avaluacio1

AVAL

UAC

IÓ

831795 _ 0218-0237.qxd 22/1/08 12:34 Página 219

1. Llig el text 1 i contesta les preguntes següents.

• Quin tipus de text penses que és? Quina és la fi-nalitat d’aquests textos?

• Quina estructura presenta? Explica el contingutde cada part.

• Quina tesi defensa?

• De quin tipus són els arguments que hem mar-cat en negreta?

2. Els diaris personals solen usar-se també per aexpressar pensaments i opinions personals. Qui-nes diferències creus que hi ha entre un articled’opinió i un diari personal?

3. Llig el text 2 i respon a les qüestions següents.

• Quina finalitat té el text 2?

• Identifica en aquest text els recursos lingüístics ino lingüístics típics dels textos expositius.

• Identifica-hi els diferents elements de cohesiótextual i classifica’ls en aquesta graella.

220 � LLENGUA I LITERATURA 2n ESO � MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. �

TIPOLOGIA TEXTUALAVALUACIÓ: UNITATS 1, 2 I 31r

trimestre TIPOLOGIA TEXTUALAVALUACIÓ: UNITATS 1, 2 I 31r

trimestre

Text 1La mirada de la pobresa Aquesta setmana es desenvolupa la campanyacontra la pobresa en 26 ciutats espanyoles, unade les quals és València. La pobresa es podriadescriure com la manca, l’escassesa o la faltade béns elementals, com aliments, habitatge,educació, assistència sanitària o aigua potable[…] Aquesta seria la pobresa que es reflecteixdiàriament en els mitjans de comunicació […].Hi ha, però, una altra pobresa que s’instal·la ales nostres ciutats i pobles, als nostres barrisi que podem vore de ben prop. Sovint noveiem ni l’una ni l’altra, usem un filtre de pro-tecció que emmascara la realitat i ens evadeixde la nostra responsabilitat. Així, ens quedemimpassibles davant l’incompliment dels com-promisos dels països més rics en objectius coml’eradicació de la fam. […]L’altra possibilitat per a mirar la pobresa se-ria amb els ulls del cor i de l’esperança. Ai-xí, podrem contemplar els avanços dels úl-tims anys en què 400 milions de personeshan pogut eixir de la pobresa. Ens alegrarà,a més, saber que en aquest camp de batallahi ha moltes persones, institucions, ciutatsi països involucrats perquè saben quecol·laborant junts es poden establir les ba-ses d’un reequilibri que ajude a construir unmón més just i unes condicions de vida mésdignes, tal com es va demostrar en el V Fò-rum Internacional de l’Aliança de Ciutats con-tra la Pobresa. D’aquesta manera, escoltaremsense interferències els experts quan diuenque la pobresa pot acabar en aquest segle,si ens unim tots. […]Davant aquests missatges positius i esperança-dors, hauríem de rebel·lar-nos per la mancade voluntat política. […]

PILAR RUEDA REQUENA

Levante, 19-10-2006 (adaptació)

Text 2Els tics són moviments involuntaris, de cur-ta durada, no rítmics, bruscs i repetitius. Elsqui els pateixen només els poden evitar si,quan perceben que estan a punt de sofrir-los,es concentren i els controlen, encara que no-més s’aconsegueixen aturar per temps limi-tat. No obstant això, sembla que altres vega-des no dóna temps a dominar-los. La causa dels tics no s’ha determinat encara.Hi ha diverses hipòtesis, com ara l’excés dedopamina (substància química del cervell)en l’organisme o una sensibilitat augmenta-da a aquesta; també s’ha esgrimit la teoriad’un funcionament defectuós dels ganglis ba-sals al cervell, d’una disfunció de la transmis-sió nerviosa. La seua major incidència en xi-quets que en xiquetes ha suggerit, així mateix,una possible influència de la testosterona. Lescauses genètiques també han sigut objected’estudi, i, mentre que per a uns el paper delsantecedents familiars és molt discutit i no re-sulta rellevant en l’origen dels tics, per a al-tres, que basen la seua argumentació en es-tudis realitzats amb parelles de bessons, elpaper de l’herència és important.

