Setembre 2014

pàg. 2 i 3 La CUP denun-cia Santa Tecla

pàg. 3 1.000 signatures per a uns pressupostos par-ticipatius

pàg. 4 Els personatges tar-ragonins: Albert Vallvé i

Xavier Sabaté | La recolli-da de la fracció orgànica a la ciutat de Tarragona | La vinyeta

pàg. 5 Els drets dels ani-mals | Promovem l ’ús de la bicicleta

CONTACTAAMB NOSALTRES

Tarragona2n semestre del 2014, núm. 4l’Info

pàg. 6 Decàleg antipatri-arcal | L’alliberament de les dones

pàg. 7 La repressió munici-pal i les ordenances cíviques | Personatges indignes

Facebook: CUP TarragonaTwiTTer: @cuptarragonaweb: tarragona.cup.catcorreu: [email protected]ça: c/ de la nau, 11

LA XARXA SANITÀRIA DE SANTA TECLA, A LA FISCALIA

SUMARI

2

2n semestre 2014núm. 4

L’INFOCUP

Alts directius de la Xar-xa sota sospita, per pràc-tiques opaques en el fun-cionament d’una empresa privada que es nodreix, sobretot, de capital públic.

La CUP de Tarragona posa en mans de la Fiscalia un cas d’incom-patibilitats i de conflicte d’interessos que podrien afectar alguns dels alts directius de la Xarxa Santa Tecla i de les institucions públiques sanità-ries. L’objectiu, amb aquesta denún-cia, és que l’aparell judicial esbrini si a les nostres comarques també s’està desmantellant la sanitat pública en favor dels interessos privats.

Va ser en el marc de la II Jornada de lluita i tancament en defensa de l’Hospital Joan XXIII, organitzada pel Grup de Treball en Defensa de la Sanitat Pública, que es va fer públic el resultat d’un procés d’investigació portat a terme durant mesos i com-partit amb altres assemblees locals de les CUP del Camp de Tarragona.

Aquesta recerca ha estat entorpida per l’habitual manca de transparèn-cia informativa per part d’unes fun-dacions i unes empreses de la citada xarxa de Santa Tecla que, si bé són de capital privat (en concret de l’Ar-quebisbat de Tarragona), es nodrei-xen bàsicament de diner públic. Per aquesta raó, la Candidatura d’Unitat Popular critica que les pràctiques són summament opaques en el seu funcionament, tal com també han denunciat reiteradament les compa-nyes de la CUP de Reus en el cas de SAGESSA (empresa depenent d’INNOVA).

En el cas de Tarragona, el procés d’investigació de l’estructura i l’or-ganització de les diferents funda-cions, empreses i consorcis públics

que formen part de la Xarxa Social i Sanitària Santa Tecla, i la d’aquelles altres de capital públic que hi tenen participació, ha permès comprovar que molta part de l’activitat que de-senvolupen s’escapa tan clarament de la missió originària que la Fun-dació té estipulada, que es legítim preguntar si la funció de tot l’entra-mat sanitari respon veritablement a l’atenció de les necessitats de la ciu-tadania o si, en realitat, s’hi amaguen altres interessos de caràcter lucratiu.

Un altre aspecte fosc és l’efec-te “portes giratòries” entre el sector privat i el sector públic, ja que s’ha observat que més d’una desena d’alts directius d’aquesta xarxa han ocupat al llarg de la seva etapa professional diferents càrrecs de caràcter públic. En alguns casos, simultaniejant els càrrecs públics amb els càrrecs pri-vats a la citada Xarxa. Aquest feno-

men no és exclusiu de la Fundació Sanitària Santa Tecla, sinó que es produeix a molts altres municipis, com és el cas mateix de la ciutat de Reus amb l’entramat d’empreses

públiques d’INNOVA. Aquesta evi-dència planteja el dubte de si aques-tes persones encarregades de dur a terme la gestió sanitària haurien aprofitat la seva presència en àmbits públics per tal de beneficiar els in-teressos privats de la Xarxa. És un fet lamentable que, arreu del país, la sanitat pública hagi esdevingut un àmbit en el qual diferents empreses i professionals de la gestió privada s’han lucrat a costa del diner públic. També caldrà que la Fiscalia aclarei-xi si la llei empara aquesta acumula-ció de càrrecs públics-privats.

