic adreçat a tota la comunitat universitària informant de l’inici del procés, carta del secretari general adreçada als caps de servei, als caps d’unitat, als degans i directors de centre i departament i al personal de l’SBiD, secció dins de la web de l’SBiD, missatge electrònic adreçat a col·lectius concrets de la comunitat universitària sol·licitant l’aportació d’esmenes a l’informe intern.

� Valoracions del grup focal sobre formació dins del procés d’avaluació dels serveis bibliotecaris i de la seva contribució a la qualitat de l’aprenentatge i de la recerca (2006).

� Enquesta d’àmbit intern del Servei de Biblioteca i Documentació (2006).

� BSCW (espai de treball col·laboratiu).

Es considera que les evidències emprades són adequades i de qualitat per poder valorar aquest apartat.

Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni

� Creació d’una Unitat de Qualitat i Planificació dins del Gabinet Tècnic del Rectorat, que ha vetllat en tot moment pel desenvolupament del procés d’avaluació.

� Existència de personal de l’SBiD dedicat a tasques relacionades amb la qualitat del servei (millora de la recollida de dades estadístiques, elaboració d’informes, etc.).

Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors

0.1. Suport i col·laboració dels òrgans de govern de la Universitat

El procés d’avaluació transversal dels serveis bibliotecaris ha rebut el suport i la col·laboració dels òrgans de govern de la URV. El secretari general, alhora responsable del Servei de Biblioteca i Documentació, ha presidit el CAI i ha assistit a totes les reunions plenàries del mateix.

Per això, valorem l’indicador com a molt positiu.

0.2. Actitud de la comunitat del Servei respecte del procés d’avaluació

L’actitud del personal de l’SBiD ha estat en general adequada pel que fa al procés d’avaluació. Tot i així, s'esperava un major nivell de resposta a l'enquesta, de la qual cal subratllar que algunes persones no van contestar o van deixar part de les preguntes en blanc. Per un altre costat, cal valorar molt positivament el nivell de resposta dels caps de biblioteques a les diverses consultes realitzades i la resposta del personal que ha


participat en el grup focal. La direcció de l’SBiD i el seu personal han facilitat en tot moment el treball del CAI, i han posat a la seva disposició una sala per celebrar-hi les reunions de discussió de l’autoinforme. En el procés d’esmenes, han enviat 7 propostes de les 10 presentades, demostrant així més implicació que la resta de col·lectius de la comunitat universitària.

Per això, valorem l’indicador com a positiu.

0.3. Suport i col·laboració de la unitat tècnica d’avaluació

La Unitat de Qualitat i Planificació del Gabinet Tècnic del Rectorat ha assessorat en tot moment el procés d’avaluació de l’SBiD i el treball del CAI, posant a l’abast dels seus membres tota la seva experiència i coneixements per facilitar al màxim el correcte desenvolupament del procés. La unitat tècnica d'avaluació ha dut a terme una sessió inicial de formació per als membres del CAI, ha col·laborat en la planificació del procés i l'establiment del calendari de reunions, ha assessorat metodològicament el CAI en les reunions plenàries, ha ajudat els grups responsables dels apartats quan ha estat necessari, ha dut a terme una sessió de reforç de la metodologia de treball amb la col·laboració d'experts en el tema, i ha facilitat els contactes que s'han cregut necessaris per al desenvolupament del procés d'avaluació (anàlisi de l'enquesta, metodologia, contactes amb AQU Catalunya...).


0.4. Procés intern d’elaboració de l’informe

Prèviament a l’elaboració de l’informe, es va demanar als caps de biblioteca de centre, als caps d’àrea i a la coordinadora de la biblioteca de campus, als caps de secció i als caps de diversos serveis de la URV informació i documentació per al procés d'avaluació. Aquest tipus d’anàlisi prèvia ha permès conèixer d’una manera exhaustiva la situació real de totes les biblioteques de centre i de la biblioteca de campus, i aconseguir la informació necessària sobre diferents aspectes del funcionament de l'SBiD i de la URV.

Paral·lelament, s’han introduït -des del mes de juliol fins al mes de setembre- en el BSCW (espai de treball col·laboratiu) tots els documents que podria requerir el CAI per a l’elaboració de cadascun dels capítols de l’autoinforme. Això ha permès tenir a mà tots els documents en el moment d’iniciar-se la redacció de l’esmentat autoinforme i agilitar el procés.

La constitució formal del Comitè d'Avaluació Interna ha anat acompanyada d’una sessió de formació, que ha possibilitat als seus membres conèixer les principals característiques del procés d'avaluació i el calendari previst de l’avaluació interna.

El procés d'elaboració de l'autoinforme ha resultat eficient, ja que ha permès la participació i col·laboració de tots els membres del comitè en la discussió i redacció dels diferents apartats. Gràcies a la planificació d'un calendari flexible de redacció s’ha pogut dedicar més temps a aquells ítems on calia una major anàlisi i reflexió, encara que la gran limitació de tot el procés ha estat el temps. L'autoinforme, però, s'ha finalitzat de forma satisfactòria i dins el calendari previst.


0.5. Accions de difusió i foment de la participació en el procés d’avaluació

Quant a la difusió, es valora molt positivament la tramesa d’un missatge electrònic a tota la comunitat universitària per tal d’assabentar-la de l’inici del procés d’avaluació, amb una presentació que n'explica breument els trets principals i el calendari previst; la carta


tramesa pel president del CAI a tot el personal de l'SBiD, als càrrecs acadèmics del PDI i als caps de serveis i gabinets per tal de fer-los avinent l’esmentat procés; l'elaboració de cartells informatius penjats a totes les biblioteques i al Rectorat; la incorporació d’una secció específica a la web de la Biblioteca dedicada a l'avaluació, amb referències al procés d’avaluació transversal dels serveis bibliotecaris de les universitats públiques catalanes; l’elaboració d’una drecera en la portada de la web de la URV que enllaça amb la pàgina del procés d’avaluació de l’SBiD i, per últim, l’assistència per part d’un expert per tal d’analitzar dificultats que existeixen habitualment en el procés de diàleg, el treball en equip i la gestió de la comunicació.

Pel que fa la difusió de l’autoinforme per recollir esmenes durant el procés d’exposició pública, s’ha enviat un correu electrònic a tota la URV animant a presentar esmenes al text, i s’han personalitzat correus a degans i directors de centre, als diferents membres de les comissions de biblioteques, a la vicegerent responsable de l’àrea de biblioteca i al gerent de la URV. A més, s’han distribuït cartells informant del procés i exemplars de l’esborrany d’autoinforme a totes les biblioteques de la URV per fer difusió del procés d’incorporació d’esmenes i fomentar-ne la participació. També s’ha mantingut activa la drecera al portal web de la URV i s’ha publicat una notícia al Diari Digital URV @ctiva.


0.6. Nivell de resposta de la comunitat en el procés

El nivell de resposta de la comunitat universitària a les demandes d'informació, al llarg de tot el procés d’avaluació, ha estat, en general, acceptable. Aquesta demanda d'informació s'ha adreçat a serveis de la URV com el Servei de Gestió Acadèmica, el Servei de Recursos Humans, el Servei de Recursos Informàtics i TIC, i el Servei de Recursos Materials, a més de la Secretaria General i el Gabinet Tècnic del Rectorat. Tots han respost de manera positiva i han lliurat la documentació requerida dins dels terminis establerts, fet que ha permès al CAI disposar d'evidències documentals per valorar objectivament els indicadors de la guia d'avaluació. Alguns membres de la comunitat també han adreçat preguntes a membres del CAI d’una manera més informal.