Revista Consumer, núm. 61, desembre de2002 (adaptació)

Pronomsanafòrics

Dixi textual

Elements decohesió lèxica Connectors

831795 _ 0218-0237.qxd 22/1/08 12:34 Página 220

4. Localitza, en el text 1, 10 paraules que contin-guen dígrafs i classifica-les segons que els dígrafses puguen separar o no.

• Dígrafs que es poden separar F• Dígrafs que no es poden separar F

5. Separa sil·làbicament aquesta oració del text 2.

«La seua major incidència en xiquets que en xique-tes ha suggerit, així mateix, una possible influènciade la testosterona.»

6. En aquest text s’han esborrat els articles determi-nats i preposicions (de). Completa’l.

De … escriptura manual a … impressió

Aquesta exposició, que ara presentem en format di-gital, té … objectiu de familiaritzar … alumnat amb… instrumental i els materials que … home, enèpoques i indrets diferents, ha utilitzat o encara uti-litza per tal de fixar … escriptura i … imatge en elssuports documentals. La majoria dels objectes ex-posats són utilitzats com un recurs didàctic a … as-signatura … Història de la producció documental iacompanyen, a tall … exemple, les exposicions teò-riques. A continuació fem un repàs de … única ins-trumentació que s’usava abans de … impremta.

Biblioteconomia i documentació, núm. 5, desembre de 2000 (adaptació)

7. Accentua correctament aquestes paraules.

• Raimon • comprensio • importancia

• mecanic • hidrogen • families

• invitacions • oportu • comic

• arros • estan • animal

• llibreria • portes • pla

• mobil • rapida • tecnic

• Conxin • quimica • algun

8. Accentua correctament aquestes oracions. Fixa’ten l’accentuació diacrítica.• Aquest es creu el millor jugador del mon.

• Els nets de la senyora Rosa son molt simpatics.

• No se si ha comprat el pa.

• El passat mes de novembre celebrarem la cas-tanyada.

• Aquest sol s’usa per a plantar-hi creïlles.

• Cada dia dona les gracies a Deu.

• Saps que els veïns venen la casa?

• Els ossos del crani son plans.

• Diuen que el te es bo per al pel.

9. Completa les oracions següents amb els signesque hi falten (interrogació, admiració, guió llarg,parèntesis, cometes o guionet).

• Aquest contacontes va nàixer a Gandia la Safor.

• Ai, quin mal que m’he fet.

• Tinc la sensació mira que sóc intuïtiu que nopodrà assistirhi.

• M’agrada molt la cançó Boig per tu de Sau.

• He aconseguit cent cinquanta quatre punts enel videojoc.

• Quan hi has arribat.

• Despús demà aniré al mecànic perquè emcanvie el paraxocs i revise l’alçavidres.

• L’alcalde de la localitat va declarar: Hui és ungran dia per al nostre poble.

10. Explica la diferència entre frase i oració. Posa unexemple de cada un d’aquests enunciats: frase,oració i interjecció.

11. Subratlla els verbs del primer paràgraf del text 2i contesta aquestes preguntes.

• Classifica’ls segons que siguen atributius opredicatius.

• Quins dels verbs anteriors formen un predicatnominal?

12. Separa el subjecte i el predicat de les oracionssegüents.

• Mon pare i ma mare volen acompanyar-me alconcert.

• Xavi s’ha presentat al concurs de ball.

• S’ha trencat el pany de la porta d’entrada.

• Aquesta cassola està rovellada.

• He de beure dos litres d’aigua diaris.

• Ha vingut un professor nou a l’escola.

• L’ordinador no funciona bé.

• A quina hora acabes de treballar?

■ Quin procediment has utilitzat per a reconéi-xer el subjecte?

13. Indica si els verbs d’aquestes oracions són tran-sitius o intransitius.

• Enric parlava molt a classe.

