DOSSIER DE PREMSA

Barcelona, de l’11 al 14 de desembre de 2012

Escola Superior de Música de Catalunya

DOSSIER DE PREMSA

2

Sumari

1. Presentació 3

2. Objectius 4

3. Frederic Mompou, un músic català universal 5

4. A qui va dirigit 6

5. Comitè organitzador 7

6. Entitats col·laboradores 8

7. Dates i espais 9

8. Programa d’activitats 10

9. Comunicacions 13

10. Concerts, taula rodona i projeccions 23

11. Escola Superior de Música de Catalunya 25

12. Contacte 27

DOSSIER DE PREMSA

3

Presentació

Un simposi sobre Frederic Mompou?

Frederic Mompou, tot i ser un dels compositors que ha generat més bibliografia de tota la història de la música espanyola, només superat per Falla, ha sofert un cert fenomen d’invisibilitat.

Malgrat ser un músic conegut i reconegut, la majoria de la seva música ha estat força desconeguda i poc interpretada en el segle XX. Potser és perquè en el fons ha estat poc compresa. Les bondats i les qualitats d’aquesta música són com un tresor del qual només n’hem gaudit una part molt petita.

Aquest simposi permetrà aprofundir i reconèixer registres d’aquesta música que havent estat invisibles durant el segle XX, poden il·luminar-se, fer-se més visibles en els inicis del nou mil·lenni, en aquesta època de transformacions intenses.

DOSSIER DE PREMSA

4

Objectius

L’objectiu principal d’aquest simposi és recordar i commemorar els vint i cinc anys de la mort de Frederic Mompou amb una activitat que permeti la participació de tota la comunitat educativa de l’Esmuc amb altres centres de formació del país, així com la interacció de les diverses institucions que integren l’espai dedicat a la música: L’Auditori, el Museu de la Música i l’ESMUC.

Altres objectius del simposi són:

• Reflexionar i analitzar la perspectiva des de la qual podem interpretar la música de Frederic Mompou en el segle XXI, contribuint a fer-la més visible i comprensible.

• Aprofundir en els continguts, formats i significat de l’obra de Mompou, alhora que gaudir-ne gràcies a la participació de músics i estudiosos de rellevància molt significativa en relació a la figura del compositor.

• Potenciar el nostre patrimoni artístic musical mitjançant l’intercanvi d’idees i perspectives a l’entorn d’una figura absolutament representativa de la música catalana.

• Generar continguts acadèmics d’interès per a la seva publicació i difusió.

• Difondre la música d’aquest compositor a través de diferents concerts.

• Promoure la projecció internacional de l'ESMUC com a espai de recerca, reflexió i intercanvi d’experiències acadèmiques.

DOSSIER DE PREMSA

5

Frederic Mompou, un músic català universal

Neix a Barcelona el 16 d’abril de 1893 i mor, també a Barcelona, el 30 de juny de 1987.

En plena formació pianística amb el mestre Pere Serra, descobreix la música del seu

temps, a la Sala Mozart de Barcelona, en sentir un recital de Gabriel Fauré, i va

començar a compondre.

Passaran dos anys de provatures fins que troba un acord propi: l’acord metàl·lic que

recorda el familiar toc de campanes de la Foneria Dencausse del seu avi, i comença la

seva vocació creativa.

Va a París per primera vegada l’any 1911. Treballa amb Ferdinand Motte-Lacroix, però

deixa la ciutat per la Gran Guerra i s’instal·la amb els seus pares a Barcelona. Compon

Impresiones Intimas, Pessebres, Scenes d’Enfants, Suburbis, Cants Màgics...

Tracta amb altres músics joves catalans: Blancafort,

Toldrà, Gerhard, etc., que després crearan el Grup dels

Vuit amb B. Samper, A. Grau, Lamote de Grignon i

Gibert Camins.

El seu esclat públic és a París quan F. Motte-Lacroix, el

seu mestre, estrena obres seves al concert del 15 d’abril

de 1921, amb gran èxit de crítica, principalment per

l’article d’E. Vuillermoz a Le Temps. El seu nom sonarà

tant com els francesos Ravel, Debussy, Fauré, Satie, etc.

