BASES PSICOPEDAGÒGIQUES BASES PSICOPEDAGÒGIQUES

DE L’ENSENYAMENT I DE L’ENSENYAMENT I

L’ENTRENAMENTL’ENTRENAMENT

Objectius:Objectius:

1.- Identificar i relacionar les etapes evolutives.

2.- Aplicar identificar els principis de l’aprenentatge .

3.- Determinar el paper dinamitzador que ocupa el Tècnic Esportiu.

Objectius:Objectius:

4. Identificar els components que intervenen en una programació didàctica.

5. Aplicar diferents instruments d’avaluació.

6. Emprar la terminologia bàsica de la didàctica.

Continguts:Continguts:

Desenvolupament de la personalitatAprenentatge motorLes motivacionsOrientacions didàctiquesMetodologia

La personalitatLa personalitat

• Condicionada per factors orgànics i factors ambientals.

• Evoluciona en períodes molt canviants.

• Les crisis enllacen una etapa amb la següent.

• Objectiu fonamental: desenvolupament de la personalitat dels nens i adolescents.

Ámbits de la personalitatÁmbits de la personalitat

• Físic i motor: creixement de l’organisme i de les capacitats físiques.

• Cognitiu: evolució del pensament i la raó.

• Afectiu: canvis en els sentiments i els interessos.

• Social: relació amb les persones que l’envolten.

Les etapes evolutivesLes etapes evolutives

• Infància

a) Primera fase (0 - 3 anys)

b) Segona fase (3 - 6 anys)

c) Tercera fase (6 – 12 anys)

• Adolescència (12 – 16/17 anys)

• Maduresa / Adult (18 – 65 anys)

• Vellesa (més de 65 anys)

9

Eta

pes

EDATS (aprox.)

DESENVOLUPAMENT FÍSIC

DESENVOLUPAMENT COGNITIU

DESENVOLUPAMENT AFECTIU

DESENVOLUPAMENT SOCIAL

0 – 3 anys El nen no creix de manera uniforme, el cap creix abans que la resta del cos

Predominen les necessitats fisiològiques

Té una motricitat difusa (moviments torpes)

El nen sap com cridar l’atenció És un període de descoberta

important i tot ho ha de manipular (estudiar)

Sap que els objectes estan encara que desapareguin del seu camp visual

El nen té un vocabulari simple

El nen necessita d’un clima afectiu i positiu

Molta importància de la mare El nen tindrà molta necessitat de

contacte físic

El nen rep la influència directa dels adults i els adults també es veuen influenciats, inclòs en les seves relacions socials (pel nen)

3 – 6 anys Incrementa les destreses, cosa que li comporta “dominar” les Habilitats Motrius Bàsiques (HMB): saltar, córrer, trepar, ...

El nen domina el seu Esquema Corporal (sap on estan les parts del seu cos i diferència entre dreta i esquerra )

Comença a recordar i memoritzar El seu llenguatge és cada cop més

ric El nen té un pensament

unidireccional (pensament únic) Els jocs i la imitació tenen molta

importància El nen encara no entén les regles

El nen crida l’atenció dels pares Necessita contacte -afecte familiar Tot existeix a partir d’ell (és el

centre de tot)

El nen està molt influenciat per la família (en primer lloc), per l’escola (1ª etapa d’escolarització) i pels amics

Els jocs són una part important per la socialització del nen/a

Aquests jocs evolucionaran de més individuals a més cooperatius

Infa

ntes

a

6 – 12 anys

Comença a dominar les Habilitats Motrius Específiques ( HME): el seu cos amb elements

És un període propici per començar la Iniciació Esportiva

Es produeix un primer gran desequilibri físic (1er estirón )

El vocabulari continua evolucionant

El pensament es fa reversible (bidireccional ) i menys egocèntric

Accepta el valor social de les regles (inici del joc reglat)

Apareix el concepte autoestima degut a: - acceptació adults - situacions respectuoses

envers la seva persona

Etapa d’expansió social del nen, gràcies al llenguatge (domini)

Els amics jugaran un paper important per socialitzar -se

Ado

lesc

ènci

a 12 – 16/17

anys

Es produeixen canvis físics visibles provocats per l’activitat hormonal (barba, acne , ...)