• Anna ha estudiat Història.

• Eva corria molt ràpid.

• He posat les flors en un got.

• He intentat explicar-li-ho.

221� LLENGUA I LITERATURA 2n ESO � MATERIAL FOTOCOPIABLE © EDICIONS VORAMAR, S. L./SANTILLANA EDUCACIÓN, S. L. �

ORTOGRAFIA. MORFOSINTAXIAVALUACIÓ: UNITATS 1, 2 I 31r

trimestre ORTOGRAFIA. MORFOSINTAXIAVALUACIÓ: UNITATS 1, 2 I 3

AVA

LUA

CIÓ

1rtrimestre

831795 _ 0218-0237.qxd 30/1/08 12:53 Página 221


LÈXIC. EXPRESSIÓ ORALAVALUACIÓ: UNITATS 1, 2 I 31r

trimestre

14. Fixa’t en aquests parells de mots i subratlla elque siga patrimonial.

• llengua / lingüística • llum / lumínica

• anual / any • corporal / cos

• digital / dit • foli / full

15. Explica la diferència entre barbarisme i man-lleu.

16. Classifica aquestes paraules en dues columnessegons que siguen manlleus o barbarismes.

• xip • interviu • caldo

• empleat • rul·lo • espagueti

• peató • ahorrar • espot

• òpera • escàner • aplaçar

17. Classifica aquests manlleus segons l’origen.

• novel·la • sandvitx • menú

• xurro • soprano • boda

• zàping • buscar • croissant

• xampú • jeep • esprai

Italià F Francés FAnglés F Castellà F

18. Corregeix els barbarismes d’aquestes oracions.

• L’assafata ens ha informat que l’avió aterris-sarà en deu minuts.

• Quan canvien l’hora a l’octubre, mai sé si s’had’atrassar o adelantar el rellotge.

• El meu germà menut només pren el jarabe si liconte un xiste.

• Li vaig oferir l’asiento, però el va retxassar.

19. Classifica les paraules següents en el camp lè-xic corresponent.

bolquer • saló d’actes • oncle • empelt • gendremànega • menjador • espatlera • aixada • AMPA

nora • bressol • ordinador • matalàs • plançó

20. Indica el nom de l’arbre o la planta que dónacada fruit.

• nou • magrana

• tomaca • llima

• raïm • ceba

■ Classifica els resultats que has obtingut se-gons que siguen plantes, arbres o arbustos.

21. Tria què necessita el llaurador en cada cas.

pinzell • martell • aixada • tractor sitja • mànega • rascletsafa • corbella • motxilla

• Demà arreplegaré la palla i les fulles seques.

• Ahir vaig regar l’albercoquer del costat delmarge.

• A la primavera fumigaré.

• He de segar l’herba.

• Abans de plantar, s’ha de llaurar la terra.

• Vull emmagatzemar el gra recol·lectat.

22. Explica amb les teues paraules el significatd’aquestes frases fetes.

• Rebre amb els braços oberts.

• Fer el buit.

• Donar casa franca.

23. De què parlen aquests personatges?

• Raül: «És la sala del centre on se celebren lesconferències».

• Marta: «Els dies que fa mal temps hi anem afer esport».

• Josep: «M’hi pose tots els plats per portar-los ala taula».

• Helena: «M’ha donat les claus del laboratori: tétotes les del centre».

• Pere: «Amb això neteja el professor la pissar-ra».

• Lledó: «Ma mare és la presidenta d’aquestaassociació escolar».

24. Llig aquest text i completa els buits.

Anna i Jaume són germans. Anna és casadaamb Enric i té tres fills: Xavi, Joana i Mireia.Jaume és casat amb Teresa i té dos fills: Laia iJordi. De tots els cosins, Xavi i Laia són els mésgrans. L’any passat Xavi es va casar amb Martai han tingut una filla: Laura. Enguany Laia s’hacasat amb Toni.

• Els avis de Laura són …

• Marta és … d’Anna i aquesta és… de Marta.