En referència a la resposta de la comunitat universitària en el procés d'esmena del text, el nivell de resposta ha estat certament baix malgrat les accions de difusió i foment de la participació dutes a terme (10 propostes d’esmenes).

Per tot això, la valoració de l’indicador és poc positiu.

0.7. Valoració global de l’informe intern

El Comitè d’Avaluació Interna dels Serveis Bibliotecaris de la URV considera que l’informe intern d’avaluació reflecteix la realitat de l'SBiD en el període avaluat i que la seva elaboració ha permès identificar els punts forts i febles del funcionament, de l’estructura i dels recursos de l’SBiD. Tot plegat permetrà elaborar posteriorment un pla de millora de l’esmentat Servei.


La valoració de l’indicador global és, doncs, molt positiu.


Punts forts més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents

� El suport i la col·laboració dels òrgans de govern de la URV en el procés d’avaluació de l’SBiD.

� El suport i la col·laboració de la Unitat de Qualitat i Planificació del Gabinet Tècnic del Rectorat.

� Les activitats de difusió i foment de la participació en el procés d’avaluació.

� La metodologia i les activitats de reforç d’aquesta metodologia.

� El calendari de treball.

� L’alta implicació dels membres del CAI.

� L’exhaustivitat i la disponibilitat, en tot moment i en qualsevol lloc, de la documentació incorporada al BSCW per tal de ser usada pel CAI.

Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents

� Temps ajustat per a la redacció de l'autoinforme.

� La Guia d’avaluació presenta algunes deficiències pel que fa a pertinença, repetició i dificultats d’interpretació d’algunes de les preguntes i indicadors.

� Nivell de resposta de la comunitat durant el procés d’incorporació d’esmenes a l’autoinforme.

Direcció de les possibles propostes de millora/canvi

� Consolidar la mateixa metodologia emprada en l’elaboració d’aquest autoinforme: organització, metodologia i calendari de treball del CAI, suport i col·laboració dels òrgans de govern i de la Unitat de Qualitat i Planificació del Gabinet Tècnic del Rectorat, activitats de difusió i foment de la participació en el procés d’avaluació, recollida exhaustiva de dades estadístiques, etc. però disposant de més temps en futurs processos d’avaluació.

� Proposar a AQU Catalunya la revisió de la guia d’avaluació per a futurs processos d’avaluació.

� Millorar la participació del personal de l’SBiD en l’enquesta d’àmbit intern del personal de l’SBiD.


1. La biblioteca dins la Universitat

1.1. El marc normatiu En resum:

El marc normatiu actual és adequat i útil en relació amb els objectius i les funcions del Servei?

A B C D

Molt adequat

X

Adequat

Poc adequat

Gens adequat

Indicadors: a b c d

1.1. Existència d’un marc normatiu públic i de fàcil accés per als usuaris X

1.2. Adequació del marc normatiu a les necessitats de l’alumnat X

1.3. Adequació del marc normatiu a les necessitats del professorat (docent i investigador) X

1.4. Especificació adequada, en el marc normatiu, dels rols i les funcions dels professionals del Servei X

1.5. Especificació adequada, en el marc normatiu, de les relacions del Servei amb els diferents estaments de la Universitat X 1. Valoració de la qualitat de l’evidència aportada 2. Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni 3. Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors 4. Punts forts més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents 5. Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents 6. Direcció de les possibles propostes de millora/canvi



Per valorar els indicadors d’aquest capítol, s’han utilitzat els següents referents normatius:

� Reglament del Servei de Biblioteca i Documentació de la URV (2006).

� Catàleg de llocs de treball de la URV.

� Fitxes de lloc de treball de l’SBiD.

� Estatut de la URV.

� Reglament de les beques de col·laboració amb la URV.

Amb aquests documents de referència, el CAI disposa d’evidències que permeten emetre un judici objectiu i de qualitat contrastada sobre els aspectes que s’avaluen en aquest capítol.

Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinqueni

En els darrers cincs anys s’ha modificat l’Estatut de la URV (aprovat per Decret 202/2003, de 26 d'agost). En aquest Estatut s’ha incorporat la finalitat de l’SBiD dins la institució, donant-li un pes més rellevant quan entra en el detall d’algunes de les seves funcions. En concret, s’especifiquen en els articles 142 i 143:

Article 142: Són serveis de suport a l'estudi, Ia docència, la investigació i l'extensió universitària el Servei de Biblioteca i Documentació [... ]

Article 143:

1. El Servei de Biblioteca i Documentació té com a funció facilitar l’accés als recursos d’informació i documentació, difondre'ls i col·laborar en els processos de creació del coneixement.

2. El Servei de Biblioteca i Documentació és un sistema de recursos per a l’aprenentatge, la docència, la investigació i les activitats relacionades amb el funcionament de la Universitat en el seu conjunt.

3. És competència del Servei de Biblioteca i Documentació gestionar eficaçment els recursos d’informació i documentació, amb independència del concepte pressupostari i del procediment amb què aquests recursos s’adquireixin o es contractin i del seu suport material.

També s’ha modificat el Reglament del Servei de Biblioteca i Documentació de la URV, aprovat pel Consell de Govern el 16 de febrer d’enguany i elaborat amb la participació de tot el personal del Servei, que s’adreça preferentment a les necessitats dels usuaris. És una eina de suport de les relacions entre els usuaris i l’SBiD i s’ha modificat per adequar-lo a tres qüestions:

� al nou Estatut de la URV,

� a les peticions dels usuaris recollides en l’enquesta de satisfacció dels usuaris (curs 2003-04) i

� a la demanda social d’ús de la biblioteca, ampliant les possibilitats per ser-ne usuari.


El Catàleg de llocs de treball de la URV –aprovat l’any 2000-, i en concret les fitxes de llocs de treball de l’SBiD defineixen i expressen les funcions i tasques que el personal ha de desenvolupar. Les esmentades fitxes han sofert modificacions puntuals que afecten l’SBiD, perquè s’han creat noves figures amb noves responsabilitats (coordinador/a de biblioteca de campus, cap d’àrea de biblioteca de campus). També en aquest catàleg els laborals del grup IV han passat a ser laborals del grup III (tècnics especialistes de biblioteca).

A més, s’ha posat en marxa el Reglament de les beques de col·laboració amb la Universitat Rovira i Virgili (aprovat pel Consell de Govern el 16 d’octubre de 2003 i modificat el 2 de maig de 2005), impulsat en gran part per l’SBiD. Cal afegir, encara, que l’esmentada normativa resulta molt útil i adequada per regularitzar les relacions entre els dos col·lectius de l’SBiD (PAS i becaris).

Altres canvis són la creació de normatives i protocols interns que el personal de l’SBiD té sempre a disposició a través de l’eina de treball col·laboratiu BSCW, com per exemple la normativa d’ús d’ordinadors portàtils, recentment elaborada (maig de 2006), la d’acceptació de donatius, etc.