Es produeix un creixement general de tot el cos i pareixen situacions de descoordinació

Inici de la funció sexual

El nen/adolescent té capacitat de raonament abstracte

Els coneixements assolits en aquesta etapa condicionaran (seran la base) els con eixements de l’adult en el futur

Pot donar diverses solucions a un mateix problema

Es tracta d’una etapa de crisi en tots els àmbits

L’adolescent és molt influenciable en aquesta etapa (per factors externs i interns)

Els tècnics tenen molta importància (i influència)

L’adolescent té la necessitat de compartir idees i pensaments amb els seus semblants

L’evolució d’aquest àmbit passarà per diverses fases: grups, amics, parella

Mad

ures

a 17 – 65

anys

S’aconsegueixen els màxim rendiments a nivell físic -esportiu

Etapa on s’aconsegueixen els màxims desenvolupaments a nivell intel·lectual

Període d’estabilitat Trobar parella adequada

Bàsicament serà a la feina i les amistats fetes en etapes anterior

Veïns

Vel

lesa

+ de 65 anys

Apareixen disfuncions físiques - Desgast d’ossos i articulacions - Els músculs s’atrofien i els

greixos s’acumulen

Disminueix la capacitat de raonament lògic (les funcions que no s’utilitzen s’atrofien)

Necessitarà de comprensió i afecte

Necessari de recolzament i comprensió familiar i dels amic s per no haver de passar -ho malament

Conceptes bàsicsConceptes bàsics

• Maduració: evolució biològica i psicològica.

• Aprenentatge: canvis permanents de la conducta, després d’un període d’experiències.

Formes d’aprenentatgeFormes d’aprenentatge

• Imitació

• Condicionament (o reflexos)

• Assaig i error

• Intuïció

• Comprensió

Aprenentatge motorAprenentatge motor

Oxendine (1968)• “L’aprenentatge motor es refereix a l’adquisició

de les habilitats que requereixen els moviments del cos”

Sage (1977)• “L’aprenentatge motor és l’adquisició d’una

habilitat motora en un procés en què l’aprenent desenvolupa un conjunt de respostes motores, en pautes de moviment”.

Anàlisi de les tasques motoresAnàlisi de les tasques motores

Coneixement del resultat

Informació que prové de l’entorn

Mecanisme perceptiu

Mecanisme de decisió

Mecanisme d’execució

Moviment Resultat del moviment

Coneix.de l’exe-cució

Canvis que es produeixenCanvis que es produeixen

• Neurals (de tipus nerviós)

• Perceptius i motors

• Personals

• De relació amb l’entorn

Requisits prèvisRequisits prèvis

• Idoneïtat de l’alumne a un cert aprenentatge motor.

• Disponibilitat de l’alumne a aprendre i a fer l’experiència motora.

• Oportunitats de l’alumne per aprendre.

Definició de motivacióDefinició de motivació

“Element que ens impulsa a realitzar qualsevol tipus d’activitat.”

• Fisiològiques

• Afectives

• Socials

Motivacions envers l’activitat Motivacions envers l’activitat física (1)física (1)

Primàries: Comuns a tots els espotistes

• El joc

Expressió lúdica amb finalitat social.

• L’agonisme

Manifestació controlada de l’agressivitat.

Motivacions envers l’activitat Motivacions envers l’activitat física (2)física (2)

Secundàries: Condicionades per factors de personalitat

• L’èxit

• L’afiliació

• Estètica

• Compensatòria

Factors que inhibeixen la Factors que inhibeixen la pràctica esportivapràctica esportiva

• El sentiment d’inferioritat.

• L’ànsia de rendiment.

• La sobrecàrrega de frustracions.

El Tècnic com agent motivadorEl Tècnic com agent motivador

• Estimular la curiositat i l’exploració.

• Escollir activitats adequades.

• Donar importància a les petites millores.

• En nens les motivacions són a curt termini.

• L’atenció selectiva.

