BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. SETEMBRE DE 2015 · 2016-04-14 · SETEMBRE DE 2015 El setembre s’ha de qualificar com a lleugerament fred1 a bona part de Catalunya. En general ha

C. de Berlín, 38-48 08029 Barcelona Telèfon (93) 567 60 90 Telefax (93) 567 61 02 a/e: [email protected]

1

BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. SETEMBRE DE 2015 El setembre s’ha de qualificar com a lleugerament fred1 a bona part de Catalunya. En general ha estat el més fred des del setembre de 2001 i a punts del litoral Sud i de l’interior cal retrocedir fins al 1996 per trobar un setembre més fred. Pluviomètricament, el setembre s’ha caracteritzat per una distribució molt irregular. Ha estat normal o plujós a bona part de la meitat nord de Catalunya i punts del litoral de Tarragona, i fins i tot molt plujós a l’extrem nord de la costa Brava, part central de la comarca del Berguedà i la conca del riu Francolí. En canvi, el mes ha estat sec a la resta i molt sec a àmplies zones de la depressió de l’Ebre. Les tempestes que van afectar el camp de Tarragona el dia 2 van anar acompanyades de ratxes de vent molt fort. A Constantí (el Tarragonès) es va registrar una ratxa màxima de 97,9 km/h. Resum Mensual La meteorologia del mes de setembre ha vingut marcada per un desplaçament cap al nord de l’anticicló Atlàntic amb una disposició en sentit meridià nord-sud, fet que ha provocat una ondulació del corrent en jet a les capes mitjanes de la troposfera, facilitant l’entrada de depressions fredes procedent d’altes latituds. Amb aquesta configuració, l’entrada de masses d’aire càlid provinent del nord d’Àfrica ha estat inhibida durant gran part del setembre i no s’han produït episodis de calor. Des del mes de març, l’anomalia de la temperatura mensual havia estat clarament positiva a pràcticament tot Catalunya. Aquesta persistència de mesos càlids, poc habitual, ha finalitzat amb un mes de setembre en què les anomalies negatives han dominat clarament, especialment al terç occidental del territori i al litoral Sud. El pas de diverses pertorbacions associades amb l’aire relativament fred en les capes mitjanes i altes de la troposfera ha provocat episodis de tempestes localment fortes, fent que la distribució espacial hagi estat irregular, típica d’aquesta època de l’any. El mes va començar amb el pas d’un solc que va provocar precipitacions molt abundants al litoral de la demarcació de Tarragona per la convergència del vents del nord en superfície, i al Prepirineu. La pluja

1Els valors mitjans climàtics que s’han utilitzat s’han extret de:

Martín-Vide, J.; Raso Nadal, J.M. (2008): Atles climàtic de Catalunya. Període 1961-1990. Al llarg de tot l’informe, s’expressen la temperatura en graus Celsius (°C) i les quantitats de precipitació (PPT) en mil·límetres, mm, unitat equivalent a litres per metre quadrat. Quan s’efectua la comparació entre la precipitació acumulada o la temperatura mitjana i els seus corresponents valors mitjans climàtics, s’adopten els criteris següents:

Qualificació

PPT total registrada respecte de la mitjana

climàtica

Qualificació

Diferència entre la temperatura mitjana i la

mitjana climàtica Molt sec < 30% Molt càlid ≥ +3 ºC Sec Normal Plujós Molt plujós

Entre 30% i 90% Entre 90% i 110% Entre 110% i 190% > 190%

Càlid Normal Fred Molt fred

Entre +3 ºC i +0,5 ºC Entre +0,5 ºC i -0,5 ºC Entre -0,5 ºC i -3 ºC ≤ -3 ºC


2

acumulada en 4 dies va arribar a superar els 100 mm a molts punts del Camp de Tarragona. La precipitació més important enregistrada a la Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques (XEMA) i a la Xarxa d’Observador Meteorològics (XOM), gestionades pel Servei Meteorològic de Catalunya (SMC), van ser els 126,5 mm de Constantí (el Tarragonès) recollits entre l’1 i el 4 de setembre, dels quals 95,9 mm van caure al llarg del dia 2, amb una ratxa màxima de vent de 97,9 km/h. Altres quantitats destacades van ser els 87,8 mm a Camarasa (la Noguera) i els 84,5 mm a Bagà (el Berguedà). La intensitat va ser localment forta o fins i tot torrencial (quantitats superiors a 40 mm en 30 minuts): l’estació d’Os de Balaguer - el Monestir d'Avellanes (la Noguera) va enregistrar 40,6 mm en només 30 minuts durant el dia 3, de manera que va superar el nivell 2 de Situació Meteorològica de Perill (SMP, més de 40 mm en 30 minuts). Una depressió acompanyada d’un flux de llevant en superfície va provocar precipitacions els dies 10 i 11 de setembre que van afectar fonamentalment el litoral i prelitoral Central, si bé aquestes no van ser, ni molt menys, tan quantioses com les que es van acumular durant l’episodi anteriorment descrit. Les quantitats més importants registrades a les estacions gestionades per l’SMC van ser els 51,4 mm a Olesa de Bonesvalls (l’Alt Penedès), els 41,8 mm a Sitges – Port d’Aiguadolç (el Garraf) o els 35,8 mm a Barcelona – Can Bruixa (el Barcelonès). Un nou solc va afectar Catalunya els dies 12 i 13 de setembre. Les precipitacions van afectar especialment el vessant sud del Pirineu i el Prepirineu: 49,2 mm al Lac Redon (2.247 m), a la Val d’Aran; 32,2 mm a Espot (2.535 m), al Pallars Sobirà; i 26,5 mm a Guardiola de Berguedà (el Berguedà). Una quarta pertorbació va afectar Catalunya entre els dies 15 i 18 de setembre, si bé va quedar confinada al Pirineu, provocant la primera nevada de la temporada. Cal destacar els registres de precipitació de 58,1 mm a Espot (2.519 m), els 32,7 mm a Boí (2.535 m), a l’Alta Ribagorça o els 32,2 mm al Lac Redon (2.247 m). Entre els dies 22 i 24 de setembre una zona de baixes pressions va arribar a Catalunya, afectant fonamentalment el litoral Central: destaquen els 38,1 mm del PN del Garraf - el Rascler, els 12,0 mm de Viladecans i els 11,2 mm al Prat de Llobregat, totes elles al Baix Llobregat. Finalment, un àrea de baixes pressions de caire retrògrad (procedent de l’est del continent europeu) va creuar Catalunya entre els dies 26 i 28 de setembre i es va aprofundir a la península Ibèrica durant el dos últims dies del mes, provocant un flux de llevant a Catalunya. Les precipitacions van ser extremadament abundants a l’extrem nord de la costa Brava i a punts del Prepirineu i de la conca del riu Francolí, amb precipitacions per sobre dels 100 mm. Destaquen les següents quantitats registrades a les estacions gestionades per l’SMC: 153,0 mm a Sant Pere Pescador (l’Alt Empordà); 133,4 mm a Maspujols (el Baix Camp) i 122,5 mm a les Planes d’Hostoles (la Garrotxa). Igualment, la intensitat va ser important i, fins i tot, torrencial, superant el llindar 2 de l’SMP per intensitat de precipitació: és el cas de Sant Pere Pescador, on es van acumular fins a 55,2 mm en 30 minuts i 3,7 mm en 1 minut.


3

Descripció sinòptica del mes De l’1 al 4 de setembre El mes va començar amb el pas d’un solc que va provocar precipitacions molt abundants al litoral de la demarcació de Tarragona per la convergència del vents del nord en superfície i al Prepirineu. La pluja acumulada en 4 dies va arribar a superar els 100 mm a molts punts del Camp de Tarragona. La figura 1 assenyala la ubicació dels diferents centres d’acció a partir del mapa de pressió en superfície i de la topografia de 500 hPa del dia 2 de setembre de 2015 a les 12.00 hores UTC. La configuració sinòptica venia marcada per un flux de llevant que afectava la Costa Daurada i un solc en altura (a uns 5.500 m d’altura) que s’estenia per l’Europa occidental amb aire fred al seu centre (d’uns -26 ºC en el seu centre).