1.1.1. Existència d’un marc normatiu públic i de fàcil accés per als usuaris

El Reglament de l’SBiD és públic i de fàcil accés des de la pàgina web de la Biblioteca i també des de la intranet de la URV. La seva aprovació va ser comunicada per correu electrònic a tota la comunitat universitària. A més, les millores que afecten els usuaris van ser anunciades amb cartells per les biblioteques de centre i de campus i han sortit com a notícia a la web de l’SBiD.

Per tant, es valora aquest indicador com a molt adequat.

1.1.2. Adequació del marc normatiu a les necessitats de l’alumnat

El Reglament s’ha actualitzat, entre d’altres consideracions, amb l’ajut de les dades obtingudes a través de l’enquesta de satisfacció dels usuaris de l’any 2004. Així, per exemple, com que els alumnes expressaren en un 53,51% que el nombre d’exemplars que tenien en préstec no era adequat, se’n va duplicar el nombre.

El fet de tenir en compte l’opinió dels alumnes en la redacció del nou Reglament permet considerar aquest indicador com a molt adequat.

1.1.3. Adequació del marc normatiu a les necessitats del professorat (docent i investigador)

En la mateixa enquesta de satisfacció d’usuaris de l’any 2004, el personal docent i investigador considera el marc normatiu com a molt adequat a les seves necessitats, donat que no van manifestar-hi cap objecció.

Aquest indicador, per tant, es valora com a molt adequat.

1.1.4. Especificació adequada, en el marc normatiu, dels rols i les funcions dels professionals del Servei

El Reglament, basat en les necessitats dels usuaris, ha eliminat en la seva edició actual els capítols dedicats a l’estructura interna i organitzativa. Per això, pel que fa als rols i


funcions professionals, s’utilitza el Catàleg de llocs de treball i, en concret, les fitxes de llocs de treball específiques de l’SBiD, que es modifiquen àgilment quan canvia l’organització del servei. Per exemple, s’ha augmentat el nombre de fitxes amb la creació de la primera biblioteca de campus (2003).

Atès que encara hi ha alguns rols i funcions que no estan definits en l’esmentat catàleg, es valora l’indicador com a adequat.

1.1.5. Especificació adequada, en el marc normatiu, de les relacions del Servei amb els diferents estaments de la Universitat

En cap marc normatiu es descriuen les relacions de l’SBiD amb els altres estaments universitaris.

Per això, s’ha valorat l’indicador com a poc adequat.

De manera global, doncs, es pot dir que el marc normatiu és molt adequat i útil en relació amb els objectius i les funcions de l’SBiD.

Punts forts més significatius i possibles explicacions de per què hi son presents

� L’accés al marc normatiu és fàcil a través de la pàgina web.

� El Reglament de l’SBiD s’ajusta a les necessitats dels usuaris. A més, amplia la condició d’usuari, preveient les sol·licituds d’accés per part de diversos col·lectius i facilitant un accés gairebé universal.


� El Catàleg de llocs de treball té mancances en la definició de certs perfils professionals que actualment es desenvolupen a l’SBiD.

� El marc normatiu no especifica les relacions amb els altres estaments de la Universitat ni amb els agents externs.


• Adequar i actualitzar les fitxes de llocs de treball de l’SBiD, aprofitant el procés de transformació en CRAI (centres de recursos per a l’aprenentatge i la investigació).

• Definir les relacions entre l’SBiD i els altres estaments universitaris.


1. La biblioteca dins la universitat

1.2. La planificació estratègica

En resum: És adequat el pla estratègic del Servei?

A B C D

Molt adequat

X

Adequat

Poc adequat

Gens adequat

Indicadors: a b c d

1.2.1. Reflex adequat de la visió del Servei dins la institució en el pla estratègic de la universitat X

1.2.2. Participació activa del Servei en la definició del pla estratègic de la Universitat X

1.2.3. Coherència del pla estratègic amb els objectius generals de la Universitat (docència i recerca) X

1.2.4. Formalització i documentació adequades del pla estratègic del Servei X

1.2.5. Consideració del plantejament de l’espai europeu d’educació superior en el pla estratègic del Servei X

1.2.6. Consideració del plantejament del nou context creat per la informació electrònica en el pla estratègic del Servei X

1.2.7. Suport adequat de la Universitat al pla estratègic del Servei X

1.2.8. Coneixement i acceptació del pla estratègic del Servei pels membres del Servei i altres agents directament implicats en el Servei X

1.2.9. Adequació i ús dels mecanismes de seguiment del pla estratègic del Servei X 1. Valoració de la qualitat de l’evidència aportada 2. Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni 3. Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors 4. Punts forts més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents 5. Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents 6. Direcció de les possibles propostes de millora/canvi



Per valorar els indicadors d’aquest capítol, s’han pres en consideració els documents següents:

� Pla Estratègic de Docència de la URV (2003).

� Pla Estratègic de Recerca de la URV (2001).

� Pla Estratègic de Qualitat de la URV (1998).

� Informe d’acompliment del Pla Estratègic de Qualitat 1998-2006.

� Memòria de Qualitat de la URV 1996-2006.

� Situación del Servicio de Biblioteca y Documentación dentro de la Planificación

General de la Universidad.

� Pla de Millora revisat del Servei de Biblioteca i Documentació (2003).

� Informe intern del seguiment del Pla de Millora revisat (2004).

Amb aquests documents de referència, el CAI disposa d’evidències que permeten emetre un judici objectiu i de qualitat contrastada sobre els aspectes que s’avaluen en aquest capítol.

Canvis significatius que s’han constatat en el darrer quinquenni

� Aprovació del Pla de Millora Revisat del Servei de Biblioteca i Documentació -fruit de l’actualització del Pla de Millora del Servei de Biblioteca i Documentació-, que té vigència fins al 31 de desembre del 2006. En el seu moment es va decidir no elaborar un pla estratègic pròpiament dit, sinó un pla de millora, i utilitzar el Pla de Millora i, posteriorment, el Pla de Millora Revisat, per estructurar i planificar les actuacions de l’SBiD. Per això, els indicadors d’aquest apartat s’han valorat tenint en compte la formulació i el desenvolupament dels plans de millora de l’SBiD.


1.2.1. Reflex adequat de la visió del Servei dins la institució en el pla estratègic de la Universitat

El Pla Estratègic de la URV, publicat l’any 1998, es va elaborar després d’un treball d’anàlisi i propostes àmpliament participat per la comunitat universitària. Té en consideració l’SBiD com a suport a la docència, a la recerca i a la discència. El 2006 la URV ha publicat també l’Informe d’acompliment del Pla Estratègic de Qualitat, que inclou valoracions sobre el seguiment dels plans de millora, entre d’altres, de l’SBiD, i la Memòria de qualitat de la URV 1998-2006, on també hi apareix informació sobre les accions d’avaluació i millora de l’SBiD.

L’indicador és, doncs, valorat com a adequat.


1.2.2. Participació activa del Servei en la definició del pla estratègic de la Universitat

Els serveis universitaris, com a tals, no estaven representats en cap de les comissions que van participar en l’elaboració del pla estratègic. Els redactors del Pla van tenir en compte l’SBiD, però des del Servei s’hi hauria volgut poder tenir més participació.

Per això, es valora com a poc adequat.

1.2.3. Coherència del pla estratègic amb els objectius generals de la Universitat (docència i recerca)

Es considera molt adequada la coherència del Pla de millora de l’SBiD amb els objectius generals del Pla Estratègic de Qualitat de la URV, tal com es pot veure en el document que porta per títol: Situación del Servicio de Biblioteca y Documentación dentro de la Planificación General de la Universidad.