El món musical de Mompou és un món amb abundància

de colors, sons i imatges, tota la petjada de la Catalunya

que envolta a l’autor. Va atendre i va cercar la forma

d'expressar els profunds sentiments que s'ocultaven al

seu interior. Un individu tímid i de veu suau, la seva

música reflecteix els seus pensaments i idees que

representen l'home que va ser. (Font: Fundació Frederic

Mompou)

DOSSIER DE PREMSA

6

A qui va dirigit

El Simposi Mompou s’adreça principalment als músics professionals, estudiants de música i professorat, que volen aprofundir en la figura de Frederic Mompou, a través de la perspectiva dels anys i de les diferents lectures de la seva obra.

També s’adreça als investigadors nacionals i internacionals que volen conèixer les diferents facetes d’aquest músic i compositor, i de la seva influència al llarg dels anys.

L’organització també ha disposat d’una sèrie d’activitats paral·leles o complementàries, com ara els concerts, les presentacions de llibres, les taules rodones i les projeccions cinematogràfiques sobre Mompou, amb la idea d’obrir-les a la ciutadania i a tots aquells que tinguin interès en conèixer la figura i obra d’aquest músic català.

DOSSIER DE PREMSA

7

Comitè organitzador

• Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC).

• Departament de Música Clàssica i Contemporània.

Direcció i coordinació:

• Adolf Pla, professor piano.

• Jordi Masó, professor piano.

• Montserrat Urpí, cap de Comunicació i Difusió.

Comitè assessor:

• Josep Borràs, director de l’ESMUC.

• Josep Margarit, cap d’estudis.

• Melissa Mercadal, coordinadora de Màsters i Recerca.

• Jordi Camell, cap Departament de Música Clàssica i Contemporània. Instruments no orquestrals.

• Ramon Torramilans, cap Departament de Música Clàssica i Contemporània. Instruments orquestrals.

• Associació d’Alumnes de l’ESMUC (ASSAE).

Associació d’Alumnes de l’ESMUC

Aquest curs 2012-2013, l’Associació d’Alumnes

de l’ESMUC funciona com a un òrgan de

participació i de representació dels estudiants.

A més de col·laborar amb els òrgans de gestió

de l’Escola, l’entitat ja ha participat en

l’organització de la cerimònia inaugural del

curs acadèmic i continuarà prenent part activa

en les diferents activitats que desenvolupa

l’ESMUC.

La col·laboració i implicació de l’Associació en

l’organització d’aquest simposi és fonamental

ja que seran part activa en tota la logística que

es durà a terme, en coordinació amb els

diferents serveis de l’Escola.

Gràcies a la disponibilitat dels estudiants de

l’Associació, l’ESMUC té l’oportunitat d’enllestir

aquest punt de trobada per reflexionar i fer

conèixer, encara més, l’obra de Frederic

Mompou.

DOSSIER DE PREMSA

8

Entitats col·laboradores

• Organitza: ESMUC (Departament de Música Clàssica i Contemporània),

L'Auditori de Barcelona, Museu de la Música.

• Patrocina: Banc de Sabadell, SGAE, Lacoste, Jané Ventura.

Hotel Hilton

• Col·labora: Fundació Frederic Mompou, Fundació Victoria de los

Ángeles, Catalunya Música, Anella Cultural.

DOSSIER DE PREMSA

9

Dates i espais

Dates:

11, 12, 13 i 14 de desembre 2012

Espais

ESMUC

Museu de la Música

L’Auditori de Barcelona

DOSSIER DE PREMSA

10

Programa d’activitats

Tota les activitats del programa del Simposi Frederic Mompou en el segle XXI es poden consultar a través del blog: simposimompou.com.

Dimarts 11 de desembre

19.00 h Concert inaugural. Jordi Masó, piano. L’Auditori – Sala 3. Entrada gratuïta.

Dimecres 12 Desembre

09.00 h Recepció i acreditacions.

10.00 h Presentació del simposi.

10.15 h Comunicació de Francesc Cortès: Música a Barcelona al segle XX. Del faristol a la taula de cafè.

13.00 h Comunicació de Narcís Bonet: Mompou, vist des de Barcelona i vist des de París.