La teclarització de l’Hospital Joan XXIII

La lluita contra la privatització de la sanitat pública a les nostres comarques, o teclarització, com ha estat batejada pels agents socials que s’hi oposen, no només es lliu-

LA XARXA SANITÀRIA DE SANTA TECLA, DENUNCIADA A LA FISCALIA

ra als tribunals sinó també al carrer. En aquest sentit, el Grup de Treball en Defensa de la Sanitat Pública ha denunciat repetidament com l’ex-cusa de les retallades està sent el pretext per desmantellar l’Hospital Joan XXIII. En particular, per al pe-ríode comprès entre els anys 2010 i el 2014 han observat les següents actuacions:

• Reducció dels pressuposten 24 milions d’euros (de 127 a 103 MEUR).

• Reducció de la plantilla en171 treballadores (de 1.526 a 1.355 empleats).

• Tancament de llits útils al’hospital, malgrat l’ocupació habi-tual del 100%.

• Reconversió de llits d’hos-pitalització en llits de curta estada; creixement de llits d’atenció domi-ciliària.

• Reducciódel’activitatassis-tencial, de les visites a especialistes, de les proves diagnòstiques i de les intervencions quirúrgiques.

• Privatització dels serveis deradiologia, bugaderia, cuina, arxius, manteniment, banc de sang...

• Empitjorament de les con-dicions laborals del personal, que ha vist augmentada la jornada laboral i les càrregues de treball i, com a contrapartida, ha patit una reducció salarial acumulada des del 2011 del 25%.

Evidentment, aquestes pèrdues han comportat un increment de les llistes d’espera, el col·lapse del servei d’urgències, l’increment de l’estrès

És legítim preguntar si la funció de tot l’en-tramat sanitari respon veritablement a l’aten-

ció de les necessitats de la ciutadania o si, en realitat, s’hi ama-

guen altres interessos de caràcter lucratiu

3

L’INFOCUP 2n semestre 2014núm. 4

MIL SIGNATURES PER A UNS PRESSUPOSTOS PARTICIPATIUS

Calen mil signatures per-què l’Ajuntament de Tarra-gona es vegi obligat a debatre la conveniència d’acceptar la participació dels ciutadans en la confecció dels pressupostos municipals. La CUP, per tant, ha engegat una campanya de recollida de signatures per tota la ciutat per tal de defen-sar aquesta opció democràtica dins del consistori tarragoní.

Es pretén transferir a la ciutadania la capacitat direc-ta en la decisió dels aspectes importants de la política (com és l’elaboració del pressupost) i la d’orientar els recursos pú-blics envers les necessitats col-lectives. La candidatura critica el fet que els pressupostos mu-nicipals del 2014 no hagin estat gens participatius i que, com a resultat, s’han destinat molts diners a partides més que criti-cables. Vegem-ne unes quantes.

Algunes de les despeses que més han augmentat han estat els espectacles dels Jocs del Mediterrani (un 80% res-pecte de l’any anterior) i de la Tàrraco Viva (un 25%); l’aigua (un 52%). També apareix, com a novetat, una aportació al Ca-sino de Tarragona per valor de 10.000 euros. Pel que fa al cost dels regidors, és cert que han baixat les retribucions directes, però han pujat molt més les in-demnitzacions per les assistèn-cies a les sessions dels òrgans de govern, fins al punt que la des-

pesa ha augmentat, globalment, en 44.000 euros.

Amb això, es pot afirmar que els pressupostos municipals de l’Ajuntament de Tarragona siguin socials? Doncs definiti-vament no, perquè àmbits tan sensibles com l’ensenyament, els serveis socials o la lluita contra l’atur no hi figuren com a prioritats. Ensenyament, per exemple, es redueix enguany en 26.000 euros, un 10% respecte de l’any passat. La retallada in-cideix especialment en les llars d’infants, i això és greu, perquè és una àrea en la qual el con-sistori té competències pròpies. Pel que fa als serveis socials, sí que es veritat que el pressupost augmenta globalment, però no tant com presumeix l’equip de govern. Hi hem notat la desa-parició de partides concretes, com l’ajut a les famílies per al pagament de les taxes, que ha passat de 120.000 euros a 0. En general, les despeses en serveis socials són poc transparents (com en totes les empreses mu-nicipals) i, a més, se’n fa una presentació maquillada.