Per aquest motiu, es valora com a molt adequat.

1.2.4. Formalització i documentació adequades del pla estratègic del SB

El Pla de Millora va sorgir de l’anterior procés d’avaluació del Servei. Posteriorment va ser revisat i es va elaborar l’anomenat Pla de Millora Revisat, aprovat pel Consell de Govern del 16 d’octubre de 2003. Inclou els objectius de l’SBiD, estructurats en eixos, amb les accions concretes que cal portar a terme.

Per tant, es valora aquest punt com a molt adequat.

1.2.5. Consideració del plantejament de l’espai europeu d’educació superior en el pla estratègic del Servei

Cal subratllar que, tot i que molts dels punts dels objectius del Pla de Millora Revisat estan adreçats al plantejament de l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES), aquest no s’hi esmenta de manera explícita.

Com que els objectius es troben en la direcció fixada per l’EEES, es valora l’indicador com a adequat.

1.2.6. Consideració del plantejament del nou context creat per la informació electrònica en el pla estratègic del Servei

Les noves tecnologies són l’eina de treball imprescindible per a l’SBiD i la informació digital té un valor creixent, tal com queda palès en alguns dels objectius del Pla de Millora Revisat. En concret, s’indica com a accions a dur a terme dins de l’eix dedicat a la millora de la qualitat dels serveis: Adquirir nous servidors i nous aplicatius i mantenir i renovar el maquinari i el programari, Mantenir i millorar les bases de dades transversals de producció URV i Catalogar els recursos electrònics.

L’indicador es valora, doncs, com a molt adequat.

1.2.7. Suport adequat de la universitat al pla estratègic del Servei

El suport de la Universitat al Pla de Millora Revisat ha estat escaient, ja que la Junta de Govern el va ratificar i, en línies generals, aporta els recursos adients per tal d’acomplir-lo. Per això, es valora com a adequat.


1.2.8. Coneixement i acceptació del pla estratègic del Servei pels membres del Servei i altres agents directament implicats en el Servei

El Pla de Millora és conegut per tots els membres del Servei, així com per la resta d’agents que s’hi troben implicats i esmentats, siguin persones o serveis en el seu conjunt.

Els dos plans de millora han estat sotmesos a discussió per tal de recollir els suggeriments i aportacions del personal de l’SBiD. A més, aquest és informat per la cap del Servei un cop a l’any (febrer de 2004, maig de 2005 i setembre de 2006) sobre l’estat de la qüestió.

Per això, es valora l’indicador com a molt adequat.

1.2.9. Adequació i ús dels mecanismes de seguiment del pla estratègic del SB

El Pla de Millora Revisat ha estat una eina molt útil per intensificar, coordinar i potenciar la col·laboració entre l’SBiD, el Servei de Recursos Educatius, l’ICE i el Servei de Recursos Informàtics i TIC, fet que també es preveu en el Pla Estratègic de la URV.

El seguiment que es fa del Pla de Millora Revisat es considera molt adequat. Un grup de millora format per personal de l’SBiD en té cura i ha elaborat, entre altres documents, l’Informe intern de seguiment del Pla de Millora Revisat de l’SBiD de la URV, aprovat pel Consell de Govern el 27 d’octubre de 2004.

Per això, es valora l’indicador com a molt adequat.

En resum, podem afirmar, un cop feta la valoració dels indicadors, que el pla estratègic del Servei és molt adequat.


� El suport des de l’inici per part dels òrgans de govern de la Universitat.

� El personal del Servei coneix el Pla i se’n va tenir en compte l’opinió durant el procés d’elaboració.

� El Pla de Millora està degudament formalitzat i documentat.

� L’adequació i l’ús dels mecanismes de seguiment, respecte del pla, són molt positius.

Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi son presents

� El personal de l’SBiD va tenir poca participació, com els altres serveis, en la definició del Pla Estratègic de la Universitat.


� Consolidar la metodologia iniciada en l’elaboració dels plans de millora i la seva difusió, revisió i seguiment periòdics.

� Arbitrar les mesures adients per tal que totes les iniciatives de millora de l’SBiD estiguin recollides en un nou pla estratègic de la URV.


� Tenir present els resultats d’aquesta nova avaluació i el nou context creat per l’EEES en un proper pla estratègic o de millora del Servei.



1.3. Cap a la transformació del Servei En resum:

És adequada la posició del Servei davant dels reptes de transformació per adaptar-se als requeriments que planteja l’Espai europeu d’educació superior?

A B C D

Molt adequada

Adequada

X

Poc adequada

Gens adequada

Indicadors: a b c d

1.3.1. Nivell d’explicitació dels objectius de transformació i integració de serveis

X

1.3.2. Consideració del plantejament de l’Espai europeu d’educació superior X

1.3.3. Adhesió i suport dels agents als objectius del procés de canvi (personal del Servei, professorat i alumnat) X

1.3.4. Potencial de recursos tècnics del Servei per afrontar la transformació X

1.3.5. Accions de formació iniciades per al personal del SB X

1.3.6. Assoliment dels objectius de transformació del SB X

1. Valoració de la qualitat de l’evidència aportada 2. Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni 3. Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors 4. Punts forts més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents 5. Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents 6. Direcció de les possibles propostes de millora/canvi



Per a la valoració d’aquest punt s’han tingut en compte les evidències següents:

� La implantació d’un Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació

(CRAI) a la URV (octubre 2006).

� La convergencia al EEES y los nuevos centros de recursos para la información

(juny 2006).

� Els Centres de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) (abril 2006).

� Jornada sobre l’Espai Europeu d’Educació Superior i la seva incidència en la

gestió i serveis a la Universitat (març de 2006).

� Llistat de cursos de formació que ha realitzat el personal de l’SBiD (2004, 2005).

� Memòria del projecte TACUG (Tècniques d’Accés a Coneixement d’Última

Generació).

� Programa del Workshop del Projecte TACUG (24 de març de 2006).

� Campus Virtual de la URV.

� Enquesta d’àmbit intern del Servei de Biblioteca i Documentació (2006).

� i-Xpertutor: la informació que busques (2006).

Aquestes evidències portaran al CAI a emetre un judici objectiu i de qualitat.


� Desenvolupament del Campus Virtual, que utilitza la plataforma Moodle.

� Inici del projecte Tècniques d’Accés al Coneixement d’Última Generació (TACUG), que va rebre un ajut de la URV dins de la Convocatòria d’ajuts per a projectes d’innovació docent de l’any 2004.


1.3.1. Nivell d’explicitació dels objectius de transformació i integració de serveis

El nivell d’explicitació dels objectius de transformació i integració de serveis es troba actualment en una fase inicial, plantejada a grans trets, i sobre la qual ja s’han emprés accions. En concret, l’abril de 2006 es va elaborar l’informe Els Centres de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI), per part del Grup de treball Pla de Millora de l’SBiD. A més, el juny de 2006 es va presentar una ponència a la Jornada CRUE-TIC sota el títol “La convergencia al EEES y los nuevos centros de recursos para la información”. Per últim, l’octubre de 2006 es va mostrar una proposta que porta per títol La implantació d’un Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) a la URV, que significa l’inici de la transformació de l’SBiD en CRAI.

Per això, es valora l’indicador com adequat.