17.00 h Comunicació de Clara Janés: presentació del llibre La vida callada de Federico Mompou.

19.00 h Inauguració de l’exposició El so de la llum, Mompou i Gaudí. Museu de la Música.

20.30 h Concert d’estudiants de cant de l’Esmuc i del Conservatori Superior de Música del Liceu. Esmuc – Aula d’orquestra. Entrada gratuïta.

DOSSIER DE PREMSA

11

Dijous 13 de desembre

10.00 h Comunicació de Jordi Masó: Les carpetes oblidades.

12.00 h Comunicació de Ramón Andrés: La mística en la música.

13.00 h Visita guiada a l’exposició El so de la llum, Mompou i Gaudí. Museu de la Música. Entrada gratuïta per als inscrits al simposi.

17.00 h Comunicació d’Adolf Pla: presentació del llibre Frederic Mompou, l’etern recomençar.

18.30 h Cantata infantil: L’ocell daurat, de Frederic Mompou. (Text: Núria Albó). Coral infantil l’ARC de l’EMM Can Ponsic (Barcelona). Laura Albert, narradora; Ester Bonal, direcció; M. Dolors Bonal, acompanyament per a instruments Orff, flautes de bec i violoncel. Aula d’orquestra. Entrada gratuïta.

19.00 h Presentació de la Fundació Mompou a càrrec del seu president, Joan Millà. Visionat del documental Grandes músicos (1979), dirigit per Agustín Navarro.

20.30 h Concert d’obra no pianística. Àlex Garrobé, guitarra; Bernat Prat, violí; Carlos Sánchez, violoncel; Paulina Dumanaite, piano; Cor de l’Esmuc (direcció: Josep Vila). Museu de la Música. Entrada gratuïta per als inscrits al simposi.

DOSSIER DE PREMSA

12

Divendres 14 de desembre

10.00 h Comunicació de Victor Estapé: Ocells tristos, una nova mirada sobre les afinitats de Mompou amb Chopin.

12.00 h Comunicació de Lluís Vidal: Mompiana, la música de Mompou vista des del jazz.

17.00 h Taula rodona: Interpretant Mompou. Participants: Carmen Bustamante, Ramon Coll, Miquel Farré i Albert Attenelle. Moderadora: Mònica Pagès.

19.00 h Visionat de l’entrevista de J. L. Soler Serrano a Frederic Mompou, A fondo (1976).

20.30 h Concert de clausura: El so de la llum. Adolf Pla, piano. L’Auditori – Sala 2. Entrada gratuïta per als inscrits al simposi.

DOSSIER DE PREMSA

13

Comunicacions

Francesc Cortès Música a Barcelona al segle XX. Del faristol a la taula del cafè

Mompou va viure, tant a París com a Barcelona, uns temps molt suggerents pel que fa a la recepció de les avantguardes. El context barceloní, sobretot després del 1939, va condicionar els llenguatges. Malgrat això, Mompou posseïa uns criteris estètics ben definits. Els intercanvis de les idees es van fer, més que a les sales de concert, a les tertúlies

que sovintejava. Les trobades, i els cercles d’amistats, possiblement van marcar l’esdevenidor musical a Barcelona.

Narcís Bonet Mompou vist des de Barcelona i vist des de París

Mompou havia comentat que totes les coses, fins i tot les més petites, tenen el seu misteri, el que passa és que a la majoria de persones els hi passen desapercebudes. Mompou troba també la bellesa en l’espai urbà. A la ciutat és on pot desenvolupar millor la seva intuïció. Explicava que era un home urbà i que paradoxalment trobava la seva soledat a la

gran ciutat, com més gran millor. Al tenir la soledat incorporada al seu caràcter, podia fluir en un medi sorollós, agitat, en moviment. París fou la ciutat que va permetre a Mompou assolir un punt de prestigi important. Aquesta ciutat li oferia plenament un context estètic i unes possibilitats magnífiques pel desenvolupament com a compositor. Alhora, durant el temps en que residia a París mai va deixar de passar els estius a Barcelona i la majoria de les seves composicions estan concebudes en terres catalanes.