Figura 1. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hPa del dia 2 de setembre a les 12.00 hores UTC Les precipitacions van afectar durant la matinada i a partir de migdia del dia 1 el Pirineu, Prepirineu i el quadrant nord-est. Al final del dia van arribar al litoral Sud. Foren d'intensitat entre feble i moderada, si bé localment van ser fortes i van anar acompanyades de tempesta. Acumularen quantitats entre minses i poc abundants, localment abundants (vegeu Annex 1). A la matinada del dia 2 i fins a mig matí creuà una banda de xàfecs i tempestes que va avançar de sud-oest a nord-est. A partir de llavors i sobretot al vespre van arribar nous ruixats al terç sud de Catalunya. En conjunt van tenir una intensitat entre feble i moderada, puntualment forta al litoral Sud de matinada, a primera hora del matí i a primera hora de la tarda. Van acumular quantitats entre minses i poc abundants, si bé foren localment abundants al litoral i prelitoral Sud, i molt abundants a punts del litoral Sud. Durant les primeres hores del dia 3 van arribar bandes de precipitació que van seguir una trajectòria de sud-oest a nord-est, més extenses i intenses fins a primeres hores del matí, i més disperses a partir d'aleshores. A partir de migdia se'n desenvoluparen ruixats i xàfecs a punts del prelitoral, del Pirineu i del


4

Prepirineu, més extensos a partir de mitja tarda. En conjunt van tenir una intensitat entre feble i moderada, localment forta de matinada, i puntualment amb tempesta. Van acumular quantitats entre minses i poc abundants, localment abundants o molt abundants al Prepirineu i punts del nord de la depressió Central. La cota de neu voltà els 2.800 metres. A la matinada del dia 4 es produïren ruixats i xàfecs aïllats que van avançar de sud-oest a nord-est. Al matí foren més extensos al Pirineu i Prepirineu i a partir del final matí es desenvoluparen al Prelitoral alhora que va arribar una banda de precipitació extensa a l'extrem sud que va creuar Catalunya. Al final del dia minvaren pel nord del país. Van tenir una intensitat feble, localment moderada, i puntualment amb tempesta fins a mig matí. S'acumularen quantitats de precipitació entre minses i poc abundants en general, localment abundants a punts del Pirineu i Prepirineu i de l'extrem sud del territori. La cota de neu es va situar al voltant de 2.800 m. La figura 2 mostra l’estimació de la precipitació acumulada en 24 hores entre els dies 1 i 4 de setembre. Si bé les precipitacions van començar afectant els dos extrems del país, la resta dels dies es van estendre per tot el territori amb intensitats fortes, tal com mostren les taques de color groc i taronja.

Figura 2. Precipitació estimada en 24 hores d’acord amb les imatges dels radars gestionats per l’SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres entre els dies 1 i 4 de setembre


5

La intensitat va ser localment forta o fins i tot torrencial (quantitats superiors a 40 mm en 30 minuts, nivell 2 de l’SMP per intensitat de precipitació). A continuació es detallen les estacions de la XEMA que van superar els 20 mm en 30 minuts (nivell 1 del SMP per intensitat de precipitació):

Nom de l’estació Comarca PPT màxima 30 min (mm)

dia

Os de Balaguer - el Monestir d'Avellanes la Noguera 40,6 03/09/2015 Camarasa la Noguera 39,5 03/09/2015 Constantí el Tarragonès 33,7 02/09/2015 Alcanar el Montsià 32,1 01/09/2015 Oliola la Noguera 28,9 03/09/2015 Torredembarra el Tarragonès 27,1 02/09/2015 Tarragona - Complex Educatiu el Tarragonès 25,2 02/09/2015 Gurb Osona 23,9 03/09/2015 Baldomar la Noguera 23,4 03/09/2015 la Llacuna l’Anoia 23,1 02/09/2015 Solsona el Solsonès 22,6 03/09/2015 Riudoms el Baix Camp 21,1 02/09/2015 Castell d'Aro el Baix Empordà 20,9 03/09/2015 Alinyà l’Alt Urgell 20,1 03/09/2015 Amposta el Montsià 20,0 04/09/2015

La matinada del dia 3 es van registrar valors de precipitació màxima en 1 minut superiors a 4 mm en punts del Solsonès i la Noguera.

Nom de l’estació Comarca PPT màxima 1 min (mm)

Os de Balaguer - el Monestir d'Avellanes la Noguera 4,8 Solsona el Solsonès 4,5 Oliola la Noguera 4,2

A la taula següent es detallen les quantitats de precipitació que van igualar o superar els 80 mm entre els dies 1 i 4 de setembre a les estacions gestionades per l’SMC, mentre que la figura 3 mostra la distribució de la precipitació.

Nom de l’estació Comarca PPT (mm) 1-4 setembre 2015

Constantí el Tarragonès 126,5 Reus (XOM) el Baix Camp 99,2 Maspujols (XOM) el Baix Camp 94,0 Camarasa la Noguera 87,8 la Selva del Camp (XOM) el Baix Camp 85,3 Tamarit – Hort de la Sínia (XOM) el Baix Camp 84,5 Montbrió del Camp (XOM) el Baix Camp 82,0 el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès 80,7


6

Figura 3. Distribució de la precipitació acumulada entre els dies 1 al 4 de setembre Del 6 al 8 de setembre Entre els dies 6 i 8 de setembre es va produir un episodi de precipitació que va deixar quantitats minses o poc abundants, especialment el dia 8 al litoral Sud. La figura 4 assenyala la ubicació dels diferents centres d’acció a partir de la topografia de 500 hPa i de la imatge del METEOSAT del dia 8 de setembre a les 12.00 hores UTC. La configuració atmosfèrica venia marcada per la presència d’una zona de baixes pressions al vessant mediterrani de la península Ibèrica, mentre que la imatge del METEOSAT assenyala la presència de nuvolositat al sud de Catalunya. Els dies 6 i 7 es va produir algun xàfec d'intensitat entre feble i moderada al litoral i prelitoral Central acumulant-se quantitats minses de precipitació. A l'inici del matí del dia 8 se'n produïren en forma de ruixat al delta de l'Ebre i al sud del cap de Salou, d'intensitat feble o puntualment moderada i entre minses i poc abundants. A la tarda n'hi hagueren d'aïllats i febles a zones de muntanya del prelitoral Sud i al Pirineu central, que van acumular quantitats minses o inapreciables.


7

Figura 4. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hPa del dia 8 de setembre a les 12.00 hores UTC

Les quantitats més destacades registrades a les estacions gestionades per l’SMC van ser els 9,0 mm d’Amposta – Erms Salats (XOM) i els 7,2 mm a l’Illa de Buda, ambdues al Montsià, o els 6,4 mm a Vinyols i els Arcs (el Baix Camp) i els 5,6 mm a l’Ametlla de Mar (el Baix Ebre). 10 i 11 d’octubre El dia 9 va ser un dia d’impàs, però una depressió acompanyada d’un flux de llevant en superfície va provocar precipitacions els dies 10 i 11 de setembre que van afectar fonamentalment el litoral i prelitoral Central. La figura 5 assenyala la ubicació dels diferents centres d’acció a partir del mapa de pressió en superfície i la topografia de 500 hPa del dia 10 de setembre a les 12.00 hores UTC. Es tracta d’una configuració dominada per un flux de llevant en superfície com a conseqüència d’un centre de baixes pressions relatives a la península Ibèrica, mentre que els nivells mitjans de la troposfera Catalunya es veien afectats per un solc relacionat amb una pertorbació ubicada a l’interior del continent amb aire fred a la vertical del país (d’uns -15 ºC). El flux humit provinent de la Mediterrània més l’aire fred en alçada va inestabilitzar l’atmosfera provocant precipitacions a Catalunya. Durant la matinada del dia 10 les precipitacions es van iniciar per l'oest i, de mica en mica, s'estengueren cap a l'est del país. A partir de migdia van minvar pel litoral i prelitoral Nord. Independentment, durant la tarda es van registrar alguns ruixats a punts del Pirineu i del Prepirineu, així com a l'extrem sud del territori. Al vespre les precipitacions desaparegueren i tan sols van persistir de forma feble al terç sud. Foren febles de matinada i entre febles i moderades la resta del dia, localment fortes al matí a punts del litoral Central. Puntualment van anar acompanyades de tempesta. Acumularen quantitats poc abundants al sector central del litoral i del prelitoral, a la Catalunya Central, a la plana de Vic, al Pirineu, al Prepirineu i a l'extrem sud del país. A més, al litoral Central i, aïlladament al litoral Sud, van ser localment abundants.


8

El dia 11 es van enregistrar precipitacions al terç sud del país durant la matinada, així com durant el matí al litoral i al prelitoral Central i Sud. Foren d'intensitat entre feble i moderada, les més destacades van caure al delta de l'Ebre a migdia. Van acumular quantitats entre minses i poc abundants al delta de l'Ebre i minses a la resta. A partir de migdia minvaren i només van persistir de manera molt feble i aïllada al litoral Sud.

Figura 5. Topografies de 850 hPa i de 500 hPa del dia 10 de setembre a les 12.00 hores UTC La figura 6 mostra l’estimació de la precipitació acumulada en 24 hores del dia 10 de setembre, quan la precipitació va ser més extensa a Catalunya. Cal remarcar que va ploure a tot el país, a excepció de l’Alt Empordà.

Figura 6. Precipitació estimada en 24 hores d’acord amb les imatges dels radars gestionats per l’SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres del dia 10 de setembre


9

A la taula següent es detallen les quantitats de precipitació que han igualat o han estat per sobre dels 20 mm enregistrades els dies 10 i 11 de setembre a les estacions gestionades per l’SMC, mentre que la figura 7 mostra la distribució de la precipitació.