• Jaume és … de Xavi, Joana i Mireia.

• El cunyat d’Enric és …

• Toni és … de Jaume i Teresa.

Família i móndels menuts Camp Centre escolar

831795 _ 0218-0237.qxd 22/1/08 12:34 Página 222


LLENGUA I SOCIETAT. LITERATURA. TÈCNIQUES DE TREBALLAVALUACIÓ: UNITATS 1, 2 I 31r

trimestre

AVA

LUA

CIÓ

25. Subratlla les llengües pertanyents a la famíliaindoeuropea.

26. Quines llengües es parlen a l’estat espanyol?

27. Què és una llengua romànica? Cita cinc llen-gües romàniques.

28. Indica a quin tipus de variació correspon cadasituació.

Variació diafàsica • Variació geogràficaVariació històrica • Variació social

• La meua amiga de Castelló diu panís en lloc dedacsa.

• El meu avi parla diferent de com ho faig jo.

• Quan mon pare fa una conferència no parlaigual que a casa.

• Tinc un veí que és investigador i és molt culte.

29. Explica què és el conflicte lingüístic i quinessolucions té.

30. Quin tipus de situació de contacte de llengüeses dóna en cada cas?

• Parle anglés amb el meu amic John i en valen-cià amb els meus pares.

• Use el valencià a casa, però quan escric undocument oficial ho faig en castellà.

• Quan vaig visitar Suïssa, al nord i al centre s’hiparlava alemany; a l’oest, francés i al sud, italià.

31. A quin gènere literari pertany aquest text?Identifica’n les característiques.

32. Classifica aquests subgèneres en la graella se-güent.

oda • conte • tragèdia • diari • drama aforisme • memòries • comèdia • sonet

33. Llig aquest text i contesta les preguntes.

• A quin gènere pertany?

• Quina diferència trobes amb el text 3?

• En què es diferencia una novel·la en primerapersona d’un text personal?

34. Fes un esquema a partir del text 2 («Els tics»,pàg. 220).

35. Ordena les fases de preparació d’un treball degrup.

Treball individual. Tria del tema.

Redacció i revisió. Planificació del treball.

Posada en comú. Formació del grup.

àrab occità portugués txecrus xinés alemany èuscar

anglés hindi

Text 3Les originalitats

[...] Entre totes les obsessions, més o menyssecretes, que van patint l’home i la societatactuals, n’hi ha una de profundament tenaç:l’obsessió d’això que s’anomena originalitat.Podrà variar la dosi en cada cas, però tothomviu posseït per la dèria de distingir-se, de fersentir la seva presència, de vèncer l’anònim iel nivell. Un impossible supervivent de qual-sevol segle passat veuria el nostre com unapul·lulació angoixosa, com un domini de lafebre [...]

Text 416 d’octubre. –Pluja. A les tres de la tarda en-cara plou. L’Empordà, sota la pluja, és una co-sa finíssima. No hi puc fer més: veure plou-re m’agrada, sobretot veure caure l’aiguamenuda, la que sembla caure discretament–el xim-xim que no obliga a la reclusió.Aquesta classe de pluja –que és rara en el pa-ís, perquè tot és ací violent, i de bursada– emdóna sovint per caminar fora vila.

JOSEP PLA, El quadern gris

Podem imaginar-nos què serà la posteritatrespecte a nosaltres –quina funció de tria i derefús operarà sobre les nostres obres–, si pen-sem que nosaltres mateixos som, ara, la pos-teritat dels qui ens han precedit. [...] Si emtolereu el joc de mots, diria que, quan el pas-sat s’ultrapassa, és original.

JOAN FUSTER, Obres completes: Assaigs, vol. III.

Narrativa

Poesia

Teatre

Assaig

831795 _ 0218-0237.qxd 30/1/08 12:53 Página 223


PRIMER TRIMESTRE

Tipologia textual

1. • És un text argumentatiu, concretament un articled’opinió. La finalitat d’aquest text és convéncer ellector de la tesi que defensa l’autor.