1.3.2. Consideració del plantejament de l’Espai Europeu d’Educació Superior

Existeixen diverses iniciatives que mostren que l’SBiD i la URV, en general, es mostren implicats en el plantejament de l’Espai Europeu d’Educació Superior, adaptant els seus objectius i serveis a aquest:

� L’organització per part de la URV de la Jornada sobre l’Espai Europeu d’Educació Superior i la seva incidència en la gestió i serveis a la Universitat (març de 2006), a la qual va assistir el personal de l’SBiD de diverses categories laborals.

� Participació activa del personal de l’SBiD i del membre del Consell de Direcció responsable de l’SBiD a les jornades sobre CRAIs organitzades i impulsades des de REBIUN (REd de BIbliotecas UNiversitarias).

� Planificació de la col·laboració transversal entre l’SBiD i altres serveis de la URV: Servei de Recursos Educatius, Servei de Recursos Informàtics i TIC, principalment.

� Desenvolupament de la primera fase del Projecte TACUG –del qual ja s’ha presentat un primer informe de resultats- que introdueix els recursos electrònics a les assignatures dels professors participants. Hi treballen professors, bibliotecaris i hi participen el Servei de Recursos Educatius i l’Institut de Ciències de l’Educació.

� Col·laboració més participativa entre els bibliotecaris i els professors, en bona part gràcies al desenvolupament del Campus Virtual, que utilitza la plataforma Moodle.


1.3.3. Adhesió i suport dels agents als objectius del procés de canvi (personal del Servei, professorat i alumnat)

Si bé l’adhesió i el suport del personal de l’SBiD en el procés de transformació per adaptar-se als requeriments que planteja l’EEES s’ha valorat positivament, es troba a faltar molta més implicació per part del professorat i de l’alumnat.

Per tant, es valora aquest indicador com a poc adequat.

1.3.4. Potencial de recursos tècnics del Servei per afrontar la transformació

Els recursos tècnics de l’SBiD (ordinadors, Biblioteca Digital de la URV, Biblioteca Digital de Catalunya, xarxa sense fils —WIFI—, préstec de portàtils) per afrontar la transformació han augmentat molt en els darrers anys i, en aquest moment, el Servei es troba en una bona situació respecte a la seva transformació en CRAI.

Per això, l’indicador és, doncs, molt adequat.

1.3.5. Accions de formació iniciades per al personal del Servei

En els darrers anys s’han programat diversos cursos de formació adreçats al personal en relació al procés de canvi de l’SBiD. En concret, en el Workshop del projecte TACUG es va treballar sobre l’aplicació del projecte a la URV. S’han realitzat, a més, altres accions formatives en el mateix sentit, com ara la formació del personal de l’SBiD en el coneixement de la plataforma Moodle.

Les accions de formació del personal de l’SBiD adreçades al procés de canvi són valorades per part del personal en l’enquesta de satisfacció d’àmbit intern amb un 2,66 en una escala de 1 (molt desfavorable) a 5 (molt favorable).

Per tot això, valorem aquest indicador com a poc adequat.


1.3.6. Assoliment dels objectius de transformació del SB

La transformació del Servei en CRAI i la implicació de la Universitat en el procés i els objectius que s’hauran d’assolir es troben en una fase tot just iniciada, si bé es considera que s’ha fet en la direcció correcta, tal com ho prova la presentació recent d’un estudi que porta per títol La implantació d’un Centre de Recursos per a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI) a la URV i que significa el punt d’inici de l’esmentat procés de canvi.

La valoració de l’indicador és, doncs, adequada.

En resum, la posició de l’SBiD davant dels reptes de transformació per adaptar-se als requeriments que planteja l’EEES, es valora com adequada.


� El Consell de Direcció, l’SBiD i altres serveis de la URV estan treballant per assolir la transformació de la biblioteca en CRAI. L’objectiu final és, doncs, trobar una via de col·laboració entre tots els serveis implicats que permeti oferir als usuaris un millor servei.

� Es disposa de suficients recursos tècnics per assolir les noves necessitats que comportaran el CRAI.

� Les noves instal·lacions de campus o de biblioteques de centre recentment construïdes ja inclouen tots els requisits necessaris per assolir la transformació física de la biblioteca en CRAI.


� Manca explicitar els objectius de transformació i integració dels serveis necessaris per la constitució d’un CRAI.

� Manca major implicació del professorat i de l’alumnat en el procés de canvi.

� Manca formació del personal que faci viable la transformació de l’SBiD en CRAI.


� Elaborar un document amb els objectius de transformació i integració necessaris per convertir l’SBiD en CRAI.

� Formar equips transversals de treball amb altres serveis, professors i alumnes per dur a terme la definició dels objectius i la planificació de la feina necessària per assolir la plena transformació de l’SBiD en CRAI tal com requereix l’EEES.

� Programar cursos per al personal de l’SBiD que els permetin contribuir d’una manera eficaç al procés de transformació de l’SBiD en CRAI.



1.4. Les relacions del Servei amb el CBUC En resum:

És adequada la integració del Servei en el marc del CBUC perquè ha representat una potenciació i una millora dels serveis oferts pel Servei?

A B C D

Molt adequada

X

Adequada

Poc adequada

Gens adequada

Indicadors: a b c d

1.4.1. Formalització i documentació adequades de les relacions de cooperació entre el Servei i el CBUC X

1.4.2. Adequació de les relacions de cooperació entre el Servei i el CBUC als objectius i a les funcions del Servei X

1.4.3. Valor afegit de les prestacions del CBUC pel que fa a la millora i l’accessibilitat del Servei X

1.4.4. Valor afegit de les prestacions del CBUC pel que fa a la biblioteca digital X

1.4.5. Valor afegit de les prestacions del CBUC pel que fa al foment de la innovació X

1.4.6. Rol del CBUC davant del repte de transformació del Servei en centre de recursos per a l’aprenentatge i la investigació X

1.4.7. Adequació i ús dels mecanismes de seguiment de les relacions del Servei amb el CBUC X 1. Valoració de la qualitat de l’evidència aportada 2. Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni 3. Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors 4. Punts forts més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents 5. Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents 6. Direcció de les possibles propostes de millora/canvi


Valoració de la qualitat en l’evidència aportada

Per a la valoració d’aquest punt s’han tingut en compte les evidències següents:

� Diversos documents referents al CBUC:

o Estatuts del CBUC.

o Reglament de Préstec Interbibliotecari del CBUC.

o Acord de préstec “in situ” (2003).

o Pla del Treball de CBUC (2001, 2002, 2003, 2004, 2005).

o Actes de reunions del CBUC (exemple 2005).

o Projectes del CBUC (exemple projecte GEPA: Garantia d’Espai per la

Perpetuïtat de l’Accés).

o Memòries del CBUC (2001, 2002, 2003, 2004, 2005).

o Actuacions del CBUC (exemples 2006).

o Pàgina web de la Biblioteca Digital del CBUC.

� Acord per a la millora i modernització del Sistema Bibliotecari de Catalunya en el

període 2004-2007.

� Documents essencials en la tria del nou sistema de gestió bibliotecària.

� Pàgina web de l’SBiD.

Aquestes evidències de qualitat portaran el CAI a emetre un judici objectiu i de qualitat.


� Augment de la cooperació entre les institucions membres del CBUC.