Olesa de Bonesvalls (XOM) l’Alt Penedès 51,4 Sitges - Port d'Aiguadolç (XOM) el Garraf 41,8 Barcelona - Can Bruixa (XOM) el Barcelonès 35,8 Barcelona - el Raval el Barcelonès 32,8 Barcelona - Zona Universitària el Barcelonès 32,7 Barcelona - Font del Gat (XOM) el Barcelonès 32,1 Campdevànol – 2 (XOM) el Ripollès 29,8 Calafell-2 (XOM) el Baix Penedès 29,7 Sant Pere de Ribes - Can Miret de les Parellades (XOM) el Garraf 26,4 Vallirana el Baix Llobregat 25,2

Figura 7. Distribució de la precipitació acumulada dels dies 10 i 11 de setembre


10

12 i 13 de setembre Un nou solc va afectar Catalunya els dies 12 i 13 de setembre. Les precipitacions van afectar especialment el vessant sud del Pirineu i al Prepirineu. La figura 8 assenyala la ubicació dels diferents centres d’acció a partir del mapa de pressió en superfície i la topografia de 500 hPa del dia 12 de setembre a les 12.00 hores UTC. En superfície s’observa un àrea depressionària ubicada a les illes Britàniques estenent-se cap el sud i abraçant la península Ibèrica. En els nivells mitjans de la troposfera la configuració venia dominada per una ondulació de la corrent en jet com a conseqüència d’un solc molt ben marcat associat a una pertorbació amb aire fred en el seu centre, essent la temperatura a la vertical de Catalunya d’un -14 ºC.

Figura 8. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hPa del dia 12 de setembre a les 12.00 hores UTC Fins a migdia del dia 12 es van produir precipitacions al Pirineu i al Prepirineu occidental, sobretot de matinada i de nou a partir de mig matí, així com algunes de molt aïllades a punts de la depressió Central a última hora del matí. A partir de llavors arribaren precipitacions pel sud-oest del país que, de manera progressiva, van avançar cap a l'est del territori. Foren d'intensitat feble, localment moderada i amb aparat elèctric al Pirineu i Prepirineu a l'inici de la tarda. Al vespre les precipitacions es van restringir al quadrant nord-est i al Pirineu i al Prepirineu occidental, d'on també desaparegueren al final de la jornada. A partir de migdia del dia 13 se'n produïren en forma de ruixat entre feble i moderat al sector central del Prelitoral, a la Catalunya Central i a la plana de Vic, per bé que puntualment també afectaren altres indrets del litoral i del prelitoral Nord. Localment van anar acompanyades de tempesta. A partir d'aleshores també arribaren algunes precipitacions febles al terç oest, sobretot al Pirineu i al Prepirineu, que es van desplaçar cap a l'est i de manera molt aïllada van afectar altres indrets del territori. Al final del dia n'arribaren algunes de febles al Pirineu i Prepirineu occidental.


11

La figura 9 mostra l’estimació de la precipitació acumulada en 24 hores del dies 12 i 13 de setembre. Les precipitacions més intenses es van enregistrar al quadrant nord-occidental Catalunya i algun punt del Prepirineu central (colors verds a la imatge de l’esquerra).

Figura 9. Precipitació estimada en 24 hores d’acord amb les imatges dels radars gestionats per l’SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres dels dies 12 i 13 de setembre

A la taula següent es detallen les quantitats de precipitació que han igualat o han estat per sobre dels 20 mm enregistrades els dies 12 i 13 de setembre a les estacions gestionades per l’SMC, mentre que la figura 10 mostra la distribució de la precipitació.


Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 49,2 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 32,2 Guardiola de Berguedà el Berguedà 26,5 Vielha la Val d'Aran 24,1 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 20,7 Boí (2.535 m) l’Alta Ribagorça 20,4


12

Figura 10. Distribució de la precipitació acumulada dels dies 12 i 13 de setembre Del 15 al 18 de setembre Després d’un dia d’impàs, una pertorbació va afectar Catalunya entre els dies 15 i 18 de setembre, si bé va quedar confinada al Pirineu, provocant la primera nevada de la temporada. La figura 11 assenyala la ubicació dels diferents centres d’acció a partir del mapa de pressió en superfície i la topografia de 500 hPa del dia 17 de setembre a les 12.00 hores UTC. En superfície s’observa un centre de baixes pressions abraçant gran part de l’Europa occidental amb un flux del nord-oest a la península Ibèrica, essent aquest de nord a Catalunya. En els nivells mitjans de la troposfera queda marcat un solc associat a una pertorbació ubicada a l’Atlàntic Nord amb aire fred en el seu centre (al voltant dels -22 ºC), fet que va provocar una inestabilització de l’atmosfera i l’aparició de les primeres nevades al Pirineu occidental.


13

Figura 11. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hPa del dia 17 de setembre a les 12.00 hores UTC Al matí del dia 15 es va produir algun ruixat moderat al litoral Central i plugims febles tant al litoral com prelitoral. A partir de la tarda hi hagueren precipitacions febles l'Alt Empordà i a partir del vespre també pel terç oest. Durant el dia 16 es van restringir al quadrant nord-occidental de Catalunya. Durant el dia 16 les precipitacions, d’intensitat feble, es restringiren al quadrant nord-occidental de Catalunya. De matinada del dia 17 es produïren precipitacions a bona part del país. Foren febles, tret de punts del Pirineu occidental on van tenir una intensitat moderada. A partir de la tarda es repetiren alguns ruixats dispersos al Pirineu. En total, van acumular quantitats entre inapreciables i minses en general, excepte al Pirineu occidental on foren poc abundants i localment abundants. Al llarg del matí del dia 18 es produïren algunes precipitacions disperses i d'intensitat feble al Pirineu, que van acumular quantitats entre inapreciables i minses. Foren de neu a partir dels 2.000 metres. Algunes estacions d’alta muntanya de la XEMA del Pirineu occidental van registrar gruixos de neu al voltant d’1 cm (vegeu la imatge següent).

A continuació es detallen les quantitats de precipitació superiors a 20 mm que es van enregistrar entre els dies 15 al 18 de setembre a les estacions gestionades per l’SMC, mentre que la figura 12 mostra la distribució de la precipitació.

Nom de l’estació Comarca PPT (mm) 15-18 de setembre de 2015

Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 58,1 Boí (2.535 m) l’Alta Ribagorça 32,7 Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 32,2 Sant Joan de Toran (XOM) la Val d'Aran 29,0 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà 28,1 Vielha la Val d'Aran 22,9 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà 22,8


14

Figura 12. Distribució de la precipitació acumulada entre els dies 15 i 18 de setembre

Del 22 al 24 de setembre Si bé el dia 20 es van produir alguns ruixats en front del litoral de les comarques del Barcelonès i del Maresme, va ser entre els dies 22 i 24 de setembre quan una zona de baixes pressions va creuar el país afectant fonamentalment el litoral Central. La figura 13 assenyala la ubicació dels diferents centres d’acció a partir del mapa de pressió en superfície i la topografia de 500 hPa del dia 22 de setembre a les 12.00 hores UTC. En superfície s’observa una situació poc definida, amb un lleuger flux del nord i una petita baixa relativa en front del litoral català. En els nivells mitjans de la troposfera queda marcat un solc associat a una pertorbació ubicada entre les illes Britàniques i la península escandinava amb aire fred en el seu centre (al voltant dels -26 ºC), si bé aquesta no era tan freda a la vertical de Catalunya.


15

Figura 13. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hPa del dia 22 de setembre a les 12.00 hores UTC A partir de l'inici de la tarda del dia 22 hi va haver algunes precipitacions febles i minses a cotes altes del vessant nord del Pirineu. Al vespre es van enregistrar precipitacions febles a l'extrem nord-est i del litoral Central, d'intensitat feble. Acumularen unes quantitats minses. Durant la matinada del dia 23 se'n produïren de locals al litoral i prelitoral Central i Nord, febles i minses en conjunt, així com a partir del vespre a punts del quadrant nord-est i del litoral i prelitoral Central. Finalment, durant les primeres hores de la matinada del dia 24 se'n registraren a punts del sector central del litoral. Van ser en forma de ruixat d'intensitat entre feble i moderada, minses i localment poc abundants. La figura 14 mostra l’estimació de la precipitació acumulada en 24 hores dels dies 23 i 24 de setembre, on es pot observar que les precipitacions més intenses van afectar el delta del Llobregat i nord de la comarca del Garraf.

Figura 14. Precipitació estimada en 24 hores d’acord amb les imatges dels radars gestionats per l’SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres dels dies 23 i 24 de setembre.


16

A continuació es detallen les quantitats de precipitació iguals o superiors a 5 mm que es van enregistrar entre els dies 17 i 19 d’agost a les estacions gestionades per l’SMC, mentre que la figura 15 mostra la distribució de la precipitació.