• El text consta de tres parts: introducció (1r parà-graf), desenvolupament (2n paràgraf) i conclusió(3r paràgraf). En la introducció presenta el tema ila tesi que defensa; en el desenvolupament expo-sa els arguments i en les conclusions fa una cridaal lector perquè prenga una actitud activa davantel tema.

• La tesi que defensa és que l’eradicació de la po-bresa és possible amb la col·laboració de tots.

• Argument de causa-conseqüència, argument dequantitat i argument d’autoritat.

2. Les diferències entre aquests dos gèneres estan re-lacionades amb l’àmbit de difusió i també amb l’es-tructura. Així, l’article d’opinió pertany a l’àmbit pe-riodístic i està redactat per un periodista o una personaque és especialista en el tema sobre el qual escriu,que s’adreça a un públic heterogeni lector del pe-riòdic. Per contra, el diari és un text de l’àmbit privatque pot estar elaborat per qualsevol persona amb ga-nes d’escriure. En principi, el diari no s’adreça a capinterlocutor o, en tot cas, està pensat per a un recep-tor conegut, amb qui es té una relació de confiança.Pel que fa a l’estructura, l’article d’opinió consta d’untítol, una presentació del tema i unes conclusions; eldiari personal no té cap estructura fixa, sinó que in-clou les reflexions d’una persona ordenades per dies.

3. • La finalitat del text 2 és explicar què són els tics. • Ús del present com a temps verbal atemporal: són,

pateixen, perceben, aconsegueixen, dóna, és, re-sulta, basen...Definicions: Els tics són moviments involuntaris, decurta durada, no rítmics, bruscs i repetitius.Expressions explicatives: «Hi ha diverses hipòtesis,com ara l’excés de dopamina (substància químicadel cervell) en l’organisme o una sensibilitat aug-mentada a aquesta.»Absència de marques de persona.Diversos tipus de lletra: s’usa la negreta per a des-tacar les paraules clau.

• Pronoms anafòrics: els qui els pateixen [els tics] /es concentren i els controlen [els tics] / estan a puntde sofrir-los [els tics] / no dóna temps a dominar-los [els tics].Dixi textual: una sensibilitat augmentada a aques-ta [a la dopamina].

Elements de cohesió lèxica: evitar-aturar; contro-len-dominar; hipòtesis-teoria; causes-origen; dis-

funció-funcionament defectuós; antecedents fami-liars-herència.Connectors: es concentren i els controlen, encaraque només s’aconsegueixen aturar / La seua ma-jor incidència en xiquets que en xiquetes ha sug-gerit, així mateix, una possible influència de la tes-tosterona / No obstant això, altres vegades no dónatemps a dominar-los / i, mentre que per a uns elpaper dels antecedents [...] és molt discutit.

Ortografia i morfosintaxi

4. • Dígrafs que es poden separar F setmana, escas-sesa, instal·la, col·laborant, habitatge, assistència,mitjans, barris, impossibles, possibilitat, emmasca-ra, missatges, rebel·lar-nos.

• Dígrafs que no es poden separar F aquesta,campanya, espanyoles, batalla, aquest, ulls, re-flecteix (-ix sols es pronuncia com a dígraf a laSafor i a la Marina).

5. La se-ua ma-jor in-ci-dèn-ci-a en xi-quets que enxi-que-tes ha sug-ge-rit, ai-xí ma-teix, u-na pos-si-blein-flu-èn-ci-a de la tes-tos-te-ro-na.

6. De l’escriptura manual a la impressióAquesta exposició, que ara presentem en formatdigital, té l’objectiu de familiaritzar l’alumnat ambl’instrumental i els materials que l’home, en èpo-ques i indrets diferents, ha utilitzat o encara utilit-za per tal de fixar l’escriptura i la imatge en els su-ports documentals. La majoria dels objectesexposats són utilitzats com un recurs didàctic a l’as-signatura d’Història de la producció documental iacompanyen, a tall d’exemple, les exposicions teò-riques. A continuació fem un repàs de l’única ins-trumentació que s’usava abans de la impremta.