� Creació de dipòsits cooperatius com ara TDX (dipòsit cooperatiu que conté, en format digital, tesis doctorals llegides a les universitats de Catalunya i d'altres comunitats autònomes), RACO (dipòsit cooperatiu des del qual es poden consultar, en accés obert, els articles a text complet de revistes científiques, culturals i erudites catalanes), RECERCAT (dipòsit cooperatiu de documents digitals que inclou la literatura de recerca de les universitats i dels centres d'investigació de Catalunya, com ara articles encara no publicats (preprints), comunicacions a congressos, informes de recerca, working papers, projectes de final de carrera, memòries tècniques, etc), PADICAT (dipòsit cooperatiu que s’anomena Patrimoni Digital de Catalunya i que inclou la producció digital catalana).

� Canvis en el programari, que es troben o bé en fase d’ús (RefWorks), o bé en fase d’adquisició o de posta en marxa (Corinthian, SFX, Metalib). S’espera que tots ells aportin una gran millora, tant de la feina interna com de les prestacions pels usuaris.

� Contractació del 80% del fons de la Biblioteca Digital de Catalunya entre el 2001 i el 2006.



1.4.1. Formalització i documentació adequades de les relacions de cooperació entre el Servei i el CBUC

En els Estatuts del CBUC queda palesa la pertinença de la URV a aquest consorci des del moment mateix de la seva creació. Les actes de reunions demostren pas a pas la col·laboració entre les diferents biblioteques participants en el Consorci. Totes les relacions de cooperació entre l’SBiD i el CBUC estan degudament documentades en les actes i els acords.


1.4.2. Adequació de les relacions de cooperació entre el Servei i el CBUC als objectius i a les funcions del SB

Les relacions de cooperació amb el CBUC per part de l’SBiD s’adeqüen perfectament als objectius i funcions de l’SBiD, ja que permeten millorar el servei als usuaris.

La valoració de l’indicador és, doncs, molt adequat.

1.4.3. Valor afegit de les prestacions del CBUC pel que fa a la millora i l’accessibilitat del Servei

Tant el Catàleg col·lectiu de les universitats catalanes (CCUC) com la Biblioteca Digital de Catalunya (BDC) són dues eines cooperatives que proporcionen un gran valor afegit a l’SBiD.

La valoració de l’indicador és, doncs, molt adequat.

1.4.4. Valor afegit de les prestacions del CBUC pel que fa a la biblioteca digital

La política que han dut a terme les institucions membres del CBUC pel que fa a la biblioteca digital ha permès aconseguir un fons digital bàsic i similar a institucions de mides i pressupostos molt dispars i situar-se a un nivell competitiu internacionalment. Així, la Biblioteca Digital de Catalunya dóna accés a:

� 7.200 revistes electròniques

� 6.900 llibres electrònics

� 37 bases de dades contractades

� 23 bases de dades catalanes

L’indicador es valora, doncs, com a molt adequat.

1.4.5. Valor afegit de les prestacions del CBUC pel que fa al foment de la innovació

Actualment la innovació en el si del CBUC té a veure amb el canvi del sistema de gestió. Les institucions membres, doncs, tenen un valor afegit pel fet de participar en el consorci i aconseguir un bon programari a preus assequibles per a les institucions que el conformen.

A més, la millora de l’accessibilitat dels investigadors a bases de dades, llibres electrònics i revistes electròniques permet augmentar les activitats de transferència i


innovació dins de la URV. A més, cal esmentar que l’accés a aquests recursos es pot fer des de qualsevol lloc i moment.

Es valora aquest punt com a molt adequat.

1.4.6. Rol del CBUC davant del repte de transformació del Servei en centre de recursos per a l’aprenentatge i la investigació

El CBUC no té en els seus objectius desenvolupar un paper en la transformació de les biblioteques universitàries en CRAI. De totes maneres, el CAI creu que el CBUC hauria d’haver iniciat tota una sèrie de treballs i reunions per donar suport i assessorament a les universitats en l’esmentat procés de transformació.

L’indicador es valora, per això, com poc adequat.

1.4.7. Adequació i ús dels mecanismes de seguiment de les relacions del Servei amb el CBUC

Són molt adequats els mecanismes de seguiment de les relacions de l’SBiD amb el CBUC, com demostren entre altres evidències les actuacions del CBUC.

Per tant, es valora aquest últim indicador com a molt adequat.

Es pot concloure que la integració de l’SBiD en el marc del CBUC ha representat una gran potenciació i millora dels serveis oferts. Per tant, es valoren les relacions entre l’SBiD i el CBUC com a molt adequades.


� Relacions satisfactòries entre l’SBiD i el CBUC.


� Manca d’assessorament per part del CBUC en el procés de transformació de l’SBiD en CRAI.


� El CBUC hauria de preveure la transformació dels serveis bibliotecaris en CRAI.


2. Eixos bàsics d’actuació

2.1. En relació amb la docència i l’autoaprenentatge En resum:

És satisfactòria l’adequació del Servei al procés d’ensenyament-aprenentatge?

A B C D

Molt satisfactòria

Satisfactòria

X

Poc satisfactòria

Gens satisfactòria

Indicadors: a b c d

2.1.1. Col·laboració entre personal bibliotecari i professorat en el procés d’ensenyament-aprenentatge

X

2.1.2. Mecanismes formals de relació entre els responsables de la planificació docent i del Servei per detectar necessitats i posar en marxa serveis

X

2.1.3. Disponibilitat dels fons recomanats en els programes docents en la col·lecció de la biblioteca

X

2.1.4. Política d’adquisicions dirigida als programes docents actuals i futurs

X

2.1.5. Adequació dels espais de la biblioteca a l’estudi en grup i a l’autoaprenentatge

X

2.1.6. Mecanismes adreçats a la promoció de l’autoaprenentatge

X

2.1.7. Serveis adreçats a l’estudi a distància

X 1. Valoració de la qualitat de l’evidència aportada 2. Canvis significatius que s’han de constatar en el darrer quinquenni 3. Comentaris/matisacions sobre les valoracions dels indicadors 4. Punts forts més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents 5. Punts febles més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents 6. Direcció de les possibles propostes de millora/canvi


Valoració de la qualitat de l'evidència aportada

S’han tingut en compte les fonts d’informació següents com a evidències:

� Pla Estratègic de Docència de la URV (2003).

� Actes de la Comissió d’Usuaris de l’SBiD (2001, 2002, 2003, 2004, 2005).

� Actes de les comissions d’usuaris de les biblioteques de centre o de campus

(exemple Biblioteca de l’Escola Universitària de Turisme i Oci de 2005).

� Carta de serveis de l’SBiD (2006).

� Reglament del Servei de Biblioteca i Documentació de la URV (2006).

� Enquesta de satisfacció d’usuaris i annexos (2004).

� Memòria del projecte TACUG (Tècniques d’Accés a Coneixement d’Última

Generació).

� Pàgina web de la URV.

� Pàgina web de l’SBiD.

� URV.net: xarxa d’accés als recursos electrònics.

� Guies i tríptics de l’SBiD.

� Consultes fetes als Caps de les Biblioteques de centre relacionades amb alguns

dels ítems que hem valorat.

Es considera que les evidències emprades són adequades per poder valorar aquest apartat i que són de qualitat, ja que recullen normatives que s’estan aplicant i documents que reflecteixen els processos objecte d’estudi.