Nom de l’estació Comarca PPT (mm) 22-24 de setembre 2015

PN del Garraf - el Rascler el Baix Llobregat 38,1 Viladecans el Baix Llobregat 12,0 el Prat de Llobregat el Baix Llobregat 11,2 Barcelona - Font del Gat (XOM) el Barcelonès 9,3 Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 8,2 Barcelona - el Raval el Barcelonès 6,8 Port de Barcelona - Sirena el Barcelonès 5,6

Figura 15. Distribució de la precipitació acumulada entre els dies 22 i 24 de setembre Del 26 al 30 de setembre


17

El mes va acabar amb la presència d’un àrea de baixes pressions de caire retrògrad (procedent de l’est del continent europeu) que va creuar Catalunya entre els dies 26 i 28 de setembre i es va aprofundir a la península Ibèrica durant el dos últims dies del mes, provocant un flux de llevant a Catalunya. Les precipitacions van ser extremadament abundants a l’extrem nord de la costa Brava i a punts del Prepirineu i de la conca del riu Francolí, amb precipitacions per sobre dels 100 mm. Va ser el primer temporal de llevant de la tardor i va provocar onades de fins a 3 metres a la costa. La figura 16 assenyala la ubicació dels diferents centres d’acció a partir del mapa de pressió en superfície i la topografia de 500 hPa del dia 29 d’agost a les 12.00 hores UTC. La configuració en superfície venia marcada per un bloqueig anticiclònic al nord del continent europeu, amb una disposició zonal (direcció oest-est), provocant un flux marcat de llevant a Catalunya. En els nivells mitjans de la troposfera una pertorbació amb aire fred en el seu centre (d’uns -22 ºC) es trobava ubicada al nord de Catalunya, essent la temperatura a la vertical del país d’uns -16/-18 ºC. A més, durant el dia 30 una zona de baixes pressions es va aprofundir en superfície davant del litoral català. El flux humit i relativament càlid en superfície procedent de la Mediterrània i la temperatura freda en alçada van ser els factors detonants de les intenses precipitacions que es van registrar a punts del litoral i al Prepirineu.

Figura 16. Mapa de pressió en superfície i topografia de 500 hPa del dia 29 de setembre a les 12.00 hores UTC Les precipitacions es van iniciar a primeres hores de la tarda del dia 26 a punts del Pirineu, ràpidament també aparegueren ruixats al Prepirineu, la Catalunya Central i el prelitoral Sud. Amb el pas de les hores es desplaçaren de nord a sud i al final del dia van afectar el sector central del litoral. Sovint van anar acompanyades de tempesta i localment foren d’intensitat forta. Fins a mig matí del dia 27 se'n produïren a punts de la meitat sud del litoral, a partir d'aleshores també aparegueren alguns ruixats a la Catalunya Central que durant la tarda es generalitzar a punts de muntanya. Sovint van anar acompanyats de tempesta i localment d'intensitat forta. A primeres hores del dia 28 van caure alguns ruixats febles al delta de l'Ebre i durant la tarda van afectar també a punts del prelitoral Sud i al Pirineu oriental. Van acumular quantitats inapreciables o minses.


18

Durant la matinada del dia 29 se'n produïren de locals a punts del litoral i del quadrant nord-est. Durant el matí es van formar ruixats dispersos que afectaren punts del litoral, prelitoral i de la resta de la meitat est. Durant la tarda va arribar al camp de Tarragona, extrem nord-est i al Pirineu i Prepirineu. Al final del dia van quedar concentrades a l'extrem sud i al quadrant nord-est. Foren d'intensitat entre feble i moderada, si bé a punts del camp de Tarragona i del golf de Roses van tenir una intensitat forta i puntualment torrencial. Es van acumular quantitats poc abundants, si bé en aquests darrers sectors foren entre molt abundants i extremadament abundants. Localment van anar acompanyades de tempesta. L’absència d’un flux marcat a nivells mitjans durant el dia 29 va permetre que els ruixats fossin relativament estàtics, de manera que la quantitat de precipitació acumulada va ser molt irregular, però extremadament abundant (superior als 100 mm) a diversos sectors del golf de Roses (l’Alt Empordà). El registre més destacat de totes les estacions de la XEMA i de la XOM va ser els 145,1 mm a Sant Pere Pescador (l’Alt Empordà), dels quals 140 mm van caure en 5 hores. En aquesta estació feia gairebé 21 anys, des de l’octubre de 1994, que no hi plovia tant en un sol dia. Es tracta del quart dia més plujós d’aquesta sèrie de 26 anys de dades, per darrere dels 166,1 mm de l’1 de novembre de 1993, els 151,5 mm del 10 d’octubre de 1994 i els 150,7 mm del 19 d’octubre del mateix any. Les següents estacions de la XEMA van superar el llindar de perill per intensitat de pluja (20 mm en 30 minuts):

Nom de l’estació Comarca PPT màxima en 30 min 29 setembre 2015

Sant Pere Pescador l’Alt Empordà 55,2 Portbou l’Alt Empordà 34,0 Tarragona - Complex Educatiu el Tarragonès 27,4 Riudoms el Baix Camp 26,0 Constantí el Tarragonès 22,4

Les precipitacions van ser continuades a la meitat est i a la resta del litoral i prelitoral al llarg del dia 30, amb una intensitat que va ser entre feble i moderada. Acumularen quantitats de precipitació entre poc abundants i abundants, tot i que localment foren molt abundants a la meitat est. A la resta del territori, va caure algun plugim feble. A diferència del dia anterior, la precipitació ja no va ser tan intensa, sinó més aviat extensa i continuada (sobretot a les comarques del nord-est), acumulant quantitats molt abundants (superiors als 50 mm) a diversos sectors de la Garrotxa, el Gironès, les Guilleries, el massís del Montseny i l’extrem oriental del Ripollès. D’altra banda, la nit del dia 29 al 30 va arribar a nevar molt dèbilment al Pirineu a cotes superiors als 2.400-2.500 metres. La figura 17 mostra l’estimació de la precipitació acumulada en 24 hores del 29. Cal remarcar les taques vermelles que s’observen al sud de les comarques de l’Alt Empordà, del Baix Camp i del Tarragonès i al vessant nord de la serralada del Montseny.


19

Figura 17. Precipitació estimada en 24 hores d’acord amb les imatges dels radars gestionats per l’SMC i corregida segons les dades dels pluviòmetres del dia 29 de setembre

Alguns dels xàfecs del dia 29 de setembre van anar acompanyats de tempesta, tot i que la majoria de les descàrregues elèctriques van caure mar endins. La Xarxa de Detecció de Descàrregues Elèctriques (XDDE) gestionada per l’SMC va enregistrar un total de 112 descàrregues elèctriques sobre el Principat, dels quals 38 van caure al Baix Camp i 18 al Tarragonès. En canvi, la precipitació del dia 30 va ser més estratificada, en forma de pluja més continuada i sense tempesta (només es va registrar una descàrrega elèctrica a la Ribera d’Ebre). La figura 18 mostra la distribució espacial i temporal dels llamps núvol-terra registrats els dies 29 i 30 de setembre. S’hi pot veure com els llamps del dia 29 es van produir bàsicament durant les hores centrals del dia. D’altra banda, se’n van registrar força més dins del mar que no pas terra endins.

Figura 18. Distribució de les descàrregues elèctriques detectades per la XDDE durant els dies 29 i 30 de setembre


20

A continuació es detallen les quantitats de precipitació superiors a 75 mm que es van enregistrar entre els dies 26 i 30 de setembre a les estacions gestionades per l’SMC, mentre que la figura 19 mostra la distribució de la precipitació.


Sant Pere Pescador l’Alt Empordà 153,0 Maspujols (XOM) el Baix Camp 133,4 les Planes d'Hostoles (XOM) la Garrotxa 122,5 Roses l’Alt Empordà 121,3 Constantí el Tarragonès 112,6 Batet de la Serra – Mas el Solà l’Alt Empordà 109,7 Portbou l’Alt Empordà 108,3 Reus - Centre de Lectura (XOM) el Baix Camp 108,1 Canet d'Adri (XOM) el Gironès 106,8 la Vall d'en Bas la Garrotxa 94,7 Santa Pau - Sant Miquel Sacot (XOM) la Garrotxa 94,4 Girona el Gironès 93,6 Verges (XOM) el Baix Empordà 88,4 Molló - Fabert el Ripollès 87,6 la Vall d'en Bas - Mas Can Gronxa (XOM) la Garrotxa 87,3 Albanyà – Lliurona (XOM) l’Alt Empordà 87,0 Riudoms el Baix Camp 86,6 Palau-saverdera (XOM) l’Alt Empordà 86,4 Castelló d'Empúries l’Alt Empordà 85,2 Mieres (XOM) la Garrotxa 83,8 Olot - el Parc Nou (XOM) la Garrotxa 83,6 Salt - Parc de la sèquia del Monar la Garrotxa 80,8 La Selva del Camp-Institut (XOM) el Baix Camp 75,3


21

Figura 19. Distribució de la precipitació acumulada entre els dies 26 i 30 de setembre Remarcar que va ser el primer temporal de llevant de la tardor que va provocar onades de fins a 3 metres a la costa. La imatge següent mostra el sector litoral del municipi de Sant Adrià de Besòs al Barcelonès.

Onatge a Sant Adrià de Besòs (30/09/2015) Font: Màrius Tomé i Covelo


22

Temperatura Pel que fa a la temperatura mitjana mensual, el mes de setembre s’ha de qualificar com a fred a bona part de Catalunya, a excepció de l’interior de la comarca de l’Alt Empordà, serra de l’Albera i algun punt de la conca del riu Anoia on el mes ha estat normal, amb anomalies entre +0,1 i +0,5 ºC (Figura 20). Aquestes anomalies tèrmiques han estat conseqüència del bloqueig anticiclònic a la part oriental del Atlàntic que ha afavorit l’arribada de masses fredes del nord del continent i una inhibició de les càlides procedents del Nord d’Àfrica. Cal remarcar que a bona part Catalunya ha estat el setembre més fred des del 2001 i que a punts del litoral Sud i de l’interior cal retrocedir fins al 1996 per trobar un setembre més fred. A l’Observatori Fabra (el Barcelonès), amb un registre continu de temperatura des de l’any 1913, cal remuntar-se fins l’any 2001 per a trobar un setembre tan fred. Finalment, a punts del quadrant nord-est (litoral nord i prelitoral nord de Girona i Prepirineu més oriental) el setembre del 2008 va ser més fred. Figura 20:

Mapes de temperatura mitjana del mes de setembre de 2015 i de diferència d’aquesta respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionada per l’SMC. No inclouen els valors de temperatura d’una estació concreta si no es disposa del 80% de totes les dades d’aquesta estació.