DOSSIER DE PREMSA

14

És un privilegi comptar amb la presència del Mestre Narcís Bonet donada l’experiència d’haver tingut un apropament personal important amb Mompou. Però en el seu cas podrem rebre el coneixement d’algú que com Mompou també ha experimentat les sinèrgies culturals d’aquestes dos ciutats i la incidència que això ha suposat en una vida creativa.

La condició mediterrània de Barcelona fou determinant per una creativitat que participa més dels sentits que de l’intel·lecte, més de lo concret que de l’abstracció, més de la intuïció que de la raó. La condició cosmopolita de París fou molt important per viure un context ric culturalment i creatiu.

Clara Janés La vida callada de Federico Mompou

En un silencio que nunca era ausencia se presentaba la figura de Federico Mompou, del que dijo Enrique Franco era el príncipe, es decir el primero, el excelente. Y lo fue en dos aspectos: en la música y en la vida. Y diré que para mí lo fue también, pues la música de Mompou, que oí desde muy niña, fue precisamente uno de los primeros elementos de mi universo poético. Y no sólo eso: veo su

música como algo revelador tanto para mi actitud vital como para mi estética. El lema artístico de Mompou se cifraba en una sola palabra: “recomenzar”. Identificar la propia creación con esta palabra supone un acto de humildad; es admitir ese “saber del no saber” del que hablaba San Juan de la Cruz, lo cual nos descubre el sentido profundo del título que pondría a su obra culminante Música callada. Y esto quiere decir mucho más, ese “saber del no saber” remite a una entrega, una apertura total al acontecimiento, diría a la llegada del ángel que lanza un destello, desvela de pronto –en el caso del músico– una nota la cual en sí llama a toda una cauda de armónicos. Dicha disposición fue ya la del niño Mompou que se llenaba de asombro ante las sonoridades de las campanas y descubría la vibración múltiple como un milagro.

DOSSIER DE PREMSA

15

Esa forma de milagro relacionada con la música y ese impulso presidieron su vida y es lo que su presencia transmitía. Yo, que lo conocí con pocos años, antes de poder razonar, lo había tomado ya como modelo de hombre y de artista. Por ello, en cuanto pude, quise dar testimonio escrito de su obra, su vida y su mundo, lo cual se convirtió en el libro La vida callada de Federico Mompou, que tuvo una segunda edición con el título Federico Mompou: vida, textos, documentos, y ahora, en la tercera, recupera su nombre inicial, sin perder documentos y textos, tras ser corregida y aportando novedades, como la de una partitura inédita.

A medida que pasan los años, crece en mí la convicción de que, en el terreno musical, Mompou fue un precursor, y lo fue por su búsqueda de despojamiento por la vía de la sonoridad, su perseguir la unidad en la pluralidad. Mompou era consciente de que en sus primeros intentos armónicos aparecía el primitivo organum, punto de partida de la polifonía en el siglo IX, y de que éste surgía de una sola nota. Pero ya antes de comprender esto, a los 20 años, tenía el piano afinado por cuartos de tono, inventando un modo precoz de “piano preparado”. En búsquedas análogas, con notables influencias orientales, se movió en el siglo pasado la composición musical. Bastan algunos ejemplos: Cuatro fragmentos sobre una nota sola de Scelsi, los Paisajes o los Sueños de John Cage, o Atmosphère de György Ligeti. Este año, con motivo del 25 aniversario de su fallecimiento, se publica, pues, esta tercera edición de su biografía incluyendo, algo de especialísimo interés: la partitura inédita a la que me refería, acaso el tema más hermoso escrito por Mompou: El Pont, en su versión original para piano. Esta obra, que luego adaptó haciéndola dialogar con el violonchelo en un homenaje a Pau Casals, la conservó el músico durante años casi en secreto como tema para un concierto de piano que nunca escribió.