Per veure les veritables pri-oritats en els pressupostos del 2014 només cal repassar els ti-tulars dels mitjans de comuni-cació: les rebaixes dels impos-tos als casinos del BCN World, l’augment de la taxa de la brossa i de l’aigua, els jocs del 2017, la vigilància privada, el turisme...

Un cas a banda és el paga-ment a l’empresa Fomento de Construcciones y Contrac-tas (FCC) per a la gestió de la recollida de la brossa, que augmenta un 3% respecte del 2013 (però n’acumula un 12% respecte del 2012). També pu-gen altres serveis externalitzats, com la neteja d’edificis, la con-servació de vehicles i els serveis informàtics. Les concessions de serveis a empreses externes so-vint van acompanyades de poc control, beneficis garantits i en augment per a les empreses be-neficiàries i encariment del ser-vei per al ciutadà. Quant a les empreses municipals, la manca de transparència és el denomi-

nador comú. Tampoc no s’en-tén per què es privatitzen les empreses rendibles.

Arribats a aquest punt, la qüestió és si les coses es podri-en fer d’una altra manera. El pressupost està fet amb l’apor-tació econòmica de tothom, però la seva distribució respon majoritàriament als interessos de qui els elabora, els polítics; però hauria de ser la ciutadania qui participés directament en la seva confecció, de forma orga-nitzada i amb el compromís de

vinculació i rendició de comp-tes per part del consistori: és el que s’anomena els pressupostos participatius. La CUP els de-fensa per a Tarragona i consi-dera que només cal la voluntat política i l’exigència ciutadana perquè siguin una realitat.

del personal i un augment d’un 86% de les reclamacions. A la vegada, aquesta situació ha fet incrementar la contractació de mútues privades, que l’any 2012 va ser del 16% a la demarcació de Tarragona.

La fragmentació de l’ICSFinalment, la CUP de Tarra-

gona posa sobre la taula la darrera ofensiva contra la sanitat pública: la creació de consorcis territorials que permetin la sanitat privada -cone-guda popularment com la concer-tada- engolir l’Institut Català de la Salut (ICS), l’únic reducte de sani-tat realment pública, que proporci-ona el 75% de l’assistència sanitària, malgrat rebre només un 31% del pressupost de sanitat.

Si bé a la demarcació de Lleida hi ha hagut una forta mobilització per part de la població per a aturar el consorci que es volia tirar enda-vant, a les nostres comarques la situ-ació és més greu perquè s’ha apostat per una política de fets consumats. Aquí, amb eufemismes com “conve-nis de col·laboració”, ja s’avança en-vers aquesta fragmentació de l’ICS sense necessitat de donar explicaci-ons ni a la ciutadania ni a les institu-cions. Tal com ha succeït a les terres de Ponent, només una resposta con-tundent podria aturar el full de ruta del conseller Boi Ruiz i del seu amic Joan Maria Adserà.

La CUP de Tarragona espera que la denúncia a la Fiscalia pel cas de les presumptes incompatibilitats i el conflicte d’interessos que afectarien alguns dels alts directius de la Xarxa Santa Tecla i algunes de les institu-cions públiques sanitàries, doni els els seus fruits per aturar el procés de teclarització, que està comportant el desmantellant de l’hospital de refe-rència de Joan XIII per beneficiar els interessos privats de la Xarxa Sa-nitària Santa Tecla. Mentre tant, la mobilització popular continua, con-juntament, amb el Grup de Treball en Defensa de la Sanitat Pública, i es materialitza en accions com la jornada de tancament i lluita en fa-vor de Joan XIII o amb la campanya contra les llistes d’espera.