23

La taula següent mostra els valors d’anomalia negativa (diferències de la temperatura mitjana mensual de setembre respecte de la mitjana climàtica mensual del mes de setembre pel període de referència 1961-1990) inferiors o iguals a -2,5 ºC registrats a les estacions de la XEMA.

Nom de l’EMA Comarca Anomalia (ºC) Setembre 2015

Boí (2.535 m) l’Alta Ribagorça -3,1 la Tosa d'Alp 2500 la Cerdanya -3,0 Salòria (2.451 m) el Pallars Sobirà -3,0 Sasseuva (2.228 m) la Val d'Aran -3,0 Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran -2,9 el Port del Comte (2.316 m) el Solsonès -2,8 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà -2,7 Prades el Baix Camp -2,6 Certascan (2.400 m) el Pallars Sobirà -2,6 Bonaigua (2.266 m) el Pallars Sobirà -2,5


24

Precipitació Pluviomètricament, el mes de setembre s’ha caracteritzat per una distribució molt irregular de la precipitació. Ha estat normal o plujós a bona part de la meitat nord de Catalunya i punts del litoral de Tarragona, i fins i tot molt plujós al extrem nord de la costa Brava, part central de la comarca del Berguedà i la conca del riu Francolí. En canvi, el mes ha estat sec a la resta i molt sec a àmplies zones de la depressió de l’Ebre (Figura 21). Aquestes anomalies de precipitació han estat conseqüència d’una banda de les pertorbacions atlàntiques que van afectar Catalunya durant gran part del mes (donant precipitacions especialment a la meitat nord de Catalunya), i d’altra banda, per la llevantada que va afectar el país especialment el dia 29 amb precipitacions extremadament abundants a l’extrem nord-est del territori. Caldria remarcar que el setembre és un dels mesos més plujosos, juntament amb l’octubre, al litoral i al prelitoral, superant en alguns casos els 80 mm de precipitació mitjana mensual. D’aquesta manera, algunes quantitats de precipitació mensual significativa que s’han acumulat durant el mes (per exemple: 57,0 mm a Barcelona - Observatori Fabra) no han estat suficients per assolir la mitjana mensual de setembre. A continuació es mostren les estacions gestionades per l’SMC en les quals la precipitació acumulada durant el mes de setembre ha superat els 150 mm.

Nom de l’estació Comarca PPT (mm) Setembre 2015

Constantí el Tarragonès 246,9 Maspujols (XOM) el Baix Camp 235,3 Reus - Centre de Lectura (XOM) el Baix Camp 215,6 Espot (2.519 m) el Pallars Sobirà 178,3 Santuari de Queralt el Berguedà 175,4 Riudoms el Baix Camp 174,2 Sant Pere Pescador l’Alt Empordà 171,2 La Selva del Camp (XOM) el Baix Camp 163,3 les Planes d'Hostoles (XOM) la Garrotxa 160,2 Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 156,3 Molló - Fabert el Ripollès 153,0

Les precipitacions iguals o superiors a 100 mm en 24 hores que es van enregistrar a la XEMA són les que figuren a la taula següent. Estan ubicades al quadrant nord-est de Catalunya, especialment a l’Alt Empordà i s’han de qualificar com a extremadament abundants (superació del llindar de 100 mm en 24 hores):

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Setembre 2015 dia

Sant Pere Pescador l’Alt Empordà 145,1 29 Santuari de Queralt el Berguedà 116,9 29 Roses l’Alt Empordà 109,9 29 Portbou l’Alt Empordà 103,5 29

Tot seguit es mostren els registres de precipitació més baixos recollits al llarg del setembre per les estacions de la XEMA:


25

Nom de l’EMA Comarca PPT (mm) Setembre 2015

Pantà de Riba-roja la Ribera d'Ebre 8,0 Vilanova de Segrià (XOM) el Segrià 8,0 Aitona el Segrià 7,5 Seròs el Segrià 5,7

Figura 21: Mapes de precipitació acumulada durant el mes de setembre de 2015 i de percentatge d’aquesta respecte de la mitjana climàtica Mapes elaborats amb dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques), gestionades per l’SMC. No inclouen els valors de precipitació d’una estació concreta si no es disposa de les dades d’un episodi significatiu d’aquesta estació.


26

Vent El mes de setembre va començar amb tempestes fortes que van afectar especialment el Camp de Tarragona acompanyades de ratxes de vent molt fort. A l’EMA de Constantí (el Tarragonès) durant la tempesta del dia 2 es va registrar una ratxa màxima de 97,9 km/h. Cal assenyalar l’episodi de vent que es va enregistrar a Catalunya els dies 16 i 17 de setembre, quan es van enregistrar ratxes de vent molt fortes (per sobre del llindar de 90 km/h) associades a una pertorbació que va afectar Catalunya. La taula següent mostra les EMA gestionades per l’SMC on es van igualar o superar el llindar dels 90 km/h juntament amb la direcció que va bufar aquesta ratxa.

Nom de l’EMA Comarca Ratxa màxima (km/h) 16-17 setembre 2015

Direcció (graus) Dia

Lac Redon (2.247 m) la Val d'Aran 116,6 210 16 Puig Sesolles (1.668 m) el Vallès Oriental 112,3 257 17 Ulldeter (2.410 m) el Ripollès 100,8 180 16 Portbou l’Alt Empordà 99,4 215 16 La figura 22 mostra la ratxa màxima de vent mesurada els dies 16 i 17 de setembre de 2015 a totes les estacions de la XEMA. La mida i el color de les fletxes representa la velocitat assolida, mentre la seva orientació mostra la direcció des de la qual bufava.

Figura 22. Ratxa màxima i direcció del vent registrada a les estacions de la XEMA els dies 16 i 17 de setembre


27

Malgrat que no es pot fer una anàlisi exhaustiva del vent a Catalunya, atesa la seva complexitat orogràfica, s’han seleccionat 9 estacions distribuïdes uniformement arreu del territori per poder donar una visió general del comportament d’aquesta variable durant el mes. La taula següent detalla, d’aquestes nou estacions, el valor de la ratxa màxima mensual del vent i el percentatge de calmes (velocitat del vent igual o menor a 0,5 m/s) i s’hi representa la rosa dels vents, la qual dóna idea de la direcció del vent que ha bufat amb més freqüència (s’hi distingeixen 16 sectors) i, alhora, informa sobre la seva velocitat mitjana (s’hi distingeixen 6 intervals).


28

Ratxa màxima (m/s) Component % Calmes Rosa dels ventsData dominant ≤0,5 m/s mensual

1,5

15,2

Montsec d'Ares (1.572 m) SSW

10,4

2,2

4,2

9,8

1,6

16,9

E

WNW

WSW

23 de setembre

12,5

WSW

VK Segrià Raimat

13,9

E

23 de setembre

4,8

DP Cerdanya Das-Aeròdrom

20,9

3 de setembre

CY Osona Muntanyola

WQ Pallars Jussà

3 de setembre

24 de setembre

15,3

U2 Alt Empordà

DQ

30 de setembre

C8 Segarra Cervera

17,2

UU Montsià Amposta

18,6

16 de setembre

X4 Barcelonès Barcelona-el Raval E

Sant Pere Pescador

20,0

13,4

13 de setembre

S

NW

29 de setembre

14,8

Comarca Nom de l'EMA

Alt Camp Vila-rodona

> 0,5 - 2,5 > 2,5 - 5 > 5 - 7,5 > 7,5 - 10 > 10 - 20 > 20

Velo c i t a t m it ja n a d e l v e n t (m/s)


29

Irradiació solar La irradiació solar de setembre de 2015 (figura 23) s’ha caracteritzat per uns valors per sota dels normals per a l’època de l’any a gran part de Catalunya, especialment a la mitat occidental del país, serralada Transversal i Pirineu oriental. Figura 23: Mapa d’anomalia d’irradiació solar global del mes de setembre de 2015 respecte de la mitjana dels últims 10 anys Mapes d’anomalia d’irradiació global elaborats amb les dades de les estacions integrades a la XEMA (Xarxa d’Estacions Meteorològiques Automàtiques). Les mitjanes contra les quals es comparen les dades del mes en curs s’han elaborat a partir de les dades de les estacions de la XEMA dels últims 10 anys (2005-2014).