Biblioteconomia i documentació, núm. 5, desembre de 2000 (adaptació)

7. • Raimon / • comprensió / • importància / • mecà-nic / • hidrogen / • famílies / • invitacions / • oportú/ • còmic / • arròs / • estan / • animal / • llibreria /• portes / • pla / • mòbil / • ràpida / • tècnic / • Conxín / • química / • algun

8. • Aquest es creu el millor jugador del món. / • Elsnéts de la senyora Rosa són molt simpàtics. / • Nosé si ha comprat el pa. / • El passat mes de novem-bre celebràrem la castanyada. / • Aquest sòl s’usaper a plantar-hi creïlles. / • Cada dia dóna les gràciesa Déu. / • Saps que els veïns venen la casa? / • Elsossos del crani són plans. / • Diuen que el te és boper al pèl.

9. • Aquest contacontes va nàixer a Gandia (la Safor)./ • Ai, quin mal que m’he fet! / • Tinc la sensació–mira que sóc intuïtiu– que no podrà assistir-hi.

SOLUCIONARI

831795 _ 0218-0237.qxd 22/1/08 12:34 Página 232


AVA

LUA

CIÓ

/ • M’agrada molt la cançó «Boig per tu» de Sau./ • He aconseguit cent cinquanta-quatre punts enel videojoc. / • Quan hi has arribat? / • Despús-demàaniré al mecànic perquè em canvie el para-xocs irevise l’alçavidres. / • L’alcalde de la localitat va de-clarar: «Hui és un gran dia per al nostre poble».

10. Resposta lliure.

11. Atributius: són, estan, sembla / Predicatius: patei-xen, perceben, sofrir, concentren, controlen, s’a-consegueixen, aturar, dóna, dominar. / Els atribu-tius, ser i semblar, formen predicats nominals.

12. • Mon pare i ma mare / volen acompanyar-me alconcert • Xavi / s’ha presentat al concurs de ball;• S’ha trencat / el pany de la porta d’entrada •Aquesta cassola / està rovellada • [jo. Subj. el·líptic]/ He de beure dos litres d’aigua diaris • Ha vingut /un professor nou / a l’escola • L’ordinador / no fun-ciona bé • A quina hora acabes de treballar / [tu.Subj. el·líptic]?■ La prova de la concordança és la més fiable per

a reconéixer el subjecte d’una oració. Es tractade comprovar que el SN subjecte i el verb con-corden en nombre. Si canviem el nombre del SNsubjecte, el nombre del verb també canviarà. Perexemple: S’ha trencat el pany de la porta – S’hantrencat els panys de la porta.

13. Intransitiu; transitiu; intransitiu; transitiu; transitiu.

Lèxic i expressió oral

14. • llengua-lingüística / • llum-lumínica / • anual-any/ • corporal-cos / • digital-dit / • foli-full

15. El barbarisme és un mot procedent d’un altre siste-ma lingüístic que és innecessari i incorrecte en lanostra llengua (per exemple, crusar per a dir creuar).El manlleu és un mot procedent d’una altra llenguaque sí que és acceptat en la nostra i, en alguns ca-sos, adaptat al nostre sistema ortogràfic. Els man-lleus s’accepten perquè designen conceptes per alsquals no hi ha cap terme en la nostra llengua (perexemple, xip, futbol, espagueti...).

16. manlleus: xip, empleat, òpera, interviu, rul·lo, escà-ner, caldo, espagueti, espot.barbarismes: peató, ahorrar, aplaçar.

17. Italià: novel·la, soprano.Francés: menú, croissant.Castellà: xurro, buscar, boda.Anglés: zàping, xampú, sandvitx, jeep, esprai.

18. • L’hostessa ens ha informat que l’avió aterrarà endeu minuts. / • Quan canvien l’hora a l’octubre, maisé si s’ha de retardar o avançar el rellotge. / • El meugermà menut sols pren el xarop si li conte un acu-dit. / • Li vaig oferir el seient, però el va rebutjar.