• Proposar aprenentatges que tinguin sentit per l’alumne.

Com ensenyem les habilitats Com ensenyem les habilitats motrius?motrius?

• Saber a qui s’ensenya.

• Necessitat d’informar correctament.

• Alerta amb les demostracions.

• Potenciar la pràctica dels alumnes.

• Coneixement del què s’ha fet i com s’ha fet.

• Repetir, automatitzar i variar.

Procés d’ensenyament-Procés d’ensenyament-aprenentatgeaprenentatge

1.- Planificar i programar totes les nostres intencions educatives.

2.- Realitzar l’activitat a través de les sessions.

3.- Comprovar si els objectius previstos s’han assolit.

Caràcterístiques d’una Caràcterístiques d’una programacióprogramació

• Ha de ser unitari.

• Ha de tenir continuïtat.

• Cal que sigui flexible. S’han de poder introduir canvis.

• Ha de ser precís.

• Cal que sigui real. S’ha de poder portar a la pràctica.

• Ha de ser clar. Fàcil d’entrendre.

Avantatges de tenir una Avantatges de tenir una programacióprogramació

• Evita de caure en la rutina.

• Evita la improvisació.

• Estalvia temps i esforç.

• Afavoreix el relleu.

• Afavoreix l’avaluació.

Estructura de la unitat didàctica Estructura de la unitat didàctica (UD)(UD)

1.- Títol: 2.- Introducció3.- Objectius4.- Continguts5.- Activitats d’ensenyament6.- Activitats d’avaluació7.- Temporització8.- Orientacions didàctiques9.- Material

LA UNITAT DIDÀCTICA

• Facilita l’assoliment dels objectius generals• Coherència interna• Temps determinat• Àmbit, entorn i material• Relacionada amb les unitats anteriors i amb la

planificació• Dirigida a una alumnes en concret• Tindrà un eix vertebrador

Definició d’objectiuDefinició d’objectiu

“Conducta final que esperem de l’alumne”.

“L’enunciat que descriu un resultat de l’ensenyament més que un procés o procediment del mateix”.

“El que sabrà, serà o farà un alumne al final d’un procés d’aprenentatge”.

Tipus d’objectiusTipus d’objectius

• Les fites

• Objectius generals

• Objectius específics

• Objectius operatius

Definició de contingutDefinició de contingut

“Són els sabers culturals (Coneixements, habilitats, valors, creences, sentiments, actituds, etc.)”.

Classificació• Conceptes: sabers teòrics.• Procediments: habilitats pràctiques.• Valors: comportaments ètics i socials.

Criteris per escollir els Criteris per escollir els contingutscontinguts

• Coherència amb els objectius.

• Coherència amb el context socioeconòmic.

• Vinculats al context geogràfic.

• Elecció equilibrada.

La sessióLa sessió

“Unitat bàsica de programació”

1. Lligada a la unitat didàctica.

2. Plantejar-se dos o tres objectius.

3. Tipus (Teòrica o pràctica).

Parts de la sessióParts de la sessió

1. Inicial

- Informativa

- Escalfament2. Principal.

Assoliment d’objectius

3. Tornada a la calma

- Estiraments

- Valoració

Recursos metodològicsRecursos metodològics

• Critèris per seleccionar les activitats.

• Organització dels esportistes.

• Tractament de la informació.

• Organització del material.

• Gestió del temps.

• Tractament del errors.

• Estils d’ensenyament.

Estils d’ensenyamentEstils d’ensenyament

• Comandament directe.

• Assignació de tasques.

• Ensenyament recíproc.

• Programa individualitzat.

• Resolució de problemes.

• Descoberta guiada.

• Lliure exploració.

DEFINICIÓ D’AVALUACIÓ

“És un procés que ens permet comprovar el grau d’assoliment dels objectius programats.”

MÈTODES D’AVALUACIÓ

1.- Objectius 2.- Subjectius o d’observació 3.- Mixtos

APRENENTATGE

MOTOR

MOTIVACIÓ

PROGRAMACIÓ OBJECTIUS

UNITATS DIDÀCTIQUES AVALUACIÓ