30

EFEMÈRIDES METEOROLÒGIQUES DEL MES DE SETEMBRE DE 2015 Temperatura màxima absoluta

Aldover (el Baix Ebre) 34,3 ºC dia 16 Alcarràs (el Segrià) 33,4 ºC dia 16 Seròs (el Segrià) 33,1 ºC dia 16

Temperatura mínima absoluta

Alta muntanya (per damunt dels 1.800 m)

la Tosa d’Alp 2.500 (la Cerdanya) -2,2 ºC dia 23 Certascan (2.400 m) - el Pallars Sobirà -1,7 ºC dia 23 Bonaigua (2.226 m) - el Pallars Sobirà -1,4 ºC dia 23

Resta del territori

Das - Aeròdrom (la Cerdanya) -2,2 ºC dia 24 Prades (el Baix Camp) 1,5 ºC dia 24 el Pont d Suert (l’Alta Ribagorça) 1,9 ºC dia 24

Precipitació màxima en 24 hores

Sant Pere Pescador (l’Alt Empordà) 145,1 mm dia 29 Roses (l’Alt Empordà) 109,9 mm dia 29 Portbou (l’Alt Empordà) 103,5 mm dia 29

Vent* Constantí (el Tarragonès) 97,9 km/h dia 2 * Es dóna només informació de vent de les EMA representatives de poblacions de Catalunya.


31

TAULA RESUM DELS VALORS TERMOPLUVIOMÈTRICS DE LES ESTACIONS GESTIONADES PER L’SMC SETEMBRE 2015

Codi Comarca Nom EMA TMm(ºC)

TXm(ºC)

TNm(ºC)

TXx(ºC) dia

TNn (ºC) dia

PPT(mm)

PPTx24h(mm) dia

VY Alt Camp Nulles 18,6 24,3 13,8 29,5 1 9,8 25 82,9 30,9 2DQ Alt Camp Vila-rodona 18,5 24,7 13,8 31,2 1 10,6 25 55,7 27,0 2U1 Alt Empordà Cabanes 19,6 26,5 13,4 32,6 16 9,6 21 50,2 17,9 3W1 Alt Empordà Castelló d'Empúries 19,7 25,9 13,5 32,0 16 8,6 25 106,5 79,5 29VZ Alt Empordà Espolla 19,8 26,2 13,8 32,7 16 9,8 21 59,6 27,2 29Y5 Alt Empordà Navata 19,3 25,6 14,0 31,5 13 10,2 24 69,0 26,2 29J5 Alt Empordà Pantà de Darnius - Boadella 19,4 25,9 14,2 32,4 16 11,2 24 65,0 22,4 29D6 Alt Empordà Portbou 19,6 23,2 16,6 29,0 16 13,0 29 122,6 103,5 29D4 Alt Empordà Roses 20,6 25,0 15,9 29,0 16 11,3 21 144,6 109,9 29U2 Alt Empordà Sant Pere Pescador 19,2 25,0 13,4 30,6 13 8,8 28 171,2 145,1 29XZ Alt Empordà Torroella de Fluvià 19,3 25,5 13,3 31,3 16 8,4 25 73,4 48,2 29WP Alt Penedès Canaletes 18,3 24,4 13,8 29,3 1 10,3 18 29,5 10,9 2DI Alt Penedès Font-rubí 18,5 24,4 14,1 29,0 21 10,8 18 50,5 16,1 2W4 Alt Penedès la Granada 18,7 24,7 14,0 29,6 1 10,2 25 54,5 20,6 10U3 Alt Penedès Sant Martí Sarroca 18,3 24,0 13,6 28,5 1 9,9 18 58,0 16,8 2WY Alt Penedès Sant Sadurní d'Anoia 19,3 25,8 13,7 31,2 1 8,8 25 56,8 32,8 2Y4 Alt Urgell Alinyà 14,1 19,0 10,3 23,4 25 6,8 24 97,4 49,1 3CD Alt Urgell la Seu d'Urgell 15,2 22,5 9,2 26,7 1 3,9 24 62,0 17,0 3W5 Alt Urgell Oliana 16,8 23,8 10,7 28,7 16 4,9 24 58,9 26,8 3CJ Alt Urgell Organyà 16,2 23,7 10,0 27,4 16 6,1 19 61,6 26,7 3Z2 Alta Ribagorça Boí (2.535 m) 4,4 7,5 1,6 13,3 20 -1,1 23 102,3 19,8 12CT Alta Ribagorça el Pont de Suert 13,8 22,4 7,5 26,4 25 1,9 24 68,8 17,0 12CE Anoia els Hostalets de Pierola 19,3 25,8 14,8 31,2 1 12,3 25 29,4 11,0 2XB Anoia la Llacuna 16,5 22,8 10,9 28,1 1 6,6 24 68,7 26,3 2XA Anoia la Panadella 15,8 20,9 11,9 25,1 1 7,8 24 29,0 10,0 10H1 Anoia Òdena 18,2 25,4 12,1 30,7 1 7,3 25 46,0 17,2 27WW Bages Artés 18,3 25,9 12,3 31,8 1 7,0 25 53,6 23,9 2U4 Bages Castellnou de Bages 17,6 24,4 12,8 29,8 1 9,4 24 63,8 27,0 3R1 Bages el Pont de Vilomara 18,9 26,6 12,9 31,0 1 7,8 25 46,4 13,2 26WN Bages Montserrat - Sant Dimes 15,4 19,2 12,7 23,2 13 10,3 23 52,6 17,5 2CL Bages Sant Salvador de Guardiola 18,0 25,7 11,7 31,6 1 6,8 25 25,3 9,9 10XR Baix Camp Prades 13,6 20,1 7,6 24,8 1 1,5 24 46,1 16,7 3W6 Baix Camp Riudoms 19,6 25,5 15,2 32,2 1 10,8 25 174,2 63,5 29U6 Baix Camp Vinyols i els Arcs 20,5 25,8 16,3 30,4 1 11,7 25 132,7 45,9 2U7 Baix Ebre Aldover 21,4 27,9 16,4 34,3 16 13,1 25 19,2 8,2 4DB Baix Ebre el Perelló 19,8 25,3 15,9 30,5 16 13,3 9 29,8 11,5 4U9 Baix Ebre l'Aldea 21,0 26,2 16,7 31,7 1 12,9 25 31,0 17,7 4UA Baix Ebre l'Ametlla de Mar 20,3 25,7 15,9 31,6 1 13,3 9 49,3 21,9 10X5 Baix Ebre PN dels Ports 13,9 19,5 9,8 25,8 16 6,0 5 58,3 27,7 29DO Baix Empordà Castell d'Aro 18,9 24,4 13,9 31,7 1 10,3 25 58,7 21,3 30DF Baix Empordà la Bisbal d'Empordà 19,3 25,7 13,6 31,1 13 9,1 25 62,7 22,0 29UB Baix Empordà la Tallada d'Empordà 19,1 25,3 13,6 31,3 13 8,9 28 59,5 27,0 29UC Baix Empordà Monells 19,1 25,9 13,0 31,8 13 8,5 28 76,6 35,4 29UE Baix Empordà Torroella de Montgrí 19,0 24,2 13,7 30,0 13 9,0 28 43,1 14,6 29XL Baix Llobregat el Prat de Llobregat 20,7 25,6 16,5 31,1 1 13,9 25 47,8 19,4 10


32


TXm(ºC)

TNm(ºC)

TXx(ºC) dia

TNn (ºC) dia

PPT(mm)