La “Teclarització” i degradació de la sani-tat pública a Tarrago-na ha fet incrementar

la contractació de mú-tues privades, que va ser del 16% el 2012

El pressupost està fet amb l’aportació econòmica de tot-hom, però la seva

distribució respon majoritàriament als

interessos de qui l’elabora

4


L’INFOCUP

LA RECOLLIDA DE LA FRACCIÓ ORGÀNICA A TARRAGONA

El FORM és la fracció orgànica dels residus municipals, fonamentalment constituïda per restes de menjar i restes vegetals de mida petita que poden ser recollides selectivament i són susceptibles de degradar-se biològicament. Anualment, l’Agència de Residus de Catalunya (ARC) convoca ajuts per al foment de la recollida selectiva de la FORM adreçats als ens locals: durant l’any 2013, han rebut 34 euros per cada tona neta de matèria orgànica dipositada a la planta de tractament.

Els objectius de l’ARC establien per al 2013 que la fracció orgànica recollida havia de tenir, per ser apta per al compostatge, un percentatge de residus impropis inferior al 15%. Els municipis que sobrepassessin aquest percentatge no rebrien cap compensació econòmica.

En un estudi que abasta tota Catalunya, Ecologistes en Acció va observar com Tarragona ciutat era l’única població del Tarragonès que no assolia ni tan sols la meitat dels objectius programats per l’any 2013 quant a quantitat de residus

orgànics, amb 28 kg de fracció orgànica bruta per persona i any. Pel que fa a qualitat, va presentar una mitjana del 54% d’impropis que contrastava amb el 16% de la comarca. Aquesta mala gestió de la FORM a la ciutat de Tarragona pot arribar a representar una pèrdua econòmica d’uns 700.000 euros per al municipi. A més, els residus orgànics amb tant d’impropis s’acaben tractant com a rebuig i l’ARC ha anunciat que el rebuig es gravarà fins a 50 euros la tona. Per tant,

Tarragona hauria d’emprendre urgentment una campanya de recollida de la matèria orgànica que incideixi especialment en els grans generadors (restaurants, grans superfícies, etc.), que són els que produeixen tanta matèria orgànica com la resta de la població; i, a canvi, amb menys esforç de campanya es podria incidir de forma efectiva en la recollida. Tarragona ha d’entendre que sense invertir en campanyes d’educació ambiental no podrà millorar els resultats. Aquesta inversió la recuperarà amb escreix

i li permetrà uns resultats importants a curt termini per l’any 2013, amb 28,53 kg de fracció orgànica bruta per persona i any. Pel que fa a la qualitat de la FORM la comarca va presentar una mitjana del 16,4% d’impropis, que contrasta amb el 54,25 % de Tarragona ciutat. Les darreres dades publicades seguien sent superiors al 50% l’any 2013, si bé és cert que han millorat l’any 2014.

Aquesta mala gestió de la FORM a Tarragona pot arribar a representar una pèrdua econòmica d’aproximadament 700.000 euros per al municipi per aquest concepte. A més, aquesta FORM, s’acaba tractant com rebuig i l’ARC ja ha anunciat que el rebuig es gravarà fins a 50 euros la tona. Per tant, Tarragona hauria d’emprendre urgentment una campanya de recollida de la matèria orgànica que incideixi especialment en els grans generadors (restaurants, grans superfícies, etc.), ja que produeixen tanta matèria orgànica com tota la resta de població i, en canvi, amb menys esforç de campanya, ens permet incidir de forma efectiva en la recollida. Tarragona ha d’entendre que sense invertir en campanyes d’educació ambiental no podrà millorar resultats. Aquesta inversió la recuperarà amb escreix i li permetrà uns resultats importants a curt termini.

GETE Ecologistes en Acció

PERSONATGESIL·LUSTRES

Xavier SabatéNascut a Flix el 1953, ha ocupat diversos càrrecs polítics des de fa més de trenta anys i, en nombroses ocasions, de forma simultània: ha estat conseller a l’Ajunta-ment de Tarragona, diputat a les Corts espanyoles, senador, delegat del Govern a Tarragona, conseller de la Generalitat i diputat al Parlament —on de forma in-terina va ser Cap de l’Oposició. En de-finitiva, tot un exemple de regeneració a les institucions de govern.

Albert VallvéNascut a Tarragona el 1945, és un dels

polítics més veterans i amb una trajectò-ria repleta de càrrecs que semblen perpe-tus i inamovibles. Segons el seu perfil a l’Ajuntament de Tarragona és:

Conseller Nacional d’UDC, vicecòn-sol del Brasil. President del Sindicats d’ Iniciativa i Turisme, regidor a l’Ajunta-ment de Tarragona des de l’any 1999. Fins a l’any 2007 va ser tinent d’alcalde de Cultura. També ha sigut el Magí de les Timbales.