DOSSIER DE PREMSA

16

Jordi Masó Les carpetes oblidades

L’any 2007, amb la intenció de completar un cinquè disc de música pianística de Mompou per a la discogràfica Naxos, vaig anar al Fons Mompou de la Biblioteca de Catalunya. Buscava alguna peça inèdita per arribar al minutatge mínim del nou disc (que incloïa dues obres de Mompou acabades de publicar: Don Perlimplin i Ballet). Sorprenentment, en

aquelles carpetes vaig trobar un munt de peces que em semblaven valuoses. A aquell descobriment va unir-se’n un altre: una carpeta que la Fundació Mompou va trobar en un altell de la casa del compositor amb esbossos i peces inèdites. D’aquelles carpetes no en va sortir un disc: en van sortir dos! Els llegats inèdits dels grans compositors tenen sempre un gran interès perquè ens permeten descobrir allò que van deixar al rebost, aquelles obres que, per algun motiu, no van passar el sedàs de l’autocrítica o que van quedar inacabades. Jo n’he dit “rebost”, però Mompou –compositor exigent i molt autocrític– en deia “escombraries” (Montsalvatge, més benevolent, parlava de la seva “nevera”). En la xerrada descobrirem què contenien aquelles carpetes oblidades.

Ramón Andrés La mística en la música

La música, desde su origen, puede contemplarse como un lenguaje imitativo de la naturaleza y, por esa misma razón, como un instrumento con el que discernir la dimensión del más allá, tempranamente intuida por el ser humano. El sonido del mundo, a oídos de las más primitivas civilizaciones, no era sino revelación, una manifestación de lo

desconocido que debía ser interpretada. Por ello el oído, desde muy antiguo, fue concebido como un órgano en el que se producía la recepción de lo divino, un sentido que situó al ser humano como un “centro que escucha” y por lo tanto como un eje alrededor del cual

DOSSIER DE PREMSA

17

empezó a conformarse la noción de trascendencia. No es extraño que los vestigios de los primeros rituales funerarios muestren la noción de un “universo paralelo”. El descubrimiento de los restos de un cuerpo humano sobre un lecho de flores fosilizado, cifrados en una antigüedad de setenta mil años, señala lo remoto de los usos ceremoniales, en los que sabemos que los sonidos acompañaban aquel devenir hacia el ultramundo, unas manifestaciones que posteriormente cristalizaron en Egipto, Mesopotamia y los pueblos mediterráneos, y que, en cierto modo, no son más que los testimonios arcaicos de una dimensión que ha acompañado siempre a la música: su relación con lo inexplicable, la melodía que se hila con los mitos y los dioses, y que necesariamente se adentra en la pregunta sobre el destino, la condición humana y su posibilidad de trascenderse, de ahí que la música y la mística sean a menudo expresiones de un mismo lenguaje metafísico.

Adolf Pla Frederic Mompou, l’etern recomençar

Cal entendre la següent paradoxa: per què el compositor que ha generat, després de Manuel de Falla, més bibliografia de tota la història de la música espanyola, ha estat alhora un dels més secrets en la difusió de les seves obres, considerant tot el seu catàleg? Podríem trobar-hi alguna resposta si considerem les qualitats i les característiques d’aquesta música.

Arran de l’observació de públics molt diversos, amb o sense preparació musical des d’una vessant intel·lectual, he pogut constatar una sorprenent naturalitat en la recepció o escolta de la música de Mompou, fins i tot en les obres més abstractes del seu catàleg. L’interès manifestat per molts joves en rebre informació a través d’Internet, discografia o bibliografia per tal de conèixer i incorporar aquesta música al seu consum musical i el progressiu increment d’intèrprets que la inclouen en els seus repertoris, fa pensar que la música de Mompou admet una mirada de futur tot i la relativa invisibilitat en què ha estat durant el segle passat.