PPTx24h(mm) dia

UF Baix Llobregat PN del Garraf - el Rascler 17,3 21,2 14,8 25,6 12 12,1 5 90,4 35,8 23Y9 Baix Llobregat Port de Barcelona - ZAL Prat 21,6 24,4 18,5 28,6 17 15,9 25 50,2 18,0 10D3 Baix Llobregat Vallirana 19,6 25,8 15,6 32,8 1 13,4 28 55,3 25,2 10UG Baix Llobregat Viladecans 21,0 26,1 16,8 31,0 1 13,7 25 50,9 17,5 10WZ Baix Penedès Cunit 20,5 25,3 16,1 29,0 1 12,2 25 69,4 19,6 10UH Baix Penedès el Montmell 17,7 24,2 13,5 30,5 1 11,1 23 86,1 21,8 10D9 Baix Penedès el Vendrell 20,1 25,7 15,4 31,3 1 11,2 25 70,9 28,4 26WO Baix Penedès la Bisbal del Penedès 18,9 24,7 13,5 30,1 1 8,6 25 43,0 11,9 2WU Barcelonès Badalona - Museu 20,8 23,2 18,2 28,4 1 15,9 25 34,9 13,4 10X4 Barcelonès Barcelona - el Raval 21,8 24,5 19,4 28,9 17 17,1 24 53,0 32,6 10D5 Barcelonès Barcelona - Observatori Fabra 18,7 23,2 15,9 28,5 1 13,2 30 57,0 21,9 30X8 Barcelonès Barcelona - Zona Universitària 20,5 25,0 17,0 30,5 1 14,1 24 57,4 32,1 10X2 Barcelonès Barcelona - Zoo 21,1 24,3 18,2 28,6 1 14,2 24 S/S S/S S/SMS Berguedà Castellar de n'Hug - el Clot del Moro 13,8 20,8 8,3 25,3 25 3,8 24 77,3 34,9 3UI Berguedà Gisclareny 12,0 17,0 8,2 20,4 1 5,6 24 92,1 31,0 3WV Berguedà Guardiola de Berguedà 14,5 21,4 8,5 25,8 16 3,2 24 94,4 37,8 3CR Berguedà la Quar 15,1 21,8 10,7 26,9 1 6,6 24 62,0 22,9 3WM Berguedà Santuari de Queralt 14,2 19,0 10,6 23,8 1 7,5 24 175,4 68,2 26Z9 Cerdanya Cadí Nord (2.143 m) - Prat d'Aguiló 7,5 11,1 4,6 15,1 1 2,2 23 108,6 43,5 3DP Cerdanya Das - Aeròdrom 11,9 20,8 4,4 24,8 20 -2,2 24 48,5 19,6 3ZD Cerdanya la Tosa d'Alp 2500 4,7 7,3 2,2 11,1 20 -2,2 23 S/S S/S S/SZ3 Cerdanya Malniu (2.230 m) 7,0 11,1 3,9 15,3 21 1,0 18 91,7 23,8 27W8 Conca de Barberà Blancafort 17,7 24,0 12,0 29,3 1 7,5 24 48,1 16,2 29CW Conca de Barberà l'Espluga de Francolí 17,5 24,3 11,9 29,8 16 7,3 24 59,7 20,3 29UJ Conca de Barberà Santa Coloma de Queralt 16,2 22,2 11,7 27,3 1 7,3 24 39,7 12,9 10XU Garraf Canyelles 19,3 24,5 14,6 28,3 12 10,6 25 56,8 24,4 10UK Garraf Sant Pere de Ribes - PN del Garraf 19,9 24,7 16,1 28,9 12 13,5 5 52,1 22,3 10UL Garrigues Castelldans 18,5 26,2 11,8 31,6 16 6,8 25 14,7 5,2 4UM Garrigues la Granadella 18,0 24,1 12,5 30,0 16 7,9 18 11,2 7,0 4W9 Garrotxa la Vall d'en Bas 16,6 23,7 10,2 28,3 16 4,9 28 129,6 69,4 30DC Garrotxa Olot 17,5 24,6 11,5 29,9 16 7,6 28 112,1 58,9 30UN Gironès Cassà de la Selva 18,3 25,6 12,3 31,5 1 8,2 19 94,8 46,8 30UO Gironès Fornells de la Selva 18,2 26,2 11,5 31,5 1 6,7 28 74,8 32,8 30XJ Gironès Girona 18,6 26,1 12,0 30,4 16 7,3 28 126,2 67,0 30WF Gironès Vilablareix 18,6 25,6 12,1 31,0 16 7,3 25 71,5 31,4 30UP Maresme Cabrils 20,2 24,1 16,6 29,5 1 14,2 25 38,7 10,6 30UQ Maresme Dosrius - PN Montnegre Corredor 17,3 21,2 14,1 25,6 16 10,3 24 41,3 27,1 30WT Maresme Malgrat de Mar 19,5 24,7 14,8 29,3 17 11,9 9 33,9 17,8 30US Montsià Alcanar 21,2 25,7 17,0 29,5 13 13,3 24 107,7 34,8 29UU Montsià Amposta 20,5 25,7 16,4 31,5 1 13,0 24 67,2 35,9 4UW Montsià els Alfacs 20,7 24,6 16,9 28,7 1 13,9 24 47,1 21,0 1DL Montsià Illa de Buda 21,3 25,3 17,7 28,6 1 14,4 25 53,0 12,7 11C9 Montsià Mas de Barberans 20,3 25,6 16,0 31,1 16 13,2 25 62,4 23,1 29UX Montsià Ulldecona - els Valentins 19,8 26,2 14,4 32,9 16 10,7 25 54,8 31,6 29WB Noguera Albesa 18,2 24,8 12,6 30,3 16 7,5 24 14,7 7,8 4WG Noguera Algerri 18,6 24,5 13,2 30,1 16 8,1 24 22,9 9,8 2X6 Noguera Baldomar 17,3 24,2 11,1 28,9 16 5,0 24 81,8 56,0 3WX Noguera Camarasa 16,5 22,2 11,8 26,8 16 7,9 24 109,4 64,5 3WA Noguera Oliola 16,9 24,0 10,8 29,6 16 3,9 24 73,8 42,0 3UY Noguera Os de Balaguer - el Monestir d'Avellanes 17,0 23,7 11,2 28,6 16 6,1 24 75,9 48,0 3V1 Noguera Vallfogona de Balaguer 18,4 25,7 12,4 30,5 16 6,0 24 21,6 7,5 3


33


TXm(ºC)

TNm(ºC)

TXx(ºC) dia

TNn (ºC) dia

PPT(mm)

PPTx24h(mm) dia

CQ Noguera Vilanova de Meià 17,1 24,2 11,9 29,1 16 6,4 24 76,7 27,1 3V3 Osona Gurb 16,6 23,7 11,3 28,7 1 5,6 24 73,4 36,5 3V4 Osona Montesquiu 15,9 23,4 10,3 28,0 1 5,8 24 85,5 32,1 3CY Osona Muntanyola 15,7 21,6 11,7 26,9 1 8,3 24 69,3 21,5 3CC Osona Orís 16,3 23,4 10,7 29,3 1 6,3 24 89,7 19,9 3V5 Osona Perafita 15,5 22,1 10,5 27,2 1 5,3 24 64,7 24,5 3XO Osona Vic 16,8 23,7 11,6 28,4 1 7,1 24 73,3 31,1 3WS Osona Viladrau 14,1 21,1 9,2 26,8 13 4,2 24 95,1 42,7 30CV Pallars Jussà la Pobla de Segur 16,8 24,0 10,7 28,8 1 6,3 24 83,6 20,1 4WQ Pallars Jussà Montsec d'Ares (1.572 m) 11,4 15,1 8,4 19,0 25 5,9 18 75,7 17,1 2CP Pallars Jussà Sant Romà d'Abella 17,1 25,0 11,4 29,6 25 7,5 24 78,5 30,6 4XQ Pallars Jussà Tremp 17,2 24,8 10,9 29,3 25 6,1 24 95,8 30,7 4Z1 Pallars Sobirà Bonaigua (2.266 m) 6,1 9,9 2,8 12,9 9 -1,4 23 98,8 29,1 3Z5 Pallars Sobirà Certascan (2.400 m) 5,7 9,1 3,0 14,5 20 -1,7 23 85,5 22,3 3Z7 Pallars Sobirà Espot (2.519 m) 5,3 7,7 2,9 13,3 20 -0,4 23 178,3 34,0 3ZB Pallars Sobirà Salòria (2.451 m) 5,2 8,1 2,7 12,4 20 -0,9 23 89,8 25,1 3XH Pallars Sobirà Sort 14,7 22,2 8,6 27,0 1 4,4 24 54,2 14,4 4DJ Pla de l'Estany Banyoles 19,2 25,3 14,2 31,2 13 10,3 24 76,5 36,5 30C6 Pla d'Urgell Castellnou de Seana 18,2 25,9 11,8 31,5 16 6,1 24 13,8 3,9 4V8 Pla d'Urgell el Poal 17,9 25,5 11,6 31,8 16 5,0 24 15,1 4,9 26WC Pla d'Urgell Golmés 18,1 25,2 12,0 31,1 16 5,4 24 18,1 6,4 2XI Pla d'Urgell Mollerussa 18,2 25,5 11,7 31,4 16 5,4 24 21,6 6,8 26WJ Priorat el Masroig 19,5 26,8 13,2 32,3 16 8,3 24 21,7 7,0 4X1 Priorat Falset 19,0 25,0 14,3 30,2 25 9,3 24 47,4 15,7 3D1 Priorat Margalef 18,4 24,9 12,6 29,8 16 7,4 24 12,7 4,8 2MR Priorat Pantà de Siurana 17,9 25,5 12,4 32,1 1 7,5 24 23,1 7,0 2WR Priorat Torroja del Priorat 19,4 26,4 14,0 32,0 13 8,9 24 42,8 23,0 29XD Priorat Ulldemolins 16,8 22,6 12,1 27,4 1 7,6 24 22,7 7,7 3VA Ribera d'Ebre Ascó 19,8 25,9 14,8 31,6 16 10,8 21 27,2 10,0 30VB Ribera d'Ebre Benissanet 20,0 27,0 13,6 31,6 16 7,5 25 34,9 21,3 30VC Ribera d'Ebre Pantà de Riba-roja 20,7 26,9 15,6 32,8 16 10,8 25 8,0 3,1 4Y6 Ribera d'Ebre Tivissa 19,1 24,8 14,7 30,1 16 10,3 24 21,5 7,1 4D7 Ribera d'Ebre Vinebre 20,5 28,1 13,9 32,8 16 8,3 25 19,2 13,1 2CG Ripollès Molló - Fabert 11,1 17,1 6,5 20,9 13 2,3 24 153,0 69,5 30DG Ripollès Núria (1.971 m) 8,2 12,4 4,0 15,4 20 0,4 28 97,6 26,9 3M6 Ripollès Sant Joan de les Abadesses S/S S/S S/S S/S S/S S/S S/S 102,8 40,0 3CI Ripollès Sant Pau de Segúries 13,7 20,1 8,2 24,6 13 3,2 24 129,9 39,6 3ZC Ripollès Ulldeter (2.410 m) 5,7 8,2 3,2 12,3 20 0,0 29 124,3 33,2 3C8 Segarra Cervera 17,1 23,0 12,3 28,4 16 6,5 24 50,3 16,1 3VD Segarra el Canós 17,8 23,7 12,8 29,1 16 7,3 24 20,6 7,0 4VE Segrià Aitona 18,7 27,4 11,5 32,8 16 5,3 21 7,5 3,1 4XY Segrià Alcarràs 18,2 27,0 11,2 33,4 16 4,6 24 11,8 6,2 29WK Segrià Alfarràs 17,3 24,9 10,8 30,0 16 4,4 24 48,0 24,3 3X3 Segrià Alguaire 18,3 24,5 12,8 29,9 16 7,0 24 14,1 4,0 2XM Segrià els Alamús 17,9 25,2 11,7 31,3 16 5,7 24 14,0 5,7 4VH Segrià Gimenells 18,0 25,4 12,2 31,2 16 5,7 24 29,5 20,4 27XW Segrià Lleida - la Bordeta 18,8 26,7 12,4 33,0 16 6,8 24 11,7 5,2 10WI Segrià Maials 18,1 24,9 12,2 31,3 16 6,7 25 11,7 7,1 4VK Segrià Raimat 17,9 24,7 12,1 30,4 16 6,0 24 12,9 3,8 27XN Segrià Seròs 18,7 27,3 11,1 33,1 16 5,0 21 5,7 3,5 4X7 Segrià Torres de Segre 19,3 26,0 13,8 32,0 16 9,6 24 10,9 4,5 29