19. Família i món dels menuts: bolquer, oncle, gendre,nora, bressol.Camp: empelt, mànega, aixada, plançó.Centre escolar: saló d’actes, menjador, espatlera,AMPA, ordinador, matalàs.

20. • nou-noguera/noguer • magrana-magraner • to-maca-tomaquera • llima-llimera • raïm-vinya • ce-ba-ceba.■ Arbres: noguera/noguer, llimera/llimer, magraner.

Plantes: ceba, tomaquera.Arbust: vinya.

21. rasclet; mànega; motxilla; corbella; tractor; sitja.

22. • Rebre amb els braços oberts és acollir a algú demanera molt amable. / • Fer el buit és deixar decostat algú, sense prestar-li atenció. / • Donar ca-sa franca és oferir la casa pròpia a algú sense re-bre res a canvi.

23. saló d’actes; gimnàs; safata; bidell; esborrador;AMPA.

24. • Els avis de Laura són Anna i Enric. / • Marta ésnora d’Anna i aquesta és sogra de Marta. / • Jau-me és oncle de Xavi, Joana i Mireia. / • El cunyatd’Enric és Jaume. / • Toni és gendre de Jaume iTeresa.

Llengua i societat. Literatura. Tècniques de treball

25. occità, portugués, txec, rus, alemany, anglés.

26. A l’estat espanyol es parlen les llengües següents:castellà, català (valencià), gallec, èuscar, bable iaragonés.

27. Les llengües romàniques són aquelles que proce-deixen del llatí.Resposta model: català, castellà, gallec, occità,francés, italià, sard, portugués, sard, romanés...

28. • Variació geogràfica / • Variació històrica / • Va-riació diafàsica / • Variació social


30. • bilingüisme individual / • diglòssia / • bilingüismeterritorial.

31. El fragment que es proposa pertany al gènere li-terari assagístic, del qual Fuster és un dels escrip-tors més representatius. Aquest gènere es carac-teritza per la varietat temàtica i la finalitat didàcticai argumentativa. Es tracta d’un gènere que inda-ga sobre un tema i invita el lector a reflexionar.Una de les característiques més destacades d’a-quest gènere és el subjectivisme, en la mesuraque l’autor parteix de la seua experiència perso-nal. En aquest fragment, el subjectivisme es ma-nifesta mitjançant l’ús de marques de 1a personadel singular (em, diria), marques de 1a persona

SOLUCIONARI

831795 _ 0218-0237.qxd 30/1/08 12:53 Página 233


del plural que inclouen el lector (Podem imaginar-nos, si pensem que nosaltres mateixos som, ara,la posteritat dels qui ens han precedit) i la utilitza-ció de lèxic valoratiu (profundament tenaç, obses-sió). No obstant això, l’autor no pretén imposar laseua opinió o punt de vista, sinó establir un dià-leg amb el lector, a qui s’adreça explícitament (emtolerareu...).

32. Narrativa: conte, memòries. / Poesia: oda, sonet.Teatre: tragèdia, drama, comèdia. / Assaig: diari,aforisme.

33. • Es tracta d’un text personal, concretament un die-tari. / • L’estructura del dietari és ben distintiva, jaque la informació s’agrupa per dies. D’altra ban-da, cal destacar que el to que predomina en undietari és narratiu: s’hi expliquen unes vivències.Per contra, els assaigs solen tindre una finalitatdidàctica i argumentativa, amb la qual es preténconvéncer el receptor. / • La diferència principalés el pacte autobiogràfic. És un pacte implícit en-tre autor i lector pel qual el lector pren com a ve-ritat tots els fets que l’autor explica en els textospersonals. Per contra, les novel·les, tot i que pu-guen semblar versemblants i escrites en primerapersona, són una ficció novel·lesca.


35. 1. Formació del grup; 2. Tria del tema; 3. Planifica-ció del treball; 4. Treball individual; 5. Posada encomú; 6. Redacció i revisió.