Canvis significatius que s'han de constatar en el darrer quinquenni

� Obertura de totes les biblioteques en caps de setmana (excepte la de Turisme i Oci i la de les Terres de l’Ebre), fet que facilita l’accés als recursos docents i d’autoaprenentatge en disposar de més hores d’obertura.

� L’SBiD s’ha adequat per donar resposta a les necessitats docents dels nous ensenyaments de la URV: Arquitectura, Turisme i Oci; Biotecnologia; Fisioteràpia; Nutrició i Dietètica; Infermeria, Empresarials i Turisme del Campus de les Terres de l’Ebre, i alguns títols propis de la Universitat.

� Creació de noves biblioteques: Campus Sescelades, Campus de les Terres de l’Ebre i Escola Universitària de Turisme i Oci.

� Progressiva implantació de l’EEES, ja que hi ha molts ensenyaments que tenen assignatures de crèdits europeus, en els quals l’SBiD es troba involucrat en el procés de docència i autoaprenentatge mitjançant projectes d’innovació docent com el TACUG.

� Consolidació en les biblioteques de centre dels cursos d’acollida per a alumnes de nou ingrés, fomentant la relació de l’SBiD amb la docència i l’autoaprenentatge.


� Augment de participació de l’SBiD en assignatures reglades de diversos ensenyaments.

� Préstec de portàtils a totes les biblioteques i implantació de la xarxa sense fils.

� Adequació d’espais per a l’estudi i el treball col·laboratiu en la Biblioteca de Sescelades i per a investigadors a la Biblioteca de la Facultat de Ciències Jurídiques.

� Creació i desenvolupament de la URV.net per donar accés als recursos electrònics des de fora de la Universitat.


2.1.1. Col·laboració entre personal bibliotecari i professorat en el procés d'ensenyament-aprenentatge

Els principis de la col·laboració entre el personal de l’SBiD i el professorat estan definits a la Carta de serveis de l’SBiD i al Pla Estratègic de Docència de la URV (2003).

La carta de serveis publicada pel Servei de Biblioteca i Documentació de la Universitat reflecteix el compromís de donar suport a l’estudi, a la docència, a la investigació i a l’extensió universitària i, en darrer terme, a la formació integral de la persona, al mateix temps que contribueix a la millora contínua de l’aprenentatge amb criteris d’eficàcia, eficiència i qualitat.

D’altra banda, el Pla Estratègic de Docència de 2003 planteja com una de les seves principals estratègies l'adaptació dels recursos materials al nou model docent (estratègia 1.4), marcant com a línia d'actuació la definició d'un pla de coordinació dels serveis relacionats amb la docència.

També el Reglament vigent de l’SBiD, en els seus articles 1 i 2, fa referència a la col·laboració que aquest establirà en processos de creació de coneixement i en la seva tasca de donar accés als recursos d’informació i documentació destinats a l’estudi, a la docència i a la investigació.

La col·laboració entre el personal bibliotecari i el personal docent en el procés d’ensenyament es realitza majoritàriament de manera informal, amb els avantatges i inconvenients que això comporta.

En aquest marc de col·laboració entre el personal bibliotecari i el professorat s'han portat a terme diverses iniciatives en centres, com per exemple:

� Assignatura zero: la Biblioteca col·labora en aquesta assignatura extracurricular dirigida als alumnes de primer curs de la Facultat de Ciències Jurídiques.

� Tècniques i Fonts d’Informació de Nutrició i Dietètica: la Biblioteca col·labora en aquesta assignatura de la Facultat de Medicina.

� Informació econòmica i empresarial. Localització i aplicacions pràctiques: la Biblioteca de la Facultat d’Econòmiques i Empresarials col·labora en aquesta assignatura

� L’ensenyament de Química ofereix l’assignatura Documentació, que s’imparteix a alumnes de quart curs i en la qual col·labora el personal de la biblioteca del Campus Sescelades.

Existeixen projectes d’innovació conjunts en l’àmbit de la docència entre el personal de l’SBiD i els docents, com per exemple el projecte TACUG. L’objectiu d’aquest projecte és facilitar l’aprenentatge dels alumnes mitjançant l’ús dels recursos electrònics de l’SBiD involucrant-hi el personal.


Per tot això, es valora aquest indicador com a satisfactori.

2.1.2. Mecanismes formals de relació entre els responsables de la planificació docent i del servei de biblioteca per detectar necessitats i posar en marxa serveis

Els principals mecanismes establerts amb aquesta finalitat són la Comissió d'Usuaris de l’SBiD i les comissions d’usuaris de les biblioteques de campus/centre. Són òrgans col·legiats de participació dels usuaris de la URV en la planificació, desenvolupament i gestió de l’SBiD. La Comissió d’Usuaris de l’SBiD està formada per representants de cada centre (degà/ana i director/a de cada centre, o persona en qui delegui), representants dels estudiants, membres del Consell Tècnic de l’SBiD, la cap de servei de l’SBiD, el gerent i el membre del Consell de Direcció responsable de l’SBiD.

Les seves competències són:

� Establir criteris i recomanacions generals per a l’elaboració i distribució de l’assignació pressupostària destinada a l’adquisició dels recursos necessaris per al compliment dels seus objectius.

� Recollir, analitzar i, si escau, donar resposta a les propostes, els suggeriments i les peticions dels centres i usuaris.

� Informar les propostes de reglament i de normatives internes presentades per l’SBiD i elevar-les al Consell de Direcció per a la seva posterior tramitació.

� Aprovar la Memòria anual de l’SBiD.

� Proposar a la Gerència, prèvia avaluació del seu cost, les tarifes dels serveis que, per la seva pròpia naturalesa, no poden ser gratuïts.

� Estudiar i informar els projectes de planificació, així com les propostes de creació, supressió o transformació de serveis.

� Elaborar els criteris per obtenir la condició d'usuari de l’SBiD i proposar-los al Consell de Direcció.

� Estudiar els projectes de noves instal·lacions i equipaments, així com de millora, reestructuració i supressió dels ja existents, i elevar-los al Consell de Direcció.

� Informar sobre les ofertes de dipòsits externs o de donacions que afectin l'estructura o el pressupost de l’SBiD. Demanar, si escau, un informe previ a la Comissió o comissions d’usuaris d’una biblioteca que consideri especialment implicades.

� Promoure les accions necessàries per tal d'aconseguir nous recursos per a l’SBiD.

� Informar periòdicament el dictamen sobre el grau de compliment del pla estratègic i presentar-lo al Consell de Direcció.

� Fixar les directrius de la política de formació i atenció als usuaris de l’SBiD.

� Conèixer els convenis entre la Universitat i tercers que impliquin la utilització dels serveis de l’SBiD.

� Atendre qualsevol qüestió d'interès general dins l'àmbit de l’SBiD que sotmeti a la seva consideració el president.

� Totes les altres que li reconegui el present reglament o li atribueixin els òrgans de govern d’àmbit general de la Universitat.

A més d’aquest mecanisme formal, existeix un ús intensiu de mecanismes informals de relació, com ara la web de la biblioteca http://www.urv.cat/biblioteca, el correu electrònic, el telèfon i l’atenció personalitzada, que constitueixen una eina de comunicació entre els


docents i l’SBiD, a través del qual es poden rebre propostes de millora i de nous serveis, així com fer publicitat de les novetats i els nous serveis.