DOSSIER DE PREMSA

18

Frederic Mompou, l’etern recomençar és un assaig divulgatiu que neix de l’experiència interpretativa i reflexiona sobre la naturalesa creativa i el pensament compositiu de Frederic Mompou. Ens parla de la semiòtica compositiva d’aquest gran artista i proposa una interpretació d’acord al seu sentit més original i profund, dimensionant i situant la seva aportació dins del context creatiu, musical i filosòfic. Mitjançant la relació entre les pautes biogràfiques, la documentació escrita i oral que el compositor ens va deixar i la seva obra, podem establir conclusions que ens permeten eixamplar la interpretació d’aquesta música. Encara podem descobrir els beneficis que la seva obra ens pot aportar, siguem músics o no, en un àmbit més ampli i en una època en la que el coneixement està immers en una profunda transformació. El contingut específic de la presentació es centra en la naturalesa creativa de Frederic Mompou, entesa com la qualitat distintiva, la identitat específica de la seva obra artística. Proposa un viatge al moll de l’os on neix la necessitat creativa que el fa ser particularment diferent a la resta de compositors del seu moment i que d’alguna manera es fa esquerp a qualsevol tipus de classificació. Explicarà com la naturalesa creativa i el pensament compositiu es tradueix en un llenguatge concret d’una extrema originalitat, establint la connexió entre la seva personalitat (aspecte fonamental per a generar motivacions filosòfiques que el portaran a assumir unes conviccions estètiques determinades) amb la materialitat de la seva obra, la morfologia, la idiomàtica i els processos que segueix per crear-la. En l’observació d’aquestes relacions hi podrem trobar la causa del principi estètic que va anomenar “recomençar”; hi podrem entendre un significat transcendent.

DOSSIER DE PREMSA

19

Víctor Estapé Ocells tristos: una nova mirada sobre les afinitats de Mompou amb Chopin

Les afinitats existents entre Chopin i Mompou, tant pel que fa al seu llenguatge musical com a la seva personalitat, criden tant l’atenció com les seves enormes diferències. Més enllà de l’anècdota del nom de pila comú, tots dos van tenir una experiència decisiva en el seu desenvolupament com a músics gràcies a instal·lar-se a París, un destí definitiu per a Chopin i una estada de molts anys per a

Mompou. Ambdós van mostrar un rebuig als grans escenaris i van preferir interpretar per als públics selectes dels salons de la capital francesa. Si bé seria massa simple definir cap dels dos com a nacionalista, una part molt important de l’obra de cadascun d’ells revela una amor molt sincer per la música tradicional de la seva terra natal. Potser el tret comú més destacat sigui, però, la quasi exclusiva dedicació al piano com a medi d’expressió. En temps de Chopin, el compositor-pianista és una figura habitual, i el compositor polonès pertany a la generació que va donar els més grans exemples d’aquest tipus d’artista. Però, malgrat haver compost diverses obres d’orquestra vocals i de cambra que també mereixen atenció, cap gran compositor de la generació de Chopin es va dedicar de manera tan intensa al piano. En temps de Mompou, el compositor-pianista ha deixat de ser un personatge habitual i és per això que l’anacronisme que potser representa el músic català és encara més significatiu. Però l’afinitat que els dóna una certa sensibilitat aristocràtica i una timidesa que els fa fugir de les grans audiències per buscar un univers sonor molt personal en la intimitat del so esculpit amb les pròpies mans no oculta que existeixen al mateix temps enormes diferències entre els seus llenguatges (no totes elles degudes a l’evolució del llenguatge musical al llarg del segle XIX) i entre l’aproximació de cadascun d’ells al fet de la creació musical i al què representa compondre al piano.

DOSSIER DE PREMSA

20

No hi ha dubte de que Mompou estimava la Música de Chopin, i això és digne de destacar, perquè els seus gustos no eren precisament convencionals: no li interessava especialment la música de Bach, Mozart o Beethoven, per no parlar de la de Wagner. Però el Chopin de Mompou és òbviament una interpretació dels aspectes del compositor amb els quals se sent més identificat. El que Mompou va anomenar “primitivisme” o “recomençament”, la seva recerca empírica de les ressonàncies pianístiques més individuals i exquisides, és el més contrari que es pugui imaginar a la manera de compondre de Chopin, que no es pot entendre sense assumir plenament una “cultura” pianística prèvia, la dels grans virtuosos del piano del seu temps enriquida per l’herència de Bach.

L’estudi dels diversos trets que caracteritzen el llenguatge de Mompou i la recerca rigorosa de fins a quin punt són o no presents, d’alguna manera, en el llenguatge de Chopin ha de permetre valorar les afinitats existents entre aquests dos compositors, i conèixer una mica millor la veu i la poètica que els fan únics com a artistes.