Els seus càrrecs a la Diputació —en-tre d’altres— són els de vicepresident primer, membre de la Junta de Govern, diputat delegat del Servei d’Assistèn-cia al Ciutadà, president de la Comissió Informativa del Servei d’Assistència al Ciutadà.

5


ELS DRETS DELS ANIMALS URBANS

Des de la Comissió de Medi Ambient i Dret Animal (MAi-DA) de la CUP de Tarragona trobem urgents i necessàries, en matèria de dret animal, mar-car unes línies polítiques per al compromís municipal davant l’incompliment reiterat del decret legislatiu 2/2008, de 15 d’abril, pel qual s’aprova el text refós de la Llei de Protecció dels Animals.

S’ha d’evitar que els animals siguin considerats objectes lú-dics i mercaderies rebutjables. Les mesures de protecció mu-nicipal cal que es fonamentin en base a 7 pilars: esterilització, desmotivació de la compra, fo-ment de l’adopció, sanció, im-posició legal efectiva, sensibilit-zació i educació.

Recordem el cas concret de la incomprensible gestió dels centres de recollida i acollida d’animals urbans (cal tenir pre-sent que la nostra protectora ha estat denunciada per presump-te sacrifici, maltractament i de-satenció dels animals acollits).

Per tot això, demanem que l’equip de govern de l’Ajunta-ment de Tarragona assumeixi el protocol de gestió de centres de recollida i acollida d’animals

urbans, presentat i fet públic per la Plataforma Legislativa pels Drets dels Animals Urbans (PLDAU), i que aquest sigui de compliment obligat per tots els centres de Tarragona. En aquest sentit, creiem altrament necessària la creació de:

•Programes de políti-ques públiques de pro-tecció animal

•Creació de l’orde-nança municipal de protecció animal

•Pla de gestió de con-trol de colònies de gats urbans

•Pla de control ètic dels coloms de la ciutat

•Eradicació del trans-port d’animals vius des del port de Tarragona

•Habilitar espais per als gossos a les platges i els parcs més enllà de les engrunes dels pi-pi cans

•Un control per la correcta identificació del animals de compa-nyia

•Programes educatius complementaris sobre el respecte i convivència amb la resta d’animals

•Programes de forma-ció obligatori per aque-lles persones i/o centres responsables d’animals

•Foment de les adop-cions en detriment de la compra-venda, i creació d’establiments d’adop-cions.

•Formació sobre el maltractament animal a la Guàrdia Urbana per tal de crear un grup assessor i d’atenció en aquests casos

•Creació d’una Unitat Mòbil d‘Esterilització.

Aquest nou model presenta una perspecti-va innovadora: ampli-ar a d’altres espècies la categoria de Subjecte de Dret, que en recone-gui els bàsics, com ara el dret a la vida, a la segu-retat, a la protecció da-vant del maltractament físic i psicològic i a la llibertat individual.

PROMOVEM L’ÚS

DE LA BICICLETA

És obvi que desplaçar-se en bicicleta o en altres mitjans no motoritzats represen-ta un gran benefici per la salut o pel medi ambient, però el que potser no resulta tan evident és el gran benefici econòmic que suposa: l’estalvi de comprar petroli a altres països, d’asfaltar i arreglar carreteres, de crear i gestionar aparcaments, etc.

Aquests arguments posen de manifest que no hi ha cap motiu per no promoure l’ús de la bicicleta i un canvi en la mobilitat. Per això considerem que les actuacions que s’han de fer a Tarragona passen principal-ment per quatre accions:

1) Construir una xarxa ciclista de 45 km que uneixi els barris amb el centre de la ciutat, els grans llocs de treball i els centres educatius. Hauria de ser un carril segregat i que no minvés l’espai del vianant sinó el del cotxe, excepte en grans carrers, com pot ser la Rambla Nova.

2) Introduir la possibilitat de pujar la bicicleta al bus, especialment a l’interurbà, per tal de permetre a una persona de Valls anar al polígon Francolí en menys de 40 min.