Les enquestes de serveis i generals que es realitzen cada dos anys també són un instrument important per a la detecció de necessitats.

Valorem aquest indicador com a satisfactori.

2.1.3. Disponibilitat dels fons recomanats en els programes docents en la col·lecció de la biblioteca

A través de la web de l’SBiD podem conèixer tot el fons bibliogràfic i la seva disponibilitat. La bibliografia recomanada de cada assignatura es troba a la guia docent de cada centre o als programes de les assignatures, i la seva publicació és responsabilitat dels docents. Així mateix, els bibliotecaris, en col·laboració amb els docents, han de comprovar que la bibliografia recomanada a les seves assignatures es trobi disponible a la biblioteca i que el nombre d’exemplars sigui suficient, i si escau han de demanar l'adquisició dels exemplars necessaris. Segons l'enquesta de satisfacció d'usuaris, un 79% dels docents enquestats reconeixen que revisen la bibliografia bàsica recomanada i la donen a conèixer, mentre que un 21% no revisa la bibliografia, motiu pel qual es poden produir mancances o buits de bibliografia bàsica d’assignatures d’alguns ensenyaments.

A més, s’ha augmentat el nombre d’exemplars en préstec, fet que suposa una major disponibilitat de la bibliografia bàsica per als usuaris, segons queda recollit al nou reglament de l’SBiD vigent.

En qualsevol cas, però, existeixen diferències significatives quant a la disponibilitat de fons recomanats entre el primer, segon i tercer cicle, tal com es reflectirà a l’apartat 6.

El CAI valora aquest ítem com a satisfactori.

2.1.4 Política d'adquisicions dirigida als programes docents actuals i futurs

Cada comissió d’usuaris de biblioteca de campus/centre determina quina part del seu pressupost es destina a noves adquisicions de monografies, el qual s'incrementa cada any.

Quant als nous ensenyaments, la política és l’establerta a les memòries de creació del mateix ensenyament. Si la memòria preveu les necessitats bibliogràfiques, hi haurà una partida específica per a bibliografia; quan no es preveu és perquè la biblioteca ja disposa de bibliografia suficient per al nou ensenyament.

Valorem aquest indicador com a satisfactori.

2.1.5. Adequació dels espais de la biblioteca a l'estudi en grup i a l'autoaprenentatge

La URV es troba en un procés de transició d'un model d’universitat descentralitzat cap a un model de campus on s'integren les diferents biblioteques. Aquest model quedarà constituït en un futur proper en quatre campus: dos a Tarragona, un a Reus i un altre a les Terres de l'Ebre.

Totes les biblioteques de campus o de centre disposen de xarxa sense fils, accessible per a tota la comunitat universitària i d'ordinadors portàtils i de sobre taula connectats a Internet, a través dels quals els alumnes poden utilitzar els espais virtuals d'aprenentatge de cada ensenyament i les bases de dades i els recursos electrònics disponibles.


A més, les biblioteques de centre incorporen en l’espai web corresponent els recursos específics per a un determinat ensenyament.

Respecte als espais físics habilitats per treballar en grup, aquests es troben disponibles a la biblioteca de la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut i a la biblioteca del Campus Sescelades. Cal subratllar el fet que aquests espais són independents i permeten parlar als alumnes i treballar en grup a les taules; també disposen de xarxa sense fil i punts de connexió a la LAN i a l’electricitat. En el futur, està en projecte que s’habilitin aquests tipus d’espais a tots els campus.

Malgrat que el procés de transició està en marxa, en l’actualitat algunes biblioteques no disposen encara d’aquests espais, i per això aquest indicador es valora com a poc satisfactori.

2.1.6. Mecanismes adreçats a la promoció de l'autoaprenentatge

Els mecanismes que l’SBiD ha posat en marxa per tal de promoure l’autoaprenentatge de l’alumne són, bàsicament, materials de difusió, informació a la plana web i cursos de formació.

Així, en primer lloc, està a disposició dels usuaris –en format paper i accessibles a través de la web de l’SBiD- una sèrie de guies temàtiques, tríptics explicatius dels diferents serveis i recursos de l’SBiD i tutorials. D’aquests últims, cal destacar el tutorial interactiu de l’SBiD anomenat I-Xpertutor, que ajuda l’usuari a trobar, avaluar i utilitzar la informació que necessita de manera eficient.

D’altra banda, les biblioteques de centre participen en els cursos d'acollida per a alumnes de primer curs, i s'hi organitzen cursos específics sobre recursos propis de cada biblioteca de centre o campus. En general, les biblioteques fan cursos de formació d’usuaris segons les seves necessitats. A més, actualment hi ha un grup de treball intern que està elaborant un pla de formació d’usuaris, comú per a tot l’SBiD. A més, s’ha posat en marxa un grup de treball entre l’SBiD i l’Escola de Pregrau, per tal d’incloure la formació en competències informacionals en les assignatures de lliure elecció que formen part del currículum nuclear de la URV.

Tot i aquests esforços, els resultats de l'enquesta de satisfacció dels usuaris mostren que gran part dels estudiants enquestats (85%) no assisteix a les sessions on s’informa dels serveis presencials i electrònics que ofereix l’SBiD. Entre els estudiants de primer curs, només un 21% assisteix a les sessions de formació. Les principals raons del baix nivell d'assistència són el desconeixement d’aquestes sessions (64% dels no assistents), seguit de la manca de temps i la incompatibilitat d'horaris (26,2% i 19,4% dels no assistents). Per tant, la promoció de les sessions de formació a la biblioteca és un dels punts de millora d'aquest apartat.

De totes maneres, com que la majoria dels alumnes assistents (89%) considera que són útils, valorem aquest indicador com a satisfactori.

2.1.7. Serveis adreçats a l'estudi a distància

La xarxa URV.net permet l’accés als recursos electrònics de l’SBiD des de qualsevol ordinador connectat a Internet, sense necessitat d’estar físicament a la Universitat. Només és necessari estar donat d’alta al sistema com a membre de la comunitat universitària.

La pàgina web de la biblioteca és l’instrument que conté tots els serveis adreçats a l’estudi a distància:

� Catàleg de la Biblioteca


� Biblioteca digital

� Renovacions de préstecs i reserves de documents

� Servei d’obtenció de documents

� Comunicació amb el personal de l’SBiD

� Desiderates

� Bústia de suggeriments

Valorem aquest indicador com a molt satisfactori.

La valoració de l’indicador referent a la pregunta global és, doncs, satisfactòria.

Punts forts més significatius i possibles explicacions de per què hi són presents

� Marc normatiu i estratègic adequat per fomentar la docència i l’autoaprenentatge.

� Nova web de la biblioteca redissenyada i de fàcil accés per millorar la docència i l’autoaprenentatge.

� Predisposició del personal de l’SBiD per col·laborar amb la docència.

� Adequades infraestructures de TIC per afrontar els reptes de l’EEES: connexió sense fil a internet de banda ampla, préstec de portàtils, etc.

� Accés des de qualsevol lloc als recursos docents per mitjà de la URV.net.


� Preponderància dels mecanismes informals sobre els formals quant a la relació entre docents i personal de l’SBiD.

� No tot el professorat col·labora amb l’SBiD aportant puntualment la bibliografia de les seves assignatures.

� Inexistència d’una política definida per a l’adquisició de fons bibliogràfic per a nous ensenyaments.

� Baix nivell d’assistència als cursos de formació