Lluís Vidal Mompiana, la música de Mompou vista des del jazz

La música de Mompou ha estat present al llarg de la meva vida. No recordo quan ni quina peça vaig escoltar per primera vegada. Suposo que va ser al Conservatori, quan feia els meus estudis musicals, quan vaig escoltar i interpretar per primer cop una obra seva. Més tard el vaig conèixer personalment, ja que la casualitat va fer que anés a viure al mateix

edifici on ell vivia amb la seva muller. Malauradament ell ja era molt gran i el nostre contacte no va anar més enllà de les educades salutacions que ens fèiem quan ens trobàvem a l’escala de casa. La seva música ha estat per a mi una influència i un referent, especialment quan he treballat sobre el nostre material popular.

DOSSIER DE PREMSA

21

Feia molt temps que pensava en fer un treball sobre l’obra de Mompou, però no m’hi vaig decidir fins que la productora ContraBaix em va engrescar a fer-ho. Així va néixer el projecte Mompiana, que he plantejat com una relectura de la música de Frederic Mompou sota els paràmetres de la música improvisada. El procés de creació de Mompiana va ocupar-me gairebé un any. Durant aquest temps vaig fer una immersió en la música de Mompou, que em va permetre aprofundir i gaudir molt més de la seva obra. Les peces seleccionades havien de proporcionar una forma i una base harmònica aptes per a la improvisació, una línia melòdica adient per als instruments de què disposava i una diversitat en els tempos i caràcters. Per altra banda, no volia fer una relectura que s’allunyés diametralment de l’original, sinó que l’obra de Mompou fos reconeixible i conservés la seva essència. Tenia la sensació d’estar caminant sobre una finíssima línia d’equilibri. Els colors harmònics de Mompou són molt aptes per a la improvisació. El seu concepte de l’ampliació de la tonalitat amb la utilització de tensions naturals i alterades és molt proper al concepte harmònic del jazz. No obstant això, en alguns casos vaig reelaborar una mica l’harmonia per tal d’adaptar-la a les meves necessitats. Vaig respectar totalment els principals elements melòdics, i és en els aspectes rítmics on hi ha més diferències respecte de l’obra original. La formació de quintet aporta nous colors al material temàtic i dóna joc a la improvisació. Vull agrair a Joan Millà, president de la Fundació Mompou, el seu suport al projecte i el fet que em facilités la peça Temps de Blues. Aquesta peça, juntament amb un fox-trot recentment recuperat, són les úniques obres que Mompou va escriure inspirades en el jazz.

DOSSIER DE PREMSA

22

Temps de blues es va publicar el 1949 en un llibre de bibliòfil titulat Ballet, i no ha estat mai més editada ni interpretada fins ara. Ha estat un privilegi treballar amb un trompetista de gran nivell i prestigi com Dave Douglas, recuperar el plaer de tornar a col·laborar amb Perico Sambeat, comptar amb la personal aportació de Masa Kamaguchi i poder disposar una vegada més de la valuosa complicitat de David Xirgu, amb qui he compartit tants projectes. A tots ells vull agrair la seva implicació i sensibilitat musical.

Per últim, voldria agrair a Ferran López de ContraBaix l’haver-me proposat aquest projecte i al tècnic de so Ferran Conangla el seu suport i la seva professionalitat.

DOSSIER DE PREMSA

23

Concerts, taula rodona i projeccions

Concert inaugural

Jordi Masó, piano.

Dimarts 11 de desembre, 19.00 h. L’Auditori – Sala 3, Tete Montoliu.

Entrada gratuïta.

Concert de cançons

Estudiants de cant de l’ESMUC i del Conservatori Superior de Música del Liceu.

Dimecres 12 de desembre, 20.30 h. Esmuc – Aula d’orquestra.

Entrada gratuïta.

Cantata infantil: L’ocell daurat, de Frederic Mompou.

Coral infantil l’ARC de l’EMM Can Ponsic (Barcelona).

Laura Albert, narradora; Ester Bonal, direcció; M. Dolors Bonal, acompanyament per a instruments Orff, flautes de bec i violoncel. Text: Núria Albó.

Dijous 13 de desembre, 18.30 h. Aula d’orquestra.

Entrada gratuïta.

Concert d’obra no pianística

Àlex Garrobé, guitarra; Bernat Prat, violí; Carlos Sánchez, violoncel; Paulina Dumanaite, piano; Cor de l’ESMUC (direcció: Josep Vila).