34


TXm(ºC)

TNm(ºC)

TXx(ºC) dia

TNn (ºC) dia

PPT(mm)

PPTx24h(mm) dia

VM Segrià Vilanova de Segrià 17,8 26,1 10,6 31,7 16 4,2 24 9,0 3,7 4DN Selva Anglès 18,1 25,5 12,1 31,2 16 7,8 25 106,7 54,4 30XS Selva Santa Coloma de Farners 18,7 25,3 13,4 30,4 13 9,5 24 81,6 37,4 30VN Selva Vilobí d'Onyar 17,9 25,4 11,4 30,8 1 6,9 25 80,3 35,1 30Z8 Solsonès el Port del Comte (2.316 m) 6,0 9,0 3,4 13,1 21 1,0 23 120,9 61,4 3MV Solsonès Guixers - Aigua de Valls S/S S/S S/S S/S S/S S/S S/S 88,9 40,4 3VO Solsonès Lladurs 15,5 21,9 10,5 26,1 16 4,7 24 82,3 28,8 3MW Solsonès Navès - Aigua d'Ora S/S S/S S/S S/S S/S S/S S/S 82,3 40,5 3VP Solsonès Pinós 15,9 22,0 10,9 27,6 16 7,0 24 64,6 18,0 2XT Solsonès Solsona 16,0 22,6 10,3 27,4 16 6,3 24 103,7 39,7 3VQ Tarragonès Constantí 19,4 24,9 14,5 29,0 1 9,2 24 246,9 95,9 2XE Tarragonès Tarragona - Complex Educatiu 21,0 25,9 16,5 29,7 22 13,3 20 141,6 43,6 29DK Tarragonès Torredembarra 21,3 25,3 17,2 28,8 1 13,7 25 98,1 58,7 2WD Terra Alta Batea 18,9 24,7 14,1 31,3 16 9,1 19 19,0 8,2 2XP Terra Alta Gandesa 18,9 25,1 13,8 31,3 16 9,7 19 13,9 7,3 4D8 Terra Alta Horta de Sant Joan 18,5 24,7 13,6 30,7 16 10,1 18 19,0 12,1 4WL Urgell Sant Martí de Riucorb 18,1 23,8 12,9 28,8 16 7,9 24 26,6 8,8 29C7 Urgell Tàrrega 18,6 25,1 13,4 30,1 16 8,3 24 26,2 13,9 4XX Urgell Tornabous 17,5 24,7 11,2 30,5 16 4,3 24 13,7 5,8 4VS Val d'Aran Lac Redon (2.247 m) 5,8 8,8 3,2 12,3 9 -0,2 23 156,3 48,6 12Z6 Val d'Aran Sasseuva (2.228 m) 6,0 9,1 3,3 13,9 11 -0,6 23 90,2 31,0 3CU Val d'Aran Vielha 12,2 19,1 7,5 23,8 9 2,6 24 88,0 24,1 12XC Vallès Occidental Castellbisbal 20,0 26,2 15,1 31,5 1 11,6 25 33,3 14,1 10VU Vallès Occidental Rellinars 18,0 24,6 13,1 29,9 1 9,0 25 41,6 11,7 2XF Vallès Occidental Sabadell - Parc Agrari 19,0 24,5 14,2 29,3 1 10,8 28 40,3 20,4 2XV Vallès Occidental Sant Cugat del Vallès - CAR 19,5 25,3 15,1 29,6 1 11,6 28 49,3 17,0 30VV Vallès Occidental Sant Llorenç Savall 16,5 23,2 10,9 27,8 13 8,0 19 42,3 11,7 2D2 Vallès Occidental Vacarisses 18,1 25,1 12,5 30,3 1 7,5 25 35,4 11,4 10X9 Vallès Oriental Caldes de Montbui 19,1 25,1 13,9 29,9 1 9,7 28 23,1 6,9 2XG Vallès Oriental Parets del Vallès 20,0 25,3 15,6 30,2 1 11,9 28 23,7 6,7 10XK Vallès Oriental Puig Sesolles (1.668 m) 10,0 14,0 7,3 18,8 13 3,7 30 97,2 53,4 30VX Vallès Oriental Tagamanent - PN del Montseny 14,2 18,8 11,4 22,8 13 8,0 24 60,9 19,5 2WE Vallès Oriental Vilanova del Vallès 18,5 25,9 12,7 30,6 16 8,9 28 44,3 24,2 30

ABREVIATURES TMm Mitjana de les temperatures mitjanes diàries, en ºC TXm Mitjana de les temperatures màximes diàries, en ºC TNm Mitjana de les temperatures mínimes diàries, en ºC TXx Temperatura màxima absoluta, en ºC TNn Temperatura mínima absoluta, en ºC PPT Precipitació acumulada, en mm PPTx24h Precipitació diària màxima, en mm S/S Sense sensor * No s’inclouen els valors de temperatura si no es disposa del 80% de les dades mensuals, a data 21/10/15. Tampoc s’inclouen els valors de precipitació si s’ha perdut almenys un episodi significatiu.


35

ANNEX 1: Cal assenyalar que les hores al llarg de l’informe estan expressades en UTC, de manera que cal sumar dues hores per obtenir l’horari oficial d’estiu i una hora per obtenir l’horari oficial de l’hivern. Adjectivació per qualificar les categories de la precipitació INTENSITAT Les categories es defineixen en funció del tipus de precipitació (pluja o neu) i a partir de les quantitats de precipitació recollides en 30 minuts: Pluja

- Feble : quantitats inferiors a 3 mm en 30 minuts. - Moderada : quantitats entre 3 mm i 20 mm en 30 minuts. - Forta : quantitats superiors a 20 mm i fins a 40 mm en 30 minuts. - Torrencial : quantitats superiors a 40 mm en 30 minuts.

Neu

- Feble : quantitats inferiors a 1 cm en 30 minuts. - Moderada : quantitats entre 1 i 5 cm en 30 minuts. - Forta : quantitats superiors a 5 cm en 30 minuts.

Les precipitacions segons la intensitat i durada s'anomenen:

- Xàfec : quan qualsevol de les precipitacions anteriors cau de manera sobtada i intensa però en poc temps. A més sol anar relacionat amb tempesta.

- Ruixat : quan qualsevol de les precipitacions anteriors cau de manera intensa durant un període curt de temps.

ACUMULACIÓ Les categories d'acumulació es defineixen en funció del tipus de precipitació (pluja o neu) i a partir de les quantitats acumulades en 24 hores: Pluja

- Inapreciable (ip.) : menys de 0,1 mm en 24 hores. - Minsa : quantitats de fins a 5 mm en 24 hores. - Poc abundant : quantitats superiors a 5 mm i de fins a 20 mm en 24 hores. - Abundant : quantitats superiors a 20 mm i de fins a 50 mm en 24 hores. - Molt abundant : quantitats superiors a 50 mm i de fins a 100 mm en 24 hores. - Extremadament abundant : quantitats superiors a 100 mm en 24 hores.

Neu

- Minsa : fins a 2 cm. - Poc abundant : quantitats entre 2 i 5 cm en 24 hores. - Abundant : quantitats superiors a 5 cm i de fins a 10 cm en 24 hores. - Molt abundant : quantitats entre 10 i 40 cm en 24 hores. - Extremadament abundants : més de 40 cm en 24 hores.

Documents

BUTLLETÍ CLIMÀTIC MENSUAL. SETEMBRE DE 2015 · 2016-04-14 · SETEMBRE DE 2015 El setembre s’ha de qualificar com a lleugerament fred1 a bona part de Catalunya. En general ha