3) Revisar i actualitzar l’ordenança, per evitar, per exemple, la penalització de la bicicleta als carrers quan circula a veloci-tats superiors al vianant; entenem que a 15 km/h la bicicleta no suposa cap risc. O que s’introdueixi l’obligatorietat de l’estudi i la construcció de carril bici en carrers de nova implantació.

4) Rectificar el pla de mobilitat, que so-breestima en molts casos els desnivells de la ciutat, que contribueix a estigmatitzar l’ús de la bicicleta en comptes de proposar solu-cions als llocs conflictius que veritablement puguin existir.

Grup de Mobilitat de Tarragona

6


L’INFOCUP

DECÀLEG ANTIPATRIARCAL

El patriarcat és una ideologia autoritària contra la qual lluiten moltes organitzacions de l’esquerra radical, a partir de tres fronts oberts: l’alliberament sexual LGTBI (les-bianes, gais, transsexuals, bisexuals i intersexuals), la igualtat de gènere i la lluita contra la violència masclista.

Proposem el següent decàleg per a la lluita antipatriarcal:

1. Impulsar la creació del con-sell local per a la igualtat de gènere, cogestionat amb les organitzacions feministes i d’alliberament sexual de la ciutat.

2. Oferir formació específica sobre violència sexista i homòfoba o transfòbica al personal treballador públic (especialment mestres, per-sonal sanitari, de seguretat pública i d’atenció social).

3. Garantir en els espais mu-nicipals (policia, serveis socials, etc.) els recursos i els protocols d’acollida a persones lesbianes, gais i transse-xuals víctimes de la violència mas-clista, etc.; molt especialment, per als casos d’emergència.

4. Impulsar mesures d’inclusió social contra les situacions de dis-criminació sexual o de gènere; per exemple, en persones portadores del VIH.

5. Buscar mecanismes de dis-criminació positiva per a les perso-nes que hagin tingut dificultats per raó de la seva opció sexual o de gè-nere; per exemple, facilitant-los l’ac-cés a l’habitatge, a les borses muni-cipals de treball o a les bonificacions a les famílies monoparentals.

6. Potenciar els espais d’oci no consumista lliures d’actituds se-xistes, homòfobes o transfòbiques. Normalitzar els espais de cruising.

7. Regular a través de l’orde-nança de civisme la pressió estètica als aparadors i la publicitat que fo-menti els estereotips sexistes.

8. Instar els centres educatius a aplicar plans d’estudi, cursos i tallers sobre la diversitat sexual, l’ensenya-ment no androcèntric, la igualtat de gènere i la lluita contra la violència masclista.

9. Difondre la lluita LGTBI i de gènere amb l’ampliació dels fons a les biblioteques i a través del no-menclàtor de carrers i places.

10. Realitzar polítiques de salut pública per eradicar les malalties de transmissió sexual, en particular, en la població de més risc (persones treballadores sexuals, joves, etc.).

Brot Bord

La violència masclista i les de-sigualtats de gènere són problemes estructurals inherents al sistema je-ràrquic patriarcal i capitalista en el qual estem immersos i immerses. Tanmateix, des dels ajuntaments de tots els municipis es poden empren-dre polítiques d’acció que no només posin remei a les conseqüències de la violència masclista, sinó que en promoguin l’eradicació des de l’arrel.

Un element clau per a la pre-venció de la violència masclista és l’educació. És per això que des de la regidoria pertinent s’han d’oferir tallers periòdics en els quals s’ense-nyi a identificar les manifestacions de les violències domèstiques i es treballi l’apoderament personal per tal de ser capaces de trencar amb les relacions de dominació. A més, la violència de gènere no es manifesta únicament en les relacions abusives, sinó que té múltiples vessants. És per això que des de l’àmbit munici-pal s’hauria de promoure una orde-nança municipal que regulés la pu-blicitat i el contingut dels aparadors, ja que aquests elements són grans perpetuadors dels trastorns alimen-taris i de la pèrdua d’autoestima per

part de les dones de totes les edats, i són peces claus en la pressió estètica.