Dijous 13 de desembre, 20.30 h. Museu de la Música.

Entrada gratuïta per als inscrits al simposi.

DOSSIER DE PREMSA

24

Concert de clausura. El so de la llum

Adolf Pla, piano

Divendres 14 de desembre, 20.30 h. L’Auditori – Sala 2, Oriol Martorell.

Entrada gratuïta per als inscrits al simposi.

Altres activitats Taula rodona

Interpretant Mompou.

Participants: Carmen Bustamante, Ramon Coll, Miquel Farré, Albert Attenelle.

Moderadora: Mònica Pagès.

Divendres 14, a les 17.00 h.

Aula d’orquestra de l’ESMUC.

Filmoteca

Visionat dels documentals existents sobre Frederic Mompou en col·laboració amb la Fundació Mompou de Barcelona. Les projeccions es fan a l’Aula d’orquestra de l’ESMUC.

Grandes músicos (1979).

Documental dirigit per Agustín Navarro (45 minuts).

Dijous 13, 19.00 h.

A fondo (1976).

Entrevista de J. L. Soler Serrano a Frederic Mompou (38 minuts).

Divendres 14, 19.00 h

DOSSIER DE PREMSA

25

L’Escola Superior de Música de Catalunya

L'Escola Superior de Música de Catalunya (ESMUC) és l'únic centre oficial d'iniciativa pública que imparteix a Catalunya el Títol Superior de Música, en el marc de la nova ordenació dels ensenyaments artístics i la seva inserció en l'Espai Europeu de l’Educació Superior.

La voluntat de l'Escola és reflectir la diversitat del panorama musical actual, entenent la música com un fenomen que té una dimensió i una funció professional i social molt important. Per això, la realitat que ens envolta, la demanda i les possibilitats laborals que s'ofereixen als músics són aspectes que cal tenir molt en compte en el desenvolupament d'un projecte que està al servei dels futurs professionals de la música i també del conjunt de la societat.

L’ESMUC imparteix el Títol Superior de Música de Catalunya i una extensa oferta de màsters, postgraus i formació continuada.

DOSSIER DE PREMSA

26

Un centre transversal

El centre té una capacitat màxima d'uns 600 alumnes amb matrícula oficial del Títol Superior. L'oferta de places anuals per a aquesta titulació és de 150.

L'Escola ofereix l'estudi del Títol Superior de Música, de 240 crèdits ECTS, en les especialitats, àmbits, modalitats i itineraris següents:

• Composició.

• Direcció (direcció d’orquestra i direcció de cor).

• Interpretació:

o Instruments de la música clàssica i contemporània.

o Instruments del jazz i de la música moderna (itinerari de jazz i itinerari de música moderna).

o Instruments de la música antiga.

o Instruments de la música tradicional (instruments de la cobla, de la música tradicional catalana i del flamenc).

• Musicologia (musicologia històrica i etnomusicologia).

• Pedagogia.

• Sonologia.

• Producció i gestió.

DOSSIER DE PREMSA

27

Contacte

Departament de Comunicació

Antonio Álvarez Montse Urpí

Escola Superior de Música de Catalunya C. Padilla, 155, Edifici de L’Auditori 08013 Barcelona Tel.: (+34) 933523011 675782378 Fax: (+34) 933497108 rree@esmuc.cat www.esmuc.cat

Com arribar-hi Metro: Línia 1: Marina i Glòries Línia 2: Monumental Tramvia: Trambesòs (línia T4): Auditori-Teatre Nacional Autobús: 6, 7, 10, 56, 62 Tren: Barcelona Arc de Triomf

La Música de Mompou en paraules...

"Aquesta música és callada perquè la seva audició és interna. Contenció i reserva. La

seva emoció és secreta i només pren forma sonora en les seves ressonàncies sota la

gran volta freda de la nostra solitud”. (Frederic Mompou. Discurs d’ingrés a la Reial

Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, 17 de maig de 1952).

"Si hi ha hagut un compositor que ha sabut expressar en la seva música això tan

impalpable i subtil, com podria ser ‘l’esperit català’, aquest és Mompou”. (Josep

Soler, El Món, 9 de juliol de 1987).