SEGON TRIMESTRE

Tipologia textual

1. • És una notícia, ja que té com a finalitat informari relatar un fet d’actualitat. La informació s’hi ex-posa de manera objectiva, sense afegir opinionso comentaris personals. A diferència d’altres gè-neres periodístics d’opinió, el periodista no es ma-nifesta en el text a través de marques de persona.

• Aquesta notícia consta de les parts següents: titu-lar (LA BIBLIOTECA VALENCIANA EXPOSA LAHISTÒRIA DEL CÒMIC VALENCIÀ); subtítol (Lamostra repassa les creacions des dels anys 30 finsara); entradeta (Ahir es va inaugurar una exposi-ció sobre la història del còmic a la Comunitat Va-lenciana, en la qual estan representats diverseseditorials, personatges i artistes gràfics des delsanys 30 fins a l’actualitat) i cos del text.

• La notícia és breu i concisa, sense ampliar dadesamb testimonis o fets relacionats, com ocorre enun reportatge.

2. F, V, V, F, V.

■ L’editorial és un gènere argumentatiu que escriuel consell de redacció del diari sobre un fet d’ac-tualitat per exposar la línia editorial de la publi-cació. La carta al director és un text argumenta-tiu en què els lectors del diari exposen queixes ola seua opinió sobre fets d’actualitat.

3. • En aquest anunci, podem observar un eslògan (laguineu del desert); el logotip (marca Volkswagen,representada per una W dins d’un cercle); la imat-ge, en la qual es veu un cotxe sobre l’arena del de-sert, que ha deixat petjades de guineu, i el text enel qual s’expliquen les prestacions de l’automòbil.

• Es tracta de publicitat, ja que s’intenta vendre unproducte, en aquest cas un cotxe. La propaganda,per contra, ven ideologia, intenta influir sobre la ide-ologia o la manera d’actuar del receptor (campa-nyes d’educació viària, campanyes electorals...).

• L’eslògan es basa en una metàfora que identificaaquest model de cotxe amb un animal típic del de-sert, molt fort i capaç de defensar-se dels depreda-dors. Així, es presenta un cotxe resistent, fins i toten hàbitats hostils. Cal tindre en compte que l’eslò-gan està relacionat amb el nom del model de cot-xe (Polo Fox, que en anglés vol dir «guineu»).

4. falca publicitària – ràdio; bàner – Internet; espot – te-levisió; anuncis per paraules – premsa escrita.

Ortografia i morfosintaxi

5. • països / • ensaïmada / • aigua / • conduir / • he-roïna / • increïble / • traduiré / • quota / • europeis-me / • deia / • lingüística / • coincidir / • roïns / • cuina / • fruita.

6. • conduïa / • Disminuint / • agrairia / • traduït / •produïm / • incloïa / • construiran / • contribuïsc.

7. En el passat, els habitants d’aquesta zona s’alimen-taven de cireres i dels animals que caçaven. Ací nohi havia cap edifici i les cases que es construïen es-taven fetes de branques superposades. Les zebreses consideraven animals domèstics i corrientranquil·les per aquests indrets, mentre els xiquetss’asseien a la vora de les séquies.

8. • L’enveja és un dels sentiments més lletjos que hiha. / • De viatge de final de curs, hem anat a la plat-ja de Xeraco. / • Ahir vaig menjar moltes taronges iem vaig empatxar. / • On hi havia el garatge s’ha fetun despatx gegant. / • Passejant hem arribat a unparatge amb unes vistes genials. / • Sortejaven tresjerseis esportius, dos xecs de cent euros i un passat-ge d’avió a la República Txeca.

9. • un actor de cinema (SN). / • ràpidament (SAdv). /• les claus del cotxe (SN). / • a Londres (SP). / • moltoptimistes (SAdj). / • de França (SP).

SOLUCIONARI

831795 _ 0218-0237.qxd 22/1/08 12:34 Página 234

Documents

avaluacio1