D’altra banda, és imprescindible promoure la igualtat d’oportunitats i condicions de tal manera que es deconstrueixin els estereotips im-perants i es promoguin fórmules que permetin l’emancipació real de les dones treballadores. La regido-ria d’igualtat ha de garantir que els serveis de cura quedin coberts per tota la població, de tal manera que hi hagi llars d’infants públiques, així com llars residencials per al descans de la gent gran. També cal que es tinguin en compte tots els models de família existents i que, per tant, s’ofereixin ajudes a les famílies mo-noparentals.

L’alliberament de les dones rau en la seva presa de consciència i apoderament. És per això que és in-qüestionable que les dones esdevin-guin agents actius en la ciutat i, per tant, és necessari que es promoguin iniciatives que els donin cabuda.

Cau de Llunes

L’ALLIBERAMENT DE LES DONES

7


LA REPRESSIÓ MUNICIPAL I LES ORDENANCES CÍVIQUES

Durant els últims anys a la majoria de ciutats dels Països Catalans hem assistit a l’apro-vació de les anomenades «Or-denances cíviques», un seguit de normes encarades a regular i pe-nalitzar gran quantitat de con-ductes que tenen lloc als carrers dels nostre municipis. Des de la seva aprovació, les ordenan-ces de civisme han estat objecte de crítiques, ja que tendeixen a sancionar aquelles conductes que duen a terme normalment els sectors més pobres de la so-cietat (dormir al carrer, utilitzar les fonts públiques…), perquè també dificulten moltíssim la possibilitat d’utilitzar lliure-ment els espais públics dels nos-tres municipis.

A Tarragona, amb l’aprova-ció de l’«Ordenança general de Convivència Ciutadana i ús dels espais públics de Tarrago-na» l’any 2006, hem estat testi-

monis d’un seguit d’abusos per part de l’autoritat municipal en forma de sancions econòmiques per fer actes culturals al carrer, per repartir fulls volants o, fins i tot, per menjar pipes en parcs i places. Aquesta ordenança es converteix en un instrument de repressió quasi aleatòria per part de l’administració, ja que qual-sevol conducta en l’espai públic que passi del simple fet de de-ambular pot ser objecte de san-ció en algun moment.

Des de la CUP-AE, el passat mes de maig es va promoure una moció al Parlament de Catalu-nya, , que va ser aprovada en la resolució 577/X del Parlament, per la qual es demanava «instar els municipis a promoure la revi-sió de les ordenances de civisme i dels plans de seguretat perquè no accentuïn l’estigmatització i la penalització de persones en situació d’alta vulnerabilitat i pobresa». Passats tres mesos des de l’aprovació, no hi ha cons-tància que aquest tema s’hagi tractat en cap ple municipal a la nostra ciutat, fet que demostra la poca voluntat de l’Ajunta-ment de Tarragona de treballar per millorar la convivència a la nostra ciutat des d’una vessant més social i menys autoritària.

Alerta Solidària

PERSONATGES

INDIGNES

De personatges indignes en podem tro-bar molts a la nostra ciutat, però ens hau-ríem de centrar en els que pels seus mèrits han rebut algun tipus de distinció des de les institucions. A Tarragona, han estat ho-norats amb la Medalla d’Or de la ciutat di-ferents personatges i entitats que amb més o menys encert l’han rebuda des de 1952 i que van col·laborar amb la Dictadura, així com als alcaldes que ho van fer possible. El primer va ser el dictador F. Franco, a mans de l’alcalde de torn, el Sr. Enrique Olivé Martínez, que en les primeres eleccions al Parlament català va ser diputat per les llis-tes de CiU. La darrera el 2014, a l’ONCE.

La concessió de la Medalla d’Or de la Ciutat de Tarragona és la distinció més im-portant que la ciutat concedeix a un ciutadà o entitat. El reglament de 1952, a l’article 2, concreta: «[…] se haya distinguido por su amor a la ciudad con obras que hayan contribuido altamente a su engrandecimi-ento, favor o prestigio». El de 1981, també a l’article 2, especifica: «a qui s’hagi distingit en una continuada labor cultural, científica, econòmica, social o urbanística a favor de la Ciutat».

El 19 de febrer de 2001 hi ha un primer intent per retirar la Medalla d’Or a Franco, però no reeixeix. No és fins al 27 de gener de 2009 que es torna a intentar, i aquest cop el Ple de l’Ajuntament n’acorda la retirada per majoria. Això només és un petit pas per recuperar la dignitat del nostre poble i per trencar les cadenes amb la dictadura.

Encara resta per retirar dels colls d’uns quants franquistes una de les distincions més preuades de la ciutat; són personatges indignes de posseir la Medalla d’Or de Tar-ragona.

A Tarragona, qualsevol conducta en l’espai públic que passi del simple fet de deambular pot

ser objecte de sanció en algun moment.


L’INFOCUP

19.604.114 Són els euros que paga l ’Ajuntament a Fomento de Construcciones y Contratas pel servei de la neteja. És el 12,9% del pressupost municipal.

25 És el percentatge de retallada salarial que han patit els treballadors de l ’Hospital Joan XXIII des de l ’any 2011.

25 És el percentatge d’augment pressupostari del Tàrraco Viva respecte de l ’any passat.

989.412 Són els euros que gastaran els 27 regidors de la corporació en sous i dietes.

54% És el percentatge d’impro-pis que tenen els contenidors de residus orgànics a la ciutat de Tarragona. La mitjana a la comarca del Tarragonès és del 16%.

19.518.822 Són els euros que es gastarà l ’Ajuntament en pagar deute bancari

«Crec que l’acord assolit [per portar el BCN World] permet una relació més amable amb el nostre en-torn i el nostre teixit social» Xavier Sabaté

«La mendicitat és una ac-tivitat que moltes vegades fa una ocupació il·legal de la via pública, i que hauria de considerar-se una falta greu perquè afecta la lliure circulació de les persones i la lliure activitat econòmi-

ca»Alejandro Fernández

C. de la Nau, 11 - Tarragona

LA XIFRA I LES FRASES

Fes-te’n sòci/a

PREMSA CONTRAINFORMATIVAAquí teniu algunes de les capçaleres informatives i propagandistes dels col·lectius socials de l’esquerra lluitadora de la nostra ciutat. No hi són totes, ho sabem, però aquí us en presentem unes quantes.

PARAULES PER LA PAU

És el full informatiu de la Coor-dinadora Tarragona Patrimoni de la Pau. Periodicitat mensual amb molts anys a l’esquena i més d’un centenar de números. Denuncia els conflictes bèl·lics, la despesa militar, l’autoritarisme i actua a favor de la campanya d’objecció fiscal. Es re-parteix gratuïtament el primer diu-menge de cada mes a l’acte que es fa a la plaça de la Font.

TÀRRACO PROFANA

Revista d’agitació mental bitrimes-tral que no té ni cap ni peus, com ells diuen, però amb un tarannà alterna-tiu i anticapitalista. Molt creativa vi-sualment i de continguts. L’edita un col·lectiu que també té distribuïdora de llibres i fanzines. La trobareu a l’Ateneu Llibertari Alomà i als ca-sals Sageta de Foc i Cua Roja. Preu: 1 euro o la voluntat.

LA CORBELLA

Revista d’estudis llibertaris del Camp de Tarragona. Articles aca-dèmics i format de llibre. Periodici-tat anual. A càrrec de l’editorial al-ternativa Lo Diable Gros. Es ven a les llibreries La Rambla i la Capona i a l’Ateneu Llibertari Alomà. Preu: 10 euros.

L’INFOCUP

Butlletí semestral de propaganda política de la CUP de Tarragona. Conté articles de les denúncies i de les activitats de la candidatura i, en menor mesura, de les organitzacions de l’esquerra independentista i anti-capitalista. Periodicitat semestral i repartiment gratuït a les paradetes i al Casal Popular Sageta de Foc.

EL QUE LA TELE NO ET DIU

Una publicació periòdica que edita Endavant (OSAN) del Tarragonès amb notícies i al·legats en favor del Poder Popular. Té quatre pàgines i es distribueix en paradetes informa-tives, manifestacions i al Casal Po-pular Sageta de Foc.

ESPINETA AMBCARAGOLINS

Revista que editen Los Amigos del Che de Tarragona, el col·lectiu que promou el pensament crític, i en el qual participen marxistes, indepen-dentistes, anarquistes, socialdemò-crates i socialistes utòpics, antisiste-ma i anticapitalistes.

Documents

Setembre 2014